Catalunya Metges Nº2

Núm. 2 Juliol 2015SEGONA ÈPOCA

EntrevistaDavid Vidal, denunciant

del cas Innova

ReportatgeCentenari

Hospital del Mar

L a r e v i s t a d e l s i n d i c a t

EntrevistaFrancesc Duch

Reportatge485 minuts decebedors

Fent pinyaNous delegats sindicals de l’ICS

Sumari

16

29

6

Metges de Catalunya

Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.

08013 Barcelona

Tel. 93 265 11 77

[email protected]

wwww.metgesdecataluya.cat

Equip de redacció i imatges:Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez

Coordinació: Ana Bellés

D.L.: B 11121-2015

Producció Editorial:

05 Editorial El model i la corrupció 06 Entrevista Francesc Duch 12 Reportatge L’Hospital del Mar, un centre centenari 14 Reportatge 485 minuts decebedors 16 Entrevista David Vidal. Cas Innova 20 Medicina i Catalunya, una mica d’història Moisés Broggi i Vallès (1908-2012) 22 Crònica d’una mort anunciada Nou conveni de la sanitat concertada 23 Fent pinya Nous delegats sindicals de l’ICS 24 Espai Jurídic Jubilació ordinària i comptabilitat amb la feina per

compte pròpia 25 Hem dit MC a la premsa 27 Humor gràfic per Napi

29 MC Magazine Apunts de mitologia contemporània: La Garota

d’Ipanema 12

5 | Metges de Catalunya

Aquest mes es commemora el 25è aniversari de la Llei d’Ordenació Sa-nitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 9 de juliol de 1990, la norma que ha consolidat el model sanitari català tal com el coneixem.

Amb la LOSC es van incorporar a la gestió del sistema sanitari públic els recur-sos propis de l’Administració (l’ICS, creat el 1983 per transferència del Institu-to Nacional de la Salud) i tota una xarxa d’institucions sanitàries de titularitat municipal i d’entitats, la majoria de les quals sense ànim de lucre, que eren un reflex de la inquietud associativa de la societat catalana i de l’activitat altruis-ta de diferents organitzacions religioses arrelades al país. D’aquesta manera, el sistema va ser immediatament operatiu, sense que Generalitat tingués la necessitat de construir infraestructures sanitàries per atendre la creixent de-manda assistencial.

Amb el temps, la xarxa d’entitats sanitàries d’ús públic ha anat creixent i ha incorporat ens de nova creació: empreses públiques, consorcis, insti-tucions d’àmbit local, etc. Paradoxalment però, el nombre de llits ha anat baixant des dels 20.000 llits d’aguts de 1992 fins als 13.000 actuals. El crei-xement de la xarxa s’ha fet sense una planificació rigorosa i la construcció d’infraestructures sovint ha respost més als interessos polítics locals que a les necessitats assistencials del país. Les evidències de sobredimensiona-ment de molts centres són, en aquest sentit, clamoroses.

En aquests 25 anys també han proliferat les societats instrumentals munici-pals creades per gestionar serveis que correspondrien als ajuntaments però que s’externalitzen. Aquesta manera de proveir serveis, inclosos els de salut, consistent en deixar-los en mans d’empreses a canvi de col·locar regidors en els seus consells d’administració, continua creixent més enllà dels municipis, de la comarca i fins i tot fora de Catalunya.

El funcionament de moltes d’aquestes empreses concertades està sent qües-tionat. La Sindicatura de Comptes hi detecta “irregularitats habituals” i apa-reixen escàndols de presumpta corrupció. El més paradigmàtic de tots, el cas Innova de Reus -aquest número de METGES inclou una entrevista amb David Vidal, regidor de la CUP que va destapar el cas- separat en sis peces judicials i amb prop de 50 imputats, entre ells dos exdirectors del CatSalut, obliga el poder legislatiu a elaborar noves reglamentacions que imposin a tota la sani-tat concertada sistemes de supervisió, inspecció i intervenció similars als de l’Administració pública per evitar casos semblants en el futur. Mentre això no passi, sembla poc prudent tirar endavant iniciatives que reforcin aquestes es-tructures, o que se’n creïn de noves, com el consorci sanitari de Lleida.

La imprescindible reforma del model sanitari català ha de deixar enrere la sos-tenibilitat basada en els baixos salaris mèdics, ha de corregir la hipertròfia es-tructural i ha de reduir l’entramat politico-gerencial (consells d’administració, òrgans rectors, patronats, fundacions...) que només serveixen per satisfer in-teressos polítics traient els recursos necessaris per a l’assistència.

Editorial

El model i la corrupció

Entrevista“La suposada falta de sostenibilitat és la coartada perfecta per a una sanitat ‘low cost’”

L’actual model sanitari és insostenible?No ho podem assegurar. Catalunya té una de les despeses sanitàries per càpita més baixes de l’Estat, amb 1.120 euros per habitant, per sota de la mitjana espanyola que sobrepassa els 1.200 euros. A més, destina menys del 5% del PIB en sanitat pública. La sanitat catalana necessita d’una inversió sanitària semblant a la dels països del nostre entorn amb un nivell de renda similar. Si per a aquests països europeus el model és sostenible, per a nosaltres també ho ha de ser. No es tracta de no poder pagar aquest model, sinó de no voler gastar tant en sanitat. Per tant, no estem parlant de sostenibilitat, sinó de prioritats polítiques.

Aleshores, es vol confondre la ciutadania? La suposada falta de sostenibilitat és la coartada perfecta per cercar noves fórmules que sempre tendeixen a una sanitat low cost i a la privatització de

serveis, això que ara en diuen externalització.

El Departament de Salut està intentant disgregar l’Institut Català de la Salut (ICS) en diferents empreses públiques territorials per fer, teòricament, més governable l’empresa. És necessari aquest procés de fragmentació?La integració és una altra dèria dels actuals assessors sanitaris del Govern. El nou paradigma consisteix en unificar tots els recursos assistencials disponibles en un territori i integrar-los per obtenir una millor coordinació, evitar duplicitats, centralitzar compres i serveis, i, en definitiva, guanyar en eficiència. De tan obvi, sembla inqüestionable. Aquest és el principal argument per desmembrar l’ICS i incorporar-lo al territori, mitjançant organitzacions sanitàries integrals de diferent perfil, segons hi hagi la participació o no de l’empresa privada. Ara bé, aquests assessors obliden que l’ICS, la principal empresa de Catalunya, ja és l’exemple

Tres anys després de ser escollit secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch analitza els dilemes als quals s’afronta la sanitat catalana.

METGES DE CATALUNYA | 6

més extens i experimentat d’integració sanitària, abastant des de l’atenció primària fins al terciarisme de més alta especialització. Així, doncs, la veritable motivació d’aquest procés de fragmentació és treure la gestió sanitària del dret administratiu, feixuc però garantista, per dur-la al dret mercantil, més àgil i més còmode per als gerents, però sense les garanties que aporta la intervenció de la Generalitat. És a dir, volen experimentar amb noves fórmules quan els objectius perseguits es poden assolir amb l’actual model?Sí, totes les empreses del món volen créixer i consolidar-se, però aquí ens obstinem a fraccionar i reduir l’ICS, abans de desenvolupar totes les seves potencialitats.

Vull recordar que la llei que va convertir l’ICS en una empresa pública facilita la seva descentralització i agilització en la gestió administrativa i econòmica, homologant-la amb la de qualsevol altra empresa pública. A banda d’això, cal tenir en compte que la integració anhelada pels assessors del Govern no és cap garantia de res en si mateixa. I, si no, fixem-nos en els trusts sanitaris anglesos: se’ns presentaven com a exemples d’eficiència i, simultàniament, sortien a la llum pública pràctiques totalment reprovables en diferents organitzacions sanitàries integrades del Regne Unit, amb evidències de deteriorament irrefutables. Aleshores, els relats esgarrifosos dels afectats van constituir el major escàndol

de la sanitat britànica, obligant fins i tot el govern de David Cameron a demanar disculpes públicament.

L’atenció primària pot ser la gran damnificada en aquest procés de fragmentació de l’ICS i integració territorial de serveis?Correm el risc que així sigui, perquè aquests processos i les noves formes de pagament per capitatiu territorial possibiliten el transvasament de recursos gestionats per la primària als hospitals. És allò de desvestir un sant per vestir-ne un altre. A més, els superàvits que genera actualment l’atenció primària, aconseguits a costa d’una sobreexplotació escandalosa del seu personal, passarien a altres proveïdors, en el cas de desmembrar l’empresa

Francesc Duch i Campodarbe Secretari General de Metges de Catalunya (MC).

i integrar el primer nivell assistencial en estructures alienes. A hores d’ara, un 80% de la primària està en mans de l’ICS, però aquest percentatge es podria capgirar.

I què passarà amb la relació funcionarial del metge?Històricament, els funcionaris van sorgir com una necessitat d’evitar el nepotisme, l’amiguisme i el clientelisme polític. Hi ha països on encara ara no existeix aquesta figura i, després de cada procés electoral, hi ha un trasbals de servidors públics. Aquí això no passa i, per tant, és lògic que la sanitat, com a servei públic que és, preservi els seus metges dels vaivens de la política, mitjançant la relació funcionarial o estatutària.

