C e n t r eE x c u r s i o n i s t ad e B a d a l o n a

2006

www.cebadalona.org

Membres de la JuntaPresident: Josep Montes

Vicepresident: Josep Martínez

Secretària: Carme Dimas

Administració

Tresoreria: Mª Teresa Lagunas

Joan Oliveras

Secretaria: Conxita Herrero

Ricard Caparròs

Seccions

Escalada: Rafel Vicente

Alta Muntanya: Joan Pera

Senderisme: Josep Martínez

Bicicleta de muntanya: Martí Montanyà

Tennis taula: Lluís Ferrer

Comunicació

Butlletí: Quim Carreras

Pàgina web: Martí Montanyà

Lluís Pujol

Serveis

Documentació: Jaume Suñol

Manteniment: Llorenç Molero

Material tècnic: Joan Oliveras

Rafel Vicente

Butlletí 2006 .3

Foto portada: Gorges de la Jonte

(Jordi Renom)

Centre Excursionista de Badalona

C/ Sant Anastasi 14 2on

Tel. 933 894 397

www. cebadalona.org

Aquest butlletí ha estat imprès en paper reciclat

SumariEditorial ............................................................ 4

SeccionsAlta Muntanya ............................................. 7Bicicleta de muntanya .............................. 17Escalada ................................................... 22Senderisme ............................................... 24Tennis de taula ......................................... 28

ArticlesLa gran volta al Posets amb esquís ......... 30Pito Costa

Excursió a l’illa de La Palma ..................... 31Santi Cebrián

Ruta guiada del Palau Robert: La serrade Marina. La vall de Betlem .................... 36

L’escalada i la por .................................... 38Jordi Renom

El Pic del Canigó ...................................... 40Santi Cebrián

La degradació dels espais de muntanyaals Països Catalans .................................. 44Joan Talarn

Dent du Géant ........................................... 46Eloi Villar

Sobre la Marxa de Regularitat ................. 50Jaume Suñol

Pedalant per l’estret de Gibraltar ............. 54Núria Gómez

L’àlbum del C.E.B. ......................................... 62

Breus .............................................................. 64

Adherit a la Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya i a laFederació Catalana de Tennis de Taula.Medalla d’Or de Repoblació Forestal.

4. Butlletí 2006

Butlletí 2006 .5

editorial

Bona Feina¡¡¡¡La temporada 05-06 ha esdevingut francament satisfactòria. Tots ens hem de felicitar perla feina ben feta; pel grau d'implicació dels socis; pel nivell d'activitat; per la formacióimpartida; per les activitats socials i de promoció; pel creixement lent però sostingut ennombre de socis, etc, etc, etc.

L'afany de ser millors, d'anar més lluny, a vegades el record dels temps passats; ensaboca a la més dura autocrítica i a un injust sentiments d'impotència, cansament i inclúsde fracàs.

Contràriament a aquest punt de vista, amb els peus a terra i des d'una posició d'humili-tat i modèstia del que és i representa la nostra entitat. Crec que és hora de passar del vic-timisme que sovint ens caracteritza, cap a l'orgull de formar part d'un col·lectiu que tre-balla diàriament en pro dels valors de respecte, conservació i promoció de la muntanya.Entre tots hem d'aconseguir donar valor al fet de pertànyer al CENTRE EXCURSIONISTADE BADALONA.

El curs d'Escalada, el curs d'Alpinisme, el curs d'Esquí de Muntanya, la 52ena Cursa deregularitat, la Festa del Badiu, la Fundeu, el Sopar Escandinau, el programa d'activitats,les tasques de conservació a la Serra de Marina, el butlletí, la pàgina web, etc, ..... sónalguns dels petits objectius que ens havíem marcat i que hem assolits amb èxit gràciesl'esforç de tothom. Únicament els resultats de la Festa de l'arbre, a la baixa durant elsdarrers anys ens empenten a replantejar la continuïtat d'aquesta activitat tradicional del'entitat, que alhora es troba desfasada i impossibilitada de competir amb altres iniciati-ves impulsades des de l'administració de la ciutat.

El trasllat a la nova seu del Centre, al carrer de la costa, està ara més a prop que mai.Esperem que el proper editorial serveixi per celebrar-ho. La consecució d'aquesta impor-tant fita haurà de permetre iniciar una nova etapa, on els servei cap als socis i les activi-tats al local social podran guanyar protagonisme.

Gràcies per fer-ho possible i bona feina.

Editorial

Pep MontesPresident del C.E.B.

6. Butlletí 2006

Butlletí 2006 .7

seccions

Si haguéssim de destacar alguna cosad'aquesta temporada seria l'èxit que hantingut les activitats de formació realitzadesi que han permès a un bon grapat de socisendinsar-se al món de la muntanya desdel coneixement de la tècnica, la pràcticai la seguretat en aquest medi.

Així doncs, a banda de les activitats habi-tuals, durant bona part del temps hemestat abocats a les tasques organitzatives,formatives i practiques d'aquests cursets.Concretament s'han dut a terme: El Cursd'Iniciació a l'Alpinisme Nivell I i el Cursd'Iniciaciació a l'Esquí de muntanya,(organitzat conjuntament amb el CentreExcursionista Puig Castellar. )

Curs d'Iniciació a l'Alpinisme Nivell I.Aquest curs, ha estat tutelat per l'ECAM,Escola Catalana d'Alta Muntanya, dins delprograma de cursos de promoció, que laFederació d'Entitats Excursionistes de

Catalunya programa amb les diferentsentitats. La Direcció del curs ha anat acàrrec de l'amic César Armengot, instruc-tor de l' ECAM i com a monitors han parti-cipat en Fernando, l' Eloi Villar i en PepMontes.

El nombre d'inscrits va cobrir totes les pla-ces previstes, un total de 12 participants.

El curs constava d'un apartat teòric, des-envolupat al Centre, i de classes pràcti-ques. El desenvolupament del curs vaestar molt condicionat per la climatologiadel darrer hivern. La gran nevada que vacaure just la setmana prèvia a la primerasortida pràctica, va impossibilitar l'inici delcurs a les dates previstes, a la vegadaque, ens va obligar a canviar els llocs onestaven previstes les pràctiques. Així final-ment el dissabte 4 de Febrer a coll de Pal,vàrem fer practiques de progressió enneu, ancoratges, autodetenció, assegu-

rances….. diumengedia 5, a la cresta dePeguera, vàrem practi-car la progressió enterreny mixt, reunionsen roca, asseguran-ces, ràpel, tècniquesde progressió en gla-cera, auto rescat, etc.

El cap de setmana 22 i23 d'abril, durant lasegona sortida pràcti-ca, desenvolupada aPrat d'Aguiló, desprésd'un llarg repàs,vàrem posar en pràcti-ca totes les tècniquesimpartides al curs fentun parell de canals dela zona.

Alta Muntanya

Sessió teòrica del curs d’iniciació a l’alpinisme

8. Butlletí 2006

seccions

Curs d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya.Curs organitzat conjuntament amb elCentre Excursionista Puig Castellar, entreels dies 7 i 21 de Febrer del 2006. Ladirecció del curs a anat a càrrec d'enManel Broch, i com a monitors han partici-pat en Pito Costa i la Mireia (PuigCastellar). Amb 6 cursetistes inscrits (5CEB i 1 Puig Castellar), vàrem complircompletament amb les expectatives plan-tejades. L'apartat teòric, es va desenvolu-par de manera alterna a Badalona i SantaColoma. Les sortides pràctiques van pren-dre com a base els refugis de la UEC i delCEC de la Molina. El dia 11, les pistes dePorté, van permetre conèixer i practicarles tècniques de descens en pista i neusverges de diversa natura. El dia 12, mit-jançant l'ascensió al Puigllançada, vàrempracticar la progressió amb esquís, l'ús deles pells, voltes maria, ganivetes, etc. ElCap de setmana 18 i 19, novament vaestar marcat pel mal temps. Tot i així, es

va poder ascendir fins al coll del Puigmalde Llo, i el Taga, continuant amb la pràcti-ca de les diferents tècniques d'ascens idescens amb esquís.

Com ja ha estat reiterat, des de la secciód'alta muntanya, hem fet una lectura moltpositiva del desenvolupament d'aquestcursos. L'elevat nivell de l'equip formador,així com l'entusiasme dels cursetistes hanfet possible aquest èxit. Cal agrair en nomde l'entitat la col·laboració de tots els ins-tructors i monitors, i molt especialment alManel Broch , al Cesar Armengot ,al PitoCosta i a l'Eloi Villar.

Pel que fa a l'activitat alpina dels habitualsde la secció, aquesta ha estat amplia ivariada: dos mil nou-cents, tres mils, viesferrades, corredors de neu, curses demuntanya ......en general però destaca l'in-terès creixent per les crestes pirenaiques,o pre-pirenaiques.

Sessió teòrica del curs d’esquí de muntanya.

Butlletí 2006 .9

seccions

La cresta de Peyrisses i la cresta d'enFerran, situades als Pirineus oriental iPrepirineus respectivament, van ser dosobjectius d'inici de temporada. Aquestadarrera, situada al bell mig de la Garrotxa,entre rouredes i alzinars, molt desconegu-da fins que una ressenya al Vèrtex la vadonar a conèixer fa pocs anys, és una fan-tàstica aresta, aèria, de bona roca i d'unnivell d'exposició mig. Perfecta per un diade tardor o primavera.

La cresta dels Infiernos - Garmonegro -Argualas ha estat un altre activitat alta-ment recomanable per la seva bellesa idificultat continguda. Un pas de III és lamàxima dificultat del recorregut, si nomencionem l'experiència viscuda a l'ares-ta dels Infiernos. Una tempesta elèctrica,ens va fer abandonar precipitadament elcim, després que en Jodi, en Joe, el Fede,la Maribel, la núria i Jo mateix, tastéssimcom els cabells se'ns eriçaven i els pals,penjats a la motxilla, començaven a vibrarsorollosament. Vàrem enllaçar 6 tresmilsen un cap de setmana, tot un èxit pelscol·leccionistes d'aquestes cotes.

La cresta i pic de la Maladeta, des delPortilló Superior ha estat la darrera crestad'aquesta temporada. Vàrem partir de laRenclusa, refugi recentment reformat iconvertit en un petit hotelet de muntanya.Tot i que l'aproximació fins al peu delPortilló Superior és llarga i embolicada,degut a la gran quantitat de fites dissemi-nades per la muntanya, res a veure amb eldescens. La baixada des del ColladoMaldito fins a la Besurta és un martiri difí-cil de recomanar i repetir. Amb tot, la cres-ta és molt recomanable. Un fet destacablede la sortida, sobretot pels que hem cone-gut la glacera de l'Aneto de fa més de 20anys, és el seu deplorable estat. Provocauna pena terrible comprovar com estàdesapareixent, probablement a causa delcanvi climàtic i per tant de l'activitat de totsnosaltres.

Durant la temporada de neu, hem fetalguns "pinitos" al Gra de Fajol, i al Cadí,on el bon estat de la neu ens ha proporcio-nat bones oportunitats de practicar l'alpi-nisme après molt a prop de casa. L'intentfallit de la Canal Jean Arlaud, degut a l'ex-

10. Butlletí 2006

seccions

cés de convocatòria, (hi havia tanta gentfent cua... que semblava un "botellón" a3000 metres) ens va obligar a fer cim perla via normal el passat més de maig.L'ascensió la vàrem fer amb esquís des dela vall de Viadós.

Un altre sortida destacable ha estat laferrada Regina, un premi a les ganes desortir i a la paciència dels que tot i tenir-hotot en contra, vàrem conduir plovent a botsi barrals fins a Oliana. Ens vàrem apropara peu de via, només per conèixer el puntd'entrada i com aquell que no vol la cosa,i un anar fent el dia es va acabar obrint ivàrem fer-la de manera molt satisfactòria.

El cim del Néouvielle, és un altre exemple,aquesta vegada assolit per la via normaldes del llac d'Aubert, el passat juliol, des-prés de 7 hores de caminar, i suportar unaintensa nevada.

Cal destacar també, per la seva singulari-tat i valor, l'activitat individual d'en PepGiralt, que amb suma paciència i meticu-

lositat va explorant i assolint totes les cotesde 2900 metres dels nostres Pirineus, mol-tes d'elles desconegudes i menyspreadesen front de les seves companyes quesovint amb pocs metres de diferència (finsa fer més de 3000 metres ) formen part dela primera divisió dels cims, i són visitadesper molts excursionistes i a la vegadacol·leccionistes d'aquest cims. VISCA ELS2900¡¡¡

Algunes de les ascensions que desta-quem aquesta temporada són les que esdetallen a continuació:

Cresta Peyrisses, Orlu, setembre 05

Cresta d'en Ferran (IV-), octubre 05

Ferrata Regina, Oliana, octubre 05.

Canal Central, Gra de Fajol Petit (220 m,60º, III), desembre 05

Canal Central, Gra de Fajol Gran (300 m,55º), març 06

Cim del Posets

Butlletí 2006 .11

seccions

Corredor Sabat, Serra del Cadí (300 m,55º, IV), març 06

Posets (3376), des de viadòs amb esquís,maig 06

Eristes (3045), des de viadòs amb esquís,maig 06

Puigpedrós (2914), juny 06

Cresta Infiernos - Garmonegro- Argualas,des de panticosa, (3073......), juliol 06

Néouvielle (3091), juliol 06

Pic de Millaris (2942), Juliol 06

Cresta i pic de la Maladeta (3308m), desde el portillo superior fins pico Abadias(3279), agost 06

Etc, etc......

A la pàgina web del centre, es poden tro-bar descripcions de la major part de lesascensions enumerades. Des d'aquí apro-fitem per oferir la web per tal de recollir lesactivitats individuals de tots els socis demanera que puguem disposar d'una sen-zilla i creiem molt útil, informació sobrel'activitat feta així com una font d'informa-ció útil per tots aquells que vulguin conèi-xer la nostra activitat.

Esquí de Muntanya

Així com l'any passat va ser un any nefastper la pràctica de l'esquí, enguany nopodem dir el mateix. De fet, ha estat lamillor de les temporades que he tingutmai. Les intenses nevades caigudes l'hi-vern passat ens van oferir bons gruixosper la pràctica de l'esquí de muntanya. Notan sols això, sinó que a més a més vanevar de manera generosa a totes leszones dels Pirineus. Des de la pica delCanigó fins als Pirineus més occidentals.

Vàrem començar la temporada avançat elnovembre, amb una sensacional sortida ala zona de Vallter amb els germansCarreras, en Ricard Molina i l'amic CarlosCastan. De l'aparcament inferior de l'esta-ció d'esquí de Vallter, cap al Coll de laMarrana, flanqueig cap als Aigols Podrits,ascens al Pic de l'Infern i descens cap alCirc de Carançà. La tornada amb el coetal cul -l'Anna Carreras havia d'anar a pen-car- pel Coll de Carançà, Coll de laMarrana i altre cop a Vallter. Una moltbona sortida per a començar la tempora-da. La neu força bona, tot i que, com cadatemporada, va tocar ratllar els esquísdegut als insuficients gruixos de neu.

Les primeres sortides de l'hivern les vàremfer per aquesta mateixa zona, aprofitant lapoca neu que hi havia i a voltes apurantmassa les sortides. El Puigmal, el Puigmalde Llo i la volta als Tres Colls de Núria,

Ascenció al Posets per Viadós

12. Butlletí 2006

seccions

amb nit al refugi de l'Orri, van ser algunesde les sortides que vàrem fer abans deque s'acabés el 2005. M'agradaria desta-car una gran sortida que vàrem fer a lazona de l'Ariège. Tot i que les condicionsde la neu van ser pèssimes, la bellesa del'itinerari i la sensacional meteorologia ensvan fer gaudir molt d'aquesta activitat. Del'Hospitalet-près-l'Andorre vàrem anar capal refugi de Rhule, per la Portella de Rhule.Allí férem nit. El dia següent, pujar al Colld'Alba, baixar fins a l'estany, fer l'ascensióal Cim del Nérasol i baixar per la sevamagnífica pala. Brutal!

