Casa Masó

123

Vida i arquitectura noucentista

Edició a cura de Jordi Falgàs

Amb textos de Narcís-Jordi Aragó Masó

Jordi Falgàs Rosa M. Gil Tort

Fotografies de Jordi Puig

10

11

Jordi Falgàs

11

El Noucentisme és un gran desconegut, dins i fora de Cata-lunya.2 Va ser un moviment considerat antimodern perquè feia bandera del classicisme i de la tradició i, per tant, fou bandejat de la història de la modernitat. Però la revisió de les visions monolítiques del cànon historiogràfic ha per-mès reivindicar moviments com el Noucentisme, que es varen desenvolupar a la perifèria asincrònica, descentralit-zada i híbrida del món modern.3

Igual que d’altres fenòmens culturals emergents a principi del segle xx, el Noucentisme va sorgir del substrat ideolò-gic catòlic, nacionalista i conservador d’una classe social que per primera vegada tenia el poder econòmic per assolir certa independència política en l’Espanya postcolonial.4 El Noucentisme va ser un moviment que va dominar bona part de les arts, el pensament i la política a Catalunya du-rant la segona dècada del segle xx, i al mateix temps que promovia la modernització i europeïtzació del país també feia bandera d’una visió mitificada del substrat grecollatí de la cultura catalana i, en general, de la història de Catalu-nya.5 Va ser un moviment de les classes mitjanes, sobretot de la nova burgesia urbana, que havia d’afrontar la pressió de les classes treballadores organitzades al mateix temps que assolia el poder polític i econòmic a Catalunya.

L’arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista

Però tu amagues, Girona, en ton si el jove Arquitecte amorós.

—

Eugeni d’Ors, 19111

Fig. 1

Farmàcia Masó-Puig, Girona, prestatges i bancs de l’interior.

30

31

Turon, de Santa Coloma de Farners. Joan Masó va ser un apassionat de l’excursionisme i de la fotografia, i entre els seus autocroms hi ha les primeres imatges fotogràfiques en color que es tenen de Girona.9 Narcís Masó, si bé el 1912 ja va anar a treballar a Terrassa, també va continuar vivint es-poràdicament amb els seus germans a la Casa Masó fins el 1933, quan es va casar amb Rosa Llunes. La seva tasca com a pedagog representa la voluntat noucentista de modernitza-ció de l’ensenyament a Catalunya durant la Mancomunitat i la República, sobretot amb la creació de l’Escola de s’Agaró.10

La casa en femení

El paper de les dones de la Casa Masó va ser sempre decisiu, però especialment en moments difícils, com per exemple du-rant la Guerra Civil. Des de la seva realitat quotidiana, portes endins, van fer créixer la família, van ajudar a prosperar els homes de la casa en els seus projectes vitals i professionals, i també van ser bones col·laboradores en els negocis familiars. En aquest context, la mare de família estava a càrrec de la resolució diària de la vida domèstica i també de la dimensió més espiritual, que a la llar dels Masó prenia un matís parti-cular. L’ambient que els pares Masó Valentí van forjar per a casa seva reflectia el seu amor a les tradicions i una atenció especial a la formació cultural, personal i espiritual dels fills. Aquests valors van quedar inculcats en les ments dels infants Masó. No hi eren gens aliens els valors noucentistes de l’espe-rit de la llar de l’arquitecte Rafael, l’atenció a la formació dels infants del pedagog Narcís, i l’amor al treball i al compromís amb l’ofici i el país de Joan i Santiago.

La dedicació a la família i a la formació acadèmica dels fills es vivia molt intensament. Per exemple, quan Santiago, Rafael i Joan Masó van anar a estudiar a Barcelona es va

Fig. 6

Maria Masó, al balcó de la Casa Masó, contemplant la festa del carrer Balles-teries, amb una cobla davant de la casa, c. 1915. Arxiu Fundació Rafael Masó, núm. reg. imatge 135.

68

69

86

87

89

El vestíbul

A la porta del primer pis hi ha una placa amb el cognom de la família en lletres majúscules i una creu llatina dins un cercle, dues peces dissenyades per Masó. En entrar al vestíbul, el predomini de la fusta i dels colors crema i xocolata transmeten una sensació de calidesa per donar la benvinguda a la casa. Amb la repetició de formes geomètriques allargades verticals (sanefa, arrambadors, fusteria de l’escala) i la llum que baixa de la claraboia, al fons, Masó també va aconseguir crear una sensació d’espai ampli, ordenat i sobri, totalment d’acord amb l’estètica de la llar noucentista. Destaca el rellotge de fabricació francesa, de mitjan segle xix, i també les quatre aquarel·les de Guillem Roca, de final del mateix segle. Per a la tarja de la porta de la sala d’estar, a la dreta, Masó va encarregar a l’escultor Fidel Aguilar un relleu en fusta d’una figura típicament sinuosa d’aire clàssic.