7 | METGES DE CATALUNYA

Però percep un cert rebuig per part de l’Administració a la figura del metge funcionari o estatutari? Que els metges no han de ser funcionaris és un dogma contemporani de les escoles d’economia de la salut, que no obeeix a cap altre interès que fer més assequibles els processos de privatització. El personal laboral, metge inclòs, és fàcilment subrogable davant de canvis de titularitat i, per contra, el personal estatutari o funcionari constitueix un obstacle per a noves concessions administratives o, donat el cas, per a futures privatitzacions de consorcis públics, tal com recomana de fer la consultora PricewaterhouseCoopers a la Generalitat, en el seu informe “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”.

Quina opinió li mereix la cooperació publicoprivada en la gestió sanitària?A Catalunya tenim una àmplia experiència en aquest camp i la llei que va fer possible

aquesta col·laboració, la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, enguany compleix 25 anys. Però ara ens trobem amb un escenari nou, inimaginable fa uns anys, que cal tenir-lo en compte. D’una banda, es preveu l’entrada de l’ànim de lucre allà on es pugui aconseguir una major rendibilitat i on hi hagi menys risc comercial, i de l’altra, l’aparició de grups de capital-risc aliens al sector que busquen rendibilitat exprés. Aquesta invasió de la lucrativitat té l’aval de la legislació internacional de la competència i del lliure mercat, així com de la llei espanyola de contractes de l’administració i, en un futur immediat, anirà a més amb l’aprovació del tractat transatlàntic del comerç i la inversió, conegut com TTIP.

I com es pot defensar la sanitat pública d’aquests riscos? L’única defensa que tenim del sistema públic actual és la catalogació del servei a protegir amb la qualitat de recurs propi o, encara millor, d’administració. Si no és així, la legislació que abans

“En un sistema sanitari infrafinançat, les patronals no han trobat millor manera que

retallar les retribucions dels metges per mantenir i sufragar la seva hipertròfia estructural i

gerencial”

comentava obligarà a licitar el servei a preservar, sense cap obstacle per a la voracitat de l’ànim de lucre. Per això, volem un sector propi de la Generalitat potent, unificat i sense fissures, que englobi consorcis i empreses públiques, incloent-hi l’ICS, i la millor manera per aconseguir-lo és fonent totes aquestes entitats en una única empresa pública sanitària assistencial que, per altra banda, generaria un estalvi important en infraestructures i comandaments.

El Parlament de Catalunya té previst vetar per llei que empreses privades amb ànim

de lucre gestionin centres públics. Sí, alguns grups s’han adonat de la feblesa del sistema públic davant l’ànim de lucre i, en el debat monogràfic sobre sanitat d’aquest mes de juny, s’ha aprovat una resolució per prorrogar tots els contractes vigents, fins que una futura llei catalana de contractació de serveis sanitaris i socials blindi el model sanitari català.

S’ha de poder fer medicina privada en els centres públics sanitaris?Actualment, un de cada quatre catalans té una mútua privada, sense comptar els


que paguen directament el servei. Sort en tenim d’aquest sector que ocupa un gran volum de professionals i que, si deixés de funcionar d’avui a demà, col·lapsaria del tot el sistema públic. A Catalunya, l’assistència pública i la privada separades han donat professionals i centres de reconegut prestigi internacional, han aconseguit la millor esperança de vida del món i gaudeixen de la confiança de l’usuari. Per tant, penso que el més natural i prudent és que segueixin convivint com a mons paral·lels i independents com fins ara, sense que hi hagi cap problema per a la compra puntual de serveis, quan a la pública li convingui i la privada els pugui oferir.

Aleshores, on rau el problema? El problema sorgeix quan la sanitat privada vol gestionar recursos públics o bé quan la sanitat pública vol fer privada, aprofitant recursos públics materials i humans. En el primer cas, cal preveure un benefici d’empresa que haurà de sortir del pressupost, la qual cosa vol dir menys sou i pitjors prestacions. El segon supòsit, que sovint es planteja com una font d’ingressos que pot ajudar

a millorar els comptes a les empreses que fan assistència pública i les retribucions dels seus treballadors, ens obre un ventall d’inconvenients que ens hauríem de plantejar abans de posar-lo en pràctica.

Quins són aquests inconvenients?En primer lloc, crec que la sanitat pública hauria d’estar ben finançada, sense necessitat d’haver-se de plantejar fer activitat privada per assolir el finançament que li cal. En qualsevol cas, aquesta pràctica no ha d’esdevenir una competència deslleial a les empreses privades que acabi posant en perill llocs de treball en aquest sector. També cal prendre totes les garanties per evitar que s’instauri una doble porta d’entrada i perquè l’assistència als pacients de la sanitat privada no acabi repercutint als de la pública, demorant la seva atenció amb l’ocupació de llits o el consum de recursos necessaris. Amb totes aquestes turbulències sanitàries, queda alguna esperança per al conveni mèdic?Que el metge no tingui un marc propi de negociació de

les seves condicions laborals és una anomalia dins d’Europa. Amb tot, a casa nostra hem fet un pas endavant i, ara, des del mateix president de la Generalitat, Artur Mas, passant pel conseller de Salut, Boi Ruiz, alts càrrecs del Departament de Salut i la majoria de responsables de sanitat dels diferents partits polítics es manifesten, de manera totalment desacomplexada, a favor del conveni mèdic. Però aquesta voluntat cal convertir-la en quelcom més tangible que la mera declaració retòrica, que és l’únic que han fet fins ara. I si creuen que s’ha de modificar alguna llei per fer-lo possible, que ho facin, perquè, quan els ha convingut, han anul·lat acords, pactes sindicals i han modificat legislacions, sobretot d’ençà de les retallades.

Mentre el conveni mèdic no arriba, se signen convenis de sector, com el de la sanitat concertada, amb el suport dels sindicats de classe. És l’enèsima maniobra per menystenir els facultatius. Els mateixos que neguen aquest marc de negociació propi, és a dir patronals i sindicats no mèdics, i sostenen que el metge ha de rebre el mateix tracte que els altres professionals del

sistema, després no tenen cap vergonya per discriminar-lo en els convenis sectorials, com el signat recentment a la sanitat concertada, on es fixa una jornada laboral més llarga per al metge que per a la resta de treballadors, una desregulació de la guàrdia mèdica i una mutilació de la carrera professional que només afecta el metge. Tot això es fa, fins i tot, contravenint sentències judicials. Senzillament, és indecent.

Per aquest motiu, MC ha demanat obertament la desaparició de les patronals de la sanitat concertada?Sí, és clar. En un sistema sanitari infrafinançat, les patronals no han trobat millor manera que retallar les retribucions dels metges per mantenir i sufragar la seva hipertròfia estructural i gerencial, amb l’aquiescència dels sindicats no mèdics que, a canvi, reben la seva torna en forma de millores per a la resta de professionals no assistencials. I, així, amb el pas dels anys, s’acaba donant la paradoxa que un conveni sanitari pot servir per maltractar les professions genuïnament sanitàries i premiar, amb sous per damunt del mercat, les que no ho són.

“Que el metge no tingui un marc propi de negociació de

les seves condicions laborals és una anomalia dins d’Europa. Amb tot, aquí hem fet un pas

endavant i diferents partits polítics es manifesten a favor del

conveni mèdic”


RE

PO

RTA

TGE

L’H

osp

ital

del

Mar

, un

cent

re c

ente

nari

Josep Maria Puig i Marí Cap de la Unitat de Trasplantaments de l’Hospital del Mar

Des del novembre de l’any passat i fins a l’octubre de 2015 es commemora el centenari del naixement de l’Hospital del Mar. Aquesta celebració centenària

inclou exposicions, un llibre històric, conferències i tot un seguit d’actes commemoratius. L’Hospital del Mar va néixer fa 100 anys per fer front a una epidèmia de febre tifoidea que va assolar Barcelona a principis del segle XX. La baixa qualitat bacteriològica de les aigües de la ciutat va fer que l’Ajuntament de Barcelona hagués de batallar amb nombroses epidèmies. La creació de l’hospital al novembre de 1914 va ser la resposta del consistori a la febre que va emmalaltir prop de 25.000 barcelonins dels quals més de 2.000 van morir. Aquestes primeres instal·lacions temporals habilitades per a l’emergència van esdevenir estables per la persistència de les amenaces. Cent anys després, l’Hospital del Mar és un hospital general modern, universitari, actiu i investigador.

Degut a les precàries condicions de l’antic hospital, meitat de fusta, meitat d’obra, el 1928 es decideix construir un nou centre. Així, durant el 1929 i el 1930 es construeixen els edificis d’un nou Hospital d’Infecciosos. El disseny en pavellons de l’arquitecte municipal Josep Plantada, concebut per a l’aïllament de les infeccions, encara es conserva en part. L’Hospital s’inaugura l’any 1930 i a l’estiu de l’any següent es va declarar a Barcelona un brot de pesta provocada, probablement, per la importació de draps vells procedents del Nord d’Àfrica.

L’especialització del centre en malalties infeccioses s’apuntava a la Gaseta Municipal l’any 1931: “cal tenir en compte que els tipus de malalties

tractades a l’Hospital Municipal d’Infecciosos no són en llur majoria objecte de tractament mèdic en cap altre hospital; això fa que les característiques mèdiques de l’Hospital d’Infecciosos siguin, des d’un punt de mira de servei especialitzat, les fonts a les quals hauran necessàriament d’acudir tots aquells metges que vulguin documentar-se en matèria de malalties infeccioses”.

