Cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter ... · Cens d’ocells aquàtics...

Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis

Cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter (el Ripollès, Osona i la Selva). 16 de gener de 2016 1

Cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter

(el Ripollès, Osona i la Selva)

16 de gener de 2016

Sectors visitats del curs principal del riu Ter:

TER 1 Camprodon - Riera de Vallfogona (Les Llosses-La Farga de Bebié).

Coordinador: Ferran Gonzàlez-Prat (650 12 46 01; [email protected]).

Participants: Carles Gonzàlez, Pau Ortiz, Anna Folch, Cristina Pérez i Ferran Gonzàlez-

Prat

TER 2 Riera de Vallfogona (Les Llosses-La Farga de Bebié) - Pont de Borgonyà (Sant

Vicenç de Torelló).

Coordinador: Jordi Viver ([email protected]).

Participants: Jordi Viver, Josep Puig, Eudald Viver, Marta Farrés i Guillem Bagaria.

TER 3 Pont de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) - Pont de la Gleva (Les Masies de

Voltregà-Manlleu).

Coordinador: Jordi Camprodon (609 36 34 39; [email protected]).

Participants: Jordi Camprodon, Xevi Rifà, Joan Culí i Arnau Soler

TER 4 Pont de la Gleva (Les Masies de Voltregà-Manlleu) - L’Esquerda (Les Masies de

Roda).

Coordinadors: Albert Pedro ([email protected]) i Marc Ordeix (628 26 83 21;

[email protected])

Participants: Judit Roquet, Ivet Roquet, Albert Pujols, Albert Pedro, Marc Ordeix, Èlia

Bretxa i Núria Sellarès. Joca al Passeig del Ter de Manlleu: Martí Franch.



TER 5 Antiga colònia de Còdol (Les Masies de Roda) – Presa del Pantà de Sau (Osona).

Coordinador: Joan Aymerich (667 68 51 31; [email protected]).

Participants: Roger Jutglà, Anna Vilà, Laura, Clara Teixidor, Esther Zaragoza, Xevi Buigas

i Joan Aymerich

TER 6 Embassaments de Susqueda i el Pasteral (La Selva).

Coordinador: Jordi Baucells (629 55 25 56; [email protected]).

Participants: Jordi Baucells, Pere Vila, David Vilassis, Marta Puigdomenech i Jordi Erra.

TER 7 Riu Gurri, des del pont de l’Eix Transversal (c-25) fins al pas del Molí.

Coordinador: Martí Franch i Irene Figueroa (669 35 07 76; [email protected])

TER 10 Pla de Sant Francesc.


TER 11 Joca de gavians (Teulada Puigneró a Roda de Ter / Sau).

Coordinador: Martí Franch i Jordi Baucells (669 35 07 76; [email protected])

TER 12 El Raurell.


TER 8 Estany temporal de la Torre d’en Franc (Vic)

Coordinador: Martí Franch (669 35 07 76; [email protected])

Altres sectors visitats:

TER 9 Pantà de Vallmitjana (Taradell).

Coordinador: Miquel Gómez ([email protected])



TER 9bis El Molinot.

Coordinador: Miquel Gómez ([email protected])

LLO 1 Pantà de Santa Creu de Jutglar (Olost)

Coordinador: Laia Jiménez (619 67 37 57; [email protected]).

Participants: Albert Subirà

Metodologia

Els 37 observadors -tots voluntaris-, pertanyen en bona part al Grup de Naturalistes

d’Osona, Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, Grup d’Estudi i Defensa de la

Natura del Ripollès i Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter. Aquests

observadors, es reparteixen en grups, bàsicament durant el matí, a partir de les 8:00

hores, per revisar sectors predeterminats de riu preferentment a peu o, si no és possible,

a peu i en cotxe.

A més a més, al capvespre es visiten diversos punts d’aigua d’interès i joques conegudes

de corbs marins grossos, gavians i diverses espècies d’ardeids.

Durant els censos, s’apunten TOTS els ocells que es puguin identificar, encara que no

siguin ocells aquàtics; també s’inclouen a la llista les espècies d’ocells no pròpiament

aquàtiques però que han estat detectades al moment del cens. També, els no

comptabilitzats (NC) i els no identificats (NI). Si es reconeixen els rastres de MAMÍFERS o

se'n veu algun (rata, rata d’aigua o ratbuf, senglar, guilla, teixó, llúdriga, visó americà, etc),

també se’n pren nota.

