1. > rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 132 Octubre 2011 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat Aix ens volen...Dipsit Legal: PM 1.177-2005

2. Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Octubre 2011 nm. 132 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Aix ens volen...Dipsit legal: B 36.887-1992

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org 29-S, 15-O i ms, laDelegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org lluita est al carrerSECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS Les nostres vides o els seus beneficis Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, A ra fa poc ms dun any es va portar aEstalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) terme una vaga general contra la re- Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de forma laboral i amb lobjectiu daturar lesCatalunya (FEC) mesures neoliberals que dictaven les ins- Federaci dAdministraciPblica (FAPC) titucions capitalistes, i que tant el governVia Laietana 18, 9 - 08003 Bcn espanyol com el catal, amb el suport delsTel. 933103362. Fax 933107110 respectius parlaments, aplicaven submisa- ment. Aquestes mesures van ser un atacFEDERACIONS COMARCALS ms als drets de tots els treballadors i tre-AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada balladores, generant ms riquesa als quiTel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es han provocat la crisi, la banca, el capitalBaix Camp/Priorat financer i la patronal.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat Ara, un any desprs, estem encara pitjor:Tel. 977340883. Fax 977128041 ms atur, ms retallades en sanitat, edu-Baix Llobregat caci i serveis socials, ms precarietat,Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell - ms pobresa, ms exclusi social, mscgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 desnonaments,... mentre es mantenenComer, 5. 08840 Viladecans els privilegis de banquers, poltics, em-cgt.viladecans@yahoo.es presaris i els sectors socials ms adine-Tel./fax 93 659 08 14 rats.Baix Peneds Amb laprofundiment de les retallades,Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 reformes i atacs contra els i les treba-cgt.baix.penedes@gmail.com lladores al llarg dels ltims mesos, queBarcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona contrasta amb la manca de voluntat decgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 donar una resposta real i necessria aGarraf-Peneds aquests atacs per part del sindicalismeLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat institucionalitzat, ens reafirmem en elTel. i fax 938934261 convenciment que ha arribat el moment mobilitzacions que sestan preparant per a tots i mentrestant garantir un ingrs ade- La lluita est en el carrer i en elsMaresme de sortir junts al carrer a dir prou!, posant al mes de novembre, amb la finalitat de quat a totes les persones desocupades. llocs de treball, en defensa delsPlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar - en marxa el procs cap a una vaga ge- centrar la lluita en les reivindicacions del 5- Paralitzar els desnonaments i garantir nostres drets.maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 neral amb capacitat de denfrontar-nos a repartiment del treball i de la riquesa i en lhabitatge de lloguer a preus accessibles Passem de la indignaci aValls Oriental lactual ofensiva capitalista i avanar en la la defensa dels serveis pblics i els drets per a tots i totes. lacci.Francesc Maci, 51 08100 Mollet - conquesta de nous drets socials. socials, des de la perspectiva dun canvicgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 Per aix vam cridar a una jornada de mobilitzaci el passat 29 setembre sota radical del sistema econmic. Seguim do- nant suport aix mateix a les mobilitzacions AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS el lema La lluita s al carrer - Cap a la en defensa de leducaci, sanitat i daltresGironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Vaga General a la qual vam convidar de serveis pblics que sestan convocant perGirona manera oberta a participar a totes aquelles tota Catalunya.cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 organitzacions, collectius i moviments so- Considerem imprescindible que la mobilit- cials que van voler fer seva aquesta con- zaci sigui continuada i sostinguda en elPonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida - vocatria trencant amb la poltica de pacte temps per a exigir junts i el ms unitria-lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 social i desmobilitzaci de CCOO i UGT, i ment el segent: mobilitzant-nos amb a qui des de les pla- 1- Defensa dels serveis pblics (ensen-Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ces i les assemblees populars reclamen yament, sanitat, transports,) i la nostraTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat una democrcia real. oposici a les retallades, les privatitzacionsTel. 977242580 i fax 977241528 La jornada del 29-S era el primer pas dun i externalitzacions.FEDERACIONS LOCALS calendari de mobilitzacions que tindr la 2- No pagar el deute i que la banca i els seva continutat en la jornada internacional sectors estratgics siguin un sector pblic.BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona de lluita del 15 doctubre Unides per un 3- Derogaci de les reformes laborals i deflbcn@cgtbarcelona.org canvi global, una jornada de lluita i mobi- les pensions que han retallat drets.Tel. 933103362. Fax 933107080 litzaci de dimensi planetria amb mani- 4- Redistribuci de la riquesa i repartimentBergaBal 4, 08600 festacions a ciutats de tot el mn, i en les del treball, per a crear ocupaci digna persad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumvallaci 77, 2n - 08240 Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, s necessari, doncs, fer fora de de les mentsRubColom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lloren Buades Lamo en Pep des Vivero i les proletries el concepte de la seva inferioritat perhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a fer-se crrec de la vida socialSabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions:Rosell 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Els municipis lliuresTerrassa No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors. de Joan MontsenyRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretatValls necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci,cgt.castellar-v@terra.es, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanyasallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2011

