CFGS ISO C1 UD4

24
__________________________________________________________________________________________________________ C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13 Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 1/24 Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL 2n CURS CURS 2012-2013 C1: CONTEXT I METODOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL UD4: Programació i avaluació de la intervenció Professora: Estrella Izquierdo Departament de Serveis socioculturals i a la comunitat Carrer Santa Eulàlia, s/n. 08921 Santa Coloma de Gramenet Tel.: 93.392.42.61 Fax: 93.392.45.07 E-mail: [email protected]

description

DOSSIER PROGRAMACIÓ

Transcript of CFGS ISO C1 UD4

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 1/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL 2n CURS CURS 2012-2013

C1: CONTEXT I METODOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ

SOCIAL UD4: Programació i avaluació de la intervenció

Professora: Estrella Izquierdo Departament de Serveis socioculturals i a la comunitat

Carrer Santa Eulàlia, s/n. 08921 Santa Coloma de Gramenet Tel.: 93.392.42.61 – Fax: 93.392.45.07 E-mail: [email protected]

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 2/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

INDEX

0. Introducció

1. La Planificació de la intervenció socioeducativa

1.1. Criteris i nivells de concreció del procés de planificació

2. Detecció de necessitats

2.1 Les fonts d’informació 2.2. Tècniques de recollida d’informació 2.2.1. Informe social, psicològic, psiquiàtric i mèdic, l’observació, qüestionaris, enquestes, entrevistes, histories de vida

3. Elaboració del programa d’intervenció

3.1. El procés de la programació 3.2. Unitat didàctica o de Programació, protocols 3.2.1.Descripció dels elements de la programació

Àmbits o àrees d’intervenció

Els objectius

Els continguts .

Les estratègies metodològiques i d’intervenció .

Els recursos: humans, materials, econòmics

La temporalització

Les activitats/Protocols

L’avaluació de la intervenció

4. El programa d’avaluació

5. L’organització i gestió dels recursos

6. Elaboració de la informació i organització de la documentació.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 3/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

0. Introducció

Etimològicament la paraula planificació deriva del llatí: PLANUM=PLANO i FARECE=FER. En definitiva, significa fer un pla, un projecte, un programa d’acció, o simplement establir un protocol. La paraula planificar és l’activitat de planificar i el seu significat depèn del context, ja que es refereix a comportaments humans diversos entre sí. No obstant, en tots ells hi ha quelcom en comú que ens permet tenir una primera aproximació conceptual:

Està present la idea de organitzar, coordinar .

Està present la idea de decidir per anticipat el que es vol fer.

També està present el fixar o establir unes actuacions per aconseguir una determinada

finalitat.

Definicions: Molts autors han elaborat definicions de planificació que no necessàriament són coincidents, ja que els investigadors ho fan des de les característiques pròpies del sector en el qual han treballat. Però, en totes les definicions trobem trets comuns. DROR: dona una definició força complerta:

"Planificar és el procés de preparar un conjunt de decisions per a l’acció futura, encaminada

a la consecució d’objectius per mitjans preferibles".

En aquesta definició falta la referència explícita a un diagnòstic previ, a més no es parla de criteris d’avaluació. GAIRIN: prefereix enumerar els trets que configuren la planificació:

Es una anticipació de futur.

Integra actuacions que afecten a diferents sectors de la realitat.

És un procés continu i unitari.

Té un sentit de provisionalitat.

Porta necessàriament la presa de decisions que són successives però independents. La

complexitat de les situacions exigeix que els processos de planificar siguin lo més

integrals possibles

Segons ANDER EGG, la planificació està associada a preveure accions (organitzar, posar ordre, coordinar...) per obtenir uns resultats prèviament establerts. Implica prendre decisions en quant a:

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 4/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

QUE? Objectius a assolir, donada una realitat a modificar

COM? Estratègies que utilitzarem per aconseguir-los

I QUAN Actuar? Previsió de temps. Fases en les que preveiem actuar

QUE?, Definició del sistema per a reorientar la tasca. Allò

COM? Que fem és el que més convé, o calen modificacions?

I QUAN avaluar?

La tipologia de la planificació que nosaltres descriurem té caràcter socioeducatiu i com a tal té uns components que la identifiquen:

Intenta generar canvis en els destinataris creant contextos que possibilitin

desenvolupar habilitats, capacitats o destreses personals.

Té un estil inspirat en la investigació acció:

Planifica l’actuació

Intervé sobre la realitat a partir del disseny inicial

Observa els efectes produïts

Analitza, treu conclusions i reorienta el procés

Això és el que li dóna el caràcter dinàmic i obert de la planificació, la contínua revisió. De manera que el treball sempre està sotmès a adequacions i millores. RAONS per remarcar la necessitat i importància de la planificació:

El treball planificat ajuda per a la més fàcil consecució dels objectius fixats.

Estalvia temps, esforç i recursos materials i financers.

Motiva la participació dels grups implicats.

Harmonitza i coordina els processos, activitats, etc.

Defineix el paper a desenvolupar cada un dels que intervenen.

Estableix o ha d’establir un sistema de control de la pròpia planificació

Altres autores creuen que la planificació és poc important perquè:

És contrària a la llibertat i iniciativa dels educadors.

