Capítol 1 Manual del CABQ - EABQ

Estructura

1.1.

Descripció del Comitè i Escola d’Àrbitres.

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

1

La Federació Catalana de Basquetbol és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està integrada per associacions, clubs o altres entitats esportives que es dediquen a la pràctica del basquetbol dins el territori català.

L’FCBQ té una seu central, ubicada a Barcelona, tres representacions territorials (Girona, Lleida i Tarragona).

És competència de l’FCBQ promocionar, ordenar, dirigir i regular, en coordinació amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, tota l'activitat de l'esport del bàsquet a Catalunya.

Dins de l’FCBQ ens trobem amb el Comitè i l’Escola d’Àrbitres, que és el departament encarregat de la captació, formació i seguiment dels àrbitres i auxiliars de taula, i també de designar-los per als partits organitzats per l’FCBQ.

1.1 Descripció CA-EABQ 1. Descripció de l’FCBQ. 2. Estructura organitzativa de

l’FCBQ. 3. El Comitè i l’Escola d’Àrbitres.

1.2 Àrea Administrativa 1.3. Àrea Tècnica

Darrera versió

novembre 2012

2

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

3

1. Descripció de l’FCBQ

1.1 Què és l’FCBQ?

La Federació Catalana de Basquetbol és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està integrada per associacions, clubs o altres entitats esportives que es dediquen a la pràctica del basquetbol dins el territori català. En l'actualitat la Federació Catalana de Basquetbol està constituïda per més de 500 entitats. La Federació Catalana de Basquetbol té una seu central, ubicada a Barcelona, tres representacions territorials (Girona, Lleida i Tarragona).

1.2 Funcions de l’FCBQ.

És competència de la Federació Catalana de Basquetbol promocionar, ordenar, dirigir i regular, en coordinació amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, tota l'activitat de l'esport del bàsquet a Catalunya.

1.3. Junta Directiva de l’FCBQ.

La Junta Directiva de L'FCBQ pel mandat 2010-2016 està formada per :

President: Sr. Joan Fa Busquets Vice-president 1r: Sr. Josep Manuel Basañez Villaluenga

Vice-president 2n i President de l'R.T. Girona: Sr. Josep Maria Vilardell

Vice-president 3r i President de l'R.T. Tarragona: Sr. Pere Ferré Bru

Vice-president 4t i President de l'R.T. Lleida i President del Comitè Esportiu i de Promoció: Sr. Ferran Aril Duran

Secretari: Sr. Jordi Penas Babot

Tresorer: Sr. Josep Nadal Tuset

Vocal i President del Comitè d'Àrbitres: Sr. José Luis García Vela

Vocal i President del Comitè Tècnic: Sr. Xavier Valls Camp

Vocal: Sra. Maria Teresa Adsera Gebellí

Vocal: Sra. Sandra Gallego Vicario

Vocal: Sr. Joan Guiu Torras

Vocal: Sra. Maria Luís Gol

Vocal: Sra. Montserrat Ortiz Riera

Vocal: Sra. Josepa Pèlachs Buxadé

Vocal: Sr. Francesc de Puig Viladrich

Vocal: Sr. Ángel Rubio Moura

Vocal: Sra. Judith Ventura Moriscot

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

4

1.4. Història de l’FCBQ.

A finals de 1921 es van disputar diversos partits de bàsquet entre diferents equips. Aquestes primeres pràctiques donarien pas a la disputa d'un torneig a l'abril de 1923, a l'Estadi Català de Montjuïc, que avui dia és reconegut com el primer campionat de Catalunya. Aquestes primeres experiències desembocarien en la necessitat d'organitzar-se mitjançant una institució que regís els destins d'aquest novell esport. Així va aparèixer la primera Federación domiciliada a Barcelona (juliol 1923). Els membres d'aquesta primera federació ràpidament van organitzar, dins d'ella, El Comitè Regional Català, que va ser qui va organitzar el segon campionat de Catalunya fins a la seva definitiva legalització, a principis de 1925, per part de les autoritats del moment.

Des de la Federación Catalana es va iniciar una labor, que avui en dia segueix sent l'eix de la seva política en pro del desenvolupament del bàsquet. Dels primers campionats disputats entre equips de set jugadors i a camps de gairebé 50x30 fins a l'actual situació, han passat dècades d'ingent labor pel bàsquet.

