La Judit Olalde ens parla de no acumular errors.

GROC i LILAC . B . S a n t J o s e p - B a d a l o n a

07 J U N Y 2 0 1 7

EDITORIALpàg. 2

Í N D E X

EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...pàg. 3

L ‘ 1 c 1pàg. 7

LA PISSARRApàg. 12

EN SAM DIU...pàg. 15

LA MENT TAMBÉ JUGApàg. 18

ZONA SAMPEPpàg. 19

L’AGENDApàg. 21

LA GOTERApàg. 22

EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...

El mes de maig ens deixa un final de temporada increïble, amb Finals a Quatre, un 3x3 amb més de 250 participants i amb un sensacional ascens a Lliga EBA. Apoteòsic!

L’Adrià Meruelo ens explica els seus records relacio-nats amb el bàsquet. No te’ls pots perdre.

L ‘ 1 c 1

En Pol Amigó ens parla de la importància del sistema nerviós i com ens ajuda a ser millors jugadors/es.

EN SAM DIU...

@CBSantJosep

@cbsantjosep

facebook.com/cbsantjosep

LA MENT TAMBÉ JUGA

LA PISSARRA amb l’Andrés Monje

EDITORIAL

Ja sabem que, al començar a llegir aquest editorial, us entristireu, i és normal, ja que es tracta del darrer número d’aquesta temporada. Però també és important gaudir de les vacances i, malgrat que a la cova d’en Sam la temperatura es suavitza, cada cop comencem a necessitar samarretes més fines per poder sobreviure al microclima del Centre Parroquial.Ara bé, sabem que els vostres fills i filles ja estan més que acostumats a això, així que esperem veure’ls a tots al gran Campus d’Estiu que es-tem preparant per aquest juliol. Sortides lúdico-esportives, activitats a l’aire lliure, jocs, tallers... ah, i una mica de bàsquet també!Des d’aquí, també ens sumem a les múltiples felicitacions que hau-ran rebut els jugadors i jugadores per la temporada. Però tampoc ens oblidem d’aquelles figures de la banda, criticades en la derrota i elogia-des en el triomf. A tots els entrenadors, també, l’enhorabona per una gran temporada que ha estat plena d’enormes records, partits trepi-dants, Finals a Quatre, alegries... i també decepcions. Simplement re-cordar que el bàsquet, i l’esport en general, és així. Perquè uns puguin acabar contents, a molts d’altres els toca viure l’altra cara de la moneda.Finalment, també cal dedicar unes línies d’agraïment a tots els lectors de la revista. Poder-la fer ha significat una gran experiència, i passe-jar per Sampep i comentar coses que apareixien aquí era d’allò més gratificant. I no només per això, sinó que també gràcies pels partits, situacions, videos, fotografies i tot el que heu anat aportant al dia a dia de Sant Josep i que ens ha donat una pila d’idees per la revista.Esperem que pugui tenir continuïtat una temporada més i, malgrat sabem que tots els que us heu acostumat a llegir-la ens trobareu a fal-tar, no us preocupeu; i és que sempre ens podreu trobar a algun dels nostres punts de trobada habitual que molts ja sabeu (i no tant sols de Sant Josep).

Cordialment, l’equip de redacció i en Sam.

2

Equip de redacció : Gerard Castro

Óscar Rosés

redactors@cbsantjosep.net

Direcció i maquetació :Oriol Entrena

EN EL CAPITOL ANTERIOR...

Campionat de Barcelona MiniEl Mini A es va desplaçar a Manresa, on es disputava la Fase Final del Campionat de Barcelona. Els 8 millors equips de la fase regular es trobaven a la cita per tal de disputar-se els 3 llocs que donaven accés al Campionat de Catalunya. El conjunt d’en Sergi Curto es va enfrontar als Quarts de Final al C.B. Hospitalet. El partit dels nostres, molt seriós i sense deixar de treballar, va ser més competit del que va reflectir el marcador final (87-54), tot i que en cap període els del Baix Llobregat van superar al conjunt parroquial.A la semifinal, els groc-i-lila es veurien les cares amb el C.E. Valldemia, que va desfer-se del C.B. Cornellà a Quarts de Final. El partit contra els maresmencs va començar amb els groc-i-lila molt endollats i agafant un primer avantatge en el marcador. Malgrat l’encert del rival a la segona meitat, els parroquials no van deixar de treballar i es van endur la victòria amb un 76-88 final.Per últim, els nostres Minis van enfrontar-se a la desitjada final al Club Joventut Badalona. Un cop

