cataleg tipografic

62
TIPOGRAFIA CATALANA HISTÒRIA DE LA DE MARC GRAU GARCIAS

description

cataleg inacavat

Transcript of cataleg tipografic

Page 1: cataleg tipografic

TIPOGRAFIA

CATALANA

HISTÒRIA DE LA

DE MARC GRAU GARCIAS

Page 2: cataleg tipografic

Història de la tipografia catalanaCatàleg tipogràficBarcelonam Juny 2011

Documentació, redacció, disseny i maquetació:Marc Grau GarciasBAU Escola Superior de DissenyTipografia II, Tercer CursProfessor: Marc Salinas

Tipografies: Pradell, Minion Pro Bold Italic Rockwell Extra Bold i Futura Condensed.

Un agraiment especial a Marc Salinas per aconsellar-me i a l’Albert Corbeto per facilitar-me moltes fonts d’informació.

Page 3: cataleg tipografic

TIPOGRAFIA

CATALANA

HISTÒRIA DE LA

DE MARC GRAU GARCIAS

Page 4: cataleg tipografic
Page 5: cataleg tipografic

Aquest catàleg tipogràfic té com a objectiu fer un repàs per la història de la tipografía catalana mitjançant noms propis, és a dir s’han escollit gravadors, tipògrafs i fundicions amb l’objectiu d’explicar la situació de la tipografia al llarg dels segles, concreta-ment desde el segle XV fins el segle XX.Per tant no es un llibre on s’explica tota la història i tota la gent important que hi apareix en ella, sinó que es un catàleg que explica mitjançant uns referents el esdevenir del que ha sigut la trajectoria de la tipografia a la nostr terra que és Catalunya.

Page 6: cataleg tipografic

-6-

Page 7: cataleg tipografic

ÍNDEXIntroduccó 8-17

Histròria de la tipografia 18-61

-S.XV (Pere Posa) 20-25

-S.XVI (Sebastià Cormelles) 26-35

-S.XVII (Importacions) 36-41

-S.XVIII (Eudald Pradell) 42-47

-S.XIX (Revolució Industrial) 48-53

-S:XX (Neufville) 54-61

Page 8: cataleg tipografic

-8-

INTRODU

DUCCIÓ

UCCIÓTRODUCCIDUCCIÓ

INTROTRODUCCDUCCIÓINTRODU

Page 9: cataleg tipografic

-9-

La tipografia catalana , com a tal, comença am la Gramàtica de Mates (1468), passant per Pere Posa, Cormelles, i altres impressors a València

L’única tipografia de la qual hi ha constància de ser un treball ín-tegrement fet a Catalunya va ser la dissenyada per Arnau Guillem de Broca (d’origen occità) la seva tipografia va ser gravada i dis-senyada a Catalunya.

Antigament existeixen les professions de «gravador” o “obridor de punxons». Aquest feines es van desenvolupar a Catalunya especial-ment a l’entorn de Ripoll, consistia a crear un tipus en metall per, posteriorment, fer duplicats d’aquest (foses) i utilitzar-los durant la composició del text a imprimir. Per això, i fins a l’arribada de la «era digital», s’enumeraran els diferents gravadors de punxons d’Catalunya, creadors, en veritat, de les diferents famílies de tipus. Actualment, aquestes professions han deixat pas la de tipògraf, voca-ble també aplicable a l’impressor, caixista, o qualsevol altre relacion-at amb «l’art d’imprimir».

ODU

I

OC

U

Page 10: cataleg tipografic

-10-

Page 11: cataleg tipografic

-11-

Antecedents i naixement al segle XVLa impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va quallar després d’un lent procés. Els antecedents se situen a l’Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d’escriptura i signes, amb ús de segells i cilindres d’estampació damunt d’argila, es donaren al país de Sumer. La idea de fer caràcters individuals i col·locar-los un al costat de l’altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xinés Pi Shen, mitjançant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans començaren a utilitzar el coure.

El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorgí la idea de reproduir im-atges en paper, primer mitjançant la fusta i després perfeccionats amb coure. Així s’el·laboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoció, etc.

El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX

A Europa, la impremta seria la gran protagonista als moviments intel·lectuals, liter-aris, econòmics, tecnològics i polítics que s’anticiparen al Renaixement. A principis de segle XV es va produir a Alemanya un període de creixement econòmic. Es va desenvolupar una cultura urbana, amb contactes amb Itàlia i el nord d’Europa. En aquest context, l’holandès Lourens Janszoon Koster inicia l’ús de caràcters mòbils de metall al primer terç del segle XV. A Lió, l’any 1444 Procope Waldfoghel estableix una impremta amb caràcters d’estany i ferro que formen alfabets llatins i hebreus. No obstant això, la figura principal fou Gutenberg, que assenta les bases d’una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i després a Magúncia. La utilització de tipografies metàl·liques suposà un gran avenç, ja que donà resistència i precisió als tipus, donant bellesa als impresos i caràcter industrial a l’empresa artesana. Simultàniament, la imposició de formes a la platina va permetre als tòrculs multiplicar la tirada d’exemplars. La nova tèc-nica d’imprimir amb el tipus mòbil de Gutenberg s’entengué amb molta rapidesa per tota Europa. Prova d’açò és que en 1474 es va imprimir al País Valencià el llibre Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria.

