Guión

INT. MENJADOR DIA

Entren per la porta la Sílvia, la Carmina, la Carla i la

Mariona.

SÍLVIA

Bé, com has vist, aquesta és la

sala d’estar, d’estar tranquil·la i

calladeta i veient el canal de la

tele que jo vulgui, perquè el mando

el vaig comprar jo i en aquesta

casa tenim molt clar el que

significa la propietat privada. I

què me’n dius?

CARMINA

(somriu)

Que m’agrada molt. Té molta llum.

SÍLVIA

Sí.

La Carmina va cap al pòster de la paret de darrere.

CARMINA

Ai, aquest pòster m’encanta. Una

pregunta: el pis està orientat cap

al Besòs o cap a Tarragona?

SÍLVIA

(dubtant)

Ah... Cap a... Cap a...

CARLA

(interrompent)

Cap a... allà! I allà està...

SÍLVIA

(interromp)

a.... Tarragona! Tarragona, si t’ho

mires des del Tibidabo, però si

t’ho mires desde Montjuïc, Besòs.

MARIONA

Sí bueno, és que és molt variable.

Vull dir que pensa que fins i tot

els dies així molt clars i sense

núvols, s’orienta cap a Mallorca.

CARMINA

(riu)

Què bé. I puc veure on dormiré?

Carla es mou cap al sofà. Apurada.

(CONTINÚA)

CONTINÚA: 2.

MARIONA

Sí, mira. Aquest, com si diguéssim,

és el sofà, on tu...

CARLA

(interromp)

On tu... pots mirar la tele,

apalancar-te, llegir...

MARIONA

...dormir!

CARLA

Bueno, si et quedes dormida fent

una vaicaineta, o si vols dormir

mirant la tele o així. Vine que

t’ensenyaré la teva habitació.

CARMINA

(mentre marxen)

Sí. Sí, sí, sí.

Surten la Carla i la Carmina. La Mariona es mou cap a la

Sílvia.

MARIONA

Jo no penso tornar a dormir al

sofà, eh?

SÍLVIA

Ai Mariona, si és comodíssim, ja té

la teva forma, és molt cèntric, ho

tens tot a mà... Pensa que si la

Carmina ho sent et voldrà canviar

el lloc, eh?

MARIONA

Molt bé, i per què no hi dorms tu?

Entren la Carmina i la Diana.

CARMINA

Ah, el llit és comodíssim.

CARLA

Ah sí...

CARMINA

Em quedo.

Totes se’n alegren.

(CONTINÚA)

CONTINÚA: 3.

SÍLVIA I CARLA

Molt bé!

CARMINA

Molt bé.

Silenci. Riuen.

CARMINA

I què?

SÍLVIA

Què... de què?

CARMINA

Doncs... Si em direu com ho faig

per pagar i...

TOTES

Ahhh.. Sí, sí.

La Carla agafa de la mà a la Carmina.

CARLA

Vinga, seu, seu. Doncs mira per a

pagar... (s’asseu) Per pagar el que

farem és que tu pagaràs.

CARMINA

Sí.

CARLA

Pagaràs un lloguer, eh? Un lloguer

de... tres-cents...

La Sílvia i la Mariona li senyalen amb els braços que pugi

el preu.

CARLA

...quatre-cents... cinquanta...

MARIONA

(interromp)

Home, home, pensa que és un pis

molt ben comunicat eh? Vull dir

que... si corres una mica en cinc

minuts estàs al metro.

SÍLVIA

Sí, sí, sí. I aquí abaix tens una

bacallaneria. On també hi vénen

cigrons, mongetes, llenties... i

bacallà.

(CONTINÚA)

CONTINÚA: 4.

MARIONA

És un luxe Carmina, i els luxes es

paguen.

CARMINA

I tant, i tant... Però quant he de

pagar de lloguer?

TOTES

Ah sí.

CARLA

Doncs mira, per ser tu, perquè ets

amiga del Mario i... doncs pagaràs

cinc-cents euros.

SÍLVIA

Sí i cent més de fiança.

MARIONA

I... Cent-cinquanta més... Pel pot,

bueno és tipo despeses, tipo

gastos... Tipo tot això.

CARMINA

Fantàstic!

Riuen.

CARMINA

Al pis que estava abans pagava

nou-cents i cuidava una iaia.

Es miren entre totes tres amb cara de disgust.

CARMINA

Bueno, vaig a buscar les coses.

TOTES

Sí, sí, va.

La Carmina s’aixeca per a marxar.

CARMINA

Fins ara, eh?

SÍLVIA

Eh, però agafa les claus, no?

CARMINA

Ai sí, gràcies!

La Carmina es gira i torna. La Sílvia agafa les claus sobre

la taula. La Sílvia dóna les claus a la Carmina.

(CONTINÚA)

CONTINÚA: 5.

CARMINA

Fins ara!

TOTES

Fins ara!

Es miren entre elles.