més, ambdós equips es trobaven en una final. Un partit dominat pels verd-i-negres, però que van tenir els jugadors d’en Sergi Curto competint i lluitant durant tot el partit, realitzant una molt bona segona meitat, amb un marcador final de 83-95. Finalment, un més que meritori segon lloc que dóna accés a jugar el Campionat de Catalunya. Una setmana més de treball i desig per aquest equip, que buscarà culminar una temporada més que bona.

3

4

EN EL CAPITOL ANTERIOR...

El partit va ser d’allò més competit i vibrant. Tots dos equips es van deixar la pell a la pista i van arribar a un final d’infart que, s’hagués resolt d’una manera o l’altra, hagués estat injust per l’equip perdedor. El Cadet B va fer-se amb la victòria per un sol punt de diferència (58-59) i es va guanyar l’accés a la final contra el Club Joventut Badalona.L’endemà, el Cadet A va superar en el 3r i 4t lloc a l’UBSA amb el resultat final de 60 a 76, mentre que el Cadet B va veure’s superat pel Joventut Badalona per 67 a 59. Gran temporada de tots dos conjunts que, malgrat no haver-se fet amb el Campionat de Catalunya, han mostrat un gran joc i un creixement dels equips molt meritori.

Campionat de Catalunya Cadet InterterritorialEls nostres Cadets es trobaven a Cunit per celebrar la Final a 4 del Campionat de Catalunya Cadet Interterritorial. Els conjunts d’en Lluís Pintor i d’en Miquel Nolis es trobaven a la cita després de realitzar una fase prèvia pràcticament impecable i superar els respectius creuaments amb solvència.Així doncs, el format de la competició va fer que ambdós equips es trobessin a la semifinal. A l’altra banda del quadre s’enfrontaven el Club Joventut Badalona i la Unió Bàsquet Sant Adrià, tots dos equips de primer any.

Campionat de Catalunya Júnior InterterritorialEl Júnior B, entrenat per en Víctor Furones, va desplaçar-se a l’Escala per disputar la Final a Quatre del Campionat de Catalunya Júnior Interterritorial. Arribaven a la cita després d’una bona fase prèvia i havent superat per la mínima el C.B. Cerdanyola i al La Palma – Manyanet Molins als primers creuaments.A la semifinal els groc-i-lila es trobaven amb el Catalana Occident Manresa, també de primer any. Un matx molt disputat, que va acabar decantant-se pels interessos dels nostres amb un marcador final de 58 a 69. Així doncs, disputaven la gran final per fer-se amb el Campionat de Catalunya contra l’Escola de Bàsquet Marc Gasol U18, que havia superat la seva semifinal contra la UE Mataró B.

5

EN EL CAPITOL ANTERIOR...

CB Vic en la seva respectiva semifinal. El partit s’inaugurava amb un primer període de màxima igualtat entre dues plantilles que es coneixen a la perfecció. La força d’uns sòlids badalonins els donava els primers avantatges a la primera meitat. A la represa, la igualtat seguiria sent el denominador comú de la final i els mataronins van entrar amb un curt avantatge als darrers minuts. En uns minuts de molta tensió, els groc-i-liles es van tornar a posar al partit i en un frec a frec de primer nivell entre ambdós conjunts, el conjunt taronja va sentenciar el matx amb 3 triples que van proclamar al Mataró Parc Boet campió de la Copa Catalunya.

A la final (58-53), dominada des d’un principi pels gironins, el conjunt parroquial va anar a remolc durant tot el partit. Tot i no deixar de competir ni perdre la cara al matx, l’avantatge agafat pels gironins va ser massa pels d’en Víctor Furones, que tanquen la temporada amb un segon lloc al Campionat de Catalunya i una millora brutal.