Per les vacances de Nadal, la meteorolo-gia no ens va acompanyar. Així doncs,amb aquesta activitat vàrem tancar l'any,tot iniciant el 2006 amb unes sortides moltdestacables. La travessa des d'Arinsal,pujant el Comapedrosa pel Forat deMalhivern, baixant a Baiau i retornant perla vall de Soulcem; el Tuc dera Pincela i elTuc de Mulleres per la boca sud; la traves-sa de Cerler al Castanesa i descens fins ala vall de Corones i les ascensions fetesdurant el Curs d'Esquí de Muntanya ante-

riorment citat. Va ser, però, durant la pri-mavera quan vàrem poder fer les sortidesde més categoria de la temporada. A des-tacar el sensacional cap de setmana aAndorra: ascensió al cim de la Serrera il'Estanyó el mateix dia amb una neu immi-llorable, ascensió al Font Blanca i descensper la seva impressionant pala amb unescondicions molt òptimes; gran travessaamb l'amic Orbay per la zona de Viadós-Forcau-Estós-Llac del Portilló d'Ôo i laSoula...ruta cinc estrelles!; volta alsBesiberris i Montardo...impresionant!;Aneto (per variar); i el repicó amb la tra-vessa cap a la zona del Valais, des deTasch fins al Mont Rosa, tot fent algunsdels cims de la zona, tot i que la meteoro-logia no ens va acompanyar gens i, fins itot, vàrem assaborir una dura tempestaalpina durant el descens del cim delStralhorn...per sort, tot va quedar en anèc-dota.

Algunes de les ascensions i travesses quedestaquem aquesta temporada són lesque es detallen a continuació:

Gra de Fajol. Canal Central.

Butlletí 2006 .13

seccions

Pic de l'Infern (novembre del 2005).

Puigmal (desembre del 2005).

Núria-Finestrelles-Coll de la Torre d'Eina-Refugi de l'Orri-Nou Creus-Núria (desem-bre del 2005).

Travessa l'Hospitalet-près-l'Andorre-Refugi Rhule-Coll d'Alba-Nérassol-l'Hospitalet (desembre del 2005).

Travessa Arinsal-Comapedrosa-Baiau-Soulcem-Arinsal (gener del 2006).

Tuc dera Pincela-Tuc de Mulleres (generdel 2006).

Travessa Cerler-Castanesa-Vall deCorones (febrer del 2006).

Puigllançada-Puigmal de Llo-Taga (cursd'iniciació d'esquí de muntanya/febrer del2006).

Taga-Puigmal (febrer del 2006).

Bastiments-Taga (març del 2006).

Nou Creus (març del 2006).

Serrera-Estanyó-Font Blanca (març 2006).

Travessa Viadós-Posets-Forcau-Coll de laPaül-Estós-Cap dera Baquo-Refugi JeanArlaud-la Soula-Coll d'Aygues Tortes-Viadós (abril 2006).

Travessa Valais: Tasch-Taschhütte-Rimphishorn-Brittania Hütte-Stralhorn-Addlerpass-Refugi Monte Rosa-PuntaGniffeti-Zermatt (abril 2006).

14. Butlletí 2006

seccions

Valarties-Restanca-Bretxa Peyte-BesiberriSud-Vall de Besiberri-Restanca-Montardo(descens per la cara NE fins aValarties/maig del 2006).

Aneto (Maig 2006).

Curses de Muntanya.

Seguidament es fa un recull de les cursesmés destacades on membres de l'entitathan participat durant aquesta temporada.

3/9/05 Cursa Burriac attac - Castell deBurriac(F.Casanovas, J. Talarn, M.M.)15kms

18/9/05 Cursa de muntanya TAGA 2040(R.Molina, M.M 2h51') Copa catalanaCurses muntanya FEEC 2005. 23kms

2/10/05 Mitja Marato Collserola - organitzaUEC Horta (R.Molina, M.M 1h47')

6/11/05 Cursa de muntanya el Puigneulos- Serra de l'Albera C.EXc. La Jonquera(R.Molina, M.Verdaguer, M.M 4h21')32kms

22/1/06 Moià (Pedro, Martí 49'53") 10kms

30/4/06 Cursa del Catllar - C.Exc. Ripoll(R.Molina,M.Verdaguer, M.M) Circuit cata-là curses muntanya FEEC 2006, 24kms

14/5/06 Cursa de l'Alba - Collbató -Montserrat (M.Verdaguer, Pedro J, M.M)24kms.

3/6/06 Cuita el Sol (Quim Carreras,J.Mateu,Pere,M.M.) Copa catalana cursesde muntanya FEEC 2006, 4kms

2/9/06 Burriac attac (R.molina,F.Casanova, M.M) recomanada per FEEC2006, 15kms

Pep MontesPito Costa

Parada tècnica durant la cursa Cuita el Sol

Butlletí 2006 .15

16. Butlletí 2006

Butlletí 2006 .17

seccions

Com cada any ens trobem per a fer unpetit inventari d'allò que ha fet la secció.

Després d'un estiu ('05) sobre rodes perl'illa de Madagascar el setembre comen-çà amb empentat, doncs alguns delsmembres de la secció es van inscriure pera fer la Volta a la Cerdanya, una pedaladaque durant dos dies els durà pel Berguedàa recórrer més de 200km amb un desni-vell superior als 5000m. Per aquest motiuens calia fer sortides llargues i amb desni-vell i després de pensar una mica vàremdecidir agafar la bicicleta de carretera,modalitat a la qual aquest últim any s'hihan dedicat sortides. El quatre de setem-bre ens en anem a Berga, des d'oncomença la pedalada, per carreteressecundàries anem a St. Llorenç deMorunys d'aquí a Tuixén passant pel Portdel Comte i per darrera el Pedraforca capa Gósol , Saldes i una baixada fins l'eix delLlobregat per tornar a Berga on havíemdeixat el cotxe, total 116 km i més de2.300 m de desnivell. El dissabte següentseguint el mateix criteri tornem a agafar labicicleta ara per a fer btt, una ruta que ensdurà per muntanya des de casa fins al

Turó de l'Home. El dia està tapat i passatel poble de la Falda del Montseny enscomença a ploure, està emboirat i fa fred,així que deixem el Turó per un altre dia iprenem el trencall cap a Santa Fe on femun dinar al restaurant l'Avet Blau, esperantque deixi de ploure. Amb la panxa plena isense pluja enfilem carretera avall fins aSant Celoni on agafem el tren de tornada aBadalona, hem fet 104 km i igual que elcap de setmana passat més de 2.300 mde desnivell. Però la data de la pedaladas'acosta i diumenge tornem a sortir per laSerra de Marina a fer una matinal d'unsquaranta quilometres i una mica més demil metres de desnivell.

El cap de setmana del divuit i dinou desetembre ve l'hora de la veritat, La Volta ala Cerdanya, allà ens trobem gent cone-guda, entre ells en Pito Costa. Dissabteens enfilarem per la serra de Busa i diu-menge cap a la serra del Catllaràs. Haestat un cap de setmana dur, però per serel primer cop la cosa ha anat prou bé.

A partir d'aquest moment es produeix unainflexió i les sortides s'espaien més, els

Bicicleta de muntanya

18. Butlletí 2006

seccions

compromisos de cadascú , entre els qualhi ha els del centre fan disminuir l'activitatde la secció. Ens en anem a finals d'oc-tubre. El vint-i-tres, anem a les Guilleries.Deixem el cotxe a Aiguafreda i ens enfilemper pista i senders que ens obliguen arros-segar la bicicleta cap a Sant Miquel delFai, després cap a Centelles per tornar,sota un bon aiguat a Aiguafreda.

La propera sortida de la secció es fa elpont de Tots Sants. Ciclarem durant qua-tre dies per les terres de l'Ebre. Deixem elcotxe a Tortosa i au cap el Caro, Horta deSant Joan, Mora la Nova, Tivissa i de tor-nada a Tortosa. Estem enmig de la tardori els colors ocres i vermells donen al pai-satge un cromatisme especial. Ha estatuna ruta diversa tant pel paisatge com pelferm, camins, pistes, senders i carreteres.

Uns dies més tard, el sis de novembreparticipem a la 11a pedalada Barcelona-Sitges organitzada per la FederacióCiclista de Catalunya, que surt del camp

del Barça i va per les costes del Garraf finsa Sitges. Ens acompanya en RamonMassip i durant el trajecte ens trobemdiversa gent de Badalona lligada al mónde la bicicleta. Per a mi massa gent, peròés el preu que cal pagar per poder gaudird'aquesta carretera sense el perill delscotxes. El dia es fantàstic i les vistes quehi ha sobre el mar al circular per les cos-tes precioses. Però com que no en tenimprou decidim tornar a Badalona ciclant, alfinal sortirà un centenar de quilometres.

A finals de novembre , el vint-i-set una sor-tida per la Serralada Litoral, avui passo perun lloc on no hi havia estat mai , el SagratCor que hi ha sobre de Teià. Arribem al'últim dia de novembre i amb companyiad'en Xavier i Oriol, dos companys d'unmembre de la secció es fa la sortidaRipoll-Girona primer seguint la ruta delferro i després el carrilet d'Olot, uns centdeu quilometres.

Arribem a final d'any i ens toca la tradicio-nal sortida , a vegades lluny de casa avegades a prop, a vegades amb vermut avegades sense. Aquest any per la Serrade Marina i sense vermut però en compan-yia d'una noia nova, l'Amparo que sensehaver fet mai massa desnivell ni grans qui-lometratges farà la ruta com si ho haguésfet tota la vida, quaranta-tres quilòmetres iquasi mil metres de desnivell. Un bon fit-xatge aquesta Amparo.

Iniciem les vacances de Nadal i les bicistornen a ser embalades i facturades cap aSenegal , deu dies de descans sota unclima càlid ens faran passar l'hivern mésràpidament.

L'any comença com ha acabat amb tran-quil·litat ciclista motivada tant per la inèr-cia que portem com per les condicions cli-matològiques, què ens obliguen a passarels caps de setmana a casa.

Butlletí 2006 .19

seccions

A mitjans de gener, després d'haver fulle-jat l'últim Vértex, una sortida als pantansde Susqueda i el Pasteral. Un dia nomassa bo fresc i humit, però sense plujafins al final, ens va permetre fer el circuitgaudint del paisatge.

El mes de febrer, fem un parell de sortidesper la Serra de Marina i per variar unamica un cap de setmana ens en anem afer esquí de fons, al Plateau de Beille, undels llocs més guapos per a practicaraquests esport. En aquesta ocasió ensacompanyen en Ferran i la Maria així comen Fede i tota la seva colla.

Arribem al març i a més d'un parell deciclades per la Serra de Marina fem l'enci-galada més gran que he fet mai amb bici-cleta. L'onze de març marxem cap alMontsec de Rúbies. El dia és radiant esveuen els Pirineus nevats i el cel està benblau. Comencem alternant l'asfalt i la pistafins arribar a la pista què s'enfila a laPortella blanca, primer són uns clapes de

neu, però les clapes cada cop són mésgrans i al final ens passen unes tres horesarrossegant la bicicleta per neu crosta quequan es trenca et quedes enfonsat fins elsgenolls. Per fi comença el descens i la neues retira. Però aquí no s'acaba tot, sinóque amb les preses que s'està fent foscens saltem un trencall i acabem benembolicats enmig del boscs buscant elcamí. Per sort hi ha lluna plena i el cel estàseré cosa que ens permetrà arribar a lacarretera gairebé sense necessitat d'en-cendre el frontal. No se com sortim a l'al-çada de la font de les Bagasses. Des d'a-llà només ens queden un parell o tres dequilòmetres fins el cotxe. Ja són les deudel vespre i abans de tirar avall sopem.Qui dia tant dur, em sembla que tothom enalgun moment o altre ha patit una "pàjara".

Ens plantem a l'abril i amb ell la SetmanaSanta, com no alguns agafem el cotxecarreguem la baca i apa a ciclar perterres andaluses (podeu mirar l'articlesobre la Sierra del Grazalema i LosAlcornocales).

20. Butlletí 2006

seccions

El mes de maig no es fa cap sortida de btt,encara que les rodes continuen girant, arasobre les bicicletes de carretera.

Hem arribat al juny. El primer cap de set-mana fem una combinació d'activitats a laVall Farrera , dissabte per la tarda unsquants pugem xino-xano al Monteixo, enMartí també hi puja però participant en lacursa La cuita al Sol (mireu secció de cur-ses) i diumenge ens en anem a ciclar perla zona :Arreu-Alins-Tor i Coll de Cabús(Andorra). Un paisatge pirinenc que ja feiamassa temps que no veia i quan el tensdavant te'n adones de com l'enyores.

Al juliol hi ha organitzada una sortida alBerguedà, però diversos contratempsconverteixen la sortida multitudinària en

una sortida limitada a tres membres. Allàdescobrim zones increïbles i força dures.Dissabte la serra del Catllaràs, on unapluja ens deixa com a pollets, semblamentida que estem en un any de sequera.Diumenge cap a Coll de Pal i la Molina peracabar visitant Castellà de N'Hug . Ja soma finals de mes i les bicis es tornen a posaren caixes per marxar cap a la India, mésconcretament la zona del Ladak on algunsde nosaltres em decidit passar les vacan-ces entre colls que superen els quatre milmetres.

Les vacances s'acaben i tornem a ciclarper terres catalanes, una de les primeressortides del nou curs ha esta la del pontde la Diada, la Pedals de Foc, en tresdies. En aquesta ocasió ens acompanya-

Butlletí 2006 .21

seccions

rà en David Campany, les ganes de feraquesta travessa ha fet que deixés tots elcompromisos per acompanyar-nos i liagraïm.

Actualment estem preparant una sortidapel Pont del Pilar de la qual ja us informa-rem l'any que ve.

Com podeu veure no som màquines i ensagraden tantes cosa que a vegades escomplicat encaixar-ho tot, però el quetenim clar es que la bici ens té el cor robati descobrir el territori sobre rodes ensapassiona, així que esteu convidats i con-vidades a acompanyar-nos i a fer propos-tes.

Abans d'acabar voldria donar les gràciesa un personatge per la seva constància.Té un full d'Excel amb totes les sortidesque fa, siguin llargues o curtes, vagi ambuns o altres. Ha estat gràcies a aquestaeina que avui ens hem pogut seure unaestona a redactar aquest inventari. Elsaltres ho hem provat però sense èxit, avegades per mandra a vegades per oblitla llista ha estat sempre incomplerta.

Núria GómezMartí Montanyà

Des de fa uns anys la Secció d'Escalada del CEB s' ha vist incrementadaper escaladors mes joves que, juntament amb els més veterans, surtensovint a escalar vies per diversos punts de la geografia catalana com Montserrat, Pedraforca o Àger, així com als Alps. Aquest increment d'activitat fa que el dijous, dia de reunió al Centre, hi hagi més ambient d' escalada. Això beneficia l'entitat i cal que perduri durant molts anys més. Aquesta circunstancia també ens anima als veterans a ensenyar a més gent a escalar organitzant cursets cada tardor.

Al darrer curset, realitzat el mes Octubre de 2005, es va aplicar per primera vegada la nova normativa de l'ECAM (Escola Catalana d'Alta Muntanya) tan pel que fa a titulació dels monitors com pel temari a seguir. L' objectiu principal dels cursos es que tots els cursetistes en acabar la formació hagin après a escalar de primers decordada, i puc dir amb satisfacció que enguany s' ha assolit

l'objectiu. Els participants varen ser: Victor Cervelló, Abel Arrabal, David Meya, Mireia Jurado, Salvador Jurado, Jaume Carreras, Jordi Bruna, Xavier Lérida i Adrià Gosálbez, i per part dels monitors i col·laboradors: Jordi Puig, Joan Oliveras, Joe Jones, Xavier Primo, Joan Pera i Rafel Vicente.

Les zones de pràctiques van ser Cèllecs, Montserrat i Vilanova de Meià i en la cloenda va haver-hi un pica-pica, diplomes d'assitència i un regal de record per part de la botiga d'esports de muntanya E-Piri Mountanis, que sovint ens recolza a les diverses activitats que organitza la Secció.

