Catalunya Amunt i Avall - La Cerdanya - Ferreteria Brico 88

La Cerdanya

Catalunya Amunt i Avall

Amb els millors desitjos de ........

www.brico88.com

Catalunya Amunt i Avall

Amb la col.laboració

Consell ComarcalLa Cerdanya

La Cerdanya

Edicions Turístiques

© de les fotografíes: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i Avall

[email protected]ó: Roberto Rodríguez

Text català: Rocío ChinchillaSecretaria de direcció: Raquel Moreno

Direcció: Joan Oliva

Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració

dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorLa Cerdanya

EL NOSTRE AGRAÏMENT...

A la natura, que generosament ha bolcat la seva extraordinària bellesa en les valls d’aquesta guia.

Comarquesde Catalunya

La Cerdanya

La Cerdanya

Al LectorM’imagino que posar literatura a les fotografies que il·lustren cada llibre Amunt i Avall, deu ser com posar lletra a la música creada per un compositor. Mai em cansaré de confirmar al lector, a risc de fer-me reiteratiu, que sense la música no hi hauria lletra. Sense les fotos, escriure em resulta impossible.

Mitjançant la música (fotos), atresoro coneixements suficients de la meva estimada terra, que em permeten narrar i traslladar al lector totes aquelles sensacions que em proporciona el meu deambular pels diversos pobles i comarques.

A vegades em passa que m’agradaria escriure en colors per poder explicar amb matisos cromàtics tota la bellesa dels racons de Catalunya. De totes maneres posar lletra a la Cerdanya no resulta gens difícil.

Com a la resta de comarques ja editades, podem arribar a la Cerdanya per diversos punts o carreteres. Por ser la ruta més coneguda sigui la que, sortint de Barcelona passa per Manresa i travessa el Túnel del Cadí; això ens permet arribar a Puigcerdà en un termini aproximat de dues hores. Igualment, però, podem fer-ho a través d’una zona més muntanyosa, com la collada de Toses, també per Bourg-Madame, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya, o per la carretera que procedeix de la Seu d’Urgell, a la comarca de l’Alt Urgell.

Acabada de recórrer, pel que subscriu, aquesta darrera comarca, començarem el camí de la Cerdanya des del municipi de Montellà-Martinet, el primer del nostre itinerari.

La Cerdanya

ÍndexAge 111

All 63

Alp 99

Angoustrine 163

Arànser 36

Ardòvol 40

Bajande 184

Baltarga 81

Beders 82

Bèixec 32

Bellver de Cerdanya 43

Bena 171

Bolquère 155

Bolvir 72

Bor 90

Bourg-Madame 134

Càldegues 183

Cereja 131

Coborriu de Bellver 54

Coborriu de la Llosa 39

Cortàs 58

Courbassil 175

Das 94

Dorres 166

Èguet 161

El Vilar d’Urtx 106

Éller 59

Enveitg 170

Err 146

Escadars 103

Estana 30

Estavar 187

Estoll 104

Feners 171

Font Romeu 158

Fontanals 103

Frangolí 171

Ger 69

Girul 68

Gorguja 131

Gréixer 65

Guils de Cerdanya 77

Introducción 10

Isòvol 60

Ix 134

La Bastida 40

La Masella 96

La Molina 97

La Vall 56

Lac des Bouillouses 157

Latour de Carol 172

Les Escales 165

Les Pereres 109

Lles 37

Llívia 128

Llo 150

Mapa 12

Martinet 16

Meranges 66

Montellà 22

Mossoll 87

Musser 34

Nahuja 143

Nas 50

Odeillo 153

Olià 51

Olopte 61

Onzes 182

Ordèn 48

Osséja 138

Palau de Cerdagne 137

Pedra 91

Pi 52

Porta 176

Porté-Puymorens 178

Prats 84

Prullans 41

Puigcerdà 115

Queixans 108

Quers 174

Regolisa 127

Riu de Pendís 92

Riu de Santa Maria 80

Riutes 174

Saga 70

Saillagouse 148

Sainte Leócadie 144

Sanavastre 85

Saneja 76

Sansor 83

Sant Martí d’Aravó 75

Santa Eugenia de Nerellà

50

Santa Magdalena d’Ingla 53

Sedret 174

Senillers 33

Soriguerola 105

Talló 55

Talltendre 49

Talltorta 112

Targasonne 162

Tartera 86

Travesseres 35

Ur 168

Urtx 106

Urús 93

Valcebollere 140

Védrignans 150

Ventajola 113

Vía 152

Vilallobent 110

Viliella 38

Villec-Bastanist 28

Villeneuve 167

Yravalls 173

La primavera

La tardor

La Cerdanya

El Cadí

La Cerdanya, és una de les 41 comarques en què es divideix actualment el territori català. Els seus 546,40 km2 de superfície es troben repartits entre 16 municipis, distribuïts per la part superior de l’ampla vall banyada pel riu Segre, aproximadament a la part central del Pirineu. És una de les valls més amples d’Europa, amb flora i fauna variades i abundants, i amb innombrables recursos naturals, que la converteixen en motiu d’atracció turística de reconeguda notorietat.

La Cerdanya

El Cadí

Catalunya Amunt i Avall12

La Cerdanya

El teu Poble, la teva Comarca, el teu Pais

www.brico88.com


Estampa típica

La Cerdanya 15

Estampa típica


Martinet

Es la primera població que trobem quan entrem en terres de la Cerdanya, al peu de la mateixa carretera N-260, per bé que, poc abans d’arribar a la població, a la mateixa entrada, dues opcions distintes ens permetran fer una primerenca visita a les zones d’alta muntanya.

L’arribada a Martinet ens ajudarà a retrobar la vella imatge de les poblacions amb els peus banyant-se en el riu. No sé per quin motiu especial la majoria de localitats situades a la ribera del Segre semblen apartar-se del seu curs, com si temessin que a cada instant el riu pogués sortir de mare. La bellesa de Martinet, en aquest cas, és sorprenent i acollidora als dos costats del riu, que, a més, proporciona al visitant l’al·licient afegit de poder pescar una bona peça, naturalment en època permesa.

Martinet

La Cerdanya 17

Martinet


Martinet i el Segre


Montellà

MontellàA la part superior de la població es troba la petita plaça Major, centre de reunió de vilatans i visitants que semblen gaudir de l’església parroquial. Als peus de l’església, Sant Serní, una bonica bassa, amb aigua abundant acull una família de truites que semblen esperar una dieta d’aprimament.

Fa uns anys la població semblava donar-li l’esquena a l’arribada de turisme i els seus habitants tenien com a principal ocupació el treball de les seves terres i ramaderia. Tot i que, actualment la posada en marxa d’alguns serveis d’hostaleria sembla modernitzar la vila. El que subscriu, en el seu deambular fotogràfic ha tingut l’oportunitat d’allotjar-se a Cat Zet, un confortable i tranquil allotjament rural amb totes les comoditats per passar curtes i llargues estades. Agraeixo des d’aquestes pàgines a la Berta i el seu marit, que van convertir la meva estància al seu allotjament en unes agradables vacances de treball.

La Cerdanya 23

Montellà


El Cadí des de Montellà

La Cerdanya 27

El Cadí des de Montellà


Villec-BastanistDe retorn a Martinet, ara sí, prendrem el camí que havíem rebutjat quan pujàvem, ja molt a prop del poble. El pas s’anirà estrenyent per moments i acabarà convertint-se en un estret sender. Una bifurcació ens permetrà elegir camí i ho farem preferint, en primer lloc, el de l’esquerra que ens durà, cosa rara, per un paisatge agrest, paral·lel al llit del torrent de Bastanist, fins a un petit i vell poble disseminat. Víllec, que se’ns apareix deshabitat.

El llogarret, com tants d’altres d’aquesta zona, té els seus orígens documentats cap a la meitat del segle X, i el seu vell castell, conegut antigament com a Castellbò de Baridà, fou el mut sentinella de l’obligat pas cap a les terres del Berguedà.

La bella església de Sant Martí és d’estil romànic amb un absis semicircular de finestra atrompetada. En el frontis, pel damunt de la porta d’entrada, un petit òcul rodó situat per sota del campanar biforat. Una mica més

separada s’hi troba una vella porta de pedra i, en el centre, per sota de la terra que trepitgem, hi tenim els ossos dels avantpassats del lloc, amb tanta història

com les velles pedres del temple.

Un altre caminet proper ens portarà fins al Santuari de Nostra Senyora de Bastanist, en ple cor de la vall del mateix nom, envoltat d’una ampla prada, assejat per les muntanyes, i als peus de la serra de Cortils.

L’antic poblat ja existia a l’època visigòtica, malgrat que el santuari actual sigui una petita capella romànica, l’altar central barroc, que preserva del rigor hivernal la imatge de la Verge de Bastanist. La bellesa i la tranquil·litat d’aquest lloc han estat aprofitades com a centre de colònies escolars d’infants, que

disposen de la casa adossada al santuari per a viure les seves primeres aventures amb la natura.

Bastanist

La Cerdanya 29

Villec. Sant Martí

Bastanist


Després de la visita a Bastanist passarem altre cop per Sant Martí i les poques cases dretes de Víllec i reprendrem el camí, altre cop dificultós i costerut, fins a la propera visita, Estana, que esdevindrà el nucli poblat a més altitud que podem trobar per aquests contorns, 1500 m, i el més proper a la falda del Cadí, que des d’aquí veiem majestuós i dur. Un bonic prat situat a la part alta de la població proporciona el farratge natural a la família d’equins que semblen ignorar la presència de l’estrany personatge que, a aquestes hores del capvespre, manté l’estómac buit i s’entesta a seguir disparant la seva càmera fotogràfica.

Fa anys Estana disposava de dues envejables esglésies, una era coneguda com a Sant Joan de Bassot i l’altra era Sant Climent, ambdues totalment desaparegudes actualment. Sembla que l’església actual de Sant Climent, de bell campanar i porta al migdia, està construïda sobre les runes de l’antiga.

