classificació, llistes d’encapçalaments Sistemes de de...

Sistemes declassificació, llistesd’encapçalamentsde matèria i llistesd’autoritats Manela Juncà Campdepadrós PID_00193276

CC-BY-NC-ND • PID_00193276 Sistemes de classificació, llistes d’encapçalaments de matèria i...

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspúblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un úscomercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca


Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Classificació i recuperació amb sistemes de classificació........ 7

1.1. Sistemes de classificació al Web .................................................. 7

1.2. Classificació en l’actualitat ......................................................... 7

1.2.1. Estructura ....................................................................... 10

1.2.2. Contingut ....................................................................... 11

1.2.3. Visibilitat ........................................................................ 12

1.3. Contextos en què classifiquem ................................................... 13

1.3.1. Classificació d’una col·lecció de documents ................. 13

1.3.2. Ordenació de manera altament significativa un fons

documental .................................................................... 13

1.3.3. Classificació de documents web .................................... 15

1.3.4. Recursos web classificats ................................................ 15

1.3.5. Creació de llenguatges nous .......................................... 16

1.4. Recuperació amb sistemes de classificació .................................. 16

1.4.1. Opcions de cerca ........................................................... 17

1.4.2. Avantatges i inconvenients de recuperar amb

sistemes de classificació ................................................. 18

1.4.3. Classificació i categorització .......................................... 18

1.5. Activitats ...................................................................................... 20

1.5.1. Exercicis sobre l’ordenació altament significativa

amb la CDU ................................................................... 20

1.5.2. Exercicis sobre coneixement de l’estructura i

facetació de la CDU ....................................................... 21

1.5.3. Classificació a partir de textos complets ....................... 24

1.5.4. Exercicis amb altres sistemes de classificació:

Dewey decimal classification i Library of Congress

classification ................................................................... 24

1.5.5. Pràctiques de recuperació amb la CDU ......................... 24

1.6. Solucionari ................................................................................... 25

1.6.1. Ampliació de temes a partir de bibliografia .................. 25

1.6.2. Exercicis sobre l’ordenació altament significativa

amb la CDU ................................................................... 25

1.6.3. Exercicis sobre coneixement de l’estructura i

facetació de la CDU ....................................................... 26

1.6.4. Classificació de cinquanta documents .......................... 26

1.6.5. Classificació a partir de textos complets ....................... 28


1.6.6. Exercicis amb altres sistemes de classificació: Dewey

decimal classification i la Library of Congress

classification ................................................................... 28

2. Indexació i recuperació amb llistes d’encapçalaments de

matèria i llistes d’autoritats........................................................... 29

2.1. Llistes d’encapçalaments de matèria i d’autoritats al Web ......... 29

2.2. Elements d’una llista ................................................................... 30

2.2.1. Encapçalaments i subencapçalaments de matèria ......... 30

2.2.2. Autoritats ....................................................................... 30

2.2.3. Relacions semàntiques ................................................... 31

2.2.4. Tipus (segons l’abast temàtic) ........................................ 32

2.2.5. Sintaxi: la precoordinació .............................................. 33

2.3. Recuperació amb llistes d’encapçalaments i autoritats ............... 33

2.3.1. Resultat directe o llista d’encapçalaments per escollir ... 33

2.3.2. Referències de les llistes i la seva utilitat en la

recuperació ..................................................................... 34

2.3.3. Descomposició dels encapçalaments en paraules clau

de matèria ...................................................................... 35

2.3.4. Encapçalaments en altres idiomes ................................. 36

2.4. Activitats amb la LEMAC / LEM de la BNE / CSIC ..................... 37

2.4.1. Indexació de documents amb tres llistes: una en

català (LEMAC) i dues en castellà (BNE i CSIC) ............ 37

2.4.2. Indexar a partir d’articles a text complet ...................... 39

2.4.3. Recuperació .................................................................... 39

2.4.4. Comparació de termes entre llistes ............................... 39

2.4.5. Definició de MESH ........................................................ 40

Bibliografia................................................................................................. 41

CC-BY-NC-ND • PID_00193276 5 Sistemes de classificació, llistes d’encapçalaments de matèria i...

Introducció

Aquest mòdul està estructurat en dos apartats: l’un dedicat als sistemes de

classificació i l’altre dedicat a les llistes d’encapçalaments de matèria i llistes

d’autoritats. Com es pot veure, es tracta de tres llenguatges documentals con-

trolats molt habituals en biblioteques; els dos primers són precoordinats.

L’apartat de sistemes de classificació descriu l’actualitat de la indexació amb

aquest llenguatge, de gran trajectòria documental en els arxius, biblioteques

i centres de documentació, però una mica qüestionat per la codificació i per

l’auge dels llenguatges naturals i lliures tan actius a la Xarxa.

Així mateix, es descriuen les principals línies de millora dels quadres jeràrquics

en l’estructura, el contingut i la visibilitat al Web, i es fa un repàs dels contextos

en què s’usen actualment sistemes de classificació.

A continuació, es tracta de la recuperació amb aquest llenguatge i, finalment,

es proposen tot un seguit d’exercicis per a classificar i reflexionar sobre la in-

dexació i recuperació amb aquest llenguatge.

L’apartat dedicat a les llistes d’encapçalaments de matèria i llistes d’autoritats

comença amb un resum breu dels elements que intervenen en una llista (en-

capçalaments, subencapçalaments i relacions semàntiques) i de la seva sintaxi

com a llenguatges precoordinats.

En la recuperació són llenguatges planers i potents gràcies al seu llenguatge

natural, no codificat, i les seves relacions semàntiques. Tanmateix, la descom-

posició dels encapçalaments compostos en paraules clau o unitermes en faci-

lita molt la recuperació.

L’apartat s’acaba amb un seguit d’exercicis d’indexació i recuperació a partir

d’encapçalaments de matèria i diverses autoritats d’autor, títol, noms geogrà-

fics, entre altres.


Objectius

Els objectius que ha d’assolir l’estudiant amb aquest mòdul didàctic són els

següents:

1. Seguir l’evolució actual dels sistemes de classificació quant a la millora en

l’estructura, el contingut i la visibilitat al Web.

2. Conèixer els principals escenaris d’ús dels sistemes de classificació: la clas-

sificació de documents en paper i en web, l’ordenació altament significa-

tiva, la classificació de recursos web en portals i directoris i finalment la

creació de llenguatges nous.

3. Estar capacitats per a la construcció i assignació de termes precoordinats

als documents, tant notacions com encapçalaments.

4. Conèixer les opcions de cerca amb sistemes de classificació i com es poden

millorar.

5. Identificar els elements constitutius de les llistes d’encapçalaments de ma-

tèria: encapçalaments, subencapçalaments i relacions semàntiques.

6. Practicar la recuperació amb llistes d’encapçalaments de matèria i autori-

tats.

7. Conèixer les aplicacions de la indexació automàtica als llenguatges preco-

ordinats.


1. Classificació i recuperació amb sistemes declassificació

Aquest apartat aposta per redescobrir la potència combinatòria dels sistemes

de classificació i comprovar-ne l’estat actual. Constatarem que, si bé són molt

pràctics en la indexació, no ho són tant en la recuperació en línia, si més no

de moment.

1.1. Sistemes de classificació al Web

Dels nou principals sistemes de classificació implementats en aquests mo-

ments a tot el món, en seleccionem tres per a fer les pràctiques d’aquest mò-

dul, encara que el percentatge més elevat de pràctiques el farem amb la classi-

ficació decimal universal, en la versió abreujada en castellà:

1) Classificació decimal universal (CDU)

• Universal Decimal Classification Consortium Homepage (2002, 1 d’agost)

[en línia]. La Haia: UDC Consortium. Act. 2002-08-01. [Data de consulta:

10 d’octubre de 2008].

2) Classificació decimal Dewey (DDC)

• http://www.oclc.org/dewey/resources/summaries/default.htm, 025.431:

The Dewey blog [en línia]. [Data de consulta: 10 d’octubre de 2008].

• Online Computer Library Center. Dewey services, Dewey decimal classifi-

cation for use with OCLC,s online cataloging services [en línia]. [Data de

consulta: 10 d’octubre de 2008].

3) Classificació de la Library of Congress (LCC)

• Library of Congress Classification system [en línia]. [Data de consulta: 1

d’octubre de 2008].

1.2. Classificació en l’actualitat

Sistemes de classificaciódocumental vigents

Els sistemes de classificació do-cumental vigents són els se-güents: Classificació decimaluniversal (CDU), ClassificacióDewey (DDC), Classificació dela Library of Congres (LCC),Classificació xinesa, Classifica-ció japonesa, Classificació russa(LBC, antiga BBK), ClassificacióColon (CC), Classificació Bliss(CB), Classificació Brown.

Els sistemes de classificació són més que centenaris. Estan considerats els pri-

mers llenguatges documentals vertaders i des de la seva generalització a les

biblioteques al segle XIX han demostrat la seva eficàcia recuperant per matèri-

es. Ara bé, no han estat exempts dels embats de la crítica, ja que algunes de

Sistemes de classificació

Els sistemes de classificació sónllenguatges controlats, codifi-cats, precoordinats, sistemàticso jeràrquics i sintètics per ma-tèries.

http://www.udcc.org/

http://www.oclc.org/dewey/resources/summaries/default.htm

http://ddc.typepad.com/

http://ddc.typepad.com/

http://www.oclc.org/dewey/updates/default.htm

http://www.oclc.org/dewey/updates/default.htm

http://geography.about.com/library/congress/bllc.htm


les seves característiques inherents (com el temps que requereixen, la síntesi

o la codificació) no semblaven encaixar en moments d’explosió documental,

d’accés a grans bases de dades i en xarxa.

Un moment crític va ser la dècada de 1960 quan es qüestionava que els sis-

temes de classificació fossin el llenguatge documental adient per a abastar la

gran quantitat de documentació científica que s’anava generant (documenta-

ció cada cop més abundant; per tant, lenta de classificar), amb terminologia

nova (que la lentitud de les actualitzacions faria impossible d’assumir), amb

necessitats noves com accedir-hi per conceptes i paraules (quan les classifica-

cions optaven per matèries).