Page 12: cataleg tipografic

-12-

Període artesanal als segles XVI, XVII i XVIII.L´estructura de l´ofici de la impremta i els mètodes que utilitzava van ser pràcticament els mateixos durant els quatre segles posteriors al seu naixement. En una impressió de Lió de 1500 se’ns mostra la “caixa” de l’impressor, on les caselles són de diferent mida segons la freqüència en la que s´utilitzen les distintes lletres. La forma en què l´artesà posa les lletres en el “composador” és igual a com s´ha fet fins l´actualitat. La premsa era tota de fusta a excepció dels ajusts, que eren de ferro. Dos peus sobre una base sòlida suportaven una biga transversal massissa a través de la qual passava la rosca de fusta. La rosca es girava amb una barra per a baixar la pesada platina, pressionant així el full de paper blanc sobre la “forma” que contenia la tinta. A més del moviment en verti-cal, una acció horitzontal permetia que el carro que sostenia el motlle es desplaçara endavant per poder retirar-lo. Per a evitar que es desplaçara cada vegada que es tensava la rosca, la premsa quedava fixa per unes bigues de fusta fixades a les bigues del sostre. Poc a poc, des de finals del segle XVIII aquesta tecnologia bàsica començà a ser millorada. Cal dir que aquesta màquina simple i pesada que estava preparada per a treballar catorze hores al dia, alcançà un rendiment molt alt. Per exemple, es calcula que cap a 1650 els impressors de Fran-ça produien de 2500 a 3000 impressions per dia de treball. En aquests temps, els cartells i fullets constituïren, a banda dels llibres, una gran part del negoci de l’impressor.

La forma en què l´artesà posa les lletres en el “composador” és igual a com s´ha fet fins l´actualitat.

Page 13: cataleg tipografic

-13-

Page 14: cataleg tipografic

-14-

Page 15: cataleg tipografic

-15-

La tecnologia de producció en massa als segles XIX i XX.Gràcies a la Revolució Industrial va ser possible entrar en una nova etapa. Aquesta nova etapa que comença en el segle XIX va permetre que totes les persones a Europa i als Estats Units tingueren accés a la premsa escrita. Els primers intents amb èxit d’utilitzar paper continu van ser realitzats per Louis-Nicolas Robert, treballador d’una fàbrica de paper d’Essones, a finals del segle XVIII. A partir de fets com este, la producció pujà considerablement i la tecnologia començà a donar cabuda a l’elevada demanda de les impremtes. És en este moment de la història quan es va desenvolupar el periodisme de masses.

Page 16: cataleg tipografic

-16-

L’era electrònica.Els nous sistemes i estructures mai esborren per complet els anteriors sinó que se superposen. Així, les noves tècniques d’emmagatzematge i recuperació d’informació han necessitat dels mitjans d’impressió en este camp. La mateixa revolució audiovisual s’ha presenciat per mitjà d’una pluja de material de promoció impresa. Malgrat tot, hi han canvis que han afectat al llibre. Per exemple, hi ha una varietat de mètodes més fàcils i econòmics de reproducció com la fotocòpia o la litografia. A més, la sobrecàrrega d’informació que duu l’era electrònica afecta al pensament ordenat, que el llibre convencional representa. D’altra banda ofereix una informació més oberta, i molt sovint de caràcter més especialitzat.

Diaris, llibres i impremta.

Amb l’aparició de la impremta, el llibre es convertí en objecte de mercaderia i els guanys capitalistes en una força impulsora de la cultura. Una publicació produïda en massa costa menys a mesura que s’incrementa la tirada de la pro-ducció. Poc a poc va anar emergint un comerç de llibres organitzat. Al segle XVI comencen a sorgir les primeres fires del llibre, destacant la de Frankfurt.

Page 17: cataleg tipografic

-17-

Page 18: cataleg tipografic

-18-

HISTÒRIA DE LA TIPOGRA-FIA CATALANA HISTÒRIA DE LA TIPOGRAFIA CATALANA

Page 19: cataleg tipografic

-19-

HISTÒRIA DE LA TIPOGRA-FIA CATALANA HISTÒRIA DE LA TIPOGRAFIA CATALANA

Page 20: cataleg tipografic

-20-

Page 21: cataleg tipografic

-21-

XVEl segle XV català marca un tombant en la història de Catalunya. Des del Compromís de Casp, que va instaurar una dinastia cas-tellana en el govern del país, fins al regnat de Ferran II, en el llindar de l'edat mod-erna, el Principat va viure un procés polític que va marcar el seu futur: conquesta de Nàpols, enfrontaments nobiliaris, reun-ions socials al camp amb l'organització del moviment de reivindicació dels remences, consolidació del pactisme com a sistema que regulava les relacions polítiques entre la Generalitat i les Corts amb la monar-quia, guerra civil i redreçament nacional.

Page 22: cataleg tipografic

-22-

PERE POSAEL PRIMER IMPRESOR

Pere Posa (s. XV - Barcelona, 1506) va ser un clergue, llibreter i impressor català. Fou el primer català en dedic-ar-se a l’art d’imprimir llibres.

Pere Posa exercia de prevere de l’església de Sant Jaume (llavors situada a l’actual plaça de Sant Jaume de Barcelona), majoral de la confraria de la Trinitat (1505) i rector de la parròquia de Talamanca.Si bé Pere Posa no fou el primer impressor establert a Catalunya, puix el alemanys Joan de Salzburg i Pau de Constança (o Pau Hu-rus) varen publicar el primer llibre imprès a Barcelona (i amb data segura) el 13 de de-sembre de 1475 (els Rudimenta Grammati-cae de Nicolau Perotto)[1] és considerat el primer impressor d’origen català.

S’associà amb Pere Brun, savoià amb qui, conjuntament, va imprimir la Vida del Rei Alexandre en català, entre d’altres obres. La societat amb Pere Brun durà poc, i Pere Posa va continuar en solitari la seva tasca d’impressor, adquirint aviat gran prestigi i situant-se en els primers llocs d’entre els professionals del nou art. És força probable que l’any 1481 fos l’impressor de la Sentèn-cia reial de Ferran II a la cort de Barcelona.