S’ha posat tan de moda que sembla que el que interessa és que surti una programació formalment impecable.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 5/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

1. La planificació de la intervenció socioeducativa

1.1. Criteris i nivells de concreció del procés planificador

1. Criteri espacial o d’àmbit geogràfic. Internacionals, nacionals, regionals, provincials,

locals.

2. Criteri temporal: Llarg, mig, curt termini. Es la dimensió temporal del recurs, el temps que es necessita per a realitzar la tasca proposada. És molt relatiu per que depèn del propi recurs, però hi ha una convenció: Llarg termini: + de 5 anys Mig termini: entre 2 i 5 anys Curt termini: període de menys de 2 anys

3. Criteri de formalització: grau de formalització Baixa: quan es tracta d’un recurs que no necessita reglamentar les seves actuacions per assolir els objectius que s’ha proposat: ex. Ludoteca l’objectiu és jugar. Mitja: quan el recurs ha de reglamentar a grans trets les seves actuacions: ex. Un grup d’esplai o un recurs esportiu, etc. (aquí si que caldria un programa d’acció, però no UD, etc.) Alta: és un recurs la tasca del qual, ha d’estar molt sistematitzada, per que tothom que intervé ha de tenir clars els objectius i les actuacions. Per arribar a assolir-los tothom ha d’anar amb els mateixos criteris i desprès avaluar el mateix. Aquí si que calen tots els passos de la programació ex. Un centre de menors (l’absència de rigor en la planificació i actuació posa en perill el propi recurs). Un centre educatiu, etc.

4. Criteri d’amplitud de context . Fa referència a la quantitat de població a que es vol

arribar o a la que afecta el projecte:

Macrosocial: Volum ampli de població (poble, ciutat) ex. Tots els nens d’entre 0 i 3 anys d’una ciutat. Mesosocial: Quan parlem d’un servei amb entitat pròpia que es pot subdividir en grups delimitables: ex. Centre de joves, recursos pel tractament de les toxicomanies, etc. Microsocial: Un servei reduït a un grup específic que no es pot fragmentar: Els nois/es amb problemes de conducta d’un IES específic, Una associació d’alcohòlics

5. Nivells de concreció del procés de planificació La planificació global abasta tota la planificació social i que es concreta en diferents nivells: estratègics, tàctics, i operatius:

El nivell estratègic: és l’àmbit de la planificació social que defineix les grans línies de la política social per un territori o sector de la població. Aquestes línies han d’orientar la resta de nivells de planificació que es poden generar a partir d’aquest primer nivell de concreció. Les línies generals que s’han de definir han d’orientar sobre: criteris generals, abast del recurs, cobertura d’equipaments i recursos, pressupostos i temporalització. Es concreta en els plans socials:

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 6/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

El PLA: És la unitat de treball més àmplia i general en el conjunt d’actuacions socials i

inclou les altres. Recull els aspectes globals de tot el procés de planificació dintre d’un

període determinat.

És el paràmetre tècnic-polític dintre del qual s’emmarquen els programes i projectes.

No és la suma de programes i projectes perquè amés formula propòsits, objectius

generals, línies estratègiques, prescripcions normatives, etc. L’objectiu és marcar les línies generals d’acció i el marc estratègic per el que es desenvoluparan els programes i projectes.

Els nivell tàctic: és el que concreta els objectius de la política social en un temps i realitat definits . Ordena i organitza els recursos en funció dels objectius que millor contribueixen a la consecució de una determinada política social. Es concreta en els programes:

PROGRAMA: És l’instrument organitzatiu en que s’estructuren i articulen coherentment

recursos, procediments, terminis i activitats, en ordre a aconseguir l’assoliment

d’objectius concrets dintre d’uns terminis de temps determinat. Requereix especificar els projectes, continguts, mètodes, serveis, activitats i tasques

en funció d’una realitat social concreta. Temps determinat, disponibilitat de recursos. Els nivells operatius: és refereix a la planificació de l’actuació concreta. Té per objectiu fer realitat alguna de les accions previstes a nivell tàctic. Defineix els resultats previstos i els processos per aconseguir-los i especifica l’us concret dels recursos disponibles. Es concreta en projectes, tasques, activitats:

PROJECTE: És la unitat d’acció més concreta immediatament anterior a les activitats

mateixes. Tracta de donar resposta a les necessitats, problemes o alternatives més

immediates i concretes. Es un conjunt d’activitats concretes, interrelacionades i coordinades entre sí, que es realitzen amb la finalitat de produir determinats bens i serveis capaços de satisfer necessitats o resoldre problemes.

ACTlVITAT. És l’acció o conjunt d’accions per aconseguir un objectiu determinat i molt

concret .Pot englobar diverses tasques.

TASCA. És la feina realitzada com a exigència concreta per a l’eficàcia de l’activitat .Un

conjunt de tasques constitueixen l’activitat , un conjunt d’activitats un projecte, un

conjunt de projectes un programa i un conjunt de programes un pla

Un exemple de desplegament d’un PLA determinat podria ser:

Nivells de planificació

PLA

Pla interdepartamental de immigració

PROGRAMA

Foment de les activitats culturals dels immigrants

PROJECTE

Projecte pilot de participació dels infants i adolescents

d’origen immigrants en les entitats de temps lliure

ACTIVITAT Recolzament als educadors per a enfrontar-se de forma

adient als nous reptes de la diversitat

TASCA Difusió a entitats de temps de lleure interesades

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 7/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Les etapes comunes a totes les disciplines dintre del procés de planificació serien:

DIAGNÓSTIC

Abans

PLANIFICACIÓ

Després

APLICACIÓ

AVALUACIÓ

INFORMACIÓ

2. Detecció de necessitats

2.1. Les fonts d’informació Em principi haurem de tenir present el següent:

El col·lectiu al que pertany el subjecte d’intervenció: persona gran, persona amb

drogodependència, amb discapacitat, etc.