Meteorologia i hidrologia

El dia proposat per fer el cens, el 16 de gener de 2016 es va llevar força ventós sobretot a

l’Alt Ter –Ripollès i nord d’Osona-, si bé la jornada va ser força assolellada. Alguns grups

però, van començar el cens una mica més tard o, fins i tot, van posposar el cens al dia 17

per culpa del vent.



L’any 2015 ha destacat per ser força calorós i eixut. La tardor de 2015 i els primers mesos

d’hivern han estat, a banda de calorosos, força eixuts i això ha comportat que les reserves

d’aigua dels embassaments hagin baixat. El dia del cens però, els nivells dels

embassaments encara es mantenien força acceptables, a finals de gener de 2016, les

reserves de l’embassament de Sau eren de 114,62hm3 (al 69,35% de capacitat) i a

Susqueda 162,27hm3 (al 69,64%), 19% i un 25,4% menys respectivament que fa un any.

Les setmanes posteriors, el nivell dels embassaments ha continuat baixant notablement –

el 16 de febrer de 2016 a Sau s’enregistrava un nivell de 98,06hm3, 59,34% i a Susqueda

169,08hm3, 72,57%-.



Comentaris generals

Dels milers d’ocells observats, un total de 7.511, se’n destaca la informació següent:

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): al cens de 2016, com altres anys, es consideren

essencialment les dades obtingudes de les diferents joques (on es concentren al

capvespre). Els darrers anys, els corbs marins grossos del tram mitjà i alt del Ter s’han

concentrat al dormider del Cingle del Grau, a l’embassament de Sau. Aquesta joca es

controla per part del Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona periòdicament i se’n

compten tots els individus, si és possible setmanalment, des de l’any 2009 (vegeu la

Figura 1).

Dormider de corbmarins - Sau

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1-8 1-9 1-10 1-11 1-12 1-1 1-2 1-3 1-4 1-5 1-6

Mesos

Qu

an

titat

d'i

nd

ivid

us

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

2013-2014 2014-2015 2015-2016

Figura 1. Variació de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a la jóca de l’embassament de Sau des de

2009 fins a 2016. Font: Seguiment del Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona (Joan Aymerich).



Enguany, arrel del cens d’ocells hivernants i comptant amb la participació d’un bon

nombre de voluntaris, s’ha intentat identificar altres joques d’aquesta espècie a la comarca

i fer-ne un seguiment tal i com es fa a la joca del Cingle del Grau.

Des del mes de gener s’han seguit setmanalment les joques del pont del Pelut a Torelló,

la resclosa de Gallifa i la resclosa de la Riba, a les Masies de Voltregà, la Devesa de

Manlleu, el Cingle del Grau al pantà de Sau i la joca de Taradell.

Durant el cens d’hivernants del dia 16 de gener, es van comptabilitzar fins a 651 corbs

marins a l’embassament de Sau, aproximadament el doble dels que s’havien anat

detectant a la joca principal del Cingle del Grau. Arrel d’això i a partir d’indicis d’aparents

de la presència continuada d’aquesta espècie en algun punt de l’embassament de Sau

com al meandre del Pla de Sant Pau, es va afegir aquest punt als seguiments. La suma

dels exemplars del Cingle del Grau i del meandre del Pla de Sant Pau (324 i 336

respectivament) s’ajustaven més als exemplars detectats durant el dia del cens (651).

Dormiders de corbs marins Osona

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1-1 16-1 31-1 15-2 2-3 17-3

Mesos

Qu

an

tita

t d

'in

div

idu

s

Pont del Pelut Resclosa de GallifaResclosa de la Riba Devesa de ManlleuCingle el Grau Meandre Pla de Sant PauTaradell

Figura 2. Variació de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a la joca de l’embassament de Sau des de

2009 fins a 2016. Font: Seguiment del Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona (Joan Aymerich).



El seguiment d’aquestes joques al llarg de l’hivern pot aportar informació complementària

d’aquesta espècie i permet detectar-hi alteracions i/o desplaçaments. Per exemple, la joca

del meandre del Pla de Sant Pau va deixar de ser utilitzada després de d’observar-s’hi

una barca molt a la vora el dia 21 de febrer de 2016, fet que podia ocasionar algun

destorb per als animals. Per altra banda, des que es va “abandonar” aquesta joca, va

augmentar progressivament el nombre de corbs marins a les joques del Cingle del Grau i

de la Devesa de Manlleu. Això no obstant, caldria verificar aquests moviments a partir

d’observació d’individus anellats, per exemple, per poder relacionar aquests canvis en el

nombre d’individus entre les diferents joques.

