Capítol 8: Responsabilitat i càstigsEl llibre del Manel i la Camil·la(Ernst Tugendhat)

El criteri per dividir els capítols del llibre pot ser el dels personatges que comparteixen un mateix temps i espai. Quan canvien els personatges o canvien els moments i l´espai que els envolten, podem dir que ha canviat també l´escena. Una mateixa qüestió pot ocupar diferents escenes o en una única escena els personatges poden plantejar més d´una qüestió. Una de les activitats que hem de fer al llarg del trimestre és dividir els capítols del llibre en escenes a partir del criteri que hem plantejat.

Activitat 1

Quantes escenes podem descobrir en el capítol 8?

Quines són les problemàtiques ètiques que es plantegen?

De quina pàgina a quina pàgina es distribueixen les escenes?

En tota confrontació ideològica, els personatges de mica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra d´una tesi. Les representacions d´aquestes controvèrsies a l´aula serà una de les activitats que realitzarem al llarg del curs. Un dels exercicis serà com es planteja el debat a partir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant tota l´argumentació fins arribar a una última conclusió.

A favor dels càstigs

Personatge argument

En contra dels càstigs

Personatge argument

A favor dels càstigs

Personatge argument

Pare del Manel Si s´ha fet una cosa malament

Té un sentit retributiu, restableix l´equilibri que s´ha trencat

Dissuadeix les persones que volen fer un mal

Aprendre a comportar-se bé

En contra dels càstigs

Personatge argument

Manel S´utilitza el mal contra el mal

És una forma de venjança

… prefiero que un muchacho se lleve una bofetada de vez en cuando a que se lo arroje a una celda demasiado pronto, sin capacidad para entender de golpe por qué diablos está ahí, o a que viole a una compañera en manada y se vuelva a casa creyendo que eso no tiene mayor importancia que ponerse ciego de alcohol en las felices noches de botellón.

Javier Marías, Pieles finísimas, El País Semanal, El País, 27/09/2009

http://www.elpais.com/articulo/portada/Pieles/finisimas/elpepusoceps/20090927elpepspor_12/Tes?print=1

Llegiu l´article complert del Javier Marías.

1. Assenyaleu quins són els arguments que fa servir per justificar el càstig físic.

2. En què hi esteu d´acord?3. En què no hi esteu d

´acord? (Justifiqueu les respostes)

Sra Verònica

Només ha de ser una solució

extrema

És una solució per evitar fer el

mal

El mal contra altres

persones

El mal contra un mateix (nens)

Comportaments castigables

Els que poden causar danys a altres persones

Els que poden causar danys a

un mateix (nens)

Accions que poden causar un dany a un

mateix

adultnen

castigable No castigable

adultnen

No sap encara preocupar-se degudament pel seu propi bé

Es pressuposa que sap preocupar-se degudament pel seu propi bé

Minoria d´edatMinoria d´edat Majoria d´edatMajoria d´edat

Majoria d´edatMajoria d´edat

(1) Capacitat suficient d´ocupar-se del seu bé

(2) Capacitat d´escollir

deliberadament entre el bé i el mal que pot

causar als altres (responsable)

Major d´edat

1ªLa seva acció fa mal a ell mateix

La seva acció no fa mal a altres

No és castigatNo és

castigat

Major d´edat

2ªLa seva acció no fa

mal a ell mateix

La seva acció fa mal a altres

És castigat

És castigat

Deixa de ser tractar com un major d´edat

Què passa quan un adult

no té la capacitat de saber quin és el seu propi

bé? Se li

tracta com un

nenNo se li

considera una persona responsabl

e

Funció de l´Estat Castigar les

accions dels majors d´edat

que hagin causat danys a altres persones

Si amb una acció el major d

´edat es perjudica a ell mateix l´Estat

no està legitimat a intervenir

Funció de l´Estat

Ha d´ intervenir en l´esfera

pública quan les accions d´un

individu perjudiquen a

un altre (llibertat limitada)

Protegeix l´esfera

privada de la intromissió dels altres (màxima

llibertat)

S´inhibeix quan l´actuació de l

´individu només l´afecta a ell

(esfera privada)

... l´única finalitat per la qual el poder pot, amb dret, ser exercit sobre un membre d´una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. Ningú no pot ser obligat a realitzar o no realitzar determinats actes, perquè això fora millor per a ell, perquè li faria feliç, perquè en opinió dels altres, fer-ho seria més encertat o més just. (...) L´única part de la seva conducta de la qual ell és responsable davant la societat és la que es refereix als altres. En la part que li concerneix a ell, la seva independència és, de dret, absoluta sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l´individu és sobirà.

John Stuart Mill, Sobre la libertad, Introducción, Alianza Editorial, Madrid 1984, pàgs 65--66

Activitats: Distingiu les frases

del text que fan referència a l´esfera pública.

Distingiu les frases del text que fan referència a l´esfera privada.

John Stuart Mill (1806-1873)

Esfera pública:

Esfera privada:

Esfera pública: la part de la conducta que es refereix als altres

Esfera privada: la part que li concerneix a ell

Si no existís l´Estat tindríem la llei de la selva. Es pressuposa que els adults han adquirit la seva plena responsabilitat. ¿No han sentit l´expressió ser major d´edat? Això vol dir que l´adult té la capacitat d´escollir deliberadament entre el bé i el mal, per tant, pot preocupar-se pel seu propi bé, però també significa que és responsable davant les lleis de l´Estat.