Enguany, la Secció d'Escalada també ha estat presenta la Festa del Badiu, que es celebra cada any amb motiu de les Festes de Maig. Igual que altres anys es va instal·larun rocòdrom que va tenir molt d'èxit a la vegada que

es promocionava l'entitat.

Animem a continuar escalant a tots aquellsque ja ho fan i a passar pel CEB i

conèixer-nos a tots aquells que us hi voleu iniciar.

Escalada

22. Butlletí 2006

seccions

Foto: Via GEM. Plecs de la Vinya Nova (Montserrat)

Butlletí 2006 .23

seccions

També cal destacar que aquest agostpassat, Francesc Sunyol va obrir, en soli-tari i per baix, una via a Malanyeu queporta el seu nom. Aquesta consta de 3llargs amb llargades d’entre 25 i 30metres, i es troba situada a un pany deparet fàcilment identificable des del poble.Per repetir-la calen 8 cintes express i elmaterial per muntar les reunions, i per bai-xar ho podrem fer rapelant per la mateixavia.

Rafel Vicente

Via: Francesc Sunyol

Gorges de la Jonte

Cavallers

Via Fraguel Rock

24. Butlletí 2006

seccions

¿Per què Senderisme? i no Excursionismeo Muntanyisme. Tot de sobte i per comen-çar, (tasca feixuga), caldrà definir quès'entén per senderisme.

El senderisme tal i com l'entenem al nostre"centre", comprèn totes les activitats quees realitzen caminant pel camp o la mun-tanya, des de la simple passejada percorriols més o menys planers, a l'ascensióa cims per vies poc traçades i que fannecessari l'ajut de les mans per petitesgrimpades.

La tria de l'activitat a realitzar dins d'unventall tan ample de possibilitats, sols potfer-la la persona que pensa participar enalguna de les "sortides" proposades, jaque ell o ella, són els únics i reals coneixe-dors del seu estat de forma física, psicolò-gica i preparació tècnica.

Dins d'aquesta política "d'ample espec-tre" els membres de la Secció Senderisme,ens hem aplicat a la tasca de fer i promou-re excursions de tot nivell:

** Caminades per la nostra mai prou lloa-da Serra de Marina.

** Col·laboracions amb els responsablesdel Parc de la Serralada de Marina perajudar a la reforestació, neteja i mante-niment del bosc

** Realització de la Festa de l'Arbre

** Realització de la 52 Caminada deRegularitat

** Excursions del nostre grup de veterans"Els Climents" a:

St. Salvador de Les Espases

Puig-graciós / Cingles de Bertí

Bufadors de Bevi

Baix Empordà

Vallès Oriental

Sant Segimon

Es digne de menció el nombre d'assis-tents a aquestes excursions de veterans,ja que cada cop s'apleguen de 15 a 20persones.

** Programa "41 Sostres Comarcals deCatalunya"

Els organitzadors d'aquestes excursions,atès l'alt interès cultural i esportiu d'aquestprograma, així com que la majoria de lesexcursions són a l'abast de tothom, sol·lici-ten la vostra participació.

Continuant amb el decurs, del programahem visitat fins ara, 14 de les 41 comar-ques i assolit els seus punts culminants,alguns d'ells tan bonics i classics com :

l Pallars Jussá, el Pic de Peguera.

A La Selva, les Agudes per els Castellets

Al Ripollès, el Puigmal (amb vivac al cim)

A La Cerdanya, la Tossa Plana de Lles, encondicions hivernals

I altres cims més tranquils com:

Al Vallès Oriental, el Turó de l'Home

Senderisme

Butlletí 2006 .25

seccions

Al Vallès Occidental, La Mola de SantLlorenç

A la Garrotxa, el Comanegra

A Osona, el Matagalls

A l'Anoia i El Bages, Sant Jeroni

Al Baix Llobregat, l'Albarda Castellana

A la Conca de Barberà, el Tossal de laBaltasana

Al Maresme, el Turó d'en Vives

Queden pendents de realitzar dues excur-sions ja programades previament i quevaren tenir que ser ajornardes al seu dia,per raons del mal estat de la neu. El Tucde Mulleres, a la Vall d'Aran i el Pic deCosta Cabirolera, al Berguedà.

Com és normal després de l'estiu, conti-nuarem programant i realitzant els 27 sos-tres mancants, per tal d'assolir el total dels41.

Independenment de les excursions "ofi-

cials", membres d'aquest grup han realit-zat a titol privat, però sempre oberts a laparticipació d'altres persones, un bon gra-pat d'activitats, per exemple:

El Camí de Sant Jaume, des de Montserrata Santiago.

El Camí de Sant Jaume del Nord, des deSan Sebastián a Santiago.

Travessa integral de Montserrat.

Assistència a la 8ª Marxa nocturnaBadalona - Montserrat, que organitzenanyalment una colla de socis i amics quetreballen a l'empresa O + B.

Ascensió al Moncayo.

Travessa del Congost de Montrebei.

Ascensions i Travesses als Pirineus:

Canigó

La Sarra-Respomuso-Infiernos.

Gavarnie-Serraders-Taillón.

Cim del Comanegra

26. Butlletí 2006

seccions

Andorra-Pic de Casamanya-Llac deJoucla.

Tavascan-Pla de Boavi-Estany deCertescan.

La llista d'activitats esdevindria llarguíssi-ma, i com que ja hem abusat prou de lavostra atenció, ho deixem així

Grup "CLIMENTS"

Amb l'objectiu de facilitar l'accés a la mun-tanya propera, el senderisme en els seuaspecte de caminades fàcils per a tothom,la recreació de la natura, i el coneixementdels aspectes culturals tradicionals del'entorn, aquest Grup continua fent el seuprograma d'excursions amb un bon nom-bre de participants a cada sortida, queoscil·la entre divuit i vint persones.

Aquesta temporada hem caminat per:L'Altiplà del Montgrí al Baix Empordà.

Sant Cebrià de Cabanyes, Pou de glaç, ala zona del Vallès oriental.

Sant Salvador de les Espases, al VallèsOccidental.

Sant Segimon, al Parc natural delMontseny.

Cingles de Bertí, Puiggraciós, castell deClascar, al Vallès Oriental.

Els Bufadors de Boví, a la comarca delRipollès.

Cada excursió ens la presenta documen-tada el nostre consoci Jaume Suñol. Totsels participants reben una fitxa ambdetalls de la situació, la dificultat de lacaminada, el temps de marxa, i una notareferent a la bellesa del paisatge. Tambés'hi detalla l'itinerari amb els punts desta-

cats del relleu i els aspectes d'especialinterès, i unes fotografies amb una nota alpeu que recordaran el nostre pas per lesconegudes muntanyes. També el detalldel mapa de la zona i un gràfic de distàn-cies i alçades que ens facilitaran poderrepetir l'excursió en altres ocasions. És undetall molt interessant que agraïm al nos-tre amic Jaume.

Donem a continuació un resum del detallsobre la informació que se'ns facilita perfer una excursió i que si la voleu fer usassegurem la facilitat i la bellesa de l'itine-rari:

Cingles de Bertí

Santuari de Puiggraciós - Castell deClascar.

Comarca: Vallès Oriental

Itinerari: Urbanització de l'Ametlla delVallès, Santuari de Puiggraciós, coll decan Tripeta, pujada als cingles de Bertí pelGrau Mercader, cal Mestret, Sot d'enBerga i Castell de Clascar.

Dificultat: fàcil

Temps: 1h 45'

Bellesa: 9

Camí ample, fàcil durant tot el trajecte.

Sortida del Santuari i Torre de Puiggraciós(699m).

17 minuts: Coll de can Tripeta. Vista a dosvessants, panoràmica a Montmany, l'Ullà iFigaró. A ponent les bagues de Pollancre iPuigllunell, que més avall servirà lesaigües al riu Tenes que es forma abansd'arribar a Bigues.

Butlletí 2006 .27

seccions

10 minuts: Grau Mercader. Panoràmicadel Montseny des del Matagalls fins LesAgudes i el Turó de l'Home.

3 minuts: Masia de Can Mestret.

30 minuts: Castell del Casclar, abandonata mig construir. Un magnífic bosc d'alzi-nes envolta l'entrada al recinte. Aquest llocés la part més meridional dels Cingles deBertí.

Si us animeu a participar a les nostres sor-tides només heu de passar pel CentreExcursionista els dijous de 8 a 10 del ves-pre que és quan en parlem i organitzemles sortides.

Aquest mateix Grup, com ja es va explicaren el butlletí anterior, col·labora amb elDepartament de Medi Ambient del'Ajuntament de Badalona en la conserva-ció i millora de la serralada de Marina, pro-gramant uns itineraris pels voltants delmunicipi, que amb la mateixa finalitat deles nostres excursions s'ampliaran a altresciutadans per donar a conèixer raconsinèdits, de fàcil accés i bonics. Alguns

desconeguts tot i ser propers al nostreentorn.

Com a tasca addicional, i conjuntamenttambé amb el departament de MediAmbient, aquest grup segueix traslladant-se un cop al mes, generalment el darreriumenge, a la capçalera de la serraladabadalonina formada per la Coscollada, lesMaleses i Turó de l'Home que envolten lazona de can Ruti, per realitzar tasques deregatge, neteja del sotabosc i senyalitza-ció del planter i arbres recent sembrats. Ésuna forma de mantenir un compromís soli-dari amb l'entorn del municipi i les muntan-yes que l'encerclen, tasca que encara queno correspon als objectius fonamentals del'Entitat, queda adscrita a unes aporta-cions de caràcter solidari per la conserva-ció i prevenció de les nostres malmesesmuntanyes, que entre el foc i el vandalis-me presenten la llastimosa presenciad'uns turons cada vegada més desfores-tats, propensos una erosió que finalmentacaba amb la mateixa muntanya.

Carme Dimas i Raymí

Santi Cebrián

Alguns dels participants a l'excursió del Grup Climents al castell del Clascar, a la zona del cingles de Bertí.

28. Butlletí 2006

seccions

Aquesta temporada ha estat una micadecebedora, ja que no hem aconseguit elsobjectius marcats a l'inici de la temporada.

Els resultats han estat els següents:

A la "Lliga Catalana Absoluta" (3aNacional), l'equip ha estat lluitant tota latemporada pel títol, però als darrers partitsvaren perdre l'oportunitat d'assolir el títol,al perdre els dos últims partits, contra elsque varen quedar primer i segons. Enaquesta categoria varen jugar en Josep M.Nolis, en Pere Carmona i en Toni Martínez,sent el jugador mes regular en PereCarmona.

Respecte a la categoria de "Preferent", l'e-quip de l'entitat tan sols va assolir la cin-quena posició de la seva lliga, i a la com-petició de copa va ser eliminat a quarts definal. Els jugadors d'aquesta categoriavaren ser en Jordi Serra, En Pere Navarro,l'Isaac Llopis, en Carles Nieto i en FerranRoca, sent el jugador mes regular en JordiSerra.

A la categoria de "Segona Provincial", l'e-quip format per en Jordi Margenat, enRicard Dalmau i la Zaida Codina, tambévaren quedar cinquens del seu grup.

Respecte a la categoria d'edats "Juvenil iInfantil", el Centre ha tingut dos equips, ala "Lliga", un format pels jugadors juvenils(Carles Nieto, Joel Martínez i DaniVázquez) i l'altra pels jugadors Infantils ialevins (Francesc Nieto, Alejandro delBarco i Jan Caralt). L'equip "A" (infantils ialevins) varen quedar setens a la competi-ció, i l'equip "B" (juvenils) tercers. A lacompetició de copa, es varen fer tambédos equips, però canvien alguns jugadors,passant en Carlos Nieto a l'equip "A" i en

Joan Caralt a l'equip "B". Els resultats d'a-questa competició, han estat millor que lalliga, ja que l'equip "A" va quedar segon il'equip "B" tercer. Els jugadors mes regu-lars d'aquestes categories varen ser enJoan Caralt (infantil) i en Carlos Nieto(juvenils).

Per últim, a la categoria de "Veterans", l'e-quip va quedar sisè de la Lliga. Aquestequip ha estat format per en Pere Navarro,en Josep M. Nolis, en Lluís Farrés i en Fco.Pérez, sent el jugador mes regular enJosep M. Nolis.

XI TORNEIG "FACUNDO LAGUNAS"

Com cada any, el passat 28 de maig apartir de les sis de la tarda, es va celebrarel Torneig "FACUNDO LAGUNAS" de ten-nis de taula (ping-pong) en la seva XI edi-ció.

Aquest torneig, es un petit homenatgedels jugadors de tennis de taula de l'enti-tat cap al seu entrenador i mestre.

Els partits disputats varen ser les finals deles diferents categories, ja que durant totel mes anterior, s'havien jugat els diferentspartits corresponents a la classificació ieliminatòries dels diferents grups, queestaven agrupats en quatre categories,Infantils, Juvenils, Absolut i Social.

I com a cloenda i després de les finals, vahaver el lliurament dels obsequis a tots elparticipants i als jugadors mes regulars dela competició de lliga 2005/2006, acabantamb un petit berenar.

PARTICIPANTS:

A la categoria de "Infantils" varen jugar 9

Tennis de taula

Butlletí 2006 .29

seccions

jugadors, i es va repetir la final de l'anyanterior, però diferent resultat, ja que elguanyador va ser en Joan Caralt que vavèncer a Guillem Martí.

A la categoria "Juvenil", varen participarsis jugadors, quedant campió en JoelMartínez, que va guanyar al vencedor dela final infantil en Joan Caralt.

A la categoria "Absoluta" varen jugar 18jugadors, arribant a la final en PereNavarro i en Josep Mª Nolis, sent el guan-yador en Pere Navarro, després d'un par-tit molt disputat.

A la categoria de Social, hi van participar10 jugadors, però no es va poder jugar lessemifinals i la final per problemes particu-lars del jugadors. El semifinalistes varenser Josep Montes/Lexan i JosepMartínez/Ramon Massip.

30. Butlletí 2006

articles

Un dels petits plaers d'aquesta vida és feruna travessa amb esquís de muntanyapels Pirineus, entre setmana, i amb unescondicions meteorològiques i d'innivacióassegurades. Dissortadament, és forçadifícil que aquesta conjunció es produeixi,i més tenint en compte que treballem i noens podem agafar tots els dies que ensvénen de gust.

Tot i això, fa un parell d'anys que un servi-dor i l'amic Manel Orbay podem donar-nosaquest gust i organitzem una alta ruta pelsPirineus. Quatre dies donen força de si imés tenint en compte que ho fem per pri-mavera, podent dissenyar la ruta amb jor-nades més llargues i més desnivells acu-mulats. És apassionant la feina anterior ala travessa: compilar informació, informar-nos de les condicions, logística en generali, sobretot, traçar l'itinerari sobre el mapa,tenint en compte que sempre acabemsent optimistes amb els nostres objectius.De fet, acostumem a fer una ruta agafant

informació d'aquí i d'allí, però mai teninttota la ruta ressenyada.

Aquest any vàrem dissenyar una ruta cir-cular molt i molt recomanable: Viadós-Posets-refugi Angel Orus-coll de la Paül-Estós-Cap dera Baquo-Refugi JeanArlaud-coll Gourgs Blancs-refugi de laSoula-coll d'Aygues Tortes-Viadós.

Hem de tenir en compte que alguns delsrefugis que visitem no estan guardats, laqual cosa significa que anirem carregatsamb menjar, fogonet, càrregues de gas,etc. Tot i això, no trobarem passos exces-sivament tècnics, amb la qual cosa ensestalviarem la corda, l'arnés, el materiald'escalada i els piolets tècnics. També caltenir en compte que cada dia que passa,la motxilla està més buida i el cos mésacostumat a l'esforç, a no ser que se'nsfonguin els ploms i rebentem un dia d'a-quests.