4. REPORTATGE La tardor calenta tamb Les retallades que promou la Generalitat afecten tamb a lensenyament superior. Per fer-hi front sha decidit ho ser a les convocar una jornada de vaga el 17 de novembre universitats Privatitzaci i lluita a les universitats catalanes Ermengol Gassiot Ballb i hauria incidit, segons diversos rec- maci amb les assemblees de treba- professorat. En algunes universitats, tractat que, de fet, ja aquest 2011 han torats de les universitats, en els im- lladors/es i estudiants i han fet arribar com en la UPC, la UPF i, en menor quedat congelats. Noms a la UAB portants dficits que algunes delles als mitjans de comunicaci els efectes mesura, la UB, sha modificat el sis- 550 professors/es i investigadors/es arrosseguen. i les intencionalitats reals daquestes tema de cmput de la jornada labo- perdran el seu lloc de treball el pro-Les universitats pbliques catala- per curs si es porten a terme les pre-nes han patit, en els darrers mesos, visions de lempresa, fent caure enimportants retallades del pressupost prop dun 14% la capacitat docentque reben de la Generalitat. En els daquesta universitat. Si safegeixenpressupostos del 2012 les retalla- les jubilacions que no es reposaran, lades saprofundiran encara ms. La caiguda de professorat i investigadorsdisminuci del pressupost est com- ser superior a 600. La situaci delportant la reducci de plantilles, el Personal dAdministraci i Serveistancament dalguns estudis i un de- no s ms esperanadora. A ms de lateriorament dels serveis, principal- no renovaci de contractes temporals,ment la docncia. Parallelament, que ja sha produt en molts casos enels mateixos responsables poltics liquidar-se determinats serveis (comque promouen les retallades apa- Andreu Mas-Colell, titular del De- ral dels professors associats, de tal per exemple les biblioteques de capsreixen vinculats a fundacions pri- mesures.A les diferents universitats, partament dEconomia i Conei- manera que aquest curs imparteixen de setmana a la UB), en algunes uni-vades dedicades a la docncia i re- les retallades del pressupost del 2011 xement, del qual depenen les uni- el doble de classes per les mateixes versitats comencen a sonar notciescerca que reben milions deuros de shan distribut en tres captols: inver-subvencions pbliques. Alhora, la versitats, ha insistit reiteradament remuneracions, que generalment no de presentacions dEROs. De fet, de sions, despeses corrents i personal. A superen els 750 euros al mes i, molt cara a lany 2014 la Generalitat i elslluita de treballadors (professorat i que cal fer una mplia reforma a ms, shan utilitzat els ingressos pro-dadministraci) i estudiants en de- lensenyament superior i que aques- sovint, no arriben ni als 500. Tamb rectorats preveuen haver retallat en cedents de matrcules per a compen- shan produt alguns acomiadaments un 15% les plantilles de treballadors/fensa de les universitats pbliques tes retallades del finanament no sn sar la caiguda de finanament. Aix, i, sobretot, shan deixat de reno- es de les universitats.sha anat estenent. conjunturals, sin que es consoli- el govern va aprovar el mes de juny daran en el futur. De fet, les infor- var contractes temporals en places A part de la prdua de llocs de treball, un increment del 7,6% de les taxesLa tardor calenta que sanuncia tam- macions de qu disposem apunten de refor i dinterins en el personal els principals afectats de les retallades universitries, ms de 4 punts per so-b ho ser a les universitats. Les que els pressupostos de lany 2012 dadministraci i serveis i el profes- de personal a les universitats seran els bre de lIPC. Aquest augment, a ms,retallades al conjunt dels serveis seran encara ms baixos que els sorat. Noms a la UAB a prop de i les estudiants. Els horaris dalguns creix exponencialment en les segonespblics que est promovent la Ge- actuals, entorn un 5% com a m- 120 professors associats no sels ha serveis shan restringit, com per i terceres convocatries, fet que gra-neralitat de Catalunya afecten tamb nim. Una de les mesures que Mas- renovat el contracte aquest curs 2011- exemple les biblioteques, i ha caigut va especialment la gent que treballaa lensenyament superior. Com en Colell exigeix a les universitats s 2012. A la UPC han estat 190 els pro- en alguns llocs el personal datenci que deixin dacumular dficit i ten- i estudia simultniament i que sovintles retallades de sanitat, el govern fessors associats no renovats, i a ms al pblic. La reducci del professorat deixin a eixugar-lo. Davant daix, han de repetir un examen o una assig-les justifica per la situaci finance- de 500 sels ha baixat la dedicaci o tamb est comportant que se supri- els/les rectores de les universitats, natura per la dificultat de compaginarra que la crisi econmica ha gene- feina i estudis. la categoria. meixin alguns grups de classe de talrat i defensa que lactual sistema agrupats en lAssociaci Catalana Les retallades en personal que la Ge- manera que, de facto, sanulli la pos- dUniversitats Pbliques (ACUP) no Laugment del preu dels estudis afec-duniversitat pblica s insostenible ta especialment un collectiu, els i les neralitat i les universitats preparen pel sibilitat destudiar amb jornada parti- han volgut protagonitzar cap oposi- proper curs seran, encara, molt ms da, com ara el nocturn. En algunes ti-i que cal reformar-lo per fer-lo ms estudiants extracomunitaris, per a qui ci real a les retallades i han acabat dures. Es calcula que entorn 2.000 tulacions tampoc sestan oferint totescompatible amb leconomia de mer- les matrcules dels msters han pujat, aplicant el que els dictava la Gene- professors/es associades perdran la les assignatures que, sobre el paper,cat. darrerament, un 300% en algunes ralitat. formen part dels nous plans destudiLa voluntat de transformar les uni- universitats, com la UAB. A les dis- seva feina universitria. Igualmentversitats pbliques ja sha eviden- criminacions de que habitualment ja es volen suprimir els llocs de treball aprovats arran del Procs de Bolon-ciat en els pressupostos de la