Full Informatiu nm. 14 Hivern 2015

Hotel dEntitats Les Bernardes, c/ Sant Dions, 42, despatx 1.07, Tel: 972 24 24 72, salt@caritasgirona.cat www.caritasgirona.cat/salt

Maria Victria Molins, Viqui per als amics, s una monja teresiana, nascu-da lany 1936 a prop de la Rambla de Catalunya de Barcelona. Va crixer en el si duna famlia benestant de nou germans. En ella s important la figura del pare que va procurar que tingues-sin una bona formaci per que alhora els va ensenyar el cam de posar-se al costat dels ms pobres. Fa divuit anys que viu al Raval, i comparteix un pis amb tres companyes ms. Sovint ha manifestat que li agradaria morir al carrer, treballant. s el dia de la trobada de Nadal de vo-luntaris de Critas Salt i som als locals parroquials de Sant Jaume. Quan desprs de la xerrada li dema-nem que ens contesti unes preguntes, no es fa pregar. De seguida tadones que les seves conviccions arrelen en el ms profund della mateixa. Les seves

idees van al fons, tenen la fora duna gran bondat. Totes les seves convic-cion les illustra amb fets i ancdotes que sovint traspuen tendresa i humor.

El cinema, el teatre, leducaci, el pro-cs que es viu al nostre pas, la tasca descriptora cap aspecte de la vida humana no li s ali. Es manifesta amb una gran llibertat desperit i no s deixa condicionar per res. I ara reviu amb esperana lalenada que havia impulsat el Concili Vatic II.

MARIA VICTRIA MOLINS: LA FORA DE LA GENT DEL CARRER

E n t r e v i s t a

deien que per aix calia tenir molta vocaci i jo volia arribar a aquells que no van arribar a temps a leducaci. Primer noms era durant el temps lliure. Ms tard vaig anar a viure al Raval.

La teva pci s personal o b tamb tagradaria que la teva ordre religiosa segus un cam semblant? Grcies a Du la meva congregaci ha fet una

Com va ser la teva evoluci dhaver nas-cut en el si duna famlia benestant a passar a conviure i treballar amb els ms marginats? Quan jo era jove, el meu pare ens havia in-culcat molt destar al costat de la gent pobra. Tamb havia conegut les barraques de Montjuc, per levoluci ms gran la vaig fer en conixer daprop el mn de la misria a Llatinoamrica i desprs aqu. Tot aix va ser com un gran revulsiu. Jo vaig ser molt rebel davant de la injustcia, la meva actitud primer era ms de protestar, per la meva vocaci no s de fer denncia, que est molt b, sin de fer propostes i estar al davant daccions positives que tamb s una manera de de-nunciar.

La teva congregaci entn i accepta la teva opci? Ara s, molt. Al principi va costar perqu era un canvi molt gran i una mica innovador. Em

M Victria Molins amb la presidenta de Critas Salt, Eva Cceres

evoluci molt clara i estem a les fronteres molt ms que abans i en aquests moment to-tes les monges de la congregaci viuen a la perifria i tots els pisos els tenim al Raval a la Zona Franca a Hospitalet, a Bellvitge, a lOr-dal i Sant Cosme. Tots els pisos sn estables, i des dall van a treballar als collegis. La nostra congregaci t molt clara la idea des-tar a la perifria.

Quin lloc et sembla que han docupar les monges dintre de lEsglsia? Jo no sc gens ni mica feminista perqu em molesta molt fer una diferenciaci entre lho-me i la dona; les coses que sn diferents sn enriquiments mutus. El paper de la dona din-tre de lEsglsia hauria de ser el mateix. Com en una famlia, que el pare i la mare cadascun fa un paper per els dos sn iguals. Per per aconseguir aix crec que encara falta temps.

Quins ideals poden atreure una noia a fer-se monja avui dia? Avui dia s molt difcil. s curis i trist, jo a vegades engendro admiraci per no segui-ment. Magradaria ms que em seguissin que no pas que madmiressin. Ens trobem amb molts condicionants i avui dia el sentit del com-proms per sempre s una cosa molt complica-da. Aix tamb passa en la vida matrimonial. Jo penso que nosaltres haurem devolucionar Que no es fessin uns vots perpetus sin que es fes aquesta opci noms per una temporada. Potser si la vida religiosa fos menys formalitzada hi hauria ms vocacions. Per hi ha una cosa que a mi em fa pensar molt i s que alguns tipus de vida religiosa que sas-semblen ms a les dabans tenen moltes voca-cions. Potser s per la seguretat que donen les normes, sn ms fcils de seguir que no pas la inseguretat que dna lamor.

La nova lnia pastoral del Papa Francesc la veus com un retorn als veritables orgens de lEsglsia ? La veig com una font desperana molt gran. Jo sc filla del Vatic II i per tant sc la filla de la illusi i de la desillusi. Primer, en arribar el Vatic II vam tenir una gran illusi i desprs ens vam anar desinflant perqu ens van anar tallant les ales contnuament. Ara s com una nova injecci dillusi i tornem a reviure all tan bonic de ...les tristeses, les alegries i les angoixes del poble han de ser les alegries i els dolors dels seguidors de Jess. No hi ha res hum que sigui ali als seguidors de Crist i aix ho havem perdut de vista.