Va imprimir la Vida del Rei Alexandre en català, entre d’altres obres.

Page 23: cataleg tipografic

-23-

Page 24: cataleg tipografic

-24-

Doble pàgina del incunable “ Pastorale ” de Francesc Eiximenis, imprès per Pere Posa

Page 25: cataleg tipografic

-25-

L’any 1482 Pere Posa establí el seu taller al carrer de la Boqueria, al costat de l’església del Pi, i començà a revelar-se com un mes-tre del nou art. Aquest mateix any imprimí l’obra Imitació de Jesucrist de Joan Gerson, llibre que es convertí en referència artística ja que fou el primer que s’imprimí amb una orla xilogràfica i inicials ornamentades tam-bé fetes amb xilografia. Posa destacà ràpida-ment per la qualitat dels seus treballs. Su-perà en aquest punt els mateixos impressors alemanys, no només per la introducció dels avenços en la utilització d’estris i materials tipogràfics, sinó sobretot per la correcció i la pulcritud dels treballs que publicava,[1] els temes dels quals dominava, com a integrant de l’església, de sacerdot i pel coneixement de les llengües llatina, catalana i castellana. En el mateix any 1482 publicà l’obra Summa de l’Art de Arismètica de Francesc Santcli-ment, la primera obra d’aritmètica mercan-til impresa a Catalunya i també en el marc ibèric.[2] Seguidor de Ramon Llull, Pere Posa va editar diverses obres del gran filòsof mallorquí: l’Ars magna (1501), l’ Apostrophe

(1504) i l’ Arbor scientiae (1505).Fins 1505 la impremta de Posa va ser con-siderada com la més activa de Barcelona, i va produir més de trenta llibres com Phoce Grammatici et Summi oratoris, el Consolat del Mar (1494) o els Quesits o perquens de Girolamo Manfredi, si bé atribuint-los er-ròniament a Albert el Gran (1499), entre d’altres. Al llarg d’aquest temps, les seves edicions foren sempre pulcres i correctes en el fons i en la forma, fins que als últims anys, sobretot a causa de les nombroses reimpres-sions, la pulcritud va decaure notablement.Pere Posa va morir a Barcelona el 1506, deix-ant l’obrador tipogràfic al seu nebot, anom-enat també Pere Posa, menor d’edat, que des de 1518 va continuar la tasca del seu oncle.

Page 26: cataleg tipografic

-26-

Page 27: cataleg tipografic

-27-

XVIA principis del segle XVI, una monarquia en expansió i amb bases territorials més diversificades depenia molt menys de les aportacions econòmiques servides per la Diputació del General i, en canvi, estava interessada a incrementar les responsabili-tats de la institució catalana en el govern del Principat al servei dels designis de la monarquia, però els diputats van estar sistemàticament en contra d’aquesta via de reforç del seu paper polític dirigent a Catalunya. En qualsevol cas, la recon-strucció econòmica del país després de la Guerra Civil va permetre, al llarg de tot el segle XVI, la consolidació financera de la Diputació del General i el màxim desplega-ment de la seva xarxa institucional.

Page 28: cataleg tipografic

-28-

SEBASTIÀCORMELLESDINASTIA D’IMPRESORS

Amb el nom de Sebastià Cormellas se succeeixen dos im-pressors, pare i fill de nom idèntic, propietaris consecutius de l’obrador tipogràfic barceloní més fecund de tot el segle XVII. Tots dos els trobem establerts, a més, al número 14 del carrer del Call, s’escau, a més, que aquest domicili dels Cormellas albergava el taller d’impremta que un escrip-tor genial converteix en el més famós del món: el taller que Cervantes visita l’estiu de 1610 i més endavant descriu en el capítol LXII de la segona part del Quixot.

Page 29: cataleg tipografic

-29-

Page 30: cataleg tipografic

-30-

El Sebastià Cormellas sènior era nascut a Alcalá de Henares; el seu pare, “stamperii civitatis Parisii, regni Francie”, gairebé se-gur que es pot identificar amb el Francisco Cormellas actiu en aquella ciutat castellana, associat amb Pedro de Robles, entre 1563 i 1566. Comença a treballar a Barcelona al taller d’Hubert Gotard, amb la viuda del qual, Maria Velasco, es casa el 1591 i tot seguit es posa al capdavant del negoci. Sis anys després, el 1597, amplia el negoci com-prant la impremta familiar als hereus de Pau Malo. El primer llibre que li coneixem data precisament de 1591, i dóna pas als més

de dos-cents cinquanta que entre pare i fill treuen a la llum. Entre tots dos hi ha una continuïtat absoluta des de tots els punts de vista, però sembla que cal fixar l’inici de la producció del fill cap a 1638, probablement arran de la mort del pare. Aquest segon Cor-mellas, conegut sobretot en el seu temps com a mercader i llibreter (era membre de la confraria de Sant Jeroni des de 1612), el tenim actiu com a impressor probablement fins a 1650, i va morir, sembla, el 1654.

“En lo any 1638, pretengueren los Magní-fics Cònsols i Consell de Vint de la Llotja de Mar de la present ciutat que Sebastià de Cor-mellas, mercader, devia abstenir-se d’exercir l ’art d’impressor com a art mecànica i servil, però donant dit Cormellas son memorial firmat de nou advocats dels més clàssics d’aquella era, i entre altres lo doctíssim Fontanella, en què mostrà la noblesa de dita art, cessaren dits Cònsols i Consell de tal pretensió i prosseguí dit Cormellas en son exercici, i se continua fins vui l ’estampa en sa casa a gastos de sos hereus i descendents.”