Gene- Treballadors/es i sn objecte les persones procedents de diverses desenes dinvestigadors ya. Per si fos poc, en moltes facultatsralitat daquest any, que els destinen estudiants, vctimes dfrica, Llatinoamrica o sia, se posdoctorals i de personal investi- sest incrementant la massificaci aun total de 688,7 milions deuros. gador en formaci mentre no es ga- les aules per cobrir el dficit de pro-Aquesta xifra se situa lluny dels de les retallades. nhi ha afegit recentment una altra. ranteixen la continutat de programes fessorat, amb grups que han passat Pel curs 2012-2013 es preveu una al-864,6 milions de lany 2010 i suposa tra pujada de les taxes universitries destabilitzaci de professorat con- dun mxim de 80 a 120 alumnes. De manera similar al que succeeixuna reducci dentorn un 20% en el que, en el cas de la UAB, suposarien en altres rees de ladministracifinanament de les universitats p- uns ingressos extraordinaris de quasi pblica i entitats dependents, la in-bliques procedent de la Generalitat. 6,2 milions deuros, segons clculs formaci de laplicaci de les reta-La reducci ha afectat la totalitat de del propi rectorat. Diverses informa- llades s confusa. La Generalitat i lesles universitats, amb una incidncia gerncies i equips de govern de les cions apunten, a ms, que CiU i el PPespecial en les tres ms grans, la universitats difonen noms parcial- estan negociant un increment del 20%Universitat de Barcelona, la Uni- ment algunes de les actuacions ms del preu dels estudis pel proper any.versitat Autnoma de Barcelona i immediates tot assegurant que ni les Els efectes de les retallades sobre elsla Universitat Politcnica de Cata- plantilles, ni la qualitat de la docn- i les treballadores tamb es fan notar.lunya, que sn les que tenen major cia ni el carcter pblic de les uni- Les diferents universitats han rebaixatnombre destudiants, les plantilles versitats estan amenaats. Durant els la despesa en salaris, descens que sems grans, un volum de recerca ms primers mesos de lany 2011 sovint suma a la disminuci en el 5% delelevat i la major part destudis i ti- les majories de CCOO i UGT en els salari des del juny de 2010 pateixentulacions. A ms, el govern ha con- comits dempresa i juntes de perso- tots els treballadors/es pbliques itinuat sense traspassar a les univer- nal han jugat tamb la carta devitar promoguda pel govern del PSOE.sitats les quantitats previstes en el lalarmisme, amagant informaci al Algunes universitats han optat perPla de Millora de les Universitats, conjunt de treballadors/es i als es- cobrir jubilacions, com la UB. Aques-que pugen tamb a diversos milions tudiants. Per contra, tant a la UAB tes mesures shan combinat amb undeuros. Aquest incompliment ja es com a la UB, les seccions sindicals descens de la categoria dalguns con-va produir en els anys 2009 i 2010 de CGT han compartit aquesta infor- tractes laborals, tant de PAS com deOctubre de 2011 3

5. REPORTATGERetallades en els msters pblics, negocis amb msters privatsA mb laprovaci del Pla Bolonya les antigues llicenciatures uni-versitries han estat substitudes pels sn molt ms laxes i generalment depenen de les persones que els pro- mouen, dins de les universitats i ins-graus i els msters. Els msters com- titucions implicades. Les hores delplementen lensenyament dels graus professorat que participa en aquestsi, en el paper, s on lestudiant obt msters, sobre el paper, no computenlespecialitzaci. Durant el conflicte en la seva dedicaci i aix els permetper laprovaci del Pla Bolonya, el obtenir un ingrs extra. Aix fa quegovern tripartir daleshores i els di- per a determinats professors, normal-ferents rectors van assegurar que hi ment funcionaris vinculats als centreshauria una oferta de msters dins el de decisi de facultats i universitats,sistema pblic que garantiria als es- participar en msters propis siguitudiants poder completar els seus ci- una opci atractiva. La secci sindi-cles formatius. La realitat va per un cal de CGT a la UAB ha denunciatcam ben diferent. El curs 2011-2012 en reiterades ocasions que en algunsla Generalitat i els diferents rectorats daquests msters els professors quehan comenat a suprimir msters hi participen poden arribar a cobraramb lexcusa de tenir baixos nivells 240 euros per hora de classe impar-de matriculaci. Lobjectiu declarat tida. A ms, estar vinculat a mstersper la Generalitat s eliminar entorn daquest tipus facilita sovint establir250 msters no competitius, prop relacions amb empreses (en moltsdel 30% dels existents actualment. msters bancs i altres companyiesFent aix els alumnes de diverses sn partners o hi participen ambdisciplines perdran la possibilitat de professorat o ofereixen llocs de prc-completar els seus estudis a la uni- tiques) i, en definitiva, obrir vies deversitat on els han comenat i, fins i promoci professional en lmbit docncia i la recerca, sin que nestantot, en el conjunt de Catalunya. Com privat. sent agents actius. Andreu Mas-Co-a mnim dins el sistema pblic. Com succeeix tamb en la sanitat, lell, actual conseller dEconomia iActualment existeixen dos tipus de una part de les retallades sestan apli- Coneixement, ns un bon exemple.msters. La propaganda de les uni- cant en la reestructuraci dels ser- Professor deconomia, s un destacatversitats generalment no sempre els veis, tot desplaant oferta destudis defensor de les teories neoliberals i ladistingeix de manera clara. Uns, els de lmbit pblic en el privat. En microeconomia. En els darrers anys,msters oficials, sn els que formen els msters universitaris aquest pro- tot i ser un funcionari pblic, ha de-part del sistema densenyament p- cs sha accentuat aquest any. De fensat activament lexpansi de lablic i tenen una part del cost de la cara al futur immediat, Mas-Colell ja ha anunciat la necessitat de reduir iniciativa privada en lensenyamentmatrcula subvencionada. Encara universitari. Des del 2006 Mas-Colellque, com en els graus, la part que tamb loferta de graus universitaris pblics. El rector de la UPC, Manel ha promogut una fundaci privada, lalestudiant paga sigui, any rere any, Barcelona Graduate School of Eco-ms gran, encara ara les taxes cobrei- Gir, ha manifestat en lobertura del curs universitari catal que la Gene- nomics (BGSE), orientada a fomentarxen menys de la meitat del que val estudis de postgrau i msters en rees ralitat comptar amb la