Final a 4 de Copa CatalunyaEl conjunt dirigit per Sergi Vives es desplaçava a Salou, un cop més, per disputar la Final a 4 de Copa Catalunya. A més de determinar el campió, aquesta fase final donava el bitllet als 3 primers classificats per disputar la lliga EBA el curs següent. Després d’haver superat el Salou als quarts de final, els parroquials s’enfrontaven al Camping Bianya Roser en les semifinals pel títol. El partit va ser molt competit i amb un alt ritme, que va donar els primers avantatges als groc-i-liles gràcies al domini del rebot, fet que els va permetre córrer i segones opcions. Malgrat això, els barcelonins no van baixar els braços i van reduir l’avantatge amb un marcador final de 74-65. La victòria va permetre el pas a la final i l’accés a la Lliga EBA, fita molt important per al club.Així doncs, els de Sergi Vives s’enfrontarien a la final al Mataró Parc Boet, que es va desfer del

6

3x3 Festes de Maig de BadalonaEl passat 11 de Maig es va celebrar al Centre Parroquial la segona edició del 3x3 Festes de Maig de Badalona. Un total de 70 equips i més de 250 jugadors i jugadores van participar a la cita, deixant un bon matí de bàsquet i diversió. En categoria Escola de bàsquet, el conjunt guanyador va ser l’equip Kortatu Kids; en categoria Premini els vencedors van ser, en categoria masculina l’equip Chicago Melimpio i en categoria femenina Les Bombes Star. En categoria Mini, els guanyadors van ser Els Burrus Catalans, masculí, i MGC Basket, femení. En categoria Infantil el premi va ser per Esclavos Team (masculí) i What a Loosers? (femení). Per últim, en categoria Cadet, es van endur la victòria Space Jam, en nois, i Circol Clàssics Femení, en noies.

A part dels guanyadors, tothom va poder gaudir de bàsquet, premis i un ambient de luxe enmig de les Festes de Maig: un èxit brutal pel Club i la ciutat!

EN EL CAPITOL ANTERIOR...

7

L ' 1 c 1 amb Adrià Meruelo

• Nom complet: Adrià Meruelo del Aguila• Data de naixement: 19 de Juliol del 1997• Lloc de naixement: Sant Adrià del Besos• Relació actual amb el bàsquet: Jugador del Sènior i entrenador al Sant Josep de Badalona.• Clubs on has estat com a jugador: UBSA i Sant Josep.• Clubs on has estat com a entrenador: Sant Josep.• On tornaries si tinguessis oportunitat? Al Sant Josep, però entrant abans al Club.• Ha guanyat algun títol? (campionat clubs, seleccions, torneig...) Una lliga i torneig a l’UBSA, alguns tornejos a Sant Josep i vam ser 3rs de Catalunya a Cadet, però no molt més.• Pavelló on sempre t’ha agradat jugar? La parròquia.• Pavelló “odiat”? El camp de l’Olost.• Millor entrenador que has tingut? Marcel Roca.• Millor company amb qui has jugat? Antonio Ruiz, Aly Gueye i Gerard Blat.• Millor rival amb qui t’has enfrontat? Nil Brià. No sé si el millor, però sempre acabàvem donant-nos cops per tots costats i era molt difícil parar-lo.

Adrià Meruelo, jugador i entrenador al Club

“Vull ser campió de Copa Catalunya i competir amb aquest grup d’amics a Lliga EBA.”

8

L ' 1 c 1 amb Adrià Meruelo

• Un partit que recorda sempre. Per què? El partit pel 3r i 4rt lloc del Campionat Catalunya Cadet. No vaig poder jugar-lo per un lesió a la semifinal contra el Barça, però en Marcel Roca em va deixar sortir uns segons al final, i els pares i companys van tenir un detall amb mi que sempre els agrairé.• Una anècdota en algun entrenament, al vestuari, algun viatge, torneig..? (que es pugui explicar) Després de perdre al camp de Manresa a Cadet, a en Josep Vidal li va caure una gran bronca sobre el seu atacant. En Marcel va començar pel seu partit en defensa i va acabar parlant de La Carpa i en Genís fent pa amb tomàquet. Tothom estava molt seriós però, quan vam estar sols, vam riure i molt.• Groc o lila? Lila.• Entrenaments o partits? Partits.• ACB o NBA? NBA.• Jugador ACB: Joan Carles Navarro.