Un fulletó de 1678 destinat a combatre la pretensió de certs impres-sors de constituir una confraria civil ens permet conèixer, tot passant, un episodi que el va afectar de ple:

Page 31: cataleg tipografic

-31-

Portada d’un llibre sobre la ciutat de barcelona imprès per Sebastià Cormelles

Page 32: cataleg tipografic

-32-

A desgrat de la quantitat de títols que els Sebastià Cormellas pare i fill posen en circu-lació (64 a càrrec del pare només fins a 1600), fer-ne una descripció sintètica no resulta gaire difícil. De fet, la part del lleó (prop del 90%) correspon a dos blocs temàtics, el re-ligiós i el literari, fins al punt que tota la resta revesteix una aparença més aviat residual o complementària. La segona constatació revela la inanitat de la gran majoria d’obres de tema religiós, que amb ulls d’avui costa d’imaginar que tinguessin mercat. No hi pot haver cap dubte, però, que els Cormellas i els editors pels quals treballaven no feien sinó mirar de satisfer les demandes de la clientela i que, per tant, les dotzenes de llibres anodins que imprimeixen tenien una sortida real.

Dins l’oceà de manuals d’oracions, d’hagiografies, de catecismes i doctrines, de devocionaris, de codificacions litúrgiques, de sermons i de tractats teològics de tant en tant, i amb bona voluntat, s’hi pot localitzar algun títol passablement rellevant o vistós. És el cas, per exemple, del Libro de la histo-ria y milagros hechos a invocación de Nues-tra Señora de Montserrate (1594), de Pedro Alfonso de Burgos, de l’Ordinarium Vicense (1596), del Llibre dels miracles de Nostra Se-nyora del Roser (1597, un dels poquíssims en català), de Jeroni Taix, o dels obligats volums de Fray Luis de Granada.

Page 33: cataleg tipografic

-33-

Excloses la religió i literatura, és obligat consignar la presència destacada de biografies i de llibres d’història

Portada d’un tractat de fets maritims imprès per Sebastià Cormelles, editat a Barcelona el 1592

Excloses la religió i literatura, és obligat con-signar la presència destacada de biografies i de llibres d’història. Citaré, dins les prim-eres, la Historia de la vida y hechos del em-perador Carlos V (1625), deguda a Prudencio de Sandoval; i, dins els segons, la Historia de las guerras civiles de los romanos (1592), la Historia de los victoriosísimos antiguos con-des de Barcelona (1603), de Francesc Diago, una Historia de Cataluña (1616; en realitat, es tracta d’una traducció de la Crònica de Bernat Desclot) o Los cuarenta libros del compendio historial de las crónicas y uni-versal historia de todos los reinos de España (1628), obra d’Esteban de Garibay. La resta de temes (promptuaris mèdics i farmacèu-tics, gramàtiques i tractats jurídics) té una representació numèrica merament testimo-nial; remarquem només, si de cas, una nova reedició del Consolat de mar (1592) i algunes relacions d’esdeveniments de l’actualitat, algunes de les quals de visible caire oficial (com ara la Relación breve de la entrada que su Majestad ha hecho en el Reino de Valen-cia, de 1599).

Page 34: cataleg tipografic
Page 35: cataleg tipografic

-35-

del qual pot servir de mostra aquest botó: Villancicos que se cantaron en la fiesta que la Excma. ciudad de Barcelona consagró a Dios Nuestro Señor en acción de gracias y demostración de la alegría de verse res-tituida al suave dominio de Su Majestad Carlos II (1698). En comparació, els textos religiosos són escassos. Citaré, això no ob-stant, la Declaración copiosa de la doctrina cristiana [?] para instruir los idiotas y niños en las cosas de nuestra Santa Fe Católica, de Roberto Belarmino.

Finalment, el 1700, un llibreter i estamper, Joan Pau Martí, compra el taller tipogràfic dels Cormellas. La dinastia d’impressors d’aquell nom s’extingia a Barcelona, però no pas la impremta, que, segons González Su-grañes, acaba en mans dels Sierra i Martí i arriba fins al segle XIX.

A partir de 1650 s’obre un parèntesi en la producció d’aquest taller. Devia ser a partir de 1664 quan n’agafa les regnes la viuda del segon Sebastià Cormellas, Teresa Cormellas (en realitat es deia Teresa Ginefreda), alme-nys durant tota la minoria d’edat de Franc-esc, l’hereu del matrimoni. De tota manera, el 1676 Teresa Cormellas encara la regia, la impremta. Això és el que es desprèn, si més no, de la lectura de les ordinacions que aquell any presenten alguns impressors bar-celonins al govern municipal perquè se’ls autoritzi la constitució d’una confraria amb personalitat jurídica i civil, entre les quals figura la següent:

Sigui com sigui, entre 1664 i 1700 la im-premta passa a denominar-se Casa Cormel-las. El canvi el determina el fet que Teresa Cormellas i el seu fill Francesc, en comptes d’encarregar-se’n personalment, contract-en una colla d’impressors diferents, que l’administren o arrenden. Al llarg d’aquells 36 anys, en efecte, desfilen per l’obrador dels Cormellas, per ordre cronològic, Jacint An-dreu, Vicenç Surià, Jaume Cays, Josep Sol-er, Jaume Gascon, un altre cop Jaume Cays i en darrer lloc Tomàs Loriente. La produc-ció de tots plegats, baixa en comparació a la primera meitat de segle, es deu moure a l’entorn de la vuitantena de títols. Per con-trast, també, es concentra monogràficament en dues tipologies d’impresos que Sebastià Cormellas pare i fill a penes havien tocat: al·legacions jurídiques i publicacions ofi-cials. Aquestes darreres, majoritàries i sovint de títols pomposament barrocs, de vegades difonen disposicions de l’autoritat (com la Quintaesencia de mutación en la mudanza y traslación de casa que han hecho las mujeres arrepentidas de la ciudad de Barcelona de la calle de las Egipcíacas a la que se les ha fabricado de nuevo en la calle de San Pab-lo), però sobretot es nodreixen de llagoteres manifestacions de servilisme monàrquic (públiques declaracions d’agraïments al rei, memorials, llantos fúnebres, festivos cultos, discursos panegírics, celebracions), gènere