Un altre embat, aquest més recent, ha estat el paper que poden tenir aquests

sistemes en un entorn web, en què imperen els paradigmes de la indexació

social i la indexació automàtica. En aquest entorn, tenen sentit les jerarquies

i les notacions codificades?

Afortunadament, tots els llenguatges documentals tenen cabuda en la repre-

sentació del coneixement. Les jerarquies, també anomenades presentacions sis-

temàtiques, arborescències o fins i tot taxonomies, mantenen una virtut excep-

cional a l’hora d’indexar i recuperar, i és que permeten situar-nos en una se-

qüència de termes més genèrics o més específics; per tant, podem escollir el

grau d’especificitat i el terme en el context que ens interessa.

En la cadena següent observem com s’obre el concepte religió fins a arribar a les religionsespecífiques de l’hinduisme. L’analista decidirà si indexa amb una classe més genèrica oamb una de més específica. La decisió dependrà de les necessitats del SID. Per exemple,un SID especialitzat en documentació sobre religions probablement indexarà de maneraespecífica i escollirà un dels tres darrers.

En l’exemple següent observem que la posició dins una cadena ens informa del contextde cada concepte. Podem localitzar el concepte església cristiana a classe 27 Religió o a la726.54 Arquitectura, segons si ens interessa un enfocament de la fe o de l’arquitectura.

Exemple d’enfocament

2 Religió 7 Art

27 Cristianisme. Esglésies cristianes 72 Arquitectura726 Arquitectura religiosa726.5 Arquitectura de les esglésies726.54 Església


Aquesta tria és possible en quadres jeràrquics, no en llistes alfabètiques que

resolen el tema dels enfocaments reservant el terme simple per a un tema i

creant-ne un de compost per a l’altre.

En la LEMAC se soluciona de la manera següent:

Solució en una llista d’encapçalaments de matèria

Religió Art

Església Arquitectura religiosa

Als sistemes�de�classificació, els és reconegut el paper principal que han tin-

gut a l’hora d’estructurar el coneixement creant sistemes que permetien repre-

sentar i recuperar les dades a partir del significat dels documents, és a dir, a

partir de la matèria i no de dades formals com ara noms propis o títols.

Les estructures classificatòries són elements molt importants en l’organització

del coneixement. Ens permeten representar i ordenar el coneixement, i això,

en un moment com l’actual, en què la informació està cada cop més atomitza-

da i dispersa, fa que els sistemes de classificació ens donin una visió coherent

i homogènia, una perspectiva integradora.

Quant a les notacions, els codis numèrics o alfanumèrics, són encara una bona

opció davant l’ús amigable del llenguatge natural? Aquest pregunta equival a

demanar si un llenguatge documental codificat té prou utilitats per a merèixer

la inversió en temps i esforç. Doncs bé, la resposta la trobarem observant quins

avantatges representa la codificació, i que són els següents:

• Els codis són internacionals i, per tant, la codificació permet l’intercanvi

(en xarxa d’àmbit nacional o internacional).

• Permet ordenar el fons i disposar-lo en lleixes de manera altament signi-

ficativa.

• Permet elaborar tant productes bibliogràfics com bibliografies nacionals

o selectives (la CDU consta que s’usa almenys en trenta bibliografies na-

cionals).

• Permet fer índexs i guies per matèries.

• Permet fer difusió selectiva de la informació (DSI).

Observació

En la bibliografia científica trobareu que contraposen la codificació de les classificacionsal llenguatge natural, no al llenguatge lliure, per la qual cosa el principal handicap delssistemes de classificació no és que siguin controlats, sinó que són codificats. Si el proble-

Enquesta sobre l’ús de laCDU

En una enquesta del Consorcide la CDU (Aida Slavic, 2007)duta a terme a 207 païsosdel món es va concloure que124 països (el 60%) classifica-va amb CDU. D’aquests paï-sos, 34 (el 28%) tenen la CDUcom a sistema principal, 45 (el36%) l’usen en determinatstipus de biblioteques i els 45restants (el 36%) només l’usenen algunes biblioteques de lesseves nacions.


ma fos el control, altres llenguatges, com els encapçalaments de matèria, les autoritats iels tesaurus, també es veurien afectats per la mateixa crítica.

Com hem vist, les estructures, les jerarquies i els codis tenen la seva utilitat; així

i tot, els sistemes de classificació han evolucionat i han millorat tres aspectes

bàsics: l’estructura, el contingut i la visibilitat�al�Web.

1.2.1. Estructura

En el cas de la CDU, que és la classificació que més treballarem, la millora de

l’estructura passa per potenciar la facetació (Broughton, 2009).

Les facetes són principis de divisió, característiques que les matèries te-

nen en comú. Les facetes agrupen els conceptes segons una caracterís-

tica concreta que comparteixen amb altres classes.

Hi ha facetes de tipus�universal aplicables a tots els camps del saber (com el

temps i l’espai) i n’hi ha de pròpies�d’una�matèria.

Exemple de facetes

L’espai, el temps, la forma, la llengua. Per exemple, dins la faceta forma hi podem trobarminiatura, que podrem aplicar a tota mena de conceptes com:

• Diccionaris en miniatura• Pintura en miniatura• Modelisme en miniatura

Exemple de facetes pròpies d’una matèria

Facetes per a la matèria Art: Període artístic, Tècnica artística, Tema representat... Així,dins tema representat hi podem trobar figura humana, que podríem aplicar a qualsevolmena d’art, com poden ser:

• La figura humana en escultura• La figura humana en pintura• La figura humana en els esmalts

La CDU es considera una classificació mixta o híbrida perquè combina una

estructura enumerativa amb una de facetada. Per a combinar disposa de set-

ze signes, nou taules auxiliars i un nombre molt elevat d’auxiliars especials

repartits per totes les taules, principals i fins i tot auxiliars.


Avantatges i inconvenients de la facetació

Avantatges�de�la�facetació:

• És analítica i, per tant, permet descriure amb precisió el contingut d’un docu-ment.

• És flexible i no queda desfasada amb rapidesa.

• És fàcilment automatitzable, ja que els documents es poden buscar en conjunto per a cada faceta.

Inconvenients�de�la�facetació:

• La seva aplicació és complexa.

• Hi ha moltes matèries que no es poden representar fàcilment amb facetes (con-ceptes de tipus mental que no són objectes).

• No tots els documents tenen totes les facetes, cosa que fa que la notació no siguihomogènia.

Les taules d’auxiliars, tant comunes com especials, són petites classifi-

cacions jeràrquiques autònomes a partir d’una faceta (la forma, el lloc,

l’idioma, etc.), que, quan es combinen, descriuen la matèria del docu-

ment d’una manera analítica. Són taules autònomes però articulades,

combinables, que donen més flexibilitat a les taules enumeratives.

Com es potencia, la facetació?

La CDU ja és una classificació mixta, com es potencia, doncs, la facetació? Retirant clas-ses compostes (abans la classe 29 comprenia les religions antigues –hinduisme, judaisme,islam– i ara es troben assignades cada una a una classe pròpia; per exemple, la 26 Juda-isme, la 27 Cristianisme i la 28 Islam), revisant radicalment classes com la informàticao la medicina, proposant un ordre més clar en la construcció, una sintaxi més lògica ieliminant progressivament el signe subdividir en favor del colon (:) o auxiliars especials.

1.2.2. Contingut

Per tal de millorar el contingut, el Consorci de la CDU revisa cada any les

taules i publica cada mes de novembre els canvis en el document Extensions

and corrections to the UDC i electrònicament edita l’1 de gener següent el master

reference file o fitxer bàsic de referència, en el qual comunica les eliminacions,

correccions, ampliacions.

En termes generals, les classes que han evolucionat més són les 004

Informàtica, 2 Religió, 61 Medicina, 8 Llengua i Literatura i 9 Geografia

i Història.

Web recomanat

Podeu consultar els can-vis al web del Consorcide la CDU. Major chan-ges to the UDC since 1993(http://www.udcc.org/major_changes.htm).

http://www.udcc.org/major_changes.htm

http://www.udcc.org/major_changes.htm


1.2.3. Visibilitat

Per a millorar la visibilitat al Web disposem de les metadades, que són clau en

el procés de captació i transmissió d’aquests significats i dels estàndards per

a ontologies.

L’ús de les metadades és molt desigual. Al camp matèria s’hi pot posar el terme

d’indexació en diversos llenguatges, entre els quals la CDU (o UDC en anglès).

La iniciativa del Dublin Core va recomanar en el document Dublin Core Qualifiersl’any 2010 els llenguatges documentals següents:

• DDC, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-DDC

• IMT, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-IMT

• LCC, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-LCC

• LCSH, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-LCSH

• MESH, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-MESH

• NLM, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-NLM

• TGN, http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-TGN

• UDC. http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-UDC

Webs recomanats

Dublin Core Metadata Initiative: Metadata Terms http://dublincore.org/docu-ments/2010/10/11/dcmi-terms/

Les sigles corresponen a IMT: Internet Assigned Numbers Authority http://www.iana.org/assignments/media-types/

NLM: National Library of Medicine Classification http://wwwcf.nlm.nih.gov/class/

TGN: Tesaurus Getty de noms geogràfics http://www.getty.edu/research/tools/vocabu-lary/tgn/index.html

Les metadades poden anar assignades al document o separades. Les prime-

res estan integrades en el document, de manera que si el document canvia

d’ubicació les metadades també ho fan, i el recopilador el localitza i l’inclou

en l’índex. Només podem accedir a les metadades i actualitzar-les anant a la

mateixa font. Les separades del document tracten la matèria com un objec-

te d’informació en si i van a una base de dades a part. Podem accedir a les

metadades sense accedir al recurs. És el tipus de metadada més semblant als

registres bibliogràfics.