La gran volta al Posets amb esquís

Vista del cim del Gourgs Blancs

Butlletí 2006 .31

articles

La vigília de l'inici de la ruta ja vàrem arri-bar al refugi de Viadós. Tot i que el refugino està guardat, dormim a la zona d'hi-vern, força confortable. Comencem l'altaruta calçant-nos els esquisos tot justcreuar el riu. Pugem al Posets carregats,amb una neu un pèl transformada de moltbona qualitat. L'aresta final la trobem ambbones condicions i, tot i que perdem forçatemps amb uns grampons ultralleugersque ens han deixat, arribem al cim a unahora força decent. El descens fins alForcau amb una neu humida pèssima,vigilant no fotre'ns els genolls enlaire. Percert, el refugi del Forcau és la "chapussa"més gran que he vist mai. Van voler fer unrefugi a l'estil Alps i no van tenir en comp-te que ens porten uns quants anys d'avan-tatge. Molt disseny i hòsties, però la humi-tat s'està menjant el refugi. L'entrada sem-bla Chernobil: goteres per tot arreu,taques d'humitat. En fi, un desastre total iabsolut. Per haver fet això, millor el refugique hi havia abans, més acollidor i entran-yable.

El dia següent pugem al Coll de la Paül i

baixem fins a la vall d'Estós, amb una neupols boníssima que esdevindrà primaveramés que acceptable al final. La jornadad'avui és curta i aprofitem per gaudir deldia assolellat. És un dels avantatges d'a-questa època: pots jaure al sol amb calçacurta sense fotre't de fred...un autènticluxe. El guarda d'Estós, un tio de collonut.Un gallego molt trempat fan delSpringsteen. És un dels altres avantatgesque té poder sortir entre setmana.Estableixes contacte amb el guarda, t'ex-plica històries, com li funciona el refugi, elsproblemes que tenen, "intringulis" amb lesfederacions, etc ... I quan li diem que somde Badalona el "pájaro" al·lucina doncs elseu ídol hi anirà a tocar d'aquí un parell demesos. Curiosament, uns quants dies méstard me'l trobo pujant l'Aneto amb esquís iem tenia molt present, a raó d'aquella jor-nada que vàrem passar al seu refugi. "Yatienes las entradas para ver al Boss", és elseu primer bon dia. Tant de bo tots elsguardes fossin com ell. A veure si l'Ursin'aprèn.

Dia tres. Ens calcem els esquisos uns 200

Ascendint al Posets

32. Butlletí 2006

Butlletí 2006 .33

articles

metres més amunt del refugi. Neu dureta aprimera hora fins el coll d'Ôo. Petit des-cens dret amb neu primavera bona iascens al Cap dera Baquo amb neu pols,amb clapes de neu dura. Cresta final unamica "tonta", amb compte! El descens,directe fins a l'estany del Portilló d'Ôo ambuna neu pols boníssima, després primave-ra. És aquest un dels indrets més merave-llosos dels Pirineus. Sembla estrany queals Pirineus hi sovintegi encara tan pocagent a les valls franceses, tan properes ala frontera del nostre país. A la zona deNúria també passa el mateix: vas a fer elPuigmal o el Noucreus i hi trobes cent per-sones, i saltes a França, a la Vall del'Hereuet, d'Eina o a Carançà i estàs com-pletament sol. Per cert, un 10 pel refugiJean Arlaud. La part hivernal és un autèn-tic luxe. Aquí a Catalunya, o a Espanya, unrefugi així estaria fet malbé.

Aprofito, altre cop, l'ocasió per a reivindi-car el tipus de filosofia de fer muntanyaque més ens motiva: la de cabana i fogo-net que, per sort o per desgràcia, està enperill d'extinció. Cada any que passaanem comprovant que les cabanes i els

refugis no guardatsestan molt poc fre-qüentats en la tempo-rada d'hivern. Encanvi, tot el que és elrefugi guardat i que etserveixin a cos de rei(la qual cosa em sem-bla de collonut) cadadia està més massificat... reserva imprescindi-ble.

Quarta jornada: moltllarga (ja us he dit quea vegades som exces-sivament optimistesguixant al mapa iaquesta jornada potser

era millor fer-la amb dues etapes). Pugemal coll del Gourgs Blancs amb les primeresllums, impressionant! Un dels moments dela ruta, sens dubte. Baixem tot buscant l'i-tinerari (al mapa francès està més que benindicat) fins la cota 1900, just abans d'arri-bar a la Soula, on deixem la canal princi-pal i agafem el camí d'estiu. De la Soula alcoll d'Ayguestortes és tan llarg comexcepcional. Una autèntica descoberta.Un racó dels Pirineus autèntic i salvatge. Ala cota 2.000 hi ha una cabana en moltbon estat, amb llenya alguna manta imatalassos. Un cop al coll baixem ambesquisos fins la cota 2.000 amb una neumolt humida i d'allí a peu pel camí inaca-bable que arriba a Viadós. Ruta cinc estre-lles!! Us la recomano de totes totes!!

Pito Costa

Ascendint amb el Cap del Seil dera Baquo al fons.

34. Butlletí 2006

articles

Durant l'estiu del 2005 es vàrem proposarorganitzar un Campament Social quehavia d'estar a un lloc especial i a més elpressupost havia de ser abordable, peròon? ... ja està!! A l'illa de La Palma. I així esva proposar, tot i que la manca d'interèsque la proposta va motivar entre els socisi la tossudesa dels fets van decidir quefinalment no es faria.

No es va fer el campament ni una excursióamb tota la "penya", però quatre gats sique hi vem anar, gaudint d'allò més. Vempoder verificar sobre el terreny que el quees va projectar segueix sent vàlid i que enaquesta illa es poden fer caminadesespectaculars per paisatges variadíssims.

La relativa llunyania geogràfica i, perquèno dir-ho, la ignorància, fan que tendim aconsiderar les Canàries com un conjunthomogeni d'illes a les quals atribuïm unclima temperat i unes condicions mésseques a les orientals i més humides a lesoccidentals. Això a grans trets es compleixi és cert, però oblidem amb freqüènciacom és la individualitat de cadascuna d'e-lles i que cada illa, a raó de la seva situa-ció geogràfica, característiques geològi-ques i climatologia associada, té o tendeixa tenir unes peculiaritats que la diferen-cien de les altres.

L'illa de la Palma, amb motiu de la verdorde la seva massa forestal, que excepte ala part sud de l'illa cobreix tota la sevasuperfície, inicialment es va anomenar LaIsla Bonita. Això es deu a la seva situacióoccidental, Atlàntic endins, i a la sevaescarpada orografia que interfereix el cursdels vents alisis i propicia la formació denúvols i com a conseqüència té una impor-tant aporació hídrica tant a sobrevent coma l'interior de la Caldera de Taburiente. De

fet, l'illa tenia quatre cursos d'aigua per-manents abans que es desviessin percrear regadius i fer funcionar una petitacentral hidroelèctrica.

Una forma fàcil de descriure l'orografia del'illa seria dir que es tracta d'una granmuntanya amb forma de pera ajaguda,que arriba als 2.426 m d'alçada en el seupunt central i els seus vessants baixenamb gran inclinació fins a arribar al mar.

El centre d'aquesta muntanya està buidatper la forta depressió erosiva de laCaldera de Taburiente. Aquesta s'assem-bla a un cràter de 10 km de diàmetre ambparets quasi verticals de 1.500 m de pro-funditat i que aboca les seves aigües almar a través del barrancs de LasAngustias, al costat del port de Tazacorte.

Resulta sorprenent la profusió i varietat dela vegetació tant autòctona com introduïdaque cobreix l'illa. Excepte a les poqueszones de lava molt recents, no hi ha racóque estigui cultivat cobert de bosc o ajar-dinat.

Contra l'opinió generalitzada, aquesta ésuna de les illes amb major activitat volcà-nica del món. De fet l'última gran erupcióva ser al 1971 i és l'illa més jove de tot arxi-pèlag canari.

Cal destacar, que a diferència d'altresilles, aquí la urbanització desmesuradas'ha evitat. Si bé la presència de l'acció del'home és evident, aquí no acostuma amolestar i inclús algunes vegades resultabonica, com en el Llanos de Aridane, con-vertint vessants amb naturalesa erma enboniques plantacions bananeres.

Una extensa xarxa de senders senyalitzats

Excursió a l’illa de La Palma

Butlletí 2006 .35

articles

cobreix la illa en tots els sentits. Això per-met admirarla caminant tranquilament desdels casi impenetrables boscos humits deLos Tilos, fins als àrids camps de lavarecents de Fuencalente, sense oblidar laruta de Crestería, que recorre tot el cordalde l'illa, o l'interior de la caldera deTaburiente.

Citarem com exemple alguns recorregutsclàssics:

El GR 131, "El Bastón". Que sortint delPuerto de Tazacorte (nivell 0), s'encaramaper la Torre del Time (1.200 m) fins alRoque de los Muchachos (2.426 m).Segueix crestejant tota la Caldera deTaburiente (2.350 m) fins al refugi dePunta de los Roques (2087 m), i després,segueix la cresta de la Cumbre Nueva finsal refugi del Pilar. A partir d'aquí, per laRuta de los Volcanes (onze cims i deu vol-cans d'entre 1.900 i 1.300 m), es dirigeixcap al Faro de Fuencaliente, a l'extremsud de l'illa, al qual s'accedeix després decreuar els camps de lava que va crear l'e-

rupció del Teneguía l'any 1971. En totalsón tres dies de marxa per gent curtida.

El PRLP 13 i 13-1, que en dos dies recorrepart de l'interior de la carldera deTaburiente.

El PRLP 6 que en sis hores recorre elsNacientes de Marcos y Cordero i el bosc ibarranc dels Tiles.

Aquest primer contacte amb la realitat físi-ca de la illa i la seva gent, ens va servir amés de gaudir, per recopilar abundantinformació, que transmetrem amb molt degust a qui la necessiti.

Resumint, els quatre que vem participaren aquesta excursió estem d'acord ambque val la pena repetir i així realitzar algunrecorregut més dels molts que deixem perfer.

A aquesta sortida van assistir-hi la Rosa,la Bego, en Saturi i en Santi.

Santi Cebrián

36. Butlletí 2006

Ruta guiada del Palau Robert: La serra deMarina. La vall de Betlem.El passat 22 d'octubre de 2005, el centre excursionista va protagonitzar una de les rutesguiades que el Palau Robert programa anualment pel conjunt del territori català.

Un total de 20 persones van gaudir del recorregut, que es va realitzar segon l'horari pre-vist i sense cap incidències. La climatologia, ventosa durant la primera hora del dia, vaser excel·lent durant la resta de la jornada. La procedència dels assistents va ser diver-sa, havent persones de Badalona, Barcelona, Mataró, Masnou i Montornès entre altres.Alguns dels assistent participen habitualment en rutes de les mateixes característiques.La visita Guiada al Monestir de Sant jeroni així com el paisatge que es contempla durantbona part del recorregut van ser els principals atractius de la sortida.

El grau de satisfacció dels participants, va ser elevat. COM RADIO i CATALUNYA CUL-TURA, es van fer reso de la sortida a través d'entrevistes.

Ressenya de la sortida: la serra de marina.La vall de Betlem

Lloc i hora de trobada: 8 Hores, HospitalGermans Tries i Pujol (Can Ruti). Davantparada autobús (B-19,B-24,B-26 i B27).

Dificultat: Mitjana

Distància: 13,6 Km

Desnivell: 400 m

Senyalització: no senyalitzada

Durada: 4:30 hores

Observacions: Visió general de la Cartoixade Montalegre, visita al poblat ibèric delTuró de les Maleses i Visita guiada alMonestir de Sant Jeroni de la Murtra.

L'itinerari recorre bona part del límit delterme municipal de Badalona, a través dela carena de la Serra de Marina. A Cavallentre les comarques del Barcelonès Nord,Vallès Oriental i Maresme, la Serra deMarina forma part de l'anomenadaSerralada Litoral, i s'estén entre el Besòs i

el Coll de Font de cera (Alella).

Tot i que es tracta d'un àrea fortamentantropitzada, on la petjada de l'home hamodelat el paisatge des de fa més de2000 anys, i on els incendis continuatscondicionen encara avui el seu paisatge,la Serra compta encara amb multitud devalors naturals, patrimonials i històrics dig-nes de ser coneguts:

-Santa Maria de Montalegre, (s.XV), únicacartoixa a Catalunya on encara s'hi trobauna comunitat monàstica.

-El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra,catalogat com a Monument Nacional iconegut per ser on els reis Reis Catòlicsvan rebre a Cristofol Colon a la seva torna-da d'Amèrica, el 1443. Les ermites de SantOnofre i Sant Climent, situades als turonsque han fet de teló de fons al monestir.

-Els poblats ibèrics del Turó de lesMaleses, que conjuntament amb el dePuig Castellar i del Turó d'en Boscà, reve-len l'ocupació secular de la zona.

La ruta parteix de l'Hospital Germans Tries

articles

Butlletí 2006 .37

articles

i Pujol (200m), més conegut amb en nomde Can Ruti, per dirigir-ser cap a l'est.Ascendirem al Turó de l'Home (300m), totreseguint un tram del GR-92. Des d'aquestpunt podrem gaudir d'una magnífica vistaaèria de la Cartoixa de Montalegre.Seguirem cap al Nord, tot seguint elvesant del Turó de Fra Rafael en direccióa la Conreria, des d'on ja a la columna ver-tebral de la serra, seguirem la carena capa l'oest, primer per estrets senders entrebrolles i alzinars, i després per una pistaculminal fins a la Coscollada, punt més altdel sector, (466 m). Aquesta talaia, onactualment s'ubica una torre de vigilànciad'incendis, presenta unes vistes excepcio-nals sobre el Pla de Barcelona, el Vallès,Bages, i Baix Maresme.

La ruta continua encara cap al nord, on elPoblat ibèric del Turó de les Maleses, enssorprendrà per la seva ubicació estratègi-ca i isolada. Tot perdent alçada envolta-rem la pedrera Vallensana, mostra d'unaactivitat extraciva d'elevat impacte sobrela serra, actualment en procés de restau-ració i on podrem observar la geologiagranítica de la serra de Marina. Un cop alColl de la Vallensana, continuem per lacarena fins a la Serra de les ermites, onSant Onofre i Sant Climent, son el preàm-bul de la visita al Monestir de Sant Jeroni

de la Murta, on un guia dels amics de SantJeroni, ens endinsarà en el passat d'a-quest màgic espai. De retorn cap al puntde partida, els masos de la vall de canyet,ens mostraran el passat agrícola de lazona.

38. Butlletí 2006

articles

''Estava a uns 25 metres de la reunió d'undels últims llargs d'una via al Pedraforca,en la qual l'escalada en la part inferiorhavia estat molt exigent amb les cames,bé sobretot amb els bessons. Jo no esta-va gens acostumat a patir tant d'aquestmuscle, el més típic és tenir els avantbra-ços com botifarrons però no els bessons, ia més ,uns llargs més a baix havia fet un "saque " d'un friend el qual per sort haviaaguantat , per tant això ja m'avisava queanés en compte.

La questió és que em trobava parat comun estaquirot enmig del pas de V+ d'undiedre un pèl extraplomat, obert de camesles quals no paraven tremolar-me. Teniaels bessons destrossats !.Ara descansouna cama, ara l'altre,…ara ja no pucmés,…. em concentro, respiro, aguanto ivinga tornem-hi: una cama, l'altra, iaixí….què passava?, perquè no seguia?,faltava unes tibades més i arribava a lareunió!…

La por a caure estava bloquejant-me!

Tenia que posar una bona assegurançaque em permetés pujar tranquil, peròaquella fissura era bastant irregular. Sabiaque dos metres més avall havia posat unfriend que no havia quedat gens bé i cinco sis metres més avall un altre que tampocem donava confiança, per tant nomésestava segur d'una assegurança que esta-va encara per sota, a quants?, uns deumetres?...que volaria doncs, 20 metresmés el xiclet?.....osti tu, no podia caure!,però el fet és que estava a les últimes, notenia forces i les cames ni m'he les notava,però això sí, em tremolaven de malamanera, ara una , ara l'altre.

Quan un es troba així, la ment també li

rellisca i costa pensar i trobar la solució,que era sense cap mena de dubte acabaramb aquella situació de risc, però la porm'impedia pujar i la única manera que empermetés fer-ho era posant alguna asse-gurança que quedés bé i em frenés d'unapossible caiguda .