Gavià argentat (Larus michaelis): durant el cens de 2016 es van poder comptar, altra

vegada, els gavians a la principal joca coneguda de la comarca, a les teulades de la

fàbrica de Puigneró a Roda de Ter.

Gavià argentat (Larus michaellis )

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Figura 3. Variació de la població de gavià argentat (Larus michaellis) detectada al cens d’ocells aquàtics

hivernants de l’Alt Ter, des de 1999 fins a 2016. Els anys 2011 i 2015 no es tenen dades de la jóca principal

de gavians a l’Alt Ter.



Enguany, es van comptabilitzar 1700 gavians argentats i 9 gavians foscos en aquesta

joca. No obstant, arran del cens es va detectar un moviment curiós d’aquests animals:

molts d’ells –uns 1500- es van veure nedant a l’aigua de l’embassament de Sau a l’alçada

Salou cap al capvespre. Sembla doncs que es tracta del mateix grup de gavians. No

obstant, amb el seguiment de dormiders de corbs marins que es fa des del Grup

d’Anellament de Calldetenes – Osona, s’ha observat que, si bé alguna nit l’han passat al

mig de l’aigua a Sau, aquest comportament no es repeteix cada nit.

La població de gavià argentat a la comarca ha anat en augment des del 1963 que va ser

detectada per primera vegada (Fauna Vertebrada d’Osona) fins l’any 2014 que es

constata el nombre més elevat d’individus a l’ajocador de Roda de Ter. El nombre de

gavians comptats enguany, mostra una lleugera disminució de la població d’aquesta

espècie –les dades de 2015 i 2011 no es poden tenir en compte perquè no són dades del

dormider-. Aquesta disminució podria ser deguda a les accions que va engegar l’any 2014

l’Ajuntament de Roda de Ter per dispersar aquests ocells arrel de les queixes dels veïns

pel soroll i la brutícia que generen (El9Nou, 12 de febrer de 2016). Al 2016 es vol ampliar

aquestes accions per dispersar completament aquests ocells. Si això es dugués a terme,

s’haurà de veure com evoluciona la població a la comarca els propers anys.

Ànec collverd (Anas plathyrhynchos): la població d’ànecs està, en general, molt lligada

als nuclis urbans –els grups més nombrosos es continuen detectant a Ripoll, Sant Quirze,

la Gleva, Manlleu i Roda de Ter-. Els darrers 15 anys aquesta espècie ha mantingut una

tendència a l’alça, malgrat que des de 2012 semblava que s’estabilitzava. Enguany però,

s’ha detectat un augment important d’individus, degut, sobretot, a l’increment detectat als

nuclis de Roda de Ter i Manlleu que han passat de 187 a 248 exemplars a Manlleu i de 13

a 134 al tram de Roda de Ter. El 2016, a l’Alt Ter, es van comptabilitzar 1473 ànecs de

collverd, un nombre molt superior al dels anys anteriors.



Ànec collverd (Anas plathyrhynchos)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Figura 4. Variació de la població d’ànec collverd (Anas plathyrhynchos) detectada al cens d’ocells aquàtics

hivernants de l’Alt Ter, des de 1999 fins a 2016.

Agró blanc (Casmerodius albus): els darrers anys ha mostrat una expansió notable al

conjunt d’Europa i també al nostre país.

Agró blanc (Casmerodius albus)

0

5

10

15

20

25

30

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Figura 5. Variació de la població d’agró blanc (Casmerodius albus) detectada al cens d’ocells aquàtics




Durant el cens del dia 16 de gener es van comptabilitzar 6 exemplars d’agró blanc al llarg

del recorregut de cens. No obstant, es pren com a dada el recompte dels dormiders

localitzats al llarg de l’hivern, per a aquesta espècie, concretament dos: al desguàs del

canal de Can Riba, aigua avall de l’Illa de Gallifa, les Masies de Voltregà i a la Devesa de

Manlleu. El dia del cens es van comptabilitzar 6 agrons a Gallifa, 7 a la Devesa i 2 a la

joca d’Orís. Així doncs, es constata la consolidació com a hivernant d’aquesta espècie a la

comarca.

Bernat pescaire (Ardea cinerea): el bernat pescaire és l’ardeid més estès a l’hivern en

aquesta àrea; hi és present tant durant l’hivern com els mesos de primavera i estiu, ja com

a nidificant. Com en el cas de l’agró blanc i altres ardeids, el bernat pescaire va presentar

una certa davallada del nombre d’exemplars hivernants detectats els anys 2012 i 2014.