L’abast de la intervenció: individual, a un grup, una comunitat,

El tema objecte de la intervenció: la inserció laboral, la autonomia personal, etc. Hi ha dues formes complementàries d’aproximar-se a la realitat: directa o indirecta. No són formes excloent sinó que es complementen.

Aproximació de manera indirecta. Es aquella que es realitza a partir d’estudis fets amb

anterioritat sobre el problema que ens afecta, ja sigui sobre un individu, col·lectiu, etc.

a partir de històries, fitxes, informes socials, bibliografia, etc. Es a dir, és una

informació que ja existeix i que s’ha de recopilar.

Aproximació de manera directa. Es aquella que s’obté directament de la realitat.

S’accedeix a la realitat a través de l’observació. L’ús d’altres tècniques com

l’entrevista, col·loquis, qüestionaris, etc. ajuden a verificar o completar la informació

que s’ha obtingut de manera directa. Els problemes es coneixen a través de les persones, col·lectius o grups que els pateixen. També a partir del coneixement d’una problemàtica es pot anar descobrint a les persones afectades i com els afecta. A partir de les primeres informacions, la indagació s’orientarà a

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 8/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Desvetllar i estudiar el conjunt de relacions causa - efecte dels col·laterals i circumstancials, així com a diferenciar els aspectes objectius dels subjectius. Aquesta classificació permetrà anar captant el problema en tota la seva complexitat, i descobrir juntament amb les persones que son objecte de intervenció, els aspectes susceptibles de ser modificats o tractats. Aquesta primera fase és la fase de DIAGNÒSTIC (Article M.Paz Campanero)

2.2. Tècniques de recollida d’informació. 2.2.1. Informe social, psicològic, psiquiàtric, i mèdic, observació, qüestionari, enquestes, entrevistes, histories de vida.

Els informes, ja siguin socials, psicològics, psiquiàtrics o mèdics l’elaboren els

professionals corresponents a partir del diagnòstic elaborat amb els instruments

propis de la seva professió. Estan subjectes a confidencialitat però poden fer-se arribar a altres professionals a petició del interessat o per algunes circumstàncies específiques que afectin a un determinat procés de intervenció global. Han de contenir totes aquelles dades que ajudin a ajustar la intervenció a les circumstàncies particulars de l’individu o grup.

Observació: Mètode més utilitzat. És una tècnica molt característica del treball de camp

en les ciències socials. Pot ser: controlada o espontània, sistemàtica o assistemàtica. estructurada o ocasional. Sempre haurà de servir a un objectiu ja formulat. S’ha de preveure quin paper hi juga l’observador: Participant (s’han de preveure mesures perquè la participació de l’observador no modifiqui els resultats). No participant.

L’enquesta: Investigació realitzada sobre una mostra de subjectes representativa d’un

col·lectiu més gran, que es porta a terme en el context de la vida quotidiana, utilitzant

procediments estàndards de interrogació per obtenir mesures qualitatives de les

característiques objectives i subjectives de la població. Implica:

Preparar el qüestionari amb el llistat de preguntes que s’han de fer de la mateixa manera a totes les persones enquestades.

Recollida de la informació amb sistema simple d’anotacions que es pugui comparar posteriorment

S’ha de construir desprès d’haver explicitat els objectius

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 9/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Condicions de l’enquesta:

Llenguatge comprensible.

Aclariments pertinents.

Instruccions per completar-la.

Redactar les preguntes d’acord al nivell d’informació de la població.

La pregunta s’ha de limitar a una sola idea.

Preguntes obertes: L’entrevistat ha de respondre amb les seves paraules

Preguntes tancades: Selecció de categories preasignades (dicotòmiques, d’elecció múltiple)

Codificació: Establir grups per classificar les respostes.

Entrevistes: 2 tipus d’entrevista

Estructurades: Tancades i directives (enquesta d’actituds, d’opinió, qüestionaris).

Intercanvi formal de preguntes i respostes

No estructurades: Qualitatives, Obertes. Conversa entre iguals. Permet captar el

sentit a través de l’anàlisi i la interpretació.

Condicions:

El llenguatge ha de ser comú.

L’entrevistador s’ha d’apropar al de l’entrevistat, amb preguntes clares i senzilles. No utilitzar preguntes que tinguin moltes interpretacions.

No s’han de suggerir les respostes

No s’han de fer preguntes impertinents des del punt de vista de l’entrevistat

Grups de discussió: Reunió d’un petit grup (7 ó 8 persones) que reprodueixen situacions

socials de referència. Són persones que parlen de la seva situació o experiència, opinió

o vivències, en el transcurs de discussions obertes.

Analitzen actituds i les imatges col·lectives en torn al tema a tractar.

Són els propis grups els que elaboren el discurs.

Procés semidirectiu: és aquell que és controlat per els interventors.

Posteriorment s’analitzen els discursos i la dinàmica per veure les actituds, opinions i valors dels subjectes.