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-DDC

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-IMT

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-LCC

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-LCSH

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-MESH

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-NLM

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-TGN

http://dublincore.org/documents/dcmes-qualifiers/#ves-UDC

http://dublincore.org/documents/2010/10/11/dcmi-terms/

http://dublincore.org/documents/2010/10/11/dcmi-terms/

http://www.iana.org/assignments/media-types/

http://www.iana.org/assignments/media-types/

http://wwwcf.nlm.nih.gov/class/

http://www.getty.edu/research/tools/vocabulary/tgn/index.html

http://www.getty.edu/research/tools/vocabulary/tgn/index.html


Els estàndards per a ontologies, com el format�SKOS, són un vehicle per al

desplegament de sistemes d’organització del coneixement que no han nascut

digitals (o XML/RDF), com els tesaurus i les classificacions bibliogràfiques. El

consorci de la CDU, en les seves Machine readable files & linked data (http://

www.udcc.org/udcsummary/exports.htm), llança el format SKOS en vint-i-sis

llengües. Els problemes no resolts es troben en l’aplicació i la recuperació de

les facetes i la coordinació dels termes amb signes i auxiliars (Devika Madalli,

2009).

1.3. Contextos en què classifiquem

Actualment els sistemes de classificació són útils en els contextos que descri-

vim a continuació.

1.3.1. Classificació d’una col·lecció de documents

La classificació d’una col·lecció de documents és l’aplicació clàssica d’aquest

llenguatge, tot i que Paul Otlet i Henry La Fontaine el van fer extensible a la

classificació de la bibliografia universal.

Podem classificar el fons a la nostra base de dades amb la notació�completa

o una de simplificada. La primera descriu amb més especificitat el contingut

i és més complexa de recuperar, mentre que la segona és més genèrica però

més intuïtiva. Ara bé, la mateixa estructura decimal de la notació ens facilita

l’elecció, ja que es presta a les dues opcions: un gran nombre de biblioteques

usen una versió simplificada de la CDU per a organitzar les lleixes (resulta

fàcil per als documentalistes i els usuaris a l’hora de localitzar el document),

però dins el catàleg les notacions tenen un desenvolupament més gran, de

manera que se’n fa una anàlisi més específica. Així, tant el documentalista

com l’usuari són capaços de fer un cop d’ull a les lleixes i també buscar amb

més profunditat al catàleg.

Els codis de classificació també permeten fer estadístiques sobre el volum de

la col·lecció i les temàtiques més consultades/prestades.

1.3.2. Ordenació de manera altament significativa un fons

documental

Recordem que hi ha tres tipus d’ordenacions i que la tria es fa en funció de si

l’accés a les prestatgeries és lliure�o�no.

• Ordenacions�no�significatives (també conegudes com a numèriques): són

aquelles en què no hi ha relació amb el contingut del document. Per exem-

ple, ordenar segons el nombre assignat a l’arribada. És una ordenació útil

en els SID que no donin accés lliure a les prestatgeries, i en què la recupe-

ració la faci el documentalista. Apropiat per als SID que tinguin la seva

SKOS

Sistemes d’organització delconeixement (SKOS), un mo-del de dades comú per acompartir i enllaçar sistemesd’organització del coneixe-ment mitjançant el Web se-màntic.

http://www.udcc.org/udcsummary/exports.htm

http://www.udcc.org/udcsummary/exports.htm


col·lecció en el dipòsit i no en la sala de lectura. És el mètode més usat

en arxius.

• Ordenacions�amb�significat�limitat: s’ordenen per algun criteri com, per

exemple, la llengua del document, l’autor, el tema. És l’ordenació que tro-

bem en llibreries, en biblioteques personals o en biblioteques petites.

• Ordenacions�altament�significatives: s’ordena a partir d’un quadre de

classificació, de manera que els continguts afins es col·loquen l’un al costat

de l’altre. És apropiada per als SID de lliure accés com les biblioteques pú-

bliques i universitàries. Per exemple, ordenar seguint les classes de la CDU.

Els tres tipus d’ordenacions es poden combinar en un mateix SID.

En una biblioteca pública es pot ordenar de la manera següent:

• Ordenacions no significatives: premsa, butlletins, revistes...

• Ordenacions amb significat limitat: novel·les. Es fa distinció entre novel·la històri-ca, ciència-ficció, biografies, etc. Dins de cada grup les novel·les s’ordenen alfabèti-cament per autors.

• Ordenacions altament significatives: tota la resta de la col·lecció. És el gruix mésimportant.

Segons Foskett (1996), hi ha dues raons per a classificar de manera altament

significativa en prestatgeria oberta:

• la primera és satisfer la curiositat de l’usuari, ja que pot recórrer les lleixes

buscant un ítem que li resulti atractiu i,

• la segona, que moltes vegades a partir d’un document localitza al seu vol-

tant altres ítems interessants.

Per a ordenar amb un sistema decimal cal col·locar les notacions en aquest

ordre 1, 11, 111, 2.

En el cas de combinacions amb signes classificatoris i auxiliars especials, l’ordre

és el següent:

James Duff Brown

James Duff Brown va ser un bi-bliotecari britànic que, mentreera director de la ClerkenwellPublic Library de Londres l’any1893, va organitzar per prime-ra vegada l’accés lliure a lesprestatgeries o lleixes obertes.

• Auxiliars comuns independents = (0...) (1/9) (=...) i “...”

• Signes + /

• Classe expressada com a nombre simple (per exemple, 622.341.1)

• Colon (:), doble colon (::), auxiliar de llengua, de forma, de lloc, de races,

de temps, asterisc, A/Z,.00,-0-1/-9,.0’.

• Nombre simple següent.

Lectura recomanada

Vegeu la introducció de laCDU (edició abreujada), pà-gina XXVII, en què exem-plifica com s’han d’ordenartotes les possibilitats entreel codi 622.341.1 i el codi622.341.11. Molt il·lustratiu.


1.3.3. Classificació de documents web

La gran quantitat de documents web que es generen cada dia fa impossible la

classificació manual. Ara bé, classificar no és tan sols una operació intel·lectual,

també es pot dur a terme de manera automàtica en algun moment del procés.

Hi ha tres línies de treball (Moreno, 2002) per a classificar automàticament

el Web.

1)�Mètode�de�classificació�a�priori: mètode automàtic que usa una classifica-

ció establerta a priori per a assignar notacions. El programa detecta els concep-

tes del recurs web expressats en llenguatge natural i els tradueix al codi de la

classificació. El programa treballa amb índexs de matèries a manera de llistes

d’autoritats que poden haver estat generats manualment o per robots proce-

dents de la mateixa classificació o procedents d’altres llenguatges documentals

naturals. Fins i tot és recomanable incrementar la llista amb termes no expres-

sats en el quadre de classificació, però que els usuaris usen en les consultes.

El robot llegeix en el títol del document magnoliofites, consulta el fitxer d’autoritats, veuque és un terme sinònim d’angiospermes i tradueix 582.5/.9. El document queda indexatamb aquesta notació.

2)�La�clusterització: és una tècnica de classificació automàtica també cone-

guda com a classificació derivada o a posteriori, que consisteix a agrupar docu-

ments relacionats entre ells pel tema formant conjunts o clústers. La diferèn-

cia rau en el fet que aquest últim procés s’efectua automàticament.

Un exemple seria el cercador Yippy http://yippy.com/, que mostra els resultats classificatsen carpetes i indica el nombre de documents que conté cada una. El nombre i el nomde les carpetes varia en cada cerca, es van creant dinàmicament de manera automàticasegons els resultats que bolca la base de dades. Així, si fem una cerca per library of congresssubject headings, ens sortiran unes carpetes diferents de si busquem universal decimal clas-sification, sense coincidir en la carpeta que comparteixen conceptualment, que podria serindexació o llenguatge documental o anàlisi de contingut.

3)�Conversió�automàtica�entre�sistemes�de�classificació:

El projecte de reclassificació automatitzada de la Biblioteca de la Universitat de Kentucky,amb el qual canvien la CDD pel LCC Library of Congress classification system. Es tractade mecanitzar el procés de conversió entre dos llenguatges documentals; per exemple,de la LCC a la DDC o a l’inversa ( http://www.questionpoint.org/crs/html/help/it/ask/ask_map_lcctoddc.html).

1.3.4. Recursos web classificats

Al Web hi trobem bases de dades bibliogràfiques, directoris i portals

d’informació que presenten els seus recursos en forma classificada, pensats per

a la navegació ( browsing). El quadre de classificació pot ser d’elaboració pròpia

o a imatge i semblança de quadres sistemàtics clàssics, com la CDU, la DDC

o la LCC. Es consideren productes�d’informació�d’alt�valor�afegit, ja que

estan elaborats per un equip humà que identifica el contingut dels recursos

(descripció i indexació) de manera més acurada que la que fa un robot. Són

un tipus de font que aposten per la precisió (documents seleccionats per la

Classificació de textoscientífics o literaris

És més fàcil classificar automà-ticament els textos científics(terminologia més precisa) queels literaris (termes més ambi-gus). Un text sobre cinema ti-tulat Senderos�de�gloria, po-dria quedar classificat com a625.711.2, que significa carre-teres,�camins.

http://yippy.com/

http://www.questionpoint.org/crs/html/help/it/ask/ask_map_lcctoddc.html

http://www.questionpoint.org/crs/html/help/it/ask/ask_map_lcctoddc.html


qualitat del contingut) enfront de l’exhaustivitat. En aquesta categoria, a més

dels directoris també s’inclouen els índexs temàtics, les guies temàtiques o els

Internet subject gateways. Val a dir, però, que el nivell de classificació és molt

succint (1 o 2 dígits a tot estirar).

Webs recomanats

En The role of classification schemes in internet resource description and discovery, dewww.ukoln.ac.uk, l’any 2001 es van comptabilitzar 35 sistemes de classificació diferentsusats en diferents portals i directoris temàtics.

I en Beyond Bookmarks: Schemes for Organizing the Web, http://www.public.iastate.edu/~CYBERSTACKS/CTW.htm, hi trobareu una llista de les bases de dades classificades se-gons el sistema de classificació que usen, ja sigui alfabètic, numèric o alfanumèric.