(Sra, Verònica)

... si es perjudica a ell mateix, l´Estat no té dret a interferir. Això depèn de la seva pròpia responsabilitat i l´únic que s´ha d´esperar és que ell se n´adoni per si mateix que s´està perjudicant. (Sra. Verònica)

Completeu les definicions dels conceptes següents:

Responsabilitat

Funcions i límits de l´Estat

Majoria d´edat

Minoria d´edat

Persona responsable càstig

Se suposa que és capaç de controlar-se a si mateixa

Responsabilitat moral

Persona responsable(menor d

´edat)

càstig

Se suposa que és capaç de controlar-se a si mateixaRespon dels

seus actes davant les persones

que el tutelen

Responsabilitat moral

No responsabilitat

jurídica

Persona responsable

(major d´edat)

càstig

Se suposa que és capaç de controlar-se a si mateixa

Respon dels seus actes davant les

lleis

Responsabilitat moral

Responsabilitat jurídica

Evolució del sentit de la responsabilitat

Evolució del tipus de càstigs

Evolució del sentit de la responsabilitat

Evolució del tipus de càstigs

No té capacitat d´escollir entre diferents possibilitats d´actuar (nadó)

No tenen sentit els càstigs

Comença a tenir una certa capacitat d´autocontrol (encara no sap parlar)

Càstigs lleus

Té capacitat de reflexionar sobre la possibilitat de triar entre diferents opcions, tot i que no està tan desenvolupada com en els adults (ja parla)

Es pot parlar amb ell per fer-li entendre que no és adequat actuar d´aquesta manera.

Hi ha persones que diuen que cap càstig està bé, perquè sempre condueix a un sentiment d´humiliació. Segons ells, hem d´oferir-los l´oportunitat als nens petits de fer les seves pròpies experiències amb els perills d´aquest món, sota la protecció dels adults, això sí, perquè no els passi res desastrós. Però, encara que si hom no pren aquesta postura tan radical, en tot cas cal evitar els càstigs durs, les humiliacions o les burles feridores. Tot això seria moralment equivocat i podria provocar un comportament neuròtic. (Sr. Ibarra)

En la infantesa a través dels càstigs assolim el

sentit de la responsabilitat

Quan se suposa que hem assolit el sentit de responsabilitat ...

...per què se suposa que serveixen

els càstigs?Per poder

controlar les nostres emocions

Hi ha emocions que ens empenyen

a ...

... actuar contra el bé de les altres

persones

... actuar contra el

nostre propi benefici

Sempre vaig pensar que el càstig era una cosa dolenta, perquè era com una forma de venjança o una forma d´agressió. A més, tot i que la intenció del càstig fos el bé del nen i tot i que el càstig fos el més lleu possible i, fins i tot, fos verbal i no físic, el nen sempre el sentiria com una opressió per part dels pares o, si més no, com una expressió del poder que tenen sobre ell. ¿No creieu que això pot causar ressentiment i fins i tot odi? (Manel)

La funció del càstig és ensenyar a un nen a adquirir autocontrol. És per això que quan es castiga a un nen també se li ha de fer entendre per què no és correcte actuar d´aquesta manera. Així, en la propera ocasió semblant, el nen podrà saber per ell mateix el que ha de fer. (pare de la Camil·la)

Tenir consciència de

futur

la capacitat de renunciar a un

plaer present que tal vegada serà

un mal en el futur.

Capacitat deliberativaCapacitat deliberativa

Sentit de la responsabilitatSentit de la responsabilitat

Capacitat d´autocontrolar-seCapacitat d´autocontrolar-se

Només qui es fa responsable dels deus actes pot assumir les seves conseqüències. Per això, per si mateix, el càstig no té cap sentit educatiu si el nen que el rep no es considera responsable del que ha fet.

Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna 1998

Què creieu que s´hauria de fer perquè el càstig complís una veritable funció educativa?

Michel Foucault

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/michel-foucault-i-el-control-social.html

Conclusions capítol 8

1ª Als menors d´edat se´ls ha de protegir fins i tot d´ells mateixos.2ª Es presuposa que els adults tenen la capacitat d´ocupar-se suficientment del seu propi bé. 3ª L´adult que demostra la seva incapacitat de controlar-se ha de ser tractar com un menor d´edat.4ª Ser responsable és sinònim de majoria d´edat.5ª La responsabilitat moral significa la possibilitat d´imputar a una persona per l´acció que ha fet. 6ª La responsabilitat jurídica vol dir que hi ha la possibilitat de respondre pels seus actes davant la llei.7ª La responsabilitat moral s´assoleix després d´un procés lent d´aprenentatge.8ª En el cas de persones que tenen la capacitat de controlar-se però es comporten de forma incorrcta, l´Estat té autorització de castigar-les en el cas que aquestes accions perjudiquin a altres persones. 9ª L´autocontrol pràcticament és sinònim de responsabilitat.10ª Els nens petits no tenen consciència de futur, és a dir, la capacitat de renunciar a plaers presents que tal vegada puguin ocasionar mals en el futur.