Capítol 3: MOISÈS · superar en nombre als egipcis. El faraó, governant d'Egipte, va convertir...
29
Capítol 3: MOISÈS Capítol 3: MOISÈS
Transcript of Capítol 3: MOISÈS · superar en nombre als egipcis. El faraó, governant d'Egipte, va convertir...
Capítol 3:
MOISÈS
Capítol 3:
MOISÈS
Durant una època de fam Jacob, nét
d'Abram, va prendre amb si als seus dotze
fills i a tots els fills i als serfs d'aquests, i va
baixar a Egipte a viure. A Egipte es van
multiplicar com la pols de la terra.
Aviat, els fills de Jacob, el nom dels
quals van ser canviats a Israel, van
superar en nombre als egipcis.
El faraó, governant d'Egipte,
va convertir als fills de Jacob
en esclaus i els va obligar a
treballar inhumanament fent
maons. Després de més de
300 anys, van oblidar les
promeses que Déu va fer a
Abram i als seus avantpassats.
Déu havia dit a Abram que el seu poble viatjaria a terra
estrangera i que allí serien esclaus. Però també va prometre
que després de 400 anys Ell jutjaria aquella nació i
retornaria al seu poble a la terra promesa.
Us dic que és cert!
El faraó tem que
arribem a ser
masses. Està matant
a tots els nadons. Els
egipcis són febles i
mandrosos. Els
nostres homes són
forts pel treball dur.
Ens tenen por. No mataran
al meu nen. Déu
el protegirà.
Ja! Què pot fer
Déu contra el poder
del Faraó?
No! El meu
nen no. No
pots fer això.
Gènesi 46:5-7; Èxode 1:1-12, 22.
El faraó tement que els jueus
eren masses, va decidir matar
tots els barons nounats.
1875 a. de J.C..
37
Però mare, què diré als soldats
i als veïns quan preguntin on
està el nostre bebè?
Els diràs la veritat:
que la seva pròpia
mare el va llançar al
riu perquè els soldats
no ho fessin.
Mare, estàs
segura que això
no farà aigües?
Està cobert de
brea i surarà.
Déu el protegirà.
Tu queda't a
prop i observa.
La filla del faraó va venir
al riu per a banyar-se.
Mira! S'escolta un plor
que ve d'aquella cistella!
Podria
ser un
dels nens
hebreus.
Oh, veritat
que és
maco?
Jo el criaria si
trobés algú que
l'alletés.
Aquí hi ha una
d'aquestes noies
hebrees. Potser ella
conegui a algú que el
pugui alletar.
Veuré si puc trobar
a algú que l'alleti. Conec a
una dona hebrea el fill de
la qual va ser llançat al riu.
Ella encara té llet de
sobres.
Deu tenir
gana.
Aproximadament 1525 a. de JC.
Èxode 2:3-9.
Tornarem a veure al
nostre germanet? Ah,
aquests miserables
egipcis!
38
No tenies elecció:
No podies amagar-lo
per sempre. Tard o
d'hora els soldats
l'haurien trobat i
matat. Has de seguir
confiant en Déu.
Què he fet?
Tornaré a veure
al meu bebè cap dia?
Li preocupa això
a Déu?
Mare,
Mare!
Mare, la filla de Faraó va venir al
riu i va trobar al meu petit germà.
Ella vol quedar-se amb ell per a
criar-lo i cerca a algú que l'alleti!
Ara mateix ve cap aquí!
Beneït sigui
el Déu Etern!
He sabut que vas
perdre al teu bebè.
Ho sento molt. Vaig
trobar aquest nen al
riu. Et pagaré si me
l'alletes.
Quan ja no sigui alletat
vindré i ho duré amb mi a
palau, on serà criat per a ser
Faraó d'Egipte. Li direm
Moisès. A mesura que Moisès creixia, ella li
ensenyava sobre el Déu veritable dels
seus pares. Déu tenia un propòsit
especial per a aquest petit noi.
Puja, petit
príncep, que
anem a palau.
A quina velocitat
poden córrer?
Gràcies per cuidar de Moisès.
Se'l veu tan sa...creixerà per
ser ric i poderós.
Èxode 2:8-10.