1936-1939: La Guerra CivilDesprés del cop d’estat militar feixista, l’hospital, sota el control de la CNT, així com la Barceloneta, per la seva proximitat a la fàbrica de gas, van ser bombardejats per l’aviació italiana al servei de Franco. L’any 1937 hi caigué una bomba i causà un mort als soterranis de l’antic pavelló número 6, pavelló que molts anys després seria destruït per una explosió a les instal·lacions veïnes de la Catalana de Gas, que també causà un mort. Aquest perill va fer que a mitjans de desembre de 1937 es decidís evacuar l’hospital i es traslladés a l’Hotel La Florida del Tibidabo, cosa que va comportar una etapa de gran patiment per als malalts i per al personal sanitari, per les dificultats de transport, de calefacció, d’aliments i de subministrament. A l’Hotel La Florida s’hi pujava amb un autocar vell que fallava la major part dels dies, obligant a metges, infermeres i altres professionals a pujar a peu per la rampa paral·lela a les vies del funicular. El juny del 1939, l’Hospital retorna al Mar i, després de l’entrada de les tropes nacionals, el primer acord que pren l’Ajuntament és destituir “todos los que habían desempeñado cargos directivos en período rojo”. És en aquest període quan es canvia el nom d’Hospital d’Infecciosos pel de Nuestra Señora del Mar.


1939-1975: Hospital de Nostra Senyora del MarDurant la postguerra, metges i infermeres són depurats políticament segons la seva actuació durant la Guerra Civil. Això no detura l’hospital que és capdavanter en la creació del primer pavelló d’investigacions mèdiques, dissenyat des de l’Alemanya Nazi, que inaugura oficialment el Premi Nobel i pare de la penicil·lina, Sir Alexander Fleming, el 1948.

Les epidèmies es continuen succeint: la verola, el 1939, el tifus exantemàtic, el 1941, la poliomielitis a les dècades dels 50 i els 60 o el darrer brot de còlera, el 1971, tractat amb extrema discreció per ordre superior, ja que no es volia esmentar la paraula còlera per no espantar els turistes, motiu pel qual es va denominar “diarreas estivales”.

També és en aquest període que l’hospital inaugura, el 14 d’abril de 1950, el primer pulmó d’acer que deu dies abans havia salvat la vida d’un jove de Terrassa amb una paràlisi respiratòria secundària a una poliomielitis. I al gener de 1970 s’obre la primera Unitat de Cures Intensives de l’Estat Espanyol.

Durant els anys 70, l’hospital amplia serveis assistencials amb la construcció d’un edifici de 10 plantes per acollir l’Institut Neurològic Municipal, inaugurat el desembre de 1972. El 1973 se signa un conveni amb la UAB pel qual l’hospital imparteix ensenyament universitari a estudiants de Medicina. Posteriorment aquesta aliança universitària s’estén a la UPF, amb estudis compartits de Medicina, Biologia, Ciències de la Salut i Enginyeria Biomecànica amb la UAB.

Mentrestant, el Servei d’Urgències es posa en marxa el 15 de maig de 1978, i el 1981 es crea la primera unitat de deshabituació per a toxicòmans de l’Estat Espanyol arran de la nova “epidèmia” de l’heroïna que afectava especialment els barris que envoltaven a l’hospital.

La transició cap a la democràcia i l’ambient transformador marca uns anys de reivindicacions laborals i de democratització de la gestió, convertint-se per uns anys en un hospital assembleari que tria als seus comandaments a mà alçada i mitjançant assemblees.

1992: Hospital OlímpicEl 17 d’octubre de 1986, el Comitè Olímpic Internacional va escollir Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. En suport a la candidatura de la nostra ciutat es presenten al Comitè els plànols del nou Hospital del Mar. L’èxit de l’Hospital en l’atenció als JJOO i Paralímpics va merèixer el reconeixement unànime dels mitjans de comunicació, sent distingit amb el guardó nacional de la revista “El Médico” com a millor hospital de l’any, i el lliurament de la Medalla Barcelona 1992, amb què la ciutat demostrava el seu reconeixement als professionals del centre.

L’any 1992 també es va dur a terme el projecte d’integració funcional per al conjunt de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), consolidant l’Hospital del Mar com a hospital d’alt nivell i centre de la seva activitat hospitalària. L’Hospital de l’Esperança s’especialitza en activitat essencialment quirúrgica com ara el tractament de la patologia de l’aparell locomotor, l’activitat rehabilitadora i la cirurgia ocular, actuant com a hospital complementari.

Un hospital de cineDirectors de cine espanyols i catalans han utilitzat l’emplaçament i l’arquitectura de l’hospital per al rodatge de les seves pel·lícules . Pedro Almodóvar a “Todo sobre mi madre”, Alejandro Amenábar a “Mar adentro”, Bigas Luna a “Yo soy la Juani”, Joel Joan a “Excuses!”, Ventura Pons a “El perquè de tot plegat” o Antonio Chavarrías a “Volverás”, són alguns exemples.

Els propers 100 anysJust en aquest moment històric en què compleix el seu primer segle de vida, l’Hospital del Mar es comença a ampliar. El projecte s’ha fet realitat gràcies a la signatura d’un acord cabdal per al futur on novament l’Ajuntament ha jugat un paper fonamental: el finançament per la represa dels treballs d’ampliació de les instal·lacions de 15.000 m2 destinats a l’assistència dels 300.000 usuaris dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí. Les obres iniciades al maig del 2015 són la continuació d’un projecte que ve de lluny, que vol ser de llarg abast i que ha estat modelat per les nombroses circumstàncies que, alhora, han modelat també la història de la ciutat.

ExposicióFins al passat 14 de juliol, el Museu d’Història de Catalunya ha acollit l’exposició ‘Hospital del Mar: 100 anys amb el batec de Barcelona’, un recorregut pel primer segle de vida del popular centre de salut del barri de la Barceloneta. L’exposició repassa la història centenària de l’hospital dividint-la en tres etapes, una per a cadascun dels tres noms que ha tingut el centre durant la seva trajectòria: l’Hospital Municipal d’Infecciosos, l’Hospital Nostra Senyora del Mar i l’Hospital del Mar.

El 1950 l’Hospital del Mar

inaugura el primer pulmó d’acer que

10 dies abans havia salvat la vida d’un

jove de Terrassa


Molt soroll per a no res. Més de vuit hores de debat al Parlament han certificat que el consens sobre el

model sanitari públic a Catalunya és inviable. Retrets entre uns i altres, discursos recurrents i arguments previsibles han donat un resultat decebedor: l’aprovació de 24 propostes de mínims i la sensació que, una vegada més, s’ha fet servir la política sanitària com a arma llancívola.

El primer debat monogràfic sobre el model i la gestió sanitària en 30 anys, que s’ha celebrat aquest 17 de juny a la cambra catalana, ha posat de manifest l’enorme distància que hi ha entre les diferents formacions polítiques i ha minat qualsevol opció d’endegar, en breu, una reforma en profunditat de l’actual sistema, com reclama Metges de Catalunya (MC).

Durant el ple, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, s’han centrat en defensar el model i lloar les seves virtuts, mentre que els grups de l’oposició han acusat l’executiu d’haver superat les línies vermelles amb les retallades i de privatitzar serveis. Al marge del pim-pam-pum parlamentari, el sistema continua fomentant la seva sostenibilitat –com proclama MC– en els salaris mèdics més baixos de l’Estat espanyol i uns dels més raquítics d’Europa, sense que els diputats hagin pres cap mesura per frenar aquest perjudici. Tan sols una tímida petició al Govern, en forma de resolució: reconèixer l’esforç dels professionals sanitaris durant aquests últims anys i

485 minuts decebedorsEl primer debat monogràfic sobre el sistema de salut en 30 anys es tanca sense consens parlamentari

assumir el compromís de restituir les seves condicions laborals. El quan i el com es retornarà allò que han perdut no s’ha especificat.

Tampoc s’ha formulat cap proposta per alleugerir la hipertròfia estructural sanitària i l’enorme entramat gerencial

que governa el sistema, com reclama el sindicat mèdic. Per a MC, l’única escletxa oberta a l’esperança després de la celebració del debat és que el Govern garanteixi la presència del coneixement mèdic en els òrgans de decisió de les institucions sanitàries, tal com li ha demanat el Parlament.


MODEL SANITARI- Garantir que cap ciutadà,

amb independència de la seva situació legal o administrativa, resti sense assistència sanitària i farmacèutica per motius econòmics.

- Promoure el consens polític per garantir una sanitat pública, universal, equitativa i de qualitat a través del Pacte Nacional de la Salut.

- Declarar com a prioritat màxima un acord ampli per millorar el finançament de les polítiques de salut.

- Completar, abans de 2017, la integració dels serveis socials i sanitaris.

- Crear un grup de treball encarregat d’elaborar les bases normatives sobre la contractació de serveis del SISCAT, en el marc d’una llei catalana de contractació de serveis sanitaris i socials d’atenció a les persones, i preparar un debat parlamentari sobre derivacions, activitat privada, incompatibilitats, participació territorial i governança del sistema.

- Crear un grup de treball respecte l’activitat privada als centres del SISCAT que redacti un codi ètic, la regulació de preus, la definició de prestacions i els mecanismes de control i transparència en el sistema de contractació.

