Exposici temporalMuseu dArqueologia de Catalunya UllastretDel 15 de novembre de 2014 al 31 de maig de 2015NDEX1. ULLASTRET, CAPITAL DELS INDIKETES ............................................................12. LEXPOSICI .........................................................................................................2 Una descoberta inesperada ..................................................................3 Antigues troballes, noves recerques......................................................5 Els caps van al laboratori ......................................................................7 I com eren els ibers? ...........................................................................11 Reconstruint un rostre del passat .......................................................12 Caps tallats, smbol de poder .............................................................14 Un mn en conflicte .................................163. ACTIVITATS PARALLELES ...... 174. CRDITS DE LEXPOSICI ......................181. ULLASTRET, CAPITAL DELS INDIKETESEls jaciments dhbitat ibric dUllastret (el puig de Sant Andreu i lilla den Reixac) estan situats a lactual plana empordanesa i separats tan sols per 400 metres. Ambds nuclis constituen conjuntament, entre els segles VI i II aC, una autntica ciutat que exercia la capitalitat de la tribu dels indigets o indiketes i desenvolupava el paper de centre poltic, econmic, militar i religis dun vast territori ests entre el riu Tordera, al sud, i el masss de lAlbera, al nord.Al llarg del temps, aquest poble iber mantingu contactes amb les principals cultures del mediterrani: etruscs, fenicis, grecs i pnics. Per la seva situaci geogrfica, tamb va rebre una forta influncia del mn celta de laltre costat dels Pirineus, que es tradu, sobretot, en el tipus darmament i en ladopci del ritual dexposici de cranis humans acompanyats darmes inutilitzades.12. LEXPOSICIEls caps tallats dUllastret. Violncia i ritual al mn iber sestructura en set mbit a travs del quals sexplica tot el procs de recerca, des del moment de la troballa de les restes cranials lany 2012 fins als resultats obtinguts al llarg dels dos darrers anys destudi, entre els que destaca la reconstrucci facial virtual dun dels cranis (el nm. 4942), el ms ben conservat, que es pot veure per primera vegada en aquesta mostra.Tamb per primera vegada podem veure junts tots els cranis enclavats sencers dpoca ibrica que shan trobats sencers a Catalunya: el trobat a Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (conservat al Museu dArqueologia de Catalunya - Barcelona) i els quatre trobats a Ullastret, dos durant les excavacions del 1969 i dos al 2012. A ms, la mostra exposa la resta de fragments cranials que es va localitzar durant la campanya del 2012 i que pertanyien a altres tres individus. Aquests fragments amb traces de cops despasa i, per tant, ferides de guerra, han estat clau a lhora dextreuren les conclusions de lestudi.Els mbits de lexposici:1. Una descoberta inesperada 2. Antigues troballes, noves recerques3. Els caps van al laboratori 4. I com eren els ibers? Reconstruint un rostre del passat5. Caps tallats, smbol de poder 6. Un mn en conflicte permanent2UNA DESCOBERTA INESPERADA3Crani nmero dinventari MAC-Ullastret 4942Crani nmero dinventari MAC-Ullastret 4945Lany 2012 es van fer diverses intervencions arqueolgiques al Puig de Sant Andreu per tal de verificar dades prviament obtingudes amb prospecci geofsica a lrea nord-est del Puig de Sant Andreu, en collaboraci amb el Deutsches Archologisches Institut. Aquestes prospeccions varenrevelar lexistncia duna densa trama urbana estructurada a partir dun carrer principal orientat de nord a sud Aquestes evidenciaven que el jaciment tenia una superfciems gran del que tradicionalment shavia