• Jugador NBA:Kevin Durant / Carmelo Anthony.• Entrenador: Obradovic.• Esport que no sigui bàsquet:Futbol.• Esportista:Usain Bolt.• Un hobby:Anar a passar uns dies a la muntanya i desconnectar.• Un lema:“L’ èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rera dia”.• Un desig:Ser campió de Copa Catalunya i competir amb aquest grup d’amics a Lliga EBA.• Un somni:Que desaparegui el terrorisme i els conflictes bèl·lics que només els paguen innocents.• Un país on agradaria viatjar per veure com viuen el bàsquet? USA.

9

L ' 1 c 1 amb Adrià Meruelo

• Queden 10 segons i perds d’1, bàsquet ràpid i defensar o jugar-se-la a l’últim segon? Quasi a l’últim segon, deixant opció a un palmeig o rebot.• Queden 3 segons i perds de 2. Te la jugues de triple o busques assegurar de dins 6,75? Penetrar, pase fora i triplot.• Es veu sent àrbitre? Mai.

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rera dia.”

10

11

12

LA PISSARRA

Els ulls de l’evolucióper Andrés Monje

Els petits detalls mouen el món. Sempre ho van fer.Va haver de ser una simple poma el que il·luminés a Isaac Newton. Només dos dels set fills de Leopold Mozart i Anna Maria Mozart van sobreviure a la Salzburg del segle XVIII, però un d’ells va ser Wolfgang Amadeus. A Fred Astaire li van dir que no sabia ballar, a Charles Chaplin que el seu art era massa complex per a la gent normal. A Michael Jordan que mai arribaria a l’elit.Alguns dels majors esdeveniments de la història no només van estar a punt de no ser-ho, és que mai s’esperava que ho fossin. Mai van estar sota control. Van arribar per atzar o persistència, sovint per la barreja d’ambdues. Bona part del que avui veiem, abans només existia a la imaginació d’algú titllat de llunàtic.I el bàsquet no és diferent.Tot evoluciona tant, que un parpelleig i un prejudici et fan quedar enrere. Algú veia possible fa vint anys un bàsquet sense pivots? Un moment cim del calendari en el qual s’optés per guardar i no projectar la mida? Com no fer servir als més alts en un joc concebut... bàsicament per a alts?L’evolució posa a prova pràcticament tot aspecte conegut. Desafia impossibles i demostra que qualsevol matís és susceptible de renovació. Qualsevol.El millor equip del món ho ha estat en bona mesura perquè, arribat un moment clau, va decidir que la forma d’alterar un escenari advers era plantejar un guió que mai s’havia vist a aquestes altures. Renunciar per complet a la mida, i fer-ho per desig, per alimentar altres esferes del joc. El ritme, l’espai, el caràcter aposicional, fer brollar un caos ordenat. Que aquest i no un altre fos el pla. Inicial i final.Steve Kerr, veient-se increïblement baix davant un exèrcit raquític però ple de fe i sota la tutela d’una mena de semi-déu, va trobar la resposta en portar