ICS I HOSPITAL CLÍNIC- Garantir la continuïtat

de l’ICS com a proveïdor

públic majoritari del CatSalut i assegurar que la creació d’un nou ens o qualsevol canvi estructural que suposi modificar la titularitat o personalitat jurídica de l’ICS serà sotmès a debat i acord parlamentari abans de la seva implementació.

- Crear el nou consorci públic Hospital Clínic de Barcelona, integrat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona (UB), que només podrà ser ampliat amb altres entitats públiques.

ATENCIÓ PRIMÀRIA I LLISTES D’ESPERA- Prorrogar els actuals

convenis i contractes per a la gestió dels serveis sanitaris d’atenció primària d’utilització pública fins a l’entrada en vigor de la llei catalana de contractació de serveis sanitaris.

- Homogeneïtzar els protocols sobre llistes d’espera a tots els centres del SISCAT, proporcionant als pacients la data aproximada d’intervenció o número d’ordre dins la llista d’espera, tant per als procediments quirúrgics com diagnòstics.

- Garantir que cap pacient intervingut haurà de prorrogar la seva estada al quiròfan o en la unitat de cures postoperatòries per falta de llits d’hospitalització.

- Crear un grup d’experts amb l’objectiu de fer una

anàlisi dels fluxos i dels circuïts d’atenció urgent. Definir un temps màxim d’espera garantit per ser atès en les urgències d’un hospital, així com un temps màxim d’espera en un box d’urgències per ser ingressat a planta, que no superi les 24 hores d’estada a urgències.

PROFESSIONALS- Garantir la presència del

coneixement clínic en els òrgans de govern de les institucions sanitàries.

- Reconèixer l’esforç dels professionals de la salut aquests últims anys i assumir el compromís de restituir les seves condicions laborals.

- Desplegar el Registre de Professions Sanitàries al llarg de 2015, per tal de disposar d’informació fiable i actualitzada per a la identificació de les necessitats de professionals.

- Elaborar un Pla de reorientació de la planificació i ordenació de les professions sanitàries.

· Grups de risc- Posar en funcionament

el Pla d’acció enfront del VIH/sida abans de novembre de 2015.

- Implementar, en el marc del Programa Infància amb Salut, un programa de detecció i seguiment d’infants de 0 a 3 anys en risc de vulnerabilitat.

- Generalitzar el cribratge per càncer colorectal a la població d’entre 50 i 69 anys.

PRINCIPALS ACORDS APROVATS AL PLE SOBRE SALUT

Per contra, sí que s’ha aprovat una resolució que insta l’executiu a elaborar un pla de reorientació de la planificació i ordenació de les professions sanitàries a Catalunya. Una proposició que ha fet saltar les alarmes al si del sindicat, ja que l’organització tem que sigui una maniobra per apuntalar un nou model assistencial amb menys metges i amb traspàs de competències mèdiques a altres professionals de la salut, esquivant, així, la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) espanyola que fixa amb claredat que el diagnòstic, el tractament i la prescripció són responsabilitat exclusiva del metge.

Foto: Parlament de Catalunya


w

Entrevista

Comencem pel més recent. El president de la Generalitat, Artur Mas, en el ple monogràfic sobre sanitat, ha desvinculat la Generalitat “d’ara i d’abans” i el seu propi partit del cas Innova. En canvi, en la denúncia que la CUP fa a la Fiscalia el 2012 dieu que dels fets se’n pot deduir que es tracta d’una xarxa “encoberta per alts càrrecs del Govern de la Generalitat”. Ho manteniu?Òbviament que ho mantenim. Cal recordar, que un dels cervells de tot aquest entramat és Josep Prat. I que aquest era al mateix moment Gerent d’Innova, Director General de l’Ajuntament de Reus i president de l’Institut Català de la Salut, que és l’empresa de la Generalitat amb més treballadors i major pressupost. Estirant del fil des de Reus hem constatat l’existència de la fa-mosa ‘sociovergència’ i, alhora, hi afegim altres partits de banda i banda de l’espectre polític, començant per ICV i ERC que són els que a Reus compartien govern amb el PSC durant anys i panys. A més, quan vam advertir al Consell d’Administració de SA-GESSA sobre la possible incompatibilitat de càrrecs de Prat, aquest va ser ratificat fins

a dues vegades amb els vots favorables de tots els partits.

Les cúpules de CiU i PSC també es desmarquen del cas i el situen en el nivell estrictament municipal. Penseu que és realment així? Un cas de corrupció excepcional d’abast local?Nosaltres sempre hem dit que l’abast del que hem anat destapant a partir d’Innova és autonòmic. Fins i tot podem afirmar que accedint als diferents expedients judicials, hem descobert que els diferents actors de la conxorxa tenen activitat en diferents paï-sos d’altres continents. Innova no és l’excep-ció és un exemple paradigmàtic de com s’ha gestionat el diner públic al nostre país. I això és el que pretenem demostrar a partir de l’escrit que vam presentar a la Fiscalia sobre Innova i les diferents derivades que s’es-tenen per arreu. CiU, PSC i els partits que vulguin poden desmarcar-se’n i poden dir el que vulguin, sigui veritat, veritat a mitges o mentida. Esperem que el procés iniciat els col·loqui al seu lloc.

El holding Innova va arribar a gestionar el 75% del pressupost municipal. Com és possible que una

“Innova no és l’excepció, és un exemple paradigmàtic de com s’ha gestionat el diner públic del país”David Vidal Caballé, regidor de l’Ajuntament de Reus (Grup municipal CUP-PA). Va ser el primer en denunciar les irregularitats del cas Innova que, a dia d’avui, supera els 50 imputats.

empresa d’aquesta magnitud no aixequés cap sospita? Passava totes les auditories i controls públics?Un pressupost no sols municipal. Estem parlant de centres sanitaris i d’altres projectes, des del Francolí fins a La Sénia. Sospites? Nosaltres les teníem totes. Però la complicitat de tots els partits polítics entorn de la figura de Josep Prat i l’època de ‘vaques grasses’ feia que tot fos una bassa d’oli. Precisament, el que vam constatar quan el juny de 2011 vam entrar a l’Ajuntament de Reus és que Innova no se sotmetia a cap tipus de con-trol públic. Ni l’interventor ni el secretari tenien accés als comptes. Argumentaven que Innova era un hòlding d’empreses i que, per tant, s’havia de regir pel dret mercantil, sense tenir en compte que el 100% del capital d’aquestes empreses era i és públic. Les auditories? Clar que les passaven. Si no les haguessin passat, haguessin canviat d’empresa auditora i llestos. Les auditories no serveixen abso-lutament per res.

Per què cap altre grup municipal abans de la CUP no va demanar explicacions sobre Innova? Ho


w

“A la primera reunió del consell d’administració de l’Hospital de Reus

l’únic punt de l’ordre del dia era on s’havia de col·locar una estàtua”

“Innova passava tots els controls públics, les auditories no serveixen

absolutament per a res”

d’interès en preguntar sobre l’activitat de les empreses, sobre la seva gestió... només tenien interès en cobrar la dieta per assistència a final de mes o fotre’s el dinar o els canapès que hi havia al final de la reunió.

Què és el primer que et va fer sospitar a tu que alguna cosa passava?Com ja he dit, abans d’obtenir repre-sentació a l’Ajuntament ja sospitàvem d’irregularitats. Teníem la certesa de l’opacitat i demanàvem informació sobre les empreses i ens la negaven sistemàticament. Òbviament, crèiem que darrere d’aquesta opacitat hi havia

quelcom a amagar. Només en dos mesos de tenir representació a l’Ajuntament ja estàvem redactant un escrit de més de 100 pàgines i els seus annexos corresponents per presentar a la Fiscalia. Com a anècdota, destacar el tracte paternalista que ens dispensava Josep Prat o que a la primera reunió de l’Hospital de Reus l’únic punt de l’ordre del dia era on havia d’anar col·locada una estàtua. Per decidir això cadascun dels membres del Consell d’Administració va cobrar 174 €, excepte nosaltres que totes les dietes les ingressem al Fons Social Ger-minem (www.germinem.cat).

Com és habitual en aquest tipus de casos, al principi tot són

haurien pogut fer? Les proves eren suficients?Només hi va haver un regidor de CiU que va intentar plantejar dubtes sobre la gestió del holding i va acabar plegant. També ho va intentar l’Ariel Santamaria de la CORI, però el van apartar. Tots els partits polítics ho haguessin pogut fer. És més, tenien el deure legal de fer-ho. Les proves eren les mateixes que nosaltres vam saber trobar, tot i que ens ficaven mil i un obstacles per accedir a la informació de les empreses. Era una qüestió de doctrina de partit. Els regidors i regidores assistien a les reunions dels consells d’administració sense haver-se llegit les ordres del dia, votaven a favor de tot el que es proposava i no tenien cap mena


negacions. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, qualifica d’“irreprotxable” i “excel·lent” la feina de Josep Prat. Boi Ruiz també diu que és “extraordinari”. Sembla que hi havia un pacte de no agressió o d’omertà fins que l’alcalde presenta també una denuncia davant la Fiscalia. Per què creus que es produeix aquest canvi? El pacte no sols hi era, sinó que hi és. Però, quan la situació de la hisenda municipal és insostenible i una força com la CUP acce-deix a participar en aquestes estructures, com es diu popularment “les rates són les primeres en fugir quan el vaixell s’enfonsa”. Ni l’Ajuntament de Reus, ni CiU, ni l’alcalde han presentat cap denúncia a la Fiscalia. L’únic que ha fet l’Ajuntament, a part d’impe-dir-nos d’accedir a la seva estratègia judicial i no oposar-se a l’estratègia de defensa del senyor Josep Poblet, president Diputació de Tarragona, és presentar una denúncia al Tri-bunal de Cuentas per intentar recuperar els diners públics perduts en l’operació de l’em-presa de capital mixt Shirota i fer arribar a la Fiscalia informes de l’àrea d’intervenció que nosaltres ja havíem presentat amb antela-ció. Però, si ho va fer, és perquè nosaltres vam forçar en un Consell d’Administració que així es fes. I, no sols això, sinó que com que no complien amb l’acord, vam haver de presentar la denúncia nosaltres i unes set-manes després s’hi van veure obligats.

