Catàleg Religió 2012-2013
-
Upload
editorial-casals -
Category
Documents
-
view
222 -
download
2
description
Transcript of Catàleg Religió 2012-2013
ESO I BATXILLERAT 2012-2013
EDICIÓ
EN CATALÀ
RELIGIÓ CATÒLICA
202
ÍNDEXESO
Claus del Projecte pàg. 4
Material per a l’alumne pàg. 5
Material per al professor pàg. 6-7Proposta didàcticaDVD del professor
Índex de continguts pàg. 8-11
BATXILLERAT
Nou Projecte pàg. 12-13
Material per a l’alumne pàg. 14
Material per al professor pàg. 15Proposta didàcticaDVD del professor
Índex de continguts pàg. 16
02
303
Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo
Religió CAtòliCA
NovA evANgelitzACió 2
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 2
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
religion 2_CAT.indd 1 13/12/10 10:22:41
Rel
igió
Cat
òli
Ca
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 4
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
Pedro de la Herrán, guillermo Mirecki
Religió CatòliCa
Nova evaNgelitzaCió 4
religion 4 CAT.indd 1 13/12/10 10:37:15
NovETAT pER AL CuRs 2012-2013
Pedro de la Herrán (coord.), Javier Aranguren, José María Pardo
batxillerat
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió
Els tEus rEcursos digitals a:
batx
illera
t NovA evANgelitzACiówww.ecasals.net/alumnes/religioba
Religió CAtòliCA
nOU pROJEcTE
www.ecasals.net
Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals pàg. 18-19
mATERIAL cOmpLEmEnTARI
La película de la vida pàg. 17
0404
CLAus DEL PROjECTE
ofereix una exposició clara dels continguts,
que han estat elaborats tenint en compte el
Compendi de l’Església Catòlica.
Fa possible el diàleg entre la fe i la cultura
amb apartats dedicats específicament a
aquest objectiu.
presenta una metodologia activa a
través de nombroses propostes per al
desenvolupament de la identitat cristiana
de l’alumne.
Facilita la transmissió a l’alumne de la fe
viscuda mitjançant la presentació de
testimonis de persones ja canonitzades
o de reconeguda exemplaritat.
Amb recursos interactius integrats a cada pàgina del llibre, actualitzats permanentment.
Eso04
7
5
4
88
Jesús viu
Hi ha molts casos —més dels que sembla a primer cop d’ull— enquè una trobada amb Jesús ressuscitat ha comportat un gir de180 graus en la vida d’una persona. Un d’aquests casos és el deJoaquín Zuazo.
En Joaquín era un noi de Madrid de 23 anys que es dedicavaprofessionalment a organitzar casaments, i era molt bo enla seva feina: va arribar a organitzar ni més ni menys queel casament d’un príncep! Una nit, en una discoteca, vaconèixer una noia que el va convidar a unes missions depregària de tres dies que s’havien de celebrar en una ciutatdel nord d’Espanya. Finalment en Joaquín, malgrat que niera creient ni tenia gaire interès per la religió, va decidirassistir-hi.
Era el mes de gener i feia un fred terrible, però el que haviade passar va passar: en Joaquín va experimentar una tro-
bada personal amb Jesús durant la pregària i es va confessar. El con-tacte amb el misteri de Déu i de les realitats eternes va produir en ellcanvis concrets i profunds: immediatament va adonar-se que la vidanocturna no l’enriquia i va decidir dedicar-se completament als al-tres.
Actualment en Joaquín és a Burundi, un país molt pobre de l’Àfrica,treballant en una ONG catòlica que atén nens i joves. Quan li pre-gunten què espera de la vida, en Joaquín respon: «Simplement cadadia reso: “Que es compleixi la voluntat del Senyor i que la meva vidasigui una pregària i una acció de gràcies”. Això és el que espero. Noespero res més».
vida cristiana
1. Llegeix aquest text i respon a les preguntes.
«Cal recordar de manera particular la gran parà-bola del Judici Final (Mt 25, 31-46), en la qual l’amor es converteix en el criteri per a la decisió de-finitiva sobre la valoració positiva o negativa d’unavida humana. […] Amor a Déu i amor al proïsme esfonen entre si: en el més humil hi trobem Jesús mateixi en Jesús hi trobem Déu» (Benet XVI, DC, núm. 15).
a) Busca la paràbola del Judici Final que se cita en el texti explica a qui s’anomena «beneïts del meu pare» i aqui «maleïts».
b) Amb qui s’identifica Jesús en la paràbola?c) Creus que en Joaquín va entendre el missatge central
del cristianisme? Justifica la resposta.d) Com pots aplicar aquest missatge a la teva vida?
MILLORA LES COMPETÈNCIES
Com en Joaquín, milers de cristianshan entregat la seva vida per pal·liar elpatiment dels més desfavorits.
