Càlcul de cabals ambientals a les conques del Segre...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Càlcul de cabals ambientals a lesconques del Segre, Matarranya, Sénia iafluents del Baix Ebre a Catalunya ivalidació biològica en trams significatiusde la xarxa fluvial de Catalunya

Juny de 2008

MEMÒRIA

CCÀÀLLCCUULL DDEE CCAABBAALLSS AAMMBBIIEENNTTAALLSS AA LLEESS CCOONNQQUUEESS DDEELL SSEEGGRREE,, MMAATTAARRRRAANNYYAA,, SSÉÉNNIIAA II AAFFUUEENNTTSS DDEELL BBAAIIXX EEBBRREE AA CCAATTAALLUUNNYYAA II VVAALLIIDDAACCIIÓÓ BBIIOOLLÒÒGGIICCAA EENN TTRRAAMMSS SSIIGGNNIIFFIICCAATTIIUUSS DDEE LLAA XXAARRXXAA FFLLUUVVIIAALL AA CCAATTAALLUUNNYYAA

ÍÍNNDDEEXX

1. Introducció i objectius .........................................................................................................6 2. Àmbit d’estudi ....................................................................................................................9 3. Anàlisi d’antecedents.........................................................................................................16

3.1. Antecedents de càlcul de cabals de manteniment i problemàtiques a la Conca de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre) i a Catalunya.................................................................................................16

3.2. Normativa .................................................................................................................18

3.3. Bases científiques.......................................................................................................21

3.3.1. Definicions i conceptes bàsics................................................................................ 21 3.3.2. Panorama general de mètodes............................................................................... 24

4. Proposta metodològica ......................................................................................................35 4.1. Caracterització hidrològica i fluvial ..................................................................................36

4.1.1. Metodologia per a la determinació de les hidroregions ................................................. 37 4.2. Identificació de principals problemàtiques i punts d’alteració hidrològica ..................................37

4.2.1. Diagnosi de punts crítics....................................................................................... 37 4.2.2. Aplicació dels Índexs d’Alteració Hidrològica ............................................................. 40

4.3. Metodologia i aplicació de mètodes hidrològics..................................................................42

4.4. Metodologia de la validació hidrobiològica ........................................................................44

4.5. Metodologia de l’estudi de caracterització de les poblacions íctiques ......................................48

4.6. Criteris de selecció del cabal de manteniment ...................................................................49

5. Caracterització fluvial ........................................................................................................51 5.1. Descripció de la part catalana de les conques de l’Ebre (excepte eix principal de l’Ebre) i la Garona51

5.1.1. Conca de la Garona............................................................................................. 51 5.1.2. Conca de la Noguera Ribagorçana.......................................................................... 52 5.1.3. Conca de la Noguera Pallaresa .............................................................................. 53 5.1.4. Conca del Segre ................................................................................................. 54 5.1.5. Conca del Siurana............................................................................................... 56 5.1.6. Conca de l’Algars ................................................................................................ 57 5.1.7. Conca del Riu Sénia ............................................................................................ 58

5.2. Tipologia fluvial en funció del règim de cabals (Hidroregions)................................................58

6. Identificació de les principals afeccions al règim de cabals .....................................................65 6.1. Punts crítics per la derivació de cabals ............................................................................65

6.1.1. Conclusions ....................................................................................................... 67 6.2. Alteració hidrològica per infraestructures de regulació .........................................................69

6.2.1. Introducció ........................................................................................................ 69 6.2.2. Àmbit d’estudi i dades de partença.......................................................................... 71 6.2.3. Resultats........................................................................................................... 76

7. Aplicació de mètodes hidrològics per al càlcul de cabals mínims.............................................82 7.1. Conca de la Garona ....................................................................................................82

7.2. Conca de la Noguera Ribagorçana .................................................................................83

7.3. Conca de la Noguera Pallaresa......................................................................................86

7.4. Conca del riu Segre ....................................................................................................88

7.5. Conca del riu Siurana ..................................................................................................91

7.6. Conca del riu Algars ....................................................................................................92

7.7. Conca del riu Sénia.....................................................................................................92

8. Resultats de l’aplicació dels mètodes hidrobiològics..............................................................93 8.1. Anàlisi de resultats dels models de validació dels cabals ambientals definits al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (CIC) ..................................................................................................................93

8.2. Anàlisi de resultats dels models de proposta de cabals de manteniment pels rius de la part catalana de la Conca del Ebre (excepte l’eix principal Ebre) (E) ............................................................................96

9. Estudi de la comunitat piscícola ........................................................................................100 9.1. Conclusions de l’estudi de les poblacions íctiques ............................................................100

10. Determinació del règim de cabals de manteniment.............................................................102 10.1. Proposta de cabals de manteniment .............................................................................102

10.1.1. Aplicació de criteris de variabilitat mensual per l’establiment de règim de cabals de manteniment 110 10.1.2. Procediment per a la determinació del règim de cabals de manteniment a la xarxa fluvial de les conques de l’Ebre a Catalunya ............................................................................................ 110

10.2. Consideracions especials en la determinació del règim de cabals de manteniment ..................112

10.2.1. Trams de riu amb règim hidrològic temporal, intermitent o efímer ................................. 112 10.2.2. Infraestructures de regulació i retenció de cabals ..................................................... 112 10.2.3. Règim de cabals de manteniment en situacions de sequera........................................ 115

11. Proposta i anàlisi de la implementació de cabals ambientals a Catalunya ..............................116 11.1. Principis generals .....................................................................................................116

11.2. Processos de participació pública.................................................................................117

11.3. Estratègies d’implantació progressiva............................................................................119

12. Bibliografia...................................................................................................................123 13. Equip de treball.............................................................................................................129

ÍÍNNDDEEXX DD’’AANNNNEEXXOOSS

1. PLÀNOLS

2. ANTECEDENTS

3. CARACTERITZACÓ HIDROLÒGICA

4. METODOLOGIA DE L’ESTUDI DE PUNTS CRÍTICS

5. RESULTATS DE L’APLICACIÓ DELS ÍNDEXS D’ALTERACIÓ HIDROLÒGICA

6. RESULTATS DELS MÈTODES HIDROLÒGICS

7. METODOLOGIA I RESULTATS DEL TREBALL DE CAMP PER A LA VALIDACIÓ HIDROBIOLÒGICA

8. CORBES D’IDONEÏTAT DE MICROHÀBITAT

9. METODOLOGIA I RESULTATS DE LA MODELITZACIÓ 1D

10. METODOLOGIA I RESULTATS DE LA MODELITZACIÓ 2D

11. METODOLOGIA I RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES POBLACIONS ÍCTIQUES

12. TRAMS FLUVIALS A GARANTIR EL RÈGIM NATURAL DE CABALS

13. PROPOSTA DE RÈGIM DE CABALS DE MANTENIMENT

14. CABALS GENERADORS

15. CABALS DE SEQUERA

ÍÍNNDDEEXX DDEE TTAAUULLEESS

Taula 1. Punts d’estudi de cabals de manteniment. ......................................................................12 Taula 2. Punts de càlcul per a la validació biològica. ....................................................................14 Taula 3. Punts d’estudi de la comunitat piscícola. .........................................................................15 Taula 4. Quadre comparatiu de línies metodològiques en l’estudi de cabals de manteniment. ....34 Taula 5. Classificació dels trams d’estudi en funció de les hidroregions. ......................................62 Taula 6. Patrons per la determinació del règim de cabals de manteniment ..................................64 Taula 7. Nombre de punts crítics per conca hidrogràfica. .............................................................65 Taula 8. Punts crítics i nivell d’impacte dels punts estudiats a les conques catalanes de l’Ebre. .67 Taula 9. Agrupació dels IAH per categories i possibles influències ambientals ............................71 Taula 10. Punts d’aplicació dels IAH............................................................................................72 Taula 11. Avaluació de l’alteració hidrològica de la Garona a Arties. ..........................................77 Taula 12. Avaluació de l’alteració hidrològica del Segre a Ponts.................................................78 Taula 13. Avaluació de l’alteració hidrològica de la N.Ribagorçana a l’embassament d’Escales.79 Taula 14. Avaluació de l’alteració hidrològica de la N. Pallaresa a Camarasa. ...........................80 Taula 15. Avaluació de l’alteració hidrològica del riu Sió a Balaguer...........................................81 Taula 16. Resum de la validació dels cabals del PSCM de Conques Internes de Catalunya. ....95 Taula 17. Anàlisi hidrobiològica dels cabals de manteniment, Conca de l’Ebre a Catalunya. .....97 Taula 18. Resum de la validació dels cabals proposats pels rius de la CE a Catalunya. ............99 Taula 19. Relació de les principals causes poden estar provocant la modificació de les poblacions

ictiològiques situades per sobre i per sota de les captacions estudiades...................................101 Taula 20. Patrons per la determinació del règim de cabals de manteniment. ...........................110 Taula 21. Mètode QPV pel càlcul del Qb. Font: PSCM, ACA 2006. ..........................................111 Taula 22. Àmbits de participació dels diferents Plans Zonals ....................................................118

ÍÍNNDDEEXX DDEE FFIIGGUURREESS

Figura 1. Esquema metodològic de la diagnosi de punts crítics de cabals mínims. .......................38 Figura 2. Situació de les 10 infraestructures on s’ha caracteritzat les poblacions íctiques. ...........48 Figura 3. Situació de la conca de la Garona. ..................................................................................51 Figura 4. Situació de la conca de la Noguera Ribagorçana............................................................52 Figura 5. Situació de la conca de la Noguera Pallaresa. ................................................................53 Figura 6. Situació de la conca del Segre. .......................................................................................55 Figura 7. Situació de la conca del Siurana......................................................................................56 Figura 8. Situació de la conca de l’Algars .......................................................................................57 Figura 9. Situació de la conca del Sénia.........................................................................................58 Figura 10. Règim de cabals mensuals restituïts en els trams fluvials de la conca de l’Ebre. .......61 Figura 11. Tipus de règim hidrològic natural catalogats a partir de dades restituïdes al règim natural

d’estacions de la part catalana de les Conques de l’Ebre. ...........................................................63 Figura 12. Cabals mitjans diaris de la Garona a Arties, en el període 1951-1992. .......................72 Figura 13. Cabal mitjà diari del riu Segre a Ponts, entre els anys 1947 i 1983.............................73 Figura 14. Cabals mitjans diaris de la Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales...........74 Figura 15. Cabals mitjans diaris de la Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa..........75 Figura 16. Cabals mitjans diaris del riu Sió a Balaguer en el període 1941-1992.........................76 Figura 17. Divisió territorial en 16 unitats o àmbits de participació per l’aplicació dels Plans Zonals

d’Implantació de Cabals o equivalents........................................................................................118

Pàg.6

Càlcul de cabals ambientals i validació biològica en trams significatius de la xarxa fluvial de Catalunya

Barcelona, 4 de juny del 2008 05194_01_369i_Informe_2008-3.doc

1. Introducció i objectius

El present document forma part de l’estudi d’Elaboració i redacció dels treballs del càlcul de cabals ambientals a les conques del Segre, Sénia, Algars i afluents del Baix Ebre a Catalunya i validació biològica en trams significatius de la xarxa fluvial de Catalunya, que ha de servir de base per la implementació dels cabals de manteniment a Catalunya, exceptuant l’eix de l’Ebre.

En el cas de les Conques Internes de Catalunya (en endavant, CIC) ja existeix el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (ACA, 2006a), elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant, l’ACA). Aquest compleix amb les previsions de l’actual Pla Hidrològic de les CIC, però ha de ser provat i validat biològicament segons la dinàmica biològica de cada sistema.

El càlcul dels règims de cabals de manteniment resulta un instrument imprescindible que ha de permetre l’ordenació dels usos compatibles amb la conservació de la qualitat ambiental acceptable. Així, els cabals de manteniment resulten una restricció de caràcter general als sistemes d’explotació (art. 59.5. del RDL 1/2001). La qualitat ambiental que s’ha de mantenir té com a referència el bon estat ecològic de les masses d’aigua, objectiu que s’ha d’aconseguir abans de l’any 2016, tal i com es preveu a la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (en endavant, DMA). Aquesta està transposada a la legislació espanyola mitjançant el text refós de la Ley de Aguas, aprovat pel RDL 1/2001, de 20 de juliol de 2001, modificat per la llei 62/2003, de 30 de desembre de 2003, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social.

El text refós de la Ley de Aguas estableix en el seu article 59.7, que els cabals ecològics (ambientals) s’han de fixar mitjançant els respectius plans hidrològics de conca, i correspon a l’Organisme de Conca definir-los a través d’estudis específics per a cada tram de riu. Igualment, la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional, (en endavant, PHN) en el seu article 26 estableix que els organismes de conca han de dur a terme estudis específics per a cada tram de riu amb l’objectiu d’establir els cabals de manteniment tenint en compte la dinàmica dels ecosistemes fluvials i les condicions mínimes de la seva biocenosi.

La llei 11/2005, de 22 de juny, de modificació de la llei 10/2001 del PHN, modifica també el text refós de la Llei d’Aigües (RDL 1/2001), en el seu article 42.1.b.c’, establint com a contingut dels Plans hidrològics de conca, entre altres qüestions, els cabals ecològics, als que defineix com “els que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera natural habitaria o podria habitar al riu, així com la seva vegetació de ribera”.

En aquest marc, i per complir el que estableix el text refós de la llei d’aigües, així com la DMA, s’ha aprovat recentment el Reglamento de la Planificación Hidrológica (RD 907/2007). Aquest defineix cabal ecològic com “el cabal que contribueix a aconseguir el bon estat o bon potencial ecològic en rius o aigües de transició i manté com a mínim, la vida piscícola que de manera natural habitaria en el riu, així com la vegetació de ribera”.

Pàg.7 Càlcul de cabals ambientals i validació biològica en

trams significatius de la xarxa fluvial de Catalunya Barcelona, 4 de juny del 2008 05194_01_369i_Informe_2008-3.doc

De forma paral·lela s'ha seguit la Instrucción de Planificación Hidrológica, recentment aprovada (MIMAM – MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, 2008), que estableix els criteris tècnics per a la homogeneïtzar i sistematitzar els treballs d’elaboració dels plans hidrològics de conca, d’acord amb l’article 82 del Reglament de Planificació Hidrològica, i on també es defineixen les metodologies pel càlcul dels cabals ecològics que hauran d’implementar-se en els futurs Plans de Conca.

En el marc legislatiu autonòmic destaca també l’aprovació del Decret 380/2006 de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. A l’article 3 d’aquest decret s’esmenta, com a un dels objectius de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, el de garantir el manteniment de cabals ecològics. També es tenen en compte aquests cabals ecològics en l’article 9 del mateix decret en el marc del “Programa de mesures” on s’estableixen mesures destinades a la determinació, la recuperació i la protecció dels règims de cabals ecològics.

El PSCM defineix els cabals desitjables que haurien de circular pels nostres rius tot complint amb els objectius de qualitat ambiental que preveu la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). La implantació del règim de cabals de manteniment es farà, segons la determinació 8a de la resolució MAH/2465/2006, de manera progressiva, per conques, subconques o trams fluvials mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, concretant les determinacions del PSCM i adaptant-les a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic dels usos existents. Per a la implantació dels plans zonals, es realitzarà un procés de participació pública en què intervindran els usuaris, els organismes i les institucions afectades o aquells grups que hi estan estretament vinculats (explotadors, ecologistes, agrupacions ambientalistes, pescadors, ajuntaments, etc.). També s’analitzaran les singularitats del tram fluvial i l’ajust del règim de cabals de manteniment fixat al Pla Sectorial mitjançant validació biològica o anàlisi de la situació a diferents escenaris.

A tal efecte, s’han dut a terme els treballs de validació biològica amb l’objectiu d’avaluar i aportar informació addicional als règims de cabals ambientals establerts al PSCM, que permeti la seva interpretació i marge de maniobra en el procés de concertació i posterior redacció del Pla zonal d’implantació.

L’objectiu del present document és l’anàlisi i la proposta d’establiment del règim de cabals de manteniment en 81 punts de càlcul de les conques catalanes de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre), efectuant una validació biològica en 15 trams d’aquestes conques a partir d’un procés de simulació d’hàbitats en una i dues dimensions.

La proposta del règim de cabals de manteniment a aplicar a la xarxa fluvial de Catalunya es realitza a partir de l’estudi de caracterització hidrològica, el càlcul hidrològic de cabals de manteniment, la validació hidrobiològica i l’estudi de les comunitats íctiques. Els resultats es proposaran per a que siguin tinguts en compte en els nous Plans de Gestió de Conca de l’Ebre i el Xucar respectivament.

Pàg.8



Els cabals de manteniment definits en el present document en cap cas són uns cabals que s’hagin de garantir. El cabal de manteniment és un llindar per sota del qual el sistema fluvial entra en un estat crític i, per tant, per sota d’aquest cabal es recomana no extreure més aigua del sistema.

En períodes de sequera es defineixen uns cabals de manteniment temporalment més baixos. En el present document es fa una proposta de règim de cabals de manteniment per a les èpoques de sequera.

Les línies bàsiques de treball que s’han seguit per a la redacció del present document són les següents:

1. Recopilació d’informació, anàlisi d’antecedents i recull de metodologies de càlcul de cabals de manteniment.

2. Anàlisi de sèries de cabals restituïts al règim natural i caracterització hidrològica de la xarxa fluvial. Inclou la definició de les hidroregions a les conques catalanes de l’Ebre i l’anàlisi del grau d’alteració hidrològica a partir de l’estudi de comparació de sèries de cabals reals amb els restituïts al règim natural.

3. Càlcul de cabals de manteniment a partir de cabals restituïts al règim natural mitjançant mètodes hidrològics i anàlisi dels resultats obtinguts.

4. Realització de dues campanyes de treball de camp per a la recollida de dades que permetran efectuar la validació hidrobiològica. Inclou l’aixecament topogràfic de detall de diversos transsectes en 30 trams fluvials, la caracterització física de l’hàbitat i la mesura de les condicions hidràuliques del flux.

5. Elaboració de 30 models de simulació d’hàbitats per a efectuar la validació biològica dels cabals de manteniment, incloent l’anàlisi de resultats.

6. Estudi i anàlisi de l’estructura de la comunitat piscícola en trams sotmesos a una alta regulació o derivació de cabals a partir del mostreig aigües amunt i avall de l’obstacle en 10 trams fluvials de la xarxa fluvial de Catalunya.

7. Comparació de resultats hidrològics i hidrobiològics i contrast amb l’estudi de comunitats íctiques, analitzant les problemàtiques segons el grau d’alteració del règim de cabals circulants i de sensibilitat social, localitzades i agrupades per cada tipologia a la xarxa fluvial catalana.

8. Redacció de la proposta de cabals de manteniment.



2. Àmbit d’estudi

El present estudi se centra en el càlcul de cabals de manteniment a les conques catalanes de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre) i la validació biològica a les CIC. En concret es calculen els cabals de manteniment a les conques del Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona, Siurana, Sénia i l’Algars (conca del Matarranya). (Veure annex 1: plànol 1).

El càlcul dels cabals de manteniment es realitza en 81 punts de la xarxa fluvial de les conques de l’Ebre a Catalunya, i són els següents (veure annex 1, plànol 2):

CONCA CODI NOM SUP. PARCIAL

(km2) SUP. ACUM.

(km2)

01101 Segre a E.A. 21 (Puigcerdà) 274,3 274,3

01102 Segre a l’assut d’Isòvol 226,5 500,8

01103 Segre a l’assut de Pont de Bar 407,3 1.035,6

01104 Segre aigua amunt de la Valira 205,1 1.240,7

01105 Segre aigua amunt de la Vansa 369,5 2.150,0

01106 Segre aigua amunt del Sellent 182,7 2.537,3

01107 Segre a l’embassament d’Oliana 60,4 2.665,9

01108 Segre a l’embassament de Rialb 610,4 3.276,3

01109 Segre aigua amunt del Llobregós 17,5 3.293,8

01110 Segre a la E.A. 104 (Alòs de Balaguer) 384,0 4.280,1

01111 Segre aigua amunt de la Noguera Pallaresa 16,5 4.296,5

01112 Querol a la E.A. 20 (Puigcerdà) 127,5 127,5

01113 Valira a la frontera amb Andorra 466,5 466,5

01114 Valira Complet 73,3 539,8

01115 La Vansa a Montsant de Tost 176,9 176,9

01116 La Vansa complet 27,8 204,7

01117 Sellent Complet 68,2 68,2

SE

GR

E A

LT

01118 Llobregós Complet 602,3 602,3

Pàg.10




(km2) SUP. ACUM.