Teniu alguna cosa més que sospites en el referent al pagament dels advocats de Josep Prat per part del Departament de Salut?Sobre aquest tema no podem opinar ja que està sota secret de sumari. El que sí que podem afirmar és que el tema Innova, i amb això volem dir la denúncia sobre la conxorxa sanitària, no és un cas aïllat de Reus, sinó que té nexes per tot el territori autonòmic.

Com és possible que el CatSalut obstrueixi la investigació no aportant la informació que li requereix el jutge? Fins al punt que fins i tot el renyin públicament...En un procés judicial cada part afectada té una estratègia a seguir. I l’estratègia del Cat-Salut, que no és part implicada en el procés judicial, sinó que simplement ha rebut dife-rents requeriments per donar informació de com s’han gestionat els diners públics, demostra de quin costat estan. En comptes d’estar facilitant tot el procés per demostrar transparència i vocació de servei públic, sembla que ha preferit intentar obstaculit-zar el procés per afavorir als seus ex-càrrecs

directius processats. Potser aquesta estra-tègia obre noves línies d’investigació...

Des de la CUP heu apuntat a Boi Ruiz i a Marina Geli com a facilitadors de contactes i instigadors de determinats contractes. Creieu que es podrà demostrar?Ambdós consellers han tingut un paper clau en tot plegat. Cal recordar que el que ara està aplicant Boi Ruiz i s’està denunciant com una política de dretes a causa de les retallades és una política dissenyada per Josep Prat i Marina Geli, amb l’assessorament de Price Waterhou-se Coopers, que suposadament pertanyi-en a un govern d’esquerres. En qüestions com aquestes és que podem constatar la ‘sociovergència’ que dèiem abans. Sobre la qüestió dels contractes, tampoc hi po-dem aprofundir perquè està sota secret de sumari, però la implicació dels succes-sius consellers en el desenvolupament del model sanitari actual que ha permès tot això és directa i protagonista.

Els supòsits delictius que s’investiguen en el cas Innova (malversació de cabals públics, estafa, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública...) troben més facilitats per produir-se en empreses com SAGESSA?Per això la Nova Gestió Pública va tenir l’èxit que va tenir. Aprofita, òbviament segons els seus interessos, el millor de l’Administració pública, els impostos dels ciutadans i ciutadanes com a aval bancari per poder-se endeutar sense límit, i el millor de l’empresa privada: manca de control democràtic, pitjors condicions de treball, absència de concursos públics per a la contractació de serveis i proveïdors... Per tant, hi ha moltes més possibilitats que es produeixin pràctiques irregulars en estructures d’aquest tipus que en la pròpia Administració pública, el que no vol dir que en aquesta no se’n produeixin. En podríem fer un llistat molt llarg.

Després de l’escàndol, s’han pres mesures en el consistori perquè no es tornin a produir les irregularitats? S’han reforçat els mecanismes de control?Aquesta ha estat una batalla molt llarga i dura que encara està per resoldre. Quan va plegar Prat es va nomenar un nou gerent que ja era gerent d’una de les empreses municipals, sense que es produís cap canvi, ans al contrari. Continuaven negant-ho tot. Tanmateix, a mesuraque els fets s’anaven imposant, es va con-tractar un nou gerent, intervenció i secre-taria que van tenir accés a la documentació de les empreses. En ple 2015, el nou equip jurídic de l’Hospital de Reus ha fet un infor-me en què conclou que el 80% de la factu-ració de l’Hospital de Sant Joan és irregular, ja que no s’ha realitzat cap tipus de concurs públic. Poc a poc es va posant fil a l’agulla, però òbviament a una velocitat molt lenta al nostre parer, i, sobretot, actuant com a reacció als nous avenços en els processos policials i judicials en marxa.

Quin és el futur del grup Innova?Nosaltres el 2009 ja en demanàvem la seva dissolució. Creiem que els serveis públics no es poden gestionar com a empreses i que no es pot substituir el caràcter de servei públic pel de mercaderia. Per tant, el que plantegem és trobar l’estructura orgànica i legal que permeti gestionar els serveis públics que prestem a la nostra ciutat d’una forma democràtica i transpa-rent. I el que caldrà afrontar és la lògica que l’Ajuntament de Reus, un consistori d’un municipi, també gestioni l’Hospital de Móra d’Ebre o la residència d’avis de Batea, sense que els ajuntaments d’aquests municipis hi tinguin res a dir. Però això ja no sols depèn del nostre ajuntament, sinó que implica capgirar el model sanitari català i revertir un procés de dècades de progres-siva privatització de la sanitat, ja sigui a mans de CiU o del tripartit.

Hi ha més casos Innova a Catalunya que puguin ser destapats? Innova va fer que l’Ajuntament de Reus tingués el segon pressupost més elevat de Catalunya després del de Barcelona, però amb només 100.000 habitants. Per tant, era un monstre hipertrofiat. Tanmateix, insistim que el nostre escrit a la Fiscalia i les posteriors ampliacions de la denúncia que hem fet no es limiten a la gestió municipal de Reus, sinó que el seu abast s’estén a tot el territori autonòmic. Sense poder donar més detalls, crec que ja he respost.

La força dels metges


Afilia’t a metgesdecatalunya.cat Ê10 RAONS PER AFILIAR-SE1. Capacitat. Som l’únic sindicat mèdic amb capacitat negociadora a Catalunya.

2. Representativitat. Som el sindicat mèdic amb major afiliació de l’Estat espanyol i un dels primers d’Europa. A Catalun-ya som majoritaris.

3. Experiència. Una història gairebé centenària que avala l’experiència i l’èxit de l’organització.

4. Responsabilitat. Som la veu de molts professionals mèdics i defensem els seus drets professional i laborals amb compromís de responsabilitat.

5. Professionalitat. Som metges i coneixem els problemes dels metges. Aquesta proximitat ens facilita la defensa dels interessos del col·lectiu.

6. Independència. La nostra llibertat d’acció rau en la independència política i econòmica, i en l’absència de lligams amb els sindicats no mèdics.

7. Participació. Promovem la participació de tots els afiliats a través d’una estructura organitzativa descentralitzada en assemblees territorials reforçada per una xarxa de delegats.

8. Transparència. La nostra activitat sindical és oberta i transparent. L’organització és sotmet periòdicament a auditories externes que analitzen la gestió econòmica i funcional de MC.

9. Assessorament. Oferim un assessorament jurídic personalitzat, altament qualificat i especialitzat, capaç de resoldre els conflictes laborals amb l’administració i amb les empreses sanitàries.

10. Comunicació. Informem sobre l’actualitat sanitària i l’activitat sindical amb diligència i qualitat periodística. Utilitzem canals i mitjans propis per fer de la comunicació un servei i un instrument de cohesió i de difusió institucional.

La força dels metges Metges de Catalunya (MC) és el sindicat de referència per als facultatius catalans.

Cap altra organització defensa els drets laborals, professionals i socials dels facultatius amb l’afany

i l’eficàcia que ho fa MC.

Els orígens de MC es remunten a l’any 1920. Som el sindicat mèdic més antic d’Europa. I des d’aleshores mantenim l’essència dels nostres objectius: posar en valor el coneixement i el rol del met-

ge, dignificant-lo, per assolir a través del professionalisme una sanitat de qualitat.

Tot això ens ha permès esdevenir el sindicat majoritari a la sanitat catalana. Una representació que exercim amb responsabilitat, rigor i autoexigència.

Moisés Broggi i Vallès (1908-2012)

Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

El doctor Broggi va néixer el 18 de maig de 1908 a Barcelona a l’actual carrer Enric Granados, tot i que quatre anys després

tota la família es va traslladar a una torre del barri de Sant Gervasi. Els primers estudis els va cursar a La Salle i el 1931 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia, amb premi extraordinari, sota la direcció dels eminents germans cirurgians Joa-quim (1888-1964) i Antoni Trias i Pujol (1891-1970).

Poc després ja va començar a treballar a la Clínica Fargas i a una petita consulta que tenia a casa dels seus pares, època en que ja estava afiliat al Sindicat de Metges de Catalunya. El 1935 va guan-yar una plaça a l’Hospital Clínic, on hi va treballar fins l’any següent.

