LES MINES DEL REI LEOPOLD

ConfliCtes i oportunitats en l’extraCCió de minerals a la rd Congo

Josep f. mària, sj. emmanuelle devuyst

1. introduCCió ...............................................................................................................

2. la rdC ........................................................................................................................3. la mineria a la rdC .............................................................................................4. ConClusió ...................................................................................................................

notes .................................................................................................................................

Qüestions per a la reflexió .................................................................................... 31

30

3

6

9

21

NOVETAT!

Descarrega

del nostre web

el quadern pel teu

lector digital (format ePub)

Josep F. Mària, sj., Doctor en Economia (UB). Llicenciat en Teologia (FTC). Professor deResponsabilitat Social Corporativa i d’Anàlisi Social a ESADE. Estudia la contribució d’em-preses i ONG al desenvolupament, especialment a Amèrica Central i Àfrica Subsahariana.Col·labora puntualment al diari La Vanguardia. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia: Eljove, el guru i l’ocell (Quadern 162) i La Globalització (Quadern 103). És membre de l'e-quip de Cristianisme i Justícia.

Emmanuelle Devuyst, és Màster en Drets Humans i en Dret Internacional Humanitari.Actualment és responsable d'incidència política dins el Jesuit European Social Center(JESC) a Brussel·les on dirigeix un projecte sobre la responsabilitat social de les empre-ses mineres a l’Àfrica.

Edita Cristianisme i Justícia, Roger de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tel. 93 317 23 38 - info@fespinal.com - www.cristianismeijusticia.netImprimeix: Edicions Rondas S.L. - Dipòsit Legal: B-12.868-2013 ISBN: 978-84-9730-316-3 - ISSN: 2014-6495 - ISSN (ed. virtual): 2014-6574 Dibuix de la portada: Roger Torres - Imprès en paper i cartolina ecològicsJuny, 2013La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves dades estan registrades a un fitxer de nom BDGACIJ, titularitat de la FundacióLluís Espinal. Només es fan servir per a la gestió del servei que li oferim i per mantenir-lo informat de les nostres activitats. Potexercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició dirigint-se per escrit a c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona.

Amb la col·laboració de:

3

1. INTRODUCCIÓ

«Quan es fuig sota els atacs s’agafen els nens; però amb les pressesn’hi ha que cauen i moren aixafats o atrapats al fang de les maresmes.Una mare havia fugit amb els seus dos bessons petits; un va caure i vamorir trepitjat per la gent que fugia. Cal empassar-se les llàgrimes iseguir corrent. Quan arribem a un lloc remot del bosc ens aturem.

El bosc és fosc i fred de dia i de nit. Menjàvem arrels i algunes fruitessalvatges rares. Era impossible encendre foc i, per tant, cuinar qualse-vol cosa, perquè el fum hauria revelat immediatament la nostra presèn -cia als nostres perseguidors; tampoc no podíem guardar ni gallines nigalls, ja que el seu cant hauria indicat on érem. Sortíem del bosc anantde quatre grapes per arrencar alguna panotxa de mandioca al marged’alguns camps i tornar ràpidament al nostre refugi. Sabent-ho, els mili-cians ens esperaven als voltants dels camps o del riu per violar-nos.

Quan el perill s’apropava, ens endinsàvem encara més al bosc, on l’e-nemic que ens aguaitava era la fam. Per omplir una mica l’estómac delsnostres fills els donàvem la sorra fina del riu, barrejada amb aigua o llot.Nosaltres menjàvem el mateix. La cara, el ventre, les cames se’nscomençaven a inflar. Quants dels nostres fills no han mort al bosc! Finsara molta gent segueix passant la nit al sotabosc per por dels atacs.»

Ester MwINJA NSIMI, Teresina CAFFILa guerra vivida por las mujeres1 (2006)

«Adon Kalenga treballa set dies la setmana extraient minerals de laterra sense guants. Té tretze anys i viu a la província de Katanga, a laRepública Democràtica del Congo. No té llar i no pot pagar els sisdòlars el mes que costa anar a l’escola… De vegades dorm al carrer,unes altres, en un orfenat. La major part del temps treballa, guanyanttres dòlars el dia. És una de les 67.000 persones a Katanga que esguanyen la vida extraient pedres que contenen dos minerals preuats atot el món: coure i cobalt. El coure, vermell marronós, s’empra per a fercables elèctrics necessaris per a il·luminar les ciutats del nostre món.El cobalt, metall gris platejat, s’usa per a fer motors d’avió, tinta i pilesde telèfon mòbil.

Katanga […] conté el 4% del coure mundial i un terç de les reserves decobalt. Els minerals que l’Adon i altres nens com ell extreuen de la terra

vermella i dura s’encaminen a forns de fosa als afores de ciutats empo-brides properes a les mines. La majoria d’aquests forns rovellats i ali-mentats a mà són propietat d’empreses establertes en un país llunyà,un país que va ser fundat en una ideologia que exalta els drets dels tre-balladors: la República Popular de la Xina. La canyella esquerra del’Adon té una cicatriu d’una caiguda patida fa tres anys durant un corri-ment de terres, en el qual van morir alguns treballadors, incloent-hiquatre dels seus joves amics.

[…] En realitat, l’Adon i els seus companys i companyes practiquen unaforma caòtica de capitalisme, amb molt poca supervisió de l’empresa ide l’Estat. Els miners manuals no són empleats; són treballadors percompte propi que venen a intermediaris el que han extret i netejat.»

S. CLARK, M. SMITH, F. wILDChina Lets Child Workers Die digging in Congo Mines for Copper 2

23 de juliol de 2008

Què tenen en comú aquests dos relats? Comparteixen la situació enzones riques en minerals de la República Democràtica del Congo(RDC) i els seus protagonistes són gent pobra relacionada amb l’acti-vitat minera de la regió. En el primer cas, localitzat en zones boscosesproperes al llac Kivu (nord-est de la RDC), la relació amb la mineria noés evident. Ara bé, els grups armats que maten, violen i aterreixen lapoblació es financen en bona part amb diverses formes d’extorsió aminers individuals que extreuen coltan, or o estany de mines de lazona. Aquests minerals són duts a intermediaris de les ciutats frontere-res de Bukavu i Goma, i després exportats il·legalment a Ruanda iBurundi, des d’on seran incorporats al mercat global. En el segon cas,la província de Katanga (sud-est de la RDC) no té problemes de grupsarmats; però milers de nens i adults de la província –els anomenatsartesans miners– extreuen mineral de coure i cobalt en pèssimes con-dicions de salut i seguretat. El mineral és transportat i venut a empre-ses que el transformen en coure i cobalt per a l’exportació: metalls pera l’economia global. A partir del 2002, les empreses transformadoresvan adquirir drets legals sobre les mines, provocant el desplaçament dela majoria d’artesans miners de la província.Així, doncs, els actors principals d’aquest drama ja han aparegut enescena: les empreses, els militars, els polítics… i, al centre dels nostresfocus, la població congolesa sofrent. L’escenari no se situa a les míti-ques mines del rei Salomó, amagades en algun lloc de l’Àfrica, segonsla novel·la de l’escriptor victorià H. Rider Haggard (1885); sinó a lesmines de la RDC, que van ser propietat particular del rei Leopold deBèlgica entre 1885 i 1908: les mines del rei Leopold.

4

El quadern que presentem és fruit de llargues hores d’estudi sobre lasituació de la RDC als nostres despatxos de Barcelona (Cristianisme iJustícia) i Brussel·les (Jesuit European Social Center); de reunions aEuropa amb gent que coneix i s’estima la RDC; i, sobretot, de diversesvisites sobre el terreny a Kinshasa, a la província de Katanga i a laregió del llac Kivu entre el 2007 i el 2012. Volem agrair principalmentals congolesos i congoleses que ens hem trobat durant aquestes visi-tes el fet de compartir les seves il·lusions, plans i estratègies encami-nades a reconstruir un país immens, bonic i gràvid d’un futur esperan-çador.

5

2.1. Situació de la RDC

el seu territori ha estat qualificat d’es-càndol geològic per les seves riquesesmineres (que inclouen cobalt, coure,cadmi, petroli, diamants, or, plata, col-tan, zinc, manganès, estany, germani,urani, radi i bauxita) i de graner de l’Àfri -capel seu potencial agrícola. parado xal -ment, és un dels països més pobres dela terra: en la classificació del programade nacions unides per al desenvolupa -ment (pnud) de l’any 2011 ocupa ellloc 187, l’últim dels països censats.

una causa important d’aquesta po-bresa és la dèbil presència de l’estat alterritori: amb un pressupost anual equi-valent al de la ciutat d’anvers (400.000habitants), l’administració no pot co-

brir eficaçment serveis públics bàsics(seguretat, educació, sanitat, serveis so-cials, infraestructures) per als seus 68,7milions d’habitants.4 a aquesta situaciós’hi suma la complexitat ètnica: a lardC hi ha 280 ètnies i tribus, moltes deles quals comparteixen territori amb al-tres ètnies. a més, s’hi parlen 212 llen-gües. també els conflictes externs (lardC fa frontera amb nou països) handelmat la riquesa i el desenvolupamentdel país. amb quatre dels països veïns(uganda, ruanda, Burundi i tanzània)forma la regió anomenada «dels gransllacs» (llacs Victòria, albert, edward,Kivu, tanganyika i moero). des de lameitat dels anys noranta, els conflictesarmats en aquesta regió han estat ex-cepcionalment sagnants.