l’small-ball a l’extrem. Potser era arriscada. O potser era l’única. L’única cosa que avui sabem és que va apostar per ella, va projectar a Andre Iguodala –va fer explotar estructuralment l’escenari-, va recuperar a Draymond Green -el cor de la bèstia-, va ajuntar cendres del sòl i va reconstruïr al seu equip.Que des de llavors, únicament des de llavors, va tornar a ser l’intractable de sempre.Cinc jugadors petits van aixecar l’obra prou com per arribar a la glòria i passar a la història. Les dues coses alhora. Un conjunt de cinc que boten, passen i tiren, que poden intercanviar-se funcions en tots dos costats de la pista, que es comporten com un de sol. Amb Green i Iguodala com a articulacions de tota la resta, sostenint l’energia alliberada pel rei del joc, Stephen Curry, que, com no podia de ser una altra manera, va aparèixer més i millor just quan, per fi, va poder somriure, portant a la pràctica el seu bell art d’aniquilar.És així com es va tancar el cercle iniciat onze anys enrere, quan Mike D’Antoni es va trobar amb un base canadenc i junts van perpetrar, enmig d’un desert, acabar amb les cadenes que llavors sotmetien a la Lliga. Llavors el tècnic va preguntar a Steve Nash si seria capaç de dirigir un atac dominant usant possessions de set segons o menys. I aquell desafiament va ser el gèrmen de tot.Tots dos sabien que el cos de Nash no podria assumir aquesta velocitat, però també que la pilota

13

LA PISSARRA

Haver tingut l’oportunitat de veure-ho i aturar-se a entendre què ha significat. Fins i tot en la derrota, perquè entre el blanc (guanyar) i el negre (perdre) el més important sol ser assumirl’existència del gris (contextualitzar-). Contemplar el seu exemple al rescat de tot un equip mutilat per les lesions, a priori incapaç d’oposar cap resistència a un ogre de calibre històric. Al rescat de tota una organització àvida del seu primer anell. Al rescat de tota una comunitat, un estat i els seus 51 anys de sequera en les grans lligues de l’esport professional nord-americà. Tot això, i centenars de milers de somnis més, estaven sobre l’esquena de James. Un home de carn i ossos que durant un parell de setmanes va semblar adoptar forma de divinitat, fent creure possible l’impensable, desafiant amb la seva sola presència tota lògica. Cleveland, un commovedor exercici de supervivència, una plèiade de soldats a anys llum del rival en recursos però agafats al cor i la fe en l’omnipresència del seu líder, va plantar batalla. I en les seves circumstàncies el fet de fer-ho ja exposa una cosa extraordinària. Aquest equip va regalar al món una competència real que en condicions normals no semblava poder existir. Fins aquí va arribar el lideratge del seu líder i la mostra de l’impacte de la seva ubiqüitat sobre el rectangle.Com icona de la nova era. Perquè ja només existeix una manera de no valorar a Lebron James sobre

trigava la meitat d’aquest temps a creuar la pista i que la ment del geni necessitava només una desena part del mateix per fer tot allò possible. El base es va unir a la causa i junts van començar a canviar la NBA. Van obrir -gairebé van trencar- finestres, van inaugurar l’època del ritme i l’espai, del tir de tres i la filantropia col·lectiva. L’època actual.El renaixement.A la Badia és això el que abanderen, tant i tan bé que va ser just l’apologia de l’avantguarda, renunciar al pivot per reinventar-lo, el que va acabar tancant aquest cercle que van obrir a Arizona fa una dècada. I que alhora obre un altre nou perquè moltes altres obres es sumin a contribuir a la nova NBA, aquesta en la qual imperen les lleis del dinamisme, el triple, la profunditat de peces i els jugadors que ocupen una posició diferent en cada seqüència . Que representen totes alhora.Paradoxalment el millor exemple d’això es trobava aquests dies davant. Lebron James va ser tot l’imaginable per al seu equip. Fins i tot tot l’impossible d’imaginar. I no obstant això no va ser suficient, irònica mostra que en el bàsquet actual resulta impossible aconseguir la glòria sol. El joc és ja massa complex com per permetre-ho.James ha deixat centenars de dades històriques aquests dies. Centenars de nombres triturant precedents que reflecteixen la barbàrie d’un perfil que no galopa cap a la llegenda, ia la porta de la mà. I no obstant això cap d’aquests números mostra l’essencial. Estan molt lluny de fer-ho. Perquè només després de la qual salvatge es troba El Dorado.