39
Com fill adoptiu de la filla del Faraó, Moisès va créixer
per a ser un gran home a Egipte. Estava destinat a ser ric
i poderós; tot i això, ell mai va oblidar la seva herència. È
De cert et dic, Moisès, que el Déu dels nostres pares, Abram, Isaac, i
Jacob, van dir a Abram que la seva llavor es multiplicaria i que serien
estrangers en una terra que no era la seva. Doncs bé, aquí estem! Sí, i també va
dir a Abram que
sofriríem en aquella
terra estrangera
durant 400 anys. Ja
som aquí 359 anys, i
queden només 41 anys
per a marxar.
També va dir a Abram que
jutjaria a aquella nació pel mal que ells
ens farien, que marxaríem amb gran
riquesa i que tornaríem a la terra que
Déu va donar als nostres pares.
Sembla increïble. Faraó mai
deixaria marxar a tots els seus esclaus,
i segurament tampoc permetria que es
marxessin amb riqueses. Potser hagi alguna
manera. Perquè esperar 41 anys més?
Els nens hebreus van sofrir sota el comandament
dels seus amos. Van haver de treballar en les rases
de llot fent maons. Moisès no podia suportar
veure'ls sofrir, i va decidir fer alguna cosa.
Desperta
abans que
et mati a
bastonades!
Eber,
desperta.
Desperta,
porc fastigós!
Èxode 2:10-11.
40
Un dia Moisès va veure a un dels egipcis
copejant cruelment a un dels seus.
El temps
d'alliberament ha
arribat. Això ha
d'acabar-se.
Moisès va matar a l'egipci i va
sepultar el cos, però algú ho va
veure i ho va relatar al Faraó.
Prou!
Oh Déu!
Què he fet?
Para!, seràs
jutjat per
assassinat!
És Mo i sès !
Moisès va deixar Egipte i va fugir al
desert. Estava sol, sense família ni amics.
Ell no va alliberar al seu poble, ni tan sols
podia alliberar-se a si mateix.
Aproximadament el 1491 a. de JC.
Èxode 2:11-15.
PUM!PUM!
41
Moisès va caminar durant molts dies.
Quan ja no podia seguir, va arribar a
un assentament de pastors.
Mireu! Un
home!
Sembla
gairebé mort.
Porteu aigua.
És un egipci!
Moisès va tenir una nova vida entre els madianites:
Va aprendre a viure en el desert, es va casar i es va
fer pastor. Van passar 40 anys i Egipte es va
convertir en un record llunyà. Moisès havia renunciat
a l'esperança de tornar a veure el seu poble.
És tan estrany! Com pot
cremar en flames aquell matoll
sense socarrar-se? Segueix
cremant i cremant.
Moisès, treu-te el calçat
dels teus peus. El lloc en el
qual estàs és terra santa. Jo
sóc el Déu dels teus pares,
Abram, Isaac, i Jacob.è
He vist l'aflicció del meu
poble a Egipte i he escoltat
les seves oracions. És temps
de lliurar-los de la seva
opressió i retornar-los a la
terra que vaig prometre als
seus pares.
t'enviaré al Faraó
i alliberaràs al meu poble de la
seva esclavitud. Li demanaràs
que deixi anar al meu poble i ell es
negarà. Llavors mostraré el meu
poder a Egipte. Després d'això
ell els deixarà anar.
Èxode 2:16-3:10.
42
Però ells riuran de mi
doncs no creuran que tu
m'has enviat.
Tira la teva
vara a terra.
Com?... La
meva vara?
Pren la serp
per la cua. S'ha convertit en
una serp verinosa!
S'ha
convertit de
nou en vara!
Vés a Egipte.
Jo t'ensenyaré el
que has de dir i et
mostraré el que has de
fer. El teu germà
Aaron t'ajudarà.
Èxode 4:1-4, 12-16.
43
1445 a. de J.C. Tornes a Egipte! Però, què hi ha
d'aquells que procuraven matar-te?
Això va ser fa quaranta
anys. Tots els qui poden
saber cap cosa del meu
passat han mort. Ningú
em reconeixerà.
Fins que el Faraó
deixi marxar al
poble de Déu.
Quant temps
romandràs allí?
Reuniu a tots els ancians!
Ha arribat el temps de
l'alliberament!
Qui són?
Aquell és Aaron el levita.
l'altre es sembla a nosaltres,
però ell no és cap esclau.
Moisès va néixer fa vuitanta
anys en el temps de la gran
massacre, quan Faraó va
començar a matar a tots els nens
mascles. La seva mare el va
amagar en una cistella en el riu.