6

2. LA RDC3

La RDC, amb 68,7 milions d’habitants el 2011, és el quart país méspoblat de l’Àfrica (després de Nigèria, Egipte i Etiòpia). És, a més amés, un país molt extens: amb 2.345.410 km2 supera la suma de lasuperfície de tots els països de l’Europa Occidental.

2.2. Història recentdesprés de la colonització portuguesade finals del segle xv (de caràcter co-mercial i amb una dèbil penetració desde la costa atlàntica), la presència euro-pea s’imposa a finals del segle xix. enefecte, el 1885 el rei leopold ii de Bèl -gica converteix el territori de l’actualrdC no pas en colònia belga, sinó en laseva possessió personal. a partir d’a-quell moment, leopold i certes com-panyies concessionàries exploten i ex-porten ivori i cautxú, sotmetent elsnadius a treballs forçats, esclavitud i tortures. però les campanyes internacio-nals de denúncia i els canvis en els equi-libris diplomàtics forcen leopold a ven-dre el 1908 la seva possessió personal algovern belga. sota la forma de colòniabelga, la situació del país millora lleu-gerament; però els colons impedeixenen molts casos la promoció educativa icultural de la població autòctona.

el rei leopold ii converteix l’actual rdC

no pas en colònia belga sino en la seva possessió personal.

la independència arriba el 30 dejuny del 1960, sota la direcció del pre-sident Kasavubu i del seu primer minis-tre lumumba. amb tot, el baix nivelld’experiència en lideratge de la novaclasse dirigent, la manca de cohesió po-lítica de la població i la dependènciaeconòmica exterior en un context deguerra freda, fan fracassar l’economia i

la democràcia. el 1965 el militar Josephdésiré mobutu pren el poder amb l’ob-jectiu de «posar ordre, crear un estat,crear una nació». el 1966 suprimeix elparlament i el 1967 decreta l’uniparti-disme. el 1973 impulsa la zaïrianisa-tion: una nacionalització econòmica selectiva per controlar l’entramat eco-nòmic i financer del país. però la gestió corrupta condueix al progressiu desas-tre econòmic. tot i això, en l’àmbit ex-terior, mobutu s’assegura l’amistat ambels eua i occident, ja que garanteix queel centre estratègic de l’Àfrica sigui aliatanticomunista. tanmateix, al final de laguer ra freda el dictador és abandonatpels seus padrins occidentals i l’any1990 en l’àmbit interior és obligat a ini-ciar la democratització del país.

en plena crisi econòmica i política,l’agost del 1996, laurent-désiré Ka bi -la, un exguerriller comunista, s’alça enarmes contra mobutu a la zona del llacKivu. Compta amb el suport del presi-dent d’uganda (J. museveni) i del pre-sident de ruanda (p. Kagame): els nouspeons dels eua a la regió.5 el règim demobutu està tan debilitat que, el 17 demaig del 1997, Kabila ja ha conquerittot el país i es proclama president. acanvi del suport financer i militar, Ka -bila, en el seu avanç cap a Kinshasa, sig-na importants contractes de concessionsmineres amb empreses estrangeres, ha-vent-se rodejat de militars ruandesos iugandesos. després d’instal·lar-se aKinshasa, les tensions amb el seu estatmajor (que desitja annexionar parts del’est del país a ruanda, Burundi iuganda) esclaten el 3 d’agost del 1998:uganda i ruanda envaeixen militar-ment les províncies del Kivu. al mateix

7

temps, creen un partit polític suposada-ment congolès (la reagrupació Con -golesa per a la democràcia, rCd) ambbase a goma (Kivu nord) per donar alconflicte l’aparença d’una guerra civil.

les lluites obertes pel control de les mines

evidencien les fortes motivacions econòmiques d’aquesta segona guerra.

però les lluites obertes entre ugan-desos i ruandesos pel control de les mi-nes de diamants i d’or de l’est del paísevidencien les fortes motivacions eco-nòmiques d’aquesta segona guerra. elnovembre del 1998, al nord paupèrrimdel país (províncies de l’equador iorien tal), el senyor de la guerra Jeanpierre Bemba obre un altre front de ba-talla, amb el suport de l’exèrcit ugandès.

a principis del 2001 queda en evi-dència davant la comunitat internacio-nal que el conflicte militar a tres bandesha de desembocar en un acord entrecontendents; però Kabila no vol pactar.

És així, doncs, com el 16 de gener del2001 el president pateix un atemptat aKinshasa i mor dos dies després. el suc-ceeix el seu fill Joseph Kabila, cap del’estat major de l’exèrcit de terra. sen -se que les causes o els autors de l’assas -si nat s’hagin esclarit, els països rics(fran ça, Bèlgica, els eua) i els organis -mes internacionals (onu, fmi, Bancmundial) legitimen ràpidament el noupresident, que aviat signa la pau amb elsseus contendents i constitueix un go-vern de transició amb la participaciódels grups armats i de la societat civil,sota la tutela internacional. Començauna transició a la democràcia plenad’obs tacles que, tanmateix, culminarà eljuliol del 2006 en la iii república, ambles primeres eleccions multipartidistes i lliu res des de 1960. en elles, JosephKa bila és escollit president i Jean pierreBemba queda relegat a cap de l’oposi-ció.

a finals del 2011, unes eleccions le-gislatives i presidencials amb substan-cials irregularitats resulten en la reelec-ció de Kabila com a president. amb tot,la seva família i el seu partit gestionenel país amb poca transparència i perdenlegitimitat als ulls de la població i de lacomunitat internacional.

8

3.1. Dos models politicoindustrials

als dos Kasai i a Katanga, l’explotacióminera industrial de l’època colonialdóna pas a partir de 1960 a empresespúbliques del Congo/Zaire independent.malgrat tot, aquestes empreses s’arruï -nen progressivament per la mala gestiói la corrupció de mobutu. a mesura queles mines aturen la seva producció in -dustrial, una quantitat creixent de con -go lesos hi aflueix per explotar ma nual -ment els minerals: són els denominatsartesans miners.

durant les guerres del 1996-2002, elnombre d’artesans miners creix encaramés, ja que l’extracció s’amplia a zonessense tradició minera (els dos Kivu,maniema i oriental), zones a les quals

altres activitats econòmiques (com l’a-gricultura, la ramaderia o el comerç, jadelmades els anys vuitanta i noranta per la mala gestió i la corrupció demobu tu) decreixen per causa de l’acti-vitat de grups armats. a més, com jahem as senyalat, el control de zonesmineres cons titueix una raó central pera les in va sions militars d’aquells anysdes d’u ganda, ruanda i Burundi. i enaques tes invasions algunes empresesmineres oc ci den tals connectades ambmàfies globals hi tenen un paper princi-pal. el pillatge associat amb les guerresdel 1996-2002 és brutal i descarnat:ambdues parts en frontades roben bancs,plantacions, mi nes, materials de fàbri-ques, productes agrícoles i ramaders,etc. aquesta situació endarrereix l’arri-

9

3. LA MINERIA A LA RDC

Les mines del rei Leopold s’estenen principalment pel centre i l’est delpaís. A Kasai Oriental i Kasai Occidental hi ha sobretot diamants; aKatanga, coure i cobalt; a Maniema, Kivu Sud i Kivu Nord, coltan, or iestany; i a la Província Oriental, or.

bada de la pau i origina la creació, envirtut de la re so lució 1.304 del Consellde seguretat de l’onu, d’un grup d’ex-perts que es desplaça sobre el terrenyper conèixer la realitat de ben a prop. elgrup presenta dos informes el 2001 queexpliquen detalladament la implicacióde diversos actors en l’explotació il·le -gal. aquests informes indiquen que elsgoverns més directament implicats sónel de ruanda, el de Burundi i el d’u -ganda, així com alguns dels seus mem-bres operant pel seu compte. el presi-dent Kabila és as se nyalat per haver re butsumes provinents d’empreses mineresper a finançar les seves guerres. aques -tes accions de pillatge es duen a termeen connivència amb bancs, companyiesaèries i empreses mineres de capitaleuro peu, nord-americà o africà. tambéhi participen homes de negocis, militarsregulars es trangers, caps rebels no inte-grats en el nou exèrcit regular congolèso traficants d’armes. la principal perju-dicada és la població congolesa, quepateix vio lacions atroces dels seus dretshu mans, que sap com s’acumula el deu -te extern del país i que es veu privadade recursos financers necessaris per aldesenvolupament.

el 2002, al final de la segona guerra,les institucions de transició promulguenun nou Codi miner per a regular l’activi-tat del sector. el codi, en la re dac ció delqual ha influït decisivament el Bancmun dial, liberalitza i privatitza les con-cessions mineres, amb el teòric objectiud’augmentar els recursos de l’es tat i aixípromoure el desenvolupament del país.

però la realitat és molt complexa i lallei no està assolint tan fàcilment el pre-tès desenvolupament econòmic. en

efecte, per a aprofundir en el funciona-ment del sector miner congolès, cal dis-tingir entre dos models politicoeconò-mics territorials que es despleguen avuia la rdC:

a) províncies amb conflictes d’alt ni-vell. es tracta de les províncies del nord-est: oriental, Kivu nord, Kivu sud imaniema. aquestes zones han estat his-tòricament menys poblades, més po-bres, més rurals i menys escolaritzades,perquè els regnes precolonials i la colo-nització no van penetrar-hi tant com alsud o a l’oest del país. a més, són veï -nes de països com uganda, ruanda iBurundi, que combinen pobresa i den-sitat de població en un còctel productori exportador de conflictes. finalment,aquestes províncies no s’han dedicathistòricament a la mineria, sinó a l’a-gricultura i al comerç a gran distància:abans de la independència no hi haviapràcticament empreses mineres colo-nials, i l’extracció de minerals com elcoltan, l’estany o l’or ha començat apartir dels anys noranta amb molt po-ques empreses i amb una gran majoriad’artesans miners.