Darrera del poblat, prop d’una bonica font on ens podem refrescar, podrem escollir una gran varietat de camins, perfectament senyalitzats, que ens acostaran encara més al bell massís muntanyós, o a qualsevol altre lloc el cor del Parc Natural Cadí-Moixeró.

Estana

El Cadí des de Estana

La Cerdanya 31

Estana

Estana. Sant Climent


BéixecAmb tot, ens haurem d’apressar. Ja he comentat que s’acosta la nit i encara ens resta un racó per visitar. El trobarem en el camí de retorn, oblidant el camí de Víllec i Bastanist, que ja coneixem, i seguint una línia recta (és a dir) fins a arribar a un petit sender que enfila un camí de franca pujada. Ben aviat un filferro electrificat ens talla el pas i ens assenyala clarament que ens fiquen en zona ramadera.

En efecte, fins a l’arribada a Béixec, perquè de Béixec estic parlant, el camí es torna poc col•laborador de vehicles normals, però a canvi, totalment aliat amb els de tracció animal, que

transiten descaradament per l’autopista, amb escassa intenció de cedir-me el pas.

Quan al poble, solament una família sembla residir-hi amb certa persistència, especialment els caps de setmana en què solem emprendre la restauració d’algunes vivendes.

Ja fa molt de temps que les esglésies de Sant Iscle i Santa Victòria varen deixar de resistir el pas del temps.

Un cop acabada la visita a Béixec, tornarem al punt inicial de partida, Martinet

Béixec

La Cerdanya 33

Senillers

Des de Martinet, el malparat sentit comú del cotxe intentarà recuperar energies envestint el camí més fàcil, la carretera general. No li feu cas i feu com jo que havent-lo perdut ja fa temps, sempre m’entesto a recórrer els camins Amunt i Avall.

Per tant enfilarem la muntanyosa part oposada i farem una visita completa als llocs que trobarem en el nostre camí.

La carretera, estreta però ben cuidada, comença ben aviat a mostrar-nos la seva tendència ascendent, que no deixarem fins arribar a Aransa.

Abans d’arribar a aquesta població trobarem el vell balneari de Senillers o “Sanilles”, amb cinc fonts d’aigual mineral, convertit actualment en centre de recuperació de disminuïts.

Sanillers


Molt aviat, per un camí indicat en un pronunciat revolt de la carretera, arribarem a Músser, petita població d’estil rural situada en les estribacions del serrat de l’Alzinera, a poc més de 1.300 m d’altitud. Aquesta població, en el segle XIV, pertanyia a la jurisdicció dels comtes de Castellbò.

Sembla que el nom de la població prové del temps de la dominació musulmana, en l’època del seu cabdill Musà II, època durant la qual s’erigí un castell del qual no queda cap vestigi.En el camí de Lles a Músser, molt a prop de la Devesa de l’Abel, s’hi troba el pont de les Bruixes, on, segons la tradició popular, es reunien totes les bruixes la nit de Sant Silvestre.

A la plaça Major del poble trobem una agradable R.C.P., possiblement, enfront de la paret en la qual antigament s’exhibien, lligats a una pesada argolla, els delinqüents que la justícia mostrava a les ires de la població. De la mateixa plaça estant enfilem un estret carreró que ens permetrà visitar

Músser

l’església de Santa Maria, romànica, d’ornamentat absis semicircular, amb arcuacions llombardes i finestra

atrompetada. L’església és originària del segle XI, amb restauracions posteriors.

Músser

Músser

Músser

La Cerdanya 35

TravesseresDes de Músser podríem arribar a Arànser, seguint una altra estreta i sospitosa pista forestal. No obstant, mirem de tenir la festa en pau i no temptem el destí. Retornem, doncs, assenyaladament, fins al revolt inicial de la carretera i seguim la rua que ens acostarà a Travesseres.

Travesseres es troba situada a 1.190 m d’altitud molt a prop de la vall de la Llosa, i és un dels llogarrets que gaudeix de vistes privilegiades sobre la serra del Cadí.

Semblantment a les llunyanes terres de Califòrnia, fa molts anys, la població experimentà una efímera època d’esplendor amb l’explotació d’unes mines d’or en la zona coneguda con el Vinyer, prop del riu de la Llosa.

L’església de Sant Jaume conserva l’estil peculiar romànic de la seva estructura original, però amb tantes modificacions que difícilment hi podrem trobar senyals d’aquella època.

Travesseres

Travesseres. Sant Jaume


Després de visitar Travesseres prendrem, altre cop, la carretera i ens desviarem novament a l’esquerra, tan sols uns quilòmetres abans de Lles. Així no oblidarem la visita a Arànser, petita població de muntanya, situada en lloc de privilegi a gairebé 1.500 m d’altitud, voltada de boscos solcats per les properes pistes d’esquí nòrdic, ben disposades a acollir, en 24 km de circuit, els aficionats d’aquest bell esport en la seva més pura essència.

La seva església parroquial, esmentada ja l’any 839, gaudeix de la protecció de Sant Martí, essent el seu primitiu estil romànic. Igualment romànica era, i segueix essent-ho, la imatge en fusta policromada que representa la Verga i l’Infant, actualment en el Museu d’Art de Girona.

Abans de l’arribada de la neu, podem aventurar-nos fins al mateix peu dels Estanys de la Pera.

A mig camí del llac, un parell de noies excursionistes s’esforçava per convertir el refugi Prat Miró en el seu restaurant particular de muntanya i, al final del camí, molt a prop del llac, el mateix refugi dels Estanys de la Pera ens oferirà un refrigeri, voltats de motxilles i excursionistes.

De cara al retorn podríem optar pel desviament que es troba a prop del refugi de Les Pollineres, travessa pel refugi El Pradell i acaba a Cap de Rec, però és més aconsellable deixar-ho per als experts o per als aficionats a calçar-se els esquís. Per tant, nosaltres retornarem a Aransa.

Arànser

Arànser

Arànser

Arànser

La Cerdanya 37

LlesSeguint el camí que ens hem marcat, ben aviat arribarem a Lles, entre els rius Arànser i la Llosa, a gairebé 1.500 m d’altitud.

Les properes estacions d’esquí de Cap del Rec i de Fornell han propiciat la construcció de nombroses edificacions i també la restauració de moltes d’altres que presentaven signes evidents de degradació.

Tot plegat, amb la posada en marxa d’un pintoresc hotel de muntanya, ha aconseguit la recuperació de Lles com a centre d’estiueig d’un bon nombre de visitants, amants de la tranquil•litat i la calma.

Segons sembla, la ubicació actual de Lles és la tercera de què es té coneixement. La primera ubicació, tocant les terres del comtat de Castellbò, fou literalment rebutjada per tota la família ramadera que, cansada del clima de rigorós hivern d’aquesta zona, emigrà cap a terres més temperades i amb millors pastures. Aquesta demostració d’intel•ligència va ferir els sentiments més profunds dels antics pobladors que, en un intent de posar cadascú al seu lloc, elegiren com a definitiva la situació actual del poble. L’església parroquial de Sant Pere pertany al segle XII.

Lles de Cardanya

Lles de Cerdanya. Sant Pere


Des de Lles ens dirigirem cap a l’extrem oriental del municipi, a Coborriu de la Llosa. Abans, però, ens acostarem a Viliella per a visitar-la.

Per aconseguir-ho, i després de pujar un tros per la carretera, ens desviarem per un camí existent a la dreta de la nostra direcció, abans d’arribar al càmping Temple del Sol. Aviat albirarem aquest bonic lloc disseminat, d’aspecte totalment rural i gairebé deshabitat. Encara que des del segle XII l’antic castell de Vilaverde estava documentat com a possessió d’Arnau de Puig, el seu darrer propietari fou un tal Jaume de Cadell.

L’església de Sant Sebastià, per la seva antiguitat, segurament, és d’origen romànic. Actualment, tot i el seu bon estat de conservació, es fa difícil endevinar el seu primitiu estil arquitectònic.

Viliella

Viliella

Viliella. Sant Sebastià

La Cerdanya 39

Coborriu de la LlosaMolt a prop de Viliella, i per un sender en bastant mal estat, podrem acostar-nos fins a un llogarret disseminat anomenat Cases de la Llosa, en el centre de la vall del mateix nom i en un paratge del més envejable estil bucòlic.

Des de les altures de Viliella s’albira un conglomerat de masies anomenat Vilar de la Llosa, prop del qual podem visitar l’ermita de Sant Marc.

Poc després arribarem a Coborriu de la Llosa, situat a 1.500 m d’altitud, molt a prop del Pelat de Talltendre. El lloc se’ns mostra tranquil i solitari enmig d’una zona boscosa de difícil accés. Tot i això, darrerament, una tendència generalitzada ha fet recuperar bona part de les seves cases velles com a lloc de segona residència.

La petita església de Santa Llúcia, de nau rectangular, presideix aquest lloc amb el seu rústec campanar bigeminat. Molt a prop, i damunt d’un petit promontori, podrem visitar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.

El Vilar

Coborriu de la Llosa


Seguint la ruta que ens hem marcat, sempre pel difícil camí que transita per la zona muntanyosa, trobarem un desviament que, amb sort, ens aproparà a la Bastida.

Amb sort, perquè avui dia aquest petit lloc disseminat és una propietat privada que, de vegades, té tallat el camí d’accés. La peculiaritat de la Bastida és l’altitud en què es troba, més de 1.600 m, això la converteix en una de les masies agrícoles en actiu de més altura.

La Bastida

ArdòvolTot baixant pel camí, arribarem a Ardòvol, encara amb una altitud de 1.300 m, des de la qual albirarem bona part de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

L’aspecte del lloc és marcadament rural i la majora dels seus pocs habitants està totalment dedicada a l’explotació de la seva extensa ramaderia.

Ardòvol és un dels pocs nuclis urbans que no pot pas presumir de protecció cristiana. Encara que antigament, en el segle XI, hi havia un bonic temple sota l’advocació de Sant Climent, aquest

sant, no sé per quin motiu, no comptava amb el beneplàcit total de la població, que va decidir acollir-se a la protecció de la Mare de Déu del Roser, últim nom amb què fou coneguda l’antiga església, avui totalment desapareguda.