considerat. Les excavacions varen documentar un tram de carrer principal, sobre la calada del qual romanien, disperses, diverses restes cranials humanes en un estat de conservaci excepcional.Es tractava de 15 fragments cranials humans dispersos sobre la calada. Un cop reconstruts es va veure que aquests cranis fragmentats corresponien a cinc individus. Es varen localitzar a prop de lentrada dun gran edifici onse suposa que havien estat exposats durant un cert temps. A inicis del segle II aC, un cop abandonat lassentament, es van despendre i varen caure sobre el carrer. Lextracci de les restes ssies sefectu amb molta cura, juntament amb la terra que les envoltava, per tal de recuperar el mxim dinformaci possible. A partir daquest moment sinicia un llarg procs de consolidaci, reconstrucci i estudi antropolgic i analtic de les restes. La presncia de restes humanes als jaciments dUllastret, essencialment caps, es documenta de manera reiterada des del comenament de les excavacions, lany 1947. Els estudis antropolgics realitzats fins ara han identificat com a mnim una trentena dindividus adults amb traces de decapitaci i altres lesions. Aquestes restes sn objecte dun projecte de recerca multidisciplinari que permetr avanar en el coneixement de la societat ibera del nord-est peninsular. Els primers resultats daquestes investigacions es presenten, de manera sinttica, en aquesta exposici.Troballes realitzades a Ullastret1969 >Conjunt de format per tres cranis dhomes adults i una espasa1974 >Crani en un estat de conservaci excepcional amb mutilacions rituals2012 >Quinze restes cranials pertanyents a cinc individius4ANTIGUES TROBALLES, NOVES RECERQUESLa primera troballa de restes humanes ibriques en territori catal va tenir lloc el 1904, durant les excavacions del poblat laiet del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet). Ben aviat un dels cranis recuperats va cridar latenci perqu estava travessat per un gran clau de ms de 20 cm de llargada. Es va deduir que sexhibia pblicament, clavat a la muralla, prop de la porta del jaciment. Formava part dun conjunt ms complex que est essent estudiat per comprovar els punts de contacte amb els cranis dUllastret.Tot i que la conservaci parcial de despulles humanes es comena a detectar en poblats de la pennsula ibrica den ledat del bronze, els caps tallats travessats per claus sn un fenomen caracterstic de ledat del ferro i en concret de la cultura ibrica, especialment en els segles III i II aC. La seva distribuci geogrfica queda restringida tanmateix a lextrem nord-est, ocupat per les tribus de laietans i indiketes. Crani enclavat del Puig Castellar (MAC Barcelona) 5Els exemples europeus de la mateixa poca es concentren al sud de Frana (Provena i Llenguadoc-Rossell). Tamb shan fet descobertes espordiques similars a Blgica, Alemanya i Sussa. Es considera un ritual cltic, caracterstic del sector mediterrani del sud de la Gllia i del territori ibric ms immediat, del qual cada cop hi ha ms evidncies materials.6Mapa de distribuci geogrfica dels principals jaciments catalans i del sud-est francs on shan descobert cranis enclavats dels segles III-II Ac. Infografia: Herv Bohbot - CNRS, UMR 5140.ELS CAPS VAN AL LABORATORIA qui corresponen els cranis? Com varen morir aquests personatges? Els van clavar el clau quan encara eren vius o b un cop ja morts? Aquestes preguntes shan pogut resoldre al laboratori per mitjans cientfics. s un procs llarg i laboris, el treball dun ampli equip que combina diverses disciplines i tcniques cientfiques. El repte consisteix a reconstruir les histries que hi ha al darrere de la troballa arqueolgica.Lantropologia fsica aborda aspectes bsics, com el sexe i ledat de les restes humanes. Tamb aporta detalls propis dun expedient mdic, quan identifica rastres de malalties i traumatismes