14

LA PISSARRA

una pista. Només un. Negar-se a fer-ho. Aquests dies no només s’ha vist bàsquet. La història, moltes vegades capritxosa, va oferir un gest de complicitat amb dos punts d’inflexió imprescindibles, dos capítols essencials que d’aquí a lustres seran recordats com a tal. Com un equip va començar a canviar la llei col·lectiva i com un jugador va transcendir el límit individual. Tots dos formen, units, una mica allunyat del present. La constatació d’alguna cosa diferent, molt més important a nivell històric. Van adoptar de forma gràfica, compartint temps i espai, com es veu el joc i què suggereix al futur. Perquè aquests dies el món ha mirat. Però, al atendre, no ha vist únicament bàsquet. Sinó els ulls de la seva pròpia evolució.

http://kiaenzona.com/mas-basket/los-ojos-de-la-evolucion-por-andres-monje-35507/

15

EN SAM DIU . . .

Quan imaginem el cos humà, tothom pensa en ossos, músculs, tendons, lligaments, però normal-ment no parem atenció en el que fa que tot això funcioni: el sistema nerviós.El sistema nerviós està format pel cervell i tots els nervis que se’n desprenen, i és el responsable de transportar informació del cervell cap a totes les parts del cos i viceversa.

L’aliat desconegut: el sistema nerviós Quantes més vegades repetim i practiquem aquest moviment, més marcat quedarà el camí. D’aques-ta manera, mitjançant l’entrenament, millorem el nostre rendiment, ja que el sistema nerviós està més preparat per donar les ordres correctes i de forma més ràpida i precisa per executar aquell moviment.Què passa quan deixem d’entrenar? Doncs que el nostre jardí queda exposat al pas del temps, i cada dia que passa el camí marcat és menys evident. Per aquest motiu, quan tornem a entrenar, en el prim-er moment ens costa recuperar aquella finor que teníem. En funció de la nostra experiència i hores de pràctica, més marcat tindrem el camí i més sen-zill ens serà retrobar-lo després d’una aturada.I quan ens lesionem? Doncs quan ens lesionem, s’ajunten dos factors: - El repòs esportiu.- Lesions sobre el sistema nerviós.Del repòs ja n’hem parlat anteriorment. I pel que fa al segon, quan patim la lesió d’un teixit (un múscul o un lligament, per exemple) es poden le-sionar les terminacions nervioses que hi arriben, encarregades de fer arribar la informació al cervell i les ordres als músculs. Aquesta falta d’informació fa que el nostre sistema nerviós no pugui funcio-nar correctament. Si tornem al jardí de sorra, ens podem imaginar que hi ha hagut una ventada i el camí ha quedat enterrat. En aquests casos, serà de vital importància recuperar el correcte funciona-ment d’aquest sistema abans de reprendre la pràc-tica esportiva, d’altra manera estaríem exposats a un major risc de lesió degut a la manca d’efectivitat i eficiència del nostre sistema.Però el nostre sistema nerviós no només s’estimula amb el moviment. Quan observem un moviment o l’imaginem, el nostre cervell també s’activa, tot i que en menor mesura. Seria com si utilitzéssim una escombra enlloc d’un rasclet. És una eina que ens ajuda a seguir mantenint el camí marcat, tot i

Per tant, podem considerar el sistema nerviós com un element imprescindible per a qualsevol espor-tista, ja que el necessitem per:- Aprendre nous moviments- Augmentar el rendiment- Prevenir lesions- Prendre bones decisionsPer entendre com funciona, ens imaginarem que tenim un jardí de sorra i un rasclet.Quan practiquem un moviment per primera vega-da, estem obrint un nou camí sobre la sorra.