Testimoni de Joaquim.
religio?n 07 80-93:Maquetación 1 2/12/10 14:56 Página 88
130
avalua les teves competències
1. Quines dues ciutats apareixen en el relat deJesús? Per què diu que «baixava» d’una a l’al-tra? Consulta el mapa de la pàgina 44 per res-pondre.
2. Identifica els protagonistes: qui eren els sacer-dots d’Israel? Qui eren els levites?
3. Què en saps de la relació entre israelites i sama-ritans en aquella època?
1. En la paràbola del bon samarità trobem unexemple pràctic del sentit i la profunditatde la moral cristiana. Observa la història idesprés fes els exercicis.
a) Analitza les circumstàncies històriques.Llegeix la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37) i compara-la amb els dibuixos queobserves en aquesta pàgina i contesta:
1. Quines paraules –literals– utilitza Jesús per referir-se a les ac-tituds dels tres personatges que veuen el ferit?
2. Per què et sembla que Jesús va elegir la persona d’un sa-marità per al paper del que és misericordiós en la paràbola?
3. Resumeix els ensenyaments de Jesús en aquesta paràbola.
b) Analitza els ensenyaments religiosos.
1. Descriu una situació en què algú s’hagi portat com el BonSamarità.
2. Pensa amb altres companys en alguna acció que puguisprotagonitzar tu davant d’alguna persona necessitada.Dueu-la a terme i redacteu un informe conjunt.
c) Aplica la paràbola.
religio?n 10 118-138:Maquetación 1 3/12/10 10:16 Página 130
77
El Sant Grial
Poques llegendes han tingut una influèn-cia tan profunda en la cultura europea com
la del Sant Grial. Aquest objecte, el calze queJesús va utilitzar en l’Últim Sopar, apareix en cen-
tenars de poemes, narracions, cançons i obres d’art alllarg de tota l’Edat Mitjana. Els artistes europeus van continuar fascinatsamb el Grial durant el renaixement, el barroc i, especialment, el romanti-cisme. Actualment, pocs són els anys que no apareix una producció cine-matogràfica o un best seller en què no es mencioni el Sant Grial.
Ara bé, què hi ha del cert en tot això? Tot el que està relacionat amb el SantGrial és producte de la imaginació dels poetes i els novel·listes?
La tradició explica que el calze utilitzat per Jesús en l’Últim Sopar va serportat a Roma per sant Pere i utilitzat per diferents papes. Però en el segleIII, l’emperador Valerià va ordenar matar el papa Sixt II. Aquest, tementque la relíquia fos destruïda pels romans, la va lliurar al diaca Llorenç, quela va enviar als seus familiars en un poble d’Osca (Espanya).
Miniatures d’un romanç artúric medieval.La recerca del Sant Grial és un tema clàssicde la literatura europea. Es relaciona espe-
cialment amb les llegendes del rei Artús iels cavallers de la Taula Rodona.
MILLORA LES COMPETÈNCIES
3. Observeu les dues escenes de La Passió i feu un breucinefòrum. Podeu prendre com a punt de partidaaquestes qüestions:
a) Quines actituds presenten els diferents personatges?Són coherents amb el que has après en les dues últi-mes unitats?
b) Llegiu el salm 22 i relacioneu-lo amb la Passió delSenyor.
4. Justifica la veritat o falsedat d’aquesta afirmació.
Si el Sant Grial de València és veritablement el queJesús va utilitzar en l’Últim Sopar, té un enorme valorhistòric; però com a objecte no és més valuós quequalsevol altre calze, ja que tots dos han estat desti-nats a contenir la sang de Crist. El contingut és el queimporta, no pas el continent.
El Sant Calze és una tassa d'àgata polida, que presenta vetes de colors. Els arqueòlegs consideren que el seu origenés oriental i el daten entre el 100 i el 50 aC.
Durant la invasió musulmana el calze va ser amagat al monestirde Sant Joan de la Penya, on un document del 1071 el menciona.Finalment, després de moltes peripècies i canvis de mans entrereis, bisbes i abats, el calze va anar a parar a la catedral de Valèn-cia el 1437. Des de llavors es venera en aquest lloc. Tant JoanPau II com Benet XVI van celebrar-hi Missa.
A Anglaterra i Alemanya, per exemple, s’hi troben antigues lle-gendes i cants en què es parla del calze que tenen l’origen en lesnarracions dels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·lai que passaven per Sant Joan de la Penya.
fe i cultura
religio?n 06 68-79:Maquetación 1 2/12/10 14:57 Página 77
projecte disponible en llibre digital
505
EsO
Descobreix l’ÍnDEX de cOnTInGUTS dels llibres a les pàgines 8-11 del catàleg.