patits en vida o en valora la salut dental. Lobservaci detallada dels ossos evidencia lesions (talls i cops) producte de fets violents dels quals varen ser vctimes, a ms a ms de les marques provocades durant la posterior manipulaci de les despulles per transformar-les en elements dexposici pblica.7Proves de diagnosi per la imatge realitzades a lHospital de Palams.Per determinar el sexe daquestes persones i si estaven emparentades, cal recrrer a la paleogentica (anlisis dADN). Parallelament, les proves isotpiques procuren distingir si eren pobladors locals o forans i aporten dades sobre alguns aspectes del seu estil de vida, com ara lalimentaci.Les proves de diagnosi per la imatge (Tomografia Axial Computeritzada 3D i radiografia digital), realitzades a lHospital de Palams, van obtenir detalls dels blocs dossos i terra procedents de lexcavaci per tal de fer una primera avaluaci de lestat de les restes i poder aix programar el seu estudi al laboratori. Radiografies. Crani nm. inv. MAC-Ullastret 494289Crani nmero dinventari MAC-Ullastret 4944Crani nmero dinventari MAC-Ullastret 4948Les imatges en suport digital permeten estudiar detalladament els cranis sense haver de manipular- los. La posici exacta dels claus de ferro i el grau de conservaci quedendocumentats abans dextreurels per aconsolidar-los i restaurar-los.Grcies a la realitzaci de proves de diagnosi per la imatge i a un exhaustiu estudi antropolgic sha sabut que dels cinc individus, quatre tenien traces de cops despasa al cap, ferides de guerra. Daquests ferits a cop despasa, tres van sobreviure a aquestes ferides, morint desprs per alguna altra causa o ferida a la resta del cos. Aix mateix, tot i que noms shan conservat dos cranis enclavats enclavats, un dels altres individus presenta taques dxid a la part frontal dun possible clau.Lanlisi de la dentadura dels dos cranis conservats sencers ha perms saber que el crani nm. 4942 tenia entre 16 i 18 anys quan va morir i que patia un desequilibri nutricional. Laltre individu, el nm. 4945 moriria amb ms de 40 anys.10Moltes cultures del mn han tractat el cos hum per a que perduri o amb la voluntat de convertir-lo en una relquia. Lhistoriador clssic Estrab va deixar escrit que els gals conservaven els caps dels enemics venuts ms valuosos embalsamats amb oli de cedre. Per tal de contrastar si els caps dUllastret havien estatmanipulats per mantenir laspecte original dels rostres, shan realitzat anlisis fisicoqumiques que, finalment, han descartat ls dolis o greixos amb aquesta finalitat.Quan es reconstrueix el mapa gentic a partir de lADN mitocondrial (ADNm) i ADN nuclear (ADNn) esrevelen detalls de la identitat de les restes humanes i possibles connexions familiars. Els individus dUllastret que encara conserven collagen en dents o ossos sn pocs i reconstruir les seves cadenes genmiques resulta molt difcil. Es confirma que la majoria snhomes, que no estan emparentats per via materna i que pertanyen als grups de poblacions antigues prpies del nord-est de la pennsula ibrica. Les anlisis bioqumiques basades en els nivells distops estables que sestan realitzant a la UAB cerquen els orgens de les restes humanes dUllastret. Comparant els nivells doxigen i lestronci en ossos i dents sinvestiga si eren nascuts a la zona o vinguts daltres punts. Daltra banda, el carboni (12C i 13C) i el nitrogen (14Ni i 15N) ens informen sobre si la seva dieta era vegetariana, amb els grups de vegetals consumits, o carnvora i si els aliments procedien dun entorn terrestre o mar.I COM EREN ELS IBERS?Sabem molt poc de laspecte fsic dels ibers. Les representacions artstiques, escultriques o pintades, mostren imatges idealitzades dels seus cossos i vestits. En aquestes escenes, vinculades al mn ritual, els homes -essencialment guerrers- tenen sovint un paper protagonista. Malauradament, a lrea catalana, a diferncia del sud i llevant peninsulars,els testimonissn escassos. En lmbit funerari es practicava la incineraci, ra per la qual els ossos es troben massa alterats per extreuren informaci. Aquesta situaci comporta que els cranis recuperats en els poblats resultin fonamentals a lhora de reconstruir laparena dels ibers. 