Vaig estar provant tascons fins que persort un va quedar encastat en la fissuraentre dos protuberàncies , ja era hora!, jaestava una mica més tranquil, ara la poranava desapareixent i la meva ment podiaincorporar-se en la visualització dels pas-sos per poder pujar pel diedre, veig lesmans, els peus , hi vaig!, un passos i arri-bava a la reunió (amb una baixada tre-menda d'adrenalina la qual em va deixarcom si m' haguessin apallissat).''

La por es pot deduir d'aquesta historietaque és una 'amiga' molt útil, ja que em vacol·lapsar en aquell pas fins que no vaigposar un tascó prou fiable que aguantés lapossible caiguda, però al contrari, tambées pot deduir que degut al col·lapse d'atu-rar-me al pas més difícil i no seguir persortir d'allà vaig estar exposat a acabaramb les forces i caure.

A primera vista el judici d'aquest senti-ment que és la por sembla del tot contra-dictori, que és millor doncs, tenir por o notenir-ne?.

El que és evident és que tenir por no és unsentiment gens agradable, no ens faesclatar a riure desesperadament sinóben al contrari.

La por té una ampli repertori de diferentsmaneres de manifestar-se, des d'un senti-ment d' inquietud, malestar, neguit ...o desentir-nos amb la ment enfosquida, inse-

L’escalada i la por

Butlletí 2006 .39

articles

gurs de poder prendre decisions, o detenir tremolors, palpitacions, suor freda ifins un estat més agreujat de descontrolque llavors esdevé en un atac de pànic,en el qual si ens trobem en zona de risc lasituació pot esdevenir molt perillosa.

Sembla clar doncs, quanta menys pormillor, no?

Així és un privilegiatl'escalador que no tépor i puja sense temora caure?, o a l'inrevésseria millor l'escaladorque la por el domina ino pot seguir avan-çant?

D'aquests dos extremssegur que algú diriaque millor cas seria elprimer, però no podemcaure en aquest error.

La por és un sentimentque es manifesta enuna situació de risc, ésun avís, no podemprescindir d'ella peròtampoc podem deixar-la que agafi les regnes,som nosaltres que hemde fer un anàlisi del motiu perquè s'ha dis-parat i posar-hi remei, llavors la por torna-rà al seu racó del cervell fins nova alerta.

Tant en l'escalada com en la vida diària hiha moltes situacions que ens preocupen:perdre la salut, perdre la feina, perdre algúestimat..., però el que no podem fer ésviure immersos en la por de tal maneraque al final deixem de viure intensament elpresent per por de perdre el que tenim enun futur.

La por al cap i a la fi, ens fa tornar reser-

vats i ens pot limitar de viure noves expe-riències, ja que al moment que sortim de lazona de control i benestar actua per fer-nos-hi tornar, i així, també impedir queampliem la nostra zona de coneixement .

No és més valent el que no té por, sinó elque tenint por, lluita per assolir el que vol

aconseguir.

El que es tracta és decontrolar la por, i com?,demostrant-li que noestàs entrant en terrenydesconegut amb unaposició temerària , sinóel més controlada pos-sible, que estàs prepa-rat, sabent al que t'ex-poses i sobretot fent-hoperquè ho desitges detot cor i ningú t'hi obli-ga.

Llavors la por es mantéen posició d'alerta i ensés molt útil, ja que ensaugmenta l'atenció enallò que ens envolta iper tant, tenim més mit-jans per no perdredetall de res (en l'esca-lada seria de cap pos-

sible presa o lloc per assegurar-nos) per apoder realitzar el nostre objectiu.

Així doncs, arribem a la conclusió de quela por és del tot necessària. És un magní-fic radar del perill, però també pot ser unproblema per ser feliç, ja que ens limita lavida en allò que ja coneixem i ens fa sen-tir segurs, no deixant ampliar els nostressentits de noves experiències i emocionsque al cap i a la fi, que són aquestes?,doncs viure.

Jordi Renom Vilaró

Escalant a la zona de Cavallers (Pirineu)

40. Butlletí 2006

articles

Un dia, cap a finals d'hivern, quan els celssón més clars i els horitzons semblenapropar-se, tornava de França de bonmatí i acabant de creuar les Corbieres, justa l'altra banda de la plana del Rosselló, vaaparèixer davant meu el massís delCanigó, cobert per la neu, el seu perfil esretallava nítid sobre el blau del cel, i mos-trava d'un sol cop, els seus gegantins2784 metres d'alçada. Des d'aleshores,aquella imatge m'acompanya, la imatgede la majestuosa muntanya, que tant va ferparlar als nostres avantpassats.

Durant molts segles, per la simple aprecia-ció visual, i fins i tot temps després de laprimera medició topogràfica realitzada almateix temps que la del meridià de París,tothom creia que el Canigó, era el cim mésalt dels Pirineus, va ser necessari esperar

molt temps i noves tècniques, per saberque no és així, i que ni tan sols era el mésalt de Catalunya.

La seva aparent grandiositat, va propiciarque ja des dels temps antics, i fins no fagaire, l'imaginari popular, li atribuís ele-ments simbòlics, i que assolir el seu cim,es considerés, i per alguns es continuïconsiderant, quelcom més que un actesportiu. Segons les cròniques el Rei PereIII d'Aragó al 1285, va ser el primer enpujar-hi, i curiosament, un bitllet blau de500 pessetes, porta gravades les imatgesdel poeta mossèn Cinto Verdaguer i delmassís del Canigó, en honor de la sevaoda.

Pic del Canigó 2784 m

Vessant est del pic del Canigó

Butlletí 2006 .41

articles

QÜESTIONS TÈCNIQUES

Al Pic del Canigó, s'hi accedeix per tresvies clàssiques, dues comencen al refugidels Cortalets, (Tel. 00 33 468 963 619), ila tercera, i pot ser la més bonica, comen-ça al refefugi de Marialles, (Tel. 00 33 468044 986). En cas de voler dormir als refu-gis, és recomanable reservar lloc ambantelació.

L'aproximació amb vehicle fins al refugidels Cortalets (2150 m.), es fa, per l'únicapista que resta oberta al trànsit. Es tractade l'antiga pista que va ser construïda al'any 1898, aquesta pista té uns 16 km.derecorregut i comença a 842 metres d'alça-da al coll de Millères. Aquest coll estàsituat entre els poblets de Fillols i Taurinya,a la carretera que va de Vernet les Bains aPrades. En una gran part del seu recorre-gut, l'amplada sols permet el pas d'uncotxe, té passos estrets, algunes pen-dents molt fortes, i el ferm es apropiat percotxes 4x4, però amb prudència és transi-table. Pel trajecte, cal comptar 1 hora i 15minuts des del començament de la pista.

Tot i que nosaltres volíem anar per l'altrapista que surt de Villerach, més ampla,més planera i amb millor ferm, aquestaestà tancada al trànsit.

Avís per navegants: Alguns taxistes de lazona creuen tenir "dret de cuixa" quantransiten per aquesta pista, per raons múl-tiples, ells no poden mai tirar cap endarre-re, i tens que ser tu sempre el que facis les"virgueries" amb el cotxe.

L'aproximació amb vehicle fins al refugi deMarialles, es pot fer per una pista que sor-tint de Vernet les Bains, passa per el collde Jou i continua fins al refugi, sembla ser,que aquesta pista és prou bona per avehicles normals, no puc donar mésdetalls, per que jo no la he recorreguda

més enllà del coll de Jou.

L'EXCURSIÓ

El dia 1er de Juliol del 2006, una vegadamés, quatre xinos xanos, la Rosa, enSaturi, en Joseph "el Tiet" i en Santi, vàremanar a "fer"el cim del Canigó.

La nostra idea era fer un itinerari circular,sortint del refugi-chalet dels Cortalets,prendre cap a la cresta i cim del Barbet,baixar cap a la portella de Vallmanya iempalmar amb el camí que ve deMarialles, fer cap a la base de la canal, ipujar per ella al cim del Canigó; despréstornar per la via normal del Pic de Jofre,cap al refugi dels Cortalets, en total 800metres de desnivell i unes cinc hores derecorregut, però finalment no va poder ser.

Com que la pista que surt de Villerach eratancada, varem haver de fer "la gran volta"per pistes i pistotes, fins arribar a coll deMillères i poder continuar fins al refugi delsCortalets, un cop arribats, com que eltemps perdut havia sigut molt, i el rellotgeamb la seva tossudesa mecànica marcavamig dia, vàrem decidir escurçar el tempsdel recorregut i fer el cim pujant i baixantper la via clàssica del Pic de Jofre.

Refugi dels Cortalets, Pla dels Estanyols,Font de La Perdiu, Pic de Jofre, Pic delCanigó

Dit i fet, ens cordem les botes, agafem elsentrepans, aigua, barrets per la solanera icap amunt, algun rondinaire entre dentsdeia, "no és cristià començar a pujar aaquestes hores". Durant la pujada, ensvam creuar amb dues colles, que plens desatisfacció, tornaven cap a la vall senyeradesplegada al vent, el rondinaire va dir,"senyor, senyor, que poca cosa fa feliç a lagent".

42. Butlletí 2006

Butlletí 2006 .43

articles

Passats quarts d'una, van començar aaparèixer al cel tots els núvols d'un catà-leg de tronades, fins i tot una enclusa per-fecta, que plogués molt o poc, ja tan solsera qüestió de temps, a tres quarts dedues i ancara eixuts, vàrem assolir el cim,la foscor ens envoltava, la remor dels tronsera cada cop més propera, els cabellsse'ns van eriçar, i la decisió a prendre vaser ràpida i unànime, "avall que això esposa negre". En el camí de retorn vem ferun mos, atès que els budells ja ens feienfesta, per sort nostra el temps va aguantari vàrem poder arribar al cotxe sensemullar-nos.

RESUM

Itinerari: Refugi dels Cortalets, pla delsEstanyols, font de La Perdiu, pic de Jofre,pic del Canigó, anada i retorn per elmateix camí, tot ell senyalitzat en groc.

Excursió a l'abast de tothom, 634 metresde desnivell, que es fan en 3 hores i 15minuts de marxa, (1 hora i 45 minuts depujada, i 1 hora i 30 minuts de baixada).

En condicions estivals, tot el trajecte es faper un corriol sense cap problema tècnic,el recorregut transcorre per paratges degran bellesa i la panoràmica que s'albirades del cim és extraordinària.

Santi Cebrián

Pic del Canigó

44. Butlletí 2006

articles

Prefaci:

Aquest text és un manifest realitzat perMountain Wilderness Catalunya denun-ciant un fet que cada vegada succeeixamb més freqüència a les nostres muntan-yes. Només cal enfilar-se a la Serralada deMarina i a molts racons del Pirineu perveure aquesta degradació continuada.

"Mountain Wilderness"- Alpinistes de tot elmón en defensa de l'alta muntanya- és unaassociació mundial oberta a tothom, sensefinalitat de lucre, que ha nascut per tal dedefensar l'entorn muntanyenc i el sentit del'experiència a la muntanya i, per tant, depromoure una reforma de la cultura alpi-nística d'acord amb l'esperit Wilderness.Podeu trobar més informació sobre aques-ta associació a http://www.mountainwilder-nesscatalunya.org.

"Wilderness" vol dir, en anglès, naturalesasalvatge no modificada per l'activitat del'home. Es fa servir la paraula anglesa perunificar sota un mateix nom totes les dele-gacions que hi ha a diversos països delmón.

Els paisatges sempre han evolucionat,com a reflex que són de les activitatshumanes. Al llarg de la història s'han vis-cut diferents episodis d'extensió i regresióde conreus, pastures i boscos o l'amplia-ció dels nuclis urbans. Per la pròpia capa-citat o mancances tecnològiques, en lessocietats precedents aquests canvis hanestat preeminentment progressius i rever-sibles. La novetat en el paisatge queestem generant les últimes dues dècadesrau en l'expansió vertiginosa de territoriedificat. Aquest procés a diferència dels

anteriors té un efecte impermutable: allàon s'edifica rarament s'enderroca perrecuperar espais forestals o agraris.

La tradicional armonia i elegància delsvells paisatges rurals, fruit de les antiguesformes de vida dominants, va siguentreemplaçada per la terrible vulgaritat delsnous emplaçaments urbans i periurbans ola transformació mal portada de molteszones rurals. El paisatge d'un nombre crei-xent de comarques ve caracteritzat peralgun component o la suma d'aquest tristtrinomi: polígons industrials, fileres dexalets i cases adossades, i vials i roton-des. Si l'opció en si ja és questionable...almenys fos fet amb una mínima cura i cri-teris d'integració a l'entorn (materials,estils, ubicació…) No és el cas ...Com acontrapunt curiós tenim, paradoxalment,una millora en l'aspecte de molts centresurbans.

La virulència del procés presenta matitza-cions però, salvant heroiques exepcions,és una tendència general. Òbviament lescomarques més poblades pateixen unapressió superior. En aquells espais -primerciutats, aviat comarques senceres- on jas´ha depredat (edificat) tota la superfíciepossible -exemple absolut d'insostenibili-tat-, s'estén la taca cap a zones veïnes:noves corones urbanes, nous centrescomercials, nous centres logístics, noveszones residencials, nous parcs recreatius,noves zones industrials, nous nusos via-ris.... nous de tot, en busca d'un continua-da i gairebé malaltissa necessitat de crei-xement. Molts municipis aproven plansurbanístics com si fossin a Austràlia ambhectàrees i més hectàrees edificables,promovent un insostenible i estúpid crei-xement difús que només porta a esgotar elrecurs sòl.

La degradació dels espais demuntanya als Països Catalans

Joan Talarn

Butlletí 2006 .45

articles

Els indicadors econòmics, els únics alsquals sembla que es faci cas, deuen dirque això es bo. Agafat des de la perspec-tiva del medi natural i de la tipologia depaisatges resultant, el desenllaç esdevénefast. El canibalisme urbanístic i l'ocupa-ció irracional de l'espai avancen a veloci-tat mai vista. La pròpia rapidesa del pro-cés potser no ens permet copçar tota laseva magnitud.

Els espais de muntanya no són aliens aaquest procés. Alta, mitja o baixa muntan-ya pateixen de la febre constructora ques'ha propagat arreu. Així doncs, seriainjust fixar-se només en aquest territoriconcret, obviant la realitat i el context quel'envolten. No obstant per la seva fragilitati també per l'equilibri que havien conser-vat fins avui, són més sensibles a qualse-vol alteració barroera que es pugui pro-duir. D'altra banda, el relleu capritxós de lanostra geografia, ens permet en un sentitampli considerar la major part del paíscom a muntanyós.

Possiblement aquesta furiosa expansió desuperfície edificada només es comprensi-ble considerant el context i els valorsdominants coetàniament. Vivim un períodeon l'autèntic integrisme està en l'economiai no pas, com sovint es vol fer creure, engrups conservacionistes. Cada dia ensplouen a sobre els referents de la novareligió: índexs borsaris, Productes InteriorsBruts, vendes de cotxes, tipus d'interès, elbarril brend, plans d'expansió, guanysastronòmics de bancs, caixes i multinacio-nals, ... Avui, tot allò que tingui un rendi-ment econòmic està justificat.

Enmig d'aquesta embriaguesa del creixe-ment pel creixement, i les consegüentscicatrius al territori cal alçar veus crítiques.Enlloc està escrit que el creixement ibenestar, en un país avançat com prete-nem ser, hagi de pagar el peatge de la

dilapidació del nostre patrimoni paisatgís-tic. El pas de cada generació ha significatuna millora en la qualitat de vida, unsavenços i millores generalitzats, excepteen la fesonomia de l'entorn. No val a dirque és el preu del progrés. Aquesta res-posta només seria mig justificable en unpaís que surt de la misèria, no en el con-text d'un país de l'Europa Occidental alsegle XXI.