Exemples de fonts organitzades segons els quadres de classificació:

• Oko http://oko.zrc-sazu.si/

• RECERCAT http://www.recercat.net/browse?type=subject

• Open Directory project Dmoz http://www.dmoz.es/

• ISBN http://www.mcu.es/libro/CE/AgenciaISBN/InfGeneral/TablaCDU.html

• The WWW Virtual Library http://vlib.org/

• Librarian’s Internet Index http://www.ipl.org/div/subject/index.html

• Buscopio http://www.buscopio.net/esp/

• The www virtual library http://vlib.org/

• Infomine http://infomine.ucr.edu/

1.3.5. Creació de llenguatges nous

A partir d’un quadre sistemàtic podem elaborar altres classificacions o tesau-

rus. Abans de començar la redacció d’un quadre nou, una bona praxi és buscar

cadenes ja construïdes en altres llenguatges. En la bibliografia científica sobre

aquest tema hi trobareu molts casos resolts, un dels quals és el cas que crea un

quadre de classificació nou per a un fons d’economia a partir de la CDU i la

JEL http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/673.

Ja sabem que en la història de les classificacions documentals els quadres de

classificació es basen els uns en els altres, no hi ha autèntiques revolucions,

sinó evolucions. Com diu Jacques Maniez (1992), “en classificació, com en

qualsevol disciplina, és inútil reinventar la roda”.

1.4. Recuperació amb sistemes de classificació

Els sistemes de classificació s’usen a la Xarxa en catàlegs col·lectius, bases de

dades bibliogràfiques, directoris de recursos web i portals. Són excel·lents per

a la indexació per matèries; ara bé, són útils en la recuperació?

http://www.ukoln.ac.uk/

http://www.public.iastate.edu/~CYBERSTACKS/CTW.htm

http://www.public.iastate.edu/~CYBERSTACKS/CTW.htm

http://oko.zrc-sazu.si/

http://www.recercat.net/browse?type=subject

http://www.dmoz.es/

http://www.mcu.es/libro/CE/AgenciaISBN/InfGeneral/TablaCDU.html

http://vlib.org/

http://www.ipl.org/div/subject/index.html

http://www.buscopio.net/esp/

http://vlib.org/

http://infomine.ucr.edu/

http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/673


Els darrers anys s’ha posat l’èmfasi a recuperar per paraules clau i conceptes i

en sistemes desenvolupats perquè sigui l’usuari qui busqui la informació sense

ajuda professional, dues característiques que van en detriment dels sistemes

de classificació, ja que indexen per matèries i requereixen certs coneixements

tècnics per a ser usats.

L’ús de la classificació a l’hora de formular cerques en els catàlegs ha estat ha-

bitualment bastant restringida. En molts catàlegs en línia, la signatura decimal

s’usa només com a indicador topogràfic i no pot ser indexada o cercable del tot.

La investigació oscil·la entre millorar la qualitat dels sistemes de classificació

i eliminar-los de la cerca.

1.4.1. Opcions de cerca

Com es pot millorar la recuperació a partir d’un quadre de classificació? Els

autors donen respostes diverses, algunes de les quals les recollim a continuació.

1)�Convertir�el�llenguatge�codificat�i� jeràrquic�a�un�de�natural�i�alfabè-

tic: en altres paraules, convertir les taules de la CDU en un índex alfabètic de

termes, de manera que l’usuari busqui en llenguatge natural astronomia, per

exemple, i el programa respongui 52, o doni directament per pantalla tots els

ítems classificats amb 52 i compostos. Ia McIlwaine defineix aquest índex al-

fabètic com un diccionari mitjançant el qual l’usuari pot accedir a la disposi-

ció sistemàtica de les taules. Construir-lo no és una tasca mecànica, exigeix

l’aportació intel·lectual de l’indexador, perquè hi ha molts conceptes compos-

tos, llocs dobles i sinònims que caldria definir en aquest índex.

Al final de la CDU hi ha l’índex alfabètic en què es relaciona el concepte amb el

codi (ex.: Granadura 746.5), però no ens seria útil perquè aquest índex és com-

plet mentre que el SID pot haver escollit un grau inferior de precisió, de detall.

Caldria retallar les classes perquè fossin un reflex de les que s’usen al SID i així

no donar la falsa impressió que la col·lecció és més gran i diversificada. Tam-

bé caldria obrir els conceptes compostos (ex.: 543.272 Absorció selectiva de

gasos), entrar-hi dues vegades les remissions (ex.: 331.215 Salari vegeu 330.59

Nivell de vida) i obrir els llocs dobles (ex.: 520.1 Observatoris vegeu 727.912

Arquitectura d’observatoris). Si el SID tingués aquesta “traducció” de les taules

a una llista alfabètica, li seria de molt profit. No es recuperaria directament a

través d’un sistema de classificació, sinó a partir d’un sistema de classificació.

2)�Navegar�amunt�i�avall�del�quadre�jeràrquic: l’usuari visualitzaria l’arbre

de conceptes i escolliria el tema volgut. Té l’avantatge que situa el terme en

context. Per exemple, l’observatori de la classe 52 fa referència a l’astronomia;

en canvi, l’observatori de la classe 72 fa referència a arquitectura. Hi ha webs

que decideixen no posar els codis de la notació en l’arborescència per tal de

ser més amigables.

Observació

No s’ha de confondre aquestíndex de matèria amb el fitxerd’autoritats, que és el fitxer enquè es registren totes les pràc-tiques i decisions classificatòri-es locals.


3)�Crear�xarxes�semàntiques�a�partir�de�les�taules: una xarxa semàntica és

conceptualment molt semblant a un tesaurus, mostra els termes en el context

de les seves relacions semàntiques. Ofereix diferents capacitats de navegació

per mitjà de dispositius gràfics que representen espais multidimensionals, re-

ferències creuades i notes d’abast.

4)�Flexibilitzar�les�cerques obrint les notacions en parts corresponents a clas-

ses i a facetes (temps, lloc, matèria, etc.). Els usuaris ja no dependrien d’un

ordre de citació lineal i podrien buscar per parts; per exemple, “tot document

que contingui la faceta França”. Les cerques no s’haurien de fer amb nombres,

sinó amb termes en llenguatge controlat que remetrien a nombres que sí que

reconeixeria l’ordinador.

1.4.2. Avantatges i inconvenients de recuperar amb sistemes de

classificació

Arguments a favor i en contra de la recuperació amb sistemes de classificació

Arguments a favor Arguments en contra

• Faciliten la navegació a usuaris sense experiència.• Proporcionen cerques genèriques i específiques.• Permeten localitzar els termes de cerca en el seu context.• Fan una partició lògica de llargues llistes sistemàtiques en parts

més assumibles.• Donen accés multilingüe a la col·lecció.• Permeten un ús compartit que millora la navegació entre diver-

ses bases de dades.• Ofereixen estabilitat.• Donen familiaritat.• Donen bon resultat amb els números quan els combinem amb

llenguatge natural, perquè eliminen ambigüitats, falses associa-cions i sorolls.

• Agrupen els documents de la mateixa disciplina, en lloc de que-dar dispersos com passa en la cerca alfabètica.

• El funcionament de la sintaxi del llenguatge s’ha de conèixer.• L’usuari ha de saber la notació del tema.• L’actualització és lenta.• El manteniment és car.• La implementació és cara i lenta.• La notació no sempre expressa jerarquia.

1.4.3. Classificació i categorització

La Viquipèdia, nascuda el 2001, és una enciclopèdia lliure mantinguda per la

Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de quinze

milions d’articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d’arreu del

món.

Durant els primers anys, la recuperació d’informació es va basar únicament en

els motors de cerca i a seguir els enllaços simples entre els articles. L’any 2004

Viquipèdia va introduir el concepte de categories: cada autor havia d’assignar

una categoria en el seu article. El canvi és substancial pel que fa a la indexa-

ció d’aquesta font, ja que en principi funcionava com una indexació amb des-

criptors�lliures (una folksonomia o indexació social) i, en evolucionar, va op-

tar per combinar-hi una taxonomia.

Web recomanat

Els autors Akdag Salah,Gao, Suchecki i Scharnhorst(2010) comparen la CDUamb el sistema de categoriesde la Viquipèdia en l’article“The Need to Categorize: AComparative Look at Cate-gorization in Wikipedia andthe Universal Decimal Clas-sification System” (http://hth.eccs2010.eu/abstracts.htm#Akdag-Salah-et-al).

http://hth.eccs2010.eu/abstracts.htm#Akdag-Salah-et-al





Aquesta taxonomia es diferenciava de les tradicionals en el fet que no

estava feta a priori i per experts, sinó que igual que la indexació social,

l’anaven creant els mateixos autors.

En què consisteix la categorització? És una eina del programa MediaWiki que

permet emmagatzemar articles i altres pàgines en categories.

Les categories tenen subcategories (més específiques) i supercategories (més

generals) que permeten navegar des del més general al més concret i a l’inversa

a partir d’una estructura en arbre.

Tots els articles han de pertànyer com a mínim a una categoria. Podem sa-

ber la categoria de cada article anant a la part inferior de cada entrada de

l’enciclopèdia:

Al final de l’article Escolàstica trobem que pertany a les categories Filosofia de l’edat mit-jana i a Teologia.

Webs recomanats

Per a més informació sobre les categories a la Viquipèdia, llegiu les pàgines de categorit-zació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Categoritzaci%C3%B3

I pel que fa a la sobrecategorització vegeu:

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Sobrecategorizaci%C3%B3n

Per a veure totes les categories, és a dir, anar a l’arrel de la classificació de la

Viquipèdia, cal clicar sobre el logo i accedir a la pàgina principal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Categoritzaci%C3%B3

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Sobrecategorizaci%C3%B3n


La classificació feta pels viquipedistes es diferencia de l’etiquetatge amb tags

en el fet que hi ha un cert control sobre les relacions�de�significat. Les pàgines

d’ajuda i els manuals d’usuari donen instruccions als autors sobre com s’han

d’assignar les categories i com cal evitar la categorització redundant.

Des de qualsevol pàgina de la Viquipèdia, tansols clicant sobre el logo s’accedeix a la pàgina

principal amb l’índex de categories.

Instruccions bàsiques:

• Les categories han de ser essencials i delimitants, no es poden crear

categories accessòries o subjectives.

• Abans de crear una categoria nova, cal comprovar si ja existeix i si

existeix amb un sinònim o un nom similar.

• S’ha de procurar evitar la sobrecategorització1 o categorització re-

dundant: no s’ha de col·locar un article en dues categories quan

l’una ja conté l’altra.

1.5. Activitats

Seguidament, us proposem un seguit d’activitats perquè pugueu posar en pràc-

tica els sistemes de classificació.