Page 36: cataleg tipografic

-36-

Page 37: cataleg tipografic

-37-

XVIIL’any 1593, el rei va suspendre unilat-eralment una part important dels acords presos a la Cort de 1585 i, a partir d’aquell moment, s’inicià una etapa de conflictes in-termitents, entre les institucions catalanes.

El conflicte esclatà dramàticament l’any 1640 i originà una nova guerra civil que va donar lloc a l’enfortiment del poder reial a Catalunya a partir de 1652 i cessió defini-tiva del comtat del Rosselló i part del de Cerdanya a França el 1659.

Page 38: cataleg tipografic

-38-

IMPORTACIONSTIPOGRÀFIQUESES COMPREN TIPOGRAFIES !

Amb el nom de Sebastià Cormellas se succeeixen dos im.Aquest segle esta marcat per la manca de tipògrafs cata-lans i per tant de creacions tipogràfiques de la terra. Tot i així es un segle molt ric pa nivell europeu sobretot a França, Holanda i Anglaterra. Es per això que tota la tipografia que hi havia aqui a Catalunya era d’importació europea, i en el cas de Catalunya la gran part eren tipografies flamenques.

Page 39: cataleg tipografic

-39-

IMPORTACIONSTIPOGRÀFIQUES

En el primer quart de segle, un dels llibres que s’imprimia freqüentment en anglès era una versió de la Biblia del rei James; mentre que a España s’imprimia un dels textos més coneguts en l’actualitat, “El ingenioso hidal-go Don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes.Els llibres de butxaca clàssics que van fer famos a Louis Elzevir van aparèixer a la dé-cada de 1620; els tipus que s’utiltzaven van ser grabats per Christoffel van Dijck de Am-sterdam, un dels gran grabadors de punxons d’aquest segle. Alguns dels seus tipus van ser utilitzats per imprentes de les universitats de Oxford i Cambridge. La dinastia Elzevir va emplear els tipus de Nicolas Kis y Van Dijck durant el 1681.La imprenta de la Universitat de Oxford es va establir el 1667. En 1672 Jhon Fell va com-prar punxons i matrius holandeses. Aquests

van ser coneguts a Anglaterra com els tipus Fell; alguns d’ells provenien de la fundició de Jacques Vallet d’Amsterdam. Aquestes fonts representen el disseny barroc holan-dés. Al 1609 va apareixer el primer diari europeu conegut com “Avisa Relation oder Zeitung”, publucat a Absburg i Estrasburg.

La “imprimerie Royale” o Imprenta Real es va establir el 1640 per ordre del rei Lluis XIII, gràcies a la suggerència del cardenal Richelieu. La seva primera publicació va ser “De Imitatione Christi”, completada el 1642, obra que contenia una gran varietat de tipos, incloent la Garamond. Per la segona publicació es va utilitzar “caractères de l’Université” de JEan Jannon. Ell va instalar a París com a impressor independent el 1608 y va començar a publicar l’any següent; els tipus que va grabar i imprimir personifiquen amb gran vivacitat l’esperit

Tipus romans de Jhon Fell utilitzats ala impremta de la uni-versitat de Oxford.

Page 40: cataleg tipografic

-40-

del barroc francès. Quan els tipus de Jannon van ser trobats a principis del segle XX, pero per error van ser acreditades a Garamond; copias del treball de JEan Jannon s’han ven-gut amb el nom equivocat, com: Monotype Garamond, Garamond 3, ITC Garamond (dissenyada per Tony Stan el 1975) y Sim-oncini Garamond (dissenyada per Francesco Simoncini y W.Bilz el 1958).

El 1692, LLuís XVI va ordenar la creacio d’un comité d’erudits per la creacio d’un nou tipus que estigués dissenyat sota prin-cipis cientifics. El comité va ser dirigit per Jacques Jaugeon, que va dissenyar, desde el seu punt de vista, un tipus perfecte. Cada lletra estava construdia sobre una cuadricula que contenia 2304 quadrats; Louis Simon-neau va ser comisionat per reproduir-les i Philippe Grandejan va gravar els punxons. L’alfabet de Jaugeon tenia un concepte racional, gens orgànic, les lletres posseien un eix vertical perfecte i serifs simetrica-ment horitzontals. Grandejan va seguir el seu instint i va dissenyar un nou tipus en itálica que va donar com a resultat el primer tipus neoclàssic roma de transició, conegut com “romain du roi Louis XVI”, va apareix-er per primera vegada a “Médailles sur les evenements du règne de Louis-le-Grand” completat el 1702.

Tipus romanes i itàliques de Jannon utilitzats per la impremta Real, París, al 1642.

Romain du Roi de Grandjean utilitzades per la impremta Real, PArís, al 1702.

Al 1683, Joseph Moxon va publicar el seu llibre “Mechanik Exercises”, primer llibre anglès que tracta sobre la impresió i fundició de tipus.

Page 41: cataleg tipografic

Kis FB , tipografia de David Berlow distribuida per FontBureau, basada en les grabacions de Nicholas Kis al s.XVII a Amsterdam.