Una primera etapa, fins a 1936, de popularització del bàsquet i ampliació de competicions, primer per tota Barcelona i desprès per Tarragona. Diferents exhibicions històriques en les que va participar la selecció catalana: el 1927 amb l'Hindú Club de Buenos Aires, el 1929 en l'Exposición de Barcelona amb els italians de l'Ambrosiana, i en la Copa Exposición del 1930 contra el campió francès Foyer Alsacien de Mulhouse, que va representar la primera victòria de la Selecció.

La Federación Catalana va crear el “Colegio de Árbitros”; el bàsquet femení es va incorporar a partir de 1931, gràcies als nous aires polítics que corrien, i va afiançar les competicions dels més joves.

La Guerra Civil va significar un contratemps important i els anys de la postguerra van ser de grans dificultats.

El control absolut per part de les noves autoritats de tot l'esport va significar: la pèrdua total d'identitat de la Catalana, sent dirigida en els primers anys per persones alienes al món del bàsquet.

Poc a poc, a partir de 1942, amb l'arribada d’un nou president, Rafael Castejón, el bàsquet va recuperar la normalitat. Durant aquests anys i fins ben entrada la dècada dels cinquanta, el Campeonato de Cataluña era la competició més important que es disputava. El número de fitxes, equips, clubs i categories anava en augment continu. S'incorporaven els equips de Tarragona i Lleida, que van crear les seves pròpies delegacions, en el cas de Lleida, inclòs la seva pròpia federació (Federación Ilerdense de Baloncesto- FIB).

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

5

La progressió del bàsquet va ser tal que, mica en mica, van anar apareixent el professionalisme i competicions que excedien de l'àmbit català (la Liga Estatal). Aquests canvis importants en l'estructura competitiva, que eren un autèntic repte, van obligar a la Federación Catalana a prendre un nou rumb, amb una organització més acord a aquesta situació, sota la presidència d'Ernesto Segura de Luna; van aparèixer nous comitès: el jurídic, el de propanganda, l'Escuela de Entrenadores, etc.

El 1963 les territorials de Girona, incorporada ben entrats els anys cinquanta, i la de Tarragona es convertirien en provincials, en base a la nova legislació estatal, i la delegació de Barcelona seguiria ostentant el nom de Catalana. El 1973 i aprofitant el cinquentenari de la creació de la primera federació, es va organitzar l'Eurobasket'72 en terres catalanes. Posteriorment, a partir de 1975, es van iniciar una sèrie de transformacions que van derivar en una obertura i democratització de la Federación. El seu resultat, la catalanització del seu nom; el primer president que va ser nomenat desprès d'un procés electoral, el Sr. Pere Sust, i per últim la reunificació de les diferents federacions provincials en una sola federació catalana, el 1982. Des de 1980, en ple procés de democratització del país i amb la recuperació de les nostres institucions la Federació va tornar a organitzar la Lliga Nacional Catalana, que en anys següents s'aniria ampliant a diferents nivells com l’ACB, LEB, EBA i LF2. Així mateix es va recuperar l'actuació de la Selecció Catalana Absoluta tant masculina com femenina, jugant la masculina uns partits contra Euzkadi i al 1982 es va organitzar un torneig internacional maculí amb seu a Badalona i Barcelona amb la participació de Catalunya, França, Brasil i Txecoslovàquia.

Al 1984 accedeix a la presidència de la Federació el Sr. Enric Piquet i Miquel, que ha anat essent reelegit en successives eleccions fins que va ser substituït per el Sr. Joan Fa, al desembre del 2011, que és el President fins l’actualitat. Aquest darrer període s’ha caracteritzat per el creixement esportiu del bàsquet i la seva implantació social ha tingut un ressò i un èxit extraordinari. L'augment del nombre d'equips i per tant de llicències de jugadors, entrenadors, delegats, àrbitres etc, ha estat constant any rere any de forma que avui es superen els 500 clubs i les 80.000 llicències, essent molt destacable que el 40% d'aquestes corresponen al bàsquet femení.

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

6

En aquests anys la tasca federativa no s’ha cenyit només a la competició, sinó que atenent a la seva tasca primordial d’atendre el bàsquet de base s’ha vetllat per la millora de la formació tècnica de jugadors i entrenadors, alhora que s'ha realitzat un intensa tasca dedicada a consolidar i incrementar el patrimoni de la Federació, cosa que ha culminat amb la construcció de la nova seu federativa, a la Rambla Guipúscoa 27, de Barcelona.