El 1936 va marxar al front amb el bàndol republicà, on va formar part de l’equip mèdic de les Brigades Internacionals. Du-rant aquest període va implantar diversos avenços mèdics així com els quiròfans mòbils. A mitjans de 1938 va retornar a Barcelona per exercir a l’Hospital Militar de Vallcarca i al 1939 va reprendre la seva tasca al Clínic, on va crear el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de tot l’Estat espanyol.

La derrota republicana va comportar que molts dels seus amics i companys de professió, com fou el cas del seu sogre Joaquim Trias, s’exiliessin a causa de la nova situació política. No obstant, ell no ho va fer perquè li sabia greu deixar els seus pares Antoni i Elisa i, sobretot, perquè creia fermament que no li passaria res. És més, el 1941 va casar-se amb Angelina Trias i Ru-biés (1926), filla del seu mestre Joaquim.

Inicialment va semblar que Moisés Brog-gi havia encertat amb la seva arriscada decisió. No obstant, el seu passat polític finalment feu acte de presència i va ser sotmès a un procés de depuració que el va destituir de tots els seus càrrecs i el va inhabilitar per al servei públic.

Malgrat la delicada situació personal i laboral va posar una consulta privada al seu domicili i va col·laborar amb diverses clíniques privades. El 1950 va aconseguir una plaça a Terrassa que el va permetre seguir treballant i viatjant, gràcies a que va operar un cap de la policia que li va arreglar els papers per poder sortir del país. Els seus treballs més notoris es van produir en el camp de la cirurgia abdomi-nal, especialment en la biliar i en el difícil tractament de cirròtics. Tanmateix va ser pioner en l’ús de la tècnica de derivació venosa (anastomosi) apresa a Anglaterra.

A més de la seva carrera professional tam-bé va encapçalar o participar en notables entitats, com per exemple, la presidèn-cia de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges (1977-1987), membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, escó número 50, de la qual en seria president el 1979 o president d’honor de l’Institut Borja de Bioètica i de l›Institut Mèdic Farmacèutic.

El seu gran treball va ser evidentment reconegut, sobretot quan ja era cente-nari, amb la Creu de Sant Jordi (1981), el Premi Nacional a la Trajectòria Profes-sional i Artística (2008) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2008). El 2010 el nou hospital de Sant Joan Despí va rebre el seu nom.

A tall de conclusió i per tal de tenir una idea de com era el nostre biografiat, el periodista i escriptor Genís Sinca va realitzar una magnífica definició del doctor Moisés Broggi en el llibre Vida secreta dels nostres metges: “El posat bondadós del doctor Broggi i l’exquisida delicadesa del seu gest, que probablement ha tranquil·litzat desenes de pacients abans d’entrar a quiròfan, està en sintonia amb la prè-dica broggiana d’un tipus de progres-sisme liberal, culte, profundament hu-manista, molt seu, que per deformació el portà a especialitzar-se en aspectes ètics de la professió i que l’ha fet desta-car en congressos internacionals”.

Una prolífica vida de la que va deixar constància en els dos volums de Me-mòries d’un cirurgià, un magnífic testa-ment d’un dels millors cirurgians i savis que ha tingut aquest país.

Medicina i Catalunya, una mica d’història


Crònica d’una mort anunciadaNou conveni de la sanitat concertada

LÍNIA VERMELLA ACORD DE CONVENI

Igualtat de jornada per a tots els grups professionals

El col·lectiu de facultatius té una jor-nada superior a la resta: 1.688 hores anuals

Condicions retributives i de jornada en cap cas inferiors a les del VII Conveni de la XHUP

Les condicions retributives, amb les DPO vinculades a l’equilibri pressu-postari, són pitjors, i les condicions de jornada, en molts casos, també ho són

Respecte a les sentències judicials sobre el preu de l’hora de guàrdia

No es contempla acatar les sentències i les hores de guàrdia se segueixen pa-gant a un preu inferior al preu de l’hora ordinària

Remissió a l’Estatut dels Treballadors com a única norma de rang superior i regulació de les jornades i descansos del personal sanitari (grups 1, 2 i 3)

No es regula la jornada i els descan-sos del personal sanitari i es remet a l’Estatut Marc del personal estatutari. Això deixa a criteri empresarial l’establi-ment dels horaris de treball i els dies de descans dels col·lectius sanitaris

Cap nivell de carrera professional congelat

Es manté congelat el nivell D de carrera professional

Presència del CatSalut com a avalador del conveni

El CatSalut no ha participat en les negociacions ni ha donat el vistiplau als acords i la Generalitat n’està avaluant la seva legalitat

Ratificació de la proposta de conveni en referèndum

L’acord no ha estat ratificat pel conjunt dels treballadors del sector

El passat 28 de maig, les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Cata-lunya (CSSC) i Associació Catalana

d’Entitats de Salut (ACES), i els sindicats CCOO, UGT i SATSE van signar el I Conveni Col·lectiu de la Sanitat Concertada de Catalunya, un pacte de relacions laborals que inclou els hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Només Metges de Catalunya (MC) es va oposar a la signatura d’un acord que, en principi, ha de regular les condicions laborals i retributives de prop de 60.000 treballadors. Però no està gens clar que sigui així.

Tan sols 20 dies després de la signatura del conveni, la direcció del Corporació Sani-tària Parc Taulí de Sabadell va comunicar al comitè d’empresa que paralitza temporal-ment l’increment salarial previst al conveni (equivalent a un 5%) perquè dubta sobre la seva compatibilitat amb la llei de pressu-postos de la Generalitat. I el mateix han anunciat als seus treballadors les direccions del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), de l’Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme) i, en general, de la majoria d’empreses públiques i consorcis (EPIC).

MC ha mostrat una sorpresa relativa davant la inaplicació del conveni. El sindicat mèdic ha qualificat d’“esperpent” que la Corporació Sanitària Parc Taulí, l’empresa més gran del sector sanitari concertat, associada a la UCH, tingui dubtes sobre un marc de relacions laborals que ha estat promogut, redactat i signat per la pròpia patronal amb persones directament vincu-lades a l’empresa vallesana.

Per a MC, la manca de garanties era un dels riscos previsible de la proposta de conveni presentada per les patronals, ja que durant el procés de negociació del pacte no hi ha hagut cap representant del CatSalut, tal com reclamava l’organització, que hagi avalat les mesures acordades, especialment les vinculades a les aporta-cions econòmiques del propi ens públic. Aquest fet ha provocat que el text estigui sota sospita de la Generalitat, pendent del dictamen d’aprovació o d’impugnació del Departament d’Economia i Coneixement.

Així les coses, la previsió del sindicat, que va afirmar que el text naixia tocat de mort, sembla ara confirmar-se. I és que les condicions laborals i retributives fixades no

estan gens garantides i, en qualsevol cas, els centres que no estiguin conformes amb les mateixes poden despenjar-se del con-veni en virtut de la reforma laboral de l’any 2012. En aquest sentit, les bases d’alguns dels sindicats signants s’estan rebel·lant davant la situació de desconcert i desem-parament que està generant l’aplicació del nou conveni i exigeixen a les seves executi-ves que assumeixin responsabilitats per un acord que consideren un engany.

MC ha justificat la seva oposició al pacte per “coherència” i assegura que el I Conveni Col·lectiu de la Sanitat Concertada de Cata-lunya traspassa les línies vermelles que fins

l’octubre de 2014 les organitzacions sindi-cals havien defensat de forma conjunta.


Metges de Catalunya (MC) ha donat la benvinguda a prop d’un centenar de delegats que, durant els propers quatre

anys, representaran el sindicat als centres d’atenció primària (CAP) i hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), després de la victòria incontestable de l’organització en les eleccions sindicals celebrades el març passat.

Durant l’acte, que ha tingut lloc aquest mes de maig a la seu de MC, tant el secretari general del sindicat, Francesc Duch, com els diferents secretaris d’Acció Sindical, Comunicació, Salut La-boral i MIR, i els representants dels sec-tors d’Atenció Primària i d’Hospitals ICS, han destacat la importància de fomentar el “treball en equip” i han transmès als delegats la convicció que són els “actors fonamentals” per garantir el respecte estricte de les condicions laborals i promoure millores en el sistema, a partir de la participació mèdica en la presa de decisions i la seva capacitat d’influència en la gestió sanitària.

En aquest sentit, han valorat positiva-ment el nou perfil del delgat, més com-promès, amb un alt nivell d’implicació i un grau notable de formació i informa-

Fent pinyaMetges de Catalunya rep els nous delegats sindicals a l’ICS després de les eleccions

ció, que ha de permetre a l’organització refermar la seva política d’acció sindical en una doble vessant: la resolució de les problemàtiques particulars dels facultatius i l’assoliment de les grans fites sindicals, com ara l’eradicació de la precarietat laboral als centres sanitaris.

Els representants de MC han expressat també la seva satisfacció per la incorpora-ció de 79 nous delegats MIR de comitès d’empresa, de resultes de les eleccions als òrgans de representació del personal laboral de l’ICS que s’han celebrat aquest any per primera vegada a la història.

Perquè tot aquest engranatge sindical funcioni a la perfecció i l’organització

continuï sent referent professional en l’àmbit sanitari, els dirigents de MC han demanat als delegats que utilitzin totes les eines de comunicació que el sindicat posa al seu abast, per vehicular la infor-mació i la interacció entre la seu central i els centres de treball.