La Cerdanya

Ardóvol

La Cerdanya 41

PrullansMolt a prop de la carretera general ens trobarem amb Prullans, darrera població i la més important de totes les que hem visitat en el nostre itinerari muntanyenc.

Les nombroses restes trobades a les rodalies de Prullans la converteixen, sens dubte, en el centre i l’origen dels primers pobladors de la comarca. Això tingué lloc fa més de 7.000 anys, com ho demostren els dòlmens de Can’Orèn i els assentaments humans de les coves de la Fou de Bor.

L’antic nucli habitat s’estengué prop del vell castell de Prullans, originari del segle XI. Convertit en seu de la baronia que fou concedida a Joan Cadell i transmesa, de generació en generació, a la mateixa família fins al segle XV. Ja en el XVI, va passar a engrossir els territoris del senyor Adrià Joanet Descatllar, i des del segle XVIII fou propietat dels marquesos de Sant Dionís, la família Camprodon.

Actualment la Torre, com es coneix l’emplaçament de l’antic castell, és propietat dels Escrivà de Romaní, marquesos de Monistrol. Sobre les restes de l’antiga capella del castell es construí l’església parroquial de Sant Esteve, originàriament romànica. Té la peculiaritat del seu ben conservat absis semicircular de finestres atrompetades, i una volta en quart d’esfera.

Prullans

La Cerdanya 43

Gairebé sense voler ens trobem, altre cop, a la carretera, o bé –si ho preferiu- al Segre, entestat a convertir-se en constant motiu fotogràfic. A més, en línia recta, podem endevinar, a l’altra banda del riu, els petits nuclis de Santa Eugènia, Olià i Nas, als quals

ben aviat prometem una visita que només podem fer partint de Bellver.

Bellver de Cerdanya, amb els seus 1.600 habitants, és la segona població d’aquesta comarca, després de la capital.

Situada sobre un promonitori al costat de la carretera N-260, aquesta vila supera, per molt poc, la cota dels 1.000 m d’altitud, i té el Segre, àvid de protagonisme, enderiat en un continuat i imparable coqueteig amb les seves edificacions inferiors.

Bellver de Cerdanya

Bellver de Cerdanya

La Cerdanya 45

Bellver de Cerdanya


A mesura que ens anem enfilant per l’esquerpada senda, aniran emergint massissos muntanyosos que dibuixen una de les panoràmiques més obertes i admirables de tota la vall, amb Bellver a la part inferior i el Cadí a la part oposada del nostre camí.

Quan arribem a Ordèn ens haurem situat en una cota de 1.500 m, i amb un desnivell aproximat de 450m. en relació a la ribera. Aquest nivell

Ordèn

l’haurem assolit en poc més de mitja hora. Tot un rècord.

La petita església romànica de Santa Maria, la trobarem, just a l’entrada del lloc, com un gelós sentinella de les poques cases que encara resten dretes. Afegida a l’absis semicircular podrem observar-hi una capelleta, i un petit campanar sembla indicar-nos el camí de Talltendre.

Ordèn. Santa Maria

La Cerdanya 49

TalltendreEns sembla difícil haver assolit tanta alçada. Talltendre es troba a 1.558 m d’altitud sobre el nivell del mar. Quan arribem al petit lloc disseminat, tot seguit ens cridarà l’atenció la no molt alta però si robusta figura de la seva església de Sant Iscle i Santa Victòria, situada en un promontori i rodejada d’edificis enrunats que dificulten la nostra visita.

No obstant, esquivant tots els obstacles, podrem admirar la doble arquivolta de la seva portalada i, tornant a esquivar amb respecte d’altres obstacles, el bonic absis que empara el petit cementiri.

Segons sembla, fins fa ben poc, no hi havia cap restaurant de bona cuina local que no inclogués en la seva carta el típic Tiró amb Naps de Talltendre, cosa que avui ens resultarà difícil d’entendre observant l’abandonament de bona part dels cultius d’antany.

Acomplerta, en part, la nostra comesa, curta però certament fructífera, tornarem a Bellver per a dirigir-nos, sense tardança, cap als petits nuclis dispersos per una zona agresta, que poc a poc sembla endinsar-se fins al Cadí, i que, en alguna ocasió, dificultarà la nostra constància aventurera.

Talttendre

Talltendre. Sant Iscle i Santa Victòria


El curt trajecte fins a Santa Eugènia de Nerellà passa per una estreta carretera que sembla que no es vol separar del riu Segre. “La torre de Pisa de la Cerdanya”, com la coneix normalment la gent de Santa Eugènia, és l’element més emblemàtic de la petita població, amb la peculiar figura de la seva torre inclinada d’una forma espectacular, perquè sobresurt més de 100 cm a la línia vertical de la seva base. L’estructura

Santa Eugènia de Nerellà

NasAquests llocs disseminats no tenen església, encara que sembla que a Nas hi va haver certa voluntat d’aixecar-ne una en memòria de Sant Nazari, però no van arribar a acabar-la, qui sap si per falta de recursos o de vocació cristiana.

original de l’església romànica ha sofert diverses modificacions; amb tot, el seu antic campanar segueix essent l’únic adornat amb arcades llombardes i finestres bigeminades.

Poc abans de deixar Santa Eugènia desestimarem, expressament, el camí que ens portaria a Olià i posteriorment a Nas.

Nerellà i el Cadí Santa Eugènia de Nerellà

Nas

La Cerdanya 51

OliàOlià es troba situat en un pla a 1.080 m l’altitud, amb una nova panoràmica, visible especialment des del petit sender que puja a Nas.

De retorn a la cruïlla inicial, que hem agafat prop de Santa Eugènia de Nerellà, prendrem el camí que ens portarà a Bellver. Força abans, un caminoi a la dreta de la nostra direcció ens acostarà a Pi amb certa comoditat i, per pistes forestals de difícil circulació, també a d’altres llocs disseminats, de bellesa indubtable, sempre en direcció al Cadí proper, dins del parc natural Cadí-Moixeró.

Olià

Olià


Pi és una de les petites poblacions que poden presumir d’haver mantingut la tradició de les explotacions ramaderes. Situat a gairebé 1.100 m d’altitud, el llogarret és a redós de d’església de Santa Eulàlia, originàriament d’estil romànic, però amb unes reformes del segle XVIII que maquillaren la seva primitiva estructura fins a l’extrem de conservar, només, les pedres d’algún mur i part de la portalada original.

Per camins pràcticament intransitables per a vehicles de turisme, podrem arribar a Cortariu i Nèfol, nuclis quasi deshabitats i en procés de desaparició, si no és per la seva utilització com a coberts per al bestiar, o com a punt de reunió d’esforçats excursionistes coneixedors de la seva meravellosa situació i de la majestuositat de les panoràmiques que, des d’aquest lloc, es contemplen.

Pi

Pi Pi. Santa Eulàlia

Pi

La Cerdanya 53

Santa MagdalenaSi finalment hem pogut assolir les rodalies de Nèfol per l’itinerari descrit, podrem arribar a Bellver travessant entre les quatre cases dretes de Santa Magdalena de l’Ingla, que trobarem pel camí, i arribarem ben aviat a Talló, població situada a només dos quilòmetres de Bellver, des d’on s’hi pot anar fàcilment per carretera.

Santa Magdalena


No ens hem d’oblidar, però, de fer una visita a Coborriu de Bellver, o de Talló, grup disseminat de masies que acull la bonica església de Sant Serni, d’estil romànic i bonic campanar bigeminat, situada en un pla proper a l’entrada de les primeres cases.

Aquesta església fou fundada pel comte Nuno Sanç l’any 1225, actualment es troba perfectament restaurada i conserva l’estructura en molt bon estat.

Coborriu de Bellver

Coborriu. Sant Martí

La Cerdanya 55

TallóTalló és una bonica població de robustes cases de pedra, amb arcades d’accés en els seus grans portals d’entrada.

Amb el nom de Sancte Marie Tallonensis, Talló ja era coneguda en l’època visigòtica i va tenir una notable influència com a centre de control dels camins propers al coll de la Perxa, amb anterioritat a la fundació de Puigcerdà i Bellver, que són d’assentament posterior. L’església actual, consagrada a Santa Maria, és d’origen romànic i data del segle XII. En el segle XIII ja era

coneguda com a col·legiata i considerada com la catedral de la Cerdanya.

Encapçala l’ampla nau un absis semicircular adornat amb arcuacions llombardes, i tres finestres atrompetades proporcionen llum natural al seu interior, que haurem de visitar per a contemplar, amb admiració, una de les poques imatges salvades de l’espoli de la guerra civil: una talla romànica en fusta policromada que representa la figura de la Verge Maria asseguda, amb l‘Infant Jesús a la falda, originària del segle XIII.

Talló. Santa MariaTalló. Santa Maria


Xafarderota

Fins a Bellver, per les fotografies i narracions que il·lustren aquest llibre, haurem visitat i conegut poc més de la tercera part de les poblacions dissemindes que configuren la comarca de la Cerdanya. Fins aquí, l’orografia del terreny té força semblança amb la de l’Alt Urgell. És a partir de Bellver que la vall s’eixampla i els nuclis habitats se’ns apareixen repartits de forma més visible des de la carretera. En realitat, en eixamplar-se la vall, les vies de comunicació amb Puigcerdà ens ofereixen tres opcions d’arribar a la capital.

La primera no deixarà la N-260 per la qual hem viatjat fins ara. La segona podem prendre-la a poca distància de Bellver, des de Baltarga, en direcció al túnel del Cadí, per a desviar-nos abans de l’arribada a la benzinera d’Alp, travessant Urús i Das, on trobarem les desviacions a la Masella i la Molina. La tercera opció surt també de Baltarga i ens permetrà arribar a Alp, creuant el municipi de Prats i Sansor, en forma de drecera central de la vall entre les dues carreteres principals.

Des d’Alp, en tots dos casos, arribarem a la capital per la N-152.