Documents personals. Històries de vida:

Referits a l’experiència de vida d’un individu.

Centra el seu interès en el paper de l’experiència viscuda i com la interpreten els

propis individus.

Són un instrument privilegiat perquè són de primera ma.

Relats personals. Diaris. Cartes.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 10/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

3. Elaboració del programa d’intervenció El salt des de la definició del projecte a les activitats pateix d'un problema de base que consisteix en l'abandonament de l'organització de l'acció educativa, es a dir de la programació educativa. Des de l’Educació Social es proposa ampliar les fases típiques del projecte a unitats més petites, les unitats de programació. D’aquesta manera es tenen majors garanties que les activitats responen coherentment als objectius del projecte i, en conseqüència, l'eficàcia d’aquest no pot ser valorada simplement per què les activitats funcionin o no. Considerem que cal afegir algunes unitats operatives que facilitin la relació entre la teoria i la pràctica. Aquesta opció es preocupa per harmonitzar dos tipus de coneixements: per una banda, tot allò que fa referència als plantejaments en sentit ampli i per l'altra tot allò que fa referència a les actuacions o intervencions concretes. Aquest procés d'apropament a la realitat transcendeix el que fins ara hem anomenat procés de planificació o planejament i entrem plenament en el que podem anomenar procés programador. 3.1. El procés de la programació Per a poder programar s'ha de tenir en compte el context en el qual es desenvoluparà la programació:

Projecte de la institució:

Tipus d'intervenció que es pretén donar.

Tipus de professional que l'ha de donar

Objectius de la institució.

Encàrrec de la institució

Finalitat de la institució.

Necessitats

Qualsevol intervenció només es justifica en la mesura que respon a una

necessitat

Saber quines són les necessitats i prioritzar-les és previ a qualsevol programació

Característiques

Cal tenir presents les característiques i les limitacions de les persones

amb les quals es vol treballar

Les característiques i limitacions del centre

Les dels propis educadors.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 11/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

La programació. Quan es tenen clars els tres apartats anteriors és el moment de iniciar la programació. En primer lloc cal concretar els objectius és a dir, allò que es pretén assolir amb la intervenció. (un objectiu descriu la situació a la qual es vol arribar) i com s'aconseguirà. Després determinar les àrees o àmbits de treball. Seleccionar els àmbits d’intervenció on es volen introduir els canvis o modificacions Quina metodologia es farà servir, tenint en compte les necessitats i característiques de tots els participants (educadors/es i subjectes d’intervenció) cal buscar la participació sempre que sigui possible però, en tot cas, una mateixa activitat es pot fer amb procediments o camins (mètodes) diferents. Quines activitats es desenvoluparan. Quins recursos cal preveure:

Materials

Funcionals (horaris, normativa per a les activitats,...)

Humans i de temps (temporització) Quina avaluació es farà del procés d'intervenció i dels resultats obtinguts. Cal preveure en que ens fixarem durant l'activitat per tal de millorar-la i per tal de tenir una visió de conjunt en el moment de valorar-ne els resultats. La implementació. El procés d'intervenció és la posada en practica de tot allò explicat anteriorment . És el procés interactiu entre els educadors/es, i els subjectes d’intervenció. De com es desenvolupi el procés dependrà replantejar-se algun aspecte de la programació (modificar objectius, afegir-ne, treure'n, ampliar o canviar les activitats, variar les estratègies, escurçar el temps, allargar-lo,.....). Al final, la intervenció és allò més important. Si es desenvolupa satisfactòriament, produirà els resultats esperats. El resultat és el que qualsevol educador/a espera aconseguir, mes altres aspectes que produeixen les accions educatives. Aquests resultats determinen noves característiques dels subjectes i alhora noves necessitats que configuren un nou punt de partida per a plantejar-se noves actuacions que caldrà planificar. El procés seguit per un educador/a quan es planteja la seva tasca professional educativa parteix doncs de les necessitats i característiques pròpies, de les persones i de la institució amb la que treballa. A partir d'aquest punt organitza la seva intervenció (planifica), la porta a la pràctica (implementa) i valora tant el procés d'intervenció com els resultats obtinguts (avalua).

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 12/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

3.2. Unitat de programació, protocols La Unitat de programació (UP) és un bloc temàtic que té sentit per ell mateix i que, com a element operatiu de la intervenció, reflecteix la concepció metodològica del treball educatiu i la relació que s'estableix entre els objectius, continguts i les activitats. Aquest element operatiu es relaciona amb altres unitats amb les quals es complementa tot responent a una estructura superior (el programa d'acció o projecte). Pot ser l'element més dinàmic i canviant del projecte, ja que com a espai des d'on es generen les activitats d'intervenció s'han d'ajustar a les circumstàncies del grup i del moment on s'aplica. La U.P. necessàriament ha de distingir-se de les activitats concretes i específiques. En realitat, aquestes en formen part i, juntament amb els elements que més endavant descriurem, la constitueixen i li donen el sentit unitari i global. Descripció dels elements de la programació

Àmbits o àrees d’intervenció Per àmbit o àrees de intervenció s’entenen tots aquells aspectes o apartats d’una realitat que tenen alguns aspectes en comú i en els quals s’haurà de fixar la nostra programació. Tot i que a l’hora de la intervenció social, les activitats es realitzen de forma global atenent a criteris de viabilitat, de comprensió, de lògica, de facilitat, de generalització, etc., a l’hora de programar hem d’acotar els continguts d’aprenentatge per unitats de significació, per facilitar la comprensió d’allò que volem aconseguir. Hi ha alguns col·lectius que tenen molt sistematitzades aquestes àrees o àmbits d’intervenció.