l’extracció de minerals com el coltan, l’estany o l’or

ha començat amb molt poquesempreses i una gran majoria

d’artesans miners.

b) províncies amb conflictes de baixnivell. principalment, Katanga, Kasaioriental i Kasai occidental. són zones

10

del sud, històricament més poblades,més riques, amb una xarxa de ciutats mésdensa i més escolaritzades. l’acti vi tatminera (diamants a ambdós Kasai i cou -re i cobalt a Katanga) data de l’èpo cacolonial, en la qual es van desenvolupargrans empreses industrials que, tal comhem assenyalat, van donar pas a gransempreses públiques després de la inde-pendència. després de l’aprovació delCodi miner del 2002, entre tres i qua trecentenars d’empreses extreuen mi neralsa Katanga, sobretot coure i co balt.

aquests dos models politicoindus-trials reflecteixen dos escenaris deldrama que estem descrivint. en aquestsescenaris es viuen històries com les quehem presentat en la introducció: les deles famílies pobres esquinçades per unconflicte sagnant alimentat per les ren-des de la mineria; i les dels milers denens i joves que extreuen mineral decoure i cobalt en condicions d’educa-ció, seguretat i salut altament precàries.aquests artesans miners estan entranten conflicte amb els interessos indus-trials globals, representats per empresesestrangeres que hi operen des del 2002.exemplifiquem els dos models en elspròxims apartats, descrivint, per unabanda, la situació a la regió del llac Ki -vu (conflicte d’alt nivell) i, per l’altra,la situació a la província de Katanga(conflicte de baix nivell).

3.2. La situació als dos Kivu

3.2.1. La regió del llac Kivusituada al nord-est del país, limítrofaamb uganda, ruanda, Burundi i tan -zània, la regió del llac Kivu va ser divi-

dida en dues províncies: Kivu nord,amb capital a goma, i Kivu sud, ambcapital a Bukavu. les dues provínciestenen una superfície de 125.000 km² i el 2012 tenien una població propera a10.400.000 habitants. tot i que aques-tes províncies no són tradicionalmentmineres, avui s’hi explota el coltan (mi -neral del tàntal), la wolframita (mineraldel tungstè) i la casiterita (mineral del’estany).

després de la independència (1960),la rendibilitat de l’activitat minera vadisminuir progressivament i el 1976 esva crear la sominKi (Société Minièredu Kivu, societat belga mixta amb un28% de capital propietat de l’estat con-golès), que disposava aleshores de 47concessions que abastaven una super -fície de 10.000 km2. el 1982, el presi-dent mobutu liberalitza el sector minercongolès; però amb la crisi econòmicadels anys vuitanta només l’explotaciód’or roman estable: les altres conces-sions cessen les activitats, deixant espaials artesans miners. al principi de ladècada del 2000, l’empresa canadencaBanro compra les accions privadesde sominKi i es converteix així enl’única empresa extractiva activa ac tual -ment al Kivu. des d’octubre del 2011,explota el jaciment aurífer de twangizai disposa de tres altres per misos d’ex-plotació. tot i que Banro sigui l’úni-ca empresa que explota mi nerals, hi hacentenars de permisos d’ex ploració quesón propietat de diverses empresesmineres, principalment estrangeres.

la conjunció de la liberalització delsector miner, de l’atur en l’explotacióindustrial després de la primera guerra(1996-1997) i del boom del coltan6 dels

11

anys 1999-2000 explica el desenvolu-pament del model d’extracció artesa-nal. per altra banda, els territoris delKivu estan aïllats a causa de la mancade carreteres i de línia elèctrica, la qualcosa fa particularment complexa l’ex-plotació industrial. actualment s’esti-ma en 200.000 el nombre d’artesansminers a cada una de les dues provín-cies del Kivu: un total de 400.000.

s’estima en 400.000 el nombred’artesans miners del Kivu.

diversos informes de l’onu fanres saltar el fet que, des de la guerra del1996, diversos grups armats nacionals iestrangers es financen per l’explotacióil·legal dels recursos geològics d’aques -ta regió. la presència de militars als ja -ci ments degrada les condicions de tre-ball i de vida dels artesans i contribueixa mantenir un conflicte patit per la po -bla ció local, davant la incapacitat delgo vern de Kinshasa per a restablir la paua la zona. la sort de les dones congole-ses a les quals es refereix l’escrit ambquè comença aquest quadern està lliga-da, doncs, a aquest model d’explotacióminera intervingut per grups ar mats.

3.2.2. La situació dels artesans minersla mineria artesanal i a petita escala(mape) està molt estesa als països endesenvolupament. aquest sector ocupagairebé 13 milions d’artesans i permetviure 100 milions de persones a tot elmón. gairebé el 80% de la mape es

realitza en condicions informals, queinclouen el treball de dones i nens i sónperjudicials per a la salut i la seguretatlaborals. però la mape és fonamentalen la reducció de la pobresa, l’augmentdel capital comunitari i la diversificacióde l’economia en moltes regions endesenvolupament, perquè és viable azones amb infraestructures mínimes, onla mineria industrial seria impossible.

a la rdC, els artesans miners cons-titueixen el segment majoritari del sec-tor miner. s’estima que hi ha entre un idos milions d’artesans; amb una mitjanade quatre o cinc persones dependentsper miner, resulta que entre quatre i deumilions de congolesos depenen d’aques -ta activitat per a sobreviure.

els artesans miners a la rdC prove-nen d’un grup sociològicament hete -rogeni format per joves (com l’adonKalenga) que interrompen els estudisper manca de diners, agricultors senseterra per raó de conflictes o de la pres-sió demogràfica, mestres reconvertits acausa d’un salari insuficient per a man-tenir la família, exsoldats desmobilit-zats, etc. si bé les dones habitualmentno caven, sí que es mouen al voltantdels jaciments artesanals fent feines deneteja i refinació de minerals, o de su -port a la vida dels artesans, com prepa-rar menjar, etc.

aquesta activitat, que es du a termea temps parcial o a temps complet,comporta seriosos reptes per a la vidadels artesans: problemes de salut i se -guretat laboral; extensió de malaltiescontagioses; incertesa en els drets le -gals d’explotació; assetjament i abúseco nòmic per part de funcionaris go -vernamentals, grups armats o interme-

12

diaris; expulsió de les mines per partd’empreses privades que adquireixenlegalment la concessió; treball infantilo treball forçat; comerç il·legal de mi -nerals que no genera rendes per a l’es -tat; i pràctiques deficients de protecciódel medi ambient.

els guanys diaris oscil·len entre 1 i 2 dòlars de mitjana.

si bé el benefici obtingut d’aquestaactivitat és immediat, també és aleatorii particularment precari. s’estima que ala rdC els guanys diaris oscil·len entreun i dos dòlars de mitjana, tot i que moltsovint són dilapidats en lloc de ser es-talviats. en efecte, els jaciments es tro-ben normalment molt aïllats de nuclisurbans, i per això el cost de la vida ésmés elevat que en altres zones. a més,els artesans miners viuen sovint sols igasten importants sumes en alcohol,prostitució o manteniment d’una sego-na família. es tracta, doncs, d’una eco-nomia de supervivència i d’una trampade la pobresa, amb una alta probabilitatd’endeutament durant l’estació de plu-ges, època que dificulta l’explotació iaugmenta els riscos de salut associats ales males condicions d’extracció.

dit això, pel que es refereix a llocsde treball amb sous decents, hi ha po -ques alternatives en la mineria artesa-nal. aquesta activitat constitueix l’úl-tim filó social per a evitar la caiguda enla pobresa absoluta i, en canvi, no ga -ranteix cap perspectiva sòlida de futur.a més, a la regió del Kivu, la presència

militar o paramilitar castiga els artesansde diverses maneres: impostos il·lícitssobre els circuits de producció i comer-cialització, remuneració de la proteccióforçada dels jaciments o bé treball for-çat. tanmateix, avui dia es consideraque les principals fonts de finançamentde la guerrilla hutu ruandesa del fdar(forces democràtiques d’alliberamentde ruanda, que opera a la regió del llacKivu) no es redueix a l’explotació delsartesans miners: al contrari, s’estén alcomerç de productes bàsics, l’exacció deparaimpostos i la venda de productesagrícoles. en absència d’un estat quegaranteixi la seguretat i que sigui capaçde connectar la regió amb el seu entorngeogràfic, assistim a una militaritzacióde l’economia de l’est del Congo queva molt més enllà del sector extractiu.