La Cerdanya 57

Xafarderota


Així doncs, prendrem, en primer lloc, la via principal, vigilant atentament la part esquerra de la calçada, per a no passar-nos el petit desviament que ens durà a Cortàs i Éller, dos poblets de difícil i dur accés, però d’un immens atractiu.

Cortàs es troba a 1.375m. d’altitud, dominant tota la vall Tova i bona part de la Cerdanya. L’església de Sant Policarp està situada al cim d’un petit pujol. Té la portalada orientada al sud, i hi podem destacar un petit òcul que proporciona llum a l’interior, i una espadanya biforcada. L’església, d’estil romànic, data dels segles XI i XII. L’absis semicircular és de línia senzilla, ornat, només, per una petita finestra atrompetada.

Des de Cortàs, el sender continua pujant sinuosament fins a Éller, gairebé a una altitud de 1.450m. En realitat, mentre el camí es va acostant a Éller, també s’apropa, paral·lelament a la carretera de Ger a Meranges, separada pels contraforts del riu Duran, però inaccessible en automòbil.

Cortàs

Cortàs

Cortàs. Sant Policarp

La Cerdanya 59

ÉllerÉller està situat en una petita plana propera a la serra de l’Esquella. És un conglomerat de cases antigues i modernes que semblen competir per l’assoliment d’una ansiada supremacia.

Resulta reconfortant comprovar l’esforç d’alguns petits nuclis muntanyencs per a conservar la tradicional arquitectura del lloc on pertanyen. Éller n’és un bon exemple, i l’enrevessat carrer per on pugem a la vella església de Santa Eulàlia ens permet admirar els antics i típics casalots, enfront d’altres de construcció recent però d’estil idèntic.

L’església és originàriament romànica, però molt reformada, amb l’absis rectangular al qual s’afegiren amb posterioritat dues capelles laterals. En la torre situada a ponent s’hi troba un petit òcul a meitat de camí entre el portal dovellat i el campanar quadrat, fornit d’almenes.

Eller

Eller. Santa Eulàlia


De retorn al punt inicial de desviament, i seguint l’itinerari que podríem denominar ruta nord, arribarem aviat a Isòvol. Situat a la mateixa carretera, Isòvol separa, pràcticament, la Batllia de la denominada Gran Cerdanya.

Regades les seves terres pel riu Segre, a les que s’afegeixen les entremaliades aigües del Duran, aquesta petita població pot presumir de comptar amb el campanar més particular, no tan sols de tota la Cerdanya, sinó

Isòvol de tot el Pirineu. El sostenen tres columnes o tubs metàl·lics rematats per una coberta circular en forma d’extravagant barret xinès.

La nau és una construcció moderna que imita l’estil romànic de l’anterior, enderrocada pel pas dels anys, i és dedicada al culte de Sant Miquel.

Isòvol

Isòvol

La Cerdanya 61

OlopteA molt poca distància d’Isòvol trobarem el desviament d’Olopte, on podrem arribar per un curt tram de carretera en bon estat. Aquesta població ens mostra, ja en les seves primeres cases, símptomes inequívocs de recuperació arquitectònica, i en els seus estrets carrers hom pot advertir fàcilment la presència dels seus moradors, entestats, amb lloable afany, a tenir cura de les seves terres i del seu bestiar.

Olopte

La Cerdanya 63

Situada al peu de la mateixa carretera, All té com a principal atractiu l’església parroquial de Santa Maria. Coneguda també com a Nostra Senyora dels Àngels, la construcció d’aquest temple, que conserva bona part de la seva estructura original, data del segle XII, és un dels monuments històrics més interessants de la vall.

En la portalada principal hi podem admirar les tres arquivoltes que adornen l’entrada. La interior, més senzilla, es recolza sobre la base de pedra llisa de les columnes. La central, adornada semicircularment per figues simètriques, es recolza sobre dos bonics capitells situats al damunt de dues columnes rodones. I en l’arquivolta exterior, la més decorada, s’hi observen, seguint la línia de l’arcada, unes belles imatges cisellades a la pedra. L’absis i la torre campanar completen la visió exterior de la nau, que es troba molt ben conservada.

All

All. Santa Maria All. Santa Maria

All. Santa Maria All. Santa Maria

La Cerdanya 65

En primer lloc visitarem Gréixer, agafant un estret desviament que trobarem a la dreta del camí.

Molt aviat albirarem el petit llogarret. En el seu carrer

Gréixerprincipal trobarem l’església de Sant Climent, d’origen romànic, amb el portal i la torre campanar entestats en una inútil i diària tertúlia de silencis amb els habitants del fossar.

Gréixer. Sant Climent

Gréixer. Sant Climent


Sempre en franca ascensió, gaudint de les panoràmiques que a poc a poc ens van apareixent a la vista, arribarem a Meranges, la població més important de la vall, situada a quasi 1.600 m d’altitud.

La població gaudí dels beneficis atorgats pels diferents llinatges que hi exerciren la seva influència en el transcurs de la història, des dels vescomtes de Cerdanya, en el segle XI, fins que va formar part del regne d’Aragó; sense oblidar el vescomte de Castellbò, els comtes de Foix i els comtes de Rosselló i Cerdanya.

L’església de Sant Serni, també coneguda com de la Verge de l’Ajuda, antiga possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll, és d’origen romànic amb una personal portalada de quatre columnes del segle XIII i uns capitells deteriorats pel pas del temps.

Tot i que són fàcilment visibles les modificacions en la seva estructura original, es conserven, encara, l’absis i el portal. L’absis té incrustada una pintura mural representant el Pantocràtor.La població gaudeix de merescuda fama deguda al manteniment dels costums ramaders, i compta amb un bon nombre de vaques de llet disposades a col·laborar amb l’abans esmentada fama.

Completen els atractius turístics de Meranges els immensos boscos de pi negre i els llacs de les pròximes muntanyes.

Meranges

Meranges

Meranges. Sant Serní

La Cerdanya 67


Meranges. Rodalíes



Només a un quilòmetre de Meranges hi trobarem Girul, llogarret escassament habitat, i un dels nuclis disseminats de la Cerdanya de bellesa més natural i agressiva; voltat de muntanyes de gran alçada i amb casalots del més pur estil rural.

Els seus 1.600 m són l’inici d’una senda que mena directament als boscos pertanyents a Ger i Guils, i a les pistes d’esquí nòrdic de Guils Fontanera, que compten amb 25 quilòmetres de pistes obertes de diversa dificultat, a gairebé 1.900 m d’altitud.

Des del punt més alt de l’estreta pista, gaudirem, amb tota seguretat, d’una de les vistes més belles de tota la Cerdanya. Podem arribar opcionalment a aquest lloc de privilegi des del desviament de Sant Martí d’Aravó, proper a Puigcerdà, que travessa per Guils de Cerdanya, amb idèntics atractius i amb abundants zones de bolets (rovellons), encara que a d’època d’hivern difícilment podrem atènyer la pista forestal de Girul a Guils, o viceversa.

Girul

Girul

Girul.Temps de rovellons

La Cerdanya 69

GerAbans d’acabar el descens albirarem Ger, on arribarem ben aviat.

Ger és una població actualitzada, amb mostres inequívoques de la seva història, però amb indubtables pinzellades renovadores que han permès la conservació de la majoria de les seves edificacions amb notable dignitat.

La part sud de l’església de Santa Coloma és un dels millors i més bells exemples de ferro forjat de tota la Cerdanya, malgrat que el seu entorn de pedra moderna sembli entestat a desmerèixer-la.Tot el conjunt és d’origen romànic. A més, té una segona portalada d’estil barroc del segle XVII, en marbre roig d’Isòvol.

El Museu d’Art de Catalunya conserva l’exposició potser més bella en talles de fusta, de les que es pogueren salvar dels despropòsits de la guerra civil. Un exemple és la Mare de Déu romànica del segle XII, de Santa Coloma.

Ger. Santa Coloma Ger

Ger


Pot passar, realment a vegades passa, que circulem assíduament per llocs rellevants en riquesa natural i històrica d’una comarca, sense tenir-ne un veritable coneixement. En algunes ocasions, en nostre desconeixement és degut a les dificultats d’accés a algunes esglésies o antics santuaris

perduts a l’alta muntanya; però altres vegades l’oblit és imperdonable.

En els dos mesos d’estada, i durant els meus recorreguts continuats per la Cerdanya, havia omès desplaçar-me tan sols un centenar de metres, per a admirar l’església romànica de Santa Eugènia i les poques cases del seu voltant, a la petita població de Saga.

El temple és originari del segle XI i és un dels exemplars més notables de la comarca. Fem

Saga una menció especial del seu portal de migdia de marbre d’Isòvol, amb quatre columnes que donen suport a uns capitells de bella decoració, amb ornaments d’animals mítics i caps humans. En el centre geomètric de l’arquivolta exterior s’hi observen figures humanes en diferents interpretacions: Adam i Eva representant la temptació, i d’altres que semblen escenificar el bé i el mal. En el centre, un Pantocràtor molt deteriorat sosté el llibre de la vida.

Saga.Santa Eugènia


Bolvir. Verge de la Esperança

Ben aviat arribarem a Bolvir. Si el visitant hi arriba per primer cop, obraria assenyaladament sol·licitant a l’entrada un plànol de la població perquè, a diferència de la majoria de poblets escassament habitats, Bolvir supera lleugerament els 200 habitants que es troben disseminats pels irregulars pendents i pels estrets carrers del poble.

La població, que havia estat possessió del monestir de Cuixà al segle XI, està dividida per un torrent que separa els dos sectors habitats presidits, en el lloc més alt, per l’església parroquial de Santa Cecília, del segle XI, romànica, amb una nau a la qual es varen afegir dues capelles laterals situades entre la bonica portalada del migdia i l’absis, visible de l’exterior estant. El robust i quadrat campanar, acabat en forma piramidal, és d’una època més recent.

El portal, situat actualment potser en un lloc que no li correspon, és encarat al migdia i sembla condemnat a convertir-se en peça mòbil d’indubtable

Bolvirvalor històric-cultural, però de difícil ubicació. No en va fou traslladat de la situació actual a la zona oest del campanar, per a retornar al lloc originari actual l’any 1929.