Per exemple, a l’educació infantil els continguts s’agrupen en torn a tres àmbits de significació: La

descoberta d’un mateix, la descoberta de l’entorn natural i social i la intercomunicació i els

llenguatges

Les àrees que es treballen amb les persones que tenen discapacitat psíquica, definides per l’Associació Americana del Retard Mental (AAMR) són les següents:

Comunicació. Auto-ajuda. Cura de si mateix. Habilitats socials. Ús de recursos comunitaris. Auto-direcció. Salut i seguretat. Habilitats acadèmiques funcionals. Temps de lleure. Treball.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 13/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

La DGAIA estableix als seus protocols d’atenció als infants acollits les següents àrees d’intervenció:

Àrea de la vida quotidiana

Hàbits d’autonomia personal: higiene i hàbits personals Ordre i neteja de l’entorn col·lectiu Àpats

Dormir

Treball: Individual. Grup

Convivència i diàleg

Lleure: Oci, integració al barri

Àrea escolar / Laboral

Escolarització: escola, integració, rendiment, dificultats

d’aprenentatge...

Aprenentatges pre-laborals : Tipus d’aprenentatge, motivació i

assistència, habilitat manual, etc.

Àrea de la salut

Salut

Creixement i desenvolupament físic

Prevenció i control de malalties

Seguretat i primeres cures

Salut mental

Tòxics.

Altres col·lectius també tenen protocols establerts en les que estan perfectament delimitades les àrees de intervenció. Cal atendre a aquests protocols a l’hora de determinar els àmbits d’intervenció o àrees.

Els Objectius Són els que conformen la naturalesa més específica i li donen coherència al pla de treball (Pla d’acció, Unitats de programació, activitats, etc.) Consisteix en preguntar-nos què és el que volem aconseguir per donar respostes concretes.

Han de ser clars (llenguatge precís, identificables).

Realistes (factibles d’aconseguir amb els recursos disponibles, amb metodologia

adaptada als terminis previstos)

Pertinents (amb lògica relació amb la naturalesa dels problemes que es pretenen

solucionar).

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 14/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Han de definir-se com els enunciats dels resultats esperats o els propòsits. Intenten respondre a les següents preguntes:

Què volem fer?

Quins canvis desitgem aconseguir?

a) Objectius Generals: Son enunciats que indiquen la intenció i l'orientació d’un Projecte. A l’hora de la intervenció tenen una utilitat limitada, no indiquen clarament el que la persona haurà d’haver après en acabar la intervenció. La seva adquisició està prevista a mig termini (en funció del projecte) Per especificar aquesta informació s’han de transformar els objectius generals del Projecte, en conductes específiques en relació a una àrea d’intervenció. No fan referència a una conducta observable.

Exemple d’Objectiu General d’un Projecte

El servei d' Ajut a la Llar (SAD) de l'Ajuntament de Sabadell s'insereix dins d'un model socio-

sanitari d'Atenció Primària que té com a objectiu general desplegar tasques adreçades a la

promoció de la salut i del benestar social, per tal de millorar la qualitat de l'assistència, sense

oblidar que, racionalitzant els recursos personals i els mitjans que es disposa, es pot oferir ja una

atenció socio-sanitària que doni resposta social i progressiva a les necessitats de la població que ens

adrecem, introduint-hi criteris de prevenció i d'educació per a la salut individual i col·lectiva.

Per a precisar un OG en una programació, és necessari aclarir els àmbits o àrees d’intervenció en els quals l’individu, comunitat, grup, etc. presenta necessitats o dèficits específics, susceptibles de ser modificats. b) Objectius específics: Son consecucions més concretes. Identifiquen de forma més clara i precisa allò que es pretén aconseguir amb el projecte. Sols admet una interpretació. Són manifestacions observables i avaluables. Equivalen a preguntes d’avaluació. Poden desglossar-se per al seu anàlisis en objectius operatius (directament observables). La seva consecució s’ha de preveure a mig termini (en funció de la programació). Tenen com a finalitat explicitar comportaments avaluables, identificar experiències adients, conceptes bàsics, analitzar relacions, aplicar metodologies, valoracions crítiques.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 15/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Utilitzen verbs d’acció: dissenyar, identificar, enumerar, resoldre, classificar,

comprovar, repetir, ordenar, jutjar críticament, diferenciar , comparar, decidir,

etc. . .

Quins canvis desitgem aconseguir davant la situació problema sobre la que hem d’intervenir.

Exemple d’Objectiu específic

El Programa d’Acció pot estar adreçat a les persones majors de 65 anys que viuen soles i estan

patint una situació de pèrdua (viduïtat).

L’àrea o àmbit d’intervenció podria ser la de la prevenció de la salut L’objectiu de la Programació estaria relacionat en evitar el fet que la persona es tanquen a la seva llar i procurar-li estones de companyia, afavorint que assistís a un centre d’avis o a llocs on trobés altres persones. El podríem redactar de la següent manera:

Sortir de l’àmbit de la seva llar per a cercar la companyia dels altres i relacionar-

se amb persones del seu entorn

Una vegada tenim definides les àrees o àmbits i precisats els objectius o canvis desitjats en cada una de les àrees de la Programació hauríem de:

Elegir els comportaments més representatius de cada un dels àmbits d’actuació.