3.2.3. La formalització del sectorminer artesanal a l’est de la RDCCom que l’activitat informal dels arte-sans miners no té alternatives viables acurt termini, el camí a seguir passaprin cipalment per la seva formalització.Hi ha iniciatives de formalització ipoden ser classificades en quatre cate-gories principals, diferents però com-plementàries:

– L’organització dels artesans mi-ners consisteix a sostenir la semi-mecanització del seu treball, la sevaestructuració en cooperatives, la reglamentació dels conflictes delsòl, el desenvolupament de les in-fraestructures i el reforçament de lasocietat civil.– La traçabilitat es concreta en el seguiment dels minerals des del lloc

13

d’extracció a fi de determinar la mi-na d’origen i evitar així que els com-pradors es proveeixin en jacimentscontrolats, per exemple, per grupsarmats. però aquesta traçabilitat nopermet verificar si durant el trans-port dels minerals entre la mina i ellloc de venda hi ha hagut episodisd’extorsió.– La certificació pretén evitar el con-flicte al jaciment miner per la via del respecte a certes normes socialsi mediambientals obligatòries. laConferència internacional per a laregió dels grans llacs (Cirgl)treballa actualment en l’elaboraciód’un sistema de certificació regionalque inclogui la rdC, ruanda, Bu -rundi i uganda.– La diligència deguda (due dili-gence) es pot definir com el procésmitjançant el qual una empresa im-plicada en una cadena d’aprovisio-nament garanteix que no compra mi-nerals lligats a un conflicte. aquestmètode consisteix en el seguimentdels productes des del lloc d’extrac-ció i es basa en quatre pilars: la iden-tificació dels riscos de connexió ambun grup armat; estratègies per a con-trarestar aquests riscos; auditoriesindependents; i la publicació de lesmesures preses per l’empresa. l’es -tàndard de diligència deguda méscomú és el de l’oCde.

en aquests esforços de formalitza-ció de l’activitat minera informal, el pa -per de les empreses mineres industrialsés ambigu, tot i que aquestes empresestenen poder per a solucionar satisfactò-riament alguns problemes. en concret,

l’empresa canadenca Banro, queopera a la zona del Kivu, ha hagut degestionar la cohabitació amb els arte-sans miners que explotaven la conces-sió abans de l’arribada de l’empresa.dels 6.000 artesans miners censats aljaciment, l’empresa n’ha contractat 500per a llocs poc qualificats i per unperíode de sis mesos, transcorregut elqual seran progressivament acomia-dats. paral·lelament, Banro projectafinançar la creació de petites i mitjanesempreses locals mitjançant la concessióde microcrèdits, a condició que a lesempreses hi treballi una part delsminers acomiadats. sobre la presènciad’artesans miners a les parts de la con-cessió de Banro que encara no estanen explotació, l’empresa sembla dispo-sada a tolerar-ne un nombre limitat,sempre que respectin determinadesregles. es planteja aleshores la qüestióde saber com contenir-los a les zonespreestablertes o d’arribar a un acordque els permeti exercir la mineria a unaaltra part fins a l’inici de l’explotacióindustrial als jaciments propietat del’em presa.

3.2.4. Un intent global: la llei Dodd-Frankuna de les mesures implementades pera intentar reduir el nivell de conflicteals dos Kivu és la llei dodd-frank,aprovada el juliol del 2010 pel Congrésdels eua. en efecte, la US Dodd FrankWall Street Reform and ConsumerProtection Act (section 1502) estableixl’obligació per part de les empreses re -gistrades a la Security Exchange Com -mission (seC) dels estats units queusen certs minerals d’establir-ne l’ori-

14

gen. si provenen de la rdC o d’un paíslimítrof, les empreses han d’informarde les mesures de diligència preses pera evitar que aquests minerals financin elconflicte.

Com a reacció a aquesta legislaciótransatlàntica, el president Kabila im -po sà una suspensió del comerç de mi -nerals de l’est del país entre setembrede 2011 i març de 2012, amb l’objectiude forçar la fi de la implantació militaren l’extracció minera. aquesta mesurano obtingué l’efecte benèfic pretès, sinóun impacte socioeconòmic nociu per ala població local i particularment perals artesans miners, ja que l’activitatcomercial entorn dels minerals es vapràcticament detenir durant mesos.

Com a conseqüència imprevisible idramàtica de la llei americana, el sectorelectrònic decretà un embargament defet sobre els minerals de l’est del Con -go. així, per causa del dubte sobrel’apli cació de la llei i la falta de mitjanssuficients sobre el terreny per a assegu-rar l’origen dels minerals, el sector pre-ferí proveir-se en altres països. per tant,el comerç legal i il·legal de minerals vadisminuir dràsticament, afavorint el con -traban cap a l’estranger i altres rendescriminals controlades per grups armats.la població va perdre una part impor-tant de les seves activitats comercialssense guanyar en estabilitat o se guretat.a més, les iniciatives empresarials per apermetre la traçabilitat i la certificaciódels miners van ser suspeses per faltade compradors d’aquests productes. lasituació dels artesans miners era el 2012més precària que mai als dos Kivu.

en qualsevol cas, cal assenyalar quel’activitat minera –formal o informal–

és intrínsecament insostenible a llargtermini: els minerals no es renoven.

l’activitat minera és intrínsecament insostenible

a llarg termini.

per això, resulta indispensable tre-ballar en paral·lel en sectors com ara l’agricultura o el turisme, per a diversi-ficar l’economia i obrir-hi horitzonspermanents.

3.3. La situació a Katanga

3.3.1. Tradició empresarial paternalistaKatanga ocupa el racó sud-est del país.té nou milions d’habitants i una super-fície de 518.000 km2 (lleugeramentinferior a la superfície de frança). laprovíncia, amb capital a lubumbashi,conté importants reserves de coure i co -balt: de fet, forma part amb el nord deZàmbia del denominat copper belt, queha estat descrit com un “escàndol geo-lògic” per l’alta concentració del metallen els minerals. la mineria de la zonaté una llarga tradició, que es remunta aèpoques precolonials. durant l’època dela Colònia Belga (1908-1960) la com -pa nyia Union Minière du Haut Ka tan ga(umHK) explotava el coure i el cobalti, alhora, proveïa els seus treballadors ila resta de la població amb béns públicsi privats bàsics pràcticament gratuïts:habitatge i infraestructu ra urbana, hos-pitals, escoles, electricitat, carreteres i

15

mitjans de transport, economats, serveide correus i comunicacions radiofòni -ques. a més, pa gava impostos a l’estatbelga i pa raimpostos a organismes ad -ministratius o funcionaris sense rebre’n,a canvi, cap prestació pública útil.

el 1967 l’umHK es va convertir engécamines (Générale des Carrières etdes Mines), empresa 100% pública quecontinuà tenint el mateix paper en lasocietat de Katanga que la seva prede-cessora. un proverbi popular katanguèsdiu en swahili «Gécamines njo baba,Gécamines njo mama», és a dir: «gé ca -mines és la meva mama, gécamines ésel meu papa». amb tot, l’empresa vaquedar en pràctica bancarrota a l’inicidel nou mil·lenni: havia estat espoliadapel govern i per grups armats, haviaabandonat la producció i les seves polí-tiques paternalistes havien anat desapa-reixent lentament. però com que l’estatno va passar a proveir els béns públicsque gécamines proporcionava a la po -blació, aquesta ha traslladat les sevesexpectatives a les noves empreses mi -neres que arriben al Katanga sota l’em-para del Codi miner del 2002.

les grans empreses cobrienbona part de les necessitats

dels seus empleats i les seves famílies.

És interessant assenyalar aquí un paral·lel amb la història industrial euro-pea. als inicis de la industrialització aeuropa, també les grans empreses te -

nien comportaments paternalistes i co -brien bona part de les necessitats delsempleats i de les seves famílies; però,amb el temps, l’estat va passar a assu-mir aquestes funcions. en canvi, a lardC –i també en altres països africans–aquesta transferència de funcions nos’ha dut a terme perquè els estats no hantingut capacitat –fins al moment– per aassumir-les. això suposa un repte perals governs africans i, alhora, per a lesempreses estrangeres que operen enaquests països.

3.3.2. La qüestió dels contractesminersel 2011 operaven a Katanga al voltantde 350 empreses mineres privades, ex -plotant principalment coure i cobalt. elCodi del 2002 estableix que qualsevolempresa minera ha de tenir un mínimdel 5% de participació accionarial del’es tat congolès (a través de géca mi nes,avui holding públic miner). amb tot, elscontractes miners són d’una gran com-plexitat perquè han d’especificar: a partde les participacions accionarials, elspagaments d’impostos a la producció(condicionats als nivells de producció ials preus del metall), les exempcionsimpositives durant un pe ríode iniciald’inversió, els plans d’inversió so cialde l’empresa a la comunitat local i elsplans d’impacte i restauració mediam-biental.

alguns d’aquests contractes s’ha-vien firmat abans del 2002,7 uns altreses van modificar amb l’entrada de noussocis a les companyies i uns tercers es van signar subjectes només al Codidel 2002. de tota manera, atès que el

16

període de transició a la democràcia(2002-2006) va ser políticament con-vuls, el 2007 el govern i la societat civilcongolesos van considerar oportú obrirun procés de revisió de la legalitat d’a-quests contractes miners. aquest procésva implicar la revisió dels contractes deles empreses mineres més grans i vaacabar el 2009 amb un extens informeque concloïa que cap contracte delsanalitzats no era 100% legal: la majoriahavien de ser àmpliament renegociats iuna minoria era clarament il·legal i, pertant, la concessió podia ser retirada ioferta a altres empreses. tot i que, engeneral, s’ha arribat a acords després deles renegociacions, en algun cas l’em-presa ha estat expulsada de la concessiói els drets d’explotació han estat trans-ferits a empreses controlades per amicsd’alts funcionaris de l’administració.