collaboracirealment la docncia que rep. El seu relacionades amb leconomia. En els dels rectors per a dur a terme aquestpreu actual ronda els 2.000 euros. darrers anys la BGSE ha esdevingut procs. Els pitjors auguris dels crticsAquests sn els tipus de msters que un consorci amb la participaci de la amb el procs de Bolonya de fa uns trangeres, entre ells molts rectors nancen activament aquests consorcisles universitats i la Generalitat estan UPF, la UAB, lAjuntament de Barce- anys semblen acomplir-se: las priva- duniversitat, i tamb en ocasions privats, les mateixes institucions quesuprimint. lona i diverses entitats privades. Fins titzaci de lensenyament universita- crrecs pblics dels governs catal i insisteixen en la necessitat de reta-Els msters propis, junt amb altres finals de lany 2010 Andreu Mas-Co- ri s en marxa. espanyol. En situar-se fora del siste- llar plantilles i serveis. Dins daquestpostgraus, sn cursos que no estan lell nha sigut el president.inserits en lensenyament pblic, tot ma pblic, aquests professors poden engranatge privatitzador, la BGSE En els msters i cursos de la BGSEi que porten la marca de la univer- Complicitats, negocis hi participen habitualment grans em- tenir retribucions complementries a dAndreu Mas-Colell ns un exem-sitat pblica on simparteixen. Les i diners pblics les seves nmines, fet que sobta en ple molt clarificador, tal i com eviden- preses privades i entitats financeres, casos com els rectors i responsables cien els quasi 9 milions deuros rebutsuniversitats molt sovint els ofereixen que sovint han aportat directius com poltics, que tenen reconegudes ex- de fons pblics els darrers dos anys.juntament amb altres institucions que Els rectorats i certs sectors de les a professors. La resta dels equips cedncies o reduccions de jornada A part de les subvencions enumeradespoden ser empreses privades. Les universitats no noms no han volgut docents els han completat professors del seu lloc de treball per a dedicar- en la taula annexa, la BGSE nha re-normes que regulen aquests msters frenar la privatitzaci duna part de la duniversitats tant catalanes com es- se plenament al seu crrec. Els preus but daltres instncies pbliques. Un dels msters que ofereixen sn entre exemple s lajut de 15.000 euros que el 500% i el 1.000% superiors als que va percebre per a la realitzaci del simparteixen dins del sistema pblic mster denominat Master in Compe- i, per tant, sorienten exclusivament tition and Market Regulation durant a estudiants amb grans nivells ad- el curs 2008-2009 per part del Tribu- quisitius. Sovint sn tamb una via nal Catal de Defensa de la Compe- per a promocionar acadmicament tncia. directius de grans empreses, ja que Fundacions com la Barcelona Gra- els msters sovint operen com a cur- duate School of Economics compten sos de formaci per a aquest tipus de amb la participaci i la complicitat personal. Daltra banda, en la mesura de mltiples poders pblics. Des del en qu part dels professors sn tamb novembre de 2008 la BGSE ha estat directius, serveixen per a legitimar participada per la Universitat Pompeu acadmicament determinades pol- Fabra i per la Universitat Autnoma tiques empresarials. de Barcelona, i els seus rectors for- Paradoxalment, aquest tipus men part del patronat de la fundaci. diniciatives han rebut un ferm suport El maig de 2010 lAjuntament de Bar- de les institucions que insisteixen en celona tamb va passar a formar part promoure retallades als serveis p- de la fundaci i del seu patronat, que blics. No s estrany que les univer- actualment t com a president honor- sitats facilitin reduccions de jornada, fic a Joaqun Alumnia. Entre els seus amb manteniment del sou, a profes- membres hi podem trobar, a ms dels sors que promouen aquests msters rectors esmentats i dun represen- i iniciatives similars amb empreses tant de lAjuntament de Barcelona, a privades. Daquesta manera, amb Manuel Cermern, directiu dAgbar, els pressupostos pblics es financen, Javier de Agustn, directiu dAXA Se- de forma encoberta, activitats priva- guros, Josep Oliu, president del Banc des dalguns professors i alts crrecs Sabadell, Manel Rosell, president de universitaris que, alhora, els faciliten Catalunya Caixa o Jordi Gual, direc- ingressos complementaris. La segona tiu de La Caixa. Andreu Mas-Colell via s encara ms explcita. Diverses continua formant-ne part, encara que institucions pbliques participen i fi- ara ja no com a president.4 Octubre de 2011

6. REPORTATGELa lluita per una universitat realment pblica i popularA mb un cert retard respecte les lluites de defensa de la sanitat,els diferents sectors de les univer- negociar les retallades i que es con- voqui una vaga de tots els sectors de les universitats pel proper no- Propostes de la CGTsitats pbliques durant la prima- vembre. A la UB i a la UPF diferents Algunes mesures proposades als rectorats per la CGT per fer front a la situaci econmica de les uni-vera daquest any han anat enge- assemblees shan anat pronunciant versitats:gant tamb els motors del rebuig tamb en aquest sentit.de la privatitzaci. Les universitats El dissabte 8 doctubre, a la plaa - Incrementar els cnons que els mestratges propis i les empreses spin-off han de pagar a les univer-sn institucions dividides en esta- Universitat de Barcelona la PUDUP sitats.ments: els/les estudiants, el personal ha realitzat lassemblea general - Fer incompatible les reduccions en la docncia oficial amb la participaci en msters i cursos no ofi-dadministraci i serveis (PAS) i, duniversitats catalanes, amb la parti- cials.finalment, el personal docent i in- cipaci de gent de prcticament totes - Suprimir les aportacions netes a fundacions i a les ctedres de gesti mixta participades per empresesvestigador (PDI). La diversitat de les universitats de Catalunya. Entre privades i/o entitats financeres.situacions contractuals i de tasques daltres conclusions, sha decidit la - Reducci dels crrecs i encrrecs de confiana nomenats pels rectorats.entre el collectiu de treballadors/es convocatria duna jornada de vaga - Reduir els enormes salaris dels equips de gerncia i les despeses de carcter protocollari i sumptuaris tan gran, que en cada universitat PDI, PAS i estudiants el proper 17 de dels equips de govern.hi ha una junta de personal i un co- novembre. En el moment del tanca- - Plantejar lalienaci dimmobles de titularitat -o amb participaci- de les universitats ubicats fora delsmit dempresa pel PDI i uns altres ment daquesta edici desconeixem Campus en els que es desenvolupin majoritriament activitats de carcter privat.pel PAS. La resposta a les retalla- quina resposta donaran els sindicats - Auditar la situaci financera dels edificis de titularitat -o amb participaci- de les universitats ubicatsdes no ha sortit daquests comits i les juntes i comits a aquesta crida. dins dels Campus en els que majoritriament no es desenvolupin activitats acadmiques de carcterni juntes, on generalment CCOO t pblic i, arribat el cas, alienar-los. nicament sabem que les seccionsmajories relatives o absolutes, sin - Recuperar les universitats com espais de titularitat pblica de carcter acadmic, desballestant pro- sindicals de CGT a la UAB i a la UBde la creaci despais unitaris on gressivament totes les fundacions participades; procedint a vendre els seus actius quan aquests esti- han manifestat que acataran les deci- guin localitzats fora dels Campus i figurin a nom de societats instrumentals.conflueixen estudiants, PAS i PDI. sions de lassemblea.Labril daquest any es va crear laPlataforma Unitria en Defensa dela Universitat Pblica (PUDUP),que va anar cobrant fora durant elsmesos de maig i juny. La PUDUP re-produa una experincia duni delstres estaments universitaris similara la UAB existent al llarg del cursanterior. En ambds casos la CGTha tingut un paper molt important enel sorgiment i funcionament de lesdues plataformes.Lobjectiu princi-pal de la PUDUP s plantejar unalluita que vagi no noms en contrade les retallades sin que propositamb un canvi real que faci de lesuniversitats un servei realment p-blic. Per aix planteja que cal queels estudis i la recerca no sorientina les necessitats empresarials, que elfinanament de les universitats siguipblic i que no depengui del sectorprivat, que se suprimeixin les des-igualtats en les plantilles, seradiquila precarietat laboral i seliminin elsprivilegis dalguns sectors. Tamb esreclama que es garanteixi una igual-tat doportunitats real en laccs ala universitat amb una disminucide les taxes i una poltica de bequesmillor. De fet, a lEstat espanyol esdedica nicament el 0,09% del PIBa beques, mentre que la mitjana de laUE s del 0,26%. I, finalment, tambes planteja la necessitat de canviarradicalment el model de govern deles universitats, on els claustres hananat perdent poder, un poder quecada cop ms sha anat concentranten els sectors ms privilegiats delprofessorat i en empreses privadespresents als Consells Socials de cadauniversitat.Lexistncia de la PUDUP ha esti-mulat la dinamitzaci de processosassemblearis en alguns sectors dels/les treballadores ms precries. Ala UB el mes de juny es va crearlAssemblea de professors asso-ciats de la Facultat de Filologia i ala UPF aquesta tardor sha creat laPlataforma de professors associats.En tots dos casos han organitzat undels collectius ms afectats per lesretallades laborals i han iniciat ne-gociacions directes amb els respec-tius rectorats. La PUDUP tamb hadinamitzat processos assemblearis.Aquest setembre la UAB, una as-semblea de treballadors/es, en la queen van assistir ms de 350, ha exigita juntes i comits que no entressin aOctubre de 2011 5

7. TREBALL-ECONOMIA Cal una mobilitzaci global, Perqu no som mercaderies en mans dels poders pol- tics, econmics i financers. Cal estendre la lluita al carrer perqu ens hi i als centres de treball, en defensa dels nostres drets. juguem el futur. Del 29-S al 15-O Passem de la indignaci a lacci treballadors es va ocupar lhospital de versitat, els assistents a la confern- Redacci forma silenciosa per respecte als usua- cia dinauguraci de la URV per part ris. dAntoni Brufau, president de Repsol- La ruta combativa va continuar en mar- YPF, van anar entrant sense impedi-Crnica del 29-S a xa desplaant-se fins el carrer Sant Pau ments a lAula Magna, plena a vessar 109 en suport amb els concentrats con- ms aviat de gent de fora de la comu-Barcelona tra el previst desnonament de ledifici. nitat universitria que no pas estudiants - Manifestaci per la tarda: i professors.- Recorregut del bus reivindicatiu el Activistes socials i afiliades dels sindi- - Al vespre a Reusmat del 29-S: cats CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, A les 20 h. unes 150 persones es vanLautobs combatiu va comenar la CoBas, Solidaritat Obrera, COS i IAC concentrar a la Plaa Mercadal de Reusruta reivindicativa a les 8.20h. de la es van manifestar la tarda del 29-S pel convocades per lAssemblea Popularcaravana, decorada amb pancartes i centre de la ciutat per rebutjar les reta- de Reus, que agrupa persones pertan-banderes dels sindicats presents CGT, llades i denunciar la precarietat laboral i yents a lacampada del 15-M, la CGTCNT-AIT, CNT Catalunya i IAC, amb la situaci econmica, aix com remar- i els collectius de lEsquerra Indepen-la participaci dunes 150 persones en car que cal actuar i mantenir les mo- dentista.lautobs i altres vehicles. bilitzacions, i caminar cap a una nova Desprs duna cassolada de mitja horaEl primer punt de la ruta va ser Consor- vaga general. es va llegir el manifest de la convoca-ci dEducaci de Barcelona a la Plaa La marxa, a la que van participar unes tria, es va denunciar la situaci queUrquinaona on es va llegir un manifest 2000 persones, va comenar davant la estem patint de retallades i prdua desobre la problemtica de lensenyament seu de Foment Nacional del Treball drets a tots els nivells, es va remarcari cridar diverses consignes en contra de a dos quarts de set, on es van llanar la necessitat de caminar cap a una novales retallades i a favor de la necessitat ous en senyal de protesta. Desprs va vaga general i es va animar a les perso-de realitzar una vaga general. avanar per la Via Laietana fins a arri- nes assistents a seguir-se mobilitzant.Des dall el bus combatiu va partir bar a la plaa de Sant Jaume, i posterior-cap a la Torre Agbar amb una caravana ment va continuar pel carrer de Ferranduns 30 vehicles (cotxes, motos i bi- i per la Rambla fins a la plaa de Cata- El 29-S tamb a Lleidacicletes). Una vegada all els integrants lunya, protagonitzant una seguda. Des- i a Palmade la caravana es van concentrar en les prs es va dirigir a plaa Universitat, onportes dAiges de Barcelona cridant representants de cada sindicat convo- A