Enguany però, s’han comptat fins a 90 bernats pescaires, xifres molt semblants a les de

l’any 2013.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

0

20

40

60

80

100

120

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Figura 6. Variació de la població de bernat pescaire (Ardea cinerea) detectada al cens d’ocells aquàtics




Aquesta espècie, però, a l’hivern també abunda enmig dels camps i algun any podrien

haver estat infravalorats. Per tal de comptabilitzar els individus reals que hi ha a la

comarca, seria bo controlar-ne les joques, com s’han fet enguany amb els agrons, els

gavians i els corbs marins.

Esplugabous (Bubulcus ibis): aquest ardeid, present a la plana de Vic des dels anys

1990, ha oscil·lat, en general, entre els 15 i els 50 exemplars hivernants. L’hivern

d’enguany -2015-2016- s’han anat seguint un grup molt nombrós d’esplugabous que

s’ajocaven als arbres de ribera del riu Ter a Manlleu (vegeu imatge superior Figura 7), a

l’entorn de la resclosa sota el pont nou de Roda de Ter i, els dies del cens, a les

instal·lacions de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic (vegeu imatge inferior

Figura 7). Al recompte dels ajocadors es van arribar a comptar fins a 223 individus el 21

d’octubre de 2015–la gran majoria esplugabous, si bé hi havia algun martinet blanc-. La

setmana del cens es van comptar 126 individus a l’EDAR de Vic (8 de gener de 2016).

Taula 1. Variació dels dormidors d’esplugabous (Bubulcus ibis) a Osona entre octubre de 2015 i gener de

2016.

Data Lloc / ajocador Recompte d’esplugabous

21 octubre de 2015 Riu Ter a Manlleu, Passeig del Ter 223 entre esplugabous i martinets

23 octubre de 2015 Roda de Ter 120 esplugabous

26 octubre de 2015 Riu Ter a Manlleu, Passeig del Ter 165 esplugabous

27 octubre de 2015 Riu Ter a Manlleu, Passeig del Ter 170 esplugabous + 20 martinets

18 novembre de 2015 Riu Ter a Manlleu, Passeig del Ter 185 esplugabous

27 novembre de 2015 Resclosa de Roda de Ter 130 esplugabous

8 gener de 2016 EDAR Vic 126 esplugabous

Si bé el seguiment dels ajocadors durant l’hivern va constatar la presència d’un gran

nombre d’esplugabous hivernants a la comarca, durant el cens no se’n va veure cap a

l’entorn del riu Ter. Només se n’ha comptat 5 exemplars al dormider de corbs marins de la

Devesa de Manlleu.



Figura 7. Esplugabous (Bubulcus ibis) al riu Ter a Manlleu el 21 d’octubre de 2015 –imatge superior-; i a

l’EDAR de Vic el 19 de gener de 2016 –imatge inferior-.

Martinet blanc (Egretta garzetta): és poc abundant a l’hivern al conjunt de l’Alt Ter, en

canvi, augmenta notablement com a nidificant. La seva població oscil·lava entre 1 i 3

exemplars fins a l’any 2010. Des del 2011, sembla que la seva tendència és anar en

augment, amb un màxim d’11 individus l’any 2013. Tal com s’ha descrit per als

esplugabous, si bé el dia del cens se’n van comptabilitzar únicament 8 individus –

comptats als dormiders d’Orís i Gallifa, a les Masies de Voltregà-, se’n van arribar a



comptar una vintena l’octubre de 2015 a la joca conjunta amb els esplugabous del

Passeig del Ter de Manlleu.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

0

2

4

6

8

10

12

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Figura 8. Variació de la població de martinet blanc (Egretta garzetta) detectada al cens d’ocells aquàtics


En termes generals, les diverses espècies d’ocells ardeids –agró blanc, bernat pescaire,

martinet blanc i esplugabous- observades durant aquest cens hivernal, així com d’altres

clarament hivernants, com el corb marí gros, han descrit una fluctuació semblant els

darrers anys, amb un descens del nombre d’individus els anys 2012 i 2014 i un augment

lleuger el 2013. Aquesta fluctuació, observada en diverses espècies, podria ser deguda a

les diferències interanuals dels hiverns a les zones de procedència, majoritàriament al

nord d’Europa. No obstant, també s’ha constatat una alteració important del nombre

d’ocells ardeids detectats al llarg del recorregut el dia del cens i del recompte dels

dormider. S’evidencia, per tant, que per estimar la població real d’hivernants d’aquestes

espècies a la comarca l’ideal és, com ja es venia fent per als corbs marins grossos, portar

un control exhaustiu dels dormiders que, en alguns casos –com s’ha observat per als

esplugabous i martinets blancs- poden ser canviants al llarg de l’hiern.