1.5.1. Exercicis sobre l’ordenació altament significativa amb la

CDU

Ordeneu físicament els documents següents en una prestatgeria de biblioteca

imaginària. D’aquests documents, quins tindrien una doble entrada en el ca-

tàleg? Quines notacions abreujades proposaríeu per a teixell?

599.745.3”19” Foques al segle xx

611.3.01 Anatomia de l’aparell digestiu

(1)L’autor de l’article Hepatitis Al’agrega a la categoria Malalties he-pàtiques i biliars, però no cal quel’agregui a la categoria Fetge per-què ja inclou Malalties hepàtiques ibiliars.

Reflexió

Fixeu-vos que, en el cas de laViquipèdia, la classificació noés feta ni per un professionalni per un programa, sinó queés feta per un tercer, l’autorde l’article de l’enciclopèdia.Aquest mateix cas el veuremen la indexació social.


599.745.3(984) Foques Noruega

299.3 Agnosticisme

61:17 Medicina i ètica

599.745.3(987) Foques Àrtic nord-americà

77(051) Revistes de fotografia

21/29 Sistemes religiosos. Religions i creences

599.745.3=133.1 Foques en francès

77(035) Manual de fotografia

599.745.3(99) Foques Pol Sud

284 Islam xiïta

599.745.3.08 Experimentació científica amb foques

61 Medicina

599.745.3(031) Enciclopèdia de foques

61:159.9 Medicina en la psicoanàlisi

726.6 Catedrals

272 Església catòlica romana

77+791 Fotografia i cinema

77(031) Enciclopèdia de fotografia

1.5.2. Exercicis sobre coneixement de l’estructura i facetació de

la CDU

Analitzeu els elements que integren la taula següent, fent una atenció especial

als elements facetats. Digueu quins altres elements (auxiliars i signes combi-

natoris) donen a la CDU la consideració de classificació mixta o híbrida.

028 Lectura

Auxiliares especiales

028.01 Afición, pasión por la lectura → 090.1

028.02 Psicología de la lectura. Relaciones entre lector, autor y libro

División principal

028.1 MÉTODOS Y TÉCNICAS DE LECTURA. CONDUCTA CON LOS LIBROS: HOJEO, LECTURA SUPERFICIAL. CURIOSEAR. TO-MAR NOTAS. EVALUACIÓN DE TEMAS DE LECTURA

028.2 ELECCIÓN DE EDICIONES. CRITERIOS PARA LA SELECCIÓN DE LA MEJOR EDICIÓN: ANOTACIONES, ÍNDICES, PAPEL,TIPOS DE IMPRENTA

028.3 CURSOS DE LECTURA. LIBROS RECOMENDADOS. LISTAS DE LECTURA

028.4 LECTURA DE DIVERSAS CLASES DE LITERATURA → 82-1/-9


028 Lectura

028.41 Ficción. Novelas

028.42 Obras en lengua extranjera

028.5 LECTURA DE LOS JÓVENES. HÁBITOS DE LECTURA EN LOS NIÑOS → 087.5

028.6 ENSEÑANZA DEL ARTE DE LA LECTURA. ESTÍMULO Y GUÍA EN LAS ESCUELAS → 372.41

028.7 CONSULTA DE OBRAS DE REFERENCIA

028.8 CONSEJOS A LOS LECTORES. SUGERENCIAS DE LECTURA

A partir d’aquest conjunt de cinquanta documents elaboreu les activitats se-

güents:

a) Classificació dels documents: elaboreu la notació completa.

b) Identificació de facetes: identifiqueu totes les casuístiques que es donen en

aquest conjunt de documents.

Exemple: classe principal + auxiliar especial propi

1) Acords durant la guerra a l’Imperi Romà

2) Alimentació dels nens a la Itàlia septentrional

3) Arquitectura cristiana rococó

4) Arquitectura del monestir de Santa Maria de Poblet

5) Ateus i escèptics

6) Bibliografia de llibres de text belgues

7) Biblioteques municipals d’Espanya

8) Botànica i ciències agrícoles

9) Cambra de comerç

10) Cambra d’ionització

11) Cambra parlamentària

12) Catàlegs bibliogràfics perduts

13) Comerç interior en països de la Commonwealth

14) Congrés sobre periodisme a la Unió Europea i als països del Mercosur

15) Construcció amb suro

16) Diccionari de dret constitucional

17) El parc Disneyland de París

18) El Quixot en esperanto

19) El tema del circ en la literatura

20) Els monòlegs teatrals a les sales de cabaret en el segle XIX


21) Enciclopèdia d’escultura en francès, anglès i italià

22) Filosofia de l’art

23) Fotografies de guerra

24) Fronteres dels EUA

25) Guia de l’estudiant de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona

26) Hamlet en basc

27) Història de Lisboa a l’edat moderna

28) Història de Roma i Grècia

29) Història dels joguets

30) Increments de l’impost de successions a la província de Còrdova

31) Indústria del suro

32) Influència de les indústries papereres al medi ambient

33) L’estil modernista a botigues i comerços de Tarragona província

34) L’origen de l’Univers com a tema en la pintura gòtica

35) La natació al mar Negre

36) Llibre de text per la universitat sobre etnografia dels esquimals

37) Manual divulgatiu d’astronomia

38) Música àrab

39) Parcs privats a l’Espanya septentrional

40) Paviments de suro

41) Partits nacionalistes liberals i republicans

42) Peixos de la Mediterrània

43) Periodisme polític

44) Pintura de Renoir

45) Protecció social de les persones grans a Espanya

46) Recuperació d’informació a partir d’una llista d’encapçalaments de matèries

47) Ruta 66 dels EUA

48) Societats industrials

49) Suro com a material

50) Tesis acadèmiques de biblioteconomia


1.5.3. Classificació a partir de textos complets

En aquest apartat trobareu enunciats més complexos, en què la primera tasca

serà identificar el tema o temes principals. A l’aula, en la secció de Recursos

i fonts, hi trobareu una bateria d’articles a text complet de diferents temes.

Seguiu les indicacions de l’aula i classifiqueu l’article amb la CDU procurant

crear la notació més detallada que sigui possible.


decimal classification i Library of Congress classification

Per a més informació sobre aquestes classificacions recomanem Ana María

Martínez Tamayo (2009), Miguel Benito (1999), Gil Urdiciain (2004), Pinto

(1997).

• La Dewey i les Linked data. http://oclc.org/developer/documentati-

on/dewey-web-services/using-api

• Compareu la classe d’art de la Dewey decimal classification i la de la CDU.


• Consulteu la Library of Congress Classification http://www.loc.gov/cat-

dir/cpso/lcco/ i compara el sumari de la classe M de Música amb la Classe

78 de la CDU.

1.5.5. Pràctiques de recuperació amb la CDU

Consulteu les bases de dades següents classificades amb sistemes de classifica-

ció. Exploreu les possibilitats de cerca mitjançant la notació.

1) Oko http://oko.zrc-sazu.si/

2) RECERCAT http://www.recercat.net/browse?type=subject

3) Open Directory project Dmoz http://www.dmoz.es/

4) ISBN http://www.mcu.es/libro/CE/AgenciaISBN/InfGeneral/TablaCDU.ht

ml

5) The WWW Virtual Library http://vlib.org/

6) Librarian’s Internet Index http://www.ipl.org/div/subject/index.html

7) Buscopio http://www.buscopio.net/esp/

http://oclc.org/developer/documentation/dewey-web-services/using-api

http://oclc.org/developer/documentation/dewey-web-services/using-api


http://www.loc.gov/catdir/cpso/lcco/

http://www.loc.gov/catdir/cpso/lcco/

http://oko.zrc-sazu.si/

http://www.recercat.net/browse?type=subject

http://www.dmoz.es/



http://vlib.org/

http://www.ipl.org/div/subject/index.html

http://www.buscopio.net/esp/


8) The www virtual library http://vlib.org/

9) Infomine http://infomine.ucr.edu/

1.6. Solucionari

Seguidament recollim les solucions dels exercicis que us hem plantejat més

amunt.

1.6.1. Ampliació de temes a partir de bibliografia

La solució es treballarà a l’aula.

1.6.2. Exercicis sobre l’ordenació altament significativa amb la

CDU

Ordenació:

21/29 Sistemes religiosos. Religions i creences

272 Església catòlica romana

284 Islam xiïta

299.3 Agnosticisme

599.745.3=133.1 Foques en francès

599.745.3(031) Enciclopèdia de foques

599.745.3(984) Foques Noruega

599.745.3(987) Foques Àrtic nord-americà

599.745.3(99) Foques Pol Sud

599.745.3”19” Foques al segle xx

599.745.3.08 experimentació científica amb foques

61 Medicina

61:159.9 La medicina en la psicoanàlisi

61:17 Medicina i ètica - com a matèries relacionades

611.3.01 Anatomia de l’aparell digestiu

726.6 Catedrals

77+791 Fotografia i cinema

77(031) Enciclopèdia de fotografia

77(035) Manual de fotografia

77(051) Revistes de fotografia

http://vlib.org/

http://infomine.ucr.edu


D’aquests�documents,�quins�tindrien�una�doble�entrada�al�catàleg?

Els documents construïts amb colon (:) s’entren dues vegades al catàleg per ser

recuperats, tant per la primera classe com per la segona.

Medicina i ètica es recuperen tant per medicina com per ètica

61:17

17:61

La medicina en la psicoanàlisi es recupera tant per medicina com per psicoanàlisi

61:159.9

159.9:61

Quines�notacions�abreujades�proposaríeu�per�a�teixell?

Es prefereixen notacions de fins a tres dígits; per tant, escurçaríem tots els

documents sobre foques a 599.