Lleida es van manifestar des del Parcconsignes contra les retallades i con- cant van realitzar uns breus parlaments. dels Camps Elisis un centenar de per-tra les privatitzacions. Un company Tamb van anunciar una concentraci sones convocades per la CGT i altresdAiges de Barcelona va intervenir el 8 doctubre a les 17 hores a la plaa collectius.A Palma 200 persones esper a explicar les privatitzacions que de Catalunya, organitzada conjunta- van manifestar des de sEscorxadores volen efectuar i lacomiadament de ment amb el moviment dindignats, fins a la Plaa dIslndia, convocadestreballadors que aix representa. per concretar actuacions per paralitzar per CGT, CNT, Maulets, Endavant i EnDall es va partir cap a lhospital desnonaments i seguir protestant per Lluita, per donar resposta davant latacde Sant Pau on esperaven a la porta les retallades. Per completar la jornada sense precedents que treballadors i tre-durgncies els treballadors que van reivindicativa, al vespre es fer una con- balladores estem patint per la polticaexposar que el Comit dempresa no centraci de 200 persones a lHospital de retallades i prdua de drets impul-acceptar cap retallada i que per la 2 de Maig i desprs es va fer una tanca- sada pel govern i les institucions eu-nit hi hauria concentraci i mobilitza- da a lHospital de Sant Pau, afectat per ropees, a instncies de la patronal i elscions. un ERO massiu. mercats, en un procs de lluita coordi-De nou en ruta cap a lhospital Dos de nada des de la unitat dacci i de classe.Maig on es va fer una trobada amb tre- Crnica del 29-S aballadors i usuaris, llegint un manifestels membres de la ruta reivindicativa i Tarragona i Reus 15-O: Jornadaels usuaris de lHospital van explicar la internacional de lluitaseva problemtica i la nefasta actuaci - Pel mat a Tarragona:del Comit dempresa que soposa a Una cinquantena dactivistes dels El 15-O s una jornada internacionalles mobilitzacions. Durant la concen- sindicats CGT, IAC i Cobas, i de de lluita i mobilitzaci. El 15 doctubre collectius com lAteneu Llibertari, estraci es van tallar els dos carrers on es ciutadans i ciutadanes de tot el mn van concentrar a les 9.30 h. davant Ins-localitza lhospital. surten al carrer per mostrar la seva in- pecci de Treball a Tarragona i tambDesprs la caravana reivindicativa va dignaci per la prdua de drets socials van entrar a linterior, en el marc de ladirigir-se al Departament de Territori i laborals a mans de laliana entre jornada de lluita del 29-S.i Sostenibilitat on es va ocupar transi- els poders financers i la classe polti- Els activistes es van dirigir poste-triament les oficines mentre cridaven riorment a la URV on el president de ca. Una crida a la lluita unides per unconsignes contra les retallades i per la Repsol inaugurava el curs, en un signe canvi global, perqu cal passar de lanecessitat duna vaga general, infor- inequvoc del sotmetiment de la cultura indignaci a lacci, perqu les nostresmant de la necessitat de lluitar contra i lensenyament universitari als interes- vides sn ms importants que els seusel capital. sos de les grans empreses. beneficis. Pels nostres drets socials i la-Desprs el bus es va dirigir a lempresa Una cinquantena de persones van pro- borals. Pel futur del planeta.COMSA-EMTE on es va entrar en les testar al Campus Catalunya de la URV. Per una democrcia real i participativa.seves installacions denunciant el tan- La convocatria feta per lAteneu Lli- El 15-O es van convocar manifesta-cament de lempresa i lacomiadament bertari Alom i la CGT va comptar cions a Barcelona, Lleida, Tarragona,de treballadors i treballadores. tamb amb lassistncia de membres Reus, Girona i Palma, a les quals laLa marxa va continuar fins a lhospital de la Plataforma Cel Net del Morell i el CGT ha donat suport, conjuntamentClnic arribant all al voltant de les sindicat Co.Bas entre daltres. amb el moviment 15-M, el sindicalis-13:30h. on es va tallar el carrer Vi- Entre crits de Repsol mata, la URV me alternatiu i combatiu, i els movi-llarroel i posteriorment al costat dels remata i fora les empreses de la uni- ments socials..6 Octubre de 2011

8. TREBALL-ECONOMIA Les xifres ocultes de la crisiLa banca espanyola ha guanyat 66.111 milions deuros des del 2007 fins el 2011 uns beneficis nets de 145.000 milions David Fernndez deuros. I una tercera part daquests guanys shan produt desprs de lesclat de la crisi. El 2007, 18.874Q ui la fa la paga, diu la dita. Per la comptabilitat de la cri-si no respon a aquesta mxima: hi milions deuros; el 2008, 16.602 mi- lions; el 2009, 15.695 milions. I el 2010 amb 310 oficines tancades iha consens general que tothom sha la supressi de 1.105 llocs de treballdestrnyer el cintur en els moments al sector ha esdevingut una novade depressi, que cal retallar lestat mostra de beneficis consolidats, quedel benestar i que res no tornar a ser shan apujat fins als 14.940 milionscom abans. Tothom? Laritmtica deuros. Un 5% menys que els regis-ms bsica desmenteix alguns nme- trats el 2009.ros vermells duna crisi que no afecta En el tercer any de la crisi i en la po-tots els ciutadans per igual. sici habitual, el Banco SantanderDes de linici de les turbulncies dEmilio Botin va tornar a encapa-econmiques, la tardor del 2007, la lar el rnquing amb 8.181 milionsbanca espanyola ha guanyat ja 66.111 deuros. Seguit pel BBVA, en segonamilions deuros, segons els comptes posici amb ms de 5.200 milionsde resultats fets pblics pel sector. i per davant de La Caixa, primeraAquesta xifra contrasta amb una al- entitat catalana del rnquing, ambtra: 50.000 milions deuros, la quan-titat de la pitjor retallada en matriade drets socials decretada mai perun executiu espanyol des del 1978.La tisorada prevista per al perode2010-2011 s de 15.000 milions. En de 10.000 milions deuros obtinguts fessional, quan el 2005 era 93 copsel mateix temps, la banca ha previst per una Telfonica que ja ha anunciat, superior. La diferncia encara s msguanyar, pel cap baix, ms de 30.000 malgrat tot, acomiadaments massius. abismal si se cenyeix la comparativamilions. Mentrestant, la pobresa ja La borsa espanyola, segons dades de als crrecs de consellers executius:colpeja dos milions de persones als Borses i Mercats Espanyols (BME), cobren 313 cops el salari mnim: 27Pasos Catalans, on latur afecta un va retribuir durant el 2010 24.228 milions anuals com a