Amb la tecnologia actual, la capacitat del'home per modificar l'entorn és absoluta, inomés des de la responsabilitat, la racio-nalitat, l'equilibri i l'autocontenció seràpossible mantenir un territori digne ambuns paisatges endreçats i de qualitat. A l'i-gual que es demana -i cal- una nova cultu-ra de l'aigua, a aquest país li és imprescin-dible una nova cultura del paisatge i elterritori, en tant que recurs escàs. El pai-satge, és un patrimoni col·lectiu, com hopugui ser la pròpia llengua i que per tantexigeix ser tractat amb cura i respecte. Peraixò cal establir un llindar i distingir evolu-ció de ruptura, aprofitament de saqueig icreixement racional de deliris de grande-sa.

Hem d'exigir a les administracions un rigu-rós control i l'adaptació d'una normativamés exigent, atenent-nos al fet que l'actuals´ha mostrat insuficient. Especialmenturgent és fiscalitzar les actuacions munici-pals.

Mountain Wilderness Catalunya

46. Butlletí 2006

articles

L'estiu anava passant i per diverses qües-tions encara no havíem fet la sortida alsAlps a fer el 4mil anual, Així que forçant labenevolència dels nostres "jefes" de feinavam poder extraure 7 dies de setembreper anar als Alps.

La nostra idea inicial era fer La puntaWalker (4208m.) i Whymper (4184m.) deles Grans Jorasses per la ruta normal,però això era al Juliol..., al setembre lesesquerdes de la glacera de dePlanpancieux podrien ser massa grans iperilloses, així que ens decidírem per anara fer la Dent du Géant, un petit cim de4013m en forma d'incisiu caní que estroba en el massís del Montblanc i a conti-nuació de les Jorasses, el qual es destacaesvelt al principi de l'aresta Rocheford i

clarament visible des de la població deCourmayeur.

Així doncs en Jordi Masdeu, en Joan Giralti jo, marxàrem cap als Alps: el primer diavam arribar a Chamonix i vam fer una micad'escalada esportiva en un parc d'allí, ontambé hi passaríem la primera nit.

A l'endemà anàrem cap a Courmayeur,que és la població italiana d'on sortia l'a-graït telefèric, però els núvols cobrien lanostra fita i a primera hora de la tarda esposà a ploure...malament!

Marxàrem cap al pla alternatiu. Canviàvemde vall i de cim:

Població; Cervinia, cim assolir; el Breithorn(4164m.) però amb un desnivell des deltelefèric de sols 200m, si fes mal temps noestaríem emmerdats en excés .

Vam arribar a les vuit del vespre així quevam sopar i a dormir que demà tocavamatinar. Al despertar vam veure el Cervíalçar-se majestuós sobre els nostrescaps... I un altre fiasco!, a l'arribar a l'esta-ció del telefèric vam veure que l'havien"chiuso" (tancat) feia 3 dies!!!.

El nostre pla de fer un 4mil en un dia i sal-var les pluges i nuvolusitats de la tardas'anava en orris.

Marxàrem doncs cap al pla alternatiu2.

Era ja tard així que vam anar a la ViaFerrata al costat de Courmayeur.

A mig matí ens equipàvem i començàvema pujar el Mont Chetif (2343m.). Ea un des-nivell de prop de 1200 metres en unaferrata!!

Dent du Géant (4.013 m)

Itinerari de la via normal

Butlletí 2006 .47

articles

Al final va resultar mésaviat un camí equipat per-què sols hi va a haverferros en un 2% del camítot el demés va ser camíde pujada i pujada...Almenys ens va servird'entrenament.

Vam decidir que passés elque passés, a l'endemà,pujaríem amb al telefèric ifaríem el que podríem.

Així doncs el següent diaa les 8:30 del matí (horadel primer telefèric) està-vem preparats per pujarcap al refugi Torino(3350m.).

Al telefèric van pujar moltsxicots fornits i equipats que semblava queanaven a fer també la Dent, però que solsanaven a escalar per les rodalies del refu-gi, un refugi que esta situat a la punta dela glacera du Géant amb unes vistesimpressionants de l'Aiguille du Midi, delMontblanc i de la impressionant aresta dePeuterey.

Ja era mig matí i nosaltres decidíremcomençar a caminar cap a l'objectiu totencordats. La pujada fou feixuga i a mitjaascensió decidirem que faríem l'atac defi-nitiu a l'endemà, ja era molt tard (que eraaixò de començar a caminar a les 9:30!!),ja havíem reconegut el primer tram delcamí per anar més tranquils a l'endemà dematinada i havíem vist que no calia de capde les maneres anar encordats, en passa-ríem més via..

Així que ens quedàrem a dormir al refugiTorino per 40� la mitja pensió.

A l'endemà a les 5:30 esmorzem i ens

posem a caminar a les 6:00.

Fantàstica neu, forta pujada, a l'arribar altros de roca anem amb molt de comptedegut a la descomposició del terreny, jaque el dia abans no paraven de caurerocs.

Portàvem molt bon temps. Vam seguir perla ruta que ja no teníem reconeguda totesbufegant, mentre uns italians ens pas-saven en plena pujada i xerrant com si res.

A les 9:30 arribem al peu de la Dent duGéant, aquells que anaven davant nostresegueixent l'itinerari cap a l'arestaRocheford, som els primers en posar-nosa la Dent du Géant.

Després de mirar-nos temorosos els 150metres de roca a sobre nostre, trobem laruta de pujada que queda al Sud-Oest del'agulla en un tram bastant aeri.

En Jordi es posà de primer i pujem per

Plaques Burgener

48. Butlletí 2006

articles

trams de IV i amb passos de V, tot aixòamb la bota dura d'alpinisme.

Al cap de dos llargs trobem les famosesmaromes, cordes ben gruixudes que aju-den en l'ascens de les plaques Burgener.Les vistes són precioses, sobretot al veurea la banda Nord la fantàstica glacera Merde Glace.

En el cinquè llarg ja m'atre-veixo a posar-me de primer isegueixo pujant fins que s'a-caben les maromes, ja estemen l'aresta de l'avantcim.

Des de darrera ja enscomença a apretar una cor-dada d'un parell d'italians(home-dona).

Fem l'avantcim i baixem alcoll de tots dos cims amb unpatí a cada banda molt alli-berador i aeri. Els núvols fan

presència pujant des de la vall i llepant elscims.

En aquell moment ja som tres cordadesentre l'avantcim, el coll i el cim en si.

Corre-cuita pugem al cim i el baixem quasisense fer fotos degut a l'acumulació degent en tan poc espai, el cim és d'aquellsque dibuixes quan ets petit i que no s'hipodria pas fer una foto un equip de futbol.

Deixem passar a la parella d'italians percomençar a fer el ràpels, en definitiva ellssón 2 i nosaltres 3.

La baixada es fa just des de sota de l'a-vantcim a la banda Sud-Est, des d'on esfan 3 ràpels de uns 50 metres fins arribara tocar la neu del peu de la Dent.

En els segon ràpel em toca fer alguna quealtre peripècia per arribar a l'ancoratge del'últim ràpel, mentre un guia italià cridaneri amb veu de xiulet arribava a la situaciódels ancoratges de manera magistral (ésel que te ser guia local no?).

A mitja paret del descens ja havíem vistque els temps se'ns havia tirat a sobre tot

Rapelant amb la Mer de Glace al fons.

Cim de la Dent du Géant.

Butlletí 2006 .49

articles

fent l'escalada i que no seriem ales 16:30 per baixar amb l'últimtelefèric, així que ens ho prenemamb la calma, amb la tranquil·litatde tenir sobre les nostres espat-lles un 4mil més a la saca, peròsense cantar victòria amb laboca massa grossa perquè comdiuen els savis muntanyencs, "elscim no esta assolit fins que nos'arriba a la vall".

Però amb la feina mig feta, repre-nem el camí de tornada al refugi.Tot plegat 10 hores de trescarper indrets fenomenals amb pai-satges de somni.

Aquella nit si que vam dormirplans i tranquils, a l'endemà vamser els últims en sortir de l'habita-ció de lliteres del tercer pis i vambaixar amb el telefèric amb el

guia italià local, aquell que cridava tan enels ràpels i que coneixia a tots els treballa-dors del refugi, del telefèric...era una peti-ta celebritat.

Nosaltres ja podíem tornar a Catalunyacontents d'haver fet un cim tan alpí com laDent du Géant i plens de plans per a ferarestes, cims, travesses i tot de projectesque ens segueixen donant les ganes deviure aquest món.

Eloi Villar (Floit)

Aresta de Rochefort.Ascendint amb el Mont Blanc al fons

50. Butlletí 2006

articles

senderisme L'organització d'una marxa deregularitat -que també pot ser combinadaamb orientació, Dufour, nocturna o ambd'azimuts- demana la implicació d'un con-tingent prou nutrit de persones que per-meti assegurar l'obtenció d'uns resultatsfinals mínimament satisfactoris. Als ulls delprofà diríem que es tracte de posar enmarxa un itinerari de pretext per a unamacro excursió col·lectiva, considerant almàxim totes les eventualitats que s'hauriende resoldre, d'antuvi, davant qualsevolproblema ocasional. Aquest tipus d'orga-nització, complexa i voluminosa, tant en elcàlcul de previsions, còmput d'horaris,elecció de la ruta, marcatge de l'itinerari,distribució estratègica dels col·laboradorsi amb una estructura sobrera per cobrir lesnecessitats intempestives puntuals, no ésfa necessària en cap altra activitat de lesque pugui posar en marxa una entitatexcursionista. Així, el volum de personesimplicades en l'organització mostrarà elpotencial humà i tècnic que una entitat escapaç d'oferir, atenent-nos a la magnitud ila importància de la prova realitzada. Espot considerar doncs, en l'aspecte resolu-tiu, com la pedra de toc del nivell associa-tiu d'una entitat excursionista.

Si tot aquest reguitzell de prioritats es perreferir-nos a una Cursa de les que anome-nem de xiruca, posar en marxa aquesttipus de competició a l'alta muntanya, japresenta un quadre de dificultats que s'es-capen del nivell organitzatiu d'un sectord'entitats considerades socialmentmodestes. Però aquest no és el motiu d'a-quest treball, perquè el Centre ha procuratdes de fa molts anys -al marge d'organit-zar altres activitats que requereixen unadisposició física i tècnica més enlairada-,ser conseqüent, el més fidel possible, alrequeriment primer dels nostres Estatuts:

..." que té com a objectiu el foment, desen-volupament i la pràctica continuada del'activitat física, esportiva, cultural i didàc-tica que ajudi a la promoció i difusió del'esport, la natura i el coneixement físic icultural del nostre país"...

Posar en marxa una Cursa de regularitatés com prémer el ressort per aplegar enuna sola trobada un gran nombre de par-ticipants, veterans i novençans, que reu-nits en una petita festa Major de l'excursio-nisme permet prendre contacte entre elsmés grans, i habituar als més petits aldivertit costum de portar la casa a l'esque-na.

De portes en fora, el participant noméscopsa el volum estratègic de la prova,ignorant d'antuvi tot allò que forma elbagatge tècnic i organitzatiu de la compe-tició. Tampoc li cal saber-ho, la seva feinaés la de caminar com Déu mana i procurarfer les menys errades possibles en eltranscurs del trajecte que li han encoma-nat. Amb menys errades, més bona pun-tuació i per tant, millor classificació final.L'excursionisme és un dels pocs esports -potser l'únic?- on la seva pràctica no estàvinculada directament amb l'estratègia dela competició, però fins ara sembla que nos'ha trobat un altra forma millor per des-pertar l'interès participatiu per aplegar unnombre elevat d'excursionistes en un actepuntual. Ben mirat tant se val, ja que l'ex-periència ens descobreix que són pocsels que s'obsessionen per aconseguirmedalles i en general s'anteposa l'ambientcooperant i festiu de la diada.

El 8 de novembre de 1953, per iniciativade Josep M. Padrós de la secció deMuntanya, el Centre posa en marxa la pri-mera de les cinquanta-dues curses que ja

Sobre la Marxa de Regularitat

Butlletí 2006 .51

articles

portem emmagatzemades a l'historial del'Entitat. Llavors no en disposava pas deginys precisos com el GPS, ni la exactituddels mapes confeccionats amb la fiabilitatde la planimetria aèria d'avui, però comque no es tractava de fer simplement unacursa, sinó de la primera Cursa del Centre-que amb els anys n'hauria d'arrossegarmoltes més-, l'esforç fou encaminat cap ala implantació d'una prova institucional del'Entitat, en la que calgué posar-hi bonacura per mostrar una imatge atraient, quepogués ser organitzada anualment i ambcontinuïtat indefinida. Voldríem destacaralguns aspectes de la seva primera i ela-borada organització.

Mapa de ruta: El pressupost per a laimpressió del mapa va anar més enllà delque podia recomanar l'economia del'Entitat, i la manca de fotocopiadores, deles que llavors encara no se'n parlava,tampoc donava alternatives; per tant elmapa fou dibuixat a mà, sobre papervegetal, amb totes les corbes de nivell,escala 1/25.000 i equidistants a 10 metres,retolant de forma destacada les alçadesde les corbes mestres corresponents a

cada 100 metres i les senyalitzacionstopogràfiques addicionals per completarla cartografia. Un treball que avui valorarí-em com una feina de professional. Lamàquina ciclostil de la secretaria s'ocupàde la resta.

Reglament: L'única diferencia amb elreglament actual és que aquell estavaredactat en castellà, però tant el formatcom les disposicions internes són gairebéles mateixes que s'han anat mantenint finsl'any actual, si exceptuem que aquestaprimera cursa es desenvolupà seguint elsistema federatiu que designa un tempsde marxa únic, igual per a tothom. Així, elritme de marxa, -o velocitat de tots elsmarxadors- quedà sotmès als temps cal-culats prèviament, segons les etapes decada control:

de Sortida al Control 1: a 1,512 km/h de Control 1 a Control 2: a 4,000 km/h de Control 2 a Control 3: a 2,300 km/hde Control 3 a Control 4: a 3,660 km/hde Control 4 a Control 5: a 3,428 km/hde Control 5 a Control 6: a 1,380 km/hde Control 6 a l'Arribada a 3,600 km/h

Sortida i arribada de la 52 Marxa de Regularitat.

52. Butlletí 2006

articles

(Ens sorprèn la precisió dels càlculs).

A partir de l'any següent -8 d'octubre del1954- s'implantà el sistema CEB, de tempsvariable segons el pas adequat per a cadaequip participant. El sistema CEB fou unatroballa tan excepcional que s'ha mantin-gut fins al nostres dies.

Aquest nou sistema de marxa fou fona-mental per atraure participants i el 1954comencen a intervenir les entitats badalo-nines, instaurant la competició per entitats,( que guanyà el Frente de Juventudes deBadalona! ).

Fent un recompte en l'historial dels pri-mers anys de la Cursa, la participaciód'entitats fins al 1957 havia estat represen-tada per les entitats: Grup d'Escoltes deSant Josep, Secció Exc. Cooperativa LaMoral, Escuela de Guias Montañeros,Congregació Mariana de Sta Maria, UnióGimnàstica i Esportiva, Falanges Juvenilesde Franco, Centre Exc. Puigcastellar,G.J.San Fernando, Agrupació EscoltaSant Jaume, Secc. Exc. empresa PIHER,Secc. Exc. Orfeó Badaloní, C. BasquetSant Adrià i Centre Exc. de Badalona.

En la IV Cursa de Regularitat es baten elsrecords, amb un total de 110 equips. LaFederació Catalana de Muntanya noentengué mai que deixéssim participarentitats no federades, però sembla queBadalona ha sigut sempre una mica dife-rent.

El 1974, quan el Centre era presidit perFrancesc Font i Cases, es vol donar uncaire més oficial a la prova, i es presentaaquest sistema CEB al Comitè de Marxesde la Federació Catalana de Muntanya,representat llavors pel senyor Sanjaume, is'aconsegueix la seva aprovació -salvantels obstacles que la diferenciaven del sis-tema federatiu, molt arrelat a una mecàni-

ca d'aritmètica tradicional en els càlculs-amb el qualificatiu de Marxa Comarcal delBarcelonès.