Com que gécamines no és mai ac -cionista majoritari (el mínim del 5% noarriba mai a un màxim de més del50%), en la qüestió dels contractes mi -ners hi juguen dos aspectes principals.en primer lloc, es determina la part dela riquesa generada per l’activitat mine-ra que es quedarà a la rdC i la part ques’expatriarà als països d’origen delsprincipals accionistes. de fet, els comp-tables de les empreses multinacionalsapliquen un potent arsenal de tècniquesper a eludir el pagament de les diversesexaccions (impostos, royalties, taxes,di vidends, etc.) als països hostes i deri-var la majoria de pagaments a paradisosfis cals. en segon lloc, els contractes in -flueixen en la forma de governar l’em-presa a través de les decisions dels con-sells d’administració: gécamines té pocpes en la presa de decisions que afecta-

ran la forma de complir o eludir les dis-posicions laborals, socials o mediam-bientals, i en aquelles que determinaranla quantitat i la qualitat de les inver-sions socials de l’empresa.

les autoritats i les ong més il·lustrades són conscientsque la tecnologia i la inversióestrangeres són necessàries per a explotar la riquesa.

la percepció general de la població,els funcionaris públics i les ong de Ka -tanga sobre l’assumpte dels contractesés que les empreses estrangeres estanpagant poc. malgrat tot, les autoritats iles ong més il·lustrades són conscientsque la tecnologia i la inversió estran -geres són necessàries per a explotar la riquesa, i que no poden espantar el ca-pital estranger amb constants renego-ciacions que erosionin la seguretat jurí-dica d’aquesta inversió. finalment, lesempreses, pressionades pels seus accio-nistes8 i pels seus dirigents als païsosd’origen, intenten, alhora, guanyar be-neficis i evitar problemes amb la comu-nitat local.

3.3.3. Problemes de les empresessobre el terrenya peu de jaciment, lluny dels debatssobre la legalitat o la legitimitat delscontractes, es despleguen altres dinàmi-ques i altres problemes. els principalstemes discutits són: la relocalització deles poblacions desplaçades per l’activi-

17

tat de les empreses; la relació amb elsartesans miners; la gestió de les infraes-tructures i de les inversions socials enles comunitats locals; els problemesmediambientals; i l’existència d’alian-ces perverses que afecten negativamentel benestar de la població.

Relocalització l’habilitació dels jaciments on s’extreuel mineral i la construcció de les plantesde processament/transformació del mi -neral comporten sovint la relocalitzacióde part de la població. en aquests casos,la normativa internacional exi geix queles condicions vitals i econòmiques dela població desplaçada després de larelocalització siguin millors que abansde l’arribada de l’empresa. aquí lespràctiques empresarials són molt diver-ses: algunes empreses (generalment lesmés grans) apliquen aquesta normativaa consciència i consultant la població;altres opten per les solucions més bara-tes i ràpides per a l’empresa. les deci-sions generen cases, pobles, col·legis odispensaris/ hospitals de més o menysqualitat; i noves formes (més o menysprecàries) de guanyar-se la vida per alshabitants afectats. en aquest últim punt,les em preses mineres recorren a diver-ses op cions: contractar entre la pobla-ció local treballadors de la mina; oferiruna compensació fixa a qui ha perdut lafont de subsistència; o oferir microcrè-dits i assessorament perquè es creïnpetites empreses locals que eventual-ment es converteixin en proveïdores del’empresa (per exemple, tallers de cos-tura als quals l’empresa encarrega laroba de treball dels miners o explota-cions agràries per a produir aliments

que consumiran els treballadors). enconjunt, però, les empreses mineres nosón ca paces d’ocupar tota la poblacióactiva de les zones on comencen a ope-rar i aquest fet provoca malestar en lescomunitats.

les operacions de relocalitzaciógeneren altes expectatives en

la població, que acaba desil·lusionada en el procés.

molt sovint les operacions de relo-calització són conflictives perquè gene-ren altes expectatives en la població,que acaba desil·lusionada del procés.les empreses estrangeres també trobendificultats culturals imprevistes. per exemple, el poble desplaçat a l’interiorde la concessió de l’empresa Tenke Fun -gurume Mining va viure una epidèmiade divorcis, deguda en bona part a l’aug-ment del nivell de vida experimentatdesprés de la relocalització.

Relació amb els artesans miners a Katanga existeixen dos tipus d’em-preses mineres de coure i cobalt: lesmés grans, que són propietàries de jaci-ments dels quals extrauen el seu propimineral, i que construeixen plantes pro-cessadores que transformen el mineralen coure i cobalt més o menys refinats;i les petites, que no tenen jaciment inomés són propietàries de plantes pro-cessadores. les primeres es relacionenamb els artesans miners presents en laconcessió mitjançant processos de relo-

18

calització i, a més, protegint les sevesconcessions dels intents de pillatge demineral per part de certs grups d’arte-sans. les segones financen l’activitatd’extracció dels artesans miners per adesprés comprar-los el mineral deforma exclusiva i a un preu que des-compta el préstec inicial. en aquest cas,trobem dos problemes centrals. el pri-mer és la capacitat de negociació delsartesans amb relació al preu de vendadel mineral. de vegades, aquí hi ha ins-titucions mediadores (intermediaris/trans portistes o sindicats de miners)que converteixen en més complexa (isovint més injusta per als artesans) larelació artesà-empresa. el segon pro-blema és l’habilitació per part de l’estatde concessions mineres exclusives perals artesans; en aquest cas l’estat prefe-reix vendre concessions a les empresesabans que arrendar-les als artesans mi -ners, malgrat que la legislació mineraestipuli la necessitat de mantenir llocsexclusius per als artesans. en aquestsentit, el procés de reforma del Codiminer congolès (iniciat el 2012) gene-rarà reptes crucials per al futur del sec-tor miner artesanal.

Gestió de les infraestructures i inversions socialsen general, els diferents nivells de l’ad -ministració pública (central, provincial,local) no garanteixen prou infraestruc -tures perquè les empreses minerespuguin operar de manera eficient: lesmineres han de donar suport a la com-panyia d’electricitat pública (snel) oactivar generadors d’electricitat propis;encarregar-se del manteniment de car-

reteres d’accés a la mina; fer arribaraigua corrent a la concessió; etc. lapercepció dels dirigents de les empresesés que estan pagant impostos a l’estat ia canvi no reben serveis públics.9 peraixò es veuen obligats a promoure in -versions en béns públics i serveis bàsicsa l’entorn de la mina. a la pràctica, cadaempresa planeja i executa les inversi onsde manera que resulten més o menysprofitoses per a la població local. perexemple, a ruashi (barri de lubumba -shi, capital de Katanga), les dues prin-cipals empreses mineres no s’estancoordinant prou amb l’administraciómunicipal perquè l’aigua corrent, mésenllà d’arribar a les empreses, arribi atota la població. en aquesta qüestió esmanifesta el xoc cultural entre la men-talitat paternalista de la població i de lesadministracions locals, i la mentalitatempresarial liberal, segons la qual laresponsabilitat de l’empresa és pagarimpostos perquè l’administració pro-veeixi béns i serveis públics.

Problemes mediambientalsla indústria minera realitza activitatsque generen molta pol·lució. en con-cret, les tecnologies d’extracció i trans-formació del coure i el cobalt inclouenprocessos mecànics, químics, elèctricso tèrmics que generen fums, residussòlids o líquids contaminants. les mi -neres més responsables usen filtres defums, dipòsits o basses estanques per aeliminar o reduir l’impacte mediam-biental. però altres empreses són menysresponsables i aboquen a l’aire, a l’ai-gua o al sòl els diferents residus. perexemple, una minera d’un barri de lu -

19

bumbashi ha estat reiteradament acusa-da per les ong i pel partit ecologistacongolès d’abocar productes químics alsòl i a l’aigua, i així estar contaminantels aqüífers i la producció agrícola de lazona. ara bé, certes denúncies cauen ensac foradat per la manca de reacció defuncionaris públics que reben dinersper inhibir-se.

Aliances perversesen la gestió de tots aquests problemeshem observat la gènesi d’aliances tem-porals perverses entre actors. de vega-des, per exemple, membres de l’admi -

nistració s’alien amb certes ong localsper culpabilitzar les empreses (sobretotsi són estrangeres) de mals socials delsquals l’administració és directamentresponsable, o d’accions perjudicialsque en realitat no han estat comeses perempreses. altres vegades, l’empresas’alia amb funcionaris de l’adminis -tració per ocultar accions empresarialssinistres o negar drets bàsics a la pobla-ció local. en aquest sentit, el mal fun-cionament de l’estat de dret (jutges ifuncionaris) perverteix les dinàmiquesde relació entre les empreses, l’admi -nis tració i la societat civil, que no potfer el seu paper de contrapès.

20

i amb la mirada fixa en elles, heus aquíla pregunta que ens plantegem a l’horad’iniciar aquestes conclusions: quinssón els aspectes clau de la situació ana-litzada i què poden fer els diversos ac-tors implicats (empreses, militars, polí-tics i població sofrent) perquè tots elscongolesos, i especialment els que méspateixen, visquin d’una manera més hu-mana? o, dit d’una forma que accentuauna paradoxa central de la rdC: comaconseguir que un país tan ric en recur-sos –escàndol geològic– deixi de ser undels més pobres del món mitjançant una

explotació minera eficient i un reparti-ment just dels seus beneficis?

acabem de percebre la complexitatdels reptes del sector miner congolès, si-gui el sector industrial en una provínciarelativament estable (Katanga) o el sec-tor artesanal en una regió sotmesa a con-flictes armats, inscrita en la cruïlla de lapolítica, l’economia i la societat («l’est»o la regió del llac Kivu). en aquesta con-clusió intentarem il·lustrar com aqueststres àmbits (política, economia i socie-tat) podrien sostenir una activitat extrac-tiva que contribueixi realment al des -

21

4. CONCLUSIÓ

Després de l’anàlisi de la complexa realitat política i econòmica queexplica el funcionament de les mines del rei Leopold, arriba el momentde treure’n conclusions. En aquestes conclusions volem començargirant la vista cap a les persones que ens han introduït en aquesta rea-litat: les dones maltractades a la zona del llac Kivu i el jove AdonKalenga, artesà miner a Katanga.

envolupament de l’estat congolès i albenestar de la seva població, amb un ho-ritzó a llarg termini que tingui en comptel’inevitable final de l’activitat minera.