A part de ser una persona dacci, tamb has escrit fora llibres. Qu suposa per a tu el fet descriure? Per a mi la paraula t molta importncia. No sc de les que dic que una imatge val ms que mil paraules. Per a mi una paraula val molt. Sc bastant bona comunicadora, ho sc de mena i he llegit molt tota la vida. El meu pare ens esti-mulava a llegir molt . Magrada molt escriure i valoro molt la importncia de la transmisi del pensament i escric molt. Alexia, que s un dels meus llibres amb ms renom, s el que menys magrada, va ser un llibre particular per un mo-ment determinat. El llibre que mestimo ms, dels que he escrit, s el primer de tots sobre el mn de la marginaci, Veinte canciones deses-peradas y un poema de amor, que ara es tor-nar a editar. Jugava amb el ttol del llibre de Neruda per al revs. s la historia de vint ca-sos que vaig viure quan vaig comenar i em van frapar moltssim.

Qu hauria de fer lEstat o la societat per a poder resoldre la marginaci que represen-ten la drogoaddicci, la prostituci, lal-coholisme, la delinqncia, la pobresa, la solitud...? La primera cosa que shauria de fer per evitar que hi hagi tanta beneficncia s que hi hagi ms justcia. I tamb, no anteposar els diners a la persona. En aquests moments, els poltics i molta gent anteposen els diners a la persona. Tota la injustcia i els escndols terribles que estem vivint, haurien de desaparixer completa-ment i noms amb aix ja comenaria a haver-hi una mica ms de justcia.

Quines circumstncies fan que una persona acabi havent de viure al carrer? Que vagi perdent la motxilla dels valors fona-mentals de la persona. El primer s la dignitat que li dna el treball, guanyar els diners per viure. Sense aix es perd la famlia i la noci dels valors.

Qu has aprs de les persones marginades que malviuen pels carrers? He aprs moltssim. Se mha fet el cor ms gran i he aprs a ser ms compassiva i misericordio-sa. Jo penso que el cor es fa a la mesura dall que vas veient. A mesura que vas veient ms manca damor, el cor set va engrandint.

CRITAS A PROP nm. 14 Hivern 2015 pag. 2

La meva vocaci no s de fer denn-

cia, que est molt b, sin de fer

propostes i estar al davant daccions

positives que tamb s una manera de

denunciar.

M Victria Molins en la presentaci de la xerrada

Dna alguna dimensi especial a la teva acci la teva condici religiosa? La pregria s la que em mant viva. Quan em pregunten si sense la fe faria el mateix, no ho s dir. La meva estimaci de Du no la puc se-parar de la meva estimaci de lhome i la meva estimaci de lhome no la puc separar de la meva estimaci de Du. Si la pregria noms et porta a gaudir del pregar no seria una autntica pregria. La pregria tha de dur a un compro-ms i aquest comproms s el que et dna la feli-citat destimar Du. Du s amor. El que estima reconeix Du.

Una dia a la setmana treballes amb els reclusos. Et sembla que el seu pas per la pres reinsereix aquestes persones a la societat? En general no, algunes persones s. Depn de la situaci de la persona i de lajuda que se li doni i del suport que en alguns moments d-na la pres. Per exemple, hi ha una reinserci laboral el CIDE que a vegades va b, per majoritriament no ajuda. La situaci millora quan la persona busca en ella o fora della alguns mitjans que lajudin a reinserir-se.

Sovint parles de la mstica del carrer. Explicans una mica aquest concepte. s veure Du en els altres i que els altres ve-gin Du en tu i no parlar de Du sin fer amor, testimoni.

La vida en parella s incompatible amb poder-se donar totalment als altres com tu fas? No s incompatible per s difcil. Per a mi el valor del celibat s que noms em dedico a aix. Jo, ara, a la meva edat, estaria cuidant el meu marit i aix s la primera obligaci dun laic, santificar la vida familiar. Per de-mano que el celibat dels capellans sigui lliure. En canvi, la vida religiosa s una consagraci en comunitat, i per tant si vius en una comu-nitat no pots viure en famlia. Jo podria tenir vocaci de capellana si hi hagus monges ca-pellanes, aleshores s que podria ser capell i al mateix temps casar-me.

Com s la teva vida en com, en el pis, amb les altres monges? Nosaltres tenim un projecte comunitari i es per compartir-lo amb aquelles religioses que estiguin dacord amb aquest projecte. Tot ho decidim en descerniment comunitari. Hem tingut algun problema amb algunes monges que no shan adaptat a aquest projecte. No-saltres som enviades a les comunitats des-prs dun dileg. Encara que durant el dia fem feines diferents, desprs al vespre, ho com-partim. Es molt important la comunicaci, el dir-nos les coses sempre per a poder viure el creixement espiritual duna manera conjunta. No tenim ms horari que el de la pregria del mat i desprs sopar normalment, com una famlia.