Formular els objectius d’aprenentatge de la nova conducta.

c) Objectius didàctics o operatius Podríem formular diferents activitats dins la UP

A1. Elaboració del dol

A2. Acompanyament a les revisions mèdiques i gestions en generals

A3. Activitats de la vida quotidiana a la llar

Exemple d’objectius operatius de la Activitat 1 (A1)

Parlar de la persona estimada amb normalitat (sense plorar cada vegada que l’anomena)

Conversar de temes que no siguin les malalties o la mort

Rememorar fets alegres

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 16/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Les estratègies metodològiques i d’intervenció Són les accions i els procediments que es necessari realitzar per aconseguir les fites i objectius. És la definició de tasques normes i procediments per a la execució. És la explicació dels diferents casos tècnics que han d’acomplir-se o de les diferents etapes que ha de comprendre el procés tècnic. Utilització de diverses fonts productores de informació, us de tècniques variades. Complementarietat de metodologia qualitativa i quantitativa. El procés metodològic exigeix prestar atenció a:

Definir la població (tipus de persones, característiques)

Sistematització d’activitats

Especificar tècniques i instruments per a la recollida de dades

Utilització de diverses tècniques

a. Activitats. Poden ser de: Formació. Difusió . Artístiques. Lúdiques. Socials. Etc.

b. Estratègies. Són totes aquelles tècniques i/o instruments que utilitzaem per aconseguir les fites fixades (els objectius)

Instruments i equipaments

Tècniques: dinàmica de grups, ajuda, suport conductual (reforç, simulació..)

Assessorament,

Altres tècniques de recollida de dades:

Observació (simple, participant, experimental...)

Enquesta (entrevista, qüestionaris, inventaris, escales d’actituds .....)

Mètodes de medició (test, proves d’actituds, exàmens...)

Recursos humans, materials i econòmics

a. Humans:

Quantitat i qualitat de les persones

Responsabilitats especifiques

Activitats per a capacitar recursos humans

Explicitar requisits: formació i experiència temps que hauran de dedicar al

projecte

b. Materials:

Instal·lacions necessàries:

infraestructura i equipaments (locals i llocs, espais urbans, transformació

d’espais, locals polivalents)

Material fungible

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 17/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Instruments, materials, eines, equips

Material audiovisual, esportiu, cultural

c. Econòmics:

Elaborar un pressupost de les despeses materials, reunions, instruments,

locals, sous, etc.. .

Quines institucions finançaran les despeses

El finançament serà: intern (pressupost de la pròpia institució), extern

(organisme diferent al executor), mixta

Sistemes de finançament: subvenciones (instàncies d’administració pública)

esponsors o patrocinadors (privats, particulars), finançament propi

(activitats internes de la entitat)

Temporalització

Encadenament i seqüència de les etapes

Estimar la durada de cada una de las etapes

Planificació de les diverses acciones, dates, gràfics d’ajuda, cronograma o gràfic de

Gant (delimitar les diverses tasques a realitzar mitjançant un gràfic )

Les activitats/Protocols Les activitats són les actuacions que realitzen les persones implicades en la tasca educativa amb la finalitat que els educands assoleixin els objectius proposats en el programa. Les activitats poden ser:

Individuals. El que fa cada un pel seu conte

Col·lectives . Les que es fan amb la participació simultània de varies persones en

la mateixa activitat i que poden ser:

De petit grup, de grup intermig o de gran grup Criteris per la selecció d'activitats:

Les activitats seleccionades han de ser coherents amb els objectius proposats en

el programa

Les activitats han de ser valides i eficaces per aconseguir els objectius .

Han de ser adequades a la maduresa i a les adquisicions culturals que ja tenen els

alumnes .

han de ser variades perquè siguin un factor de motivació.

Han de ser atractives tant per qui les realitza com per els destinataris de la

programació

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 18/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Ordenació de les activitats: Les activitats han d'estar ordenades seqüencialment en el temps. Aquest ordre ha de correspondre al dels objectius, ja que la seva realització és per la consecució d'aquests Alguns autors proposen el següent ordre:

Etapa inicial o de motivació.

Predisposició per aconseguir els objectius.

Etapa de desenvolupament (la majoria) Etapa de conclusió. Una vegada finalitzat el procés s'han de realitzar

periòdicament activitats de repàs.

Els Protocols (veure annexes) Professora: Marina Valls. DTS

Els Protocols són “maneres de fer".

Significa que el director vol que "aquí, això es faci així". .

Indiquen com es fa cada. cosa i en quin ordre.

Expressen el grau de bona qualitat que una residència vol tenir.

Ajuden a organitzar-se.

Garanteixen que les coses es facin sempre bé evitant improvisacions

Són orientació per al personal nou.

Han de ser fets amb la complicitat del personal i, potser, dels usuaris.

No són estàtics, sinó que són opinables, canviables, millorables. .

No han. de ser una nosa, una molèstia, sinó que han de ser .útils i manejables.

No hi ha un número determinat de protocols: es poden tenir els protocols i

subprotocols (instruccions). que es cregui oportú.