16

EN SAM DIU . . .

que en menor mesura. Seria com si utilitzéssim una escombra enlloc d’un rasclet. És una eina que ens ajuda a seguir mantenint el camí marcat, tot i que de forma menys profunda. Aquest efecte és molt útil, i no sempre prou utilitzat, quan patim una lesió.Si durant una lesió aprofitem per seguir anant a tots els entrenaments, realitzar la part que puguem

i estar presents i concentrats en el que fan els com-panys durant la resta de l’entrenament, i seguim una pauta d’exercicis adaptats al nostre estat que vegin encaminats a recuperar el correcte funcio-nament del nostre sistema nerviós, la nostra re-adaptació esportiva un cop superada la lesió serà molt més ràpida i positiva que si ens hem quedat a casa, ja que el nostre camí seguirà marcat a la sorra i només serà qüestió de repassar-lo i reapareixerà. Del contrari, haurem de començar a desenterrar el camí i ens portarà més temps.Aquest hàbit és important inculcar-lo des de ben petits, de manera que entenguin que sempre es pot entrenar, sigui seguint el ritme del grup o adaptat a la situació actual de lesió, però tot forma part de l’entrenament. I que davant d’una lesió, no s’ha de confondre el repòs esportiu (que només implica el repòs d’aquella zona lesionada) amb el repòs ab-solut.

Pol Amigó i Mustarós, Fisioterapeuta del Club

17

GROC i LILAC . B . S a n t J o s e p - B a d a l o n a

ANUNCIA’TA LA NOSTRA

REVISTA !!!!

Aqui pots anunciar la teva empresa o negoci.

Si et vols anunciar a la nostra revista, posa’t en contacte a:info@cbsantjosep.net

o bé al telèfon 659 04 45 90 (Oriol)

18

LA MENT TAMBE JUGA

No sumar errors

A la vida, com en l’esport, aprenem de les experièn-cies que vivim. Totes ens ensenyen coses diferents encara que ens succeeixin una i altra vegada. Hi ha situacions que experimentem de les que aprenem tant que no tornem a cometre els mateixos errors mai més. En canvi, hi ha altres a les que tornem a caure repetidament. Són circumstàncies que la vida ens posa davant tantes vegades com creu nec-essari per tal que aprenguem alguna cosa que ens costa més del normal. I la veritat és que, encara que no ho creiem, cada moment en el que les vivim as-similem una cosa nova.Ens dediquem a repetir patrons fruit de la nostra personalitat. Cadascú és com és i el que sembla senzill per alguns a d’altres els hi sembla un món. No importa quantes vegades ens enfrontem a una mateixa situació, o similar, el que és veritablement important és que cada cop estem una mica més preparats per afrontar-la, sent conscients de les nostres fortaleses i les nostres debilitats.L’experiència s’aprèn practicant, no té més. És una cosa mecànica, el mateix serveix per a una entrev-ista de feina que per augmentar el percentatge de tir de 3. Segurament el primer llançament que vam fer quan començàvem a jugar a bàsquet no va tocar ni l’anella, ni tan sols vam saber com va sortir la pi-lota de les nostres mans. Però amb esforç, constàn-

cia i capacitat d’aprenentatge, després d’anys i anys de pràctica podem convertir-nos en grans llançadors. El més important aquí, es no rendir-se pel camí, no donar-se per vençut. No hem de limitar-nos a no llençar i simplement passar la pilota per por a no ficar cistella, a no tocar ni l’anella. L’imprescindible es no sumar errors. No importa les vegades que fallem, això només vol dir que estem més preparats per encertar en la següent ocasió. Després de fal-lar un tir ja no som la mateixa persona que abans de llançar-lo. Possiblement a la pròxima jugada que tinguem un llançament, encara que estiguem morts de por, el llançarem més convençuts de que el ficarem.El mateix passa a la vida, no importa quantes vegades ensopeguem amb la mateixa pedra, però si és necessari reconèixer-la i recordar tot el que hem après les altres vegades que ens hem creuat amb ella. És igual quant de temps passi, l’interessant és que arribarà un dia en què aquesta pedra només sigui sorra a les nostres sabates i caminarem amb orgull per sobre d’ella.