L’acte de benvinguda s’ha tancat amb un col·loqui entre els assistents i una breu intervenció del president de MC, Albert Tomàs, que ha encoratjat els delegats a fer l’“impossible” per defensar els interessos del col·lectiu mèdic “mani qui mani”, ja que el sindicat no està vinculat “ni a cap política ni a cap partit”. “Només pensem en els metges, som la casa de tots els metges”, ha dit.


Espai jurídic

Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE

Un dels temes que més preocupa en arribar al final de la vida laboral, sobretot en aquells casos en què s’obliga a la jubilació un cop fets els 65 anys, és la possibilitat de compatibilitzar la pen-

sió de jubilació amb la continuïtat -i en determinats casos, fins i tot la nova obertura- d’una consulta privada en règim d’explotació per compte pròpia.

Els profunds canvis legislatius que des de 2010 s’estan pro-duint en l’àmbit del dret del treball i de la seguretat social tenen una especial incidència en el règim de les pensions públiques, essent la de jubilació la que ha patit les transfor-macions més importants.

Atès que hem rebut moltes consultes en aquest sentit, creiem d’interès mostrar el nostre punt de vista en relació a la compatibilitat i en quines condicions es portarà a terme. Per fer-ho, cal prendre com a punt de partida el Reial Decret Llei 5/2013 de 15 de març de mesures per a afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i per a promoure l’envelliment actiu. A raó del títol de la norma, certament poc afortunat, caldrà partir ne-cessàriament de la constatació que es pretén la continuïtat de la vida laboral i aquest haurà de ser doncs el paràmetre interpretatiu a aplicar davant de qualsevol dubte.

Afirmem això en tant que en el seu Capítol I es regula per primera vegada la compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball per compte pròpia (i aliena) i en fer-ho s’estableix que es percebrà el 50% de l’import de la pensió si es concedeix la compatibilitat. Però al mateix temps, fent ús d’una tècnica legislativa mancada de rigor, obre la porta a certes excepcions quan, i citarem de forma textual, diu: “la modalidad de jubilación regulada en este capítulo se entenderá

aplicable sin perjuicio del régimen jurídico previsto para cua-lesquiera otras modalidades de compatibilidad entre pensión y trabajo, establecidas legal reglamentariamente”.

Sense que la Llei ho estableixi de manera clara i definitiva es va dictar, per part del Director General de la Direcció General de l’Ordenació de la Seguretat Social en data 21 de juny de 2013, una resolució de la que es desprèn que es respectarà el criteri de la compatibilitat amb la percepció del 100% de la pensió, sempre que s’estigui donat d’alta en la Mutual Mèdica i no en el RETA (Règim especial de treba-lladors Autònoms) emparant-se no només en el títol de la Llei si no en el fet que l’alta a una asseguradora no afectava ni a les cotitzacions ni a l’import de la pensió pública.

Transcorreguts més de dos anys des de l’entrada en vigor de la norma i des del dictat de la Resolució descrita, es manté actualment el criteri permissiu amb la compatibili-tat entre la feina per compte pròpia amb alta a la Mutual Mèdica i la percepció del 100% de la pensió de jubilació ordinària, malgrat que el Decret no ho diu així literalment ni tampoc ho fa la resolució descrita, essent per tant im-prescindible que es dicti una norma clara que d’una vegada per totes estableixi definitivament quan i com es pot com-patibilitzar la pensió i la feina per compte pròpia.

Amb tot, i a tall de conclusió, mentre no es modifiqui el criteri que hem descrit, i no es produeixi el desenvolu-pament legal o reglamentari que preveu el propi Real Decret 5/2013, els metges podran seguir compatibilitzant la pensió de jubilació, percebent el 100% de l’import a què tinguin dret amb la seva activitat per compte pròpia mentre que per portar-la a terme es mantinguin adscrits a la mutualitat professional alternativa al RETA.

Jubilació ordinària i comptabilitat amb la feina per compte pròpia

HEM DITMETGES DE CATALUNYA | 24

HEM DIT

28/05/2015

MC demana empara al Parlament per assolir un àmbit propi de negociació per als facultatius

Indignació a Metges de Catalun-ya (MC), després de conèixer-se l’última decisió de l’Institut Català de la Salut (ICS) de denegar la con-

06/05/2015

Duch: “L’hostilitat de la direcció de l’ICS cap a MC no té precedents històrics”

22/05/2015

MC acusa el SEM de fomentar l’intrusisme amb la guia d’actuació infermera d’urgències

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat empara a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya perquè promogui la constitució d’un marc de negociació inde-pendent en què s’estableixin les condicions laborals, professionals i retributives del conjunt de facul-tatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). El sindicat recorre a la cambra catalana després de sentir-se “expulsat” de la mesa de nego-ciació que ha acordat el nou con-veni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada, el redactat del qual “no incorpora cap de les reivindica-cions i mesures plantejades pels re-

presentats del col·lectiu mèdic”. El marc que regularà les relacions la-borals dels 60.000 treballadors del sector tindrà les signatures de les patronals UCH, CSSC i ACES, i dels sindicats CCOO, UGT i SATSE, amb l’única oposició de MC al pacteEn un escrit adreçat als membres de la Comissió de Salut, l’organització afirma que el conveni mèdic és una reclamació històrica i àmpliament anhelada pels facultatius que re-quereixen d’un àmbit propi per tractar les seves especificitats pro-fessionals, com són la formació, la docència i la recerca, de la carrera professional, la participació en la gestió o la regulació de les guàrdies.

dició de delegats de secció sindical de l’organització a afiliats faculta-tius d’Assistència Pública Domi-ciliària (APD) de Lleida, Girona i Barcelona, i obstaculitzar, així, la capacitat que té el sindicat –reco-neguda en el Pacte sobre drets sin-dicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de l’any 2004– de nomenar els seus representants en el territori.

Per al secretari general de MC, Francesc Duch, aquesta maniobra és una mostra més de l’“hostilitat” de la direcció de l’ICS cap al sin-dicat que no té precedents his-tòrics”. Assegura que la decisió “contravé” el pacte subscrit entre Administració i sindicats, que estableix que aquestes organit-zacions tenen la potestat de de-signar els membres de les seves

01/07/2015

MC reclama a l’ICS que s’alineï amb el Govern en el projecte d’implantació d’horaris europeus

Metges de Catalunya (MC) cri-tica amb duresa la nova “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, elaborada per l’empresa Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ja que considera que fomen-ta l’intrusisme professional, en atribuir procediments mèdics al col·lectiu infermer en el marc de la reordenació del seu model as-sistencial.

El sindicat retreu al SEM que doni instruccions als infermers per actuar en solitari a les Unitats de Suport Vital Intermedi (USVI) en el diagnòstic, prescripció i trac-tament a pacients en situacions crítiques o de risc potencial, fet que pot repercutir en un descens progressiu del nombre de metges a les unitat mòbils assistencials i, alhora, desembocar en situacions no desitjables de mala praxi.Per tot això, MC ha adreçat, per segona vegada, un escrit a les comissions deontològiques dels quatre col·legis mèdics catalans per reclamar-los un pronuncia-ment urgent sobre l’adequació deontològica dels nous processos assistencials del SEM.

Metges de Catalunya (MC) dema-na a l’Institut Català de la Salut (ICS) que no sigui una excepció en el projecte de reforma horària promogut pel Govern de la Gene-ralitat que pretén adaptar els ho-raris laborals dels catalans als usos europeus per millorar el benestar físic i emocional gaudint de més temps lliure per dedicar a la vida familiar, personal i social.

El sindicat denuncia que, “con-tràriament a l’exemplaritat que en qüestions de conciliació hauria de donar l’empresa pública més gran de Catalunya”, l’ICS avança en sen-tit contrari i potencia l’aplicació d’horaris i torns laborals que “pro-voquen insatisfacció, empitjoren el rendiment i la competitivitat i no contribueixen a la generació d’una vida social de qualitat”.

seccions sindicals, sempre que siguin afiliats seus i independen-tment de si són personal funcio-nari, estatutari o laboral.Davant d’aquesta vulneració de l’acord, Duch anuncia que, si no hi ha una rectificació imminent per part de l’ICS, MC emprendrà ac-cions legals per tal de defensar el dret d’acció sindical i protegir els seus delegats.

01/06/2015

El secretari general de MC, Francesc Duch, reclama augmentar la eguretat als CAP amb un índex de conflictivitat alt

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat a l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) que reconsideri la seva decisió de suprimir el servei de vigilància en alguns centres sani-

taris i recuperi la figura del guàrdia de seguretat en aquells dispositius assistencials que registren més situacions conflictives per agressions físiques o verbals al personal sanitari. “Demanem que es posin aquells guàrdies de seguretat que hi havia en els llocs conflictius i que, per les retallades, es van treure”, ha afirmat a TV3 el secretari general de MC, Francesc Duch. Per al sindicat, les 49 agressions mèdiques denuncia-des a Catalunya l’any 2014 conviden a elaborar un pla de prevenció per tal de minimitzar-ne els casos i a fer una major difusió dels protocols d’actuació existents davant de situacions de violència.