Actualment, la portalada consta de dues arcades en degradació que es recolzen sobre capitells adornats amb escultures que representen diferents animals. La porta de fusta de l’entrada a la nau està ornamentada amb ferro forjat.

És d’admirar, a l’interior del temple, un notable retaule gòtic que pertanyia a la capella adjacent de la Verge de l’Esperança, i en el mateix centre observarem una fornícula que conté una reproducció de la Verge de Bolvir, desapareguda –per desgràcia- la imatge original, bell exemple romànic del segle XIII.

Bolvir

La Cerdanya 75

Seguint a la carretera general, ben aviat trobarem el camí que ens acostarà a Sant Martí d’Aravó i, posteriorment, a Saneja i Guils de Cerdanya.

Sant Martí d’Aravó o de Cerdanya,era conegut fins fa poc temps, per la bellesa del seu pont de doble arcada, d’origen romànic que, en altre temps, fou pas obligat de l’antiga Via Ceretana. Va ser reconstruït el segle XIV i actualment el fan servir de drecera obligada els vehicles que es dirigeixen a la

Sant Martí d’Aravó zona industrial de Puigcerdà, a les rodalies de l’estació de ferrocarril.

Avui en dia, al voltant de l’esglesiola de Sant Martí, s’hi han anat edificant bona quantitat de cases d’estiueig que configuren una bonica estampa arquitectònica. Fem menció dels seus jardins i espais verds tan ben arranjats, que es converteixen, a la tardor, en un bell paradís de colors marrons, vermells i grocs.

Sant Martí de Cerdanya

Sant Martí de Cerdanya


Sempre pujant ens acostarem a Saneja, molt a prop del riu Querol. Saneja és un petit poblet d’estil rural presidit per l’església de Sant Vicenç, del segle XI, de boniques arcuacions llombardes en el seu absis i amb un robust campanar de torre quadrada. Una restauració de l’any 1879 modificà el portal principal, situat abans a migdia i, posteriorment, una nova modificació cegà les vuit finestres inferiors del campanar, deixant el conjunt del temple, originàriament d’estil romànic, en l’estat actual.

Saneja

Saneja. Detall de Sant Vicenç

La Plana de Saneja

La Cerdanya 77

Guils de CerdanyaJa havia comentat abans que la zona muntanyosa superior es comunica, per un camí forestal que surt de Girul, prop de Meranges, i arriba fins a Guils de Cerdanya, amb l’estació d’esquí nòrdic Guils Fontanera i uns paratges de singular bellesa que, a l’hivern, fan les delícies dels aficionats a l’esquí de fonts

No ens ha d’estranyar gaire, doncs, que arribats a Guils des de Saneja, els seus 1.385 m d’altitud ens permetin gaudir de la bellesa, gairebé insultant, d’unes panoràmiques que tenen com a fons la serra del Puigmal i bona part de la serra del Cadí, a més de l’incomparable massís de la Tosa d’Alp.

Guils. Fontanera

Guils. Fontanera

La Cerdanya 79

Tornant a la cruïlla inicial de la carretera aviat arribarem a Puigcerdà; la seva silueta es veu tan propera que sembla, de fa estona, que observi els nostres moviments.

Això no obstant, ja havíem dit que des de Bellver podíem arribar a la capital per tres vies diferents. Tornarem, doncs, al punt de partida per a iniciar el segon assalt. De tota manera el lector que ho prefereixi podrà invertir el sentit de l’itinerari i, sense cap dificultat, arribar a Puigcerdà, tornar a Bellver i retornar altre cop a Puigcerdà passant per Das i Alp. El sofert lector pot ben bé portar-me la contrària, no ens enfadarem pas.

Guils de Cerdanya

Guils de Cerdanya


Tornem a ser a Bellver, just a la placeta de l’entrada, llavors girarem a l’esquerra i aviat ens trobarem a Riu de Santa Maria, un cop superat el camp de futbol. Gairebé es pot assegurar que aquesta part disseminada és la prolongació ramadera del nucli urbà de la població veïna.

Riu de Santa Maria

Bellver i Riu de Santa Maria


Des de la mateixa Baltarga, surt un estret sender que ens acostarà a Beders. Abans d’arribar al llogarret trobarem una moderna urbanització que neix prop d’una bonia masia convertida en restaurant i, una mica més lluny, mig amagada entre els matolls, la senzilla i formosa església de Santa Cecília mostra orgullosament el seu ben conservat absis al sol de llevant.

Gairebé formant part del conjunt de l’església, un altre bonic caseriu, aquest cop dedicat a les feines rurals, aixopluga una família que sembla ignorar la presència del fotògraf.

Des de l’església, el caminet, ja de per si força agressiu, es torna francament desagradable, la qual cosa retarda la nostra visita a Bor, que farem en el transcurs del tercer itinerari. Tornem, doncs, a Baltarga.

Beders

Beders. Santa Cecília

Beders. Santa Cecília

La Cerdanya 83

SansorEncara que només sigui per a iniciar el camí que, sense respir i sense demora, ens portarà al centre de la comarca, al municipi de Prats i Sansor, ens haurem de situar a l’esquerra de la carretera, renunciant a la via que es dirigeix al proper túnel del Cadí.

El primer desviament que trobarem ens acostarà a Sansor, d’aspecte totalment rural i amb una dependència gairebé exclusiva de les feines ramaderes.

Si abans de l’època actual el poblet comptava amb la protecció de l’eslgésia de Sant Miquel, avui en dia aquest lloc se’ns apareix desprovist de temple cristià on poder expiar alguna culpa. El transcurs del temps ha esborrat els senyals de l’església i només podrem entreveure l’activitat pròpia de les grans famílies ramaderes.

Sansor


Tornem al camí principal per arribar aviat a Prats, amb les cases repartides als dos costats de la carretera, formant tres nuclis ben diferenciats: el barri i Capdevila a la plana i, apropant-nos al Turó trobarem les cases més antigues a prop de l’ermita de Sant Salvador de Predanies, en una situació envejable que domina bona part de la vall.

Una espadanya, graciosament descentrada, situada a ponent, destaca sobre la senzilla portalada i, en l’absis s’observa una finestra en forma vertical que proporciona llum a l’interior de la nau.

A la sortida de la població, al barri anomenat de Capdevila, hom hi troba l’església romànica de Sant Serni. Lluny de la seva estructura original, encara conserva un campaner de doble espadanya de respectables dimensions, però amb una sola campana.

Prats

Prats. Sant Salvador

Prats. Sant Serni

Prats

La Cerdanya 85

SanavastreSortint de la població arribarem aviat a la cruïlla propera a un conegut hotel d’aquesta part de la vall. Si ens desviem a l’esquerra, després de passar per un conglomerat de cases de construcció recent, arribarem a Sanavastre, al mig de la vall.

Aquest és un lloc d’una envejable tranquil·litat, però de notòria activitat, visible molt abans d’arribar a la petita població.

Molt a prop de l’entrada, l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria ens donarà la benvinguda.

Una espadanya biforada, en el centre de la qual s’hi observa un petit òcul, corona la façana orientada al sud. El conjunt, encara que bastant modificat, es troba en bon estat de conservació. No s’hi veu, però, l’absis.

Sanavastre. Sant Iscle i Sant Victoria

Golf a Sanavastre

Sanavastre. El rierol


TarteraDesfent el camí, travessant en línia recta cap a la part contrària de la carretera, arribarem a Tartera, grup de cases escassament habitades, presidida per la petita i personal església romànica de Sant Julià, del segle XI.

Té la peculiaritat dels seus dos absis, fet notablement atípic tenint en compte la senzillesa de la seva estructura, d’altra banda inclosa dins el terreny d’una finca particular.

Tartera. Sant Julià

Caball

La Cerdanya 87

MosollAltre cop a la cruïlla i seguint el camí que ens duria a Alp, un darrer desviament ens permetrà arribar a Mosoll, lloc de característiques semblants a Sanavastre, amb la particularitat diferenciada de la ubicació de l’església de l’Assumpció, que es troba lleugerament allunyada del centre habitat. El temple és d’una sola nau de volta de canó i conserva el seu absis semicircular de finestra

central i un doble campanar d’espadanya. La reconstrucció efectuada després de la guerra civil és una de les més reeixides, i permet admirar el conjunt amb notable seriositat.

Excavacions efectuades a l’interior de la nau posaren al descobert unes tombes de gairebé dos metres de profunditat, amb restes humanes, qui sap si d’una necròpolis anterior o d’algun

culte d’adoració pagana, punt sobre el qual encara no hi ha criteri unànime dels historiadors.

Un bonic frontal amb escenes de la vida de la Verge, que havia presidit l’altar, es troba actualment al Museu d’Art de Catalunya.

Mossoll. l'Assumpció Mossoll


Flora de la Cerdanya

Si en el primer itinerari ens vàrem quedar a la part de Puigcerdà, en aquest segon ho farem a prop d’Alp, on arribarem aviat en el transcurs del tercer intent que farem des de Bellver.

La persona que segueixi el meu plaent pelegrinatge podrà pensar el més li plagui però, entestat en l’intent inicial, hauria de tornar de nou amb mi, sense misericòrdia, fins a Bellver, o més ben dit, fins a la cruïlla de Riu de Santa Maria, on havíem promès una obligada visita.

La Cerdanya 89

Flora de la Cerdanya


Prendrem, ara sí, el camí que ens aproparà a Bor, agradable i alegre població d’innegable atractiu turístic, que s’observa en l’activitat de la població, fins i tot en època d’hivern.