MATERIAL PER A L’ALuMNE
1 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4355-0
3 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4357-4
2 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4396-3
4 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4398-7
Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo
Religió CAtòliCA
NovA evANgelitzACió 3
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 3
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
religion 3_CAT.indd 1 13/12/10 10:26:55
Pedro de la Herrán, Andrés Rojo
Religió CAtòliCA
NovA evANgelitzACió 1
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 1
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
Religió CAtòliCA 1
religion 1_CAT.indd 1 13/12/10 10:19:03
Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo
Religió CAtòliCA
NovA evANgelitzACió 2
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 2
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
religion 2_CAT.indd 1 13/12/10 10:22:41
Rel
igió
Cat
òli
Ca
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 4
Els tEus rEcursos digitals a:
www.ecasals.net
Pedro de la Herrán, guillermo Mirecki
Religió CatòliCa
Nova evaNgelitzaCió 4
religion 4 CAT.indd 1 13/12/10 10:37:15
NOVETAT CuRs 2012-2013
NOVETAT CuRs 2012-2013
606
MATERIAL PER AL PROFEssORpROpOSTA DIDÀcTIcA
1 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4872-2
2 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4874-6
Religió CatòliCa
Rel
igió
Cat
òli
Ca
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 2
Els tEus rEcursos digitals a:
iNClOU dvd
d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado
Nova EvaNgElització 2proposta didàctica
www.ecasals.net
religion 2_CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:50:40
D. Armendáriz E. Pérez M. A. García Mercado
REliGió CAtòliCA
REl
iGió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 1
Els tEus rEcursos digitals a:
iNClOU DvD
Nova EvaNgElització 1proposta didàctica
www.ecasals.net
religion 1_CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:51:50
un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.
• Programacions.
• Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats: de reforç, d’ampliació i de consolidació – Avaluació – solucionari
• Avaluacions trimestrals i final.
• Recursos digitals del llibre de l’alumne.
Nova EvaNgElització 4Religió CatòliCa
Recursos digitals off line
També els trobaràs a: www.ecasals.net
pRoposta didàCtiCa
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
Nova EvaNgElització 3Religió CatòliCa
Recursos digitals off line
També els trobaràs a: www.ecasals.net
pRoposta didàCtiCa
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
Nova EvaNgElització 2Religió CatòliCa
Recursos digitals off line
També els trobaràs a: www.ecasals.net
pRoposta didàCtiCa
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
Nova EvaNgElització 1Religió CatòliCa
Recursos digitals off line
També els trobaràs a: www.ecasals.net
pRoposta didàCtiCa
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
DVD DEL pROFESSOR
NOVETAT CuRs 2012-2013
707
3 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4876-0
4 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4878-4
Rel
igió
Cat
òli
Ca
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 4
Els tEus rEcursos digitals a: Religió CatòliCa
iNClOU dvd
d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado
Nova EvaNgElització 4proposta didàctica
www.ecasals.net
religion 4 CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:48:03
Religió CatòliCa
Rel
igió
Cat
òli
Ca
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió 3
Els tEus rEcursos digitals a:
iNClOU dvd
d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado
Nova EvaNgElització 3proposta didàctica
www.ecasals.net
religion 3_CAT_profe.indd 1 14/12/10 17:27:56
PER A PIssARRA DIgITAL I ORDINADOR
Accés als recursos digitals delllibre de l’alumne:
a cada unitat del llibre,classificats en vídeos, àudios iclips (animacions multimèdia).
Accés a la proposta didàctica en PDF integrada a cada unitat del llibre.
NOVETAT CuRs 2012-2013
EsO
Recursos també disponibles a www.ecasals.net
cOnTInGUTS
1. Les primeres religions
«Qüestió de perspectiva»Les religions prehistòriquesLes primeres civilitzacionsL’hinduisme
2.Déu, Creador i Pare
Déu surt a l’encontre de l’homeDéu és el nostre PareDéu és el CreadorLa dignitat de la persona humana
3. L’origen del mal
«Com pot Déu permetre això?»El pecat originalLes conseqüències del pecatLa Bona NotíciaEl misteri del mal