(km2)

01202 Segre a la E.A. 103 (Camarasa) 17,0 7.125,2

01203 Segre a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai 31,3 7.156,5

01204 Segre a l’assut del canal auxiliar d’Urgell 10,0 7.166,4

01205 Segre aigua amunt del Sió 69,7 7.236,1

01206 Segre a la E.A. 207 (Térmens) 324,2 8.077,1

01207 Segre aigua amunt de la Noguera Ribagorçana 1.086,9 9.164,0

01208 Segre a la E.A. 24 (Lleida) 536,0 11.731,5

01209 Segre a la E.A. 219 (Torres de Segre) 713,9 12.445,4

01210 Segre a la E.A. 25 (Seròs) 464,1 12.909,5

01211 Segre complet 87,9 22.740,0

SE

GR

E B

AIX

01212 Sió complet 516,8 516,8

01301 Noguera Pallaresa a l’embassament de Borèn 201,5 201,5

01302 Noguera Pallaresa a l’embassament de la Torrassa 144,9 346,5

01303 Noguera Pallaresa aigua amunt de la Noguera de Cardós

82,3 507,7

01304 Noguera Pallaresa a Gerri de la Sal 506,4 1.455,1

01305 Noguera Pallaresa a la E.A. 102 (Collegats) 50,9 1.506,0

01306 Noguera Pallaresa a la E.A. 146 (La Pobla de Segur) 60,4 1.566,4

01307 Noguera Pallaresa a l’embassament de Talarn (Tremp) 143,4 2.059,6

01308 Noguera Pallaresa a l’embassament de Terradets 446,9 2.506,5

01309 Noguera Pallaresa complet 305,2 2.811,7

01310 Riu Escrita al llac de Sant Maurici 22,3 22,3

01311 Riu Escrita complet 45,5 78,9

01312 Riera Peguera al llac Trull 11,2 11,2

01313 Noguera de Cardós aigua amunt de la Noguera de Vallferrera

223,8 223,8

NO

GU

ER

A P

ALL

AR

ES

A

01314 Noguera de Cardós complet 32,7 440,9




(km2) SUP. ACUM.

(km2)

01315 Noguera de Vallferrera aigua amunt de la Noguera de Tor

82,4 82,4

01316 Noguera de Vallferrera complet 43,8 184,4

01317 Tor complet 58,2 58,2

01318 Flamisell a l’embassament de Sallent 73,4 73,4

01319 Flamisell a la E.A. 181 (La Pobla de Segur) 276,4 349,8

01320 Noguera Ribagorçana a l’embassament de Baserca 73,7 73,7

01321 Noguera Ribagorçana a la E.A. 130 (Ginaste) 68,4 149,9

01322 Noguera Ribagorçana aigua amunt del Valiera 33,7 183,6

01323 Noguera Ribagorçana a la E.A. 137 (Pont de Suert) 30,7 566,0

01324 Noguera Ribagorçana a l’embassament de les Escales 160,7 726,7

01325 Noguera Ribagorçana a l’embassament de Sopeira 4,8 731,5

01326 Noguera Ribagorçana a la E.A. 115 (Pont de Muntanya)

333,1 1.064,6

01327 Noguera Ribagorçana a l’embassament de Canelles 543,3 1.607,9

01328 Noguera Ribagorçana a l’embassament de Santa Anna 157,4 1.765,3

01329 Noguera Ribagorçana complet 266,2 2.031,5

01330 Noguera de Tor a l’embassament de Cavallers 25,4 25,4

01331 Noguera de Tor aigua amunt del Sant Nicolau 30,1 55,5

01332 Noguera de Tor a la E.A. 131 (Llesp) 116,4 235,7

01333 Noguera de Tor complet 12,0 247,7

01334 Sant Nicolau complet 63,9 63,9

01335 Llauset a l’embassament de Llauset 7,8 7,8

01336 Valiera a la E.A. 136 (Valiera) 74,2 74,2

NO

GU

ER

A R

IBA

GO

RÇ

AN

A

01337 Valiera complet 29,9 104,0

01338 Garona aigua amunt del Valarties 141,0 141,0

GA

RO

NA

01339 Garona a la E.A. 19 (Bossòst) 255,4 445,7

Pàg.12




(km2) SUP. ACUM.

(km2)

01340 Garona a la frontera francesa 44,9 490,7

01341 Valarties complet 49,4 49,4

01342 Toràn complet 55,5 55,5

01507 Siurana a l’embassament de Siurana 58,8 58,8

01508 Montsant a l’embassament de Margalef 98,8 98,8

01509 Capçanes a l’embassament dels Guiamets 72,8 72,8 SIU

RA

NA

01530 Riu Siurana Complet 391,0 621,4

01522 Riu Algars a Arnes 38,3 38,3

01523 Riu Algars a la E.A. 153 (Horta de Sant Joan) 44,3 82,6

01524 Riu Algars a la E.A. 177 (Batea) 249,3 332,0 ALG

AR

S

01525 Riu Algars complet 69,5 401,4

01601 Riu Sénia a l’embassament d’Ulldecona 91,3 91,3

SÉ

NIA

01602 Riu Sénia complet 174,9 266,2

Els treballs de validació biològica s’han efectuat en 30 trams, 15 dels quals se situen a les conques catalanes de l’Ebre, 1 a la Garona i 14 a les CIC. A l’annex 1 es poden consultar els plànols de localització dels diversos trams. Aquests són:

CODI CONCA RIU LOCALITZACIÓ UTM X* (m) UTM Y* (m)

CONQUES DE L’EBRE A CATALUNYA

E-01 Noguera Ribagorçana

Noguera de Tor Aigua avall de l’embassament de Cavallers

323.092 4.714.999


N. Ribagorçana Aigua avall dels embassaments Escales – Sopeira

313.668 4.682.630


N. Ribagorçana Aigua avall de la resclosa Algerri – Balaguer

299.228 4.632.798

E-04 Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Aigua avall del pantà de Borén 343.631 4.724.048

Taula 1. Punts d’estudi de cabals de manteniment.




E-05 Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Aigua avall del pantà de la Torrassa 351.010 4.710.126

E-06 Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Entre els nuclis de Llavorsí i Rialb,

aigua avall de la confluència amb el N. Cardós.

352.110 4.703.458

E-07 Noguera Pallaresa Flamisell Aigua amunt de la Torre de Capdella.

Tram sota la influència de l’embassament de Sallent.

334.711 4.700.777

E-08 Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Sota l’embassament de Talarn, aigua avall de Tremp.

326.722 4.666.801

E-09 Set Riu Set Aigua avall d’Albagés. 310.346 4.591.967

E-10 Siurana Riu Siurana Aigua avall de l’embassament de Siurana.

322.282 4.566.970

E-11 Segre Segre Aigua amunt del Pont de Bar, els Arenys.

329.510 4.554.943

E-12 Segre Segre Aigua avall d’Artesa de Segre, a l’alçada del castell de Rubió.

334.197 4.641.612

E-13 Segre Segre Sota l’embassament de Rialb, just

abans de la confluència amb el Llobregós.

349.157 4.642.952

E-14 Segre Segre Aigua avall de l’embassament de Sant Llorenç de Montgai.

318.996 4.632.059

E-15 Matarranya Algars Aigua amunt d’Arnes. 269.279 4.524.543

GA-1 Garona Garona Es Bordes - Bossòst 312.080 4.741.019

CONQUES INTERNES DE CATALUNYA

CIC-01 Riudecanyes Riudecanyes Sota l’embassament de Riudecanyes. 329.510 4.554.943

CIC-02 Ter Ter Sota confluència Ter – Freser, aigua amunt de la Farga de Bebiè.

434.426 4.666.199

CIC-03 Ter Ter Aigua amunt de Sant Joan de les Abadesses.

445.045 4.678.185

CIC-04 Fluvià Fluvià Aigua avall de Besalú. 475.785 4.672.399

CIC-05 Fluvià Fluvià Aigua avall d’Orfes. 489.883 4.668.655

CIC-06 Llobregat Cardener Entre els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç.

381.437 4.656.874

Pàg.14




CIC-07 Llobregat Cardener Sant Salvador de Torroella, entre Súria i Cardona,

393.357 4.636.494

CIC-08 Llobregat L'Anoia Aigua avall d’Igualada. 387.293 4.602.292

CIC-09 Llobregat Llobregat Entre la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà.

414.516 4.677.126

CIC-10 Llobregat Riera de Merlès Aigua avall de Santa Maria de Merlès. 413.922 4.649.232

CIC-11 Llobregat Llobregat Sota confluència Cardener-Llobregat. Can Bros (Martorell).

410.365 4.594.754

CIC-12 Tordera Tordera Aigua avall de Santa Maria Palautordera.

454.554 4.615.970

CIC-13 Francolí Francolí Aigua avall de la Riba (el Serradal). 349.519 4.572.176

CIC-14 Foix Foix Aigua avall de l'embassament de Foix. 388.067 4.567.196

L’estudi de la comunitat piscícola s’ha realitzat en 10 trams fluvials de la xarxa fluvial catalana. (veure Annex 11). Aquests són:

TRAM RIU OBRA HIDRÀULICA CODI UTM X (m) UTM Y (m)

LL1 406.630 4.672.660 1 Llobregat Pantà de la Baells

LL2 408.205 4.661.960

LL3 407.835 4.637.065 2 Llobregat Sèquia de Manresa

LL4 407.725 4.635.715

SE1 388.895 4.691.285 3 Segre Presa del reg del Solà

SE2 386.405 4.692.205

SE3 348.675 4.642.605 4 Segre Canal d’Urgell

SE4 348.080 4.644.610

TE1 444.085 4.677.525 5 Ter

Presa de la Colònia Llaudet TE2 441.520 4.676.780

TE3 470.265 4.645.845 6 Ter Resclosa del Mates

TE4 472.161 4.645.924

NR1 299.035 4.634.410 7 Noguera Ribagorçana Canal Algerri Balaguer

NR2 299.380 4.632.410

Taula 2. Punts de càlcul per a la validació biològica.

(*) Coordenades UTM, en metres, FUS 31.



TRAM RIU OBRA HIDRÀULICA CODI UTM X (m) UTM Y (m)

NP1 355.400 4.726.970 8 Noguera de Cardós Presa de Graus

NP2 356.175 4.724.850

SI1 327.195 4.569.160 9 Siurana Pantà de Siurana

SI2 324.032 4.567.692

MU1 492.895 4.685.159 10 Muga Presa de Pont de Molins

MU2 495.105 4.684.250

Taula 3. Punts d’estudi de la comunitat piscícola.

Pàg.16



3. Anàlisi d’antecedents

A continuació es presenta un breu resum dels principals antecedents del càlcul de cabals de manteniment a la conca de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre) i a Catalunya, juntament amb una recopilació de la normativa actual aplicable i de les diferents metodologies pel seu càlcul.

La informació d’aquest apartat es complementa amb l’Annex 2, on es mostra un llistat amb els estudis antecedents de càlcul de cabals de manteniment, una relació dels documents de referència consultats i les direccions d’algunes webs d’interès.

3.1. Antecedents de càlcul de cabals de manteniment i problemàtiques a la Conca de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre) i a Catalunya

En l’àmbit de les Conques Internes de Catalunya, el treball més important sobre cabals de manteniment és el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (ACA, 2006) (en endavant, PSCM). Aquest estudi parteix de la integració de les qüestions biològiques, hidrològiques i hidràuliques per a la definició d’un règim de cabals de manteniment tipus. La proposta es fonamenta en l’aplicació del mètode del cabal bàsic de manteniment (Palau, 1998) a partir de la restitució al règim natural de les aportacions diàries, definint prèviament el tipus de règim hidrològic (o hidroregions) per a cada curs fluvial estudiat.

A partir de l’aplicació de mètodes hidrològics es duu a terme una proposta de cabal de manteniment mensual adaptat a la variabilitat temporal de les condicions de la conca.

El PSCM ja recollia estudis sectorials i locals dins les CIC, que s’havien iniciat per a la determinació d’una manera orientativa dels cabals de manteniment a les conques del Llobregat, Cardener, Anoia, Besòs, Ter i Muga. Per a la determinació d’aquests llindars mínims de cabal s’utilitzava essencialment la proposta metodològica del Cabal Bàsic (Palau & Alcazar, 1997), segons la darrera revisió del mètode (Sánchez, 2000). A l’Annex 2 es mostra un llistat d’aquests estudis.

D’altra banda, des de la Universitat també s’han realitzat diversos estudis tant d’avaluació de cabals ecològics en rius de la xarxa hidrogràfica catalana (Nadal et al., 1995), com de validació de mètodes de càlcul de cabals de manteniment. En primer lloc es va dur a terme un estudi de validació del mètode QBM, que es desenvolupava principalment en rius del Pirineu de Lleida (Palau et al., 2000 i 2002), i que es basava en les diferències registrades a nivell fisicoquímic i biològic entre els trams situats aigua amunt i aigua avall d’infraestructures de regulació i derivació de cabals. Posteriorment es va iniciar una línia de treball per a la validació mitjançant mètodes de simulació de l’hàbitat fluvial. El primer va ser la Validació biològica del règim de cabals de manteniment definits al Pla Sectorial de les Conques Internes de Catalunya en 10 trams fluvials (ACA, 2006). El present estudi segueix la línia metodològica establerta,



representant una continuïtat i millora de la metodologia utilitzada i una ampliació de l’àmbit d’aplicació.

També s’ha considerat l’estudi de Diagnòstic de punts crítics en cabals mínims dins la xarxa hidrogràfica catalana, elaborat a partir del Conveni de col·laboració subscrit entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Universitat de Lleida (UdL) (Palau et al, 2002). La primera part del conveni consisteix en la determinació i localització del punts de la xarxa hidrogràfica catalana caracteritzats per suportar una modificació de cabals amb notables conseqüències sobre l’estructura i funcionament de l’ecosistema fluvial aigües avall. La segona part fa referència a la recomanació d’un mètode de càlcul del règim de cabals necessari en cada punt.

A la Conca de l’Ebre les primeres referències sobre cabals de manteniment es poden trobar en el Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro, aprovat pel R.D. 1664/1998 de 24 de juliol. Al Pla s’especifica que de forma general, mentre no s’hagin elaborat estudis específics per a cada tram de riu i s’hagin aprovat pel Consell de l’Aigua de la conca de l’Ebre, s’adopta de forma orientativa el cabal ecològic mínim corresponent al 10% de l’aportació mitjana interanual en règim natural. En el cas que el cabal mig interanual en règim natural sigui superior a 80 m³/s es podrà adoptar el cabal ambiental corresponent al 5%.

Els antecedents tècnics de càlcul de cabals de manteniment a la Conca de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre) es poden resumir en tres grans línies de treball:

1. Estudis d’indicadors biològics, que van establir les bases de la Xarxa de Control de Variables Ambientals actual. Es van iniciar per part del CEDEX als anys 1990-1993. Posteriorment, l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederación Hidrográfica del Ebro (en endavant, CHE) es va encarregar de la recollida de dades i es va ampliar la xarxa en més de 400 punts de mostreig.

2. Models hidrològics i metodologia de càlcul de cabals de manteniment en els punts de la Xarxa de Control de Variables Ambientals, i avaluació de cabals de compensació en els rius de la Conca de l’Ebre. L’any 1990 la CHE va impulsar un Estudi metodològic pilot per a l’avaluació de cabals de compensació en els rius de la conca de l’Ebre (Limnos, 1990). L’Oficina de Planificació Hidrològica va desenvolupar aquesta línia de treball en el període 1996-1998, amb estudis que calculen el QBM així com avaluacions del compliment dels cabals de manteniment a partir de les dades de les estacions d’aforament.

3. Delimitació de regions ecològiques a la conca de l’Ebre per tal d’establir les condicions de referència de l’estat ecològic dels rius. Durant els anys 1998 i 1999, l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, comptant amb l’assistència tècnica del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, va desenvolupar dos estudis encaminats a establir una regionalització ecològica de la conca de l’Ebre i a valorar objectius d’estat ecològic en cadascuna de les regions prèviament establertes.

Pàg.18



El principal estudi relacionat amb l’establiment de cabals de manteniment resultant d’aquestes línies de treball va ser la Determinación de los regímenes que satisfagan las necesidades ecológicas mínimas de la cuenca del Ebro“ (MMA, 2004), que realitzava una primera proposta de caràcter orientador de règims de compensació d’acord amb les consideracions contingudes al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Aquesta primera proposta, que utilitzava la metodologia CAHN (Caudales Adaptados al Hidrograma Natural) (G. de Bikuña, 1997), és considerada de caràcter orientatiu, i s’utilitza de base per al seu debat i ajustament.

D’altra banda, també s’han tingut en compte els treballs d’avaluació del règim de cabals de manteniment que s’estan duent a terme a la Confederació Hidrogràfica del Júcar (TECNOMA, 2006), amb la mateixa metodologia que el present estudi: combinació de mètodes hidrològics i validació biològica.

3.2. Normativa

Tot i que en el text de la DMA (2000/60/CE) no apareix explícitament el terme de cabals ecològics, en l’annex V de l’esmentada Directiva queda reflectit el paper que ha de complir el règim hidrològic respecte les seves funcions ambientals. Per tal d’assolir el bon estat de les masses d’aigua cal que el règim hidrològic sigui aquell “cabal, hidrodinàmica del riu i la connexió resultant a aigües subterrànies que permeti que els valors dels indicadors de qualitat biològics mostrin valors baixos de distorsió causada per l’activitat humana, i només es desviïn lleugerament dels valors en condicions inalterades”.

La incorporació a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol de la DMA es va realitzar mitjançant la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales administrativas y del orden social, que va modificar el text refós de la Ley de Aguas, aprovada pel Real Decret Legislatiu 1/2001. Segons aquesta llei els cabals ecològics no tenen el caràcter d’ús, considerant-se com una restricció que s’imposa amb caràcter general als sistemes d’explotació. De tota manera, s’aplica als cabals de manteniment la regla de prevalença de l’ús d’abastament a poblacions. També estableix que els cabals ecològics es fixaran en els corresponents Plans Hidrològics de conca a partir d’estudis específics per a cada tram de riu.

Posteriorment, la Ley 11/2005, de 22 de junio, por la que se modifica la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional, va modificar el text refós de la llei d’aigües, establint una definició de cabals ecològics com “aquells cabals que mantenen com a mínim la vida piscícola que de forma natural habitaria o podria habitar el riu, així com la seva vegetació de ribera”.

En aquest marc, i per complir el que estableix el text refós de la llei d’aigües, així com la DMA, s’ha aprovat recentment el Reglamento de la Planificación Hidrológica (RD 907/2007), que substitueix les disposicions del títol II del Reglamento de la Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica. Aquest defineix cabal ecològic com “el cabal que contribueix a aconseguir el bon estat o bon potencial ecològic en rius o aigües de transició i manté com a



mínim, la vida piscícola que de manera natural habitaria en el riu, així com la vegetació de ribera”.

A Catalunya, el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya, incorpora els principis de la DMA. Entre els principis bàsics que guien l’exercici de les competències de la Generalitat en matèria d’aigües destaca el de la planificació com a instrument per economitzar i racionalitzar l’ús dels recursos hídrics.

Per a donar compliment a aquest principi es va redactar el Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Planificació Hidrològica. Aquest estableix com un dels objectius de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya la garantia del manteniment dels cabals ecològics, i estableix la necessitat de dur a terme la seva determinació, recuperació i protecció. D’altra banda, defineix el cabal ecològic com “el règim de cabals circulants per un sistema fluvial que permet, com a mínim, el manteniment sostingut d’una mínima habitabilitat física adequada a les comunitats pròpies del sistema, i que garanteix un estat ecològic, com a mínim bo, en base a paràmetres hidromorfològics”.

En l’àmbit de les CIC i en relació als cabals de manteniment, l’Agència té les competències següents:

• Elaborar i revisar els plans i projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment.

• Atorgament, administració i control dels aprofitaments hidràulics.

• Control i lliurament de les autoritzacions i les concessions d’aprofitaments hidràulics.

El consell d’administració de l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (ACA, 2006) per tal de donar compliment a les previsions de l'actual Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya (en endavant, PHCIC), (Reial Decret 1664/1998) que disposa, en el seu article 12, que s’han de determinar les necessitats de cabal circulant per garantir un nivell admissible de desenvolupament de la vida aquàtica, i que es redactarà un pla sectorial que determini els cabals de manteniment que cal aplicar en cada cas. Aquesta determinació s’ha de fer per a cada riu i tram de riu, d’acord amb el règim hidrològic específic propi al qual s’haurà d’adaptar, tenint en compte la seva variabilitat temporal natural.

El PSCM de les CIC assigna un règim de cabals de manteniment mensuals a 320 punts de la xarxa fluvial de les Conques Internes de Catalunya (uns 2.000 km de riu), i aporta la metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fluvials (petites capçaleres i rierols).

En l’àmbit de les conques intercomunitàries l’Agència té, en relació als cabals de manteniment, les competències següents:

Pàg.20



• L’execució de la policia del Domini Públic Hidràulic (en endavant, DPH) i les seves zones d’influència.

• El tràmit dels expedients que es requereixen al DPH, llevat de l’atorgament de concessions d’aigua.

D’aquesta manera, la planificació hidrològica i l’atorgament de concessions d’aigua en les conques catalanes de l’Ebre són competència de la CHE, que les executa mitjançant el seu Pla Hidrològic de Conca.

D’altra banda, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat l’any 2006 estableix en el seu article 117 sobre aigua i obres hidràuliques les següents consideracions en relació a la planificació hidrològica:

1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigua de les conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:

a. L’ordenació, la planificació i la gestió de l’aigua, superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i de les obres hidràuliques que no estiguin qualificades d’interès general.

b. La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua.

2. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, en tot cas, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:

a. L’adopció de mesures de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.

b. La gestió de la part dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passi per Catalunya, d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2.