La seva petita plaça sembla el cor principal de l’activitat dels seus habitants i s’hi troba l’edifici de la vella escola, actualment habitat com a “El Tupí de la Cerdanya”, amb una variada oferta de productes elaborats a la comarca. Gairebé a la mateixa plaça comença l’ascensió a l’església

Bor romànica de Sant Marcel, del segle XI, d’edificació senzilla però amb una línia terriblement atractiva i en perfecte estat de conservació. En el seu interior s’hi poden admirar unes modernes pintures realitzades per Manuel Capdevila, i són famosos els concerts musicals que s’hi fan a l’estiu. L’absis semicircular s’adorna amb una finestra atrompetada. Curiosament la majora de façanes de les esglésies romàniques de la Cerdanya semblen entestades a dificultar la tasca de l’infortunat fotògraf, tan properes de vegades a d’altres edificacions o, com en aquest cas, tan al caire del turó on està assentada que existeix el greu perill de lliscament personal pel

pendent. De tota manera hi podrem observar el porxo particular que sembla protegir la porta d’entrada sobre la qual es veu el campanar bigeminat. On no hi ha cap dificultat, com so passar habitualment, és en la contemplació del temple des del cementiri. Es aquest cas puc donar fe que el tranquil cementiri ens mostra una netedat i modernor admirables. Val la pena morir-se a Bor, encara que ben pensat val més deixar-ho per a una altra ocasió.

Molt a prop del poble es troba la Fou de Bor, cova que ha estat motiu d’estudis arqueològics, els quals han permès assegurar l’existència de vida 3.000 anys abans de l’era cristiana.

Bor Bor. Sant Marcel


Per un camí francament costerut albirarem aviat l’últim dels poblets d’aquesta zona muntanyosa i enrevessada. Es tracta de Riu de Pendís, o de Cerdanya, darrer bastió del municipi de Bellver i també localitat més oriental de la província de Lleida, abans de endinsar-nos en les terres de Girona.

Darrera la població hi podem trobar el camí que mena a la serra de les Esposes i al coll

Riu de Pendísde la Trapa, acabant el bonic recorregut a Bellver, després de travessar la vall d’Ingla amb notable dificultat.

A la part superior de la població podem alleugerir la nostra set en qualsevol dels cinc brocs d’una font de la qual raja contínuament una aigua fresca i clara.

Una mica més avall l’absis de l’església de Sant Joan Baptista, traspunta a la seva

figura en un evident intent de robar protagonisme a l’atractiva i propera part superior.

Ja en la part frontal hi trobem el portal dovellat, un òcul central i el campar bigeminat.

A l’interior hi podrem admirar un interessant retaule barroc del segle XVIII. Segons sembla, aquest conjunt depenia, en els seus dies, del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Riu de Cerdanya. Sant Joan Baptista

Riu de Cerdanya

Riu de Cerdanya

La Cerdanya 93

Urús

Urús és un bonic poblet situat a gairebé 1.300 m d’altitud. La seva ubicació separada de la resta de la comarca, forma una petita antesala muntanyosa, avançada a les properes estacions d’esquí.

Enfront d’un dels restaurants podrem admirar l’església de Sant Climent que, tot i ser d’origen romànic, ha sofert al llarg del temps diverses modificacions en la seva estructura que, això no obstant,

es troba en perfecte estat de conservació.

Per un camí proper a l’església s’agafa el sender que ens duria a la petita ermita de Sant Grau i Santa Llúcia, d’estil actual modernista, però que data del segle XII. En una esplanada propera s’hi celebra un conegut aplec el mes d’agost. A l’extrem inferior una panoràmica ens permetrà dominar l’entrada del túnel del Cadí.

Urús

Urús. Sant Climent


Des d’Urús arribarem aviat a Das.

Abans d’arribar-hi haurem observat una capelleta dedicada a Santa Bàrbara, i tot seguit el primer desviament per on podrem accedir a Masella, tot i que la via principal i més accessible a l’hivern- comenci a Alp.

La població se’ns apareix enderiada en una lluita d’hegemonies. D’una banda, la que és liderada per les velles pedres i edificacions de les cases properes a l’església de Sant Llorenç, antic temple romànic molt modificat; i de l’altra banda, les noves edificacions. Tot plegat forma un confrontament d’estils propiciat per l’arribada al poble de la petita burgesia catalana. I entre els dos estils un edifici singular, de sòlida torre central, serveix de seu a l’Ajuntament, conseqüència directa de l’ajut del filantrop Rossend Arús, l’any 1888.

Ja hem comentat que des de Das i Alp es pot accedir a les estacions d’esquí properes; tot i

Das

això, la tendència majoritària és fer-ho des d’Alp per la carretera que travessa, posteriorment la

collada de Toses, tendència que esdevé obligació per als vehicles pesats.

Das. Sant Llorenç


Nosaltres, tanmateix, prendrem la carretera que comença a la mateixa entrada de Das i, zigzaguejant pel mig del bosc, ens durà fins els 1.600 m d’altitud a la mateixa estació d’esquí la Masella.

Davant del telefèric podrem veure una bonica urbanització. L’ampli i confortable hotel de Masella dóna recer a gran part de grups i col·legis que aprofiten els cursos d’esquí per a entaular, al capvespre, les amigables discussions sobre les aventures experimentades durant el dia.

La Masella

La Masella. Llac artificial

La Masella

La Cerdanya 97

La MolinaUn cop superat el pla de Masella ens trobarem molt a prop de la Molina, més ben dit, de les pistes d’esquí de Supermolina i de la seva zona de serveis.

A diferència de la propera Masella, la Molina ofereix al visitant tota mena de possibilitats per a la pràctica de l’esport blanc. Aquesta estació és coneguda com a la pionera de les estacions d’esquí a tot Espanya. S’iniciaren les seves activitats a principis del segle i celebrà la seva primera competició oficial l’any 1911.

L’arribada del ferrocarril l’any 1923 i la posterior inauguració del xalet del Centre Excursionista de Catalunya facilitaren l’arribada de nous aficionats interessats en un esport que, en aquell temps, només semblava que fos apte per a grups d’atrevits aventurers.

La Molina


Avui dia, el record del primer telesquí inaugurat l’any 1943 i la posterior inauguració -tres anys més tard- del primer telesella de l’Estat espanyol, semblen records ancestrals de difícil comprensió, especialment si ho comparem amb els nou teleselles, els sis telesquís, els més de 40 km de pistes esquiables i els més de dos-cents canons de neu que asseguren les competicions anuals dels seus dos estadis i els seus tres trampolins de salts.

El circuit d’esquí de fons, les instal·lacions hoteleres i els serveis turístics completen un mosaic d’indubtables possibilitats, no tan sols a l’hivern, sinó també a l’estiu quan aquestes instal·lacions es converteixen en un centre d’esports de muntanya amb cabuda per a totes les especialitats conegudes.

La Molina

Neu a la Cerdanya

La Cerdanya 99

AlpEn un pla inferior, molt abans d’enllaçar amb la carretera que ens portarà a Alp, es troba el primer nucli de població construït a l’empara de l’estació de ferrocarril, la Molina, a 1.420 m d’altitud.

A molt poca distància trobarem la carretera N-152 que ens acostarà a Alp o, potser millor, seguirem per la mateixa comarcal per on circulàvem. En aquest últim cas podrem admirar unes boniques panoràmiques de la població, amb la part central de la vall com a pla intermedi, les muntanyes com a marc final i, prèviament, l’antic balneari de la Torre de Riu convertit avui en un modern castell d’estil francès.

Alp. Dolmen

Alp. Campanar de Sant Pere

Alp. Torre del Riu


Alp

La situació privilegiada d’Alp la converteix en sentinella dels principals accessos als enclaus de tota la vall i, en èpoques antigues va ser pas obligat dels camins que es dirigien per la vall de la Molina fins a la vall de Ribes i les serres de l’Alt Llobregat.

Actualment la proximitat de les pistes d’esquí ha convertit la població en una de les més pròsperes de la vall. Hi ha col•laborat positivament el seu consistori amb una acurada promoció dels recursos arquitectònics i turístics i amb una seleccionada elaboració per part dels seus restaurants.

Les manifestacions artístiques, culturals i esportives son un altre dels capítols que es poden estacar d’Alp, molt especialment els seus Jocs Florals i les reunions de poetes obstinats a lloar amb prosaica ploma les bondats i les excel•lències de la comarca ceretana.

La Cerdanya 101

Alp

La Cerdanya 103

A prop d’Alp podem visitar el municipi de Fontanals de Cerdanya. Si el lector arriba per primera vegada al lloc no deu buscar el poble que dona nom al municipi que no existeix. Fontanals de Cerdanya va néixer de la fusió dels municipis d’Urtx i Queixans, a l’any 1969 i en l’actualitat esta format per set nuclis de població: Queixans, Urtx, Escadarcs, Estoll, El Vilar d’Urtx, Les Pereres i Soriguerola, junt als disseminats Mas Montagut, Mas de Soriguerola, Mas de Munt, Molí d’Anglès, Mas de Santes Creus i Mas de l’Esclopter.

Escadarcs és un nucli rural amb algunes boniques edificacions que conserven l’encant de la vella arquitectura pirenaica. A diferència d’altres petites poblacions que han sofert visibles canvis a la seva estructura, Escadarcs segueix presumint de les tradicionals costums en el treball de la terra i la ramaderia. Sembla que, al seu temps, aquest lloc fou protegit per l’església de Sant Jaume, de la qual avui dia ja no queden restes.

És un lloc escassament poblat, però, conta amb notables recursos per oferir-nos un allotjament confortable i una excel•lent cuina.

Fontanals de Cerdanya

Escadarcs

Escadarcs

Escadarcs. des de El Vilar


Allí, separada tímidament de les quatre cases que configuren el lloc, ens podrem delectar en la contemplació de l’església parroquial de Sant Tomàs –segles XI i XII- i l’antiga rectoria. Una meravella.

En realitat l’església és comparable a d’altres d’un estil i època semblants, amb l’absis llombard i el campanar d’espadanya biforada a la capçalera d’occident. Però el que crida més l’atenció és el conjunt del lloc, l’especial casa rectoria, amb grans balconades de fusta, adossada al temple i una ampla rotonda rodejada de vells i abandonats

arbres fruiters que encara avui ofereixen al visitant la possibilitat de fer la competència amb el nostre amic Adam. Les velles escalinates de l’hort tenen un aire encisador, i arreu s’observen restes de figures de pedra que semblen pertànyer a l’època medieval. Gaudir de la contemplació solitària d’aquest lloc, amb l’única companyia de la cambra fotogràfica, ha estat un dels moments més feliços de la meva estada a la Cerdanya. Vaig creure trobar-me als jardins d’un antic monestir.