4.1. Políticades d’un punt de vista polític, les difi-cultats trobades pel conjunt de la socie-tat congolesa, més enllà del sector mi-ner, són nombroses i totes remeten a lamanca d’un funcionament correcte del’estat congolès. el sector extractiu éspresentat, de vegades, com la base de lacorrupció o dels conflictes a l’est delpaís. però també és cert que el seu fun-cionament és conseqüència de la falladade l’estat de dret. efectivament, si l’a-parell de l’estat (que, com hem vist enel capítol 2, està hipotecat per un pres-supost irrisori i viu condicionat per unterritori vastíssim i una densitat de po-blació molt baixa) aconseguís assumirles seves funcions, aleshores la situacióhauria d’evolucionar positivament tam-bé per al sector miner. aquestes fun-cions es concreten en: la garantia de laseguretat al conjunt del territori mitjan-çant la reforma de l’exèrcit i la policia;la lluita contra la corrupció a tots els nivells del poder; l’administració d’unajustícia imparcial i eficaç en la lluitacontra el mal govern; i la provisió d’in-fraestructures apropiades al desenvolu-pament econòmic. així, doncs, cal fo-mentar una aproximació més global alsproblemes identificats.

en efecte, emmarcar millor l’activi-tat extractiva i estabilitzar l’est no seràsuficient per a resoldre el conjunt de dificultats que afronta l’estat congolès:cal aconseguir que l’estat democràtic de

dret10 desenvolupi el país de forma per-manent i que posi l’activitat extractivaal servei de la població.

És necessari diversificar l’economia congolesa que es basa essencialment en la

riqueza del subsòl: una riquesano renovable.

des d’aquest punt de vista, és ne-cessari diversificar l’economia congole-sa, que es basa avui essencialment en lariquesa del subsòl: una riquesa natural-ment no renovable. Cal promoure queuna part creixent d’aquests minerals si-gui transformada al país i també desen-volupar altres sectors com el turisme,l’agricultura o la indústria alimentària(cerveseries, sucreries). s’estima enmenys de cent anys l’esperança de vidadels jaciments congolesos actuals i, pertant, urgeix ampliar la base econòmicadel Congo. això suposa una visió polí-tica a mitjà i a llarg termini diferent delbenefici màxim immediat. Calen políti-ques actives i incentius perquè la pobla-ció no ho aposti tot al sector miner: per-què l’adon Kalenga pugui tornar al’escola i preparar-se un futur més enllàde la mina; perquè els que hagin de serels seus mestres no aban donin les aulesacompanyant l’adon a la mina perquèguanyen un sou superior al del sectoreducatiu; o perquè hi hagi agricultorsque produeixin els aliments que avuiKatanga importa perquè la mina és mésrendible que l’hort.

22

per això és essencial el suport de lacomunitat internacional a l’estat con-golès, principalment per la via de la re-forma del sector de seguretat; com tam-bé la visió general de la Cirgl, quepermet abordar de forma coherent qües-tions econòmiques i militars que sobre-passen una perspectiva estrictamentcongolesa.

4.2. Economia

4.2.1. A la regió del llac Kivudes d’un punt de vista econòmic, calconstatar que un boicot industrial inter-nacional als minerals de sang produïts ala regió del Kivu és poc probable quecondueixi a augmentar la seguretat il’estabilitat política. tal com hem co-mentat abans, els grups armats de la zo-na no es debiliten amb aquest boicotperquè es financen amb exaccions a totsels sectors productius, no únicament alsector miner artesanal. en canvi, sem-bla més adequat modificar la contribu-ció del sector miner al desenvolupamentdel país mitjançant la formalització del’activitat dels artesans miners.

efectivament, l’actual procés de re-visió del Codi miner del 2002 és unaoportunitat per a assentar i formalitzaraquesta activitat econòmica al paisatgecongolès. avui dia la classe mitjana gairebé no existeix en aquesta regió; però el reconeixement del paper socioe-conòmic dels artesans miners pot es-troncar aquest dèficit. el desenvolupa-ment dels artesans miners és possible sise’ls dota d’un estatus legal, d’un règimjurídic d’ús del sòl, d’estructures d’or-ganització, de material i de formació,d’infra estructures que posin fi a l’aïlla-

ment i permetin el comerç. en paral·lel,cal pro moure la traçabilitat, la certifica-ció i la diligència deguda. en la matèriahi ha normes nacionals (el Codi miner),regionals (Cirgl) i internacionals(dodd-frank i l’onu): la dificultat ésdur-les a la pràctica i sancionar-ne latransgressió. aquí les iniciatives regio-nals i internacionals adquireixen sentitdavant una economia globalitzada; peròplantegen la pregunta de la coherènciaentre aquests diferents nivells de govern.

restablint la confiança dels compra-dors de minerals congolesos i dotantl’administració local de mitjans quepermetin la implementació de la dili-gència deguda, de la qualificació dels ja-ciments miners en funció de les condi-cions reals d’extracció, de la verifi cacióde l’origen dels productes i de l’absènciade connexions amb els conflictes, ha deser possible contribuir al desenvolupa-ment d’una activitat que permeti a la po-blació viure decentment del seu treball.

el suport de la comunitat interna-cional és crucial en aquest aspecte, jaque pot influir en el comportament, notan sols de les empreses multinacionalsque exploten els minerals congolesos,sinó també de les que s’aprovisionen deminerals de la rdC. en aquest sentit, lallei dodd-frank és un exemple recentde la necessitat d’abordar els reptes mi-ners en el marc d’una reflexió global perevitar efectes perversos en la població ide preveure mesures d’acompanyamentde la implementació d’aquest tipus denormativa. sembla pertinent associar lasocietat civil local a la reflexió sobreaquests projectes per a copsar millor lacomplexitat d’una realitat sovint difícilde comprendre als ulls dels estrangers.

23

4.2.2. A la província de Katangaen aquesta província, les qüestions deseguretat no són tan peremptòries. elproblema se centra en les disfuncionsque es produeixen per causa de la recentarribada de les empreses i de la mancad’un diàleg inclusiu i obert entre em-preses, administració pública i societatcivil/ong. més que un diàleg inclusiu iobert s’estan produint aliances perver-ses, com ja hem indicat. assenyalar und’aquests tres sectors com l’únic culpa-ble seria erroni per diverses raons: perla quantitat d’empreses i la varietat delsseus comportaments ètics; per la diver-sa capacitat de comprensió i honestedatde les ong que operen en el sector dedrets humans i indústries extractives; iper les disfuncions de la jove democrà-cia congolesa en el seu sistema d’ad -ministració territorial descentralitzat(govern central a Kinshasa, govern pro-vincial a lubumbashi, governs locals apeu de mina). així, cadascun d’aqueststres sectors ha d’afrontar els propis rep-tes i al mateix temps promoure espais dediàleg amb els altres dos per a anar tro-bant solucions als problemes que vansorgint.

entre les empreses s’ha de promoure la responsabilitat

social, tan a nivell individualcom del sector miner.

en primer lloc, s’ha de promoure laresponsabilitat social entre les empre-ses, tant a escala individual com del sec-

tor miner en el seu conjunt. en concret,les empreses poden crear infraestructu-res al servei del seu propi negoci, peròque també serveixin a la resta de l’eco-nomia i la societat (carreteres, aigua,electricitat, etc.). a més poden promou-re activitats econòmiques vinculadesamb la mineria que afegeixin valor lo-cal als productes de la mineria abans deser exportats (per exemple, fàbriques detransformació del coure en fil elèctric),i altres activitats que sobrevisquin uncop esgotades les reserves minerals. i fi-nalment, poden prendre consciència queel seu paper no és substituir l’estat alterritori (tal com havien fet les gransempreses colonials i postcolonials) sinódonar-li suport (també pagant impostosjustos) perquè pugui exercir les sevesfuncions pròpies i promoure el bé comú.en les relacions entre empreses iadministració, les dificultats són mésjudicials que legislatives: hi ha un codiminer més o menys acceptable, però, talcom funciona la justícia, la seva aplica-ció deixa molt a desitjar. És per aixòque, a títol subsidiari, els estats d’origende les empreses mineres estrangeres ac-tives a la rdC s’han de dotar d’una le-gislació obligatòria i de competènciesjudicials extraterritorials per a garantirel respecte als drets de la població localdavant les empreses. en aquesta direc-ció, un exemple clar a refermar i a per-feccionar és la llei americana dodd-frank sobre la transparència del sectorminer i dels minerals extrets en contextde conflicte. aquesta llei té el mèrit d’e-xistir i inspirar altres parlaments; però elseu defecte és que només genera mesu-res repressores, sense preveure mesuresd’acompanyament al sector, als artesans