mitjana. Com-mili de ciutadans. milions deuros als accionistes, un parat amb lany 2005, la xifra haI s que si sobre lorigen de la cri- 24% menys que el 2009 32.208 crescut un 33% des de larribada desi hi ha amplis consensos cicle milions. la crisi. Una crisi que tamb ha per-collapsat de la fallera especulati- A les xifres ms silenciades de la cri- ms, paradoxalment, que les gransva, punxada de la bombolla immo- si caldria afegir-hi tamb el cmput fortunes de les deu principals fam-biliria, recessi internacional, el de lelevat impacte del frau fiscal i lies espanyoles hagin crescut un 27%debat sobre com sortir-ne s prc- leconomia submergida, on treba- durant lanomenat pitjor any de laticament monocolor. Al marge, hi llen quatre milions de persones i que crisi: 6.800 milions deuros mstrobem unes xifres que contribuirien suposa que lEstat deixi dingressar de patrimoni el 2008. Mentrestanta esperonar el debat pblic sobre entre 70.000 i 241.000 milions 442.000 petites empreses han tancatla dimensi de la crisi, sobre com deuros anuals, segons les organit- des del 2008 a lEstat i la destruccilestan enfrontant els governs i, so- zacions professionals dels inspectors docupaci ja supera el mili i migbretot, sobre qui nest pagant la dhisenda. En el cas de levasi fis- de llocs de treball, amb una mitjanafactura i a quin preu. En paraules de ral. De mltiples maneres, afe- cal, cal apuntar un detall significatiu diria de deu EROs (Expedient de 1.307 milions nets. Les dades, per,leconomista Arcadi Oliveres, presi- geix, amb latur desbocat que estan per on sha passat de puntetes aquest Regulaci dOcupaci). estan parcialment esbiaixades per-dent de Justcia i Pau, la situaci es patint, amb lempitjorament de les 2010: entre els ms de cent defraua- Les dades de grans riqueses relati- qu les principals entitats financeresresumeix en una mxima: Socialit- condicions de treball, amb la reta- dors del fisc espanyol que van ser ves al 2009 tamb sn suggerents: han estat tancant els darrers exerci-zar prdues, privatitzant guanys: aix llada de drets socials, amb la dismi- enxampats amb comptes opacs a la els grans patrimonis van crixer cis amb dotacions milionries perestem sortint de la crisi. nuci de lestat del benestar i amb sucursal de LGT a Lienchenstein hi un 12,5% i a lEstat espanyol hi ha a provisions. Durant el 2010, a tallAmb les reformes aprovades el maig lafebliment de drets democrtics, constava Artur Mas Barnet, pare de 143.000 persones 16.000 ms que dexemple, les cinc primeres entitatsdel 2010 pel Govern de Rodrguez entre altres. I lestadstica s, en lactual president de la Generalitat de lany 2008 per 17.000 menys que el bancries van dotar-se de provisionsZapatero ja es podia estimar que du- aquest cas, crematstica: durant el Catalunya. El cas es va tancar el no- 2007 amb un patrimoni superior per valor de 6.670 milions deuros.rant el perode 2007-2013 es produi- 2010 la banca va guanyar 40 milions vembre passat a lAudincia Nacio- als 814.000 euros. Un estat, el dotz Cal apuntar, a ms, que els comptesran a lEstat espanyol unes retallades deuros diaris, 1,7 milions deuros a nal espanyola per prescripci delic- en el rnquing mundial de pasos amb dexplotaci de les dues principalssocials valorades en 50.000 euros, lhora, 28.424 euros al minut, ben b tiva: levasi era anterior al 2002 i ms fortunes personals, on continua entitats, el BSCH i el BBVA, estanuna reforma de les pensions que ha 500 euros al segon. lactual president, aleshores conseller creixent lescletxa de la desigualtat: directament vinculats a la seva ex-ampliat als 67 anys ledat de jubila- dEconomia, constava com a benefi- les elits, el 10% de la poblaci, aca- pansi a lAmrica Llatina. ciari del compte. paren ja el 30% de la riquesa estatal ici i una reforma laboral que, segons Tot i aquests grans beneficis, la ban- No noms la banca tamb el 70% de la riquesa dorigenels agents socials, ha precaritzat ms ca ha rebut durant la crisi econmica guanya financer, segons les dades recollidesles condicions de treball. Alhora, se- el suport decidit de poltiques p- Creixen els sous dels a La crisi a lestat espanyol: el rescatgons les projeccions estimades de la bliques de rescat: des dun FROBpatronal bancria espanyola, ja es pot Per no s noms la banca qui no ha consellers executius dels poderosos, elaborat pel Semi- (Fons de Reestructuraci Ordenada perdut sota la crisi. Noms el 2010, nari dEconomia Crtica Taifa.albirar que en el mateix perode de Bancria) de 6.750 milions deurostemps la banca guanyar 111.000 mi- les empreses multinacionals amb ma- Tot i limpacte de la crisi, els sous carregats als Pressupostos Generals dels grans directius tamb shan in-lions deuros, ms del doble del que de lEstat fins als plans de rescat de triu estatal i la borsa espanyola tamb Bons de la van obtenir uns guanys: en concret, crementat. Mentre el 56% de la po-es retalla. 150.000 milions anunciats per injec- 86.228 milions deuros tot i trobar- blaci catalana viu amb menys de Generalitat: la banca tar liquidesa i reactivar un crdit que nos en plena recessi. Noms amb el 1.000 euros mensuals, els 584 c- tamb tarifaLes balances de la mai no ha arribat al teixit productiu. 17,39% daquests beneficis nhi hau- rrecs de conselleres executius i altscrisi Per a Miren Etxezarreta, catedrtica ria prou per revertir limpacte negatiu directius de les empreses espanyoles Des de la mateixa perspectiva, el emrita dEconomia Aplicada de la de les retallades socials aplicades al de lIbex35 van cobrar una mitja- paper de la banca en la recent emis-Les dades oficials, obtingudes de UAB, les dades demostren alhora el perode 2010-2011. Les grans em- na de 989.000 euros durant el 2009, si de deute pblic de la GeneralitatlAssociaci Espanyola de Banca gran poder de la banca i que qui preses espanyoles agrupades entorn arribant a nivells retributius que han tampoc se salva de lanlisi crtica.(AEB), parlen de guanys continuats est pagant la crisi sn, finalment, els lIbex 35 van tancar el 2010 amb batut rcords histrics. Lemissi de bons de la passada tar-en plena poca de crisi. Des del 2003, treballadors i les uns guanys nets de 47.000 milions Aquesta mitjana suposava, el 2009, dor, realitzada per un valor de 3.000la banca espanyola ja ha acumulat treballadores i la poblaci en gene- deuros. Al capdavant hi ha els ms 113 cops el salari mnim interpro- milions deuros, va deixar un rendi-Octubre de 2011 7