1.5.Territorials

Girona Des de l'etapa Joan Canals (1981-1994), que podem definir com la moderna i sense desmerèixer les anteriors, la Gironina ha tingut un important impuls; s'han celebrat diversos esdeveniments com el Mundial de

Clubs, diversos Campionats d'Espanya, Mundialet, Eurobasket'97, etc., que han ajudat a arribar, a data d'avui, a 10.000 llicències i 85 entitats afiliades presents en quasi totes categories. LLeida

L'any 1982 es constitueix l'FCBQ, integrant les representacions territorials de les quatre províncies catalanes. La Federación Ilerdense de Baloncesto canvia la seva denominació per la de Representació Territorial de Lleida de

la Federació Catalana de Basquetbol, amb quatre presidents fins a la data d'avui: Manel de Vega Santos (1980-1984), Josep Malet Camats (1984-1986), Francesc X. Espilla Franquesa (1986-1993) i des de 1994 fins a l'actualitat Ferran Aril i Duran. Després d’una primera etapa de continuïtat amb les actuacions portades a terme, la Representació Territorial de Lleida es va adaptant als canvis produïts per la seva plena incorporació a l’FCBQ. Aquesta tasca va donant uns excel•lents resultats que es manifesten en un increment de llicències certament considerable, i un salt de qualitat en les activitats i objectius entre els anys 2000 i 2005, coincidint amb l’èxit dels equips de la territorial que assoleixen les màximes categories del basquetbol nacional. Tarragona

La Representació Territorial de Tarragona de la Federació Catalana sorgida després de l'aprovació dels nous estatuts en data del 28 de juny de 1982, té els seus precedents en la Federació Provincial de Tarragona de Basquetbol, fundada el dia 18 d'agost de 1963, essent el seu primer

President en Ricard Blanco.

Després d’en Ricard Blanco han presidit la Federació l'Aureli Torres i en Lluís Tió, que fou el primer President de la R.T.T. al 1982 en la integració a la Federació Catalana de Basquetbol. Posteriorment va tornar l'Aureli Torres, i a la primavera de l'any 2002, va ser elegit President en Pere Ferré, qui continua després de les darreres eleccions, celebrades en el mes d’octubre de 2010.

Actualment també es disposa d'una oficina de suport a Tortosa on podem atendre els clubs de les Terres de L'Ebre.

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

7

2. Estructura organitzativa de l’FCBQ Els Estatuts de l’FCBQ defineixen l’estructura organitzativa de l’FCBQ, on es recullen quatre classes diferents d’òrgans funcionals. Cadascú d’aquests Comitès està format per personal administratiu i un Cap de Departament, tots ells professionals. Alguns d’aquests Comitès disposen d’un directiu responsable del mateix. Cada RT disposa d’una estructura pròpia adaptada a aquets organigrama, i relacionat amb els Caps dels respectius Comitès de l’FCBQ.

a) Òrgans de govern i representació: Assemblea General, Junta Directiva, Junta Executiva i Presidència.

b) Òrgans col·laboradors: Comitè d’Àrbitres, Comitè Tècnic, Comitè Esportiu i de Promoció, Comitè de Relacions Públiques i Afers Socials.

c) Òrgans de gestió: Gerència i Secretaria General.

d) Òrgans Jurisdiccional: Comitè de Competició i Disciplina Esportiva i Comitè

d’Apel·lació.