El Centre ha mantingut la filosofia de man-tenir aquest sistema de cronometratge perconsiderar que desmitifica en bona partl'excursionisme competitiu, al no veure'sobligat a seguir uns horaris preestablerts,propensos sempre a l'enfrontament ipugna desigual entre les possibilitats físi-ques o temperamentals amb els altresmarxadors. Naturalment que això compli-ca encara més l'organització de la Cursa,de per sí ja prou complexa, però el fet depoder escollir cada participant el seu pasde marxa li proporciona la seguretat de noestar competint contra ningú, sinó contraell mateix, sempre que sigui capaç demantenir la seva pròpia regularitat durantel trajecte. Ens consta que actualmentalgunes entitats del Principat ja utilitzenaquest sistema, del qual el CentreExcursionista de Badalona n'ha sigut pre-decessor.

Malauradament, la quantitat de gent quemou una cursa en la part organitzativa, potarribar a exhaurir la possibilitat de partici-pació dels equips de la mateixa entitat,per trobar-se, la gent més activa, involu-crada en l'organització. Això, per si mateixja mostra la seva complexitat si es preténfer un muntatge sense errades. Tambésom conscients que tots els problemesque això suposa, difícilment seran valoratspels participants, excepte si alguna vega-da ja han intervingut en la preparaciód'una prova.

Any 2005. Arribem a la cursa número 52

Transcorregué, com gairebé cada any perla nostra serralada de Marina, amb untotal de 75 equips. Can Ruti, Font del'Amigó, La Coscollada, Font de la Guineu,Turó de Donadéu, Font els Caçadors, Sant

Butlletí 2006 .53

articles

Pere de Reixac, Turó de Roca Plana, Collde les Maleses i arribada a Can Ruti, ambun recorregut aproximat de 14 km.

Classificació

Saturi Villar / Rosa ColomerFrancesc Mulà / Gemma Mulà Joan Rico / Francisco Lillo Ricard Pablo / Ramon VenturaBasilio Magallón / Francisco Expósito Manuel Galante / Jordi AltarribaJosefa Alberola / Miquel NovellQuico Fernández / Miquel LlobetNúria Pérez / Montserrat GiménezEsther Surrà / Irene Vázquez

Total: 70 equips classificats, 2 equips forade control i 3 equips no presentats.

Premis fotografia

Susanna Ros i CodinaJoan Talarn i MunterEsteve Nofre i Colomer

Premi major i menor edat

Joan Rico i Màrquez 72 anysQueralt Salvador i Rodríguez 6 anys

Entitats participants

Centre Excursionista de Badalona, PeñaFondista de Badalona, Centre Exc. Avinyó,Agrup. Exc Bufalà, Centre Exc. deCatalunya, SASBA, Club NatacióBadalona, FNPPCC, Salesians deBadalona.

La Cursa fou controlada per membres delComitè de Marxes de la Federaciód'Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC), així com també l'organització ilogística de la mateixa, per tal de conside-rar la seva inclusió en l'edició de l'anyvinent com a prova Oficial, puntuable pera la Copa Catalana de Marxes TècniquesRegulades. Això vol dir que, un sistema dedesenrotllo, puntuació i càlcul d'horaristan diferent dels que s'utilitzen normalmenten les competicions federatives es conver-tirà en un punt de mira més estret, suscep-tible d'un control estricte sobre la vulnera-

bilitat del Reglament, no solsen l'acció dels participantssinó en la logística de lamateixa prova. En definitiva,una complexitat més acura-da, si cap, sobre l'organitza-ció, de la que parlaven enels primers paràgrafs.

Hem estat 52 anys organit-zant curses socials i locals.Ara, ens cal aplicar l'expe-riència acumulada per mos-trar el nostre potencial d'en-titat al món excursionista, icompetir així amb nosaltresmateixos per assolir la orga-nització d'una prova Oficial.

Jaume Suñol i Sampere

Fotografia guanyadora del Concurs fotogràfic, de la 52 Marxa de Regularitat. Autora: Susanna Ros i Codina.

54. Butlletí 2006

articles

El nostre primer contacte amb aquestazona es remunta al Nadal de 2002, quandesprés de passar el cap d'any al Refugide Poqueira, Sierra Nevada, i de pujar elMulacen, ens dirigíem cap al sud en direc-ció al parc Natural de Doñana, Huelva. Eraja negre nit, quan després de conduirdurant vaires hores varem decidir comen-çar a buscar allotjament. Avançant perl'autovia, descartem les ciutats turístiquesde Fuenjirola i Marbella i ens enfilem cap al'interior per una carretera de muntanya.Plou i la intensa boira dificulta l'avanç.Finalment, i per sorpresa nostra, traves-sem un pont de pedra, profund i benil·luminat i entrem a Ronda. Població ambgran encant que ens va captivar des de elprimer moment. Un centre d'informaciódedicat a les Serres de Grazalema i ElAlcornocal, una passejada per la Sierra delas Nieves, on varem tenir l'oportunitat detrobar exemplars autòctons de Pinsapos ifinalment el trajecte per carreteres secun-daries fins a Huelva, van ser definitius perconvenç-se'ns de que havíem de retornar,i a ser possible en bicicleta.

Entre les províncies de Cadis i Màlaga tro-bem les Serres de Grazalema i ElAlcornocal, cadenes què per la sevaorientació nord-sud i situació entre lamediterrània i l'Atlàntic gaudeixien d'unmicroclima atípic per la seva latitud.Trobem una de les precipitacions més ele-vades de la península, cosa que fa d'a-questa regió la més verda d'Andalusia.

La vegetació està dominada per l'alzinasurera als vessants solejats mentre que lesparts més ombrívoles i fresques hi trobemroure i faig . Potser l'atractiu botànic d'a-questa zona són els pinsapos (Abies pin-sapo), l'únic avet autòcton de la penínsulaibèrica. A les zones més de costa aquestavegetació desapareix i dona pas a unmatollar .Tot això està alternat amb deve-ses, prat de pastura, camps de conreu iparc eòlics que formen un mosaic forçaequilibrat entre natura i home

Sortim de Badalona el dissabte 8 d'abril, eltemps ens acompanya i arribem a Rondacap al tard. Sembla que som a un pobleon és típic celebrar casaments i els allotja-ments estan ben plens. Finalment a les afores hi ha un hotelet on tenen habitacions.

Diumenge, desprès de fer un volt pelsatractius turístics del poble i acostar-nos ala vora del penya segat sobre el que s'as-senta el poble, comencem la ruta.

Per la seva proximitat a la Costa del Sol,Ronda està plena de "guiris" que fan sor-tides organitzades. Alguns en Bici. Ensparem a la gasolinera a inflar bé les rodesi ens passa un grupet.

Sortim en direcció a Sevilla per una carre-tera força transitada, en baixada. Per sortdesprés d'un quilòmetre prenem el tren-

Pedalant per l’estret de GibraltarSetmana Santa ‘06

Ruta seguida.

Butlletí 2006 .55

articles

call cap a Benaojan que seguim, i justabans de creuar el pont sobre el riuGuadiare agafem una pista a la dreta indi-cada per marques de GR7 i PR. Creuem lavia del tren i trobem un rètol que ens indi-ca que entrem al parc natural deGrazalema , aquí el GR i el PR es separen,nosaltres prenem les marques de GR queens porten amunt per una pista pedrego-sa. En pocs metres es suavitza una micaper continuar pujant ara ja per un terrenyque es deixa fer. És primavera la ravenis-sa està ben florida i pels marges hi ha mol-tes flors, entre elles algunes orquídies.Arriben a un cortijo on el camí desapareixper continuar uns quants metres per unsenderó que ens porta a una petita ermita,des d'allà baixem al poble de Montejaqueper un camí en fort pendent

Montejaque té un centre d'interpretaciógeològica on s'expliquen les formacionscalcàries que configuren el massís queavui creuarem. Allà també podem carre-

gar aigua i comprar alguna cosa per amenjar.

Pel centre del poble ens enfilem cap a laserra de Libar. Per una pista ample en bonestat, anem ciclant, envoltats per prats,tots ells tancats , i unes masses calcàriesque s'alcen a la nostra esquerra contras-tant amb el verd dels prats. Arribem a unaporta deixem a la dreta un refugi privat.Seguim a l'esquerra fins a trobar un petitsenderó i seguint un filat s'arriba a unaporta que creuem. A partir d'aquí nosabem gaire per on continuar , anem rectai ens trobem una mena de porta tancadaformada per uns pals verticals units per filde punxes , aixequem la tanca i jo amb labici vaig a inspeccionar. Entre tant ensapareix un guarda amb moto, que enfadat,ens diu que estem en un camí privat i queno podem continuar. Però després d'unabreu conversa ens acompanya més omenys de "bon rotllo" fins l'inici d'un sen-der pedregós i en pujada que ens obliga a

Ruta seguida

56. Butlletí 2006

articles

arrossegar la bici durant més d'una hora.Baixem fins a Cortes de la Frontera, nosense dificultats, ja que són diverses lesportes tancades que hem de saltar osuperar, sempre envoltades de filferro depunxes.

Desprès d'un merescut descans dilluns,10 d'abril, iniciem la segona etapa. Peraquesta zona la gent no va d'hora, pel quecal esperar a que la cafetera estigui calen-ta per a poder esmorzar. Una mica méstard del previst iniciem la marxa.Comencem en baixada, per després anarremuntat la carretera en direcció aUbrique. En quatre quilometres, passat uncampament, prenen un camí rural, asfal-tat, què per un paratges extraordinarisentre alzines suredes de grans diàmetres,fent pujades i baixades ens porta fins alpoble del Colmenar on comprem algunacosa per a dinar.

Ens adonem que ens hem colat i que caltornar enrera i remuntar durant 3 quilòme-tres fins al puerto de Zureda. A partir dela cruïlla el camí es converteix en pistaque es va enfilant fins al Puerto de lacarrera del Caballo , des d'aquesta bifur-cació de camins es poden veure les mas-ses calcàries que van creuer ahir. Prenemel camí indicat amb les marques de GRque anem seguint, cal anar-se fixant bé, jaque no segueix el camí principal i desprèsd'un curt tram en baixada s'enfila un altre

cop. S'arriba a un punt on el camí principalestà tancat per una porta i el GR es con-verteix en un sender que es travessat perun rierol. En uns metres deixem les mar-ques de GR, que s'enfilen a l'esquerra,per continuar per una pista en forta baixa-da enmig del bosc. Arribem a un replàsense arbres i prenem la pista a l'esquerraper anar a sortir a una pista més ample ,cal saltar una cadena, la seguim a la dretaen baixada fins arribar a la carretera laqual prenem a l'esquerra per arribar aJimena de la Frontera, un poble blanccoronat per un castell emmurallat. Allà ensinstal·lem en una casa de turisme rural -regentada per una senyora anglesa queparla una andalús amb un accent anglèsmolt divertit- en una habitació "con encan-to". No fan menjar però prop de la plaçamajor hi ha un restaurant on es menja proubé. Per pair el sopar i per què no sigui ditens enfilem fins al castell.

Dimarts, 11 d'abril, el dia s'aixeca bennegre. Avui això d'un bon esmorzar no hotenim gaire bé. Comprem unes pastes alsuper i anem a fer un cafè. Sortim de laplaça del poble en direcció Los Angeles,davant el restaurant Cuenca prenem elcarrer que surt enfront cap el riuHozgarganta , seguint el rètol que indicaCortijo El Lobo. Creuem el riu, passem perdavant el cortijo i anem a buscar la via deltren, que creurem,però just en aquest puntes trenca una radi d'una de les bicis, per

Pujant al Peñón de Gibraltar. Vistes des de dalt del Peñón. Línea de la Concepción.

Butlletí 2006 .57

articles

desgràcia i com no podia ser d'un altremanera és de la roda de redera i del cos-tat dels pinyons. Per sort anem preparatsconvenientment i en una estona la repara-ció està llesta. Continuem endavant peruna pista amb algun que altre toll. Ha plo-gut i arriba un moment on el camí es faestret i ple de basses, alguna de les qualsens obliga a fer equilibris per a passarsense enfangar-nos massa, en algun puntés tan gran que ens hem de desviar per, lavia del tren un centenar de metres. Es untrajecte molt antròpic, en molt mal estat idifícil de seguir, així que decidim oblidar-nos de la ressenya i seguim paral·lels a lavia del tren, fins que uns quatre quilòme-tres abans de Castillo de Castellar ensincorporem a la carretera A369 per enca-minar-nos així cap a Gibraltar.

Trajecte amb molts cotxes. A l'arriba aSant Roque, ja prop de la costa, ensfiquem per una zona industrial, paral·lelaal mar, plena de refineries i plantes degeneració d'electricitat. És força lleig, peròel recorregut ens permet arribar a la Liniade la Concepción còmodament sense trà-fic. Travessem la frontera i entrem aGibraltar. Tenim la intenció de pujar al

Peñón. Se'ns fa estrany travessar una fron-tera aquí, al sud de la península. És diver-tit travessar pel mig la pista d'aterratge del'aeroport. Ens endinsem per uns momentsen una ciutat barreja entre anglesa, ambels típics autobusos de dos pisos i lescabines telefòniques vermelles, i Andorrala vella per al gran quantitat de botiguesde tabac alcohol,... Ens enfilem cap alcim, són uns 300 metres de desnivell ambpendents que superen el 10% en algunstrams i anem carregats amb les alforges,que dur que és això¡. És Tracta d'un espainatural protegit i cal pagar 1 Euro per pas-sar. El dia està emboirat i no podem gau-dir de la majestuositat de les vistes desd'aquí dalt, tot i així val molt la pena. Lapujada transcorrent entre una vegetaciófrondosa. Es tard, passades les sis de latarda i estem sols, pel que els animals,micos i gavines,s'ha fet els senyors indis-cutibles de la roca i ens miren desconfia-dament mentre passem damunt la bici.Ara ja des de dalt podem entreveure l'ex-pansió d'aquesta colònia anglesa, veiemcom estam guanyant terreny al mar. Tantla pista d'aterratge com a la zona finance-ra són terreny guanyats al mar. La boiras'obre una mica i ens ha deixat veureencara que només per uns moments labadia de Gibraltar a vessar de vaixells .

Sortim de Gibraltar i decidim passar la nita La Línia de la Concepción, potser demàpodrem veure la "roca". Després de soparanem a fer un tomb. Trobem processons imultitud de gent. És curiosa aquesta devo-ció per la verge. No entenem gaire quepassa, però de tant en tant, fan saltar elpas i tothom aplaudeix.

l'endemà, dimecres (12/04/06), decidimno aixecar-nos massa d'hora a veure siaixí podem passar per l'oficina de turismea veure que ens expliquen.

Són més de les nou quan ens encaminem

Descansant sota un roure.

58. Butlletí 2006

articles

amb les bici ja preparades cap a l'oficina.Avui el dia es bo ,i la "Roca " es deixaveure, realment és una monstre, semprem'he l'havia imaginat més petit.

Tenim sort i a l'oficina de turisme un homemolt amable ens en fa cinc cèntims de lahistòria del Peñón: com l'entrada delsanglesos a Gibraltar es degué a unes cir-cumstàncies molt banals i a partir d'aquícom a poc a poc van anar guanyatterreny. Ens carrega de mapes de zonesnaturals d'andalusià i ens dona bons con-sells. Ja són quarts d'onze quan ens des-pedim i iniciem la ruta del dia. Ens dirigimcap a Algeciras, tornem per la zona indus-trial i prenem un tros d'autovia. Abansd'entrar a la ciutat, i passat el trencall queindica Barrios, ens desviem a la dreta al'alçada de la paperera Torras cap a undels polígons industrials que envolten laciutat. Des d'allà anem a buscar la carre-tera que va en direcció Barrio, de la qualsurt un trencall cap a un centre penitencia-ri. Abans d'arribar al centre penitenciari, iprop d'un camp d'aeromodelisme prenemuna pista la dreta, a l'entrada hi ha un rètolinformatiu, on es descriu La ruta de laCorzas i què ens portarà fins al puerto de

Bujeo per pista en bon estat i molt tran-quil·la, entre camps d'alzines i roures. Lesvistes sobre la badia de Gibraltar i el medi-terrani, són espectaculars. A l'arribar alport prenem la carretera N340 a l'esquerraper anar a buscar una pista, l'anomenadaruta del Estrecho, a l'altre costat de lacarretera que ressegueix la costa, cap alpunt més meridional de la península ibèri-ca i ens deixarà a prop de Tarifa. La pistaa vegades en bon estat altres no tant vapujant i baixant entre camps de vaquesque pasturen i aerogeneradors que rodenal ritme del vent. Ja els últims quatre quilo-metres els farem per la N340 fins a Tarifa,on arribem a mitja tarda. Ens instal·lem ianem a voltar. El poble té el seu encant, hiha força gent de vacances i està força ple.Ens instal·lem en una pizzeria de la ram-bla, on un noi mallorquí molt xerraire ensatent. Mentre estem sopant se sent músi-ca de processó i quan ja amb l'estomacple anem a fer un tomb ens trobem algunscarrers tallant per la processó.