3. La Generalitat és competent per a executar i regular la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V.

El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre es va aprovar mitjançant el Reial Decret 1664/98 (BOE núm. 191 de 11/8/1998) i publicar per l’ordre de 13 d’agost de 1999 (BOE núm. 222 – 16.9.1999). Aquest Pla, en el seu article 28, estableix que “durant el primer horitzó temporal i



en coordinació amb les Comunitats Autònomes, es desenvoluparan estudis precisos per a determinar els cabals ecològics mínims que hagin de circular per els diferents cursos i trams de riu i els volums mínims que hagin de trobar-se en les masses d’aigua. Així mateix, s’avaluaran els relatius a la descàrrega dels aqüífers en llocs o zones d’interès ambiental”.

A la xarxa fluvial, la determinació dels cabals ecològics mínims es realitzarà per trams de riu, especificant el seu valor en tots aquells punts en els que existeixi modificacions sensibles dels cabals naturals, ja sigui per retencions, captacions, aportacions d’afluents, abocaments o derivacions.

Tant l’Agència Catalana de l’Aigua com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre han d’elaborar el Pla de Gestió de conca (de les CIC i de la conca de l’Ebre respectivament), que es preveu que entrin en vigor a finals de l’any 2009, per donar compliment al Reglament de Planificació Hidrològica i als requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua. Aquests Plans aniran acompanyats dels Programes de mesures a dur a terme per tal d’aconseguir el bon estat de les aigües superficials i subterrànies, i que per tant, inclouran la implantació dels cabals de manteniment.

3.3. Bases científiques

3.3.1. Definicions i conceptes bàsics

Als efectes del present treball s’entén per:

Cabal de manteniment (Qm): Es el cabal mínim que ha de circular en el riu al llarg del temps, i sorgeix de l’aplicació d’un factor de variabilitat temporal a la suma del cabal ambiental i d’acondicionament. Aquest factor s’encarrega d’adequar el règim de cabals mínims a la variabilitat de l’hidrograma natural. Cabal calculat i dirigit a la conservació dels valors biòtics de l’ecosistema fluvial. El seu objectiu és el de mantenir un nivell admissible de desenvolupament de la vida aquàtica, el que suposa conservar unes condicions mínimes d’habitabilitat suficients per a què la composició i dinàmica de les comunitats no es vegin perjudicades de forma significativa. També anomenat cabal ecològic o ambiental.

Règim de cabals de manteniment: Règim de cabals circulants per un sistema fluvial que permet, com a mínim, el manteniment sostingut d’una mínima habitabilitat física adequada a les comunitats pròpies del sistema, i que garanteix un estat ecològic, com a mínim bo, en base a paràmetres hidromorfològics. Contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic en els rius o aigües de transició i manté, com a mínim, la vida piscícola que de manera natural habitaria o podria habitar al riu, així com la vegetació de ribera. Règim de flux que s’ha de mantenir a cada tram de riu, per sota del qual els efectes abiòtics associats a aquesta reducció de cabal podrien alterar de forma significativa la dinàmica de l’ecosistema. També anomenat règim de cabals ambientals.

Pàg.22



Cabal bàsic (Qb): Es defineix com el mínim a mantenir en la llera del riu segons el mètode del QBM. És l’element clau d’aquest mètode ja que la resta de paràmetres es deriven d’ell. Representa el llindar mínim sota el qual les condicions biològiques d’habitabilitat es veuen amenaçades.

Cabal d’acondicionament (Qa): Cabal que modifica el cabal bàsic en el cas que aquest sigui inadequat per raons concretes, com per exemple la variació significativa de la morfologia de la llera. El cabal d’acondicionament resulta un suplement sobre el cabal bàsic. Es calcula a partir de simulacions hidràuliques en seccions representatives del tram objecte d’estudi i de la comprovació del compliment d’unes condicions de conservació predefinides per a un component o aspecte a protegir. Permet comprovar en quina mesura el cabal garanteix unes mínimes condicions d’habitabilitat en el tram d’estudi, i afegir un cabal complementari en cas necessari.

Cabal generador (Qg): Cabal que condiciona la morfometria i morfodinàmica fluvial, estructura els hàbitats fluvials (mesohàbitat i microhàbitat) i organitza i limita la distribució del bosc de ribera. En l’explotació de les infraestructures de regulació de cabals amb capacitat d’emmagatzematge superior a 5 hm³ o amb una taxa de regulació (capacitat d’emmagatzematge / aportació anual) superior a 0,5, i que per tant tenen influència en el règim de crescudes ordinàries (màximes crescudes en deu anys consecutius i representatius) o en els cabals dominants (cabals de crescuda freqüents que mobilitzen sediment i que defineixen la llera i l’hàbitat fluvial), s’afegirà un cabal generador al règim de cabals de manteniment. Aquest s’haurà d’adaptar a les condicions de regulació en termes de magnitud, moment, freqüència i duració.

Connectivitat longitudinal: Estimació de la connexió entre taques d’hàbitat útil pels peixos mitjançant l’amplada del pas, normalment mesurada en metres. Per a que els peixos es puguin desplaçar es consideren unes condicions del flux corresponents a un calat superior a 0,25 metres i una velocitat inferior a 1,25 m/s. La connectivitat longitudinal pot ser:

- CONTÍNUA: Amplada de pas màxima d’una secció transversal amb el calat mínim necessari i la velocitat màxima admissible.

- TOTAL: Suma de les amplades de pas útils per a cada secció.

Hàbitat fluvial: Zona d’un riu amb condicions apropiades per la vida d’un organisme, espècie o comunitat vegetal o animal.

Hàbitat potencial útil (HPU): Equivalent a la superfície d’hàbitat que pot ser utilitzada preferentment per l’espècie objectiu. Es determina com el valor de la superfície del tram de riu adequada per l’espècie, ponderat segons la idoneïtat d’hàbitat, per unitat de longitud. Es tracta d’una mesura dimensional (m2/m) de superfície física característica del tram estudiat.



Hàbitat potencial útil màxim (HPU màx.): Màxim valor teòric d’hàbitat potencial útil que un estat fisiològic de l’espècie objectiu pot presentar en una massa d’aigua en el cas ideal que es pogués escollir un cabal òptim. S’anomena “potencial teòric” perquè aquest màxim no correspon amb el màxim natural estimat a partir de les series històriques de cabals, sinó que és el màxim observat en la corba de HPU-cabal.

Percentatge d’hàbitat potencial útil (% HPU): Correspon a la relació entre l’HPU i l’HPU màxim i s’utilitza com a referència al tractar-se com a paràmetre adimensional.

Índex de qualitat d’hàbitat (ICH): Estima la qualitat mitjana de l’hàbitat combinant tres variables: la profunditat, la velocitat i el substrat, obtenint un valor entre 0 i 1. La corba ICH-cabal indicarà l’aptitud mitjana del tram per a cada estadi vital de l’espècie objectiu, i es consideren els següents rangs:

- ICH < 0.4: Hàbitat no apte

- 0.4 ≤ ICH ≤0.7: Hàbitat acceptable

- ICH > 0.7: Hàbitat excel·lent

Cal anar amb compte amb la interpretació d’aquest índex ja que el resultat és una dada en proporció a la superfície total del tram i el peix no sempre necessita tota aquesta superfície.

Taxa de canvi (K): La taxa màxima de canvi per unitat de temps es defineix com la màxima diferència de cabal entre dos valors successius d’una sèrie hidrològica.

S’estima considerant la distribució de variacions temporals successives en règim natural, utilitzant la sèrie de cabals mitjans diaris, tot i que l’escala temporal de la sèrie hidrològica per realitzar l’estudi de les taxes s’haurà de determinar atenent a les característiques particulars de cada massa d’aigua, ja que en casos particulars podria ser necessari limitar l’increment o decrement màxim a nivell horari.

S’utilitzarà l’anàlisi dels valors mitjans de creixement i decreixement de la sèrie de variacions temporals de cabals successius, extretes de l’anàlisi d’avingudes ordinàries d’una sèrie hidrològica representativa d’almenys 20 anys. Es recomana que no sigui superior al valor mitjà obtingut de la sèrie anual de percentils del 90-70%, tant en la fase d’ascens com en la de descens, calculats sobre les taxes de canvi dels cabals mitjans diaris per a cada un dels anys de la sèrie hidrològica.

La taxa de canvi s’utilitza per a regular els canvis en els cabals circulants aigua avall de les infraestructures hidràuliques autoritzades per a la retenció i/o regulació de cabals o les variacions de cabal originades a partir de l’aplicació dels Plans zonals (els cabals generadors o el canvi de mòdul dins del règim de cabals mensuals de manteniment), poden ser factors que alteren i condicionen l’habitabilitat del medi per a les comunitats biològiques que habiten en els

Pàg.24



sistemes fluvials aigua avall, sempre que les fluctuacions es produeixin de manera sobtada, sobretot en aquells trams més propers a les grans infraestructures hidràuliques.

3.3.2. Panorama general de mètodes

En els darrers anys l’estudi dels cabals de manteniment s’ha efectuat des de diferents àrees del coneixement, generant un ampli ventall de metodologies, que en ocasions pot donar lloc a resultats poc precisos i amb certes ambigüitats. En el present treball s’ha realitzat una recopilació dels diferents mètodes de càlcul de cabals de manteniment, que es presenten a continuació.

3.3.2.1. Mètodes hidrològics

Aquests mètodes es basen en l’estudi de sèries hidrològiques, i permeten calcular el cabal ambiental a partir d’operacions aritmètiques més o menys complexes (com ara cabals classificats, percentatge sobre el cabal mig, anàlisi de sèries temporals, etc.), o bé a partir d’algun paràmetre suposadament significatiu per a les comunitats biològiques i els processos geomorfològics. Són els mètodes més versàtils ja que es poden aplicar tant per a la planificació hidrològica com en trams de riu concrets. També són els més criticats perquè es basen exclusivament en informació hidrològica. D’aquestes metodologies, destaquen les següents:

- Mètode Q347: És el cabal diari igualat o superat 347 dies a l’any per a una sèrie completa de 60 anys. Correspon al Q95 de la corba de cabals diaris classificats.

- Mètode Q330: És el cabal diari igualat o superat 330 dies a l’any. Es calcula per a una sèrie completa de 60 anys. Correspon al Q90 de la corba de cabals diaris classificats.

- Mètode 0,2·Q300: És el 20% del cabal diari igualat o superat 300 dies a l’any. Es calcula per a una sèrie completa de 60 anys, i es correspon amb el Q82 de la corba de cabals diaris classificats.

- Mètode NGPRP (Northern Great Plains Resource Program) (NGPRP, 1974): El cabal ambiental és aquell igualat o superat el 90% dels dies sobre la corba de cabals mitjos diaris classificats per cada mes, obtinguda un cop descartats els cabals extrems corresponents a períodes secs i humits.

Aquest és un mètode senzill i ràpid, que requereix poc material pel seu desenvolupament i una baixa especificitat d’ús en diferents regions geogràfiques. Tot i així, és poc precís, necessita de validació prèvia sobre el terreny per a ser utilitzat en regions diferents a aquelles per les quals va ser creat i pot perdre parcialment la validesa per a rius que no guarden similitud morfològica.

- Mètode de Hoppe (Hoppe, 1975): Molt semblant al NGPRP, també calcula el cabal a partir de la corba de cabals classificats, establint tres nivells de cabals de manteniment segons



tres objectius. Així, el percentatge de dies al mes que l’han de superar és de 17%, 40% i 80%, percentatges corresponents als cabals necessaris per a la regeneració de la llera, reproducció i aliment i refugi d’espècies, respectivament.

Aquest mètode té els avantatges en la reducció considerable de costos, requeriments de dades i temps, però també presenta notables deficiències. És difícil extrapolar el mètode a rius diferents pels quals va ser dissenyat i té un enfocament molt limitat als tres objectius anteriorment esmentats. A més, la resolució és força baixa i no s’incorpora la variabilitat natural en el règim de cabals.

- Mètode 7Q2 (Stalnaker & Arnette, 1976; Gordon et al., 1992): És un dels mètodes més antics i es defineix com el cabal diari immediatament superior als 7 dies seguits amb menys cabal diari mitjà en 2 anys. Per al seu càlcul primerament es divideix la sèrie completa de 60 anys en períodes de 2 anys. Per a cadascun dels 59 períodes resultants es calcula el cabal diari mitjà més baix en 7 dies consecutius, i després es calcula la mitjana de les 59 sèries. Finalment s’obté el cabal immediatament superior a la mitjana resultant.

- Mètode 7Q10: És el cabal diari immediatament superior als 7 dies seguits amb menys cabal diari mitjà en 10 anys. L’estadístic s’obté dividint la sèrie completa de 60 anys en períodes de 10 anys. Per a cada un dels 51 períodes resultants es calcula el cabal diari mitjà més baix en 7 dies consecutius. Posteriorment s’obté la mitjana de les 51 sèries per tal d’obtenir el cabal immediatament superior a la mitjana resultant.

- Mètode 10Q5: És el cabal diari immediatament superior als 10 dies seguits amb menys cabal diari mitjà en 5 anys. Aquest estadístic s’obté dividint la sèrie completa de 60 anys en períodes de 5 anys. Per a cada un dels 56 períodes resultants es calcula el cabal diari mitjà més baix en 10 dies consecutius. Després es calcula la mitjana de les 56 sèries. Finalment s’obté el cabal immediatament superior a la mitjana resultant.

- Mètode de Utah (Geer, 1980): Proposa dividir l’any en dos períodes: octubre-març i abril-setembre. Utilitza les mitjanes aritmètiques dels valors més baixos de cabals mitjans mensuals, per a cada mes dins cada un dels dos períodes.

- Mètode NEFM (New England Flow Method; USFWS, 1981): També es coneix com el mètode ABF (Aquatic Base Flow). Ha estat juntament amb el mètode de Tennant (1976) el més utilitzat als Estats Units (Reiser et al., 1989), sobretot en projectes relacionats amb la generació d’energia hidroelèctrica. Aquest estadístic s’obté segregant els cabals diaris dels mesos d’agost per a la sèrie completa de 60 anys (1860 registres). Després s’ordenen de major a menor, i finalment, s’obté el cabal diari igualat o superat el 50% dels dies.

- Mètode 0,25 QMA (Caissie & El-Jabi, 1995): És una derivació del mètode de Montana que s’aplica a les províncies marítimes de la costa est de Canadà. El cabal de manteniment es

Pàg.26



calcula directament com el 25% del mòdul anual. També es pot trobar el 0,10 QMA i el 0,30 QMA.

Són mètodes extremadament senzills que requereixen poc temps per a al seva aplicació, així com una escàs coneixement hidrològic. Només poden considerar-se vàlids per a rius o trams amb un valor ecològic baix.

- Fórmula de Mathey (UNESA, 1993): És la base del que es coneix com el “mètode Suís”. Pel càlcul del cabal de manteniment planteja un algoritme basat en el Q347 (cabal igualat o superat durant 347 dies a l’any).

Existeix un segon tipus de mètodes hidrològics anomenats Mètodes hidrològics seqüencials o pulsàtils, que es basen en l’estudi dels polsos en les sèries contínues de cabals diaris. Entre aquestes metodologies destaquen:

- Mètode RVA (Range of Variability Approach; Richter et al., 1997): Es calculen una sèrie d’indicadors d’alteració hidrològica predefinits i per a cada un es decideix quin ha de ser l’objectiu en condicions de regulació i les regles per a abastar-lo. La base científica s’assenta en el “paradigma de riu natural”, que descriu el paper del règim de cabals com a peça essencial per conservar la biodiversitat, producció i sostenibilitat dels ecosistemes fluvials. És un mètode flexible que permet adaptar les propostes tan en funció de la variabilitat dels ecosistemes aquàtics com dels nivells de protecció requerits. En aquest cas, l’eina d’ajust gira entorn als criteris numèrics del rang que s’estableixen en funció de les particularitats de cada cas.

Normalment s’utilitza el RVA amb el criteri de rang del percentil 10 del Northern Great Plains Resource Program (RVA10). Es calcula a partir dels cabals mitjans mensuals, agrupant els mesos en dues èpoques: primavera/estiu i tardor/hivern. Es determina el percentil 10 dels cabals mitjans mensuals per a cada mes, i se selecciona el valor mínim o bé la mediana (segons els objectius de l’estudi) per a la època considerada, que normalment és tardor/hivern. També es pot aplicar calculant el percentil 5 dels cabals mitjans mensuals, i els resultats s’interpreten com una aproximació als cabals en èpoques de sequera.

És un mètode senzill i robust, que permet utilitzar dades hidrològiques mensuals. Amb l’aplicació d’aquest mètode es poden interpretar els resultats en funció de diversos escenaris hidrològics (condicions de sequera o èpoques humides). Dins l’aproximació al rang de variabilitat natural, el criteri mensual per a definir el règim de cabals d’un determinat percentil (normalment el p10, corresponent a unes condicions hidrològiques seques), permet considerar per a la proposta de cabals ambientals uns valors que no representen els llindars límit del règim natural i al mateix temps s’ajusta millor a les conques hidrogràfiques amb un nivell mitjà d’explotació dels recursos.

- Mètode QBM (Cabal Bàsic de Manteniment; Palau, 1994): És un mètode que parteix de sèries de cabals mitjans diaris i, a partir de l’aplicació de mitjanes mòbils sobre intervals creixents



de dades, s’obté una distribució de cabals mínims acumulats, sobre la que es defineix el Cabal Bàsic (Qb) com el corresponent a la discontinuïtat o increment relatiu major. El seu objectiu és determinar la duració i magnitud promig dels períodes de cabals baixos.

El Qb es calcula per a cada any (en aquest cas dels darrers 20 anys disponibles) amb les mitjanes mòbils en intervals creixents de dades consecutives (cabals mitjans diaris), d’ordre entre 1 a 100. A partir de la matriu Q (365 x 10) de cabals mitjans diaris “qij”, on “i” és el dia de l’any i “j” l’any, s’aplica l’expressió de càlcul de les mitjanes mòbils d’acord amb la següent expressió:

q )1+j

1( = a k+i

j=k

0=k

ji Σ

on “ jia ” són les mitjanes mòbils per a (1< i < 365-j) i (0 < j < 99), generant una matriu

asimètrica A (365 x 99). A continuació s’obté el valor mínim per a cada columna “j” en la matriu A, resultant un vector V composat per valors “vj” definits com:

99 j 0 j ,-365 i 1 a per )a( = v jij ≤≤≤≤min

Sobre aquest vector V es calculen els increments relatius entre cada parell de valors consecutius (identificació de discontinuïtats), de la següent manera:

m)m - m( = b

1-k

1-kkk

El Qb per a cada any considerat es defineix com el cabal “mk” que determina el major increment relatiu “hmax” com:

99 k 1 a per )b( = h k ≤≤maxmax

El Qb final es calcula com la mitjana aritmètica dels Qb anuals obtinguts per repetició del procés de càlcul per a cada any d’estudi.

El cabal de manteniment (Qm) és aquell que té en compte el factor de variabilitat temporal, és a dir, el factor que serveix per adequar el règim de cabals mínims a les tendències de variació de l’hidrograma natural. Es calcula de manera simple a partir de la relació atenuada entre el cabal mitjà mensual i el cabal mitjà mensual més baix. I per defecte, s’aplica a nivell mensual, però podria establir-se per a qualsevol altra escala de temps. Es pot expressar de la següent manera:

mesmin

mesimi Q

QQaQbQ )( +=

Pàg.28



on “Qmi” és el cabal de manteniment per al mes "i", “Qb” es el cabal bàsic, “Qa” és el cabal d’acondicionament (cabal que s’utilitza si es considera que el bàsic no és suficient per a resoldre problemàtiques concretes), “Qmesi” és el cabal mig el mes "i" per al període d’anys considerats en la sèrie de registres escollida, i “Qmesmin” és el cabal mitjà mensual més baix.

- Mètode M21 (Mitjana mòbil de 21 dies, Instrucción de Planificación Hidrológica, MIMAM 2008): És un mètode que defineix les variables de centralització mòbils anuals, d’ordre únic o variable. En el cas d’ordre únic, el mètode es diferencia segons la seva significació hidrològica, que en aquest cas és de 21 dies. També s’utilitza el M25, corresponent a les mitjanes mòbils de 25 dies.

Un cop calculades les mitjanes mòbils dels dies corresponents per a cada any, es determina la mediana que constituirà la proposta de cabal de manteniment. Per a l’estimació dels cabals de sequera es pot seleccionar el valor mínim de les mitjanes mòbils calculades.

3.3.2.2. Mètodes hidràulics

Defineixen el cabal mínim a partir de l’estudi de la relació entre algun paràmetre morfohidràulic (velocitat de l’aigua, perímetre mullat, calat, etc.) i els cabals circulants, suposant una relació entre les característiques hidràuliques i l’habitabilitat pels organismes aquàtics. A partir d’estudis de reconeixement s’estableixen factors limitants per a espècies objectiu estretament relacionats amb l’hàbitat d’aquestes. El principal problema d’aquests mètodes és que no requereixen gaire informació ni coneixements ecològics del sistema fluvial. Entre les metodologies hidràuliques més importants destaquen:

- El mètode de Montana o de Tennant (Tennant, 1976): És un dels més utilitzats als EUA (Reiser et al., 1989) i a Canadà (Bietz et al., 1985). Tradicionalment s’ha considerat com un mètode hidrològic ja que la seva aplicació es basa en el càlcul de percentatges fixes (entre el 10 i el 100% del mòdul anual), però en realitat és un mètode hidràulic ja que té en compte la relació entre el cabal i descriptors hidràulics (profunditat, velocitat de l’aigua i amplada de la làmina d’aigua).