No són copiables: cada. residència ha de tenir els seus protocols.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 19/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

ESQUEMA DEL PROCÉS DE PROGRAMACIÓ

Objectius Generals

PROJECTE NECESSITATS CARACTERÍSTIQUES

I LIMITACIONS

PROGRAMACIÓ:

1. Àrees

2. Objectius: Específics

4.Metodologia

5.Recursos

6.Temporalització

7.Criteris d’avaluació

8. Activitats

Objectius: Operatius

Recursos

Pautes d’avaluació

PROCÉS D’INTERVENCIÓ

INFORMACIÓ DELS

RESULTATS

Avaluació

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 20/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

4. El programa d’avaluació L’avaluació és l’instrument que ens permet organitzar la comparació entre la situació prevista inicialment i la situació real. Aquesta comparació ens ha de donar informació del grau d’assoliment d’allò que inicialment havíem previst, així com dels diferents factors o raons que han possibilitat o han dificultat aquest acostament. És un element que ajuda a prendre decisions sobre les diferents reorientacions del procés, per tant ha de ser un element molt acurat dintre del procés de la programació. El que acabem d’indicar es pot resumir en els tres punts següents:

1. Tenim una situació hipotètica que va ser prevista inicialment mitjançant el diagnòstic i la planificació.

2. Tenim una situació real en un moment concret i que s'ha configurat mitjançant l’aplicació d'unes accions previstes en la planificació.

3. Es produeix un procés de comparació entre els dos aspectes anteriors per veure fins a quin punt hi ha distàncies o aproximacions entre ambdós.

L'avaluació ens ha de permetre reconèixer els errors i els encerts de la intervenció, els punts de partida i arribada, les dificultats i els avantatges. Esdevé un element clau ja que ens permet sortir dels procés i veure’l des de fora. Els objectius de l’avaluació són tres:

1. Revisar i reorientar el desenvolupament del procés. 2. Valorar els resultats i obtenir conclusions. 3. Identificar els elements que determinen les diferències entre allò que

s’esperava i els resultats obtinguts. Respecte d'aquestes qüestions, destacarem tres tipus d’avaluació: a) Avaluació inicial o diagnostica: ens permet conèixer la situació actual real; ja sigui d'un espai, d'una comunitat o de l'educand. Ens indica el bagatge d'elements previs que posseeix el subjecte de la intervenció en el moment d'iniciar el disseny d'una intervenció. El resultat d'aquesta avaluació ens indicarà quin és el punt de partida en que ens trobem i el tipus de treball que caldrà organitzar per tal que la intervenció generi realment situacions de crisi que puguin esdevenir novetat i es consolidin en forma de progrés. b) L’avaluació formativa: es realitza durant el procés. Té la finalitat d’indicar-nos quina és l’evolució que s’experimenta en el context d'intervenció mitjançant la comparació de la situaci6 real amb la situaci6 prevista teòricament, de manera que puguem reorientar el procés. Té un caràcter marcadament educatiu en la mesura que és correctora del procés, ja que constantment ens indica quines són les necessitats de cada moment de l’anàlisi. Per altra part, també ens indica com el projecte realment

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 21/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

va incidint sobre la situació problemàtica que volem solucionar, En aquest punt és fonamental indicar clarament : “què avaluem, qui i com avaluem, i quan avaluem?” L’avaluació formativa ha de prestar especial atenció al desenvolupament de les diferents parts del procés i la coherència interna de les mateixes. És a dir, caldrà convertir en elements avaluables (indicadors) aquells objectius de treball! que s'havien definit per a cadascuna de les àrees. Alguns aspectes que, com a exemple, es poden tenir en compte, poden ser:

Si la metodologia és l’adequada per assolir els objectius.

Si les activitats són les més pertinents per a aquella problemàtica.

Si el ritme de treball és l'adequat (massa lent, massa ràpid )

La coherència de les activitats entre elles i els altres àmbits del disseny.

Si les actuacions dels educadors son les correctes.

Si s'han seguit amb ordre les directrius del pla de treball- c) Avaluació sumativa: pretén donar-nos informació sobre el grau' d’assoliment d'allò que hem pretès aconseguir amb la intervenció educativa. Aquesta avaluació mesura els resultats i ens permet pronunciar-nos sobre l’èxit o fracàs del procés educatiu i no tant sobre l’èxit p fracàs dels educands (com a punt de reflexió, hauríem de considerar fins a quin punt, dins del camp social, existeix la possibilitat que fracassin els educands o si, per contra, un procés no reeixit, depèn en gran mesura dees errors en algun punt de la planificació).