El fet de tenir una notorietat pblica, com s el teu cas, pot afeblir lautentici-tat i la fora de la teva acci? Al principi em molestava moltssim. Ni ets mi-llor perqu talabin ni ets pitjor perqu et cri-tiquin. Aix ho tinc molt clar. Si mhagus arribat de ms jove, com s el cas de la Tere-sa Forcades i la Luca Caram, no ho s qu hagus passat, per com que mha arribat tan tard, mha arribat quan ja sc gran, i passo de tot aix. Per aix tamb em permet fer b, pot semblar que busco protagonisme per no s aix, jo no he buscat res, mha vingut.

Qu tagrada de fer en les teves estones de lleure? Ara, el que magrada molt fer s llegir. Hi ha algunes coses de la televisi que magraden. Quan tenim temps i diners anem al cinema per hi vaig molt poc. Abans quan estava a leditorial, hi anava molt. Feia comentaris de cinema i vaig fer un curs de cinema, magra-dava, per ara no tinc temps.

Com veus el moment actual del procs que sest Catalunya? Madono que desprs dhaver viscut un mo-ment molt bo, ara estem en un moment de partidisme, per tant, un moment perills. Per jo, com a persona gran que he viscut moltes coses, penso que mai no havem arri-bat a un moment com el dara. Per tant, jo sc optimista. Fins i tot amb el que estem vi-vint ara, amb tot lentusiasme de la gent, ja val la pena de viure-ho. Valen la pena aquests tres moments forts donzes de se-tembre que hem viscut. Tota aquesta moguda ja val la pena.

CRITAS A PROP nm. 14 Hivern 2015 pag. 3

M Victria Molins amb la Montse Mann i en Josep Pasqual que li van fer lentrevista

La meva estimaci de Du no la puc

separar de la meva estimaci de lho-

me. I la meva estimaci de lhome no

la puc separar de lestimaci de Du.

Ajudar s fcil, SOM-HI? Nosaltres ja hi som

Amb aquest missatge, Critas porta a terme una campanya per fer nous socis.

Sabem que a casa nostra hi ha infants que viuen en situa-ci de pobresa i famlies que no te-nen cap ingrs econmic i que ne-cessiten sortir de

la situaci dexclusi social que estant patint.

Critas est al costat de les persones ms vulnerables per millorar la seva situaci.

Podeu escriurens o trucar-nos.

Experincia com a voluntria en TALC

Fa relativament poc que vaig iniciar la meva experincia com a voluntria de professora dels cursos TALC (Tallers dAcollida Lingstica i Cultural). Tot i aix, aquest poc temps ha servit per adonar-me de la gran feina que realitza lequip de voluntaris en aquesta tas-ca. Concretament, el grup en el qual collaboro est format per dones que prove-nen del Marroc i de Gmbia, principalment. Totes tenen alguns punts en com; la majoria han estat poc o gens escolaritzades i noto que assisteixen a les classes amb illusi, motiva-ci i ganes daprendre catal.

Gaudeixen molt de viure aquesta experincia, un tret que comparteixo amb elles ja que es-tic molt satisfeta de formar-ne part i de con-tribuir a oferir aquest servei.

Una voluntria

Si vols ser voluntari o soci collaborador:

- Truca: 972 24 24 72 - Escriu-nos: salt@caritasgirona.cat - Entra al web: www.caritasgirona.cat/salt.

CRITAS A PROP nm. 14 Hivern 2015 pag. 4

Si vols fer un donatiu:

La Caixa:

2100-0935-38-0100368744

A g e n d a

N o t c i e s d e C r i t a s

S e r s o l i d a r i

21 de febrer. Formaci bsica per a volun-taris a crrec de Fran Quirs. D11 a 13h als locals parroquials de Sant Jaume.

8 de mar (diumenge). Espectacle de Dansa a benefici de Critas al Teatre de Salt a les 19h

18 abril. Presentaci Memria 2014 als lo-cals parroquials de Sant Cugat a les 17.30h.

Qu fas amb el teu germ? Aquest interrogant s una crida a despertar, a parar atenci al nostre voltant, a sortir del nostre mn particular en qu ens acomodem, i a adonar-nos de la realitat humana que ens envolta. (Campanya 2014-2015 de Critas)

T e s t i m o n i

Les Veus de Salt

El dia 18 de desembre, organitzat pel CPNL i Critas Salt i amb la collaboraci de lIES Vallvera i lEscola dAdults, es va celebrar, per tercera vegada, el recital potic Les Veus de Salt. Una celebraci que ha esdevingut un bon referent de com les emocions i la cultura poden ser un bon instrument de co-municaci i cohesi i, alhora, permeten ex-pressar la multiplicitat de veus que con-viuen en el nostre poble.

Josep Maria Terricabras fu la presentaci de lacte que pos de relleu les figures de Joan Vinyoli i Salvador Sunyer.

Salvador Sunyer dirigint un assaig