11En el cas dels individus documentats als jaciments dUllastret, les seves caracterstiques morfolgiques, aix com lexistncia de mltiples ferides i el tractament de les restes una vegada morts, ens porten a pensar que es tractava de guerrers. A partir de les dades arqueolgiques, aquest s laspecte hipottic que tindria un guerrer iber amb el seu equipament defensiu (casc i escut de fusta amb refor metllic) i ofensiu (llana i espasa de fulla recta). Illustraci: Francesc RiartEl treball de reconstrucci facial aplica mtodes propis de la policia cientfica per reconstruir digitalment el rostre dun dels cranis localitzats a Ullastret, un home que va morir jove (entre 16 i 18 anys) a finals del segle III o principis del segle II aC. RECONSTRUINT UN ROSTRE DEL PASSAT12Sobre les imatges obtingudes amb TAC i escner, tenint en compte ledat i el sexe de lindividu determinats pels antroplegs, shicolloquen els punts cranians que defineixen caracterstiques de la pell, el gruix i el volum dels msculs facials i elements essencials com el nas i la boca. Daquesta manera la cara va adquirint relleu progressivament. 13CAPS TALLATS, SMBOLS DE PODEREn el mn celta, lexhibici de caps tallats, en alguns casos juntament amb les armesmutilades, s un costum ben coneguta travs de lescultura i de les fontsescrites. Elsautors clssicsdescriuen com aquests pobles guerrers, un cop acabat el combat, tallaven els caps dels enemics venuts, els lligavenalcolldelscavallsperendur-selsacasaielsclavavenalesentradesderesidncieso edificis pblics. Lacte pretenia realar el poder del vencedor i humiliar el venut.14Els textos clssics snprecisos per larqueologia demostra que es tracta dun fenomen ms complex. La majoria de les restes humanes localitzades a Ullastret presenten traces de violncia i aquestes satribueixen a enemics. Els caps eren separats del cos de les vctimes i tractats fins a convertir-los en instruments meditics, en smbols de la victria bllica o del domini per la fora. Qualsevol hipottic enemic, intern o extern, veia clarament quina podia ser la seva fi. La presncia dels venuts cohesionava la comunitat , reforava la imatge dels lders, i els legitimava per exercir el control sobre la resta de la poblaci. A banda daquesta interpretaci, tampoc es descarta que alguns cranis del mn celta o ibric pertanyessin a avantpassats venerats.15Procs de manipulaci dels caps-trofeuPrimer seliminaven les parts toves internes i externes. La part superior, frontal i lateral dels cranis recuperats mostren les incisions generades per ganivets i estris metllics en tallar i desprendre el cuir cabellut. El clau, de grans dimensions, sendinsava des del cim de la volta cranial fins a la base. Per evitar que es fracturs, era preferible haver rebaixat prviament una petita rea de los mentre encara era fresc, tallant-lo o perforant-lo. A ms, safegien grapes laterals si es volia reforar la fixaci al suport de fusta. Si b la decapitaci del cos sefectuava probablement sobre el terreny, en el camp de batalla, es creu que la resta del procs de tractament de les despulles es portava a terme al poblat on shavien de mostrar en pblic.UN MN EN CONFLICTE PERMANENTLexercici de la violncia, en les seves mltiples modalitats, s un element recurrent al llarg de la histria que es manifesta en diferents graus dintensitat, des de la mera coerci fins a la brutalitat extrema. La seva existncia, comelement innat a la condici humana, samplifica amb laparici de la civilitzaci i