Page 42: cataleg tipografic

-42-

Page 43: cataleg tipografic

-43-

XVIIIAl començament del segle XVIII es pro-dueix la Guerra de Successió entre els Borbó i els Habsburg. Catalunya, que en un principi va acceptar a Felip V com el seu monarca, va acabar apostant pel candidat perdedor, l’arxiduc Carles d’Àustria. La Corona d’Aragó va quedar desemparada davant del poderós exèrcit franc-castellà de Felip V. El territori català va ser envaït i Barcelona finalment va capitular el 11 de setembre de 1714, avui reconegut com el dia nacional de Catalunya. Una cruenta i sistemàtica repressió va ser acompanyada pels Decrets de Nova Planta. Felip V “per dret de conquesta” va desmantellar total-ment les institucions pròpies Catalanes instaurant una nova estructura territorial i administrativa a imatge de la de Castella. Es va bandejar progressivament la llengua catalana dels àmbits públics i de govern en favor del castellà, i es va construir una poderosa ciutadella o fortalesa a Barcelona per dominar al Principat i al seu capital.

Page 44: cataleg tipografic

-44-

EUDALDPRADELLEL GRAN TIPÒGRAF CATALÀ

Josep Eudald Pradell (el seu nom complet és Josep Eudald Maria Pradell) va néixer a Ripoll (Girona) l’any 1721 i va morir a Barcelona el 1788. La seva vida va transcorre entre Ripoll, Barcelona i Madrid. Va ser tipògraf, gravador de punxons i va ser el primer en crear matrius de lletres per impremta.

Neix a Ripoll (Girona) l’any 1721. Va here-tar l’ofici del seu pare, que era encepador de l’armeria de Ripoll, al mateix lloc on va né-ixer, aquest ofici li va aportar coneixements per ser més tard un gravador, que consistia en l’art de gravar punxons de lletres per fer matrius per més tard utilitzar-les en difer-ents cossos d’impremta.

Més endavant, quan Pradell va complir els 20 anys, es va traslladar a Barcelona i va obrir un taller propi com a mestre encepa-dor d’armeria i va ser llavors quan va gravar els punxons de lletres per impremtes. Es diu que va aprendre l’art de matrius i punx-ons de Pablo Barra, que era qui dirigia la Impremta Real a Barcelona. Encara que la seva experiència en el gravat de punxons i de poder realitzar matrius va ser en la fosa del convent de “San José de la orden de los Carmelitas Descalzos de Barcelona”, on va perfeccionar les seves nocions d’armer per treballar amb el ferro i moldejar-lo, del que es va encarregar allà va ser de crear punxons per insertar el nom del amo en el canyons de

Page 45: cataleg tipografic

-45-

Original impres de Eudald Pradell

Page 46: cataleg tipografic

-46-

les armes de foc. La primera tipografia que va fer pública va ser la Peticano al voltant de l’any 1758. Més endavant als anys 1759, 1761 i 1762 va presentar les mostres de les tipogra-fies Letra Chica, Nueva de Texto i Lectura Chica, respectivament.Cap a l’any 1763 es va posar en contacte amb la Junta de Comerç de Barcelona, i es va oferir per crear ell mateix les matrius per les impremtes dels caràcters grecs i llatins, això a canvi d’una pensió. Aquesta habilitat d’en Pradell va ser reconeguda, que sense saber ni llegir ni escriure estava revolucionant la impremta. Amb això, la Junta li va demanar la sol·licitud de protecció reial.Gregori Mayans, il·lustrat valencià que escriu en castellà, va sol·licitar que es consideres tot el treball que estava realitzant Josep Eudald, però no va tenir èxit. Altres persones, com el catedràtic Josep Finestres, van demostrar la seva admiració pel gran treball que estava realitzant Pradell.Se’l pot trobar nombrat a tratcats tan impor-tants com “Mecanismos del arte de la im-prenta”[1] de l’autor Juan Joseph Sigüenza y Vera, on reconeix haver utilitzat els recursos de Pradell per la impremta d’aquest llibre

Disseny de Mário Feliciano sobre Eduald Pradell

Page 47: cataleg tipografic

-47-

La virtut de Pradell va ser utilitzar el seu coneixement com armer, per crear matrius amb punxons.

Davant de la gran qualitat del treball que va realitzar per la Junta de Comerç de Bar-celona, l’any 1765, el marquès de la Mina, capità general, el va recomanar a Carles III d’Espanya, ja que sabien de la necessitat que tenia Espanya perquè aquestes matrius de Pradell s’utilitzessin. El rei Carles III li va fer una proposta, li va oferir una pensió molt be remunerada, cent ‘doblones’ d’or de pen-sió cada any, i cinquanta ‘quintales’ de Plom per les despeses, a canvi de que es trasllades a Madrid i treballes gravant nous tipus de lletres llatines, greges, àrabs, etc, per la Im-premta Reial per tal d’abastir les impremtes espanyoles. Una curiositat es que Pradell no

sabia parlar castellà quan es va traslladar. Al instal·lar-se a Madrid va obrir un taller de gravat i de fosa de lletra.En l’any 1767 va demanar ingressar com a membre de la Conferència Fisicomatemàti-ca de Barcelona, que actualment es diu Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

cosa que se li va concedir i com detall, era el primer artesà en ser admès.També es diu que Pradell es va inspirar en l’alemany gravador de tipografies, Michael Fleischman, perquè en comptes de fixar-se en els models d’Espanya d’aires humanístics, es va fixar en els seus caràcters per fer-ne de semblants, però per Espanya.La seva mortVa morir a Barcelona l’any 1788.La virtut de Pradell no va ser de ser el primer que va començar a gravar lletres en Espanya, encara que també, però el més important és que va utilitzar el seu coneixement en armer, per crear matrius amb punxons de tipogra-

fies per ser utilitzades per les impremtes i així aquestes no necessitessin aquest recur-sos de l’estranger, volien que aquest recurs fos intern. Pradell va posar tot de la seva part per poder aconseguir donar a bast a la gran quantitat de demanda d’aquest tema que li arribava. I van confiar en ell per el seu caràcter de sacrifici, dedicació i esforç.