Per a dur a terme aquest mètode, primer cal determinar el cabal mitjà anual en la localització desitjada. Seguidament, s’observa el tram de riu durant els períodes en què el cabal és un 10%, 30% i 60% del cabal mig anual, documentat amb fotografies i amb mesures en seccions transversals (calat, velocitat i amplada de la làmina d’aigua). Un cop recopilades totes aquestes dades, s’elabora una taula amb els rangs de cabal, establint una sèrie de recomanacions escrites en base a diversos objectius: recursos piscícoles, recreatius, de biodiversitat i altres recursos ambientals.

L’autor del mètode justifica de la següent manera la utilització dels mencionats llindars (Tennant, 1976):



- El cabal corresponent al 10% del mig anual constitueix el cabal instantani mínim que permet mantenir, per un curt període de temps, les condicions d’hàbitat necessàries per la supervivència de la major part de les espècies aquàtiques.

- El llindar corresponent al 30% és el recomanat per mantenir condicions adequades d’hàbitat per a la major part de les espècies.

- El 60% permet les condicions òptimes.

- El cabal màxim recomanat no excedeix del doble del valor mitjà anual perquè podria provocar erosió dels marges i la degradació del medi fluvial aigües avall.

Es constata que el Mètode de Montana és aplicable a un gran ventall de tipus i mides de rius (Gordon et al., 1992). Una limitació és el fet que es basi en el cabal mig anual, ja que no es té en compte la variabilitat territorial o diària ni la morfologia del llit. Respecte la seva viabilitat, el mètode ofereix resultats raonables encara que pugui donar lloc a estimacions en excés i per defecte en les diferents estacions respecte al règim natural.

- Mètode del Perímetre Mullat (Gordon et al., 1992): Forma part del que es coneix com el mètode de Washington (Collings, 1972), que és en certa manera el precursor dels mètodes hidrobiològics. Aquest mètode té com a finalitat bàsica mantenir les condicions d’habitabilitat en els ràpids i assegurar que els marges de la llera es trobin suficientment coberts d’aigua. Per a calcular-lo s’assumeix que la integritat d’un hàbitat fluvial es pot relacionar directament amb l’àrea d’hàbitat mullat, lligant la superfície útil des del punt de vista piscícola en un tram de riu (per a reproducció, fresa, refugi, etc.) amb el cabal circulant, per a obtenir un referent de cabal de manteniment (Annear & Conder, 1984; Nelson, 1984; Leathe & Nelson, 1986; Gordon et al., 1992; Lohr, 1993).

- Mètode de Idaho (Cochnauer, 1976): És un mètode de càlcul que, en una sèrie de seccions, estableix un referent de profunditat mínima i un rang de velocitat de l’aigua per a diferents espècies segons les seves exigències (Cochnauer, 1976). Els valors de cabal obtingut es refereixen a períodes mensuals o quinzenals i corresponen, com a mínim, al primer cabal que compleix les condicions de flux requerides en una sèrie de seccions de cabal.

El mètode de Idaho no fixa un valor de cabal ambiental, sinó que serveix per a recomanar un cabal que afecti el mínim possible al desplaçament d’individus, la seva reproducció i el seu creixement (Wesche & Rechard, 1980; Gordon et al., 1992; Maidment, 1993).

- Mètode R2Cross: Es basa en què el cabal escollit per a mantenir l’hàbitat d’un ràpid crític seleccionat al llarg del riu és suficient per a mantenir l’hàbitat de les poblacions piscícoles en les tolles circumdants. La protecció d’hàbitat en els ràpids es calcula a partir de tres paràmetres hidràulics: la profunditat mitjana, el percentatge de perímetre mullat a les vores i la velocitat mitjana de l’aigua.

Pàg.30



És un mètode que permet conservar el medi natural en unes condicions acceptables (Espergren, 1996) i dóna resultats molt similars als obtinguts mitjançant tècniques més complexes (Colorado Water Conservation Board, 2001).

3.3.2.3. Mètodes hidrobiològics

Aquests mètodes també es denominen de “simulació d’hàbitat”. Dedueixen el cabal ambiental a partir de l’estudi exhaustiu de tots els factors i condicionants de l’hàbitat d’una espècie representativa de l’ecosistema fluvial. La idea de conservació de tot l’ecosistema queda implícita per “l’efecte paraigües” que suposaria implementar les condicions de cabal adequades per una espècie exigent. Aquests són:

- Mètode IFIM (Instream Flow Incremental Methodology; Bovee, 1982): És una metodologia basada en el sistema d’anàlisi i simulació integrada dels hàbitats, i s’ha de considerar com un procés d’assignació de recursos hídrics a partir dels seus efectes sobre els hàbitats.

Es parteix d’una quantificació prèvia de l’hàbitat físic d’una espècie de referència (normalment peixos) i s’analitza com canvia la disponibilitat d’hàbitat amb les variacions del cabal circulant mitjançant una simulació hidràulica. L’aplicació informàtica és el PHABSIM (Physical Habitat Simulation System) que deriva d’una metodologia de quantificació de l’hàbitat HEP (Habitat Evaluation Procedure, USFWS, 1981). Es tracta d’un model de simulació hidràulica i del microhàbitat dissenyat per a quantificar els microhàbitats disponibles per a una espècie objectiu en funció de diferents valors de cabal. Combina criteris relacionats amb la descripció empírica de les característiques estructurals de l’hàbitat amb simulacions de distribució de profunditats i velocitats del flux i amb la idoneïtat de l’hàbitat per a una espècie objectiu. El cabal ambiental es defineix com el punt de canvi de la pendent que relaciona la quantitat d’hàbitat (WUA; Weighted Usable Area) amb el cabal. Aquesta metodologia s’entén com un procés format per diferents activitats que proporciona un marc de decisió de la gestió de recursos hídrics, anàlisi i solucions multidisciplinars.

La utilització de la metodologia IFIM requereix la utilització de criteris d’idoneïtat de les espècies, i per tant, es necessita l’aportació d’experts en la matèria, així com la comprovació de les dades de camp en indrets específics. En el seu procediment de càlcul no es consideren les relacions inter i intraespecífiques, molt importants en la dinàmica de les poblacions piscícoles, ni tampoc els possibles canvis de morfologia de la llera després de les avingudes. Cal destacar la incertesa produïda per l’aplicació de les corbes de preferència, que poden variar en diferents èpoques de l’any i d’un curs fluvial a un altre, dificultant la determinació del cabal que produeix una major proporció d’hàbitat potencialment útil.

Segons el tipus de simulació que es dugui a terme s’identifiquen tres subtipus de mètodes diferents:



a) Mètodes unidimensionals (1D): Els programes per a modelització unidimensional més utilitzats són el RHABSIM (River Habitat Simulation) o el RHYABSIM (River Hydraulics and Habitat Simulation; Jowet, I.G., 1997). Aquests models permeten representar la variabilitat de la morfologia de la llera i determinar les característiques del flux (velocitat i calat) en diferents transsectes o seccions de càlcul per tal d’obtenir la quantitat d’hàbitat disponible per l’espècie objectiu en funció del cabal. Per això prèviament s’han de caracteritzar a camp un número determinat de punts que formen part de les seccions. Aquestes s’han de situar en indrets on es produeixin canvis importants d’energia del flux, s’hi ha de poder realitzar aforaments i s’han de poder representar les diferents unitats hidromorfològiques del riu.

Els models de simulació de l’hàbitat físic en una dimensió permeten predir les condicions hidràuliques en cert rang de cabals pròxims als de calibratge, dificultant-ne la previsió fora d’aquests cabals mesurats a camp. Aquests models han rebut diverses crítiques relacionades amb les situacions hidrodinàmiques complexes, com ara els fluxos de retorn que es generen darrera dels obstacles, els remolins o el comportament transitori, ja que no són capaços de representar aquests fenòmens. Així, l’aplicació d’aquests models es restringeix en aquells casos on no es detectin aquestes situacions.

b) Mètodes bidimensionals (2D): Permeten caracteritzar formes hidràuliques complexes, especialment en àrees on les velocitats són molt altes, als remolins i on els règims de cabal varien ràpidament (Leclerc et al., 1995; Hardy, 1998; Katopodis, 2003; Hardy and Addley, 2003). El seu propi esquema de discretització permet representar numèricament les dades de topografia i l’estructura matemàtica que defineix l’equilibri del flux de manera molt més precisa. Igualment, la utilització de models hidràulics multidimensionals permeten incloure altres tipus de variables com la distància al refugi, l’exclusió de zones amb presència de predadors i altres dades sobre la jerarquia de les espècies.

Els mètodes bidimensionals requereixen un major volum d’informació recollida a camp . Així, la precisió de la simulació de velocitats sobre tot el tram estudiat depèn de manera directa de la precisió en la definició de la geometria del tram i de les característiques dels grids d’elements finits utilitzats en el model per a representar el terreny (Tarbet i Hardy, 1996).

Els models hidràulics en dues dimensions són capaços de simular i analitzar l’impacte físic de les modificacions que es donin en la morfologia de la llera o del substrat. També permeten l’aplicació d’altres models de simulació de transport – difusió, que poden tenir en compte un rang més ampli de variables abiòtiques, com el transport de sediment, la distribució de contaminants o el règim tèrmic, interpretant-los de forma espacial quan es combinen amb tecnologies dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).

Pàg.32



c) Models tridimensionals (3D): La principal limitació en l’aplicació d’aquests models recau en la potència computacional necessària. En un futur proper podrien jugar un paper rellevant en la simulació de situacions de flux amb fenòmens complexes, en el context d’estudi de l’hàbitat (Leclerc, 2002). Els fluxos secundaris en meandres o remolins verticals darrere d'obstacles són algunes de les situacions que poden representar-se amb precisió amb aquest tipus de models.

El comportament transitori associat a curts períodes de temps i patrons de flux turbulent de caràcter local associats a substrat gruixut continuen sent qüestions per resoldre en els models 3D. Igualment cal notar que per a l’aplicació d’aquests models és necessària la disponibilitat de les preferències de les espècies en tres dimensions.

3.3.2.4. Mètodes holístics

Els mètodes holístics poden ser entesos com un procediment o un protocol d’actuació, ja que defineixen els cabals de manteniment a partir d’una solució consensuada mitjançant un anàlisi independent de la magnitud i distribució del cabal que requereixen els components de l’ecosistema fluvial objectiu. Aquests components poden ser aspectes biòtics, ecològics, perceptuals, socioeconòmics, culturals, etc.

Es tracta d’una aproximació global al sistema fluvial que inclou totes les formes de vida, així com el conjunt de processos biològics, físics i químics derivats de la seva pròpia organització estructural, funcional, espacial i temporal. La clau del seu anàlisi recau en identificar el paper que realitzen els cabals com a suport bàsic per tots els components o atributs de l’ecosistema fluvial.

Els bons resultats i la seva flexibilitat fan que sigui un mètode apropiat per ser utilitzat en rius de gran importància estratègica o de conservació, i també quan es preveuen processos de negociació complicats amb tots els agents implicats. És per això que s’utilitzen arreu del món des dels anys 90.

Les metodologies més habituals que segueixen aquest procediment són:

- Mètode BBM (Building Block Methodology; King et al., 2000): Es basa en la major importància de determinats cabals del règim hidrològic global per al manteniment dels ecosistemes en funció de la seva magnitud, duració, època de l’any i freqüència. Consisteix en un protocol sistemàtic de construcció d’un règim hidrològic modificat que permet preservar una sèrie d’aspectes i components biòtics, abiòtics, culturals i/o socials, prèviament identificats com a objectius de conservació.

Entre els principals avantatges d’aquest mètode cal destacar el seu caràcter global i integrador per l’anàlisi dels aspectes esmentats anteriorment, la facilitat de càlcul i la seva proximitat a la variabilitat natural del règim de cabals. Respecte els desavantatges cal destacar que té una



elevada dependència a l’existència de dades de cabals històriques i a la seva qualitat, a més de ser un mètode subjectiu, ja que en gran mesura depèn de la opinió de diversos especialistes.

- Mètode AHA (Australian Holistic Approach; Arthington et al., 1992): És un mètode similar a l’anterior, però funciona des d’un punt de vista diferent: l’aigua pertany al medi i la resta d’usuaris d’aquesta han d’acomodar-se, en funció dels excedents existents en cada lloc i moment. Difereix del mètode BBM en els requeriments corresponents als valors de conservació objectiu, així com en el protocol d’aplicació, que és menys estructurat.

- Mètode DRIFT (Downstream Response to Extended Flow Transformations Methodology; Brown & King, 1999): Aquest mètode pren atenció a la identificació dels nivells d’aigua dels rius que estan associats mitjançant un conjunt de funcions biofísiques, hidrològiques i hidràuliques. Posteriorment, diversos especialistes identifiquen les conseqüències biòtiques i abiòtiques del descens de cabals per sota d’uns determinats llindars, obtenint uns règims de cabals de manteniment en funció de diversos escenaris. Així, a diferència de la resta de mètodes holístics, aquesta és una metodologia de caràcter descendent, de manera que a partir de cabals alts s’obté el règim de cabals de manteniment.

- Mètode Benchmarking (Brizga et al., 2002): Està basat en l’avaluació del risc d’impacte ambiental donada una determinada gestió dels recursos hídrics a nivell de conca. Aquesta l’efectua un equip multidisciplinar.

- Mètode FLOWRESM (Flow Restoration Methodology; Arthington et al., 1995): Defineix els cabals que han de ser retornats al curs fluvial per a canviar el seu sistema de regulació en la direcció a l’estat previ a la intervenció.

- Mètode EPAM (Expert Panel Assessment; Swales & Harris, 1995): És un mètode basat en l’avaluació de la idoneïtat de determinats cabals ecològics sobre els components i processos propis dels ecosistemes fluvials, en casos concrets i mitjançant mecanismes de negociació.

3.3.2.5. Altres metodologies

Cal considerar un conjunt de mètodes de càlcul de cabals de manteniment a partir de l’avaluació dels requeriments per a diferents components del medi fluvial. Així doncs, atenent a objectius geomorfològics, necessitats de la vegetació ripària, la qualitat de les aigües, la conservació de la fauna silvestre, o fins i tot els aspectes paisatgístics i socioeconòmics, és possible calcular cabals de manteniment per trams de riu amb un objectiu concret.

Pàg.34



TIPUS DE MÈTODE

COMPONENTS CONSIDERATS

NECESSITAT DE DADES

NIVELL D’EXPERIÈNCIA

COMPLEXITAT I RESOLUCIÓ

DE RESULTATS

FLEXIBILITAT COST

Hidrològic Tot l’ecosistema (no específic)

Registres històrics de cabals verges o

naturalitzats

Dades ecològiques històriques

Hidrologia

Principis en ecologia B-M B-M B

Hidràulic

Requeriments hidràulics

genèrics de l’hàbitat aquàtic per a espècies

objectiu

Registres històrics de cabals

Variables de descàrrega hidràulica

típicament de seccions

Variables hidràuliques relacionades amb les necessitats d’hàbitat-cabal a nivell genèric

Hidrologia.

Una mica de modelització

hidràulica

Alguna experiència en ecologia

B-M B-M B-M

Hidrobiològic

Principalment hàbitat per a

espècies objectiu

Alguns consideren forma

del canal, transport de sediments, qualitat de

l’aigua, vegetació de ribera, fauna

silvestre

Registres històrics de cabals

Nombroses seccions transversals amb

múltiples variables hidràuliques

Dades d’idoneïtat de l’hàbitat per les

espècies

Hidrologia

Nivell avançat en modelització

hidràulica i de l’hàbitat

Especialista en ecologia sobre

necessitats físiques de les espècies

objectiu

M-A M-A M-A

Holístic

Tot l’ecosistema

Alguns consideren

aqüífers, zones humides,

estuaris, plana d’inundació, dependència

social de l’ecosistema, així

com els components

aquàtics i de la ribera

Registres de cabals

Nombroses seccions transversals amb

múltiples variables hidràuliques

Dades biològiques sobre cabals i hàbitat relacionades amb tots els requeriments de la

biota i dels components de

l’ecosistema

Hidrologia

Nivell avançat en modelització

hidràulica

Modelització de l’hàbitat en alguns

casos

Especialista en tots els components de

l’ecosistema

Una mica en requeriments

socioeconòmics

M-A A M-A

Taula 4. Quadre comparatiu de les línies metodològiques en l’estudi de cabals de manteniment.

(A: nivell alt; M: nivell mig; B: nivell baix). Font: Sánchez, R., 2007.



4. Proposta metodològica

Tot i que cada cop és més freqüent la utilització de tècniques hidrobiològiques basades en el mètode IFIM pel càlcul de cabals de manteniment, a l’estat espanyol existeix un gran ventall de propostes de càlcul que se centren en la utilització de criteris de tipus hidrològic.

Els actuals Plans de Conca també fixen uns cabals ecològics, que són molt diversos, i varien des de l’1% de l’aportació total (1% dels recursos totals de la conca del Xucar) fins al 10% de l’aportació mitjana anual. En la majoria dels casos aquests criteris no responen als requeriments ambientals reals dels ecosistemes aquàtics, sinó que estan calculats en funció dels recursos no utilitzats en la satisfacció d’altres demandes ja compromeses (MIMAM, 1998). Els requeriments ambientals a Espanya també s’han tractat amb caràcter normatiu a la legislació autonòmica relativa a la protecció de la pesca i conservació dels ecosistemes aquàtics.

Respecte el desenvolupament i aplicació de metodologies de càlcul de cabals de manteniment en un futur, s’observen algunes tendències a escala internacional. Així, hi ha una propensió l’aplicació jeràrquica de les diferents metodologies, amb 2 nivells principals com a mínim. El primer nivell comprèn les metodologies més utilitzades a escala regional, i són les tècniques basades en el càlcul de cabals de manteniment a partir de les sèries de registres històrics (mètodes hidrològics). L’aplicació d’aquests mètodes està molt estesa, i es preveu la seva aplicació en el futur, sobretot orientat als estudis de planificació.

En un segon nivell hi ha dues línies principals. En els països desenvolupats continua l’avanç de les metodologies de simulació de l’hàbitat (mètodes hidrobiològics), basats en el mètode IFIM. En canvi, en els països en vies de desenvolupament predominen els mètodes holístics, ja que les característiques d’aplicació són més econòmiques. L’aplicació d’aquestes tècniques s’està duent a terme a diversos països, i està fortament representat a Austràlia i Sudàfrica.

En el present estudi s’ha adoptat la següent metodologia, basada en el què dicta la recent Instrucción Técnica de Planificación Hidrológica (MIMAM, 2008) respecte el càlcul del règim de cabals de manteniment:

1. Caracterització hidrològica i fluvial dels rius objecte d’estudi.

2. Identificació de les principals problemàtiques respecte el règim de cabals i aplicació d’índexs d’alteració hidrològica.

3. Aplicació d’una selecció de mètodes hidrològics per a calcular cabals mínims.

4. Validació biològica mitjançant el càlcul amb mètodes hidrobiològics.

5. Estudi i caracterització de la comunitat piscícola.

Pàg.36



6. Determinació del règim de cabals de manteniment amb una distribució mensual de mínims.

A continuació s’exposa la metodologia seguida per a l’elaboració de cada apartat.

4.1. Caracterització hidrològica i fluvial

Inicialment es realitza una caracterització dels cursos fluvials objecte d’estudi des del punt de vista geogràfic, de les aportacions, o del tipus de massa d’aigua. Per fer-ho s’han utilitzat principalment les dades recollides a l’informe de Caracterización de la Demarcación y Registro de Zonas Protegidas (CHE, 2005).

En aquesta primera fase de la caracterització s’extrau informació important que serà emprada a l’hora de definir el règim de cabals de manteniment, com la superfície de la conca, orografia, lloc de naixement, longitud i desembocadura del curs principal, principals afluents, cabals i aportacions anuals, descripció del règim i principals afeccions antròpiques.

En una segona fase es realitza una caracterització hidrològica, elaborada a partir de la utilització de les dades del treball del Model de Recursos (ACA, 2002). Aquestes consisteixen en sèries de cabals mitjans diaris restituïts al règim natural entre els anys 1940 i 2000.

Les dades s’obtenen en 81 punts de càlcul repartits en la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona. Posteriorment s’han elaborat unes fitxes resum, que es recullen a l’annex 3: Caracterització Hidrològica. Aquesta caracterització hidrològica es basa en la classificació i descripció dels principals paràmetres hidrològics per tal de tenir una idea del comportament hidrològic de les zones d’estudi:

o Aportacions anuals en règim natural. o Aportacions anuals en règim natural classificades. o Dades característiques.

- Aportacions anuals mitjanes, mínimes i màximes. - Nombre mitjà de dies secs a l’any. - Cabal diari mitjà, mínim i màxim. - Cabal dominant (T=2 anys i T=7 anys).

o Cabals diaris mitjans mensuals. o Corba de cabals diaris classificats. o Estadístics mediambientals.