Dijous(13/04/06), el primer que fem ésanar a la platja, volem veure els surfistes.Quines coses, es d'hora i avui no fa ni gotade vent , així que la platja està deserta,només trobem a una parella, en Sebas i ladona, que per aquelles coses de la vidasón de Badalona. No cal doncs perdremés temps i marxem. Sortint de Tarifa enstornem a enfilar, ara exclusivament percarretera, fins al port de Bujeo, uns 10 kmi 300m de desnivell, A mig camí fem unaparada per entrar a un mirador on esveuen les terres africanes i tot el transit devaixells que hi ha a l'estret. Al cap d'amuntdel port entrem cap a un berenador quedeixem a la nostra dreta, deixant també lapista per la qual varem sortir el dia anteriori prenem la pista a l'esquerra que es vaenfilant, suaument, fins un coll entapissatd'aerogeneradors, a partir d'allà tot serà jabaixada i pla. Seguint sempre la pistaprincipal en direcció nord-oest. La única

Camps eòlics a prop de Fascinas.

Butlletí 2006 .59

articles

cosa una mica empipador és la tempera-tura massa alta que hi ha al migdia.S'alterna l'asfalt amb la pista i així arribema Fascinas per una carretera asfaltada,que ve de Barrios. Fa força calor i es horade dinar , així que tallem en tres parts l'em-panada que hem comprat al matí i com-prem coca-coles en un restaurant ple degom a gom. Des del poble seguim lacarretera que porta a la general, però unamica abans d'arribar-hi agafem un camírural cap a la dreta, que amb pocs desni-vells entre camps plens de molins, ramatsde toros i petits aiguamolls. És fantàsticcontemplar les cigonyes , becs d'alena,algunes parells d'ànecs coll verd, en migd'una l'explosió primaveral de milers depetites flors. Falten quatre quilometres pelfinal d'etapa i arribem a l'asfalt. Es veu elpoble de Benalup a dalt un turó, així queens hi posem i ens hi plantem per a pas-sar la nit. Quan entrem al poble es veumolt poca gent i l'hostal on volíem anar aparar sembla tancat, així que ens cal bus-car un altre, ens apropem a un hotel. En unprimer moment ens diuen que està pleperò després de xerrar amb una noia quesembla que pugui ser la mestressa ens

donem una habitació. Tornem a passar lanit en un "hotelito con encanto".

Divendres (14/04/06), després d'un bonesmorzar i amb un cel una mica amena-çador ens enfilem a les bicis Hem hagutde fer un replanteig de la ruta , ja que enun principi no estava previst arribar aGibraltat ni esperàvem la duresa del pri-mer dia, quan ens va tocar arrossegar lesbicis. La proposta d'arribar fins a Zaharaens sembla molt interessant així que deci-dim anar a per feina i fer una etapa detransició que ens porti per carretera desde Benalup fins El Bosque, poble situa jaal centre de la serra de Grazalema. Perpoder tenir temps d'endinsar-nos per pistaper aquest parc Natural i arribar al Zahara.

Sortim de Benalup en direcció a Alcalá delos Gazules, per la carretera CA-2112. Enaquesta població hi ha un centre d'inter-pretació del parc natural de LosAlcornocales, molt nou i amb poca afluèn-cia de públic, on és recomanable fer unaparada. Fins a aquest centre la carreteraplaneja, però com acostuma a passar elpoble està dalt d'un turonet, que no posa

Els passos barrats ens espatllen les ganes de pedalar.

60. Butlletí 2006

articles

les coses fàcils. Des d'aquí ens dirigim aSan Jose del Valle, per la carretera CA-5032 i desprès la CA-5031. Ara prenem lacarretera CA-503 a Algar, força planeraexcepte en el seu tram final on desprès decreuar un pont sobre el pantà deGuadalcacin s'enfila en fort pendent finsal poble. Des d'aquí, per la carretera,CA.522, molt tranquil·la, bastant planera iamb unes magnífiques vistes anirem asortir a la carretera que en poc més d'unquilometre ens acosta a El Bosque.

Ha estat un dia llarg i encara que ens hemmogut per terrenys de poca alçada hemarribat a fer un desnivell important. Perpostres estem enmig de la Setmana Santai El Bosque està ple. Comencem un pere-grinatge a veure si trobem on passar la nit, sembla impossible, però per sort un noid'un hotel ens passa el telèfon d'una sen-

yora que lloga una casa, potser tinguemsort. Efectivament hi ha sort i podrem pas-sar la nit sota cobert. Avui ens mereixemun bon sopar i anem al restaurant que ensrecomanen. Està plovent i han hagut desuspendre la processo prevista per les 12.Anem a l'església a veure com una grupcanten saetes a la verge. Sota la pluja tor-nem a la casa.

Dissabte (15/04/06), sona el despertador,quina mandra però cal espavilar, el bar aprop del lloc on dormim encara està tancati quan preguntem ens envien al bar delcàmping. Allà hi ha una escola de ciclistesde Córdova esmorzant, així que tambéhem d'esperar una estona.

Sortim de poble del Bosque, els dia estàtapat i amenaça pluja, però no ens podemquedar. .Enfilem cap a la carretera A372

Butlletí 2006 .61

articles

en direcció a Grazalema i a l'arribar aBenamahoma entrem per la primera entra-da cap al poble, Després de preguntar perla ruta que volem fer, la cosa sembla queno pinta bé. La finca per la que passa elcamí que violem fer ha estat comprada fapoc temps i els nous propietaris no perme-ten el pas. Tot i així decidim provar sort.Prenem el camí a l'esquerra de la rotonda,creuant un rierol i seguint cap a l`esquerraen fort pendent. En uns metres ens trobemuna porta tancada amb candau, que ensobliga a recular. El senyor del bar teniaraó,

Cal tornar a replantejar-nos l'itinerari, jaque l'opció que queda requereix d'un per-mís del Parc Natural, que s'ha de demanara El Bosque, i durant aquestes dates costamolt aconseguir, doncs hi ha molts deturistes. No ens queda altre remei quecontinuar per la carretera.

Sortim de Benamahoma i ens enfilem perl'A372 al port de Boyar (1103m). El diaestà tapat plovisqueja i deu ni do les ram-pes. Poc a poc anem guanyat alçada finsal capdemunt. , on desprès de fer unafotografia ens en anem avall, per en pocsquilometres arribar a Grazalema, poblebonic, però molt turístic. Ens hem passatel trencall de Zahara, doncs plovia i noportem res per dinar. Després de dinar i jarefets del fred, decidim continuar camícap a Ronda, de manerà que l'endemàdiumenge podrem tornar amb tranquilitat.Des de Grazalema ens resta una vintenade quilometres, en baixada, pràcticamenttots excepte els tres últims. És mitja tardai el temps ha tornat a canviar. El sol i lacalor tornen a ser protagonistes quan arri-bem a Ronda. Final de la travessa perterres andaluses. El diumenge, desprésd'unes magnífiques 7 etapes i més 458kilòmetres, carreguem el cotxe i enfilemcap a casa .

Ruta realitzada per: Jordi Sabater, NúriaGòmez i Pep Montes.

Dades tècniques

Època aconsellable: Primavera i tardor.Cal vigilar durant Setmana Santa hi ha pis-tes tancades i els allotjaments estan forçaplens

Allotjaments: Hem dissenyat una ruta pera no carregar gaires coses així doncsanem de poble en poble . Hi ha una granoferta d'allotjaments des d'hostals, aparta-ments, hotels o cases de turisme rural. Esfàcil trobar informació per internet, hi haforces pàgines. Els preus

Bibliografia i cartografia:

"Molt interessant la pàgina web de laTransandalucia: http://www.transanda-lus.org/ hi ha descripcions i alguns tracks.

"Una pàgina de gent d'andalusià d'onvarem poder treure molta informació :http://www.pirubike.sitio.net/, Podeu trobarressenyes de diverses rutes per Andalusiaamb les descripcions,dades d'interés ialguns tracks, (vigileu per que a vegadesno estan sencers), una cosa que té moltbona es la data en que s'ha realitzat perúltim cop la sortida.

"Mapes dels parcs naturals d'Andalusiaeditats per la Junta de Andalucia, elsquals encara que no molt bons si que etdonen una bona visió de conjunt.Ambtemps podeu fer que us els enviïn percorreu(Turismo de Andaluz, S.A., Tel.952129300)

"Mapa de l'Alpina de Sierra de Grazalemaparque Natural, poc actualitzat no ens vaservir de gaire.

Núria Gómez

Cim del Mont Blanc

Festa del Badiu

Cursaa Ripoll

En bici per Madagascar

Curs d’Esquí de Muntanya

Sopar Escandinau

Curs d’Alpinisme

Fondue al refugi de l’Orri

L’àlbumdel C.E.B.

Via ferrada de les Baumes Corcades

Cursa de Regularitat

Excursió per Bagà

Via Galí-Moreno(Roca Regina)

Via Pere Camins(Roca Regina)

D’excursió per Zermatt

Preparant la Cursa de Regularitat

Cayak a la Seu d’Urgell

En bici pel massís dels Ports

Un descans ...

64. Butlletí 2006

breus

L’Alta Ruta dels Càtars: recuperant caminscentenaris entre catalunya i Occitània

El passat mes de maig, en Jordi Torras,soci del Centre Excursionista, va publicara l'editorial SUA la guia "L'Alta Ruta delsCàtars: recuperant camins centenarisentre Catalunya i Occitània". Es tractad'una ruta d'alta muntanya, de refugi enrefugi, que uneix les localitats de Berga iPorta o Puigcerdà (segons el final queescollim). Al llarg de 7 o 8 etapes ensmourem en el mateix context geogràfic inatural que va veure l'expansió del cataris-me, primer, i la persecució i fugida delscreients d'aquesta secta cristiana, méstard. El plantejament i la durada de les eta-pes permet d'enfocar l'Alta Ruta delsCàtars com una travessa apta per a totsels públics ja que aquells que vulguinrecórrer-la en família es trobaran amb jor-nades de 4 a 6 hores, mentre que aquellsque prefereixin un plantejament mésesportiu podran reduir el nombre de jorna-des doblant algunes etapes.

A la guia també hi podem trobar altresapartats que complementen la descripcióde l'itinerar com repàs a la flora i la faun, lahistòria dels diversos refugis on podempernoctar, llegende i els waypoints per aGPS dels indrets més importants de la tra-vessa.

Espero que aquesta guia us ajudi a gaudirmolt de la travessa. Bona ruta!

Festa del Badiu

Després d'un bon grapat d'anys senseparticipar-hi, aquest any 2006 varem tor-nar a estar presents a la Festa del Badiu,que com cada any, coincidint amb les fes-tes de maig es celebra al parc de Can

Solei. Una taula amb material informatiu,posters il.lustratius de les diferents sec-cions i el tradicional rocòdrom van ser elsreclams d'una jornada on una quinzena desocis van col·laborar a promoure entre elsmés petits l'afició per la muntanya. Laenorme cua de nens i nenes que van anaresperant pacientment el seu torn perpujar-hi va demostrar una vegada més l'in-terés que per part de la canalla té aquesttipus d'activitat. Esperem poder repertir-ho de cara a properes edicions.

Fondeu i Sopar Escandinau

Com és tradició a les acaballes de d'hi-vern aquest any es va celebrar amb l'èxithabitual una nova edició de la fundeu,amb una assistència propera a les 70 per-sones.

Amb l'afany de seduir al gran col·lectiu desocis i simpatitzants que habitualment noparticipen a la fondeu, aquest any varemorganitzar la primera edició del SoparEscandinau. Amb un format informal, ontothom havia de portar un plat cuinat decasa i amb un grapat de diapositives perensenyar es va desenvolupar aquesta pri-mera edició del sopar. Una cinquantenad'aduts i una vintena de nens van ser elprotagonistes de l'acte.

Curses de Muntanya, una realitat

En els darrers temps s'han posat molt demoda les curses de muntanya. Ambaquest breu intentem fer-vos quatre cèn-tims de com funciona, a quines cursespodeu anar, etc...

En primer lloc, i com en totes les discipli-nes esportives, cal tenir una constància enla periodicitat dels entrenaments. És acon-

Breus

66. Butlletí 2006

sellable combinar el terreny per on entre-nem (terra i asfaltat). En terreny plapodrem anar combinant entrenamentsnormals i series. En quant a la freqüència,s'aconsella fer entre 3 i 4 entrenamentssetmanals (d'entre 8 i 11kms) amb un dia(normalment serà en cap de setmana) dellarga distancia 15 a 22kms. Val a dir, quel'intensitat dels entrenaments dependrà dela propera cursa a la que volguem partici-par. Per curses més llargues, de més de28kms, haurem d'augmentar els quilome-tratges i fer un entrenament més específic.

Pel que fa a l'alimentació, un atleta "ama-teur" ha de partir d'una dieta equilibrada icompleta que ens aportarà tot el combus-tible necessari per recuperar el desgastcorporal que tenim durant els entrena-ments. Per tant, no ens podem descuidarels carbohidrats, les grasses, les proteï-nes, les vitamines i els minerals.

L'element més important del material, sónles sabatilles amb les que correm. Els ele-ments bàsics que s'exigeixen al calçat pera curses de muntanya són la lleugeresa,bona subjecció dels turmells i l'adherèn-cia.

Cal distingir les "carreras de montaña"organitzades per la RFEA i les "carreras

por montaña" que organitza la FEDME. Lescarreres "de" no superaran els 15kms niels 1.200 m de desnivell, mentre que les"por" tindran un mínim de 21 kms i 1.000 mde desnivell positiu amb possibilitat detrams tècnics. A Catalunya tenim dos cam-pionats diferents de curses de muntanya.El "Circuit català de Curses de Muntanya"amb 6 curses de mitja o baixa muntanya. Ila "Copa catalana de..." on les 6 curses esfan a alta muntanya. Hem recollit algunesopinions de gent que ha participat en duescurses de forma totalment amateur (Moià-10kms i 500m, Burriac Attac-15kms600m).

Cursa de Moià: " ...el que més recordo deMoià, a part de que em vaig cansar molt,és que feia molt de fred. ... era una cursaforça ràpida, se'm va passar volant. Elscamins eren senzills amb força trams depista... La xocolata calenta amb coca deforner va ser un detall genial..."

Cursa Burriac-attac:" ...molt més dura quela de Moià ... Em va agradar molt trobartrams amb públic que animaven molt,sembla que no però et dóna forces. Aixòque fos de nit li donava un toc d'originali-tat i d'aventura. Una cursa molt divertida iamb molt d'ambient. “ (Roger V. / MeritxellT.).

breus

Elogi del bastó

Quan arribes a certa edat,(per no dir que t’has fet vell),és una gran realitat,que pots caure de clatell.

Si falla la cama dreta,(o l’esquerra, que és igual),tens la sensació completaque cauràs, és natural.

Quinas és la solució?Senzilla a més no poder.Et vas comprar un bastói a caminar, que és un plaer.

Per què un estri tan bonic,tan efectiu, tan normal,tan ... no sé el que em dic,no entra a la Seguretat Social?

Hi ha persona que va dientque el bastó li fa gran nosa.Feliç el qui, somrient,

camina com si tal cosa

Si un lladre, amb mala intenció,us vingués per atracar,li fots un cop de bastói veureu com correrà!

El bastó doncs, no ho dubteu,no és un invent com els altres.Si arribeu a vells, ja ho veureu.I sinó, pitjor per vosaltres.

Joan Soler i Petit