4. Déu es fa home
Coneixem la vida de jesús?El país de jesúsEl misteri de l’EncarnacióLa Mare de Déu, model del creientDéu veritable i home veritable
5. L’anunci del Regne de Déu
L’inici de la vida pública de jesúsEls que seguien jesúsL’anunci del Regne de DéuEl sermó de la MuntanyaEl Regne de Déu i l’EsglésiaEl seguiment de jesucrist
6. La Passió i la Mort del Senyor
El contextL’Últim soparLa Passió i la MortLa redempció de Crist
7. Jesús ha ressuscitat
El fet de la ResurreccióLes aparicions de jesús ressuscitat«El senyor ha ressuscitat!»L’Ascensió i la vinguda de l’Esperit santjesús va anunciar la seva segona vinguda gloriosaLa Resurrecció i la vida eterna
8. La moral cristiana
I el llibre d’instruccions?L’home és un ésser moralL’ordre moralLa saviesa moral cristiana
9. La sexualitat, do de Déu
El cos i l’ànima són dons de DéuCreats per l’amor i per a l’amorsom temples de l’Esperit sant
10. El matrimoni i la família
El matrimoni en el pla de DéuPropietats essencials del matrimoniEl sagrament del MatrimoniLa moral del matrimoniLa família cristiana, camí de santedat
1 E
SO
08N
ovA
EvA
NG
ELIT
ZAC
IÓ. R
ELIG
IÓ C
ATÒ
LIC
A
cOnTInGUTS
1. L’home busca Déu
un fenomen universalLa intuïció de Déu: la Revelació naturalLes religions
2.Déu busca l’home
Déu es dóna a conèixerEl Déu de la BíbliaEls orígens de la Revelació
3. La història d’Israel
Primera etapa: els patriarques (segles xix-xiv aC)segona etapa: l’èxode (segles xiii aC)Tercera etapa: els jutges (segles xiii-xix aC)Quarta etapa: la monarquia (segles xi-vi aC)Cinquena etapa: l’exili a Babilònia (segle vi aC)sisena etapa: el judaisme (segles vi aC – any 1 dC)
4. La plenitud de la Revelació
L’espera del MessiesL’Encarnació del Fill de DéuL’Antiga i la Nova AliançaEls Apòstols, testimonis de la vida de CristL’ensenyament dels ApòstolsLa Tradició Apostòlica
5. La missió de l’Església
El nou Poble de DéuLa fundació de l’EsglésiaLa missió de l’EsglésiaEls camins de l’evangelitzacióL’acció de la gràciaLa crida a la santedat
6. Els sagraments de l’Església
La litúrgia: una trobada de Déu amb els homesEls sagraments de l’EsglésiaLa iniciació cristianaEl sagrament del BaptismeEls sagraments de curació
7. El sagrament de l’Eucaristia
El tresor de l’EsglésiaL’Eucaristia com a sacrificiL’Eucaristia com a sagramentLa celebració de l’EucaristiaEl culte eucarísticEl dia del senyor
8. L’amor a Déu
De la llei natural als deu manamentsDels deu manaments al sermó de la muntanyaEl primer manamentEl segon manamentEl tercer manament
9. L’amor a la justícia i a la veritat
El setè i el desè manamentsLa CreacióEl vuitè manament
10. La civilització de l’amor
L’acció dels cristiansLa Doctrina social de l’Esglésiaun cel nou i una Terra novaMaria en el misteri de Crist
2 E
SO
09
EsO
No
vA E
vAN
GEL
ITZA
CIÓ
. REL
IGIÓ
CAT
ÒLI
CA
novetat curs 2012-2013
103
ES
O
cOnTInGUTS
1.Les religions monoteistes
L’ésser humà és capaç de DéuLes grans religions monoteistesLa singularitat del cristianisme
2.El poble d’Israel i la Bíblia
La Revelació de DéuLa transmissió de la RevelacióEls llibres de la BíbliaL’Antic Testament a la Bíblia cristianaÉs difícil llegir l’Antic Testament?L’Antic Testament i el cristianisme
3.El Nou Testament
La sagrada Bíblia i la Tradició ApostòlicaQuè és la Bíblia?El «cànon» de la BíbliaLa inspiració i inerrància bíblicaLa interpretació de la Bíblia
4.La fe en la Santíssima Trinitat
La Revelació de la TrinitatLa Trinitat, misteri de comunióLa Trinitat i la vida cristiana a l’Església
5.La fe en Jesucrist
Fonts sobre la vida de jesús i el seu tempsHistoricitat, autenticitat i veracitat dels evangelisjesucrist, Déu i homeLa fe és seguir jesucrist
6.La fe en l’Església
jesús funda l’EsglésiaEl misteri i la missió de l’EsglésiaEl sagrament de la ConfirmacióEl sagrament de l’Ordre
7.L’Església en els primers segles
Pentecosta: la vinguda de l’Esperit santL’Església en l’època apostòlicaL’expansió de l’Església
8.Fonaments de la moral cristiana
L’alegria dels fills de DéuLa llei i la consciènciaLa nova Llei de CristLa gràcia i les virtuts
9.La moral de la vida humana
La vida humana és sagradaManipulacions genètiquesL’avortament i l’eutanàsiaL’homicidi i la pena de mortLa guerraAtemptats contra la salut
10.L’esperança cristiana
Maria en la història de la salvacióMaria, vida i esperança nostraLa realització de l’esperançaLa segona vinguda de Crist i el judici final
No
vA E
vAN
GEL
ITZA
CIÓ
. REL
IGIÓ
CAT
ÒLI
CA
cOnTInGUTS
1.L’Església universal
una realitat visible i espiritualLes notes de l’EsglésiaLa crida universal a la santedatLa Història del cristianisme