Per la providència de Déu, la filla
del Faraó va trobar a Moisès I
el va criar com a un egipci.
Apropeu-vos,
tots vosaltres
ancians d'Israel.
Èxode 4:29-31.
Fa quaranta anys, Moisès va decidir que
preferia sofrir al costat del seu propi poble, abans que
regnar com egipci. Va intentar alliberar-nos amb els seus
propis mitjans i va fracassar. Durant els últims 40 anys, ha
estat vivint en els deserts de la terra que Déu va prometre als
nostres pares. Fa poc que Déu li va parlar i li va mostrar com
lliurar-nos del Faraó! Ara, Moisès us mostrarà els senyals que
usarà per a convèncer a Faraó de deixar-nos anar.
44
El Déu d'Abram em va parlar
des d'un matoll que cremava, i
em va enviar per a conduir-vos
de nou a la terra dels nostres
pares. Aquesta és un senyal.
Vaja! La seva
vara s'ha convertit
en una serp.
No tingueu
por.
M i r e u
a i x ò .
Sí, això
convencerà
al Faraó
Déu ha
enviat un
alliberador.
És un
miracle! Ara anem
a veure a
Faraó!
Déu
d'Abram!
Èxode 4:17, 30.
45
Això no ha canviat des
que vaig marxar d'aquí
fa quaranta anys.
Recorda de dir només
el que t'he dit.
El Déu d'Israel ha parlat
a Moisès i diu que has de deixar
marxar al poble per tres dies al desert
per a adorar i oferir sacrificis.
Ah! El Déu d'Israel? Ha, ha, ha,
ha; no conec el vostre Déu. Qui és
aquest Déu perquè jo hagi d'obeir-
lo? Això és ridícul. No deixaré als
meus esclaus fer una excursió de
tres dies al desert.
He sentit que estàs revolucionant al meu poble,
fent que deixin de treballar. Ara volen fer un viatge
de tres dies per a adorar a un Déu al qual ni conec.
M'encarregaré que tinguin més feina.
D'aquí en endavant, hauran
d'aconseguir la seva pròpia palla per
a fer maons. Ara, fora de la meva vista
i torna per on vas venir.
Èxode 5:1-7.
46
Us podeu
creure aquest
atreviment?
Què graciós!
Vénen aquí com si fossin
la veu de Déu.
Ens estàs dient que l'única cosa que has
aconseguit ha estat multiplicar la nostra càrrega
de treball…doncs quin alliberament!.
I tu creus que Déu et va enviar?
Qui es creu
que és?
Una espècie
de fanàtic!
No puc creure
que ens haguem
empassat les
seves mentides.
Així que no teniu suficient
feina, i voleu anar a adorar al
vostre Déu. Us ensenyarem
a no estar ociosos.
Jehovà, desde que
he vingut parlant en
el teu nom, les coses
ha empitjorat molt.
perquè em vas
enviar aquí?
Jo sóc Jehovà, el
Déu dels teus pares, i he vist
el sofriment del meu poble
Israel i he sentit el seu clam.
Es temps de
complir la meva
promesa a Abram i
conduir al poble a la
terra de Canaan.
Moisès, tu els
guiaràs.
Però jo no sé
parlar bé. Faraó no
m'escoltarà.
Aaron parlarà. Tu escolta'm a mi I
digue-li erase it el que ha de dir. Al principi
Faraó no us escoltarà, però jo li mostraré senyals
cada vegada més prodigioses, fins que els egipcis
sàpiguen que jo sóc l'únic Déu veritable…
Ha, ha, què fas
aquí de nou?
Jehovà diu:
“Deixa anar al
meu poble.”
Heus aquí el senyal que
Jehovà ha parlat.
Ha, ha, ha,
mira quin truc
de màgia!. No
m'espanta.
Crideu els
nostres
bruixots.
Què bé ha fet
això. Semblava
real, veritat?.
On ha après
a fer-ho?
Èxode 5:10-23, 7:7-11.
47
Veniu prompte i feu
aquell truc de màgia on
convertiu les vostres
vares en serps.
El nostre Déu de
serps, Nesert, ens ha enviat
per a dir-te que facis més
maons. Ha, ha, ha!
Moisès, què fem
ara? Semblem
idiotes.
Èxode 7:11-12.
48
Mireu! La seva
serp vol lluitar
contra les nostres.