9. TREBALL-ECONOMIAment net de 72 milions deuros a les blicitat en una premsa en crisi, quecaixes i bancs que la van gestionar. a les seccions deconomia predomi-Lanterior govern tripartit PSC, na la ideologia liberal i que, alhora,ERC i ICV va aprovar una co- molts bancs posseeixen importantsmissi bancria mitjana del 3%, que paquets daccions dels principalsminvava a la baixa en el tram final mitjans. A tot plegat shi afegeix elde lemissi. Finalment, ms de 72 fet socialment acceptat que els afersmilions deuros de guanys directes econmics sn matria reservada aper a la banca, a cavall del cobra- experts i que els comuns no hi es-ment de comissions dintermediaci tem preparats. Per davant aquesti el risc hipottic que no es va pro- fatalisme econmic, el filsof Slavojduir dhaver dassumir la part de Zizek ja va alertar el novembre pas-lemissi que no s colloqus. La sat a Le Monde Diplomatique queinclusi daquest 3% addicional va laposta per la despolititzaci de laimplicar un elevat inters final del crisi noms pretenia vendre els plans7,75%, que ha generat un nou deute dausteritat com una mera respostapblic addicional de 193,5 milions tcnica a imperatius economicofi-deuros. Uns 120 milions destinats nancers i no com el que eren: estrat-a retribuir els inversors. La resta, el gies fruit de decisions politicoecon-37% del total dels interessos, anir a miques.parar directament a unns bancs queabans de lemissi shavien negat a Bibliografiaconcedir reiteradament nous prstecsa la Generalitat, entre ells La Caixa. La crisi a lEstat espanyol: el rescatQue la banca tarifi aquesta mena de dels poderosos.comissions en plena aplicaci de Seminari dEconomia crtica Taifa Govern catal aquest 2011, aquestes A propsit, doncs, del silenci que en- especialitzada defensant el rol fo-greus retallades socials, deixa molt (2010) comissions han estat rebaixades par- volta uns beneficis bancaris que no namental de la banca en la solvncia iclar qui t la culpa de la catstrofe Apunts terics per entendre la crisi. cialment, tot i que la banca tornar paren de crixer enmig duna crisi fortalesa de leconomia i la premsaeconmica actual, en la que el sis- Seminari dEconomia crtica Taifa a guanyar: entre el 2,5% i el 0,75%, social dampli espectre i llarga dura- alternativa Cop dEstat econ-tema financer fa negoci a costa dels (2010) segons els trams, en el cas dels bons da, Etxezarreta rebla el clau citant el mic, titulava el setmanari Directa elgoverns a compte de la crisi que ell La quiebra del capitalismo global: a un any, que tamb baixa el tipus financer nord-americ Warren Buffet: maig del 2009 han situat elementsmateix ha provocat: presta diners als 2000-2030. dinters que rebr linversor fins al Si aix s la guerra de classes, la i dades per comprendre la dimensigoverns amb uns interessos o unes Ramon Fernndez Duran. Virus 4,25%. I una comissi variable que nostra va guanyant. Abans, durant i, de la crisi.comissions, en el cas dels bons la (2010) oscilla entre l1,75% i el 0,5% anual previsiblement, desprs que esclats Tot i aix, tamb hi ha hagut excep-Generalitat astronmiques, quan Democrcia econmica. Vers una al- per als bons a dos anys. la crisi: rere tretze anys consecutius cions en la premsa generalista, comaquests diners els governs els fan ser- ternativa al capitalisme. En relaci al rol de la banca i a la ges- de prdua de poder adquisitiu, avui el tractament informatiu ofert pelvir per recollir els plats trencats de la Coordinat per Antoni Comn, Jor- ti de lemissi de deute pblic, Mi- hi ha dos milions de persones pobres diari Pblico. Desapercebuts entrecrisi a la qual ens han dut els bancs. di Garcia i Luca Gervasoni. ECOS ren Etxezarreta opina que els bancs i ms dun mili daturats als Pasos lallau de notcies, tamb sha publi-En el cas del bons de la Generalitat, (2009) han aconseguit manegar la crisi se- Catalans. cat articles puntuals rellevants, comels nostres bancs, escudant-se en un gons els seus interessos i que han ara Sueldos rcord en plena crisis, Recursos i fontscontext financer internacional nega-tiu que en aquell moment desconfia- tornat a guanyar perqu estan dispo- Anlisi del tractament publicat el 16 de maig pel periodista sats a tot per guanyar ms, perqu Miguel Jimnez a El Pas. Tamb En-va interessadament del deute pblic i manen molt i perqu la Generalitat meditic ric Juliana, a La Vanguardia, ha rei- Asociacin Espaola de Banca.negociant unes comissions abusives. Dades trimestrals sobre els balanos els necessitava. La catedrtica em- terat en articles dominicals danlisi de la banca espanyola.Lemissi de deute de la Generalitat Les xifres dels guanys bancaris no sn rita de la UAB insisteix que, com a que leconomia espanyola ja era una www.aeb.esva servir per cobrir un dficit pblic cap secret, per costa trobar articles oportunitat perduda, no sha fet res economia intervinguda pel Directori Seminari dEconomia Crtica Taifa.que s conseqncia directa de la cri- en profunditat que llegeixin la realitat durant la crisi per disminuir lenorme alemany, en referncia a una Angela www.seminaritaifa.orgsi, i el govern tripartit va considerar i donin claus dinterpretaci de com poder que ha acumulat el sector fi- estem sortint de la crisi i sota quines Merkel que dissenya i ordena la po- Xarxa dEconomia Solidria de Ca-lemissi de bons com a inevitable nancer. apostes. Les dades, per, hi sn. Les ltica econmica actual de lexecutiu talunya. La XES ha editat dos de-per tal generar deute i ingressos per Considera que al govern tripartit li ofereix trimestralment lAssociaci Zapatero. clegs quotidians contra la crisi, ambmantenir serveis i prestacions socials va faltar imaginaci i voluntat per fer Espanyola de Banca (AEB), la patro- Sigui com sigui, les lnies mestres alternatives concretes de treball, con-bsiques sense haver de recrrer a re- les coses de manera diferent, i proba- nal del sector. Per lanlisi crtica, del tractament informatiu vers el sum i estalvi adreades a persones itallades socials. blement estan massa convenuts que els debats pblics o la incorporaci paper de la banca, abans i durant collectius per avanar cap a una eco- noms la manera habitual de fer les de veus que aprofundeixin un debat la crisi, comencen a caminar ja per nomia ms democrtica, justa, tica iNous bons, ms coses s vlida i ni tan sols els passa e