Asseblea General

CLUBS

Junta Directiva i Presidència

Gerència

Comitè de Competició i

Disciplina Esportiva

Comitè de Relacions Públiques

i Afers Socials

Comitè Esportiu i de Promoció

Comitè Tècnic Comitè d'Àrbitres

Escola d'Àrbitres

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

8

3. El Comitè i l’Escola d’àrbitres 3.1. Història Inicialment els àrbitres s’agrupaven dins dels Col·legis d’Àrbitres, que s’estructuraven en quatre Delegacions Provincials que depenien directament de la Federación Española de Baloncesto (FEB). En José Vallejo va ser el fundador de l’Escola d’Àrbitres de Basquetbol de l’FCBQ (ECAB) a l’any 1979, sent President de l’FCB en Pere Sust. Va ser arrel del desenvolupament de diversos articles de l’Estatut de les Autonomies, referents al món de l’esport a l’any 1985, que els quatre Col·legis d’Àrbitres Provincials, es van integrar en el Col·legi Català d’Àrbitres de Bàsquet (CCAB) que va passar a dependre de l’FCBQ. Durant la temporada 1988 es va unificar la Direcció Tècnica del CCAB i l’ECAB. En aquell moment en Jose Maria Gonzalez Sierra, Director Tècnic del CCAB, i Xavier Amorós, Director Tècnic de l’ECAB, van ser substituïts per en Joan Carles Mitjana, que va assumir la Direcció Tècnica de les dues entitats. Amb l’aplicació a l’any 1992 de la llei de l’Esport promoguda pel Secretario de Estado para el Deporte Javier Gómez Navarro, el Col·legi d’Àrbitres es va convertir en Comitè d’Àrbitres (CABQ) sota la presidència d’en Llorenç Gascó. Finalment, a l’any 1998, es va unificar l’estructura administrativa de l’ECAB i el CCAB, que fins aquell moment funcionaven de forma independent. A l’any 2000 en Llorenç Gascó va ser substituït a la presidència del CA-EABQ per José Luis Garcia Vela, que actualment n’és el President. A la temporada 2006 es va produir un canvi de nomenclatura, i els noms d’ECAB i CCAB van ser substituïts per EABQ i CABQ.

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

9

3.2. Objectius El Comitè d’Àrbitres (CABQ) i la seva Escola (EABQ) són organitzacions de llarga trajectòria. Durant els anys que han transcorregut des de la seva creació, a l’igual que el nostre esport, han anat creixent i oferint nous serveis adaptats a les noves realitats. L’EABQ va ser una iniciativa pionera al món, que continua vigent avui amb dia, amb l’objectiu de treballa la formació inicial i contínua dels nous àrbitres i el seu seguiment durant els primers anys dintre de l’activitat arbitral. El Comitè d’Àrbitres s’encarrega de la formació i el seguiment dels àrbitres i auxiliars de taula encarregats de les categories de no promoció. Les dues organitzacions comparteixen les àrees que en són comunes, com per exemple les designacions o l’administració. De la mateixa manera l’Àrea Tècnica, tot i disposar d’objectius diferenciats per cadascuna de les dues organitzacions, n’és una de sola facilitant així la consecució d’objectius unificats i el seguiment dels àrbitres a llarg termini.

Com podràs veure l’estructura de l’Escola/Comitè està pensada per oferir-te el màxim servei en les diverses àrees que poden afavorir la millora de la teva tasca arbitral. Si bé d’una banda no podem obviar l’àrea tècnica com a eix de la nostra estructura, és important comptar des de fa anys amb uns departaments administratiu i de designacions completament professionalitzats.

El desenvolupament de noves eines informàtiques, aplicades tant a la gestió interna del CA-EABQ, com al servei tant als àrbitres i auxiliars de taula com als clubs que formen part de l’FCBQ, ha obligat a una redefinició de les funcions de l’Àrea Administrativa del Comitè d’Àrbitres, per tal de poder atendre les necessitats dels diferents col·lectius.

Per una altra banda, l’FCBQ ha estat pionera, mitjançant el CA-EABQ a la formació de tècnics arbitrals. Actualment disposem d’un gran capital humà que ens permetclòs des de fa ja uns anys

àrees de “coaching” (és a dir aquelles que permeten aprofitar l’experiència i els coneixements dels nostres membres més experimentats) com la de tutories i la de consultors.

Conèixer l’estructura de la teva organització t’ajudarà a extreure el millor de tu i dels altres

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

10

3.1. Funcions del Comitè d’Àrbitres

L’article 92, de la Segona Secció dels Estatuts de l’FCBQ recull les funcions del CABQ, que són les següents: Article 92.- El Comitè d'Àrbitres és l'òrgan de col·laboració d'aquesta Federació el qual té cura de la formació tècnica permanent dels àrbitres i de l'enquadrament i organització del servei de l'arbitratge en l'àmbit català; i, pel que fa al cas, li corresponen, entre d'altres, les següents funcions:

a) Designar l'equip arbitral que hagi de participar en els partits de les competicions programades per la Federació.

b) Proposar anualment els criteris de classificació tècnica dels àrbitres, auxiliars de taula i tècnics arbitrals que hagin de participar en les diferents competicions, en funció dels següents paràmetres: edat, experiència, proves físiques i psicotècniques i coneixement dels reglaments i regles de joc.

c) Confeccionar anualment la relació de persones capacitades per poder actuar com a àrbitre, auxiliar de taula o tècnic arbitral a fi d'habilitar-les com a tals per poder actuar en les competicions que designi la Federació Catalana de Basquetbol.

d) Enquadrar anualment els àrbitres, auxiliars de taula i tècnics arbitrals, a qui se'ls hagi lliurat la corresponent llicència federativa, a les diferents categories que s'estableixin.

e) Estudiar i proposar a la Junta Directiva de la Federació les tarifes arbitrals per als partits de les diferents competicions.

f) Vetllar per la formació actualitzada i permanent de tots els àrbitres, auxiliars de taula i tècnics arbitrals, organitzant els corresponents cursos de reciclatge i portant a terme les proves adients i cursets per al manteniment físic i tècnic, amb la finalitat d'aconseguir un nivell òptim de coneixement i preparació.