La seva serp
s'està menjant
a una de les
nostres!
S'ha empassat
per complet a la
nostra serp!
No em diguis que ara vol
menjar-se l'altra! Nesert,
el nostre déu de les serps,
s'enfurismarà.
Com pot
ser això?
No ho puc
creure! La seva
serp s'ha
menjat a totes
les nostres.
Jehovà és el Déu
de la Creació. Ell
diu: “Deixa anar al
meu poble.”
Èxode 7:12.
49
No sé com has fet això, però
no penso pagar per l'espectacle
amb un milió d'esclaus. FORA
DE LA MEVA VISTA!
Per què ens va manar
Jehovà amb una senyal que
els mags del Faraó poguessin
imitar? Per un moment ens
va fer passar per idiotes.
Èxode 7:13 “El
cor del faraó es
va endurir i no va
voler fer-los cas,
tal com havia dit
el Senyor” .
No ho sé, però Déu va dir que anava a
endurir el cor del Faraó. I amb això segur
que ho ha aconseguit. Has vist com es va
enfurismar quan va veure que la meva
vara es menjava les seves serps?
He de trobar un
lloc per parlar amb
Jehovà. No sé el
que he de fer ara.
Déu es va reunir amb Moisès de nou i li va dir què fer. Els egipcis
havien ridiculitzat a Moisès. La seva pròpia gent el va rebutjar
perquè Faraó va fer que la seva esclavitud fos més inhumana; però
Moisès va creure en Déu i el va obeir tot i que ell no ho entengués.
Jehovà diu: “Donat que no
vols permetre deixar anar al
meu poble, i perquè coneguis
que sóc el Déu veritable, totes
les aigües d'Egipte es
convertiran en sang.”
Vaja!, és
impressionant.
Com ho haurà fet?
Porteu als meus
bruixots. El Déu del Nil
acabarà amb tot això.
Èxode 7:15-21.
50
Veieu? Els meus
bruixots també poden
fer-ho. No em convenceràs
amb els teus trucs.
Mai en la meva vida he vist res
semblant. Fins les fonts i els petits
estanys s'han convertit en sang. Com
va dir que es deia el seu Déu?
Mai ho he sentit de
la seva boca. Quina diferència
hi ha? Tenim milers de déus.
El déu del Riu Nil ha
d'estar ple d'ira.
Un sol déu?
Això és ridícul.
De cop i volta, de les aigües
sagnants i pudentes sorgiren
milions de granotes.
Set dies després que les aigües es van
convertir en, Moisès va portar de nou el judici
de Déu sobre Egipte.
Que les aigües
portin amb si una
legió de granotes!.
Aquest home,
Moisès, diu que el seu
déu és l'únic Déu.
Èxode 7:21-25, 8:6
51
La meva casa
està plena de
granotes.
Tot Egipte està
ple de granotes.
els Déus estan
enfurismats! On estan els nostres
sacerdots? Poden
fer alguna cosa?
Mira, Faraó, els
bruixots també
podem fer
granotes.
Per què estan fent més
granotes? No ens va donar
prou aquell Moisès? Ara el
Faraó ens dóna més.
Per què no els deixes anar
al desert tal com van demanar?
No podem aguantar més.
Crideu a Moisès
i digueu-li que vull
parlar amb ell.
Demana-li a Jehovà que
desapareguin les granotes. Si així
ho fa, deixaré anar al teu poble
per a oferir sacrificis.
digue'm quan vols
que les granotes morin
i així es farà.
Demà al
matí.
Així serà fet segons
la teva paraula, perquè tots
sàpiguen que no hi ha déu
com Jehovà Déu.
Sí, amo, com
tu manis.
Èxode 8:7-10
Aiiiiii!Aiiiiii!
52
Quan el Faraó va veure que les
granotes van morir quan ell ho va dir,
va endurir el seu cor i va refusar
deixar marxar als hebreus.
Quina classe de Déu és aquest
Jehovà, que omple la nostra terra
de granotes?
Què et fa pensar
que Déu ho ha fet?
Potser això és només
un fenomen natural.
Llavors com sabia Moisès que
això anava a passar de manera
que pogués predir-ho? I com
sabia ell l'hora exacte que
totes moririen?
Ah, calla't i
retira-les o no
acabarem mai.
I Jehovà va dir a Moisès: “Digues a Aaron: 'estén
la teva mà i copeja la pols de la terra perquè es
converteixi en polls per tota la terra d'Egipte'.”