Page 48: cataleg tipografic
Page 49: cataleg tipografic

XIXLa revolució industrial es va anar es-campant per tota Catalunya. Els pagesos es van veure obligats a emigrar a les ciutats perque les noves tecnologies feien ara les seves feines. Les condicions de vida i de treball del proletariat eren molt dures però van aprendre a organitzar-se per reivindi-car els seus drets. A mitjans del segle XIX van apareixer les colonies industrials. Es van crear per aprof-itar l’energia hidràulica i també per poguer allunyar als treballadors de les ciutats, ja que eren els nuclis de conflictivitat obrera. Al llarg del segle XIX es desenvolupen els corrents culturals romàntics per tota Eu-ropa, a Catalunya sorgeix la Renaixença, un moviment literari i cultural que propug-na el retorn a les arrels catalanes després de tres décades de decaïment. L’Acadèmia de Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès van tenir un paper molt important en aquells temps. Un acte també molt important de desenvolupació de la reinaxença va ser la restauració dels Jocs Florals a l’any 1859.

Page 50: cataleg tipografic

-50-

REVOLUCIÓINDUSTRIALLES GRANS TRANSFORMACIONS

El períodede la manufactura gràfica s’esten des del 1800 fins al 1880 i 1885. La cronologia és, si fa no fa, la mateixa a Catalunya que a la resta d’Europa i Amèrica.Si situem aquest període en el conjunt de la històra gràfica, que s’inicia amb la invenció dels tipus mòbils, trobaríem que, del 1800 al 1885, la manufactura gràfica representa el segon estadi, seguint un esquema general de cinc transfor-macions o revolucions.

Màquina litogràfica, Köenig & Bauer, segle XIX

Page 51: cataleg tipografic

-51-

Màquina litogràfica, Köenig & Bauer, segle XIX

La primera gran transformació al segle XV és la incorporació de la seriació, és a dir, fer dos o més objectes idèntics. Aquesta època abasta les innovacions tipogràfiques al llarg de tres segles, que estableixen els fona-ments de la tipografia, Baskerville, Gara-mond, Jenson… en un esforç de llegibilitat, eficàcia i harmonia formal. L’ordenació del mitjà tipogràfic confeccionada per Didot és la primera mesura adoptada universalment, anterior al sistema mètric decimal.

La segona revolució és la manufactura grà-fica, amb innovacions de vertigen a partir del 1800. Apareix la xilografia a testa, la lito-grafia de Senefelder, l’invent de la màquina de paper de Louis Robert i la invenció de la premsa mecànica de cilindres de Frie-drich König, que anomenem màquines, i les premses metàl·liques d’un sol cop. És el moment de la lluita per la llibertat de pub-licitar, on té un lloc preeminent la llibertat de premsa. Litografia i fotografia en aquest

Page 52: cataleg tipografic

-52-

segon període és possible que fessin perillar l’estructura de la impremta tradicional com a protagonista de la reproductibilitat. La presència de la fotografia i la litografia, els fotolits, sistemes aliens a la tècnica tipogrà-fica i la xilogràfica, que, malgrat que es van perfeccionar no havien transformat la pràc-tica de la impremta en els tres segles i mig anteriors, permeten una tercera fase, la in-dustrial. Podem dir que aquesta fase, la de la manufactura del segle XIX, és la del posi-tivisme de l’innovador i el creador, període de proves en tots els àmbits, des del paperer fins al cromàtic, des de l’energètic fins al comercial.

S’ha après la connectivitat. Res no funciona sense connexió. Es connecta la litografia i la tipografia (la zincografia, després òfset), la calcografia i la tipografia (el retrogravat), la fotografia i la tipografia (heliogravat, au-totípia). S’incorporen els corrons de tinta al mateix moviment de la premsa, el moviment autònom del paper per la platina o pels cor-rons, l’energia mecànica.La impremta en el segle XIX farà de llibre i el paper imprès, de revelador de l’emulsió social fins al moment latent. Per exemple en el cas de l’emergència de la llengua catalana, la Renaixença, comportarà una participació importantíssima de la impremta.

S’ha après la connectivitat. Res no funciona sense connexió.

Màquina de imprimir, Köenig & Bauer, tipogràfica, amb moviment hipocicliodal, segle XIX

Page 53: cataleg tipografic

-53-

Màquina de imprimir, Köenig & Bauer, tipogràfica, amb moviment hipocicliodal, segle XIX

La linotípia (també conegut com linotip) és una màquina inventada per Ottmar Mer-genthaler el 1886 que mecanitza el procés de composició d’un text per a ser imprès.

Amb la linotípia, l’operador, prement una tecla d’un aparell similar a una màquina d’escriure seleccionava un caràcter tipogràfic determinat, i automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d’un dipòsit que es situava a la part alta de la màquina. Aquest motlle descendia a un centre comú, on aquesta lletra, seguida d’altres, formaven les paraules i espaiats del text.

Page 54: cataleg tipografic
Page 55: cataleg tipografic

XXEl Segle XX a Catalunya es va caracterit-zar pels conflictes obrers, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930, la segona república (1931-1939) proclamada per Francesc Macià per desmarcar-se del pano-rama espanyol, la guerra civil (1936-1939) que va enfrontar les dretes i les esquerres i que va acabar amb la derrota d’aquests últims donant pas al franquisme (1939-1975) dictadura que porta el nom del seu dictador Francisco Franco que va reprimir i perjudicar el poble català durant tota la seva estància al poder, un cop va morir en el 1975 va començar la transició (1975-1982) una etapa de canvis on es buscava de nou la democratització del país, en el cas de Catalunya destaca el govern de Jordi Pujol (1980-2003).

