CiclE d’ OperA

Comèdia d’embolics, que narra les peripècies sentimentals de diversos personatges en un populós i colorista Madrid d’algun any del segle XIX. Francisquita és festejada pel pare de Fernando, Don Matías, alhora, enamorat de la cantant Aurora la Beltrana. Ajudada pel compare de Fernando, Cardona, Francisquita intentarà esquivar les atencions del pare i conquistar el fill produint-se mil confusions entre quadres costumistes i cançons romàntiques.

Orquesta de l’ Ópera de CastellóDirector: Carlos AmatDirector d’escena: Rafa Lloret

Música d’Amadeu VivesLletra de F. Romero i G. Fernández-Shaw

SetembreDivendres 26 - 20:30 hDiumenge 28 - 19:00 h

DONA FRANCISQUITA

ÒPERA EN VERSIÓ CONCERTGiacomo PucciniLlibret de Alfred Maria Willner y Heinz Reichert.

Orquestra Simfònica del Conservatori Superior de Música“Salvador Seguí” de CastellóCor de l’Acadèmia d’Orfeu

OctubreDivendres 24 - 20:00h.

Amparo Navarro, Javier Agulló, Sandra Ferró, Moisés Marín.Director: Carlos Amat

Organitza: Amics de l’Òpera de Castelló

LA RONDINE

AUDITORIO I PALAU DE CONGRESSOS

La Rondine és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini amb llibret en italià de Giuseppe Adami, basat al seu torn en el llibret d’Alfred Maria Willner i Heinz Reichert.

Aquesta obra pràcticament és desconeguda i molt poques vegades representada en els teatres lírics, tot i que el seu compositor és considerat com una pedra fonamental en la història operística. El seu argument és semblat al de la Traviata de Giuseppe Verdi, d’ací el sobrenom“La Traviata dels pobres”.

L’acció de “La Rondine” transcorre a París i la Costa Blava francesa, en temps de l’anomenat Segon Imperi, en els anys 50 del segle XIX.

El príncep Tamino és perseguit per una serp gegant, s’endinsa en el bosc tractant de fugir, però ha entrat en el regne de la Reina de la Nit sense saber-ho. Allí arribarà a un acord amb la Reina tendent a aconseguir la mà de la seua filla, a canvi que l’allibere del segrest en el qual la té captiva Sarastro.

Tamino, acompanyat de Papageno l’ocellaire, es disposa a salvar la seua estimada. No obstant açò, una vegada arribat al regne de Sarastro, s’adona que la realitat és una altra i decideix quedar-s’hi, a la vora de la seua estimada i lluny de la Reina. Per a quedar-s’hi i pertànyer al Temple dels Savis, haurà de passar una sèrie de proves que aconseguirà superar. Finalment, els dos amants s’uniran per sempre mentre que la seua malvada mare serà derrotada definitivament.

ÒPERA EN DOS ACTESW.A. Mozart

LA FLAUTA MAGICA

Pamina: Sandra Ferró (soprano) Tamino: Jesús Álvarez (tenor)Papageno: Sebastià Peris (barítono) Reina de la nit: Vanessa Navarro (soprano)Sarastro: Boni Carrillo (bajo) Primera Dama: Marián Torres (soprano)Segona Dama: Ruth de los Reyes (soprano)Tercera Dama: Flavio Ferri-Benedetti (contratenor) Orador: Manuel Torada (barítono-bajo)Papagena: Arantxa Martínez (soprano)

Sacerdots: Coro de cámara Ad LibitumEsperits: Coro de voces blancas Juan Bautista Comes

Junt a l’escenografía del pintor Ripollés

Orquestra Lírica de CastellóDirecció artítsica: Carlos Pascual I José Luis Miralles

NovembreDissabte 15 - 20:30 hDiumenge 16 - 19:00 h

L’acció transcorre a París i els protagonistes són joves de pocs recursos econòmics, però obsessionats a triomfar en la música.

Roberto està component una òpera basant-se en un llibret del seu amic Víctor, però el cant d’una veïna, Cossette, li talla contínuament la inspiració. En realitat, Cossette aspira a ser cantant i està enamorada de Roberto però ell ni la coneix. Aquesta situació no dura molt de temps, ja que, com era previsible, l’amor prompte és correspost..

Organitza: Schola Cantorum de La Vall d’Uixò i Culturarts Castelló

BOHEMIOS

NovembreDissabte 29 - 20:30 h

Història tràgica de l’amor de Lucia, una jove que es veu atrapada en l’enemistat entre la seua família i la dels Ravenswood, la qual culmina amb la cèlebre «escena de la bogeria», una de les pàgines més punyents de la història de l’òpera.