2.L’Església primitiva
De religió perseguida a culte oficialLa vida en les comunitats cristianesEls primers concilis ecumènicsEl diàleg entre la fe i la cultura
3.L’evangelització d’Europa
L’evangelització dels regnes bàrbarsCarlemany i el renaixement carolingiEl papat en l’Alta Edat MitjanaL’origen del monacatEl cisma a OrientLa reforma gregorianaEstils visigot i romànic
4.La plenitud de la Cristiandat
La plenitud del poder papalLa reforma del monacatLa Revolució del segle xii
El naixement de les universitatsEl gòtic
5.Època de grans reformes
Avinyó i el Cisma d’OccidentL’Església en els segles xv i xvi
Les Reformes protestantsL’evangelització d’AmèricaEl Renaixement
6.El concili de Trento
El concili de TrentoLes guerres de religióEl regalismeL’expansió missioneraEl Barroc europeu
7.L’Església entre la Il·lustració i la Revolució
El món després del tractat d’utrechtL’Església sota el despotisme il·lustratLa Revolució francesa i Napoleó
8.L’Església en temps revolucionaris
L’Església i les revolucions liberalsEls imperialismes del segle xix
Piu ix. El Concili Vaticà iLleó xiii i Piu xBenet xv. La Primera guerra Mundial
9.L’Església al món contemporani
El període d’entreguerres. Piu xiLa segona guerra Mundial. Piu xiiEl Concili Vaticà iiArt cristià del segle xx
10.La nova evangelització
joan Pau i i joan Pau iiLa crisi del bloc socialistaBenet xvi
4 E
SO
No
vA E
vAN
GEL
ITZA
CIÓ
. REL
IGIÓ
CAT
ÒLI
CA
EsO
11
novetat curs 2012-2013
1212
CLAus DEL PROjECTE
ENTENDRE LA CIèNCIA
Comencem amb… cinema
Fitxa tècnica
Director: Marcelo Piñeyro
Protagonistes: Ricardo Darín, Cecilia Roth i Héctor Alterio
Producció: Óscar Kramer, Pablo Bossi i Francisco Ramos
Guió: Marcelo Figueras
Any: 2002
Sinopsi
La dictadura militar que pateix l’Argentina el 1976 fa que Harry, els seus pares i l’Enano —el seu germà petit— abandonin casa seva, l’escola i els amics per ama-gar-se en una casa al camp. En aquestes dramàtiques circumstàncies, tots experi-menten el valor insubstituïble de la família. Els seus pares lluiten fins al final per mantenir la família unida i s’acaben sacrificant per tal que els seus fills visquin.
Sinopsi de l’escena seleccionada
Les circumstàncies desfavorables uneixen tota la família. Fins i tot l’avi i el pare de Harry obliden les tensions que hi havia entre ells; en aquesta escena, tots, avis, pares i néts, gaudeixen al jardí d’una nit estrellada després de molt de temps de desavinences. Hi busquen una estrella fugaç per demanar-li desitjos, enmig del drama que estan vivint.
1. El veritable amor no s’improvisa. Com creus que ho aconsegueixen Harry, els seus pares i l’Enano? Com es reflecteix en l’escena?
2. Com pot sobreviure l’amor en moments difícils? Com ho fan els protagonistes?
3. On rau la importància del matrimoni i la família?
P r e Gu n t e s- Gu i A
Kamchatka
11
2
Reflexió i debat
1. �Què�implica�en�un�festeig�que�un�mateix�no�sigui�«l’última�mesura»?
«Un festeig cristià —comenta l’Anna— no és només la castedat. És un pro-cés per veure si hi ha amor de veritat, o si només hi ha enamorament. És tenir confiança, parlar molt i de tot; també de Déu». «És impressionant —hi afegeix en Dídac— veure que Déu és present enmig del teu festeig, perquè t’ajuda a pensar les coses, a raonar-les, a fer-te preguntes i tenir un punt de vista moral, sense ser tu l’última mesura de tot el que fas. Les decisions so-bre el sexe són molt serioses, però no són les úniques importants» (l’Anna i en Dídac, de 16 i 17 anys, a Alfa y Omega, núm. 724).
Del festeig al matrimoni
L’amor humà necessita madurar des del primer enamora-ment fins a l’amor adult. L’amor entre home i dona comen-ça amb el primer enamorament sobtat, l’atracció física ini-cial. Això sol ser passatger i poc profund (és una cosa que ens passa, una passió; per tant, de la mateixa manera que ve, se’n va).
El festeig creix quan passa a l’amistat, a l’afany de conèixer-se i compartir vivències. En aquest període, els que festegen aprofundeixen en el coneixement mutu i s’obren a la possibi-litat de construir un mateix projecte vital. La vida en comú no es fonamenta només en l’atracció física inicial, sinó en la possibilitat que una vida sigui apassionant, que hi hagi coses per compartir i uns objectius per atènyer.
El festeig és una preparació per al matrimoni, però encara no és el matrimoni. Tot i la intensitat de l’experiència, encara no hi ha un compromís definitiu i públic, de manera que no es pot dur a terme l’entrega plena que es dóna en l’amor humà.