Els resultats obtinguts a partir de la caracterització hidrològica s’utilitzen per determinar la bondat dels cabals mínims obtinguts o per a determinar el rang de cabals en el que es realitza la validació hidrobiològica entre d’altres. És a dir, constitueixen el punt de partida i la base sobre la que es recolzen i validen els resultats del present estudi.



Una primera caracterització fluvial i hidrològica és doncs una eina que recull tota la informació prèvia indispensable per a calcular els cabals mínims i obtenir el règim de cabals de manteniment.

4.1.1. Metodologia per a la determinació de les hidroregions

Per a calcular la tipologia fluvial dels rius estudiats es parteix de la revisió de les dades de cabals mitjans diaris restituïts al règim natural (veure apartat 4.1) en 81 punts de la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona.

Per a cada punt de càlcul es determina el cabal mitjà mensual en una sèrie completa de 60 anys (període 1940 – 2000) per tal de poder-ne representar la seva variabilitat natural. Els cabals es transformen a aportacions mitjanes mensuals, les quals s’expressen en percentatge respecte l’aportació mitjana anual.

Amb el suport d’un programari estadístic es realitza un anàlisi clúster. A partir de la distància euclídea dels valors respecte el centre del grup es determina l’afinitat o no d’aquest punt de càlcul respecte els altres, determinant així diverses zones hidrològiques (o hidroregions) amb comportament o variabilitat hidrològica similar.

Els resultats es mostren a l’apartat 5.2., tipologia fluvial en funció del règim de cabals.

4.2. Identificació de principals problemàtiques i punts d’alteració hidrològica

4.2.1. Diagnosi de punts crítics

Partint del treball realitzat per la Universitat de Lleida per encàrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua Diagnòstic de punts crítics en cabals mínims de la xarxa hidrogràfica Catalana, s’identifiquen quins són els punts crítics dels rius estudiats.

S’entén com a punts crítics, els trams de riu sota una situació ecològicament crítica en matèria de cabals mínims; és a dir, trams de rius secs o excessivament regulats (Palau et al., 2002).

Els objectius de l’estudi de punts crítics van ser:

1. Identificació dels punts crítics de la Xarxa Hidrogràfica Catalana pel que fa a cabals mínims.

2. Cartografia de la localització dels punts crítics. 3. Disseny d’un índex que avaluï l’afecció de les obres hidràuliques sobre el medi aquàtic i

riberenc i, en definitiva, sobre l’ecosistema fluvial. 4. Calibració de l’índex per comprovar-ne l’eficàcia, a partir dels resultats obtinguts en els

corresponents treballs de camp. Adequació de l’índex i formulació definitiva.

Pàg.38



5. Aplicació de l’índex definitiu per tal d’obtenir una classificació dels punts mostrejats a tot Catalunya que resulti indicatiu del seu estat actual i útil per la gestió en matèria de manteniment.

6. Establiment del mètode més adient per el càlcul del cabal de manteniment, en funció dels valors de conservació preferents, la disponibilitat de dades i les característiques hidrològiques i hidràuliques pròpies.

En aquests treballs es va dissenyar i aplicar un índex per avaluar els efectes dels aprofitaments hidràulics sobre el medi aquàtic i riberenc, amb la posterior aplicació als punts més representatius de la xarxa hidrogràfica catalana.

Tant els treballs de gabinet com els de camp es van realitzar d’acord amb el següent esquema metodològic:

Identificació

punts crítics

Disseny índex

criticitat

Calibració

Treball de camp

Resultats

satisfactoris

Resultats no satisfactoris

Índex de

criticitat revisat

Treball de camp

Estudi i tractament de les dades

Resultats

Aplicació de l’índex als punts crítics

Selecció

Figura 1. Esquema metodològic de la diagnosi de punts crítics de cabals mínims.

Font: Diagnòstic de Punts crítics en cabals mínims a la xarxa hidrogràfica catalana. 2002.

La identificació de punts crítics es realitza a partir de la cartografia a escala 1:50.000 de l’ICC, ampliant la llista de punts en funció dels antecedents coneguts per part de l’Agència. Per a completar l’inventari de punts es planteja, com a criteri d’incorporació, que totes les tipologies



d’aprofitaments hidràulics hi siguin presents, recollint-se així, de forma implícita, els diferents problemes que aquestes obres hidràuliques originen en els ecosistemes fluvials.

Els elements que participen en la formulació de l’índex es troben detallats en l’annex 4. Aquests s’agrupen en tres categories segons la seva naturalesa i característiques, que són:

a) Impacte de l’obra: Caracterització de l’impacte de l’obra hidràulica i del règim de gestió de l’aprofitament.

b) Estat actual: Avaluació dels efectes de l’obra i de la gestió de l’aprofitament sobre el medi ambient i sobre altres usos lligats a l’aigua.

♦ Estat del medi fluvial: Índex de qualitat del bosc de ribera, de l’aigua, del macrobentos i una estimació general del grau d’alteració de la ribera.

♦ Usos actuals. L’existència d’alguns usos lligats a l’aigua com la pesca o esports d’aventura, en competència amb l’aprofitament, així com l’existència de figures de protecció legal s’avalua com un condicionant afegit a la valoració de cada tram considerat.

c) Criteris de gestió: Consideren l’ús actual de l’aigua en termes d’eficiència, estat de conservació de l’obra hidràulica, possibilitat d’aplicació de mesures atenuadores de l’afecció al règim natural, i recuperabilitat del medi.

L’expressió general que defineix l’índex de criticitat és la següent:

PEEf

REAIoIc ⋅⋅⋅

=

On: Ic: Índex de criticitat R: Recuperabilitat Io: Impacte de l’obra hidràulica EA: Avaluació de l’Estat Actual Ef: Eficiència en l’ús de les instal·lacions PE: Prioritat estratègica

L’índex de criticitat pot variar entre un rang de valors que oscil·la des de 1 fins a 1400.

Finalment, es fa una classificació en quatre categories, segons la pressió de regulació que comporten. Les classes establertes són les següents:

• Impacte sever. El percentatge del valor de l’índex respecte al seu valor màxim, és superior al 40% (Ic > 40%).

• Impacte alt. El valor de l’índex respecte al màxim se situa entre el 20-40% (20 ≤ Ic ≤ 40%).

Pàg.40



• Impacte moderat. El valor de l’índex respecte al màxim se situa entre el 10-20% (10 ≤ Ic < 20).

• Impacte baix. El valor de l’índex respecte al màxim és inferior al 10% (Ic < 10%).

Els resultats obtinguts a partir de l’aplicació de l’índex de criticitat es mostren a l’apartat 6.1.

4.2.2. Aplicació dels Índexs d’Alteració Hidrològica

El càlcul dels índexs d’alteració hidrològica s’utilitza per a determinar uns objectius respecte la naturalitat del règim hidrològic. També s’obtenen uns valors per a cada paràmetre que permeten avaluar si el règim hidrològic d’un sistema fluvial es troba en estat alterat o no i el grau d’allunyament respecte la naturalitat.

La metodologia es basa en els treballs realitzats per Richter (1996, 1997a, 1997b), i el seu principi és la caracterització dels atributs amb significat ecològic del règim de cabals i la seva transposició a una sèrie d’objectius de gestió. El rang complet de variació intra i interanual del règim hidrològic, així com les característiques associades de temporalitat, duració, freqüència i taxes de canvi, són crítiques en el manteniment de la biodiversitat i de la integració dels ecosistemes aquàtics (Poff, 1996).

Les característiques del règim hidrològic són útils per a valorar la integritat de l’ecosistema al llarg del temps, ja que aquest determina moltes de les característiques abiòtiques de l’ecosistema fluvial (oxigen dissolt, temperatura de l’aigua, sòlids en suspensió, mides de la granulometria, etc.), regula la morfologia del canal i de la plana, i a més, les sèries de cabal són molt més llargues que els registres de qualitat biològica.

Pel càlcul dels índexs d’alteració hidrològica (en endavant, IAH) s’ha utilitzat l’aplicació informàtica “Indicators of Hydrologic Alteration (IHA)” (versió 7.0.3, © 1996-2006, de The Nature Conservacy) que es basa en els treballs duts a terme per Richter et al. (1997 i 1998, entre d’altres). Aquest software s’està consolidant com una eina bàsica de treball per a la caracterització i estudi de les sèries de cabals, i la seva utilització és força habitual en altres països. A Espanya és possible que se’n generalitzi el seu ús al ser considerada una eina bàsica pel càlcul de cabals de manteniment a la conca de l’Ebre (MIMAM, 2004). El Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius HIDRI (ACA, 2006) ha adoptat els mateixos indicadors per a valorar el grau d’alteració del règim hidrològic dels sistemes fluvials de Catalunya.

Per analitzar els canvis entre dos períodes, el programa IHA fa servir el mòdul RVA (Range of Variability Approach), que en la traducció al català s’anomena Rang de Variabilitat Natural (RVN). Aquest utilitza la variabilitat del règim de cabals en estat natural per a comparar-la amb la situació presumptament alterada (o post-impacte), quantificant quins factors del règim hidrològic han estat alterats. Així, cada paràmetre dels IAH es divideix en tres categories per a



la sèrie de cabals en situació pre-impacte. Els límits entre les categories es basen en la utilització de percentils (per a un anàlisi amb estadístics no paramètrics) o en el nombre de desviacions estàndard que s’allunyen de la mitjana (per a un anàlisi paramètric).

Es recomana la utilització de l’anàlisi RVN mitjançant la utilització d’estadístics no paramètrics. A partir de la definició dels percentils 33 i el 67 es pot assegurar que en la majoria de les situacions els valors referents a la situació pre-impacte poden variar de categoria en la situació post-impacte, fent els resultats més fàcils d’entendre i interpretar (The Nature Conservacy, 2006).

El rang de variabilitat natural (RVN o RVA) del règim hidrològic es caracteritza a partir del càlcul de 33 paràmetres hidrològics de rellevància ecològica (veure apartat 6.2). Aquests es determinen a partir de sèries de cabal mitjà diari en règim natural (o sense alteració) i en règim alterat. Així, pel càlcul del nivell d’alteració de cada paràmetre s’utilitza el següent índex general:

[(Freqüència Observada – Freqüència Esperada) / (Freqüència Esperada)] * 100

On:

Freqüència Observada: Freqüència amb la que el paràmetre considerat pren valors dins del RVN en les observacions corresponents als anys de règim alterat.

Freqüència Esperada: Freqüència amb la que el paràmetre considerat pren valors dins del RVN en les observacions corresponents als anys amb règim natural.

L’alteració val 0 quan la freqüència observada correspon amb l’esperada. L’alteració és positiva (>0) quan els anys observats són superiors als esperats, i negativa (<0) quan el número d’anys observats és inferior al número esperat.

Per a l’anàlisi de la majoria dels paràmetres dels IAH es considera suficient disposar d’una sèrie de 20 anys per a representar la variabilitat natural. Igualment, es necessitarà més o menys dades en funció del grau de variabilitat climàtica, la freqüència o variabilitat de determinats paràmetres, la severitat de l’alteració hidrològica que es vol calcular o bé si l’objectiu final és la caracterització de la tendència central o del rang de variabilitat interanual.

El procediment pel càlcul dels IAH és el següent:

1. Aspectes previs: Creació del projecte, importació de les dades de cabals mitjans diaris. Definició de l’any hidrològic i nomenclatura de l’anàlisi que s’efectuarà.

2. Característiques de l’anàlisi: Es comparen dos períodes diferents, situant l’any en què es produeix l’afecció i l’anàlisi per separat dels períodes en situació pre-impacte i post-impacte.

Pàg.42



3. Selecció dels indicadors: Selecció del tipus d’estadístics a utilitzar: paramètrics (mitjana i desviació típica) o no paramètrics (mediana i percentils). En el present estudi s’han emprat els estadístics no paramètrics, ja que es considera que els cabals circulants no segueixen una distribució normal.

4. Obtenció i anàlisi de resultats: En forma de gràfics i taules, exportables en format excel de Microsoft. En aquest apartat es poden visualitzar els resultats procedents del grup de paràmetres dels IAH (veure Annex 5). Un cop obtinguts els resultats es revisen i s’analitzen per tal d’extreure les conclusions pertinents (veure apartat 6.2).

4.3. Metodologia i aplicació de mètodes hidrològics

En el present treball s’han seleccionat i aplicat una sèrie de mètodes hidrològics pel càlcul de cabals mínims en 81 punts de la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona. Un cop obtinguts els resultats, s’apliquen una sèrie de criteris per tal de seleccionar el mètode més adient per a cada tram de riu estudiat en funció del seu règim hidrològic en estat natural.

Per a la selecció de mètodes hidrològics a aplicar es duu a terme una aproximació seqüencial, amb els següents passos:

1. Revisió d’antecedents i panorama general de mètodes

En resposta a la creixent proliferació de criteris i mètodes hidrològics en tot el món s’opta per una revisió sistemàtica a partir de treballs reconeguts internacionalment, duent a terme una classificació dels tipus de mètodes (veure apartat 3.3.2).

2. Preselecció de mètodes

Donat que gran part dels mètodes de càlcul esmentats en la bibliografia especialitzada s’han realitzat per a rius de contextos biogeogràfics i sociopolítics molt diferents a l’àmbit d’estudi, es duu a terme una primera preselecció de mètodes atenent als següents criteris:

- Metodologies amb simplicitat de càlcul i facilitat d’aplicació, així com la viabilitat, disponibilitat i fiabilitat de les dades de partida necessàries.

- Metodologia provisional adoptada al Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre a l’espera de desenvolupar estudis específics per trams de riu: 10% de l’aportació mitjana interanual o el 5% si el cabal mitjà interanual supera els 80m³/s.

- Mètodes aplicats en el mateix context ecològic i sociopolític: QBM, Q347, Q330, 0,2Q300, 7Q2, 7Q10, 10Q5, ABF.



- Mètodes recomanats per la futura instrucció tècnica de planificació hidrològica. A rel de la publicació i aprovació definitiva del Real Decret pel que s’aprova el Reglament de Planificació Hidrològica a l’estat espanyol (RD 907/2007, de 6 de juliol) s’ha desenvolupat la Instrucción de Planificación Hidrológica (MIMAM, 2008), actualment en fase d’aprovació, on s’estableixen els criteris tècnics per a la homogeneïtzació i sistematització dels treballs d’elaboració dels plans hidrològics de conca i del càlcul de cabals de manteniment. Els criteris recomanats per aquesta instrucció són M21 o M25, RVA5 i RVA10.

3. Aplicació de mètodes hidrològics

Se seleccionen els següents mètodes hidrològics pel càlcul de cabals mínims:

- 10% Qmig - Q347 - Q330 - 0,2Q300 - 7Q2 - 7Q10 - 10Q5 - ABF - QBM i QBM sec - RVA5 - RVA10 - M25 mínim i mediana - M21 mínim i mediana

Aquests mètodes es calculen a partir d’una sèrie de cabals mitjans diaris restituïts al règim natural dels darrers 20 anys, representativa des del punt de vista hidrològic, consecutiva i amb variabilitat d’anys humits i secs. Aquestes dades provenen del Model de Recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua (2002).

4. Anàlisi dels resultats

En el present treball es considera que els mètodes de càlcul han de ser adequats en funció de les característiques de les masses d’aigua considerades, el tipus de règim hidrològic i les principals característiques ambientals dels trams de riu estudiats.

Després d’aplicar els mètodes prèviament seleccionats als punts de càlcul de la conca de l’Ebre, la Garona i Sénia es procedeix a realitzar una segona selecció a través d’un procés de revisió de coherència ecològica, geogràfica, hidrològica, considerant els següents criteris:

- Criteri de variabilitat: Per tal de conservar la biodiversitat, producció i sostenibilitat dels ecosistemes fluvials, cal remarcar el paper del medi físic variable (Poff et al. 1997). La gestió s’ha d’adaptar als canvis relacionats amb la dinàmica intrínseca dels ecosistemes, que és necessària per a la seva conservació a llarg termini (Smith & Malby, 2003). D’aquesta manera, se seleccionen mètodes que respectin la variabilitat hidrològica natural dels trams estudiats.

- Criteri del rang natural: Els canvis en la dinàmica dels ecosistemes s’han de produir dins el seu rang natural de variació, evitant produir un desequilibri més enllà de la seva capacitat de recuperació (Smith & Malby, 2003). En concret, els organismes aquàtics

Pàg.44



han evolucionat les seves estratègies vitals en resposta directa als règims naturals de cabals i els seus rangs de variació (Bunn & Arthingthon, 2002). Per tant, els resultats del càlcul de cabals mínims mitjançant mètodes hidrològics han de mantenir-se dins el rang de variació natural de cabals i especialment prop dels cabals mínims que es donarien de manera natural en els trams d’estudi.

- Criteri de coherència geogràfica i hidrològica: Per tal de comprovar la validesa dels resultats, es revisa que els cabals mínims escollits siguin creixents a mesura que ho és la superfície de conca, i que siguin coherents amb l’entrada d’afluents i amb l’aportació que aquests fan sobre la conca.

- Criteri de selecció en funció de les hidroregions: a partir del comportament hidrològic de cada tram de riu estudiat, es pot determinar la bondat de càlcul de cada mètode hidrològic en funció de la seva pertinència a una determinada hidroregió.

5. Selecció de mètodes

Tenint en compte els resultats obtinguts amb l’aplicació dels mètodes hidrològics seleccionats, es procedirà a la selecció d’un o diversos mètodes que fonamentin la proposta bàsica de cabals mínims, i que serà la base per a la posterior definició del règim de cabals de manteniment.

Els resultats de l’aplicació dels mètodes hidrològics agrupats per conca es poden consultar a l’annex 6: Resultats dels mètodes hidrològics. Els resultats es comenten per a cada punt de càlcul a l’apartat 7 de la present memòria.

4.4. Metodologia de la validació hidrobiològica

A partir dels cabals mínims obtinguts mitjançant els mètodes hidrològics, es realitza una validació dels mateixos a partir de les simulacions de l’hàbitat físic en 30 trams de riu, 14 dels quals se situen a les CIC, 15 a les conques catalanes de l’Ebre i 1 a la conca de la Garona.

La validació hidrobiològica es realitza mitjançant la simulació de la idoneïtat de l’hàbitat fluvial i es basa en la modelització hidràulica i l’ús de corbes de preferència de l’hàbitat per a l’espècie o les espècies objectiu, permetent obtenir corbes que relacionin el microhàbitat disponible per a diversos estadis vitals d’una espècie (hàbitat potencial útil) amb el cabal.

La disponibilitat d’hàbitat potencial útil s’estudia a partir de l’aplicació de models uni i bidimensionals de simulació de l’hàbitat físic: RHYHABSIM i River 2D.

Les metodologies de simulació de l’hàbitat físic assumeixen que la disponibilitat de microhàbitat és el principal condicionant i únic limitant de l’activitat vital i de la dinàmica de poblacions de l’espècie objectiu. Cal destacar que poden existir altres factors que regulin la població, com la



disponibilitat d’aliment, la proximitat a les zones de fresa, qualitat de l’aigua o competència inter i intraespecífica. Tanmateix, com que l’hàbitat físic disponible és una condició necessària per a la supervivència de l’espècie objectiu, es pot utilitzar com un indicador de la potencialitat de la població en un determinat tram de riu.

Els microhàbitats on viuen els peixos o altres espècies aquàtiques es representen, normalment, a partir de la descripció de tres variables abiòtiques principals:

• Velocitat mitjana de la columna d’aigua. Aporta informació sobre la despesa energètica necessària pels individus durant els desplaçaments, recerca d’aliment, etc.

• Profunditat de la làmina d’aigua. Es relaciona amb la penetració de la llum i amb la predació, ja que segons la terbolesa pot actuar com a refugi.

• Substrat. Té influència en la qualitat de les zones de fresa, producció d’aliment y les oportunitats de refugi.

Per a estimar els efectes de les variacions de cabal sobre l’hàbitat potencial útil per a diferents espècies objectiu es realitzen unes observacions generals, que es basen en les corbes que relacionen cada variable de microhàbitat amb la seva idoneïtat per a cada espècie (entre 0 i 1), sense considerar encara els períodes biològicament significatius. Aquestes són les corbes d’idoneïtat de microhàbitat (o corbes de preferència) que cal seleccionar.

La selecció de les corbes d’idoneïtat és un dels punts més delicats en el procés de simulació, ja que intervenen diversos factors en la decisió, i s’ha demostrat que és el factor fonamental per a la bondat dels resultats obtinguts. Per defecte, els programes de simulació de l’hàbitat emprats només accepten corbes de profunditat, velocitat i atributs (normalment substrat). Segons les corbes de preferència utilitzades, el seu format i la seva sensibilitat, s’obtenen resultats diferents per a cada rang de cabals simulats.