Lucia: Tina Gorina

Direcció escènica: Rafa LloretDirecció musical: Carlos AmatProducció: Amics de l’Òpera de Castelló

LUCIA DI LAMMERMOOR

Febrer 2015Divendres 13 - 20:30 hDiumenge 15 - 19:00 h

G. Donizetti

Quadre primerL’acció comença a l’alcova de Na Municipalitat, on es congreguen tots els carrers i places de Madrid per a veure el naixement de la denominada Gran Via i, de pas, poder queixar-se de com les tracta Na Municipalitat. Amb elles ve el Passejant en Corts, qui es dedica a contemplar com va tot. Apareix en escena el Cavaller de Gràcia, que aspira a unir-se a aqueix nou carrer i alçar una gran revolada. Però tot s’acaba, ja que el Llevador anuncia que el part serà molt llarg, per la qual cosa el Passejant proposa el Cavaller de fer un passeget per Madrid per a contemplar tots els canvis.

Quadre segónAls afores de Madrid, el Cavaller i el Passejant comenten l’estat de la política, quan apareix la Menegilda que tracta de seduir-los amb la seua murrieria, però és contestada per Na Virtuts, la seua mestressa, entaulant-se una xicoteta baralla on l’última ix escaldada. Tot açò acaba quan apareix el noviet de la xica, un militar amb mal geni. Entra el barri de la Prosperitat i demana almoina, després el barri del Pacífic que busca raons i, finalment, el barri de les Injúries, blasfemant. Els segueixen el Petroli, el Gas i el Ciri, que discuteixen sobre les propietats de cadascú. Al poc, hi apareixen els Rates que s’enorgulleixen del seu ofici, i arriben a escapar dels paranys de l’autoritat.

Quadre tercerA la Porta del Sol troben Na Sinceritat, carregada de gendres que van al Congrés dels Diputats, i contemplen el pas per l’escena a unes persones que comenten on aniran de vacances i amb un guàrdia que es queixa. Al poc de temps senten uns crits i descobreixen que és la font d’allà, la qual es queixa que amb les noves reformes la llevaran per a donar pas a un tramvia. Un Taujà apareix i conversa amb ells. Aprofita per a robar al Cavaller. Mentre van a cercar als guàrdies, apareixen els Marinerets, que fan volantins i canten amb alegria el seu gust per la mar.

LA GRAN VIA

Març 2015Dissabte 14 -19:30 i 22:00 h

Música de Federico Chueca i Joaquín ValverdeLlibret de Felipe Pérez

Orquestra Lírica de CastellóCor de veus blanques Juan Bautista Comes, de València

Direcció escènica: Rafa LloretDirecció musical: Carlos Pascual

Quadre tercer, bis (1a addició)Ens traslladem al Carrer d’Alcalà, on el Cavaller i el Passejant fugen de les rates, en açò un Taujà aprofita per a robar al Cavaller. Passen diverses escenes en les quals un policia és burlat per tres xulapes, hi ha un diàleg entre el Duro Vell i el Nou, una senyora amb un lloro que victoreja la República, una mamà amb un xiquet a qui vol col·locar al Ministeri de la Guerra, un hússar i l’esquerrana que entaulen un diàleg i, finalment, un grup de sergents suprimits que entonen un pasdoble.

Quadre tercer bis (2ª addició)L’acció succeeix a un basar de joguets on es troben el Passejant i el Cavaller, les dependentes canten i els mostren diversos joguets com un baròmetre que funciona malament, ja que trona quan ix el Ninot Liberal i quan ix el Ninot Conservador sonen els pardals, un aresta que canvia d’himne fàcilment, un cap de cartó que representa el servei de correus, del qual es queixen un periodista, una senyora indignada i un senyor alterat, i l’alfabet animat. Apareix una mamà amb un xiquet, el qual demostra els seus coneixements i demana que li regalen el país com a joguet. Després d’açò, apareix el joc qui desplega les seues habilitats, i reconeix que malgrat que està prohibit, no l’enxampen enlloc.

Quadre quartEn la Travessera, es troben en l’Elisi madrileny, un distingit saló de ball popular. Als afores d’aquest ball, discuteixen l’Oncle Jindama i la Lídia, dues populars revistes taurines, sobre els toreros, alhora que entren la Gomosa i el Setmesó, lloant les virtuts del patinatge i tornen, al final, escarmentats. El Cavaller i el Passejant decideixen aparar-se en el ball de camí cap al teatre, i contemplen l’Elisi personificat, qui els mostra les virtuts del ball. Després entra corrents el Llevador per a anunciar l’imminent naixement de la Gran Via.

Quadre cinquèTots celebren el naixement de la Gran Via, canten i ballen, mentre s’ofereix una visió futurista d’aquesta.

Una de les òperes còmiques més celebrades, Don Pasquale es basa enterament en els personatges de la «Commedia dell’Arte», als qui Donizetti afegeix una vena commovedora de sentimentalisme romàntic. Tocada per la nova sensibilitat romàntica, l’òpera bufa es renova amb aquesta obra mestra de 1843.

Direcció escènica: Rafa LloretDirecció musical: Carlos AmatProducció: Amics de l’Òpera de Castelló

DON PASQUALE

Abril 2015Divendres 24 - 20:30 hDiumenge 26 - 19:00 h

G. Donizetti