24

miners o a l’estat congolès. la unióeuropea estudia una iniciativa similar.però cal recordar que la majoria d’em-preses actualment presents a la rdCprovenen de països emergents en elsquals no hi ha aquestes lleis. així,doncs, és necessari mantenir el suport al’estat de dret en territori congolès i ales legislacions nacionals, regionals i in-ternacionals.

en segon lloc, una reforma de l’ad -ministració (a escala central, provinciali local) i el reforçament de les seves fun-cions de garant de la llei ajudarien a evi-tar i a corregir els abusos que empresesirresponsables cometen en qüestionsmediambientals, laborals i de promociódel desenvolupament econòmic a l’en-torn dels jaciments miners (incloent-hiun tracte millor amb els artesans mi-ners). a més, el bon ús dels impostos perpart de l’administració faria més accep -table a les empreses el pagament d’im-postos i eventualment la renegociaciódels contractes miners en termes més fa-vorables a l’estat congolès.

i, en tercer lloc, les ong haurien decoordinar-se més per a constituir-se eninterlocutors intel·ligents de l’admi nis -tració i de les empreses en la solució deproblemes comuns. a més a més, urgeixla reforma d’algunes ong que es dedi-quen a finançar-se a partir d’empresesen comptes de buscar solucions.aquesta reforma elevaria la credibilitatde les ong com a interlocutores d’em-preses i administració pública.

en conjunt, el camí d’aquestes re-formes a l’interior de cada sector éscompatible amb el diàleg intersectorialcentrat en problemes que afecten em-preses mineres singulars (per exemple,

abocaments de productes tòxics en rius), determinades poblacions on operamés d’una empresa (per exemple, coor-dinació entre empreses veïnes de les inversions socials en el territori quecomparteixen) o la província sencera deKatanga (per exemple, coordinaciód’empreses, ong i administracions enla implementació de plans de desenvo-lupament provincials en temes com lesinfraestructures del transport).

4.3. Societatfinalment, des d’un punt de vista social,és interessant estudiar el paper que la societat civil ocupa avui en el desenvo-lupament econòmic i polític de la rdC.en efecte, la societat civil té tradi -cionalment una funció fonamental decontrapoder, similar al de la premsa, per exemple, quan analitza i qüestiona lesdecisions d’agents polítics. al Congo,constitueix la baula indispensable entrel’elit dirigent i la població per a jugarefectivament el joc de la democràcia. amés, la societat civil reforça i sosté lescomunitats locals i els artesans minersen la seva cohabitació amb les empre-ses mineres industrials.

després d’haver-se implicat en la revisió dels contractes miners (2007-2009), la societat civil congolesa s’hamobilitzat per influir en la revisió delCodi miner del 2002 perquè tingui encompte les necessitats de formalitzaciódel sector dels artesans miners i defensimillor els seus drets davant les multina-cionals i els interessos de certs funcio-naris i polítics. Cal fer notar aquí una diversitat de punts de vista segons lesprovíncies. així, per exemple, Kinshasa

25

(la capital, que es beneficia més dels im-postos pagats per empreses que dels pagats pels pobres artesans miners) ten-deix a afavorir el sector miner indus-trial, mentre que les províncies del Kivu(amb majoria del sector artesanal) pro-mouen el reconeixement de la mineriaartesanal en l’economia congolesa.11 entot cas, la concertació en l’àmbit de so-cietat civil i ong comença en l’àmbitprovincial i es va traslladant a l’àmbitnacional per aconseguir una posició co-muna davant el govern central, compe-tent en la reforma legislativa.

Certament, la societat civil congole-sa pot ser qualificada de dinàmica i efi-caç, malgrat les seves grans disparitats.tanmateix, cal destacar la importantpresència de la societat civil internacio-nal (ong globals), especialment a lesprovíncies del Kivu. aquí no podemevitar sospitar que aquesta presència es-tà substituint o castrant la societat con-golesa. això reflecteix el fet que les ac-tituds neocolonialistes no solament nienen les empreses multinacionals o en elsorganismes governamentals internacio-nals, sinó també en el sector de lesong.

la societat civil internacional hade ser curosa en el diàleg entrevalors globals i valors locals.

És per això que la societat civil in-ternacional ha de ser curosa en el diàlegentre valors globals i valors locals. lesong internacionals han d’establir dià-legs per a determinar prioritats d’acció

a escala congolesa i transferir tecnolo-gies apropiades que serveixin a la con-secució d’aquestes prioritats.

4.4. I nosaltres, ciutadans de països rics?els congolesos són, evidentment, els ac-tors principals en el procés de canvi lo-cal; però en el marc d’una economia,una societat i una política en procés deglobalització, no són els únics respon-sables. per exemple, la majoria de mi-nerals extrets a la rdC serveixen alspaï sos rics per a elaborar cables elèc-trics, piles, joies d’or o telèfons mòbils,consoles i ordinadors. per aquest motiuconsiderem legítim qüestionar: què podem fer nosaltres, ciutadans dels països rics?

la resposta a aquesta pregunta pas-sa per investigar possibilitats d’acció entres direccions: com a participants en elsmercats, com a membres de la societatcivil i com a membres de la comunitatpolítica.

però abans de desgranar accions enaquests tres camps, creiem necessari po-sar de manifest que per a ajudar efecti-vament persones com les dones del Kivuo l’adon Kalenga, a més de tenir bonesintencions, cal estar ben informats. enefecte, l’acció a distància és molt méscomplexa que la local: entre nosaltres iells hi ha diverses connexions que podenacabar generant conseqüències contrà-ries a les preteses des d’aquí. per exem-ple, si creiem que podem reduir el poderdels grups armats que operen al Kivuper mitjà del boicot a les empreses quecompren minerals extrets per part d’ar-tesans miners de la zona, ens equivo-

26

quem. aquests boicots no estrangulen la capacitat financera d’aquests grups,sinó que els donen més poder. els quiqueden estrangulats són els artesans mi-ners, que llavors es desesperen i podenacabar engrossint les files de qualsevold’aquestes guerrilles. ara bé, la comple-xitat i les accions amb efectes perversosno ens haurien de paralitzar; sinó acti-var la nostra perspicàcia i la nostra par-ticipació en organitzacions intel·ligentsque portin a bon port les nostres inten-cions. la ignorància és perillosa.

4.4.1. Participants en els mercatsa partir dels fets i processos que hemexposat en aquest quadern, creiem queun consumidor solidari i responsable nohauria d’exigir a les empreses que com-prin minerals provinents de la rdC queabandonin immediatament les sevesconnexions amb els minerals de sang.en canvi, hauria de pressionar perquèaquestes empreses s’assegurin (meca-nismes de diligència deguda) que sobreel terreny estan canviant les condicionsdel comerç de minerals: a fi que els ar-tesans miners i els comerciants hones-tos puguin anar-se quedant una majorproporció del seu valor afegit. aquí vo-lem subratllar que aquests processossón lents i complexos: hi ha una acciócontinuada per part de les empreses i co-ordinada amb altres actors (ong, go-verns, organismes internacionals). Ésper això que un consumidor solidari iresponsable ha de desconfiar de les em-preses que ofereixen solucions aparent-ment momentànies i definitives («Ja nocomprem minerals de tal zona») i, encanvi, monitoritzar i donar suport a em-preses que han obert processos col·la-

boratius per anar canviant les coses so-bre el terreny («estem implicats en undiàleg en l’àmbit local amb els miners,les ong i les administracions per im-plementar processos de traçabilitat itransparència»).

el consum responsable té la capacitat de canviar

les dinàmiques empresarialsirresponsables.

en un pla més general, el consumresponsable té la capacitat de canviar lesdinàmiques empresarials irresponsa-bles: quan comprem, podem exercir eldret a preguntar: «d’on prové el coltand’aquest telèfon mòbil o d’aquest ordi-nador?», «el diamant d’aquest anell, técertificació de no estar finançant grupsarmats?». si preguntem, arribarà un diaque les empreses es veuran obligades adonar explicacions i a prendre mesures.de la mateixa manera que ja existeixenetiquetes de comerç just (Fair Trade),arribaran les etiquetes Conflict free o«produït a partir de reciclatge local». defet, ja hi ha empreses que ofereixenanells de boda amb certificació d’origendels seus minerals preciosos.

a més de preguntar, podem informarel nostre entorn sobre empreses que se-gueixen bones pràctiques: això generaincentius a aquestes empreses i impulsales no responsables a copiar-les.

també acostumem a participar d’unaltre mercat amb poder de canviar lescoses: el mercat de l’estalvi. potser te-

27

nim els estalvis en un pla de pensions,en un fons d’inversió o en un banc co-mercial. tots aquests diners els posem amans de gestors que després invertiranen empreses de diversos tipus. de nou,la ignorància és perillosa. i de nou, po-dem preguntar a quin tipus d’empresesinverteixen els diversos gestors delsnostres estalvis. si és pertinent, podemcanviar de gestors, perquè hi ha plans depensions i fons d’inversió socialmentresponsables, així com institucionsd’estalvi que es preocupen per respectarcerts valors (no invertir en empreses dejoc, d’armament, etc.) o promoure de-terminades causes (inversió en empre-ses socials, en microcrèdits, etc.).