A partir de la selecció de cabals a emprar en la simulació, es calcula la corba hàbitat potencial útil (HPU) – cabal, per a cada corba d’idoneïtat de microhàbitat seleccionada. Aquesta corba avalua la variació de l’hàbitat disponible ponderat amb el cabal. Els mètodes més senzills d’estimació de cabals mínims consisteixen en avaluar la variació de l’hàbitat amb el cabal, observant canvis de pendent, punts òptims i pèrdues d’hàbitat respecte la situació de màxim hàbitat potencial del tram de riu estudiat. En cada època de l’any s’observen diferents corbes segons les espècies representatives o etapes de desenvolupament més sensibles respecte el cabal circulant. Aquesta funció també és la base per a la posterior generació de sèries temporals d’hàbitat i la generació d’escenaris que permeti avaluar els diferents règims de cabals proposats a partir dels mètodes hidrològics.

Els resultats d’hàbitat s’obtenen en termes d’hàbitat potencial útil (HPU) com a superfície ponderada per la qualitat de l’hàbitat. Aquesta representa el valor ponderat de superfície dividit per la longitud del tram de riu. Per aquesta raó les unitats del HPU són metres quadrats per

Pàg.46



metre de riu (m2/m). Aquest valor es pot traduir en termes de valor absolut, però és indiscutible que pugui variar en amplis rangs d’acord amb les condicions naturals del riu. És a dir, que per si sol té un valor limitat, i per això és convenient obtenir el resultat respecte la quantitat màxima d’HPU que podria tenir el tram en el cas ideal que es pogués escollir el cabal òptim. En altres paraules, per a treballar amb dades realistes i comparables, cal referir les dades d’HPU amb el màxim que hi podria haver en el tram de riu estudiat considerant el màxim potencial teòric del tram. S’anomena “potencial teòric” perquè aquest màxim no es correspon amb el màxim natural estimat a partir de sèries històriques de cabal, sinó amb el màxim observat en una corba HPU – Cabal (ACA, 2006).

El potencial màxim teòric de les corbes HPU no sempre es pot extreure d’un màxim absolut visible, i per aquest motiu, quan les corbes tenen un ascens sense mostrar un màxim, es poden utilitzar diferents criteris a l’hora de seleccionar-lo. Així, és possible seleccionar un màxim relatiu com a valor d’HPU màxim. També és possible utilitzar aquell valor màxim d’HPU corresponent al percentil 25 dels cabals diaris classificats, tal i com es recomana a la Instrucció de Planificació Hidrològica (MMA, 2008). Tot i això, en cas de no tenir corbes amb màxims relatius o tenir un percentil 25 superior al rang de cabals simulats, se selecciona el com a potencial màxim teòric el valor d’HPU corresponent al cabal màxim simulat, perquè s’entén que el propi rang de cabals simulats ja s’ha escollit amb l’objectiu que puguin ser habituals en condicions naturals, per exemple, fins el cabal mitjà diari del mes de mínima aportació, que sol ser més elevat que el cabal mínim ecològic que s’estableix a partir dels mètodes hidrològics.

Per analitzar els resultats adequadament, s’ha representat l’HPU en termes relatius, adimensionals, dividint el seu valor pel màxim estimat per a qualsevol cabal. S’ha simulat un rang de cabals per intentar observar la zona on s’estabilitza el valor d’HPU o bé on comença el descens de la corba.

A més d’analitzar les corbes resultants, la validació hidrobiològica dels cabals de manteniment ha d’emmarcar-se en els períodes biològicament significatius. És a dir, que en cada època cal saber quina és l’etapa vital dels peixos que és més sensible o que és més crítica per al manteniment de la població íctica. Per això, s’han avaluat els cabals per a cada espècie i estadi de desenvolupament, elaborant un quadre resum d’acord els períodes biològicament significatius.

La distribució de cabals mínims es determina comparant els cabals obtinguts a partir de mètodes hidrològics al resultat de la modelització de la idoneïtat de l’hàbitat, d’acord amb els següents criteris:

- Considerar el cabal corresponent al llindar de l’hàbitat potencial útil comprès dins l’interval del 50-80% respecte l’hàbitat potencial útil màxim.

- Considerar el cabal corresponent a un canvi significatiu de pendent en la corba de l’hàbitat potencial útil-cabal.



En el cas que s’observi una corba d’hàbitat potencial creixent i sense aparents màxims, el valor màxim podrà assumir-se com el de l’hàbitat potencial útil corresponent al cabal definit pel rang de percentils 10-25 dels cabals mitjans diaris en règim natural, obtingut d’una sèrie hidrològica representativa de, com a mínim, 20 anys.

Tanmateix, per a poder disposar de més informació en l’etapa d’implantació dels cabals de manteniment, s’han aplicat altres criteris per a determinar possibles cabals mínims per a una època, espècie i talla determinada. Aquests criteris es basen en la selecció dels punts de canvi de pendent de les corbes HPU – Cabal i altres percentatges de la corba diferents als 50-80% estudiats.

Els resultats obtinguts en la validació hidrobiològica del règim de cabals de manteniment es mostren a l’apartat 8.

A l’Annex 7 es pot consultar la metodologia seguida per a la realització del treball de camp. Es presenta una caracterització dels trams d’estudi i la recopilació de les dades necessàries per dur a terme la simulació de l’hàbitat físic. S’han elaborat unes fitxes resum amb les dades i resultats del treball de camp per a cada tram estudiat, que també s’adjunten a l’annex 7.

A l’Annex 8 es justifica i raona l’elecció de determinades corbes d’idoneïtat per a cada espècie objectiu i estadi de desenvolupament, especificant la metodologia i les dades emprades per generar-les.

D’altra banda, l’Annex 9 recull la metodologia, els criteris adoptats i els resultats obtinguts en la modelització de l’hàbitat en 1 dimensió, mentre que a l’Annex 10 es mostra la metodologia i els resultats obtinguts en la simulació de l’hàbitat físic en dues dimensions.

Pàg.48



4.5. Metodologia de l’estudi de caracterització de les poblacions íctiques

S’ha realitzat un estudi de caracterització de les poblacions íctiques en 10 punts de la xarxa fluvial de Catalunya, repartits en les conques de la Muga, Ter, Llobregat, Segre i Siurana (veure Annex 1: plànols).

Figura 2. Situació de les 10 infraestructures on s’ha caracteritzat les poblacions íctiques.

Els trams fluvials seleccionats mostren una elevada qualitat fisicoquímica de l’aigua, de manera que les alteracions en les comunitats de peixos siguin, a priori, per factors de gestió dels recursos hídrics i/o piscícoles (zones de pesca, repoblacions, etc.). Els trams mostren alguna alteració del règim de cabals circulants, ja sigui per la regulació efectuada en embassaments, derivació d’aigua per a regadiu i/o abastament o per a la producció d’energia hidroelèctrica.

De les 10 infraestructures seleccionades, s’ha mostrejat en els trams situats aigua amunt i avall mitjançant la captura d’exemplars vius amb la tècnica de la pesca elèctrica. Es mesura la longitud furcal i el pes de cada individu capturat, fent un anàlisi dels resultats a gabinet.

S’analitzen els resultats obtinguts segons les especificacions del protocol IBICAT, estudiant a més les variables de densitat d’individus, biomassa, classe de talles i estructura de la població



piscícola en cada tram. Posteriorment es comparen amb el règim d’explotació hidrològic de la infraestructura.

L’estudi permet diagnosticar l’estat de la població íctica de cada indret, determinant les causes que han modificat l’estructura i composició de la comunitat. Els resultats es presenten de forma resumida a l’apartat 9 de la present memòria.

L’Annex 11 descriu amb detall la metodologia utilitzada per a dur a terme aquesta caracterització de les poblacions íctiques, així com els resultats detallats obtinguts en cada punt mostrejat.

4.6. Criteris de selecció del cabal de manteniment

A partir l’aplicació dels criteris presentats a l’apartat 4.3 se selecciona el mètode hidrològic més adequat per a l'establiment del cabal mínim per a cada tram de riu estudiat. A l’apartat 7 es mostra la discussió dels resultats d’aplicació dels mètodes hidrològics per a cada tram de riu, que permeten seleccionar el cabal mínim més adequat per a cada conca estudiada

Adicionalment, a partir dels resultats obtinguts en les simulacions de l’hàbitat físic, es procedeix a la validació del règim de cabals de manteniment tenint en compte els condicionants biològics. Aquests resultats poden permetre l’ajust del règim de cabals de manteniment, sobretot durant les negociacions amb els usuaris en el procés d’implantació. D’altra banda, es té especial cura en aquells trams on sigui prioritari garantir el règim de cabals, com són les masses d’aigua protegides, les que abasteixen zones humides, etc. Aquests criteris es mostren en els apartats del capítol 10 de la present memòria.

La integració i determinació final del cabal base de manteniment a partir de la selecció del mètode hidrològic, i els resultats de la simulació dels hàbitats en determinats trams fluvials estratègics i representatius, es realitza de la següent manera:

1. En aquells trams on es disposa de valors de cabals ambientals obtinguts simultàniament a partir de mètodes hidrològics (prèviament analitzats i seleccionats) i mètodes de simulació del hàbitat, i el mètode de simulació del hàbitat es considera adequat i representatiu de la zona analitzada:

a. Si, el valor del mètode hidrològic supera o és inferior al rang de valors més restrictius per a les espècies piscícoles analitzades entre el 50 i el 80% de l'HPU analitzats a través dels mètodes de simulació de l'hàbitat, llavors es realitza una mitjana aritmètica entre el valor obtingut mitjançant el mètode hidrològic, i el valor més proper del rang de valors obtinguts en la simulació de l'hàbitat.

b. Si, el valor del mètode hidrològic es situa dins del rang de valors més restrictius per a les espècies piscícoles analitzades entre el 50 i el 80% de l'HPU analitzats

Pàg.50



a través dels mètodes de simulació de l'hàbitat, llavors es es considera el valor obtingut mitjançant el mètode hidrològic seleccionat

2. En aquells trams on es disposa de valors de cabals ambientals obtinguts simultàniament a partir de mètodes hidrològics (prèviament analitzats i seleccionats) i mètodes de simulació del hàbitat, però el mètode de simulació de l'hàbitat no es considera adequat ni representatiu de la zona analitzada, llavors s'usa el mètode hidrològic seleccionat més proper als valors obtinguts en la simulació de l'hàbitat

3. En aquells trams on es disposa tan sols de valors de cabals ambientals obtinguts simultàniament a partir de mètodes hidrològics (prèviament analitzats i seleccionats), sense la existència de mètodes de simulació de l'hàbitat, però s'extrapolarà la reducció o increment sobre el cabal seleccionat mitjançant el mètode hidrològic seleccionat a partir del percentatge d'increment o reducció obtinguts en trals per sobre o per sota (trams fluvials comparables) on existeixi una simulació de l'hàbitat.

El cabal obtingut és la base sobre la que es realitza la modulació mensual en funció de la variabilitat hidrològica en règim natural. A efectes pràctics, aquesta modulació s’efectua segons la classificació en hidroregions, de manera anàloga al que es va realitzar en els treballs d’elaboració del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (ACA, 2006). El cabal base mai serà inferior a 25 L/s, ja que es considera que aquest cabal és el llindar per sota del qual els sistemes fluvials poden patir severes aleracions.

Amb objecte de completar el règim de cabals de manteniment s’estudien les grans infraestructures de regulació de cabals, de manera que es pugui programar la magnitud i època en què sigui més convenient l’alliberació dels cabals generadors: petites crescudes que contribueixen al manteniment de la qualitat hidromorfològica dels cursos fluvials. Aquests es tracten específicament a l’annex 14.

En èpoques de sequera, és a dir, anys amb aportacions hídriques inferiors a les habituals, s’ha considerat un règim de cabals de manteniment de sequera, de manera que permeti mantenir, com a mínim, la vida piscícola dels rius. Aquests es mostren a l’annex 15: cabals de sequera.

A l’apartat 10 de la present memòria es mostra la proposta de règim de cabals de manteniment adoptada. Aquesta es presenta específicament a l’annex 13.



5. Caracterització fluvial

5.1. Descripció de la part catalana de les conques de l’Ebre (excepte eix principal de l’Ebre) i la Garona

A continuació es presenta una breu descripció de les principals característiques físiques i hidrològiques de les conques estudiades.

5.1.1. Conca de la Garona

La Garona és l’únic riu de Catalunya que desemboca a l’oceà Atlàntic. Neix a la Vall de Ruda, a l’estany Gelat de Saboredo, i després de creuar la Vall d’Aran formant un arc en direcció nord-oest desemboca a l’estuari de la Gironda (França), amb un recorregut total d’uns 647 km.

La part catalana de la conca de la Garona se situa a l’extrem nord-occidental de Catalunya, i ocupa una superfície d’uns 546,2 km², el que representa un 1% de tota la seva conca (55.000 km²).

Figura 3. Situació de la conca de la Garona.

A la frontera francesa la Garona té un cabal mitjà diari en règim natural d’uns 19,3 m³/s, amb una aportació mitjana anual de 609,4 hm³, segons el Model de Recursos de l’ACA. En aquest indret el riu té un règim nival, mostrant els cabals màxims en els mesos de desgel (abril – juny) i els mínims durant els mesos de gener i febrer.

Entre els principals afluents destaca el riu Valarties, afluent pel marge esquerre, amb una superfície de conca de 49,4 km² i un cabal mitjà anual en règim natural de 2,29 m³/s, i el riu

Pàg.52



Toran, afluent pel marge dret, que aporta un cabal mitjà diari d’uns 0,98 m³/s amb una superfície de conca de 55,5 km².

A la part catalana de la conca de la Garona cal destacar la presència de nombroses infraestructures per a la derivació de cabal, destinades principalment a la producció d’energia hidroelèctrica, tot i que la capacitat de regulació de les mateixes és baixa. A les capçaleres dels afluents és on hi ha una major regulació de cabal, tant per a la producció hidroelèctrica com per abastament a la població.

5.1.2. Conca de la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana drena una conca estreta i allargada, situada entre Catalunya i Aragó. El curs principal neix a la Vall d’Aran, a més de 2.400 metres d’altitud, i després de recórrer uns 130 km en direcció sud desemboca al riu Segre al terme municipal de Corbins.

La conca de la Noguera Ribagorçana ocupa una superfície aproximada de 2.031 km². A la confluència amb el Segre té un cabal mitjà diari en règim natural de 20,88 m³/s, amb una aportació mitjana anual de 658,92 hm³.

Figura 4. Situació de la conca de la Noguera Ribagorçana.

La capçalera del riu té un règim fluvial de tipus nival, on el màxim cabal es produeix durant els mesos de desgel (abril – juny) i el mínim en els mesos d’hivern. A partir dels embassaments de les Escales i Sopeira el curs principal presenta un règim nivopluvial.

Dels seus afluents cal destacar-ne la Noguera de Tor, que conflueix amb la Noguera Ribagorçana aigua amunt de Pont de Suert, amb un cabal mitjà diari en règim natural de 6,43



m³/s i una superfície de conca d’uns 247,7 km². El riu Valiera és un afluent pel marge dret, i aporta un volum mitjà anual d’uns 94,36 hm³, amb un cabal mitjà diari de gairebé 3 m³/s. Altres afluents de menor entitat són el Llauset i el Sant Nicolau.

Al llarg del curs de la Noguera Ribagorçana s’han construït diversos embassaments que en regulen el seu cabal: Escales, Canelles i Santa Anna. Aquests serveixen per a la producció d’energia hidroelèctrica, per subministrar aigua als canals de Pinyana i Catalunya-Aragó i per l’abastament a diverses poblacions de la zona.

5.1.3. Conca de la Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa constitueix uns dels eixos de drenatge principals del sector nord-occidental de Catalunya. El seu naixement se situa al Pla de Beret, i després de recórrer uns 150 km en direcció sud conflueix amb el riu Segre pel seu marge dret, just aigua avall de l’embassament de Camarasa.

La conca de la Noguera Pallaresa ocupa una extensió de 2.811 km2, i a la confluència amb el Segre presenta un cabal mitjà diari, en règim natural, d’uns 38,27 m³/s, el que representa una aportació anual mitjana de 1.207,8 hm³.

La capçalera del riu té un règim fluvial de tipus nival, de manera que els màxims cabals es donen al mes de maig, i els mínims es produeixen durant els mesos d’hivern. Aigua avall de la confluència amb la Noguera de Cardós el règim nival s’atenua lleugerament, mostrant un règim nivopluvial a partir d’aquest punt.

Figura 5. Situació de la conca de la Noguera Pallaresa.

Entre els principals afluents destaca la Noguera de Cardós, que també recull les aigües de la Noguera de Vallferrera i del riu de Tor. Desemboca a la Noguera Pallaresa pel seu marge

Pàg.54



esquerre, aigua amunt de Llavorsí, i en aquest punt presenta un cabal mitjà diari en règim natural de 8,65 m³/s, amb una superfície de conca de 440,9 km².

El riu Escrita, que també incorpora les aigües procedents del riu de Peguera, conflueix amb la Noguera Pallaresa pel marge dret, aigua avall de l’embassament de la Torrassa. Amb una superfície de conca de 78,9 km² aporta un cabal mitjà diari en règim natural de 1,64 m³/s.

El Flamisell és el principal afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret. Drena una conca d’uns 350 km², i conflueix a l’alçada de la Pobla de Segur amb un cabal mitjà diari de 5,07 m³/s.

S’han construït diversos embassaments per a la regulació de cabal, tan per a la producció d’energia hidroelèctrica com pel reg agrícola i l’abastament: pantà de Borén, la Torrassa, Talarn (Sant Antoni), Terradets i Camarasa. Cal destacar que a les parts altes de la Noguera Pallaresa existeix una gran variabilitat en el règim de cabals regulats degut a la diversitat d’usuaris que utilitzen l’aigua per a finalitats lúdiques i recreatives, com la pesca esportiva o els esports d’aventura.

5.1.4. Conca del Segre

El Segre és el principal afluent de l’Ebre en territori català. Neix a la Cerdanya francesa, al massís del Puigmal, i descriu un recorregut en direcció oest i sud-oest, per desembocar al riu Ebre dins de l’embassament de Riba-roja, després d’haver recorregut un total de 265 km.

La conca del Segre té una superfície aproximada de 22.740 km², que inclou les subconques de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, a més del Cinca. A la confluència amb l’Ebre presenta un cabal mitjà diari, en règim natural, d’uns 188,55 m³/s, que representa una aportació mitjana de 6.440 hm³/any.

Des del seu naixement fins a Isòvol el Segre mostra un règim fluvial de tipus nival. A mesura que creix la superfície de conca aquesta influència disminueix, passant a tenir un règim nivopluvial, amb una major influència de les aportacions dels afluents.



Figura 6. Situació de la conca del Segre.

Els principals afluents del Segre aigua amunt de l’embassament d’Oliana són la Valira, la Vansa i el Sellent. El primer conflueix pel marge dret del Segre, i drena una conca d’aproximadament 539,8 km², aportant un cabal mitjà diari en règim natural de 10,85 m³/s. La Vansa conflueix pel marge esquerre, aportant un cabal mitjà diari en règim natural de 2,13 m³/s. El Sellent té una conca d’aproximadament 68,2 km². La seva afluència al Segre es fa pel marge dret, dins el vas de l’embassament d’Oliana, on té un cabal mitjà diari de 0,46 m³/s.

Aigua avall de l’embassament d’Oliana, els principals afluents del Segre considerats en el present estudi, exceptuant el Cinca i les Nogueres Ribagorçana i Pallaresa, són el Llobregós i el Sió, que tenen una superfície de conca de 602,3 i 516,8 km², respectivament. El comportament clarament mediterrani d’aquests dos rius implica que el cabal mitjà diari en règim natural sigui molt baix: 0,8 m³/s en el cas del Llobregós i 0,59 m³/s en el cas del Sió.

Les capçaleres de la conca conserven força bé el règim natural de cabals, tot i que des de Coll de Nargó fins a Balaguer, presenta un règim hidrològic fortament modificat pels embassaments d’Oliana, Rialb i de Sant Llorenç de Montgai, a més de les infraestructures de derivació d’aigua per a diversos canals de regadiu, com el canal Urgell.

És un fet observable la reducció que han patit les aportacions del riu Segre en la seva capçalera a partir dels anys 80 i fins a l’actualitat. Independentment del creixement dels consums d’aigua a la seva conca, hom apunta com una possible causa l’augment de la demanda hídrica per a la massa forestal, que actualment ocupa bona part de les superfícies d’antics conreus, tot i que es tracta d’un debat encara obert.

Pàg.56



L’anàlisi de l’evolució de la pluviometria indica una certa reducció dels valors anuals promig, però en un ordre de magnitud molt inferior al descens de les aportacions. Així, sense una reducció apreciable de la pluviometria mitjana, s’observa un augment constant i sostingut de les temperatures mitjanes integrades en l’àmbit del Segre alt, que comporta un creixement sostingut de l’evapotranspiració.

La reducció de les aportacions de la capçalera del riu Segre podria tenir el seu origen, almenys de forma parcial, en l’increment de les temperatures al llarg dels darrers anys. De fet, és probable que aquest comportament sigui fruit de diferents efectes superposats, entre els que destaquen una lleugera reducció de la pluviometria, els possibles canvis en els usos del sòl i la tendència sostinguda de l’increment de temperatura, que a més pot tenir una incidència directa en la pèrdua de la coberta nival i en els processos de sublimació de la neu. L’efecte d’un mantell nival menor i/o que es fon abans també produeix un avançament en els cabals de desgel, els més importants dels rius pirinencs.