I tota la pols a Egipte es
va convertir en polls.
Però senyor, segurament això
és obra de Déu. Cap home pot fer
les coses que aquells dos han fet.
No tenim aquest poder.
Vols dir que no pots fer polls?
La gent pensarà que el seu Déu és
més poderós que el nostre! Tot el que
saps fer són això: trucs.
Ha d'haver una explicació natural,
però no podem aguantar això per més
temps. Digueu aquestes paraules a Moisès:
Digueu-li que si el seu Déu es duu els polls,
deixaré als hebreus marxar-se per a
servir al seu Déu.
Aiiiiiii!
Èxode 8:13-19
53
Els polls han
desaparegut, però no
puc deixar als esclaus
anar-se. Després de
tot, que més podria fer-
nos el seu Déu?
Déu ha parlat A Moisès.
Déu diu: “Enviaré eixams de
mosques sobre Egipte. Les vostres
cases s'ompliran de mosques. Però
aquesta vegada faré una diferència
entre els egipcis i els hebreus.
No haurà cap mosca
entre el meu poble.
Per això, tots sabran
que sóc el Déu de tota
la terra! "
Pare, per què els nostres
sacerdots no aconsegueixen
parar a aquest home? On
està el seu poder?
No sé gens de
religió. Només em
fico en els meus
assumptes.
És com ell va dir!:
no hi ha cap mosca entre
els hebreus! Això ha de ser
obra del seu Déu.
Porteu-me
a Moisès.
marxeu doncs, i oferiu
sacrificis al vostre Déu, però
no sortiu d'Egipte.
El nostre viatge
serà d'almenys
tres dies.
He dit que podeu marxar,
però no podeu anar molt lluny.
Ara parla-li al teu Déu i
demana-li que es dugui
aquestes mosques fastigoses.
No hi ha ni una mosca
viva en tot Egipte. Això
si és un miracle.
Calla't. Sembla
que comences a creure a
aquest xerraire.
Altra vegada el Faraó va
endurir el seu cor i va
refusar deixar anar al poble.
Èxode 8:20-32.
54
Déu va una altra plaga a Egipte.
Totes les seves vaques, ovelles, bous,
cavalls, i camells van emmalaltir amb nafres
purulentes i van morir. Però els animals
dels hebreus no van contreure la malaltia.
Els nostres animals
estan tots morts i els
seus estan sans. Com
t'ho expliques?
Moisès diu que és el Déu
dels nostres pares, vingut
per a lliurar-nos de la nostra
esclavitud cruel, a més jo sóc
un home senzill; no sé
d'aquestes coses.Els nostres sacerdots
oferixen sacrificis als nostres
déus. El nostre toro sagrat
s'enfadarà or s'enfurismarà i
acabarà amb tot això.
Digueu-li a Faraó que és
massa tard. Tots els nostres toros
sagrats han mort. El poble s'enutjarà
quan sàpiguen que els nostres déus no
van poder protegir-se contra aquest
esperit, el Déu dels hebreus.
On estan els déus
dels egipcis? Serà
que no tenen cap
poder?
Però Faraó va
endurir el seu cor.
Èxode 9:6-7.
55
Déu va parlar a Moisès
de nou i li va dir que
espargís cendres sobre la
ciutat i que els egipcis es
cobririen de pústules.
Déu diu: “Ja que no
deixes marxar al meu
poble, enviaré pústules
terribles que us cobriran a
tots vosaltres i a tots els
vostres animals.”
Ah no!, altra
vegada no!
Porteu als bruixots.
digue'ls que utilitzin tots els
seus poders. Oferiu sacrificis als
déus i poseu fi a tot això.
M'ha cridat, la
seva Eminència?
Tu també? No
tens cap poder
contra aquest déu
de Moisès?
Fora de la meva vista,
drecera de farsants inútils!.
Feu jocs de mans i enganyeu a la
gent, però sé que uns farsants.
On estan els vostres déus?
Aixeca't aviat I vés davant Faraó I digue-li
"El Déu dels hebreus diu: 'Deixa anar al meu poble,
doncs la següent plaga serà molt pitjor. Portarà la
destrucció que matarà a molts del teu poble. així sabràs
que no hi ha cap altre Déu com Jo. Encara que no
t'adonis, Jo sóc qui et va fer arribar a ser Faraó. Mira,
jo sabia que enduriries el teu cor i et negaries a deixar
al meu poble anar.