El veritable amor humà ha de suposar entrega del cos, del projecte vital, de la in-timitat, de la vida... en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, etc. Si es fa una entrega que no tingui aquest nivell de compromís, aleshores és una falsa entrega i, per tant, una realització falsa de l’amor.
L’espera, la paciència, valorar-se un mateix i la pròpia intimitat, són elements va-luosos units a la castedat. Aquests elements no es poden comprendre des d’una perspectiva banal (merament física, fisiològica o lúdica) de la sexualitat.
En coherència amb tot això, l’Església no pot acceptar les unions a prova. Aquestes consisteixen a mantenir relacions sexuals prematrimonials quan existeix intenció de casar-se. Sigui quina sigui la fermesa del propòsit dels que es comprometen en les relacions sexuals, aquestes «no garanteixen que la sinceritat i la fidelitat de la relació interpersonal entre un home i una dona quedin assegurades i, sobretot, protegides contra els vaivens i les vel·leïtats de les passions» (Congregació per a la Doctrina de la Fe, Persona humana, núm. 7).
«Atès�que�l’amor�és�tan�gran,�tan�sant�i�tan�irrepetible,�l’Església�demana�amb�insistència�que�esperin�a�estar�casats�per�tenir�relacions�sexuals»�(Youcat,�núm.�407).
ofereix una estructura oberta que permet l’adaptació dels continguts i les competències a entorns d’aprenentatge diversos.
presenta els continguts de manera que els joves entenen la seva pròpia fe i en poden donar raó.
nOU pROJEcTE
bATXILLERAT12
projecte disponible en llibre digital com a recurs per al professor.
1313
BATxILLERAT
Amb recursos interactius integrats a cada pàgina del llibre, actualitzats permanentment.
7
14
L’Església ha rebut de Crist l’encàrrec de custodiar els sagraments. D’aquí en deriva la greu responsabilitat d’establir l’estructura i els agents adequats per a la preparació del matrimoni.
L’Església també té potestat per determinar la manera i el ritu de la celebració del sagrament. Per últim, té poder per jutjar les causes matrimonials i declarar si un matrimoni ha estat nul, és a dir, inexistent (perquè, per exemple, no hi havia con-sentiment d’una de les parts).
L’Església recorda que no es pot acceptar el denominat incorrectament «matrimo-ni» entre homosexuals, per un motiu principal: per l’enorme estima que sent per l’autèntic amor matrimonial. «Equiparar les unions de dues persones del mateix sexe als veritables matrimonis és introduir un perillós factor de dissolució de la institució matrimonial i, amb aquesta, del just ordre social (Conferència Episcopal Espanyola, En favor del verdadero matrimonio, 15 de juliol de 2004).
3.3. L’aLegria de La fideLitat
Segur que has experimentat en la teva pròpia vida l’alegria que t’ha causat algú que t’ha estat fidel en un moment difícil. La fidelitat és una benedicció que fa que creixi la confiança i la sensació de seguretat. També convida a correspondre, essent fidel a les pròpies promeses, i així ho exigeix la jus-tícia davant dels altres (i el bé dels qui estimes i t’estimen).
Per això resulta tan dolorosa la infidelitat, i encara més en el matrimoni (enganys, divorcis...), perquè són molts els béns que hi estan en joc (l’altra persona, els fills si n’hi ha, la família de la nova relació, etc.). Aquesta infidelitat pot ser externa o del cor. Sempre suposa una ruptura i, si hi ha una paraula que s’ha donat en un compromís, és una
gran injustícia.
1. Extreu del text alguns elements que caracteritzen una família cristiana.
2. Segons el text, què diries que afegeix Crist al matrimoni de l’Ildefons i la Gemma?
«Ensenyem [als nostres fills] la importància de ser cristià amb el nostre testimoni de vida, per tal que vegin que intentem viure el que creiem. Ho compartim tot amb ells, i els parlem de Jesús en les situacions quotidianes de la seva vida; resem amb ells i aprofitem les circumstàncies bones i les do-lentes que vivim en la família per explicar-los que Crist sempre és amb ells, que hi poden acudir perquè els ajudi i també per agrair-li tot el que tenen» (l’Ildefons i la Gemma, a Alfa y Omega, núm. 719).
L’Església pot declarar jurídicament nul·les les unions que no complien en l’origen els requisits indispensables per tal que fossin vàlides. Quan els tribunals eclesiàstics declaren la nul·litat d’un matrimoni, manifesten que, encara que aquesta unió hagués tingut l’aparença de matrimoni, mai ho va ser. Per tant, no anul·len un matrimoni, sinó que en declaren la nul·litat.
Mare i fill davant de la paret oberta, de H. Moore. Segle xx. «La fidelitat absoluta en el matrimoni no és tant un testimoni d’èxit humà com de la fidelitat de Déu, que sempre és present, fins i tot quan el traïm i l’oblidem» (Youcat, núm. 263).