5.1.5. Conca del Siurana

La conca del riu Siurana se situa al sector sud de Catalunya. El curs fluvial neix a la serra de Prades i després de fer un recorregut en direcció oest – sudoest conflueix amb el riu Ebre entre els nuclis de Gràcia i Móra d’Ebre.

La seva conca ocupa una superfície aproximada d’uns 621,4 km², i aporta un cabal mitjà diari en règim natural d’uns 2,68 m³/s, que suposa una aportació mitjana de 84,65 hm³/any. Té un règim fluvial de tipus pluvial, amb una estacionalitat molt marcada i mínims molt acusats a l’estiu.

Figura 7. Situació de la conca del Siurana.



Entre els seus afluents destaca el riu Montsant, que conflueix pel marge dret, amb un cabal mitjà diari en règim natural a l’embassament de Margalef de 0,35 m³/s. La riera de Capçanes és el principal afluent pel marge esquerre, i a l’alçada de l’embassament de Guiamets té un cabal mitjà diari en règim natural de 0,31 m³/s.

Així, els tres eixos principals de la xarxa de drenatge de la conca del Siurana tenen un embassament: Siurana, Margalef i Guiamets. Aquests poden alliberar un cabal força constant, disminuint els períodes en què el riu tradicionalment s’asseca.

5.1.6. Conca de l’Algars

El riu Algars és un dels principals afluents del Matarranya. La seva conca se situa a la part sud occidental de Catalunya, estenent-se sobre la línia fronterera que separa Catalunya i Aragó. La seva conca ocupa una superfície d’uns 401,4 km², amb una aportació mitjana anual en règim natural d’uns 27,59 hm³. A la seva afluència amb el Matarranya, a la localitat de Nonasp, té un cabal mitjà diari de 0,87 m³/s.

Té un règim fluvial de tipus pluvial, amb una marcada influència mediterrània. Així, els cabals màxims es donen durant la primavera i la tardor, mentre que els mínims, molt acusats, es produeixen durant els mesos de juliol i agost.

Figura 8. Situació de la conca de l’Algars

Pàg.58



5.1.7. Conca del Riu Sénia

La conca del riu Sénia se situa al límit meridional de Catalunya, entre els límits de Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Neix als Ports de Tortosa, i després de recórrer menys de 50 km en direcció sud-est desemboca al Mediterrani, prop de la localitat d’Alcanar.

La conca del riu Sénia té una superfície d’aproximadament 266,2 km². A la desembocadura té un cabal mitjà diari en règim natural d’1,8 m³/s, que representa una aportació mitjana de 56,96 hm³/any. Té un règim fluvial típicament mediterrani, amb uns cabals mínims durant els mesos de juliol, agost i setembre. Altrament, els cabals màxims es donen durant els mesos d’hivern.

Entre les principals infraestructures, destaca l’embassament d’Ulldecona, situat al terme municipal de la Pobla de Benifassà. A l’alçada del municipi de la Sénia, existeixen diverses derivacions de cabal que abasteixen els regadius de la zona, on comença a disminuir la qualitat de l’aigua.

Figura 9. Situació de la conca del Sénia.

5.2. Tipologia fluvial en funció del règim de cabals (Hidroregions)

La variabilitat hidrològica és un element que condiciona, de manera natural, l’estructura del canal fluvial, la diversitat d’hàbitats i la caracterització de les comunitats fluvials i les seves interaccions, i és també un descriptor que cal tenir en compte a l’hora d’assignar el règim de cabals de manteniment.

Per tal de contrastar i avaluar la variabilitat hidrològica dels principals sistemes fluvials de la part catalana de les Conques de l’Ebre, Garona i Sénia, s’han restituït els règims de cabals



naturals a través del Model de Recursos adoptat per l’Agència Catalana de l’Aigua, un model de transformació precipitació/escolament que, ajustat simultàniament amb els cabals circulants en les estacions d’aforament amb registres validats, i amb l’anàlisi dels usos registrats en cada tram, permet obtenir els cabals en règim natural i la seva variabilitat temporal, en aquest cas a nivell diari.

Analitzant la restitució al règim natural de les aportacions diàries des del 1940 fins al 2000, i utilitzant un element de caracterització de la variabilitat temporal, com la matriu de similitud dels percentatges d’aportació mensual, s’ha pogut definir el tipus de variabilitat del règim hidrològic en les estacions analitzades (veure figura 11).

En aquesta tipificació hidrològica tan sols s’han tingut en compte elements de caracterització de la variabilitat temporal relativa dels règims de cabals naturals, ja que l’objecte d’aquesta agrupació és determinar zones o trams de riu amb variabilitat hidrològica temporal similar, sense tenir en compte la magnitud, la freqüència de les crescudes o altres elements de caracterització.

Cal notar que pel càlcul de les hidroregions a les conques catalanes de l’Ebre únicament s’han utilitzat les dades de cabal procedents de 81 punts de càlcul, a diferència dels treballs duts a terme en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, on se’n van utilitzar 320. Així, els resultats permeten realitzar una primera aproximació al comportament hidrològic general, determinant les hidroregions per a petites conques i els grans eixos fluvials.

Els diferents tipus de règim hidrològic considerats, tant en el present estudi com en el PSCM són:

Tipus A. És l’associat a rius de clima mediterrani més humit o amb capçaleres de pluviometria elevada. Rius permanents i que rarament s’assequen. En general, correspon a règims amb màxims acusats a la primavera.

► Subtipus A1. És el característic de rius d’alta muntanya mediterrània, on el règim nival és notori, la qual cosa fa que els mínims es produeixin a l’hivern, i els màxims s’associïn al desglaç a la primavera. Correspon a la capçalera del Segre fins a l’assut d’Isòvol, el Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa fins a la confluència amb la Noguera de Cardós, el riu Escrita, el riu Peguera, la Noguera de Vallferrera, la Noguera de Cardós fins a la confluència amb la N. de Vallferrera, el Tor, el Flamisell fins a l’embassament de Sallent, la Noguera Ribagorçana fins a l’embassament de Sopeira, la Noguera de Tor, Sant Nicolau, Llauset, el Valiera i tota la conca de la Garona (Toràn, Valarties i Garona).

► Subtipus A2. S’observa en rius on el règim de tipus A1, descrit anteriorment, s’atenua lleugerament amb el creixement de la superfície de la conca i a conseqüència d’una continuïtat més gran en les aportacions laterals (rius grans i amb aportacions més o menys regulars). Correspon tot el Segre des de l’assut de Pont de Bar, la Vansa, el Sellent, la Noguera Pallaresa des de Gerri de la Sal fins a la confluència amb el Segre, la Noguera de Cardós des de la

Pàg.60



confluència amb la N. de Vallferrera fins a l’afluència amb la N. Pallaresa, el Flamisell des de l’embassament de Sallent fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana des d’aigua avall de Sopeira fins a la confluència amb el Segre.

► Subtipus A3. És el característic de rius de zones amb clima humit, o amb capçaleres més aviat plujoses, generalment amb una conca petita, i que poden presentar un fort estiatge a causa d’un clima força extrem (hiverns plujosos, sense neu, i estius secs). No hi ha representants d’aquests tipus a la part catalana de les conques de l’Ebre però sí a les CIC.

Tipus B. És l’associat a rius de clima mediterrani poc plujosos, i que habitualment s’assequen a l’estiu (rius estacionals i temporals) o, fins i tot, bona part de l’any (rius intermitents i efímers). Règims estacionals amb mínims acusats a l’estiu.

► Subtipus B1. És el característic de rius de zones seques però amb una important aportació d’aigües subterrànies, que donen lloc a règims més regulars dels esperats a priori. No hi ha representants d’aquests tipus a la part catalana de les conques de l’Ebre, però sí a les CIC.

► Subtipus B2. És el règim característic que correspon a bona part del rius mediterranis, amb una gran estacionalitat caracteritzada per importants mínims a l’estiu. Aquest subtipus el constitueixen rius que a causa de les mides de conca que presenten, relativament petites, i pel fet que estan associats a règims pluviomètrics mediterranis, donen lloc a una estacionalitat molt marcada. A les conques catalanes de l’Ebre aquesta hidroregió està representada pels rius Siurana, Montsant, Capçanes, Sénia i l’Algars.

► Subtipus B3. En aquest grup s’inclouen les rieres i torrents que no han entrat en el sistema de classificació perquè no es disposa de dades foronòmiques per manca de cabals de manera més o menys constant. Es tracta de petits trams de riu, de petita conca de drenatge, i de rieres litorals no associades a sistemes càrstics ni aqüífers, que tan sols drenen aigües de pluges, i que mostren una temporalitat i variabilitat elevades en el règim de cabals (rius temporals, intermitents i efímers). Aquests trams fluvials poden arribar a romandre secs, de manera natural, fins a 250 dies a l’any, i alhora presentar crescudes elevades de manera puntual. A la part catalana de les conques de l’Ebre correspon al Corb, Set, Ondara.

► Subtipus B4. Correspon a una variant del tipus B2. Es tracta de rius mediterranis, amb una estacionalitat molt marcada i caracteritzada per tenir cabals molt baixos a l’estiu. La resta de l’any transporten molt poc cabal, ja que se situen en zones de pluviometria molt baixa. En aquest grup s’inclou el Sió i el Llobregós.

La representació gràfica dels diferents hidrogrames anuals estudiats i la seva agrupació per subtipus hidrològics es mostra a la següent figura:



Figura 10. Règim de cabals mensuals restituïts (règim natural) en els trams fluvials de la

conca de l’Ebre.

Pàg.62



HIDROREGIONS CONQUES TRAMS DE RIU

Noguera Pallaresa

Noguera Pallaresa fins a la confluència amb la N. de Cardós, Escrita, Peguera, Noguera Vallferrera complet, Noguera de Cardós fins a la confluència amb la N. de Vallferrera, el Tor, Flamisell a l’embassament de Sallent.

Noguera Ribagorçana

Noguera Ribagorçana des de Baserca fins a Sopeira, Valiera, Noguera de Tor, Sant Nicolau, Llauset.

Garona Garona, Valarties, Toran.

A1 Règim nival

Segre Segre fins a l’assut d’Isòvol, la Valira, el Querol.

Segre Riu Segre des del Pont de Bar fins a la confluència amb l’Ebre, Sellent, la Vansa.

Noguera Pallaresa

N. Pallaresa des de la confluència amb la N. de Cardós fins a la confluència amb el Segre, Noguera de Cardós aigua avall de la N. Vallferrera, Flamisell a la Pobla de Segur.

A2 Règim nivo-pluvial


Noguera Ribagorçana des del Pont de Montanyana fins a l’afluència amb el Segre.

Siurana Montsant, Capçanes i Siurana complet.

Algars Riu Algars complet. B2 Règim mediterrani

Sénia Riu Sénia complet.

Corb Corb complet.

Set Set complet. B3 Règim temporal

Ondara Ondara complet.

Llobregós Llobregós complet. B4

Règim mediterrani

sec Sió Sió complet.

Un cop agrupades les estacions analitzades segons el règim natural, a cada un d’aquests tipus se li han assignat els trams fluvials més propers o amb una similitud més elevada basant-se en el coneixement de l’hidrodinamisme de la zona. En total s’han definit cinc hidroregions a les conques catalanes de l’Ebre en funció del tipus de variabilitat relativa del règim hidrològic (veure figura 11). Les zones no ombrejades no s’han classificat per considerar que la

Taula 5. Classificació dels trams d’estudi en funció de les hidroregions.



informació sobre el règim hidrològic natural de la que es disposa no és suficient per classificar-les en una hidroregió.

Figura 11. Tipus de règim hidrològic natural catalogats a partir de dades restituïdes al règim

natural d’estacions de la part catalana de les Conques de l’Ebre.

Els cabals de manteniment per cada un dels punts fluvials de la part catalana de les Conques de l’Ebre s’hauran d’adequar i integrar la variabilitat del règim de cabals dels diferents tipus fluvials i, alhora, seguir uns patrons temporals similars (veure taula 6).

Si bé es podria establir un criteri simplificat per a tots els eixos fluvials, es considera que la visió seria massa simplista atesa la varietat hidrològica observada. Per aquest motiu, s’han diferenciat els principals eixos fluvials en els quatre tipus hidrològics definits per tal d’ajustar, d’aquesta manera, el règim de cabals de manteniment a cada un d’aquests tipus.

Pàg.64



Tipus hidrològic Variabilitat mensual sobre el cabal bàsic establert

Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set.

A1 Qb Qb Qb 0,8Qb 0,8Qb Qb 1,5Qb 1,5Qb 1,5Qb Qb Qb Qb

A2 Qb Qb Qb Qb Qb Qb 1,3Qb 1,3Qb Qb 0,8Qb 0,8Qb 0,8Qb

B2 Qb Qb 1,2Qb 1,2Qb 1,2Qb 1,2Qb Qb Qb Qb 0,8Qb 0,8Qb 0,8Qb

B4 Qb Qb Qb Qb Qb Qb 1,1Qb 1,1Qb Qb 0,8Qb 0,8Qb 0,8Qb

Taula 6. Patrons per la determinació del règim de cabals de manteniment



6. Identificació de les principals afeccions al règim de cabals

6.1. Punts crítics per la derivació de cabals

A partir del treball de Diagnòstic de punts crítics en cabals mínims a la xarxa fluvial catalana, elaborat per la Universitat de Lleida a partir d’un conveni signat amb l’ACA a l’any 2002, es presenten els resultats corresponents a la part catalana de les conques de l’Ebre.

En total s’han identificat 56 punts crítics pertanyents a l’àmbit d’estudi pel càlcul de cabals mínims. Aquesta llista inclou una amplia varietat d’afeccions al règim de cabals circulants, la majoria corresponen a trams regulats amb finalitats hidroelèctriques, i la resta a punts afectats per una regulació per a reg o abastament.

En la següent taula es mostren els punts identificats ordenats per conca:

CONCA HIDROGRÀFICA NOMBRE DE PUNTS

CRÍTICS

Conca de la Garona 8

Conca de la Noguera Ribagorçana 19

Conca de la Noguera Pallaresa 12

Conca del Segre 15

Conca del Siurana 2

TOTAL 56

A continuació es presenten els valors de l’índex de criticitat obtinguts en els rius de les conques catalanes de l’Ebre (exceptuant l’eix principal de l’Ebre).

CONCA ESTACIÓ VALOR DE L’ÍNDEX IMPACTE

Aiguamoix 650 Sever

Toran 271 Alt

Captació Cledes 183 Moderat

St. Joan de Toran 159 Moderat

Arties 141 Moderat

Benós Joeu 117 Moderat

Bossòst 99 Lleu

GA

RO

NA

Benós 89 Lleu

R I B A Baserca 703 Sever

Taula 7. Nombre de punts crítics per conca hidrogràfica.

Pàg.66




Escales 595 Sever

Pinyana 317 Alt

Sopeira 311 Alt

Senet 239 Alt

Cavallers 232 Alt

Pont de Suert (Assut de Llesp) 180 Moderat

Assut de Caldes 169 Moderat

Santa Anna 162 Moderat

Canelles 145 Moderat

Vilaller 121 Moderat

Assut de Sant Martí 108 Moderat

Assut de riu Durro 105 Lleu

Albesa 48 Lleu

Corbins 37 Lleu

Sèquia Torrelameu 37 Lleu

Alfarràs 30 Lleu

Assut de Barruera 30 Lleu

St. Esperit 30 Lleu

Presa els Guiamets 550 Sever SIURANA

Presa de Siurana 149 Lleu

Sant Antoni (Talarn o Tremp) 664 Sever

Terradets 549 Sever

Sallent 308 Alt

Senterada 271 Alt

Sossís 267 Alt

Tavascan 245 Alt

Graus 216 Alt

Borén 164 Moderat

Espot 149 Moderat

Torrassa 134 Moderat

Camarasa 51 Lleu

NO

GU

ER

A P

ALL

AR

ES

A

Vallferrera 20 Lleu

Mitjana 499 Sever SEGRE Canal d’Urgell 487 Sever




El Partidor 234 Alt

Rialb 197 Moderat

Piscifactoria Oliana 185 Moderat

Parc del Segre 133 Moderat

Ponts 126 Moderat

Montoliu-Butsènit 113 Moderat

Oliana 107 Moderat

St. Llorenç de Montgai 89 Lleu

Organyà 86 Lleu

Pont de Bar 52 Lleu

Bellver 49 Lleu

St. Pere i rec del Molí 46 Lleu

Alòs 35 Lleu

6.1.1. Conclusions

Segons els criteris de valoració utilitzats, el nombre de punts crítics que tenen un nivell d’impacte sever és relativament reduït en comparació al total de punts crítics considerats. D’aquests punts que obtenen la consideració de severs, la majoria es corresponen amb la tipologia de grans preses, ja que són les que tenen capacitat de regular tot el cabal circulant del riu, si més no la major part de l’any. La resta dels punts severs són assuts amb gran capacitat de derivació.

Cal remarcar que entre els punts amb un estat sever (elevada criticitat) no es detecta cap component geogràfica significatiu, ni existeix cap tipus de relació entre l’elevat grau de criticitat i el tipus de riu, ja que es veuen afectats tant petits rius mediterranis com els grans rius pirinencs. De fet, el que més es posa de manifest és la importància de les característiques de l’obra hidràulica com a factor determinant de l’elevada criticitat, tal i com ja s’ha comentat, així com el seu règim de gestió.

Pel que fa als punts classificats com a lleus, la major part corresponen a petits assuts amb baixa capacitat de derivació i/o de regulació. En aquest grup, i entre els que han obtingut una valoració més baixa, destaquen els petits assuts per captacions d’aigües de reg que, per les seves característiques constructives i les concessions d’aigües que abasteixen, tenen una capacitat de derivació molt limitada.

Taula 8. Punts crítics i nivell d’impacte dels punts estudiats a les conques catalanes de l’Ebre.

Font: Diagnòstic de punts crítics en cabals mínims a la xarxa fluvial catalana (2002).

Pàg.68



Conca de la Garona

La conca del riu Garona presenta punts de totes les categories de criticitat, en ser una conca que alberga molts tipus d’aprofitaments. El cas més notable és el d’Aiguamoix, amb un impacte molt significatiu de l’obra, si bé afecta un tram molt curt fins a la confluència amb la Garona.

Conca de la Noguera Ribagorçana

A la Conca del Noguera Ribagorçana es constata la presència dels grans embassaments que tenen un impacte sever degut a la seva capacitat de regulació, com Escales i Baserca. Un cas diferent és l’embassament de Santa Anna, classificat d’impacte moderat, perquè aigua avall hi ha l’assut de Pinyana, que té una concessió per a finalitats agrícoles i d’abastament urbà de la ciutat de Lleida, de manera que la presa sempre ha d’alliberar un volum d’aigua significatiu. L’embassament de Canelles també es considera d’impacte moderat, ja que a la sortida té la cua de l’embassament de Sta. Anna. Ambdós embassaments funcionen com un sistema que actua conjuntament. Altres diferències entre els embassaments considerats com d’efectes severs i els moderats és que en el cas d’Escales i Baserca el desguàs de la central de peu de presa se situa a certa distància aigües avall d’aquesta, i això fa que quedi un tram de riu, si bé curt, amb gens o molt poca aigua.

Conca de la Noguera Pallaresa

A la conca del Noguera Pallaresa l’embassament de Sant Antoni també té un impacte considerat sever. El de Terradets deu la seva classificació d’impacte sever al règim d’explotació de la central hidroelèctrica de peu de presa que deixa el riu quasi eixut unes hores al dia. En el cas de l’embassament de Camarasa, aquest es classifica d’impacte baix per a la seva gestió.

Conca del riu Segre

L’impacte de les obres hidràuliques a la capçalera del riu Segre és lleu o moderat, i va augmentant a mesura que s’arriba a les parts baixes de la conca, destacant sobretot el Canal d’Urgell, amb una forta pressió de regulació a l’estiu. Els assuts del Segre classificats com a d’impacte alt deriven gran quantitat d’aigua sense retorn. La resta d’obres hidràuliques considerades són d’una magnitud baixa, el que atenua el resultat final de l’índex. D’altra banda, són punts amb concessions més recents que contemplen ja cabals amb finalitats ambientals.

Conca del Siurana

La presa dels Guiamets té una classificació d’impacte sever per la seva derivació d’aigua per a usos agrícoles. En canvi, la presa de Siurana realitza una gestió encaminada a l’abastament d’aigua per al transvasament Siurana-Riudecanyes, la captació del qual es fa aigües avall de l’embassament de Siurana.



6.2. Alteració hidrològica per infraestructures de regulació

6.2.1. Introducció

L’estructura i persistència de les comunitats biòtiques dels ecosistemes fluvials estan fortament influenciats per les variacions temporals i espacials de les condicions ambientals (Poff i Ward, 1989; Stanford et al., 1996). Les condicions ambientals tenen una gran influència en la composició i estructura de les comunitats aquàtiques en tres nivells: variació de les condicions ambientals en un hàbitat particular, variació de la distribució i evolució del mosaic d’hàbitats i influenciant els moviments dels organismes entre hàbitats.