La teva tossuderia em dóna
l'oportunitat de manifestar el meu poder I
portar el judici sobre Egipte pel seu tracte
cruel cap al meu poble. Cerques els teus propis
interessos i et resisteixes a fer la meva voluntat,
així que demà a aquesta hora enviaré una pluja
de calamarsa i foc com mai s'hagi vist abans
en la terra. '"
“T'ho adverteixo a fi que
puguis avisar a tots perquè
guardin a tota persona o
animal, ja que tot el que
estigui fora morirà.”
Èxode 9:8-19
56
Sigui com
Jehovà ha dit.
Aquells que no van tenir en compte l'avís
i van caminar a l'aire lliure van morir.
Com pot ser
això: foc i gel
alhora?
Salva'ns, oh
poderós déu Set.
AHHHH!
Pare, com pot fer això
aquest tal Moisès? És el
seu déu més poderós que
Set, el senyor del caos i
de la tempesta?
Ell afirma que
hi ha només un
Déu i que aquests
hebreus són els
seus fills.
Però ningú ha vist mai al
seu déu, ni tan sols els hebreus.
El seu déu, que ell diu és només
esperit, tracta de convèncer a Faraó
que els deixi anar al desert a adorar.
Oh poderós Set, senyor del
caos i la tempesta: et preguem que
acabis amb aquestes terribles tempestes.
De cert, ets més gran que aquest déu
invisible de Moisès.
Èxode 9:23-26
57
No s'apropa a Nosaltres
només als egipcis.
Tinc por, pare.
També caurà foc i gel
sobre nosaltres?
No fill, Jehovà està castigant
als egipcis per no obeir-lo.
Els està mostrant que Set,
el seu déu de les tempestes,
no els podrà ajudar.
He pecat conta Jehovà. El déu dels
hebreus és Just i jo i el meu poble
som descreguts. Demana a Jehovà
que aturi el foc i el gel, i deixaré anar
al teu poble immediatament.
Tan aviat com estigui fora
de la ciutat aixecaré les meves mans
al cel i la plaga cessarà. així , doncs ,sabràs
que la terra pertany a Jehovà, però no
guardaràs la teva paraula. Encara no
tens temor de Déu.
Quan Faraó va veure que la tempesta va
cessar, ell va pecar i va endurir encara més
el seu cor. No va deixar marxar al poble.
Déu va enviar una plaga més. Van
venir llagostes i es van menjar totes
les plantes verdes que la tempesta no
havia destruït. Després les llagostes
es van obrir pas a les cases.
És tan
horrible.
Èxode 9:26-35, 10:13-15
58
Mare-mare.
Aiiiiiii!
Pren
això!
Geb, déu de la vegetació,
no veus el que aquest déu
dels hebreus fa a les
nostres collites?
Osiris, mostra't
poderosa avui.
Faraó va cridar a Moisès i va prometre deixar
anar al poble; però quan Déu es va dur les
llagostes, Faraó va endurir encara més el seu
cor i es va negar a alliberar als seus esclaus.
Èxode 10:14-20
59
Llavors Déu va fer que una densa foscor
descendís sobre Egipte. Durant tres dies va
haver més foscor que en una nit nuvolosa, però
no va ser així en les llars hebrees.
T'hagués matat
fa molt, però això
hagués demostrat
que els nostres déus
no tenen poder
contra el teu
Fora de la meva vista!.
No vull tornar a veure el teu
rostre, doncs aquest dia
moriràs.
Per una vegada has
dit la veritat. No ens
tornarem a veure.
Ra, gran déu del sol,
escolta'ns. T'has amagat
per tres dies. Per ventura
no pots derrotar a aquest
Déu dels hebreus?
Prou! Una plaga final, i Faraó s'alegrarà de
veure'ns deixar Egipte. Aquesta nit a mitjanit
el destructor passarà per la terra d'Egipte. Tots els
mascles primogènits de cada família moriran. Déu
castigarà el pecat aquesta nit.Què hi ha dels nostres
primogènits? També
moriran ells?
Èxode 10:22-29, 11:4-5, 12:3-7.
Déu ha proveït la salvació
per a tot aquell que tingui fe,
fins i tot per als egipcis. Aneu
doncs i preneu un anyell mascle
jove o una cabra, sacrifiqueu-lo
aquesta tarda i unteu amb la
sang els pals i la llinda
de la porta.