90

96

97

El menjador

El menjador és on Masó va poder expressar millor la concepció noucentista de la llar: confortable però auster, amb atenció als petits detalls però formant un conjunt harmoniós, i ple de referències cultes sota una aparença humil i popular. No és estrany, doncs, que alguns escriptors noucentistes convidats per l’arquitecte quedessin admirats de com aquest interior expressava els valors morals i estètics de la família Masó. Un dels elements bàsics de la decoració són les bandes de canyís molt fi que cobreixen les parets fins a una alçada de gairebé dos metres, rematades amb una lleixa de fusta que recorre tota l’habitació, utilitzada per exposar-hi petites escultures i objectes decoratius. Un altre element escenogràfic introduït per Masó van ser les dues mènsules i el teginat que imita les aigües de la fusta. Però els elements més destacats són els objectes dissenyats pel mateix arquitecte, sobretot la imponent làmpada, els vitralls de colors de les portes, el bufet i el trinxant.

98

99

100

101

106

107

112

113

Vista des de la galeria de la casa, mirant cap els ponts que travessen l’Onyar. La perspectiva des d’aquest punt situa l’espectador en un lloc privilegiat, ja que el riu fa una corba davant de la casa.

176

177

La façana sobre el riu

Entre 1911 i 1918, a mesura que Masó va anar remodelant els interiors de les cases que havia adquirit la seva família, també va unificar la part posterior per crear una gran façana, la més ampla de les que hi ha sobre el riu Onyar. A més de pintar-la de color blanc per fer-la ressaltar del conjunt, va distingir-la amb el que ell va anomenar «un gentil decorat» —una gran jardinera a la galeria del primer pis, dos plafons i diferents bandes horitzontals de rajoles de ceràmica vidriada groga i verda de la Bisbal— sàviament travat amb els colors i la geometria de les persianes i les finestres. En l’ultima intervenció va projectar el característic coronament i la pèrgola de la quarta planta, dues referències a l’arquitectura vernacla que havia assimilat a la seva obra.

184

185

190

Els autors

Narcís-Jordi Aragó Masó, nebot de l’arquitecte Rafael Masó, és llicenciat en dret i diplomat en periodisme. Va dirigir el setmanari Presència (1967-1979) i la Revista de Girona (1985-2009). Ha estat vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president dels Amics del Museu d’Art de Girona. És autor d’una vintena de llibres sobre temes gironins. Acadèmic corresponent de la Reial de Belles Arts de Sant Jordi, és president d’honor de la Fundació Rafael Masó.

La façana de la casa Masó sobre l’Onyar, fotografia d’autor desconegut realitzada després de la reforma de 1911 i abans de la de 1918. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1158.

191

Jordi Falgàs és doctor en història de l’art, i des de 2008 dirigeix la Fundació Rafael Masó. Va ser adjunt a gerència de la Fundació Gala-Salvador Dalí (1996-2003) i Cleveland Fellow al Cleveland Museum of Art (2004-07). És autor de llibres i articles sobre art modern i contemporani a Catalunya, i ha treballat en nombroses exposicions. El 2006 va formar part del comissariat de Barcelona & Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, que es va presentar a Cleveland i al Metropolitan Museum de Nova York.

Rosa M. Gil Tort és llicenciada en geografia i història, i màster en arxivística. Entre 1993 i 2011 va ser cap de l’Arxiu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Membre del Consell de Redacció de la Revista de Girona, ha escrit diverses monografies i articles sobre l’arquitectura i el seu context social. En la mateixa línia també ha comissariat diverses exposicions i, des del juliol de 2011, és la responsable de Documentació i Activitats de la Fundació Rafael Masó.

Jordi Puig, fotògraf i editor, és autor d’una quarantena de libres d’art, arquitectura i paisatge, com: Dalí: El Triangle de l’Empordà, Barcelona Alta Costura, Jocs i Joguets, La Garrotxa i La travessa de la Costa Brava. També ha exposat i col·laborat amb alguns dels principals museus i centres culturals de Catalunya, com Arts Santa Mònica, la Fundació Gala-Salvador Dalí, el MUHBA, el Museu del Joguet de Catalunya, el Museu de Montserrat, el CCCB, i la Fundació

”la Caixa”, entre d’altres.

> A la pàgina següent, autoretrat de Rafael Masó recolzat en una calaixera, c. 1907. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–Demarcació de Girona, núm. reg. 23613.