Ara sí, ara entrarem a la capital que ja ens esperava impacient.

Ventajola. Sant Tomàs

Ventajola

La Cerdanya 115

PuigcerdàPuigcerdà es troba situada a poc més de 1.200 m d’altitud, sobre el puig Cerdà que li dóna nom, i entre els rius Querol i Segre.

Aquesta població fou fundada pel rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó en uns terrenys adquirits al monestir de Cuixà, que ben aviat foren voltats d’una gran muralla de la qual, gairebé, no queden restes. Tot just acabada de fundar es va veure afavorida per l’arribada de nous pobladors

procedents de l’antiga capital i d’altres pobles veïns, atrets pels privilegis i franquícies que el rei havia atorgat a la nova població.

La ciutat sofrí dos devastadors incendis els anys 1281 i 1309, i un fort terratrèmol l’any 1428.

Per un privilegi del rei Sanç de Mallorca, l’any 1310 es construí el bonic estany artificial que encara podem admirar en l’actualitat. En un perímetre de 580 metres hi conviuen amigablement cignes i ànecs, a la recerca comuna dels barbs i truites que els serveixen d’aliment. L’estany, o llac, rep les aigües del riu Querol mitjançant una canalització de 12 quilòmetres.

Puigcerdà

116

Puigcerdà. El Llac

La Cerdanya 117

L’any 1342 es reformaren les muralles que tenien, llavors, vuit portals anomenats: dels Pallers, de Querol, d’en Llobet, del Molner, dels Predicadors, de Vilallobent, d’en Surroca i d’en Mir.

A l’interior de les muralles s’hi trobava una sinagoga, un castell, l’església de Santa Maria i un monestir de franciscans.

Avui tan sols resta dempeus el robust campanar de l’antiga església de Santa Maria que ha esdevingut el símbol inequívoc de la capital.

L’antic hospital de Puigcerdà, que ja existia l’any 1190, encara conserva restes de la seva arquitectura, barreja de transició entre el romànic i el gòtic.

Puigcerdà. El Llac


Llac de Puigcerdà

Pel que fa als atractius culturals i històrics, la capital te suficients com per presumir de tot el seu reconegut conjunt.

Començant per la bellesa de l’Estany situat al nord de la població i envoltat d’edificis modernistes.

Tot i que a simple vista sembla una obra de la ingenieria moderna, el llac esta documentat ja des de el 2 de desembre de l’any 1260 i ha estat utilitzat en multitud de vegades com ajuda a les èpoques de sequera per al regadiu i ocasionalment per fer front a grans incendis.

La Cerdanya 121

Arquitectura modernista

Arquitectura modernista

Arquitectura modernistaLlac de Puigcerdà


Club de Golf

La Cerdanya 123

Club de Golf


Des de Puigcerdà només ens cal visitar el municipi de Llívia.

Com a totes les grans històries de pobles civilitzacions, a Llívia la trobarem a la llegenda. El passat mític de la vila s’atribueix a Hércules, heroi grec i gran fundador de viles i ciutats i mostra d’aquest passat històric el trobarem a la part superior esquerra de l’escut de la ciutat.

Recents excavacions certifiquen que la Cerdanya

ja estava habitada al Neolític, pertanyent a aquesta època les destrals de pedra i les distintes eines trobades a la zona coneguda com “les Queres”.

També als peus del vell castell van aparèixer varies peces de l’edat de Bronze i en “les Feixes de la Colomina”, es van trobar belles ceràmiques de la segona edat de ferro ceretana.

Els romans, visigots i els musulmans també han deixat la seva petjada en el municipi.

Dels primers s’han localitzat monedes de l’època de Julio César fins a Septimi Sever, ceràmiques, mosaics, un

Llívia petit aqüeducte i fins una necròpolis, a més a més d’altres importants restes que permeten assegurar que la història romana de Llívia es pot escriure en lletres majúscules.

A l’època visigòtica Llívia seguia ostentant la capitalitat de la Cerdanya existint moltes referències de la importància de la ciutat.

La presència musulmana a la zona var ser escassa, tot i que es coneix el paper destacat de “Medinat-al-bar” i el seu governador musulmà, Munuza, Utaman Abú Nâsar van tindre la revolta contra el poder de Córdova de l’any 730.

Llivia. Rodalíes


La farmàcia Esteve de Llívia està documentada des de l’any 1.594, tot i que hi ha fonts fiables que remunten la seva fundació al 1.415; es tracte doncs, de la farmàcia més antiga d’Europa.

A finals de la dècada dels 70 del segle XX el Museu de la Farmàcia es traslladat a la

Torre Bernat de So. A l’any 1.981 es trasllada al Museu Municipal de nova construcció i actualment es troba en una fase d’obres de remodelació del Museu, acabades aquestes es tornarà a obrir al públic. A l’igual que abans de les obres, al Museu també podrem admirar una important col·lecció de peces arqueològiques descriptives de la història de la ciutat.

Llivia. Ajuntament i la farmàcia Esteve

La Cerdanya 131

Gorguja, situada tan sols a dos quilòmetres a l’est de Llívia, amb una dedicació gairebé total dels seus habitants a l’elaboració de productes lactics.

Cereja, l’última de les poblacions visitades, abans d’acabar la part catalana del llibre, es troba situada en una talaia superior des d’on domina Llívia, que es troba als seus peus, i també la resta de la vall que, a poc a poc i dia a dia, hem recorregut i admirat i que, ara, ja coneixem.

Gorguja

CerejaCereja

Gorguja

Lac Bouillouses

132

Si fa bastant temps les divisions territorials es capficaven a separar els pobles de la Cerdanya, a l’actualitat l’eliminació dels passos fronterers de l’Europa Comú facilita enormement el recorregut per ambdues parts de la comarca, de forma que situats a Puigcerdà ens trobarem sense adonar-nos a Bourg-Madame, la primera cita amb el territori francès, al departament dels Pirineus Orientals.

La divisió de la Cerdanya és el resultat del tractat dels Pirineus (1.659) que propicià una barrera absurda i invisible que dividí famílies, propietats i drets ancestrals, situació feliçment superada gràcies als esforços de totes les autoritats per promocionar conjuntament una “CERDANYA SENSE FRONTERES”.

Lac Bouillouses


Entrarem doncs sense més demores a Bourg-Madame, banyada pel riu Segre que divideix ambdues parts, la nord i la sud, d’aquesta bella població i que rep les aigües del Raür. La ocupació majoritària dels seus habitants està bolcada amb la ramaderia i l’agricultura tot i que cada cop té més importància els petits comerços i el turisme, condicionat per la proximitat de Puigcerdà i l’antic pas fronterer.

L’edifici de l’ajuntament situat a la placeta propera al riu és un dels més rellevants de la vila i a la mateixa plaça, un Museu d’Art Contemporani ens ofereix la possibilitat de visitar les últimes obres de futurs artistes.

El terme municipal de Bourg-Madame inclou els nuclis de Càldeques, Ix i Onzes.

Capficats en seguir un itinerari lògic i coherent deixarem la ressenya de Càldegues i Onzes, però Ix pràcticament forma part de la pròpia Bourg-Madame i la seva bella església mereixerà sens dubte la nostra detallada atenció.

Bourg-Madame

Sant Martí és un notable monument romànic del segle XII de belles columnes a les seves finestres exteriors. Si tenim la sort de poder entrar al seu interior, admirarem una

bonica imatge de la Verge amb el Nen del segle XIII i un crucifix policromat del mateix segle, a més a més de varis retables barrocs de època medieval.

Ix. Sant Martí


Osseja. Ajuntament

Osseja

Tornant a la carretera inicial o seguint el camí de la part alta de la població arribarem a Osséja en un obrir i tancar d’ulls.

Aquesta important població es menciona per primera vegada com Olcegia en un document que data l’any 839 que relaciona les possessions de l’església d’Urgell. En el segle X passà a propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes i fins l’any 1.772 va pertànyer en diferents èpoques als Comtes de Cerdanya, al col·legi dels Sacerdots de Puigcerdà i al llinatge noble dels Pera, oriünds de la vila.

Els orígens del poble pertanyen a èpoques molt remotes com ho certifiquen les troballes d’un conjunt important de gravats rupestres, ibèrics i medievals.

A l’actualitat Osséja s’ha convertit en un centre turístic de qualitat contrastada, amb activitats d’oci tan recomanades com el piragüisme, la escalada, el senderisme i les excursions vianants o en bicicleta per als boscos de pi vermell i pi negre que l’envolten i que arriben als cims muntanyosos propers.

Per als visitants més tranquils, aquells que prefereixen el descans a la activitat esportiva, Osséja els ofereix l’oportunitat de passes les hores passejant per al llac de la població, també es pot llogar una de les petites embarcacions d’esbarjo i navegar entre les aus aquàtiques que semblen alienes a la nostra presència. Si a totes aquestes possibilitats relaxants li sumem una bona cuina preparada a la propera zona de barbacoa del llac, tindrem la imatge d’un perfecte i tranquil dia de vacances.

Osséja

La Cerdanya 139

L’església de Sant Pere és un exemplar d’estil romànic molt reformat al segle XIX, però que conserva al seu interior dos importants tresors; el retaule de Nostra Senyora del Rosari de Josep Sunyer de l’any 1.699 i varies escenes de cavalleries i militars datats entre els segles X i XIV.

Un dels concursos de Gossos Pastors més reconeguts és el que es celebra a la població durant el mes de juliol.

Osseja. Ajuntament

Osseja

Osseja


Valcebollère. Sant Félix

Valcebollère, el nostre pròxim destí, es troba després de transitar cinc quilòmetres per una carretera ascendent i sinuosa que travessa una esplèndida zona muntanyosa banyada per aigües de la part alta del torrent Llavaneres, que aboca el seu cabal al riu Segre després de creuar Osséja i Palau de Cerdagne.

L’aldea es troba situada gairebé a 1.500 metros d’altitud i envoltada de grans massissos muntanyosos que superen els 2.000 metres, sobresortint el més elevat d’ells, la Tossa del Pas dels Lladres (2.662 m.).