1.6.3. Exercicis sobre coneixement de l’estructura i facetació de

la CDU


1.6.4. Classificació de cinquanta documents

1) Acords durant la guerra a l’Imperi Romà 341.37 (376-44)

2) Alimentació dels nens a la Itàlia septentrional 613.22(450.2/.4)

3) Arquitectura cristiana rococó 726.5.034.8

4) Arquitectura del monestir de Santa Maria de Poblet 726.71(460.237 Poblet)

5) Ateus i escèptics 141.45 + 165.72

6) Bibliografia de llibres de text belgues 016: (075)(493)

7) Biblioteques municipals d’Espanya 727.8 (460-21)

8) Botànica i ciències agrícoles 58 + 63

9) Cambra de comerç 06

10) Cambra d’ionització 53

11) Cambra parlamentària 32

12) Catàlegs bibliogràfics perduts 017-021.163

13) Comerç interior en països de la Commonwealth 339.3(41-44)

14) Congrés sobre periodisme a la Unió Europea i als països del Mercosur 070.6(4-672UE+ 8-672MERC)(063)

15) Construcció amb suro 691.13

16) Diccionari de dret constitucional 342 (038)


17) El parc Disneyland de París 791.7(443.443)

18) El Quixot en esperanto 821.134.2-31”16”=922

19) El tema del circ en la literatura 791.8:82

20) Els monòlegs teatrals a les sales de cabaret en el segle XIX 792.7.081”18”

21) Enciclopèdia d’escultura en francès, anglès i italià 730(031)=133.1=111=131.1

22) Filosofia de l’art 1:7

23) Fotografies de guerra 77.044::355

24) Fronteres dels EUA 73(1-04)

25) Guia de l’estudiant de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona378.4(467.1 Ba Barcelona).096:51(036)

26)�Hamlet en basc 821.111-2”16”=361

27) Història de Lisboa a l’edat moderna 94(469.411)”14/18

28) Història de Roma i Grècia 94(376 + 38)

29) Història dels joguets 688.774 (091)

30) Increments de l’impost de successions a la província de Còrdova336.226.22.055.2(460.351)

31) Indústria del suro 674.8

32) Influència de les indústries papereres al medi ambient 686.8:504

33) L’estil modernista a botigues i comerços de Tarragona província 725.21.(460.237).93

34) L’origen de l’Univers com a tema en la pintura gòtica 113: 75.033.5

35) La natació al mar Negre 797.2 (262.5)

36) Llibre de text per la universitat sobre etnografia dels esquimals 39(075.8)(=56)

37) Manual divulgatiu d’astronomia 52 (035)

38) Música àrab 78(=411.21)

39) Parcs privats a l’Espanya septentrional 712.26 (460-17)

40) Partits nacionalistes liberals i republicans 329.17’23’12 (ve de 329.17, 329.23, 329.12)

41) Paviments de suro 625.83

42) Peixos de la Mediterrània 567(262-0)

43) Periodisme polític 070::32

44) Pintura de Renoir 75Renoir

45) Protecció social de les persones grans a Espanya 364.65-053.9(460)

46) Recuperació d’informació a partir d’una llista d’encapçalaments de matèries025.43.03

47) Ruta 66 dels EUA 625.711.3(73)*Route66

48) Societats industrials 316.324.6/8

49) Suro com a material-035.3

50) Tesis acadèmiques de biblioteconomia 02(043.2)


Identificació�de�facetes�en�aquests�cinquanta�exercicis:

• Colon. Exemple: 113: 75.033.5 L’origen de l’Univers com a tema en la pin-

tura gòtica

• Doble colon. Exemple: 77.044::355 fotografies de guerra

• Signe +. Exemple: 141.45+165.72 Ateus i escèptics

• Signe /. Exemple: 316.324.6/8 Societats industrials

• Asterisc. Exemple: 625.711.3(73)*Route66 Ruta 66 dels EUA

• Notacions alienes. Exemple: 75Renoir Pintura de Renoir

• Auxiliars comuns de forma. Exemple: 52 (035) Manual divulgatiu

d’astronomia

• Auxiliars comuns de llengua. Exemple: 821.111-2”16”=361 Hamlet en basc

• Auxiliars comuns de lloc. Exemple: 797.2 (262.5) la natació al mar Negre

• Auxiliars comuns de races i pobles. Exemple: 39(075.8)(=56) Llibre de text

per la universitat sobre etnografia dels esquimals

• Auxiliars comuns de característiques generals i personals. Exemple:

017-021.163 Catàlegs bibliogràfics perduts

• Auxiliars especials. Exemple: 792.7.081”18” els monòlegs teatrals a les sa-

les de cabaret en el segle XIX

1.6.5. Classificació a partir de textos complets



decimal classification i la Library of Congress

classification



2. Indexació i recuperació amb llistesd’encapçalaments de matèria i llistes d’autoritats

Les llistes d’encapçalaments de matèria són el segon llenguatge documental

precoordinat que estudiem, després dels sistemes de classificació, i igual que

aquests, disposen d’un vocabulari controlat i una sintaxi que precoordina els

termes en el moment de la indexació.

Les llistes d’ encapçalaments�de�matèria són llenguatges naturals, controlats,

precoordinats, alfabètics i indexen per matèries.

Les llistes d’ autoritats són llenguatges naturals, controlats, postcoordinats,

alfabètics i indexen per conceptes.

2.1. Llistes d’encapçalaments de matèria i d’autoritats al Web

Al Web disposem de moltes llistes d’encapçalaments de matèria i d’autoritat,

la majoria de les quals són mantingudes per biblioteques nacionals. A conti-

nuació, trobareu les principals llistes classificades pel seu idioma.

1)�En�català:

• Llista d’encapçalaments de matèria en català (LEMAC) (http://

www.bnc.es/lemac/)

• LENOTI (http://www.bnc.es/lenoti/)

• Biblioteca de Catalunya. Llista d’encapçalaments de matèria en català [en

línia]. [Data de consulta: 1 de setembre de 2009].

2)�En�castellà:

• AM BNE (http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi)

• CSIC Autoridades de materia (http://aleph.csic.es/F?

func=file&file_name=find-b&local_base=MAD10)

• Lista de encabezamientos para las bibliotecas públicas (http://

www.mcu.es/bibliotecas/MC/LEMBP/index.html)

3)�En�anglès:

• Library of Congress Subject headings 1909 - fins a l’actualitat (http://

authorities.loc.gov/)

• Bilindex (http://www.bilindex.com/)

4)�En�francès:

Observació

El terme encapçalament és unatraducció literal de l’anglèssubject headings. En castellà,encabezamientos. En francès,vedette-matière.

Encapçalaments dematèria

Les llistes d’encapçalaments dematèria són llenguatges natu-rals, controlats, precoordinats,alfabètics i indexen per matèri-es.

http://www.bnc.cat/lemac/

http://www.bnc.cat/lemac/

http://www.bnc.cat/lenoti/

http://www.bnc.cat/lemac/principis

http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi

http://aleph.csic.es/F?func=file&file_name=find-b&local_base=MAD10

http://aleph.csic.es/F?func=file&file_name=find-b&local_base=MAD10

http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/LEMBP/index.html

http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/LEMBP/index.html

http://authorities.loc.gov/

http://authorities.loc.gov/

http://www.bilindex.com/


• Laval Répertoire de vedettes-matière (RVM) de la Universitat Laval (http://

www.bibl.ulaval.ca/mieux/chercher/ch_vedettes_matiere)

• RAMEAU (http://rameau.bnf.fr/)

2.2. Elements d’una llista

Els elements que formen part d’una llista són els encapçalaments i subencap-

çalaments de matèria, les autoritats, les relacions semàntiques, els tipus, la

sintaxi. En fem una descripció detallada.

2.2.1. Encapçalaments i subencapçalaments de matèria

Una llista d’encapçalaments està formada per encapçalaments i subencapça-

laments, que poden ser simples o compostos.

Exemples d’encapçalaments i subencapçalaments simples i compostos

Encapçalament Subencapçalament

Simple Alps Lesions

Compost Alps Dolomites Accidents i lesions

Hi ha subencapçalaments que només es poden combinar amb un encapça-

lament concret, i en aquests casos es desenvolupen les combinacions en el

mateix epígraf. En altres casos (la majoria), els subencapçalaments es poden

combinar amb un segment d’encapçalaments que compleixin una condició

concreta, i així ens ho indiquen la llista: sota noms de persona, sota guerres,

sota temes, etc.

Exemple de subencapçalaments sols o combinats

Encapçalament + subencapçalament Subencapçalament sol

Alpinisme-Accidents i lesions (Subd. geog.)No trobarem Accidents i lesions com asubencapçalament sol que puguem combi-nar amb altres encapçalaments.

Acomiadament (Subd. geog.)Nota d’abast: sota grups de professionals i ti-pus d’empleats.

2.2.2. Autoritats

Observació

Els termes encapçalament i epí-grafe són sinònims. El primerés la traducció literal de hea-dings, en anglès, i el segon ésel terme en castellà que vanproposar Jorge Aguayo i Car-men Rovira.Els termes subencapçalament isubdivisió també són sinònims.

La matèria és una autoritat, però n’hi ha més: noms propis, congressos, títols,

noms propis i títols, entitats i noms geogràfics.

Les autoritats es poden combinar amb tots els llenguatges documentals

postcoordinats.

Llistes d’autoritats

Les llistes d’autoritats són llen-guatges naturals, controlats,postcoordinats, alfabètics i in-dexen per conceptes.

http://www.bibl.ulaval.ca/mieux/chercher/ch_vedettes_matiere

http://www.bibl.ulaval.ca/mieux/chercher/ch_vedettes_matiere

http://rameau.bnf.fr/


Habitualment, les llistes d’encapçalaments de matèria només recullen matèri-

es i mantenen la resta d’autoritats en un altre fitxer i categoritzades en noms

personals, congressos, geogràfics o altres etiquetes per a identificar el contin-

gut.

Així, si busquem un nom personal a la LEMAC hem de clicar sobre LENOTI, i si el bus-quem a la BNE o al CSIC desplegarem les opcions per escollir persona i autor personal,respectivament.

Aquestes autoritats són útils per a representar el nom de l’autor o el títol uni-

forme d’una obra, però per a nosaltres que estudiem anàlisi de contingut ens

són molt útils, perquè la matèria d’un document també pot ser:

• Un�nom�propi: document sobre la vida de William Shakespeare.

• Un�nom�d’institució�present�o�històrica: document sobre el congrés de

Viena 1814-1815.

• Un�títol�uniforme: interpretacions de l’obra Fortunata y Jacinta.

• Un�lloc�geogràfic: document sobre Holanda.

