Carta per les ampes

1
Generalitat de Catalunya Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa Barcelona, 12 de juliol de 2010 Benvolguda mare, Benvolgut pare, Un dels arguments que s’esgrimeixen a hores d'ara per oposar-se al nou calendari escolar consisteix a afirmar que el Departament d'Educació no ha escoltat prou les opinions i criteris de les persones afectades. Aquesta és una afirmació parcial, perquè el debat que va encetar el Departament sobre els diferents aspectes del calendari escolar es va estendre durant un llarg període de temps i es va desenvolupar consultant els diversos sectors de la comunitat educativa, entre els quals cal destacar el Consell Escolar de Catalunya. Com no podia ser d'una altra manera, aquest debat va posar de manifest una gran diversitat d'opinions a partir d’una qüestió tan transcendent i complexa com és l'organització del temps escolar, la qual cosa dificultava l'adopció de decisions satisfactòries per a tothom. El respecte vers tots els punts de vista manifestats i el reconeixement dels interessos que hi té cada sector no poden restar legitimitat al Govern per fer la feina que li pertoca i decantar-se per una o una altra opció, sobretot si la prioritat ha estat inequívocament els interessos dels infants. Una de les decisions més controvertides ha estat sense dubte la de descartar la jornada continuada generalitzada al mes de juny i circumscriure aquesta modificació, o qualsevol altra, del calendari o de l'horari escolar a situacions excepcionals. Aquest aspecte del proper calendari introdueix un canvi amb relació a la pràctica anterior, en què la jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal durant l'última quinzena del mes de juny estava explícitament recollida en la normativa i era autoritzada gairebé de manera automàtica. Sovint responia a peticions que no havien estat consensuades al consell escolar i que presentaven habitualment les escoles públiques i, en menys casos, les de titularitat privada, fet que ha estat percebut per les famílies com un element discriminatori. Les disparitats de criteris entre qui ha defensat i entre qui ha detractat la jornada continuada, aquí i arreu, s’han fet paleses des de fa molt de temps i no sembla previsible, per la gran quantitat de factors que hi intervenen, que es puguin dirimir de forma concloent. El que sí resulta incontrovertible és que la jornada continuada treu hores de formació a l'alumnat, provoca dificultats a les famílies i genera tensions innecessàries entre aquestes i els centres educatius. Aquesta discrepància no hauria de comportar accions que disminueixin la qualitat del servei educatiu i perjudiquin els infants. Per tot això, les colònies i les sortides escolarscap professional de l'educació no dubta dels beneficis pedagògics i de la qualitat educativa que tenenno haurien d’esdevenir una moneda de canvi, una forma de pressió per intentar imposar una opinió que, tot i que és respectable, no és compartida per tota la comunitat educativa. No hem d’oblidar que l’objectiu de tots els estaments que integren aquesta comunitat ha de ser mantenir una bona imatge de l’escola pública i prestar el servei educatiu als infants en les millors condicions possibles. Cordialment, Isabel Darder Directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa Departament d’Educació

Transcript of Carta per les ampes

Page 1: Carta per les ampes

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Atencióa la Comunitat Educativa

Barcelona, 12 de juliol de 2010

Benvolguda mare,Benvolgut pare,

Un dels arguments que s’esgrimeixen a hores d'ara per oposar-se al nou calendari escolar consisteix aafirmar que el Departament d'Educació no ha escoltat prou les opinions i criteris de les personesafectades.

Aquesta és una afirmació parcial, perquè el debat que va encetar el Departament sobre els diferentsaspectes del calendari escolar es va estendre durant un llarg període de temps i es va desenvoluparconsultant els diversos sectors de la comunitat educativa, entre els quals cal destacar el Consell Escolarde Catalunya.

Com no podia ser d'una altra manera, aquest debat va posar de manifest una gran diversitat d'opinions apartir d’una qüestió tan transcendent i complexa com és l'organització del temps escolar, la qual cosadificultava l'adopció de decisions satisfactòries per a tothom.

El respecte vers tots els punts de vista manifestats i el reconeixement dels interessos que hi té cadasector no poden restar legitimitat al Govern per fer la feina que li pertoca i decantar-se per una o una altraopció, sobretot si la prioritat ha estat inequívocament els interessos dels infants.

Una de les decisions més controvertides ha estat sense dubte la de descartar la jornada continuadageneralitzada al mes de juny i circumscriure aquesta modificació, o qualsevol altra, del calendari o del'horari escolar a situacions excepcionals.

Aquest aspecte del proper calendari introdueix un canvi amb relació a la pràctica anterior, en què lajornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal durant l'última quinzena del mes de junyestava explícitament recollida en la normativa i era autoritzada gairebé de manera automàtica. Sovintresponia a peticions que no havien estat consensuades al consell escolar i que presentaven habitualmentles escoles públiques i, en menys casos, les de titularitat privada, fet que ha estat percebut per les famíliescom un element discriminatori.

Les disparitats de criteris entre qui ha defensat i entre qui ha detractat la jornada continuada, aquí i arreu,s’han fet paleses des de fa molt de temps i no sembla previsible, per la gran quantitat de factors que hiintervenen, que es puguin dirimir de forma concloent. El que sí resulta incontrovertible és que la jornadacontinuada treu hores de formació a l'alumnat, provoca dificultats a les famílies i genera tensionsinnecessàries entre aquestes i els centres educatius.

Aquesta discrepància no hauria de comportar accions que disminueixin la qualitat del servei educatiu iperjudiquin els infants. Per tot això, les colònies i les sortides escolars− cap professional de l'educació no dubta dels beneficispedagògics i de la qualitat educativa que tenen− no haurien d’esdevenir una moneda de canvi, una formade pressió per intentar imposar una opinió que, tot i que és respectable, no és compartida per tota lacomunitat educativa.

No hem d’oblidar que l’objectiu de tots els estaments que integren aquesta comunitat ha de ser manteniruna bona imatge de l’escola pública i prestar el servei educatiu als infants en les millors condicionspossibles.

Cordialment,

Isabel Darder Directora general d’Atenció a la Comunitat EducativaDepartament d’Educació