apareix sovint associada al poder com a forma de sustentaci o dexpansi del mateix. La violncia esdev doncs linstrument que serveix per imposar, de manera individual o collectiva, la voluntat arbitrria i subjectiva dels uns per sobre dels altres.Lescenificaci daquesta violncia a travs, per exemple, de lexhibici pblica dels caps tallatsdesprn una forta crrega simblica que, encara avui en dia, s plenament present en el nostre imaginari collectiu, traspassant fronteres entre el passat i el present.163. ACTIVITATS PARALLELES17VISITES COMENTADESDiumenges 7 de desembre de 2014, 25 de gener, 15 de febrer, 8 de mar, 19 dabril i 10 de maig de 2015. A les 12 hores. Activitat gratuta amb lentrada al museu. Aforament limitat.CONFERNCIES Els caps tallats dUllastret: metodologia i resultats dels estudis i anlisis bioarqueolgics. A crrec de la Dra. M. Eullia Subir (Universitat Autnoma de Barcelona). 22 de novembre de 2014. Els caps humans com a exhibici de poder: resultats de lestudi antropolgic dels cranis dUllastret. A crrec de la Dra. Bibiana Agust i de la Sra. Antnia Daz-Carvajal, arqueoantroplogues. 28 de mar de 2015 La cabeza cortada, smbolo de la muerte suprema en la Galia meridional. De los textos antiguos a los datos arqueolgicos. A crrec del Dr. Bernat Dedet, director de recerca del centre National de la Recherche Scientifique.Totes les conferncies es portaran a terme al local social de lAjuntament dUllastret (Plaa Garbina)VISITES COMENTADES I TALLERS PER A ESCOLESCal reservar prviament al telfon 972 17 90 584. CRDITS DE LEXPOSICIMuseu dArqueologia de Catalunya-UllastretDel 15 de novembre de 2014 al 15 de maig de 2015OrganitzaciMuseu dArqueologia de CatalunyaAgncia Catalana del Patrimoni CulturalDepartament de Cultura - Generalitat de CatalunyaDirecciJosep Manuel RuedaComissariatGabriel de Prado, Carme RoviraCoordinaci cientfica i textosFerran Codina, Gabriel de Prado, Carme RoviraEstudis i continguts dantropologia fsicaBibiana Agust, Antnia Daz-Carvajal, M. Eullia SubirProjecte museogrfic i producciMostra comunicaciFusteriaFusteria GiraltConservaci i restauraciLaura Lara, Maria MolinasComunicaci i difusiJoan Muoz, Iolanda PuigdevallTraduccions i revisi de textosMaria Roura, Paul TurnerAtenci al pblicEva Jordi, Sebasti Mart, Josep SauAdministraciMontserrat Contreras, Slvia Fabrech, Conrad MateoActivitatsZenit Cultura - Serveis educatius i culturalsReconstrucci facial 3DPhilippe Froesch, Dominika Nociarova (Visualforensic)Escner i tractament dimatges digitalsDiego Lpez-Onaindia (UAB)Realitzaci i producci audiovisualICmedia, Inbluefilms, Jordi Orobitg produccions audiovisuals, VisualforensicIllustracionsFerran CodinaFrancesc RiartMapesHerv Bohvot (CNRS - UMR 5140)Diagnosi per la imatgeHospital de PalamsHelena Fernndez, Xavier Lloveras, Lidia Montn, Tobias Plangger, Maria Romero, Joan Tarrades, Francesc Tauler, Nicols Vega, Marcelo VillaniHospital General de CatalunyaRosa Dinars, Olga Ferrer, Nati del PeralEstudis analticsEstudis distops estables: M. Eullia Subir (UAB). Estudis dADN antic: Cristina Afonso, Assumpci Malgosa, Marc Simn (UAB). Anlisis qumiques: M. Jos Alcayde, Albert Brot, Gemma Gotor, Cristina Ribas (IQS)18Agraments a lia Bant, Carme Baqu, Jos Antonio Benavente, Miquel Bodro, Philippe Boissinot, Ramon Bux, Enrique Cabello, ngels Casanovas, Lus Fats, Conxita Ferrer, Eric Gailledrat, Ignasi Garcs, Anna M. Garrido, Mriam Gsquez, Carine Leblanc, Agns Lupin, Xavier Llovera, Aurora Martin, Juli Martnez, Jordi Mayas, Carme Mir, Nria Molist, Isabel Moreno, Xavier Pascual, Lionel Pernet, Fernando Quesada, Julio Ramn, Isabelle Rb, Rjane Roure, Marta Sez i a tots els arquelegs i estudiants que han collaborat en les excavacions dUllastret i en aquest projecte. REGIRAROCSEmpresa pirinenca dintervencions i vivncies culturals i medi ambientals19