• Un�nom�d’empresa,�entitat,�etc.: document sobre la fàbrica AEG.

i aquests termes (Shakespeare, Congrés de Viena, Fortunata y Jacinta, Holanda i

AEG) no apareixen en les llistes d’encapçalaments de matèria, perquè tenen

entrada com a noms personals, de títol, geogràfics, etc.

Registre d’autoritat

La descripció de cada autoritat, amb els termes descartats, les referències, les notesd’aplicació i la font es coneix com a registre d’autoritat. La suma de tots els registress’anomena fitxer d’autoritats o llista d’autoritats. Si aquest fitxer es troba vinculat al catàlegbibliogràfic, es coneix com a catàleg d’autoritats. Les autoritats també són conegudes coma encapçalaments i identificadors.

2.2.3. Relacions semàntiques

Les relacions semàntiques són les d’equivalència, jerarquia i associació.

Encapçalament de Teatro de la llista de la BNE

Equivalència: d’un terme sinònim al ter-me acceptat

Usado�por:Representaciones teatralesTeatro – Representaciones

Jerarquia Genèrica Término�genérico:Espectáculos

Específica Término�específico:Adaptaciones teatralesBalletMimoPantomimaSombras chinescasTeatro alternativoTeatro de calleTeatro de títeresTeatro de variedades


Associació: evoca altres encapçalamentsque podrien ser útils a la cerca

Término�relacionado:ActoresArte dramáticoCompañías teatralesCrítica teatralDirectores de teatroEscuelas de arte dramáticoFestivales teatralesIndustria del espectáculoTeatro (Género literario)Teatro y sociedadTeatros

Els encapçalaments poden dur notes d’aplicació que ajuden a definir-ne i

matisar-ne el significat. Com diuen Martínez Tamayo (2009), les NA (notes

d’aplicació) poden ser de quatre tipus:

1)�De�definició�de�l’epígraf

Teatro Género literario

Teatros Instalaciones destinadas a la representación teatral

2)�Explicatives�de�l’abast�de�l’epígraf

Ecumenismo

Bajo este epígrafe se encuentran las obras sobre la unión de todas las confesiones cristi-anas [...].

3)�Explicatives�sobre�l’ús�de�l’epígraf

Flores

Puede subdividirse geográficamente

4)�Nota�històrica

Burkina Faso

Epígrafe creado en 1984. Sustituye al epígrafe Alto Volta.

2.2.4. Tipus (segons l’abast temàtic)

Les llistes poden ser de dos tipus:

• enciclopèdiques (o universals o generals) i

• especialitzades.


Les primeres comprenen tots els àmbits de coneixement amb una descripció

més succinta, mentre que les segones tracten amb més profunditat i més rela-

cions d’un tema concret. Tot i així, cal dir que les llistes enciclopèdiques tenen

més difusió que les especialitzades, ja que per a indexar de manera específica

es prefereix els tesaurus.

2.2.5. Sintaxi: la precoordinació

Per a precoordinar els encapçalaments i subencapçalaments, la regla acostuma

a ser (extracte de Martínez Tamayo, 2009) la següent, tret que la llista no digui

el contrari,

Exemple de sintaxi d’un encapçalament de matèria compost

SubdivisionsEncapça-lament

De tema Geogràfiques Cronològiques

De formao gènere

Alps Clima Argentina 1952 Informe

Encapçalament construït: Alps – Clima – Argentina – 1952 – Informe

2.3. Recuperació amb llistes d’encapçalaments i autoritats

La recuperació amb aquests llenguatges és molt assequible: els catàlegs ens

proporcionen una llista prèvia de termes d’indexació per a escollir a la carta,

la xarxa de relacions semàntiques ens ajuda molt a trobar altres documents

a partir del tema que ens interessa i són llenguatges totalment automatitzats,

fins al punt que un encapçalament compost es pot recuperar a partir de les

peces que el formen (encapçalaments i subencapçalaments) com si fossin pa-

raules clau. I una quarta característica, són els millors traductors per a cercar

llistes d’altres idiomes.

2.3.1. Resultat directe o llista d’encapçalaments per escollir

El procés de cerca és senzill: escrivim el tema que cerquem i el catàleg ens

retorna dues opcions. Fixem-nos que la primera retorna documents i la segona

retorna una pantalla intermèdia d’encapçalaments per a refinar la cerca:

1) Els documents indexats amb el terme que hem escrit. Això succeeix quan

la demanda coincideix exactament amb el document indexat.

Biblioteca de la UOC: l’usuari cerca art prehistòric i recupera quatre documents directes

Observació

Totes les llistes del principid’aquest apartat són enciclo-pèdiques. MESH seria una llis-ta especialitzada (en medicinai ciències bioquímiques).


Això vol dir que, tot i que l’encapçalament Art prehistòric es pot obrir en altres encapça-laments (per exemple, amb subdivisions geogràfiques tipus Art prehistòric – França), labiblioteca no disposa de més documents.

2) Una llista dels encapçalaments i subencapçalaments compostos a partir del

que hem demanat. Això succeeix perquè hi ha documents indexats de manera

composta a partir del terme que hem demanat i el catàleg ens ofereix la pos-

sibilitat d’afinar la cerca.

Posem un exemple de la Biblioteca de la UOC: l’usuari cerca per arxius, però hi ha tantsdocuments compostos que ens retorna els encapçalaments amb el nombre de documentsde cada un:

Arxius 15

Arxius - Activitats culturals 1

Arxius - Administració 4

Etc.

2.3.2. Referències de les llistes i la seva utilitat en la recuperació

Els tres tipus de relacions semàntiques –equivalència, jerarquia i associació–

ajuden a ampliar les possibilitats de trobar més documents.

1) Les relacions d’equivalència són bàsiques, ja que pot ser que es faci la cerca

per un terme no acceptat (per sinònims, sigles, termes massa especialitzats,

barbarismes, formes incorrectes, etc.).

Aquestes relacions són invisibles per a l’usuari, fins i tot pot ser que no s’adoni que hacercat pel terme localitzacions cinematogràfiques i el catàleg li ha respost amb documentsobre Cinematografia – Exteriors. És un procés automatitzat.

2) Les relacions de jerarquia poden ser de dos tipus: de termes genèrics o de

termes específics. El paper de cadascuna en la recuperació és diferent, ja que

mentre que una crea soroll l’altra és efectiva:

a) Les relacions del terme que s’està cercant vers un terme genèric: creen soroll,

ja que amplien el camp d’abast del concepte.

Observació

En aquest exemple es pot cop-sar que la precoordinació ofe-reix més càrrega informativaque la postcoordinació, especi-alment en els encapçalamentscompostos, és a dir, a còpiad’anar unint subdivisions, elcontingut es matisa fins a ofe-rir una idea més precisa deldocument.

https://cataleg.uoc.edu/search~S1*cat?/garxius/garxius/1%2C42%2C73%2CB/exact&FF=garxius&1%2C15%2C

https://cataleg.uoc.edu/search~S1*cat?/garxius/garxius/1%2C42%2C73%2CB/frameset&FF=garxius+activitats+culturals&1%2C1%2C

https://cataleg.uoc.edu/search~S1*cat?/garxius/garxius/1%2C42%2C73%2CB/exact&FF=garxius+administracio&1%2C4%2C


L’usuari cerca per gospel, no troba documents interessants i decideix buscar per un termegenèric com cants sacres. El resultat seran documents que tractaran parcialment del seutema d’interès original.

b) Les relacions del terme que s’està cercant vers un terme específic: són cor-

rectes. Amplien la recuperació a documents que entren de ple en el tema que

s’està cercant i ofereixen molta informació en detall. Sovint massa i tot.

Busquem per música country i recuperem documents sobre bluegrass, música country rock,rockabilly i Western swing.

3) Les relacions d’associació també són molt importants, ja que ens amplien

de manera diferent el ventall de possibilitats: si les relacions jeràrquiques an-

teriors situen el terme en una posició vertical (més gran que o més petit que),

ara les relacions associatives el relacionen de manera horitzontal. Els termes

associats s’evoquen l’un a l’altre, estan relacionats i mentalment els associem.

La relació entre ells és simètrica i consegüentment recíproca.

Busquem per justícia i la llista ens suggereix buscar per dret natural, igualtat davant la llei,justícia distributiva, justícia social, justícia transicional.

2.3.3. Descomposició dels encapçalaments en paraules clau de

matèria

En els sistemes de classificació s’apuntava que una de les maneres de millorar

la recuperació seria particionar la notació en facetes, en parts autònomes que

fossin cercables. El que en aquell llenguatge era un tema pendent, en les llistes

d’encapçalaments és un tema resolt.

A l’hora d’indexar, precoordinem els termes en un encapçalament com-

post, però a l’hora de la recuperació podem buscar les parts per separat

gràcies a l’opció d’indexar la paraula clau de matèria.

Fent un joc de paraules, primer controlem i després descontrolem. En la LE-

MAC, cal demanar pel camp paraula clau de matèria; en la llista del CSIC, ja

ve per defecte.

Exemple

Primer controlem un encapçalament com Universidades – Archivos, perquè archivos és unsubencapçalament que, tal com diu la llista, es pot usar darrere d’entitats, però a l’horade cercar podem demanar només archivos i el catàleg ens retornarà també els documentsindexats com a Universidades – Archivos.

Una altra utilitat de buscar per paraula clau de matèria és que podrem recupe-

rar el terme que busquem es trobi en la posició que es trobi de l’encapçalament.

Si busquem per archivos, el programa buscarà per la A, però no recuperarà documentsindexats amb un encapçalament com Documentos de archivos. En canvi, si es busca archivoscom a paraula clau, es recuperen tots els encapçalaments.


Finalment, una altra opció molt útil que ofereix la llista d’autoritats del

CSIC és que fa la cerca de la paraula clau en qualsevol posició, ja no dins

l’encapçalament com el cas anterior, sinó dins el registre de cada autoritat.

En la cerca d’archivos al CSIC per matèria, en el resultat podem observar que hi ha en-capçalaments en què la paraula archivos no surt i, en canvi, la tenim per pantalla. En lacolumna del costat n’expliquem el motiu.

Si ampliem el registre de Diplomàtica comprovem que efectivament hi surt archivos (ésun terme associat).