Page 56: cataleg tipografic

-56-

NEUFVILLEFONERIA TIPOGRÀFICA

Neufville fou una foneria tipogràfica situada a Barcelona molt important a principis i mitjans del segle XX gracies, entre d’altres, a la seva tipografia Futura. Al 1995 la fone-ria es va dissoldre i quatre anys més tard neix Neufville Digital per oferir ara, les fonts digitalitzades.

El 22 de març de 1885 la Bauersche Gieβerai (propietat dels socis Kramer & Fuchs) amb vistes a una expansió per Espanya compren el “Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez y Rialp” de Barcelona per fundar una filial. Friedrich Bauer confia la seva di-recció a Jacob de Neufville, fill d’una família patrícia de Frankfurt que va participar econòmicament a l’empresa. Quan, per mo-tius de salut, J. de Neufville es va retirar de la direcció de la foneria, aquesta va continuar en mans de la Bauersche Gieβerai amb el nom de Succesor de J. de Neufville fins que finalment, l’1 d’Agost de 1898 i després de 25 anys d’activitat, Edward Kramer es retira del negoci, com ho havia fet, tres anys abans, el seu soci Giustav Fuchs, venent la filial de Barcelona Successor de J. de Neufville a Georg Hartmann de 28 anys, propietari també de la poderosa Bauersche Giesserei alemanya, incorporant així dissenys tipogrà-fics alemanys: Lucian Bernhard, Imre Rein-er, Paul Renner, RudolfWeiB i Hermann E. SchneiderAl 1922 Neufville passa a ser propietat de Carlos Hartmann, qui aconsegueix fer d’aquesta, un referent internacional en la producció de tipografia juntament amb la

Page 57: cataleg tipografic

-57-

Carta de la fundició tipogràfica al successor de J. De Neufville. Barcelona 1909.

Page 58: cataleg tipografic
Page 59: cataleg tipografic

-59-

Bauersche Giesserei de Frankfurt am Main i la BauerType Foundry de Nova York. A més, es converteix en l’empresa de més renom pel subministrament de maquinaria per les arts gràfiques a Espanya.L’èxit del grup familiar Hartmann es ba-sava de la popularitat de que varen gaudir els tipus que fonien, gràcies a la eficàcia de la seva xarxa de distribució i a la fama de dels seus dissenyadors com E.R.Weiss, Ernst Schneidler, H. Jost, Lucian Bernhard, Dr. Bauer o Baum. Però és la tipografia Futura dissenyada per Paul Renner al 1924 la que va contribuir com cap en el lideratge internac-ional de les empreses. Als anys 30, la majoria d’impremtes tan europees com americanes havien adoptat Futura com a tipografia per defecte, fent de Futura el tipus de plom més venut en la historia. Un exemple de la im-portància de la tipografia Futura el trobem al 1969 quan, els astronautes Amstrong, Aldrin i Collins arriben per primer cop a la lluna i hi dipositen una placa amb una inscripció realitzada amb la tipografia Futura. Aquest document va ser fabricat a l’estat Espanyol.

Als anys 60 la impressió tipogràfica en plom comença a tenir un clar retrocés al aparèixer l’offset, sistema d’impressió dominant en la actualitat. Aquest procediment propicia la fotocomposició primer i la autoedició de-sprés i moltes foneries i impremtes de l’estat Espanyol no es veuen capaces d’adaptar-se als nous temps, sent la Foneria Tipogràfica Neufville de les poques grans foneries que ho aconsegueixen. Sense abandonar la produc-ció de plom, adquireix en el transcurs d’una dècada, dos de les foneries més important d’Alemanya (Bauersche Giesserei al 1972 i Ludwig & Mayer al 1985), una de França (Fonderie Typographique Française al 1974), una d’Espanya (Fundición Tipográfica Na-

L’èxit del grup familiar Hartmann es basava de la populari-tat de que varen gaudir els tipus que fonien

Page 60: cataleg tipografic

-60-

cional al 1972) i una altra del Líban 1987, entre d’altres, fent no només que la produc-ció de plom continuï sinó, més important, que els drets d’autor de famoses tipografies passessin a ser propietat de la foneria bar-celonina. El canvi tecnològic que suposa l’aparició dels ordinadors passant de la pro-ducció tipogràfica de plom a la digitalització fa que al 1995 es creï la Foneria Tipogràfica Bauer, S.L. (BauerTypes), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i im-plantació de tipografies digitals.La Foneria Tipogràfica Neufville es va dis-soldre al 1995 i els seus tipus es continuen projectant per la BauerTypes al carrer Selva, 50. Algunes de les seves matrius van ser tra-slladades al Departament de Disseny i Im-atge de la Universitat de Barcelona.

Al 1999 Neufville Digital sorgeix com a acord empresarial entre BauerTypes de Barcelona i Visualogik dels països Baixos, per oferir al mercat nacional i internacional fonts tipogràfiques d’alta qualitat artís-tica i tècnica, les tipografies de la Foneria Tipogràfica Neufville i les altres foneries que havia adquirit. Destaca per la digitalit-zació de la família Futura de Paul Renner, ara Futura Digital, ampliada als caràcters que suporten tots els idiomes llatins, de l’Europa Central i de l’Est, bàltics i turcs.

Page 61: cataleg tipografic

-61-

Page 62: cataleg tipografic

-62-