Jehovà diu: "Quan jo passi per la
terra aquesta nit, matant a tots els primogènits
mascles, i vegi la sang per fora de les seves portes
passaré sobre aquella casa, i el primogènit no morirà.
Romaneu en les vostres cases aquesta
nit i mengeu l'anyell que mateu.”
60
Aneu ara als vostres amos
egipcis i preneu prestades les
seves coses de valor: or, joies i
plata. Déu ha tocat els seus
cors i us donaran tot gustosa i
abundantment.
Recolliu les vostres coses i estigueu
llestos per a marxar demà al matí. No tornareu
aquí. Direu adéu a Egipte per a sempre.
Aquest serà el principi del temps per a
vosaltres, el vostre primer dia.
Pare, és l'únic anyell
que tenim.No podríem
usar pintura vermella o
alguna altra cosa?
Llavors
aquest anyell ha
mort per mi?
I per mi també,
doncs jo també sóc un
fill primogènit.
Fill, Déu va dir que
matéssim un anyell i untessim la
seva sang sobre la llinda de la porta.
Hem de fer exactament com Ell
mana. Ja has vist com jutja als quals
no l'obeixen. Aquest anyell és per
a salvar la teva vida.
Mare, per què
pare esta pintant la
nostra porta amb
la sang?
Jehovà va dir:
quan vegi la sang
sobre les seves
portes, sabré que
creuen en mi, i no
mataré a ningú que
estigui dintre
de la casa.
Èxode 12:26-28, 35-36.
61
Per què no has matat
a l'anyell per a posar
la seva sang en la
porta?
Bah! Tu creus aquestes
supersticions? Com pot evitar la
mort un poc de sang sobre la
porta? El meu fill no té por.
Veritat, Joiquim?
Per descomptat que
no. Creus que sóc un
poruc? La religió és
per als febles.
Un déu bo no mataria a les persones
només per no posar una mica de sang sobre la
porta. Què farà amb els que no han sentit això?
Pare, per què és
diferent aquesta nit de
totes les altres?
Perquè aquesta nit Déu
enviarà al seu destructor per
a matar a tots els mascles
primogènits que no creuen en
Ell. Però quan ell vegi la sang,
passarà d'aquella casa.
Aquest és el principi dels dies per a
nosaltres. Celebrarem aquesta Pasqua dels jueus
cada any, per aquestes dates, i recordarem que
Déu ens va lliurar de la mà de Faraó.
Pare!, escolta els
crits! El destructor
ha d'estar aquí!
No tinguis por, doncs hem
obeït a Déu. La sang està en
la llinda de la porta i estem
menjant-nos l'anyell.
El meu fill està
mort! Oh Déu, fés
alguna cosa!. Crideu
a Moisès!
Èxode 12:28.
La paraula ‘pascha’
és hebrea, i significa
‘passar per alt’.
62
Ho sento, però és massa tard.
Vas ser advertit, però vas refusar
creure. Em temo que molts han
mort aquesta nit.
Aiiiiiii!
No, Déu!
El meu
nen no!
NOOOO!
Quan el destructor va passar sobre la ciutat aquella
nit van morir milers de persones. Aquells que van
creure i van untar la sang en la seva porta van viure.
El nostre
fill està
mort!
De pressa!,
porteu a Moisès aquí
immediatament.
Però
què...?
Ell és el
primogènit de la
seva família!
Uhggg!
Èxode 12:29-31.
63
Faraó va manar cridar
a Moisès de nou.
Però Faraó no va mirar
a Moisès a la cara.
He pecat. siusplau
deixa Egipte i pren amb
tu a tots els hebreus. El
vostre Déu Jehovà és
més del que puc suportar.
Beneeix-me abans que
te'n vagis.
Tal com Déu havia promès als seus pares,
després de quatre-cents anys deixaven Egipte.
Els egipcis van donar or als hebreus, així com
joies i aliments, i qualsevol cosa que volguessin i
poguessin dur-se. Aquest va ser un dia de goig
per als hebreus; el primer dia d'una nova nació.
600.000 homes van deixar
Egipte amb les seves dones i fills
per a viatjar a la terra promesa.
Déu els guiava durant el dia amb un núvol
que els donava ombra, i durant la nit amb una
columna de foc que els donava llum.
Èxode 12:21-22, 31-38.
64