3.2. Estructura del CA-EABQ

L’estructura arbitral dintre de l’FCBQ és dividida en dos grans departaments: el Comitè d’Àrbitres i l’Escola d’Àrbitres. Antigament encara que tinguessin les mateixes àrees tenien un funcionament totalment independent una de l’altra. En l’actualitat, i des de ja fa uns quants anys, amb la finalitat de donar un millor servei tant als clubs com als àrbitres, els departaments han estat unificats. En primer lloc es va unificar l’Àrea Tècnica, i posteriorment va ser unificada tota la part administrativa. primer es va fer amb l’Àrea Tècnica i posteriorment amb l’Àrea administrativa. En l’actualitat es conserva aquest model de funcionament, tot i que la part de Caixa depèn directament de l’Àrea Administrativa de la Federació.

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

11

A nivell organitzatiu el Comitè d'Àrbitres es divideix en tres Representacions Territorials, Tarragona, Lleida i Girona; en cada cas existeix una estructura administrativa i tècnica adaptada a la situació particular de cada RT i similar a la del Comitè d'Àrbitres. Dins d'aquesta estructura federativa, el Comitè d'àrbitres és dirigit per un President, que a la vegada és membre de ple dret de la Junta Directiva de la FCBQ. La missió principal d'aquest President és dirigir i dur a terme els objectius marcats per a cada temporada. En aquest comitè són enquadrats tots els col·legiats, àrbitres, auxiliars de taula i tècnics arbitrals de tot Catalunya a través de les diferents RRTT.

3.2.1. President del CABQ

El President del CABQ és José Luis García Vela, que a més és vocal de la Junta Directiva de l’FCBQ.

En Jose Luis, va accedir al càrrec l’any 2000 substituint a en Llorenç Gascó, després d’haver estat àrbitre de la Primera Divisió (actual ACB) i col·laborar com a tècnic i informador amb el Comitè d’Àrbitres de l’FCBQ.

President del Comitè d'Àrbitres

Junta del Comitè

d'Àrbitres

Director Tècnic del

CA-EABQ

Comissió Esportiva

Secretari del

CA-EABQ

Suport Secretaria

Àrea Administrativa

Departament de Caixa

Director de l'EABQ

Departament administratiu de l’FCBQ

DESCRIPCIÓ DEL CA-EABQ Manual del CA-EABQ 2012-13

12

3.2.2. Director de l’EABQ i Director Tècnic del CA-EABQ

En Joan Carles Mitjana compagina els càrrecs de Director Tècnic del Comitè i l’Escola d’Àrbitres amb el de Director de l’EABQ.

És Director Tècnic del CA-EABQ des de la temporada 1988-89, i ocupa el càrrec de Director de l’EABQ des de la temporada 2011, substituint a l’antic Director, Òscar Carod.

Actualment forma part de la Comissió Tècnica d’arbitratge de l’Euroleague, després de retirar-se com Àrbitre de la FIBA, l’Euroleague i ACB.

3.2.3. Junta del Comitè d’Àrbitres

Després de l’elecció del Sr Joan Fa com a President de l’FCBQ es va confeccionar una nova Junta del CABQ, que va ser aprovada per la Junta Directiva de l’FCBQ celebrada el dia 31 de gener de 2011. La funció d’aquesta Junta és assessorar al President a la presa de decisions referents al funcionament del Comitè d’Àrbitres. Aquesta Junta està formada pels següents càrrecs:

També en formen part d’aquesta Junta el Director Tècnic i el Secretari del CABQ.

President:

Jose Luis Garcia Vela

Vocal:

Javier Rojas

Vocal:

Francesc Xavier Santalò Bayona

Vocal:

Óscar Carod Segarra

Vocal:

Maria Pilar Landeira Guerrero

Vocal:

Araceli Mulet Allès

Vice president 1r: Jordi LLaberia Escute