2.3.4. Encapçalaments en altres idiomes

Una de les informacions que surt en la fitxa de cada autoritat de matèria és

la font original de la qual s’ha importat el concepte. La majoria de llistes de

matèria es basen les unes en les altres; les angleses LCSH i la francesa RAMEAU

són les més influents en l’àmbit internacional.


Quan s’han de fer cerques en altres idiomes, es recomana consultar primer una

llista en l’idioma propi i mirar el nom original. És el millor traductor que hi ha.

El concepte serveis de resums, que resulta ser un terme no acceptat, és Abstracting andindexing services en anglès i services d’analyse et d’indexation des documents en francès.

2.4. Activitats amb la LEMAC / LEM de la BNE / CSIC

Seguidament us proposem un seguit d’activitats perquè pugueu posar en pràc-

tica les llistes d’encapçalaments de matèria i les llistes d’autoritats.

2.4.1. Indexació de documents amb tres llistes: una en català

(LEMAC) i dues en castellà (BNE i CSIC)

1) Gramàtica comparada de les llengües clàssiques

2) Curiositats i anècdotes de Dizzy Gillespie


3) Hieronymus van Aken, el Bosco

4) Dialectes del rus

5) Diccionari de rimes en alemany

6) Animals de l’estepa catalana

7) Articles i adjectius en portuguès

8) Assalt a l’Aneto: què veurem explicat als infants

9) Atles topogràfic de Palestina

10) Baviera a vista d’ocell

11) Borges a Ginebra

12) Com es fa cervesa artesanal

13) Com es pinta amb tinta japonesa

14) Com sona el portuguès a l’illa de Madeira

15) Congressos sobre la navegació al nord d’Àfrica

16) Correspondència de l’autor del famós Canon i Giga en Re major

17) El mag Merlí en l’art

18) El nacionalisme del Tirol italià

19)�El règim jurídic de les aigües mineromedicinals a Catalunya

20) El sol i la lluna com a deus per al poble guaraní

21) Els detectius de les obres de l’Agatha Christie Hercule Poirot i Miss Marple Christie,

22) Entrevista a Johnny Depp

23) Estratègies de desenvolupaments dels religiosos als pobles guaraní

24) Ètica de la política ambiental

25) Mercuri, el déu mitològic

26) Mercuri, el planeta

27) Mercuri, metall

28) Exposicions sobre l’obra Luces de Bohemia

29) Formació dels plurals en la llengua xinesa

30) Frases cèlebres de Sir Laurence Olivier

31) Gramàtica de l’hebreu, el fenici i l’arameu

32) Hispanismes en la llengua guaraní

33) L’art i el mar Negre

34) L’espoli als pobles del Dorado de l’Amazones

35) L’estil del Beat del Lièbana

36) L’etimologia de la llengua turca

37) La història de Moisès en còmic

38) Làmines del riu Guadiana


39) Termes àrabs en la llengua castellana

40) Versions cinematogràfiques de l’òpera La Bohème

41) Les Açores, nou illes per a descobrir la naturalesa

42) Les condicions de vida al Londres del segle XVIII

43) Les tradicions discursives de l’espanyol a l’Amèrica del Sud

44) Mapa anatòmic dels punts d’acupuntura

45) Materials de construcció amb polièster i fibra de vidre

46) Mineria de dades

47) Música de Hawaii

48) Navegar per la Mediterrània

49) Novel·la Dune en castellà anotada Herbert

50) Religió dels algonquins, apatxes i dakotes

2.4.2. Indexar a partir d’articles a text complet

A l’aula, en la secció de Recursos i fonts, hi trobareu una bateria d’articles a text

complet de temàtiques diferents. Seguiu les instruccions de l’aula procurant

practicar la precoordinació.

2.4.3. Recuperació

Utilitzeu totes les estratègies descrites en el punt 2.3 per a ampliar la cerca

sobre els temes següents:

1) Volcans

2) Dracs

3) Jazz

Busqueu la traducció a l’anglès i francès dels termes:

1)�Brúixola

2)�Mecànica celeste

3)�Vels islàmics

4)�Tub digestiu

2.4.4. Comparació de termes entre llistes

Cerqueu el mateix concepte en llistes d’encapçalaments de matèria en català,

castellà, anglès i francès. Compareu l’origen dels termes.


Termes per comparar: mar, congressos, llibres per a infants, descripcions i viatges.

2.4.5. Definició de MESH

MESH és l’acrònim de medical subject headings. És el vocabulari d’autoritats

creat per la National Library of Medecine i és el llenguatge documental utilitzat

per a indexar la base de dades d’articles MEDLINE.

MESH va néixer com a llista d’encapçalaments, com el seu nom indica (hea-

dings), però és considerada més com a tesaurus. Sabem que hi ha grans dife-

rències entre les llistes d’encapçalaments de matèria i els tesaurus, com ara la

precoordinació. Precisament d’aquest tema tracta aquest exercici.

Consulteu MESH (http://www.nlm.nih.gov/bsd/disted/pubmedtutorial/

015_010.html) i digueu si precoordina o postcoordina els seus termes.

Nota

Les solucions de tots els exerci-cis es veuran a l’aula, ja que lesllistes s’actualitzen regularmenti el resultat canvia.

http://www.nlm.nih.gov/bsd/disted/pubmedtutorial/015_010.html

http://www.nlm.nih.gov/bsd/disted/pubmedtutorial/015_010.html


Bibliografia

Manuals i articles de revista

Akdag Salah, A.; Gao, C.; Suchecki, K.; Scharnhorst, A. (2010, 15 de setembre). “Theneed to categorize: a comparative look at categorization in Wikipedia and the Universal De-cimal Classification System” [en línia]. A: High Throughput Humanities, a satellite meeting at theECCS’10 European Conference on Complex Systems. Lisboa, Portugal. <http://hth.eccs2010.eu/abstracts.htm#Akdag-Salah-et-al>

Benito, M. (1999). El sistema de clasificación decimal universal: manual de aprendizaje. Madrid:Taranco.

Broughton, Vanda (2009, 29-30 d’octubre). “Concepts and terms in the faceted classifi-cation: the case of UDC”. A: International UDC Seminar 2009 "Classification at a Crossroads:Multiple Directions to Usability. La Haia.

Clasificación Decimal Universal (CDU): edición abreviada de la norma UNE 50001: 2000 (incluyelas modificaciones de la Norma UNE 50001:2004/1M). Traducción del Master Reference Fi-le realizada por el Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC) (2004).Adaptada per Rosa San Segundo Manuel. Madrid: AENOR.

Clasificación Decimal Universal (CDU) de bolsillo (2004). Adaptada per Rosa San Segundo Ma-nuel. Madrid: AENOR.

Codina, L.; Marcos, M. C.; Pedraza, R. (2009). Web semántica y sistemas de informacióndocumental. Gijón: Trea.

Díez Carrera, C. (1999). Técnicas y régimen de uso de la CDU (Clasificación Decimal Universal)(134 pàgines). Gijón: Trea (“Biblioteconomía y Administración Cultural”, 26).

Foskett, A. (1996). The subject approach to information. London Library Association Publis-hing.

Gil Leiva, I. (2008). Manual de indización. Teoría y práctica. Gijón: Ediciones Trea (“Bibliote-conomía y Administración Cultural”, 193).

Gil Urdiciain, B. (2004). Manual de lenguajes documentales. Gijón: Ediciones Trea (“Biblio-teconomía y Administración Cultural”, 106).

Lambe, Patrick (2007). Organising knowledge: taxonomies, knowledge and organisational ef-fectiveness. Oxford, Regne Unit: Chandos, cop.

Madalli, Devika (2009, 29-30 d’octubre). “Classificatory ontologies”. A: International UDCSeminar 2009 Classification at a Crossroads: Multiple Directions to Usability. La Haia.

Maniez, J. (1992). Los lenguajes documentales y de clasificación: concepción, construcción y utili-zación en los sistemas documentales. Madrid: Pirámide / Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Martínez Tamayo, Ana María; Valdez, Julia C. (2008). Indización y clasificación en bi-bliotecas. Buenos Aires: Alfagrama.

McIlwaine, I. C. (2003). Clasificación Decimal Universal. Guía para uso de la CDU. Madrid:AENOR.

Moreno, L. M.; Borgoños, M. D. (2002). Teoría y práctica de la Clasificación decimal universal(CDU). Gijón: Ediciones Trea (“Biblioteconomía y Administración Cultural”, 30).

Olson, H. A.; Boll, J. J. (2001). Subject Analysis in Online Catalogs. Englewood: LibrariesUnlimited.

Pinto, Maria (1997). Manual de clasificación documental. Editorial Síntesis.

San Segundo, Rosa (2009, 29-30 d’octubre). “Using MARC classification format for UDCand mappings to other KO systems for an enriched authority file”. Classification at a Cross-roads: Multiple Directions to Usability. La Haia.

Slavic, Aida (2007, novembre-desembre). “On the nature and typology of documentaryclassifications and their use in a networked environment”. El Profesional de la Información(vol. 16, núm. 6, pàg. 580-589).




Slavic, Aida (2008). “Use of the Universal Decimal Classification. A world-wide survey”.Journal of Documentation (vol. 64, núm. 2).

Slavic, A.; Cordeiro, M. I.; Riesthuis, G. (2009, juliol-setembre). “El desarrollo de la Cla-sificación Decimal Universal: 1992-2008 y más allá” [en línia]. Revista Española de Documen-tación Científica (vol. 32, núm. 3, pàg. 107-118). <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/viewArticle/488>

Slype, van G. (1991). Los lenguajes de indización: concepción, construcción y utilización en lossistemas documentales. Madrid: Pirámide / Fundación Germán Sánchez Ruipérez (“Bibliotecadel Libro”).

UDC Consortium (2010). Extensions and Corrections to the UDC [en línia].<http://www.udcc.org/ec.htm>.

UDC Consortium (2010). Master Reference File [en línia]. <http://www.udcc.org/mrf.htm>.

http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/viewArticle/488

http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/viewArticle/488

http://www.udcc.org/ec.htm

http://www.udcc.org/ec.htm

http://www.udcc.org/mrf.htm

classificació, llistes d’encapçalaments Sistemes de de...

Documents

Transcript of classificació, llistes d’encapçalaments Sistemes de de...