Paraules d’emocions

Hola, em dic Janira i quan tenia vuit anys em van operar de

“apendicitis” perforada, estava dormint quan de sobte em vaig

despertar amb un mal de panxa horrible. Vam anar al CAP i hem

van dir que era “la passa” i hem van receptar una medicina.

Al cap de poca estona encara em feia mal així que vam

decidir anar a l’hospital, allà em van fer un munt de proves,

però no sabien què era, però gracies a deu va venir un cirurgià

que hem va tocar la part dreta de la panxa i vaig fer un crit de

dolor i va dir el cirurgià: S’ha d’operar!!!! Ràpidament em van

portar al quiròfan i allà em van operar.

Després d’unes 3 o 4 hores van acabar, per a mi van ser com

uns 2 minuts perquè estava dormida.

Em van ficar tubs a la panxa que desprès me’ls van treure

estirant, un tub del nas a l’estòmac, alimentació per vena, etc.

Van passar 10 dies i em vaig anar a casa, però no podia

caminar bé.

Vaig començar a fer vida normal, però després de menys

d’un any em va sortir una hèrnia a la cicatriu, vaig anar al metge

que em va operar i quan m’ho va veure va dir que m’havien de

tornar a operar i em vaig ficar a plorar, perquè tenia por.

Aquella operació no era tan complicada, però igualment

em van haver de ficar un altre tub a la panxa, moltes vies, etc.

Les dues operacions van ser complicades i la primera

arriscada, però em van fer molt forta i m’ha fet comprendre que

a la vida no és tot del color de rosa i gràcies a la meva família sóc

una de les nenes més feliç del món.

JANIRA ROMAN

PARAULES D’EMOCIONS Encara me’n recordo de quan vaig tindre la

meva primera infecció d’orina, va ser fa

dos anys. Tot el dia tenia un mal de panxa

molt fort, ningú estava amb mi perquè la

meva mare estava fent uns papers a Reus i

el meu pare estava a la granja. L’única

persona que estava amb mi era la meva

àvia, ens ho passàvem molt bé jugant al

parxís i explicant-nos coses. Quan estava

amb ella se’m oblidava que tenia mal de

panxa. El més sorprenen va ser que el meu

germà m’ajudés després de les baralles

que tenim. Després quan els meus pares

van vindre i em van animar vaig entendre

que no estava sola.

JÚLIA CAPARÓ

PARAULES D´EMOCIONS

DIMECRES, 23DIMECRES, 23DIMECRES, 23DIMECRES, 23

Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va

dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva

germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….

DIJOUS, 24DIJOUS, 24DIJOUS, 24DIJOUS, 24

Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.

Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig

conèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haver----lo lo lo lo

conegut.conegut.conegut.conegut.

DIVENDRES,25DIVENDRES,25DIVENDRES,25DIVENDRES,25

A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i

li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu

millmillmillmillor amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el

tindré en el meu cortindré en el meu cortindré en el meu cortindré en el meu cor....

PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.

La historia que us explicaré es la de quant es va meu avi .morir el Jo tenia 9 anys i era un Dijous per la tarda sobre las 19:00 h de la tarda .Aquell dia feia un any que es va morir la meva avia .Vam arribar a casa de la meva tieta ,que anàvem a berenar i el meu avi de la malaltia que tenia estava al llit vam anar a donar-li un peto i la meva tieta va entrar a donar-li el berenar .El meu germà petit va anar a jugar ala WII ,i jo vaig anar a berena .Ensec va vindre la meva tieta plorant i em va dir : -el avi ja no esta Em vaig ficar a plorar com una boija perquè no m`ho podia creure .I jo li vaig anar a donar-li un peto .Jo i el meu germà ens vam tancar al menjador i vavindre pedirse de ell família tota la a despedirse de ell

Irina Valverde

Estimats companys, Us vull explicar el problema de salut que tinc jo. Molts de vosaltres ja ho sabeu. Sóc al·lèrgica a moltes coses no puc menjar fruits secs, algunes fruites i verdures, xocolates, galetes, pastissos ni bolleria industrial en general ja que tots aquests productes estan fets en fàbriques on utilitzen fruits secs i hi poden haver traces. A part, també tinc altres al·lèrgies no alimentàries, al pol·len, a la pols, a les plantes, a la humitat... La veritat és que fa una mica pesat de sempre estar mirant les etiquetes dels aliments... i vigilar el que toques. Vull donar ànims a les persones que com jo són al·lèrgiques a alguna cosa, vull donar-los força i dir-los que s’ha de tenir moltíssima paciència i molt de compte amb el que menges o toques. I dir-los que ser és molt dur, però que la vida és així... si ens ha tocat ho hem d’acceptar,... Al final t’hi vas acostumant... quin remei!!!

Andrea Porcel