AVALUACIÓ

Identificació del tipus

d’informació necessària i les

tècniques de recollida de dades

Recollida

d’informació

Reformulació de la intervenció

Valoració de la

informació

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 22/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

5. L’organització i gestió dels recursos Gestionar suposa fer gestions que impliquen la cura, l’esforç i l’eficàcia que es posa en la execució d’alguna cosa tendint a aconseguir un propòsit. En les entitats de tipus socials, gestionar suposa treballar de forma adient, amb mitjans i processos eficaços, per obtenir els resultats òptims. Aquest processos ens porten a administrar i dirigir de la millor manera possible els recursos humans (RRHH) , els recursos materials (RRMM), els recursos econòmics (RREE), i els recursos informatius (RRII) de la institució a partir dels objectius i resultats que aquesta vulgui aconseguir. Per poder aconseguir aquests resultats serà necessària una metodologia de treball ordenada i funcional. (veure annex)

La gestió dels recursos en les institucions socioculturals

Els recursos són els mitjans per a tenir èxit en una iniciativa o en una empresa. Per a que pugui ser així, s’han de tenir plans preestablerts (planificació: projectes) preparar primerament les accions (programar) i valorar (avaluar). És important a les entitats d’acció social, generar dinàmiques per tenir a l’abast els recursos necessaris per desenvolupar les iniciatives i projectes que es proposa: les persones, els locals, els instruments, el diner i la informació que es rep o que s’ofereix, seran els pilars de lluita permanent amb els que s’enfronten les entitats d’acció social.

a. Els recursos humans Las persones que participen en un projecte d’intervenció social, son art i part del recurs. El factor humà és el més important de totes les organitzacions de serveis personals però molt especialment en las que realitzen activitats socials, culturals i educatives, o d’ajuda Participació, compromís i formació seran elements a tenir en compte, per a la configuració i consecució d’equips de treball. La gestió dels recursos humans té com a missió alguns dels següents aspectes : la selecció de persones idònies per a unes responsabilitzades concretes; la formació continua dels diferents membres de l’entitat; la necessària coordinació i organització; la motivació; que les tasques i ocupacions estiguin be definides; o que les compensacions siguin justes i equitatives. La formació és el millor instrument funcional per a obtenir la preparació de persones per a assumir tasques i responsabilitats. Formació humana, tècnica i sociocultural, que

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 23/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

sumada a l’experiència i el compromís ajuden a configurar un perfil adient que necessita una organització.

b. Recursos materials i econòmics. Els recursos materials i econòmics en una institució sociocultural (al igual que en una família), permeten gaudir d’un nivell de treball en condicions per a oferir un bon servei. No sempre es dona la comprensió, o el reconeixement necessaris , de l’administració pública o de la societat en general de l’esforç que ofereixen les entitats. En la practica els recursos materials i econòmics que s’aporta a una activitat sociocultural serveixen per a calibrar el grau de reconeixement social per a qui l’organitza. Actualment l’avens qualitatiu i quantitatiu dels serveis socioculturals depèn en part de la qualitat i la quantitat de mitjans disponibles. Al nostre país, la consecució d’aquests mitjans s’ ha convertit en un objectiu prioritari de la majoria d’entitats no lucratives i amb voluntat de servei. Els principals recursos materials o infraestrucfures bàsiques que es requereixen per a implantar una entitat en un territori son :

a. Un espai físic. Un local que defineixi la identitat del servei i que serveixi per als objectius i activitats previstes. La imatge i les condicions d’un espai físic creen en part la imatge d’una institució.

b. El material per la organització ve a ser l’equip i les eines habituals que es necessiten per a treballar internament o amb els usuaris. Mobiliari, tecnologia, etc.

c. El material per a les activitats o material fungible per a desenvolupar les accions específiques.

Els recursos econòmics L’administració de recursos econòmics comporta necessàriament una acurada gestió financera. En las institucions o serveis socioculturals, davant aquest tema es plantegen dos grans reptes:

Quines són les fonts de finançament i Com s’administren els ingressos i les despeses.

Els aspectes fonamentals a considerar es deriven de les principals tasques que generen els recursos econòmics. La responsabilitat i la rendició de contes que exigeix l’administració econòmica d’una institució; l’aplicació de les tècniques de gestió comptable; i la informació (transparència) i implicació dels associats i usuaris cap a l’economia de l’entitat.

__________________________________________________________________________________________________________

C1: Context i Metodologia de la Intervenció Social

UD4: Programació i avaluació de la intervenció social. Data 26/02/13

Professora: Estrella Izquierdo Pàgina 24/24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut La Bastida

Les quatre possibles grans fons d’ingressos, imprescindibles per a una certa autonomia financera Podríem situar-la en:

1. Les quotes dels usuaris

2. Les aportacions de les administracions públiques pels serveis donats.

3. La venda de productes i serveis

4. Altres donacions i espònsors

6. Elaboració de la informació i organització de la documentació.

Cada un dels sectors d’intervenció té una documentació específica i és difícil quantificar-la de forma generalitzada. La majoria d’aquesta documentació està formalitzada en protocols d’us intern dels diferents serveis i normalment són realitzats pels equips, en funció de les necessitats del mateix.. L’altra documentació ens be donada de forma oficial per els Organismes, Administracions, Institucions, etc. competents Una de les condicions dels protocols és la de simplificar el treball del professional alhora que li ajuda a tenir sistematitzades dades bàsiques sobre l’usuari o sobre els passos que convé donar en cada moment. Els protocols han de ser útils als professionals en tant que l’ajuden en la consecució i optimització del seu treball, mai s’han de convertir en una trava o simple burocràcia. No han de constituir un objectiu en si mateixos, sinó que han de servir per unificar criteris d’intervenció de l’equip, per conèixer al subjecte d’intervenció, per conèixer tothom els passos a seguir en una determinada intervenció, per reflexionar sobre la pràctica, etc..... Els protocols han de ser per tant, flexibles i adaptables a les circumstàncies variables de cada situació en particular alhora que amb criteris clars i entenedors per tothom