12/06/2015

Duch: “Ens alarma que les amenaces contra el sistema sanitari provinguin del mateix Govern”

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Fran-cesc Duch, ha afirmat a 8tv que la professió mèdica està alarmada, atès que les amenaces contra el sistema sani-tari català “provenen del mateix Govern de la Generali-tat i dels seus assessors. Durant un debat sobre l’estat de

salut de la sanitat catalana, Duch s’ha mostrat preocupat per la situació actual del sistema sanitari, a causa del seu infrafinançament, però encara s’ha mostrat més intranquil pel futur, ja que, segons ha explicat, la política de la Conselleria de Salut sembla encaminada a superar l’estructura dual del model, amb Administració sanitària i serveis concertats, per donar un major pes a les empreses de salut privades amb ànim de lucre i minimitzar l’Institut Català de la Salut(ICS), com recomana la comissió d’experts per a la reforma de l’Administració pública.

19/06/2015

Tomàs: “La gestió del diner públic ha de ser transparent, exquisida i amb la intervenció de la Generalitat”

El president de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, ha criticat al canal 24 horas de TVE que el Govern tripartit gastés “més del que li tocava”, amb construccions de nous hospitals i ampliacions inne-cessàries de centres, i, alhora, ha retret a l’actual exe-

cutiu una retallada sanitària desmesurada –gairebé 1.500 milions d’euros en els darrers cinc anys. Per evitar aquesta muntanya russa dels despropò-sits, ha reclamat una gestió del diner públic “transparent, exquisida i amb la intervenció de la Generalitat” en tots els centres, atès que avui el control administratiu no arriba a tota la xarxa sanitària. Tomàs ha assegurat que el sistema sanitari català, “singular i modèlic”, ha entrat en fase de deterio-rament, tant per la precarització de les condicions laborals i professionals dels seus treballadors com per l’obsolescència dels equipaments.


Humor Gràfic per N a p i


MC MagazineFra Ramon

Apunts de mitologia contemporània: La Garota d’Ipanema

“La Garota de Ipanema” és una de les cançons més traduïdes de la història de la música i una de les més versionades. Ha

alimentat l’imaginari col·lectiu construint el mite universal de les idíl·liques platges del Brasil de sorra blanca i de les esculturals anatomies que s’hi passegen contornejant, com diu la cançó, ...o seu balançado é mais que um poema. Hi ha tota una llegenda sobre els orígens d’aquesta paradigmàtica bossa nova.

La llegendaL’any 1962, els músics Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim es trobaven habitualment al Bar Botineiro, a prop de la platja d’Ipanema, concretament a la cantonada dels carrers Prudente de Moraes i Montenegro, on conversaven i prenien cerveses. Des de la terrassa estant veien passar gairebé cada dia a la joveneta que els va inspirar la cançó i li deixaven anar floretes.

El primer captivat per la bellesa de la noia (garota en portuguès) fou Tom Jobin que va contagiar la seva fascinació a Vinicius de Moraes i junts van refer la peça sobre la que treballaven, anomenada “Menina que passa” que havia de formar part de la comedia musical Dirigível que en aquella època preparava Vinicius.

La cançó va triomfar a Brasil i la noia va ignorar que fos ella la musa inspiradora, fins que un bon dia de 1965 Vinicius de Moraes, cansat que noies d’arreu del país es postulessin com a destinatàries de la cançó, li va confessar, un dia de tants dels que passava per davant del Bar Botineiro, que ella era l’autèntica garota.

Avui dia aquest bar es diu Garota de Ipanema i constitueix un reclam turístic de primer ordre de la ciutat de Rio de Janeiro.

Els autorsAntonio Carlos Jobim (Río de Janeiro,1927 – Nova York, 1994) és considerat com un dels majors exponents de la música brasilera contemporània. Cantant, guitarrista i pianista amb sòlida formació musical que abastava des de la samba fins el jazz, passarà a la història, sobretot, com a compositor i per ser un dels pares de la bossa nova a la qual va donar ressò internacional.

Marcus Vinícius da Cruz de Melo Morais (Río de Janeiro, 1913 – 1980) fou un poeta brasiler que havia tingut múltiples ocupacions laborals, fins acabar essent el gran lletrista de la música popular brasilera. Havia fet de censor cinematogràfic i de crític de cinema, va exercir durant molts anys la carrera diplomàtica (Gran Bretanya, França, Estats Units i l’Uruguai) i va acabar com a intèrpret de bossa nova, tocant en auditoris reduïts, fins ben avançada edat.

Jobim i Vinícius cooperaven des de 1956 quan van treballar plegats en el musical “Orfeu da Conceição” que tindria la seva versió cinematogràfica amb el el títol “Orfeo Negro”, guanyadora de la Palma d’Or de Cannes el 1959 i del Globus d’Or i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1960. Junts també van composar la que per a molts és la primera bossa nova, “Chega de Saudade”, que va interpretar per primera vegada João Gilberto l’any 1958.

La GarotaMalgrat algú s’ho pugui pensar, la noia no era una voluptuosa mulata de les ‘favelas’ de Rio. Heloísa Eneida Menezes Paes Pinto era una noia de bellesa continguda, més aviat blanqueta de pell, d’ulls verds i de cabell bru, de refinades maneres, filla


d’un coronel de l’exèrcit i d’una dama de la burgesia carioca, que encara no havia complert els 18 anys quan va embadalir a Tom Jobim i Vinicius de Moraes.

Vivia a dues travessies del Bar Botineiro (també anomenat Bar Veloso pel nom del seu propietari) i passava sovint pel davant de la seva terrassa, tot i que no sempre per anar a la platja com diu la cançó (caminho do mar). Després de casar-se va adoptar el cognom del marit i va passa a ser coneguda com a Helô Pinheiro.

Tan aviat com va ser coneixedora que havia inspirat la popular melodia va començar a treure’n profit del fet i del renom. La Garota d’Ipanema va co-mençar la seva carrera com a model i va continuar com a actriu de telenovel·les, presentadora de gales televisives i prota-gonista d’anuncis de tota mena, fins i tot de refrescos al Japó.

El 2003 va crear la marca de bikinis “Garota De Ipanema” per la qual va tenir una disputa judicial amb la vídua de Tom Jobin, qui havia estat la seva madrina de boda, que va reclamar la propietat

intel·lectual del nom. Els bikinis i la resta de productes de la marca creada per Helô Pinheiro es venen arreu del món gràcies a Internet.

La família Pinheiro va anar a viure a Saô Paulo –a Rio mai li perdonaran aquest ‘greuge’- i allà han regentat diferents negocis: venda d’equips mu-sicals (Ipanema Sound), una escola de models, l’organització de concursos de bellesa, boutiques de moda i finalment la companyia “Garota De Ipanema”.

Mentrestant, Helô va seguir explotant la seva fama i bellesa. Amb 56 anys va po-sar per a la revista Playboy que ja l’havia contractat el 1987 per il·lustrar amb el seu cos els textos poètics de Vinicius de Moraes en què explicava l’origen de la coneguda cançó.

Setze anys després, l’abril de 2003, tornaria a aparèixer a la revista, aquest cop en companyia de la seva filla, Ticiane Pinheiro, a qui intentava promocionar en l’edició brasilera de la publicació. Aquella polèmica portada ha passat a formar part de l’antologia del mal gust.

“Por causa do amor” és el nom de la seva autobiografia, publicada el 1996 quan encara era d’hora per fer-ne un balanç biogràfic. El llibre omple les pàgi-nes relligant la seva pròpia història amb la de la bossa nova i la del moviment musical brasiler dels anys seixanta.

La cançó“La Garota de Ipanema” és sens dubte la bossa nova més emblemàtica i un autèntic mite musical per a tota una generació. Ha estat la peça musical més adaptada de la història de la qual es troben des de versions orquestrals fins a

arranjaments jazzístics de tota mena.

El cantant i guitarrista João Gilberto la va començar a interpretar amb els seus autors, encarregats de popularitzar-la als clubs de Copacabana, i en van fer la primera gravació. L’any 1963 la disco-gràfica Verve va publicar el single amb l’acompanyament de Stang Getz al saxo i del mateix Tom Jobim al piano. Però fou l’esposa de João Gilberto, Astrud, qui la va fer popular mesos més tard a tot el món.

La melodia, i amb ella tota la bossa nova en general, va adquirir projecció internacional l’any 1964. La versió an-glesa de la cançó, traduïda per Norman Gimbel i interpretada per l’inoblidable Astrud Gilberto i el mateix saxofonista de la gravació original, Stang Getz, va ser un hit parade als EEUU. “The Girl from Ipanema” va ser nominada a set premis Grammy, dels quals en va guan-yar quatre, inclosos els de cançó i disc de l’any.

Mentre Brasil entrava en una llarga dictadura que duraria 21 anys, “La Garota de Ipanema” triomfava per tot el món interpretada per veus com la de Frank Sinatra, The Supremes, Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Petula Clark, Mina, Shirley Bassey, Cher, Madonna, Diana Krall, Sarah Vaughan, a més de Caetano Veloso, Roberto Carlos, Sergio Medes, Gal Costa i pràcticament tots els can-tants brasilers.

Malauradament, 50 anys després de la seva creació no existeix encara la versió de “La noia d’Ipanema”, ja que l’únic català que l’ha interpretat ha estat en Pau Donés de Jarabe de Palo i ho ha fet en espanyol.

Olha que coisa mais linda, mais cheia de graça. É ela a menina que vem e que passa

Num doce balanço caminho do mar.Moça do corpo dourado, do sol de Ipanema

O seu balançado é mais que um poemaé a coisa mais linda que eu já vi passar


Catalunya Metges Nº2

Documents

Transcript of Catalunya Metges Nº2