Durant el segle XIX l’activitat a les canteres i la explotació ramadera i forestal eren l’activitat més rellevants dels seus moradors. A l’actualitat l’explotació de les mines ha estat abandonada i l’activitat ganadera s’ha reduït. Com a canvi visible, la població ha vist incrementar-se la qualitat i la quantitat de turisme gràcies al paper destacat de l’esquí de fons i grups d’excursionistes.

L’església de Sant Félix és una construcció d’origen romànic modificada l’any 1.867 i posteriorment a l’any 1.911. A l’actualitat no té culte i el seu vell mobiliari es conserva a l’església d’Osséja.

Valcebollère


Amb anterioritat Osséja i Valcebollère formaven el mateix municipi, fins que a l’any 1.832 les contínues desavinences van aconsellar la seva separació. Al 1.970 van tornar a intentar una nova fusió, tot i que l’intent resultà infructuós i solament va durar uns anys.

Valcebollère és el punt final de la carretera per lo que haurem de tornar a Osséja per seguir l’itinerari. Ens ho prendrem de forma positiva ja que d’aquesta manera tindrem la possibilitat d’observar tota la bellesa de la vall.

Valcebollère. Primavera

La Cerdanya 143

Un cop situats de nou a Osséja prendrem la carretera que ens aproparà a Saillagouse. Abans però, haurem de retre visita a tres altres poblacions.

La primera d’elles, Nahuja, es troba a poc més de 2.5 kilòmetres i molt propera de la carretera per la circulem, a la zona inferior dels contraforts del Puigmal.

Citada antigament, com Anaugia, va pertànyer als Urtx des del segle XII i posteriorment als Bescomptes de Cerdanya, per passar més tard a mans reials fins a la revolució francesa.

L’església parroquial es troba sota l’emparament de l’Apòstol Santiago i és d’origen romànic, encara que com la majoria del seu estil ha sofert la reconstrucció quasi total de la seva estructura primitiva, de la que només sembla salvar-se una paret. Es va obrir al públic de nou a l’any 1.757. Conserva una decoració interior interessant; l’Altar Major del 1.759, barroc, uns panells pintats del segle XVI gòtics, l’Altar de Crist i una obra a la Verge del Rosari són alguns dels elements fàcilment destacables.

Nahuja

Nahuja. Esglesia de l'Apostol Santiago


Com a contrapartida a aquests rigors estivals, la propera estació d’esquí del Puigmal pot satisfer els desitjos dels amants de l’esport blanc, encara que a l’estiu, també el senderisme extrem pot posar a proba la nostra destresa i resistència intentant l’ascensió al Puigmal, amb els seus 2.910 metres d’altitud.

A poc més de 1.300 metres, una població aproximada de 850 habitants i una superfície de 113.5 km2 es troba Saillagouse, capital de la Cerdanya nord als Pirineus Orientals.

Amb una situació privilegiada al centre del territori i rodejada d’una fèrtil i verda vegetació, la ciutat s’ha transformat en el centre neuràlgic de les excursions a les properes estacions d’esquí, la més propera, Puigmal, a només 3 kilòmetres de la població.

El riu Segre sembla entestat a dividir Saillagouse en dos meitats i al pas per a la població s’acompanya per els ornaments florals de les cases properes a les seves aigües.

Saillagouse

SellagouseSaillagouse

Saillagouse

La Cerdanya 149

Del seu conjunt arquitectònic destaca l’església de Santa Eugènia, edifici de tall romànic construït al segle XII i modificat al XVIII, amb una cornisa en forma de dent de serra adornada de caps humans. Al seu interior destaca un noble retaule barroc del segle XVIII de Pablo Sunyer representant a la Santa.

Un dels fills il·lustres de Saillagouse és l’insigne escultor Alexander José Oliva, les obres dels quals s’exhibeixen als millors museus del món. Una altra celebritat nascuda a la població és Jordi Pere Cerdà, important escriptor i assagista notable de les llengües catalanes.

Saillagouse ha sabut adaptar-se perfectament a les necessitats d’un turisme cada vegada més nombrós, combinant hàbilment les arrels històriques del seu passat amb els costums habituals modernistes de l’època actual.Si a tot això li sumem l’excel·lent qualitat de la seva reconeguda cuina i la bona acollida dels seus ciutadans tindrem el marc adequat per a una visita obligada.

Saillagouse. Santa Eugènia

Saillagouse

Sellagouse


Font-Romeu

Ara sí, en baixar-nos de l’autobús recollirem el vehicle estacionat al pàrquing i baixarem a Font-Romeu, el nucli de població més alt de la Cerdanya situat a la part oriental del massís del Carlit.

El lloc ha sofert l’augment més espectacular de les últimes dècades i s’ha transformat amb la segona urbs en quantitat d’habitants després de Puigcerdà. Les millores i l’ampliació dels serveis d’hostaleria i restauració ha seguit una línia paral·lela amb les millores de les instal·lacions de l’estació d’esquí i les empreses turístiques.

L’estació d’esquí alpí de Font-Romeu està considerada la més antiga del Pirineu i va ser fundada l’any 1.921. Amb anterioritat, a principis del segle XX, s’havien construït inicialment dos masies de labor, a aquestes dues cases van seguir alguns xalets i durant l’any 1.911 la Companyia de Ferrocarrils i Hotels de Muntanya van reprendre les obres d’un gran hotel iniciades el 1.910 que va obrir les seves portes al mes de juny de l’any 1.914. Des de les hores l’estació no ha deixat de créixer de forma espectacular.

Sens dubte, la invitació natural que ofereix l’estació d’esquí resulta el major atractiu de la població, però no hem ni podem oblidar-nos que la regió es troba en un marc incomparable de la naturalesa, amb uns paisatges que conviden a participar de les activitats a l’aire lliure. Així, l’escalada, els passejos a cavall, les caminades pels camins, les excursions en B.T.T., el golf, el tennis, la pesca i altres activitats i esports de muntanya competiran en el ventall de possibilitats que ens ofereix Font-Romeu.

Font-Romeu

La Cerdanya 159

Font-Romeu

La Cerdanya 161

Aproximadament a meitat de camí de Targasonne podrem visitar Èguet, petit poble que ha vist un espectacular creixement per la seva proximitat a Font-Romeu, passant de 53 habitants el 1.954 a gairebé els 600 de l’actualitat.

Com la majoria de les esglésies romàniques de la Cerdanya, Sant Esteve conserva només

Èguetl’estil de la seva primitiva arquitectura original. És d’una sola nau coberta de volta de canó i una capella lateral. El retaule de l’altar barroc pertany al segle XVIII.

A la part alta de la població i sobre un promontori rocós podrem observar la figura orgullosa d’una antiga torre d’època medieval.

Èguet. Sant Esteve Èguet. Antiga torre defensiva


Ja camí cap a l’estació d’esquí de Porté-Puymorens, a l’avantsala de l’estació, podem aturar-nos a Porta.

Porta és una gran extensió de territori de gairebé 652 km2 travessat pel riu Carol i el seu afluent, el torrent Campcardós. Es troba rodejat dels majors pics muntanyosos, entre ells el Puig-Pedrós de 2.905, que separa França d’Espanya.

La població de Porta és tranquil•la i agradable, amb carrers estrets i sinuosos de difícil circulació de vehicles, pel que obrarem amb bon sentit visitant-la amb un agradable passeig. D’aquesta manera ens podrem aturar por admirar la seva església dedicada a Sant Joan Baptista.

Del final de la vila parteix la carretera, estreta però circulable amb tot tipus de vehicles, que ascendeix a la zona dels llacs. Fins al primer d’ells hi podrem arribar sense massa problemes, per als restants haurem de

Porta

demanar ajut als nostres dots de resistència vianant. Al primer dels llacs un típic establiment ens permetrà

reposar les forces i gaudir d’unes impressionants vistes sobre el llac i dels propers cims muntanyosos.

Porta.Els llacs

La Cerdanya 177

Porta

Porta. Sant Joan BaptistaPorta


Porté-Puymorens

Porté-Puymorens

La Cerdanya 179

Com a final d’aquesta ruta que hem emprès cap al nord-est de la Cerdanya ens falta per visitar Porté-Puymorens, pel na mateixa carretera N-20 que fa temps hi vam circular i que després de creuar el poble i el port, es dirigeix a Toulouse, el Pas de la Casa i Andorra.

La població no havia tingut massa rellevància fins la posta en funcionament de l’estació d’esquí i els seus habitants es dedicaven en la seva majoria a l’extracció de les mines de ferro. Amb el canvi d’activitat da vila va incrementar el nombre d’establiments d’hostaleria i restauració i van obrir les seves portes les botigues de serveis de lloguer d’esquís i les dedicades a tot tipus d’activitat relacionada amb l’esport blanc, el que ha significat un canvi radical per als seus habitants.

L’estació hivernal Porté-Puymorens d’esquí de fons i alpí ocupa les vessants dels pics la Mina de Puymorens, Estanyol i la roca de les Ombres.

L’església de la Nativitat és un petit edifici de meitats del segle XVI de mida reduïda.

Porté-Puymorens. La Nativitat


Porté-Puymorens

La Cerdanya 181

Porté-Puymorens


Esquí a la Cerdanya

La Cerdanya 191

Plasmar en les escasses pàgines d’un llibre els atractius i bellesa d’una comarca com la Cerdanya és una feina difícil d’aconseguir.

Com a autor de les fotografies d’aquest llibre m’he sentit feliçment agraciat per totes les meravelles que diàriament he pogut descobrir i agraït per l’afable tracte i ajudes que he rebut de la seva gent durant els tres mesos de la meva feina fotogràfica recorrent AMUNT I AVALL tota la comarca.

Esquí a la Cerdanya

www.brico88.com

Comarques de CatalunyaLa Cerdanya

Catalunya Amunt i Avall - La Cerdanya - Ferreteria Brico 88

Documents

Transcript of Catalunya Amunt i Avall - La Cerdanya - Ferreteria Brico 88