Blauet (Alcedo atthis): és present a l’Alt Ter tant a hivern com a l’estiu. D’uns anys ençà,

la millora de la qualitat de l’aigua dels rius i l’augment de l’abundància de peixos han

propiciat l’augment de la població d’aquest ocell piscívor. El gener de 2016 se’n van

observar únicament 6, un valor lleugerament inferior als anys 2014 i 2015. Aquests valors

són els més baixos dels darrers 10 anys. No obstant, s’han consultat les dades

d’anellament del programa Sylvia al riu Ter a l’alçada de la desembocadura del Sorreig,

del qual es disposa de dades des de l’any 2004 –dades cedides pel Grup d’Anellament de

Calldetenes - Osona-. Aquestes dades evidencien una variabilitat força important en el

nombre de captures d’aquesta espècie. No obstant, si es té en compte el nombre de dies

d’anellament per campanya -5 jornades cada hivern entre 2004 i 2012 i 3 des de 2013- no

hi ha una tendència a la baixa els darrers anys i la capturabilitat es manté més o menys

constant. Així doncs, no es pot descartar que la fluctuació sigui natural, deguda a factors

climàtics –que condicionin la població de migrants hivernants- o a una variabilitat

poblacional pròpia de l’espècie.

0

5

10

15

20

25

30

35

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Cens Hivernants

Anellament Sorreig

Anellament Sorreig"estimat a 5 dies"

Figura 9. Variació de la població de blauet (Alcedo atthis) detectada al cens d’ocells aquàtics hivernants de

l’Alt Ter des de 1999 fins a 2016–línia blava-, i les dades d’anellament a l’hiver del GACO des de 2005 fins a

2015 –línia vermella-. La línia discontinua estima les captures que s’haurien obtingut amb els mateixos dies

d’anellament –fins al 2012: 10 jornades a l’estiu i 5 a l’hivern, des de 2013: 7 jornades d’estiu i 3 d’hivern-.



Amb aquestes dades s’observa una variabilitat semblant entre el cens d’ocells hivernants i

l’anellament, amb pics més o menys destacables els anys 2008 i 2013. D’altra banda, si hi

afegim les dades d’anellament de la campanya d’estiu, s’observen els mateixos pics

màxims els anys esmentats –l’any que es detecta un nombre de blauets més gran a

l’hivern, l’estiu del mateix any se n’agafen més a les campanyes d’anellament-. Això però,

no ens aporta, per si sol, informació sobre les possibles causes d’aquestes fluctuacions.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Cens Hivernants

Anellaments estiu

Anellaments hivern

Figura 10. Variació de la població de blauet (Alcedo atthis) detectada al cens d’ocells aquàtics hivernants de

l’Alt Ter des de 1999 fins a 2016–línia blava-, dades d’anellament a l’hiver del GACO des de 2005 fins a 2015

–línia vermella- i a l’estiu –línia verda-. La línia discontinua estima les captures que s’haurien obtingut amb els

mateixos dies d’anellament –fins al 2012: 10 jornades a l’estiu i 5 a l’hivern, des de 2013: 7 jornades d’estiu i

3 d’hivern-.



Finalment, enguany caldria fer esment a les 2 oques vulgars (Anser anser) observades al

Ter al meandre del Gelabert i als 9 gavians foscos (Larus fuscus) vistos juntament amb

els gavians al dormidor de Roda de Ter.

Resumidament, el nombre d’ocells aquàtics hivernants censats el gener de 2016, un total

de 7.511, va ser força superior a l’any anterior, degut bàsicament al recompte dels

gavians argentats, que al 2015 no van poder ser controlats a la seva gran joca, com

enguany.

Manlleu, abril de 2016

Laia Jiménez Saldaña

Marc Ordeix i Rigo

[email protected]

Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter

Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu (Osona)

TEL: 93 851 51 76.

www.museudelter.cat

Cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter ... · Cens d’ocells aquàtics...

Documents

Transcript of Cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter ... · Cens d’ocells aquàtics...