4.4.2. Membres de la societat civilles accions que acabem de proposarsón complexes i per aquest motiu nosempre és còmode o eficaç realitzar-lesindividualment. aquí entren en joc les organitzacions de la societat civil, a les quals podem donar suport i de lesquals podem rebre informació: organit-zacions de consumidors i d’usuaris,ong per al desenvolupament, etc.

en aquest camp, la complexitat con-vida a la cautela i a la intel·ligència.segurament no és positiu fiar-se d’ongque prometen solucions instantànies omaniquees («els dolents són els go-verns» o bé «els dolents són les empre-ses»), ja que els processos de canvi enpaïsos en desenvolupament com lardC són lents i exigeixen compromi-sos intersectorials que no poden pro-gressar amb actituds maniquees. encanvi, és positiu donar suport a ongque comprenen la complexitat dels pro-

cessos econòmics, que escullen dialogaramb actors socials responsables i que nocauen en el neocolonialisme perquè con-fien les agendes de negociació a líderslocals responsables. per exemple, en lesnostres visites sobre el terreny, hem co-negut ong internacionals que operen aKatanga els directius dels quals són con-golesos ben formats, amb un coneixe-ment molt profund de la realitat del paísi amb un sincer desig de millorar la si-tuació. És a aquesta mena d’ong quecal donar suport des dels països rics.

4.4.3. Membres de la comunitat políticatambé tenim poder com a membres dela comunitat política. podem votar o mi-litar en un partit polític de manera quees potenciïn iniciatives legislatives quepromoguin la traçabilitat de primeresmatèries, la certificació o la diligènciade guda. en qüestions que afecten païsosen desenvolupament com la rdC hemde ser especialment actius i estar parti-cularment ben informats, perquè el des-coneixement ciutadà en aquests temeses tradueix automàticament en falta depressió sobre els polítics i en mans lliu-res per a les empreses multinacionals,que no sempre són socialment respon-sables.

en un pla més general, el camp de lacooperació internacional requereix igual-ment informació i formació. en efecte,si desconeixem les coordenades d’unaautèntica cooperació internacional aldesenvolupament, també acabarem dei-xant aquesta mena de polítiques en mansdels polítics o de certes empreses que ve-nen armes o productes inútils a països en

28

desenvolupament a càrrec del pressu-post de cooperació. en aquest sentit enssembla especialment important assenya-lar que una gran part dels problemes delspaïsos pobres prové d’unes relacions in-ternacionals injustes. per això no hemd’oblidar que un avenç en la reducciód’aranzels europeus a productes agríco-les de països emergents ajuda més aldesenvolupament que molts projectes decooperació tècnica o accions (beninten-cionades) d’ong paternalistes.

finalment volem recordar que pro-blemes com el que hem exposat enaquest quadern són dirimits en l’àmbitdel parlament europeu o de la Comissióeuropea: la regulació d’empreses euro-pees que operen en països en desenvo-lupament, per exemple. És per això que

la dimensió europea de la nostra mili-tància política s’està convertint cada diaen més important.

en resum, amb les nostres tres gor-res de consumidors/inversors, de mem-bres de la societat civil i de membres dela comunitat política, tenim més poderindividual i col·lectiu del que ens ima-ginem. exercint-lo amb bones inten-cions i amb intel·ligència, recolzats enorganitzacions fiables, anirem canviantles coses a la vegada que canviem lanostra pròpia mentalitat. perquè a l’in-terior de cadascú de nosaltres hi ha l’ar-rel de les nostres accions, de la nostradecisió benintencionada i eficaç per acanviar la vida de gent com les dones del’est de la rdC o com l’adon Kalenga,el jove artesà miner de Katanga.

29

30

1. l’escrit «la guerre vécue par les femmes» vacircular per internet en forma de correu elec-trònic el juny del 2006.

2. http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601081&sid=aW8xVlQ4xhr8 (consultat el 5de juny del 2012).

3. el present apartat té com a principal font d’ins-piració: J. f. mÀria, «de la guerra a la demo-cracia. la república democrática del Con go»,Revista de Fomento Social, núm. 238 (2005),vol. 60, Còrdova, pàgs. 283-312.

4. la densitat de població a la rdC el 2001 era de29,3 habitants per km2: una xifra molt baixa,que impedeix a l’exèrcit i a l’administraciópública controlar efectivament tot el territori ivetllar pel seu desenvolupament. la densitatdels seus veïns de l’est (ruanda, prop de 200h./km2; Burundi, prop de 150 i uganda, propde 60) converteix el territori nord-est de lardC, ric en minerals, en una zona molt cobe-jada. el seu baix desenvolupament urbà, eco-nòmic i educatiu són factors addicionals quedificulten la pau i el desenvolupament.

5. per a una descripció detallada dels fets i de lesaliances vinculades amb aquest període, vegeuJ. CasòliBa i J. Carrero, L’Àfrica dels GransLlacs. Deu anys de sofriment, destrucció i mort,Barcelona, Cristianisme i Justícia, Quadern 95(2000).

6. aquest mineral, usat sobretot en ordinadors itelèfons mòbils, es venia en aquell moment a350 dòlars/kg. atès el baix cost de produccióartesanal del coltan congolès i la seva alta con-centració en tàntal, és un mineral molt dema-nat pel mercat.

7. entre els contractes signats abans del 2002, unapart significativa va ser firmada durant el con-flicte del 1996-97 i amb laurent Kabila enqualitat de futur president. Kabila pare tenianecessitat de fons per a finançar les seves tro-pes i derrotar mobutu. per això, les condicionsestablertes en aquests contractes eren escanda-losament desfavorables per a l’estat congolès.

8. la referència als accionistes connecta l’empresaamb problemes globals, aparentment allunyatsde la rdC, però que acaben influint en el fun-cionament de les empreses en territori congo-lès: problemes com les diverses modalitats decaptació de fons per a invertir en projectes mi -ners, o les fusions i adquisicions de les di ver -ses empreses matrius de les que operen en ter-ritori congolès.

9. les empreses mineres a Katanga es queixen dela manca de fons per a les inversions de l’ad -ministració provincial i de les administracionslocals: en efecte, els impostos pagats per ellesal govern central de Kinshasa s’haurien dedistribuir entre els tres nivells administratiussegons la següent proporció: administraciócentral 60%; administració provincial deKatanga 25%; administració municipal: 15%.i, malgrat tot, el govern central es queda el100% dels impostos. És el que a la rdC s’a-nomena «el problema de la retrocessió».

10. no podem perdre de vista el fet que la consoli-dació d’un estat de dret és un procés a llargtermini i que la independència de la rdC ésrelativament recent. a més, aquesta indepen-dència va ser mal preparada durant els últimsanys de la colònia. avui la democràcia congo-lesa és imperfecta, però moltes persones tre-ballen per millorar-la.

11. les tensions entre mineria industrial i mineriaartesanal reflecteixen els problemes típics enprocessos d’industrialització o reconversió in -dustrial, processos caracteritzats per la incor-poració de tecnologies productives en un sec-tor econòmic que expulsen del sector una partdels treballadors, però que, al mateix temps,augmenten la productivitat de les empreses.en el cas de la rdC, diversos autors defensenla compatibilitat i, fins i tot, complementarie-tat de la mineria artesanal formalitzada (talcom l’hem descrita en referir-nos a la regió delKivu) i la mineria industrial representada perles grans empreses (la majoria, multinacionals).

NOTES

31

QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ

1. Introducció

Davant la situació de les dones en la guerra de l’est de la RDC, quines•accions creus que han d’emprendre les ONG i els governs dels països endesenvolupament? Què podem fer nosaltres com a persones o grups de lasocietat civil?

Davant la situació de nens com Adon Kalenga, quines accions creus que•han d’emprendre les ONG i les autoritats locals, per a reforçar els incentiusperquè els nens vagin a l’escola i redueixin el temps dedicat a treballsinsans i perillosos? Què podem fer com a persones o grups de la societatcivil?

Si una ONG del teu país proclama el boicot a una empresa que utilitza com•un dels seus components un mineral extret d’una zona de conflicte, quinescreus que han de ser les accions més adequades per a aconseguir millo-rar la situació de la població d’aquella zona?

2. La RDC

Si la història política de la RDC ens diu que es tracta d’una democràcia•recent, hem de jutjar la qualitat d’aquesta democràcia amb els mateixosestàndards amb què jutgem les democràcies europees? Quines accionsconcretes creus que han d’emprendre la societat civil, les ONG, els grupsreligiosos (per exemple, les Esglésies cristianes) o altres, per a millorar laqualitat de la democràcia i el benestar de la població?

3. La mineria a la RDC

Com es pot millorar la situació dels artesans miners i de les seves famílies•en una zona d’alt nivell de conflicte com la regió del llac Kivu? I en una zonade baix nivell de conflicte com Katanga? Pensa en accions concretes quesaps que funcionen per a col·lectius en situació semblant en altres païsosen desenvolupament.

Quins problemes –conseqüències perverses– creus que pot tenir l’aplica-•ció sobre el terreny a l’Àfrica d’una llei com la Dodd-Frank, aprovada als

EUA? Amb quines mesures de suport i en quins àmbits geogràfics espoden evitar aquestes conseqüències perverses?

Què podem exigir des dels països del nord als nostres governs i a les nos-•tres empreses, amb l’objectiu que els contractes que signen en païsospobres respectin una distribució justa de la riquesa? Què podem exigir desdels països del nord als governs dels països en desenvolupament perquèels impostos i altres ingressos públics reverteixin en el benestar de lespoblacions locals?

4. Conclusió

Busca raons a favor i raons en contra de les diverses accions que propo-•sen els autors del quadern als ciutadans dels països rics (apartat 4.4).

32