Reflexió i debat
La sexualitat i la família 7
Una bona nova per al món: «Luigi i Maria Beltrame Quattrocchi, un matrimoni italià que ha viscut la fe en la seva vida quotidiana». Han estat els primers es-posos beatificats conjuntament. Això va passar el 21 d’octubre del 2001, però el més extraordinari havia ocorregut abans...
Un dels seus fills recorda l’amor que es professaven: «La seva vida va ser un veritable exemple de respecte, d’entrega, de dependència amorosa i d’obediència recí-proca, en una recerca del que era millor per a l’altre». Aquest mateix amor és el que van transmetre als seus quatre fills i el que va fer de casa seva un lloc d’acollida per als refugiats de la Segona Guerra Mundial.
Mai van amagar les seves creences, però mai les van imposar. Un amic, al funeral de Luigi, va confessar a un dels seus fills: «Saps què? Durant tots aquests anys de treball junts, el teu pare mai m’ha donat la tabarra amb sermons. Tot i així, et puc dir que ha estat a tra-vés de la seva vida com he descobert Déu i he estimat l’evangeli».
El matrimoni Beltrame Quattrocchi també va viure moments dolorosos. En el quart embaràs, Maria va pa-tir una greu malaltia que augurava la mort de la mare i del nen. Un ginecòleg de prestigi els va dir que el més
Luigi i Maria Beltrame Quattrocchi
Testimoni
VIU LE S TEVE S COMPETÈNCIE S
1. Elabora una presentació en PowerPoint en què quedi reflectida la següent informació: a) La biografia essencial de la família Beltrame Quattrocchi. b) Informació addicional de la que apareix al text sobre els valors que va viure aquest matrimoni. c) Una reflexió sobre les conseqüències de la decisió que van prendre en el quart embaràs i la
importància de viure els valors cristians per afrontar les dificultats pròpies de qualsevol vida humana.
2. Reflexiona sobre les qüestions que es plantegen a continuació. En totes les famílies desta-quen uns valors determinats:
a) Quins valors creus que ha de tenir una família cristiana? b) Quins valors destacaries en la teva família? Quins valors pots aportar tu actualment a la teva
família per augmentar-ne la riquesa espiritual i humana?
sensat era l’avortament. Maria, després de consultar-ho amb el seu espòs, va decidir confiar en la protecció divina de Déu. Després d’un difícil embaràs, mare i fill van sobreviure miraculosament.
Luigi i Maria van viure amb autenticitat i intensitat la seva fe. Els seus fills van captar que Déu era el centre de la seva vida conjugal. Tres van decidir consagrar-se a Déu en la vida religiosa. Luigi i Maria, amb un gran esperit de fe i generositat, van posar en mans de Déu els fills que havien rebut de Déu.
La sexualitat i la família
L’estructura del llibre de text respon a l’«estructura interna de l’experiència cristiana».
presenta una metodologia activa a través de nombroses propostes per al desenvolupament de la identitat cristiana de l’alumne.
4
5
14
MATERIAL PER A L’ALuMNE
Pedro de la Herrán (coord.), Javier Aranguren, José María Pardo
batxillerat
Rel
igió
CAt
òli
CA
No
va E
vaN
gE
litz
ac
ió
Els tEus rEcursos digitals a:
batx
illera
t NovA evANgelitzACiówww.ecasals.net/alumnes/religioba
Religió CAtòliCA
Llibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4951-4
NOVETAT CuRs 2012-2013
Descobreix l’ÍnDEX de cOnTInGUTSdel llibre a la pàgina 16 del catàleg.
14
15
MATERIAL PER AL PROFEssORpROpOSTA DIDÀcTIcA
BATxILLERAT
Recursos també disponibles a www.ecasals.net
INCLUYE DVD
batxillerat
els teus recursos digitals a:
batx
illera
t
www.ecasals.net/alumnes/religiobawww.ecasals.net/professors/religioba
Pedro de la Herrán (coord.)
RELIgIó CatòLICa
REL
IgIó
Cat
òLI
Ca
No
va e
vaN
ge
litz
ac
ió
Nova EvaNgElitzacióproposta didàctica
NOVETAT CuRs 2012-2013
PER A PIssARRA DIgITAL I ORDINADOR
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne a cada unitat del llibre.
Religió CatÒliCa
Nova evaNgelitzaCió
proposta didàctica
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
També els trobaràs a:
www.ecasals.net/professors/religiobawww.ecasals.net/alumnes/religioba
Recursos digitals off line batxillerat
DVD DEL pROFESSOR
un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.
• Programacions.
• Desenvolupament de les unitats didàctiques:
- Orientacions - Programacions d’aula - Exercicis i propostes d’activitats centrades en el diàleg, la reflexió
i el comentari de textos - Avaluació - solucionari
• Avaluacions trimestrals i final.
• Recursos digitals del llibre de l’alumne.