Judit OlaldeJugadora, entrenadora i Psicòloga Coach

http://encestandohaciaelinfinito.blogspot.com

19

“ACB playoffs. @FCBarcelona Head coach Bartzokas. @ReseRice4 and Eriksson”@AcoachMMbasket

El TUIT del mes

ZONA SAMPEP

Tomás Garcia, Raúl 02/06/2002 Cadet BLçópez Cob, Axel 02/06/2004 Infantil BArqué Lucena, Ivan 02/06/2008 Pre-Mini BEntrena Duran, Oriol 03/06/1982 Entr. Sènior FemeníRàfols Pérez, Maria 09/06/1998 Delegada Sènior Fm.Cuartero Guerrero, Jenifer 10/06/1998 Sènior FemeníAniento Escuin, Núria 10/06/2005 Mini A FemeníParra Espallargas, Nil 11/06/2008 Pre-Mini BFernández Cintas, Eric 17/06/2000 Júnior BSagués Clavell, Magda 21/06/1995 Sènior FemeníRicou Catalán, Marc 22/06/2001 Cadet ASerra Montes, Aina 22/06/2006 Mini B FemeníPla Pujol, Ignasi 25/06/2010 Escola de BàsquetPla Pujol, Joana 25/06/2010 Escola de BàsquetCamps Tejedor, Aleix 26/06/2002 Cadet 1Santana Martín, Maria 26/06/2009 Escola de BàsquetAlbarracín Álvarez, Marta 27/06/1997 Sènior FemeníFajardo Enrici, Toni 27/06/2003 Infantil ASerra Bachs, Quique 28/06/2000 Júnior BGarcia Granda, Noa 29/06/2004 Infantil FemeníCasamajó Heredia, Martina 29/06/2006 Mini B FemeníLorente Triviño, Carlos 30/06/1999 Júnior A

Aniversaris de Juny

20

La FOTO del mes (238 likes)

ZONA SAMPEP

21

L ' AGENDA

Esdeveniments destacats a Sant Pep

NOM DATA HORAPortes Obertes mes de Juny -Campus d’Estiu 2017 26/06 al 28/07 -

22

LA GOTERA

7. Festiu del 12 d’octubre, una bona tarda on no hi havia classes i que ens permetia entrenar durant totes les hores possibles; va ser una llàstima que fos el dia de l’any amb més pluja, i que va fer que la pista central de Sant Josep quedés similar al Bétulo.

5. Bona estada dels equips extrangers al nostre torneig, al setembre. A part de la Stella Azzurra vam poder gaudir amb els amics del Maccabi de Tel Aviv. Bons jugadors a la pista, i grans entrenadors a la nit, on es van fer uns habituals de la Carpa de Titus amb tant sols un cap de setmana.

6. Gran final de partit de l’Infantil B davant l’Infantil C de la Penya a la primera fase; Amb el partit acabat, amb una victòria molt ajustada pels nostres, l’entrenador visitant va reunir els seus i, contra tot pronòstic, va seguir donant instruccions als jugadors. Per sort, al cap d’uns moments, es va assabentar que no quedava cap més període i el partit havia finalitzat.

4. Retorn sa i estalvi del nostre estimat Joacyr; un període de temps dur en la seva absència on més d’un va haver de montar i desmontar aros dia si i dia també, preparar el material del hockey, recollir pilotes, etc. Un clar exemple de com es troba a faltar una persona just en el moment que no hi és. Ben tornat, amic!

3. Enorme treball musical dels germans Orrantia. Bona composició, lletra original, ritme alegre i enganxós. Un single que cantem sovint i que mai abandona els nostres cervells. Amb ganes ja de veure l’àlbum complet!

2. Triple determinant i estratosfèric d’en Pol Correa davant l’EBG Marc Gasol. Amb el partit empatat després d’una treballada remuntada, el tir del base sobre la botzina decantava un autèntic partidàs, que servia a l’Infantil A per estrenar-se al màxim nivell de la categoria amb una sensacional victòria.

23

LA GOTERA

1. Per a tots els nens, el Campus era una cita d’allò més esperada. El que no saben és que pels entrenadors, també. Que nosaltres ens ho passem igual o millor que ells no ho sap tothom, però és una realitat. I sinó que li preguntin a la Montse, de Cal Tate... Bé, o als veïns!!! Un any més, el Campus va tornar a estar a l’alçada de les expectatives, i al sopar d’entrenadors tothom va acabar estant on volia.

#estembé #onvolíem

BON ESTIU A TOTHOM !!!