15
Proposta didàcticaIsBN 978-84-218-4973-6
16B
ATX
ILLE
RAT
No
vA E
vAN
GEL
ITZA
CIÓ
cOnTInGUTS
1.La recerca de sentit
La necessitat de sentitLa recerca de la felicitatLa resposta de les religionsLa resposta cristiana
2.La negació i afirmació de la fe
L’ateisme i l’agnosticismeL’ateisme pràcticL’humanisme ateuLes proves racionals de l’existència de DéuL’humanisme cristià
3.La fe i la raó
És raonable creure?Què és la fe?Els límits de la feLa fe ajuda la raóLa fe i la cultura
4.Les relacions entre l’home i Déu
L’existència cristianaDéu surt a l’encontre de l’ésser humàL’home està necessitat de salvacióDéu és fidel a l’home
5.Jesucrist i l’home nou
L’essència del cristianismejesucrist és Déu?jesucrist és home?La Nova Aliança i l’Església
6.La vida cristiana
El manament de l’amorLa resposta a la vocacióL’entrega al pròximCaritat i pobresa
7.La sexualitat i la família
Veritat i significat de la sexualitat humanaLa Revelació il·lumina el sentit de l’amor humàEl nuviatgeLa institució familiarPaternitat responsable i anticoncepcióLa família i la societat
8.L’evangeli de la vida
La vida humana és sagradaEl dret a néixer i a l’avortamentLa fecundació artificialEl final de la vida i l’eutanàsiaEl sentit del dolor
9.Església i societat
L’Evangeli i la Doctrina social de l’EsglésiaL’actitud del cristià davant dels béns materialsEl treball i el descansL’educació en la DsI
10.La civilització de l’amor
Laïcitat i laïcismeTolerància i llibertat religiosaDemocràcia i justíciaL’esperança cristiana
novetat curs 2012-2013
nOU pROJEcTE
17
mATERIAL CompLEmENTARI
17
NOVETAT PRIMAVERA 2012
Nova obra de José Ramón Ayllón i Octavio Rico sobre l’origen i alguns trets
essencials de l’univers, de la vida i de l’home, per a lectors no especialistes.
Adopta dos punts de vista complementaris que s’enriqueixen mútuament: el
científic i el filosòfic.
El UniversoLa VidaLa EvoluciónEl Hombre
La peLícuLa de La vida
José Ramón Ayllón da clases de Antropo-logía en la Universidad de navarra. Ha for-mado parte, durante una década, del comité Bioético del Hospital Río carrión. Es autor de ensayos y libros de texto de Filosofía y ética. su web: jrAyllon.es
Octavio Rico, catedrático de Biología y Geo-logía, da clases en el iEs Joan Mercader (igua-lada). Es Profesor asociado de Didáctica de las ciencias en la Universidad internacional de ca-taluña. Autor de artículos y libros de texto de Biología y Geología. su web: www.orico.es.tl
José R. Ayllón y octAvio Rico
José
R. A
yll
ón
y o
ctA
vio
Ric
oLa
peL
ícu
La d
e La
vid
a
La película de la vida
José Ramón Ayllón i Octavio Rico
Cursos recomanats: 4t Eso i batxillerat
En cAstEllà
www.ecasals.net
PORTAL DE RECuRsOs EDuCATIus I LLIBREs DIgITALs D’EDITORIAL CAsALs
Tots els recursos associats als teus llibres d’ESO i Batxillerat
en un espai únic.
navegació per carpetes i recursos
AlumneTots els recursos digitals referenciats al llibre accessibles sense registre.
professor• Programacionsdetoteslescomunitats.• Propostadidàcticaorganitzadaperunitats. •Solucionari. •Bancd’activitats.
•Propostesd’avaluació.
OPCIÓ 1
Tria la via que s’adeqüi millor a la realitat del teu centre educatiu:
18
Llibre digital
Avantatges bàsics:
• visualització òptima en pissarra Digital Interactiva (pDI),
netbook, ordinador i tablet.
• Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que
s’amplien i actualitzen de manera constant.
• Disponibles al llarg de tot el llibre, contextualitzats a
cada pàgina.
• Amb activitats autoavaluables vinculades a cada apartat.
• Amb les solucions de les activitats dins el context de
cada activitat.
• Amb la proposta didàctica visual integrada.
• Amb accés directe a les programacions de totes les
comunitats.
• Amb la possibilitat d’incorporar els teus recursos dins el
context de cada apartat.
Funcions socials: Tan sols per a alumnes amb llicència de llibre digital
• Organitzacióengrupsd’alumnesquepermetseleccionardiferents activitats i recursos segons les teves necessitats.
• Majorrapidesad’avaluacióiseguimentderesultats.• Majorenriquimentipersonalitzaciódel’ensenyament:
un mur per a cada llibre de text i grup que et permetrà conversar amb els teus alumnes i compartir-hi els recursos.
OPCIÓ 2
19
Troba
busquestot el que
www.editorialcasals.comwww.ecasals.net
Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]
Contacta amb el teu delegat comercial per
sol·licitar mostres.
sR
c12
01