El règim de cabals controla diversos paràmetres clau dels hàbitats com la profunditat, velocitat o quantitat d’hàbitat disponible. Existeixen altres influències relacionades amb el règim de cabals: inundabilitat de les planes al·luvials, temperatura i oxigen, morfologia del canal i mida del substrat. L’alteració del règim natural de cabals modifica la distribució i la disponibilitat d’hàbitats, amb conseqüències negatives per a la flora i fauna autòctones (Poff et al., 1997).

En la metodologia dels Índex d’Alteració Hidrològica (en endavant IAH) basada en els treballs de Richter et al. (1996) es suggereix que hi ha 5 components bàsics del règim hidrològic que regulen els processos ecològics en els sistemes fluvials: la magnitud del cabal, la freqüència de cabals per sobre o per sota de certes magnituds, el temps en què el cabal es manté en determinades condicions, la temporalitat o predictibilitat de cabals en certes magnituds i la taxa de canvi de cabal.

Els paràmetres hidrològics calculats per a cada grup o component bàsic del règim hidrològic són els proposats per Richter et al. (1997), que s’exposen a continuació:

Grup paràmetre IAH

Paràmetres hidrològics Influència sobre l’ecosistema

- Mediana mensual del cabal. GRUP 1

Magnitud de les condicions hidrològiques mensuals

TOTAL: 12 paràmetres

♦ Disponibilitat d’hàbitat pels organismes

aquàtics.

♦ Humitat del sòl disponible per la vegetació. ♦ Disponibilitat d’aliment i refugi per a

mamífers. ♦ Disponibilitat d’aigua per organismes

terrestres. ♦ Capacitat d’accés dels predadors a les zones

de fresa. ♦ Influència sobre la temperatura de l’aigua,

l’oxigen i nivell de fotosíntesi.

Pàg.70



Grup paràmetre IAH


- Cabal mínim, mitjana mòbil d’1 dia.

- Cabal mínim, mitjana mòbil de 3 dies.




- Cabal màxim, mitjana mòbil d’1 dia.

- Cabal màxim, mitjana mòbil de 3 dies.

- Cabal màxim, mitjana mòbil de 7 dies.

- Cabal màxim, mitjana mòbil de 30

dies.

- Cabal màxim, mitjana mòbil de 90

dies.

- Nombre de dies amb cabal 0.

- Índex de cabal base: cabal mínim amb

la mitjana mòbil de 7 dies / cabal mitjà

anual.

GRUP 2

Magnitud i durada de les situacions extremes anuals.


♦ Balanç de competitivitat entre els organismes

oportunistes i els especialitzats.

♦ Creació d’espais per a la colonització de vegetals.

♦ Estructuració dels ecosistemes aquàtics a partir dels factors biòtics vs. factors abiòtics.

♦ Estructuració morfològica del canal fluvial i de les condicions físiques d’hàbitat.

♦ Humitat del sòl i estrès hídric per a les plantes.

♦ Deshidratació en animals terrestres. ♦ Estrès anaeròbic a les plantes. ♦ Volum de l’intercanvi de nutrients entre els

rius i les planes d’inundació. ♦ Durada de les condicions d’estrès, com

nivells baixos d’oxigen o concentració de productes químics.

♦ Distribució de les comunitats vegetals als llacs, estanys i planes d’inundació.

♦ Durada dels cabals alts per a l’eliminació de contaminants, aireació de les llavors dipositades en els sediments del canal.

- Data de cada màxim diari anual

- Data de cada mínim diari anual

GRUP 3

Època de les situacions extremes anuals


♦ Compatibilitat amb els cicles vitals dels

organismes.

♦ Condicions predictibles o no d’estrès pels animals.

♦ Capacitat d’accés a zones d’hàbitat especial durant la reproducció per evitar la predació.

♦ Zones de fresa pels peixos migradors. ♦ Evolució de les estratègies de les espècies.

Canvis en els mecanismes de comportament.



Grup paràmetre IAH


- Nombre de polsos de cabal baix per a

cada any hidrològic.

- Mediana de la durada dels polsos de

cabal baix (dies).

- Nombre de polsos de cabal alt per a

cada any hidrològic.

- Mediana de la durada dels polsos de

cabal alt (dies).

GRUP 4

Freqüència i durada dels polsos de cabal alt i baix


♦ Freqüència i magnitud de l’estrès en la

humitat del sòl per a les plantes.

♦ Freqüència i durada de l’estrès anaeròbic per a les plantes.

♦ Disponibilitat d’hàbitat a les planes d’inundació pels organismes aquàtics.

♦ Intercanvi de nutrients i matèria orgànica entre el riu i la plana d’inundació.

♦ Disponibilitat de sòl mineral. ♦ Accés a zones d’aliment, refugi i cria de les

aus aquàtiques. ♦ Influència entre el transport de la càrrega de

fons, textura del sediment del canal i durada de l’alteració del substrat (polsos de cabal alt).

- Taxa de canvi positiu: mediana de

totes les diferències positives entre

valors diaris de dies consecutius.

- Taxa de canvi negatiu: mediana de

totes les diferències negatives entre

valors diaris de dies consecutius.

- Nombre de canvis hidrològics.

GRUP 5

Taxa de canvi de cabals i freqüència


♦ Estrès per sequera de les plantes.

♦ Aïllament dels organismes en illes, planes d’inundació.

♦ Estrès per dessecació en els organismes poc mòbils que viuen al límit dels cursos fluvials.

6.2.2. Àmbit d’estudi i dades de partença

S’han calculat els índexs d’alteració hidrològica en 5 punts de la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre. Aquests són:

Nom Curs fluvial Codi E.A. UTM x (m) UTM y (m)

Garona a Arties La Garona 143 326.035 4.730.007

Segre a Pons Segre 114 350.382 4.643.266

Embassament Escales Noguera Ribagorçana 850 314.301 4.688.572

Taula 9. Agrupació dels IAH per categories i possibles influències ambientals. Font: Modificat de: The Nature Conservacy. (2006). Indicators of Hydrologic Alteration. Version

7. User’s Manual.

Pàg.72



Nom Curs fluvial Codi E.A. UTM x (m) UTM y (m)

Embassament Camarasa Noguera Pallaresa 860 324.899 4.641.879

Sió a Balaguer Sió 182 319.348 4.630.390

Garona a Arties (143).-

L’alteració del règim es deu a la derivació de cabals per a les centrals hidroelèctriques en el segon període, mentre que en el tercer període es van construir diversos embassaments per a la regulació de cabal. Així s’estudien tres períodes:

1. Entre els anys 1951 i 1965. Correspon a la situació pre-impacte.

2. Del 1966 al 1973. Correspon a la regulació de cabal per a la producció d’energia hidroelèctrica.

3. Del 1978 al 1992. A l’inici del període es produeix una regulació del cabal dels afluents de la Garona que afecta a la part alta de la conca.

La representació gràfica dels cabals mitjans diaris enregistrats es mostra a la figura 12.

Figura 12. Cabals mitjans diaris de la Garona a Arties, en el període 1951-1992.

Taula 10. Punts d’aplicació dels IAH.

Alteració

Alteració 2



Segre a Pons (114).-

L’estudi del punt es deu a la construcció de l’embassament d’Oliana entre els anys 1956 i 1959, i a la posterior regulació del cabal circulant. S’estudien dos períodes:

1. Entre els anys 1946 i 1956. Correspon a la situació pre-impacte.

2. Del 1956 al 1982. Correspon a la situació post-impacte, després de la construcció de l’embassament d’Oliana.

Figura 13. Cabal mitjà diari del riu Segre a Pons, entre els anys 1947 i 1983.

Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales (E850).-

L’estudi del punt es deu a la construcció de l’embassament de les Escales. S’estudien dos períodes:

1. Entre els anys 1942 i 1959. Correspon a la situació pre-impacte. S’han emprat les sèries de cabals diaris restituïts en règim natural elaborades en el Model de Recursos (ACA, 2002).

2. Del 1961 al 2004. Correspon a la situació post-impacte, després de la construcció de l’embassament d’Escales.

Alteració

Pàg.74



Figura 14. Cabals mitjans diaris de la Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales.

Període 1942-2004.

Noguera Pallaresa a Camarasa (E860).-

La selecció del punt es deu a la construcció de l’embassament de Talarn, Terradets i Camarasa. S’estudien dos períodes:

1. Entre els anys 1942 i 1957. Correspon a la situació pre-impacte. S’han emprat les sèries de cabals diaris restituïts en règim natural elaborades en el Model de Recursos (ACA, 2002).

2. Del 1959 al 2004. Correspon a la situació post-impacte, després de la construcció dels embassaments de Talarn, Terradets i Camarasa.

Alteració



Figura 15. Cabals mitjans diaris de la Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa.

Període 1942-2004.

Sió a Balaguer (182).-

L’estudi del punt es deu al retorn del cabal sobrant del regadiu procedent del canal d’Urgell al riu Sió, augmentant previsiblement el mòdul del cabal circulant. S’estudien dos períodes:

1. Entre els anys 1941 i 1964. Correspon a la situació pre-impacte. S’han emprat les sèries de cabals diaris restituïts en règim natural elaborades en el Model de Recursos (Agència, 2002).

2. Del 1966 al 1992. Correspon a la situació post-impacte, després de la posada en marxa del Canal d’Urgell.

Alteració

Pàg.76



Figura 16. Cabals mitjans diaris del riu Sió a Balaguer en el període 1941-1992.

6.2.3. Resultats

A l’annex número 5 es pot consultar l’anàlisi detallat del resultat del l’anàlisi RVN dels IAH, acompanyats de gràfics i taules. A continuació es presenten les taules resum de l’anàlisi dels IAH, avaluant de forma qualitativa la magnitud de l’alteració (alta, mitjana o baixa).

Alteració



6.2.3.1. Garona a Arties

PUNT DE CÀLCUL I ORIGEN DE LES DADES

Nom estació Garona a Arties

Infraestructura associada Diverses derivacions per a producció hidroelèctrica i regulació de la capçalera per a abastament.

Sèrie pre-impacte 1951-1965

Sèrie post-impacte 1966-1973

1978-1992

Cabals enregistrats a EA 143 de la CHE.

ANÀLISI DE L’ALTERACIÓ HIDROLÒGICA

PERÍODE 1 PERÍODE 2

Anys sèrie alterada 1966 – 1973 1978 – 1992

Origen de l’alteració Derivació de cabals per a la producció d’energia hidroelèctrica

Regulació de les capçaleres dels afluents per a producció hidroelèctrica i abastament.

Grup 1: Magnitud de les condicions hidrològiques mensuals

Disminució dels cabals mitjans mensuals, sense afectar la variabilitat mensual.

Disminució important de la magnitud del cabal circulant.

Grup 2: Magnitud i durada de les condicions extremes anuals

Períodes de cabal baix més acusats i perduren més en el temps. Aparició de dies amb cabal nul.

Cabals mínims més baixos i períodes secs més pronunciats. Pèrdua dels períodes de cabal alt.

Grup 3: Època de les situacions extremes anuals Sense alteració.

Època de cabals mínims inalterada. Període de cabals alts passa del mes de maig al mes de juny.

Grup 4: Freqüència i durada dels polsos de cabal alt i baix

Polsos de cabal baix més freqüents i amb una major durada. Disminució de la freqüència de polsos de cabal alt i amb una durada menor.

Desaparició dels polsos de cabal alt i baix.

Grup 5: Taxa de canvi de cabals i freqüència

Increment i decrement de cabals més ràpids.

Increment i decrement de cabals més suaus degut a la manca de polsos de cabal alt i baix.

MAGNITUD DE L’ALTERACIÓ Mitjana Alta

Taula 11. Avaluació de l’alteració hidrològica de la Garona a Arties.

Pàg.78



6.2.3.2. Segre a Pons


Nom estació Segre a Pons

Infraestructura associada Embassament d’Oliana. Construcció entre els anys 1956 i 1959.

Sèrie pre-impacte 1946-1956 Cabals enregistrats a EA 114 de la CHE.

Sèrie post-impacte 1956-1982 Cabals enregistrats a EA 114 de la CHE.


Anys sèrie alterada 1956 – 1982

Origen de l’alteració Derivació d’aigua per a regadiu cap al canal d’Urgell.


Increment dels cabals mitjans mensuals. Major regulació durant els mesos de maig, juny, juliol i agost.


Cabals mínims superiors als que es produeixen de forma natural. Cabals màxims inalterats.

Grup 3: Època de les situacions extremes anuals

Modificació de l’època on es donen els cabals mínims, passant del mes d’agost al mes de febrer o als mesos d’octubre i novembre.

Modificació de l’època on es donen els cabals màxims, passant del mes de maig en situació inalterada al mes de juny en situació post-impacte.


Disminució de la freqüència de polsos de cabal baix i tenen una menor durada.

Augment dels polsos de cabal alt, amb una durada similar als que es produeixen en situació inalterada.


Augment de la taxa de canvi tant per a cabals creixents com decreixents. Canvis més sobtats en el cabal circulant.

MAGNITUD DE L’ALTERACIÓ Alta

Taula 12. Avaluació de l’alteració hidrològica del Segre a Pons.



6.2.3.3. Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales


Nom estació Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales.

Infraestructura associada Embassament d’Escales. Construcció entre els anys 1959 – 1961.

Sèrie pre-impacte 1942-1959 Cabals restituïts en règim natural (ACA, 2002).




Origen de l’alteració Regulació del cabal circulant per l’embassament. Principalment per a ús hidroelèctric.


Augment del cabal mitjà mensual en tots els mesos, excepte abril i maig. Disminució de la variabilitat intraanual.


Reducció dels períodes més llargs de cabals baixos i augment dels períodes curts amb cabals alts. Aparició de dies amb cabal nul.


L’època de cabal mínim disminueix la variabilitat, passant a ser sempre durant el mes de setembre.

El cabals alts passen del mes de maig als mesos d’abril, juny o octubre.


Augment dels polsos de cabal baix, però de durada menor.

Disminució dels polsos de cabal alt, però tenen una durada superior.


Disminució de la taxa de canvi per a increments de cabal, que es donen de manera més suau. Decrements de cabal de forma més ràpida.

Increment del nombre d’inversions hidrològiques (pas de cabal creixent a decreixent).


Taula 13. Avaluació de l’alteració hidrològica de la Noguera Ribagorçana a l’embassament d’Escales.

Pàg.80



6.2.3.4. Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa


Nom estació Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa.

Infraestructura associada Embassaments de Talarn, Terradets i Camarasa.





Origen de l’alteració Regulació del cabal circulant pels embassaments. Diversos usos.




Decrement de cabals mínims per a períodes curts, i augment de cabals mínims per a períodes llargs.

Aparició de dies amb cabal nul.


Manteniment de l’època on es produeixen els cabals mínims.

Desplaçament de l’època de cabals màxims, passant del mes de maig al juny.


Augment del nombre de polsos de cabal baix, però amb una durada inferior que en la situació inalterada.

Augment dels polsos de cabal alt, tot i que la durada no es veu alterada.


Disminució de la taxa de canvi per a increments de cabal.

Augment de la taxa de canvi per a decrements de cabal, que es poden donar de forma més sobtada.

Increment important del nombre d’inversions hidrològiques.


Taula 14. Avaluació de l’alteració hidrològica de la Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa.



6.2.3.5. Sió a Balaguer


Nom estació Sió a Balaguer

Infraestructura associada Retorn del cabal sobrant del regadiu procedent del canal d’Urgell al riu Sió.





Origen de l’alteració Regulació del cabal circulant pels embassaments. Diversos usos.




Decrement de cabals mínims per a períodes curts, i augment de cabals mínims per a períodes llargs.

Aparició de dies amb cabal nul.


Manteniment de l’època on es produeixen els cabals mínims.

Desplaçament de l’època de cabals màxims, passant del mes de maig al juny.


Augment del nombre de polsos de cabal baix, però amb una durada inferior que en la situació inalterada.

Augment dels polsos de cabal alt, tot i que la durada no es veu alterada.


Disminució de la taxa de canvi per a increments de cabal.

Augment de la taxa de canvi per a decrements de cabal, que es poden donar de forma més sobtada.

Increment important del nombre d’inversions hidrològiques.


Taula 15. Avaluació de l’alteració hidrològica del riu Sió a Balaguer.

Pàg.82



7. Aplicació de mètodes hidrològics per al càlcul de cabals mínims

En el present treball s’han seleccionat i aplicat un total de 12 mètodes hidrològics pel càlcul de cabals mínims en 81 punts de la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona. S’han calculat a partir de les dades de cabals mitjans diaris restituïts al règim natural entre els anys 1980 i 2002.

Els mètodes utilitzats es poden consultar a l’apartat 4.3 de la present memòria, i els resultats obtinguts es mostren a l’annex 6: resultats dels mètodes hidrològics.

A continuació es comenten els resultats obtinguts de l’aplicació dels mètodes hidrològics per a cada riu estudiat així com el mètode més idoni per a cada conca o subconca.

7.1. Conca de la Garona

La Garona

La Garona és un riu permanent amb un règim hidrològic de tipus nival: absència d’un període estival sec. Els cabals màxims en règim natural es produeixen durant els mesos de desgel, entre el maig i juny, i els mínims es donen durant el mes de febrer. Igual que els afluents estudiats (Toran i Valarties), aquest riu es localitza a la hidroregió A1, corresponent als rius d’alta muntanya amb règim nival.

En els tres punts de càlcul estudiats els resultats dels mètodes hidrològics mantenen una certa coherència, de manera que es poden descartar algunes metodologies que donen valors excessivament alts o baixos.

Així, s’ha descartat la utilització del mètode ABF, amb cabals per sobre del 50% del cabal mitjà diari en règim natural. Aquest només és aplicable en rius que tinguin els cabals mínims durant el mes d’agost.

S’han seleccionat els mètodes M25 (4,64 m3/s a Bossost), M21 (4,51 m3/s), Q330 (4,65 m3/s) i el QBM (4,28 m3/s), ja que integren en les seus resultats l’augment de cabal esperable en incrementar-se la superfície de conca.

Com es veurà més endavant, per a la Garona a Bossost, els resultats dels mètodes hidrobiològics recomanen cabals de com a mínim 3,442 m3/s, per a mantenir un 80% de l’Hàbitat Potencial Útil per a l’estadi més restrictiu corresponent a la truita comuna adulta. Aquests valors no són assolits pel cabals ambientals de l’actual Pla Hidrològic de conca, o altres estadístics com el RVA5 i RVA10.



Per tant, es considera que mètodes més adequats pel càlcul del cabal de manteniment a la Garona són el M25, el M21, el QBM i el Q330, tots quatre amb resultats molt similars. En aquest cas s’ha seleccionat el mètode QBM per a obtenir el Qb, ja que és la metodologia utilitzada en l’elaboració del PSCM.

Riu Valarties

El riu Valarties és un curs fluvial permanent amb un règim hidrològic de tipus nival. Els cabals mínims es produeixen durant l’hivern, predominantment el mes de febrer, i els màxims durant els mesos de maig-juny, com a conseqüència del desglaç. El seu règim és el típic de rius d’alta muntanya, corresponent a la hidroregió A1.

En coherència amb els mètodes escollits per a la conca principal, s’han seleccionat els mètodes Q330 (0,57 m3/s, 25.7% del cabal mig), M25 (0,52 m3/s, 23.4%), M21 (0,51 m3/s, 23.0%) i QBM (0,49 m3/s, 22.1%). Els resultats obtinguts amb aquestes metodologies conserven la proporció que s’estableix en règim natural en la confluència del rius Valarties amb la Garona. Cal notar que els resultats d’aquests quatre mètodes representen de l’ordre del 50% del cabal mitjà mensual durant el mes de mínima aportació.

Riu Toran

El Toran és un riu permanent de règim nival, amb absència d’un autèntic període estival àrid ja que el cabal mínim es produeix durant els mesos d’hivern (de desembre a febrer), mentre que el cabal màxim es dóna entre els mesos de maig i juny, associat al desglaç. Aquesta dinàmica correspon a la hidroregió A1.

Pel càlcul del cabal mínim ambiental es prenen també com a referència els resultats obtinguts amb els mètodes QBM, M25, M21 i Q330, que donen resultats similars entre ells (entre 0,14 m3/s i 0,15 m3/s, entorn al 30% del cabal mitjà).

Aquests mètodes s’ajusten a la relació de cabals entre diferents trams. És a dir, el cabal de manteniment del riu Toran representa un 3% del cabal de manteniment calculat per la Garona a la frontera, percentatge molt semblant al que representen les aportacions del Toran respecte les de la Garona.

7.2. Conca de la Noguera Ribagorçana


Es tracta d’un riu pirinenc de cabal permanent, amb un règim mediterrani humit molt afectat pel règim nival dels seus afluents, ja que els mesos d’estiatge són a l’hivern i els de màxim cabal a la primavera (desgel). Aquesta descripció del regim fluvial el defineix com un riu pertanyent a la hidroregió A1.

Pàg.84



A partir de l’embassament de Sopeira aquest caràcter nival queda atenuat per l’augment de la superfície de conca i la influència de les precipitacions. El règim hidrològic d’aquest tram presenta dos períodes de cabals baixos: el més fort a l’hivern i un altre a l’estiu, principalment durant el mes de juliol. Així, fins a la confluència amb el riu Segre la Noguera Ribagorçana se situa a la hidroregió A2, corresponent a un règim nivopluvial.

En tot el curs principal de la Noguera Ribagorçana els millors resultats s’aconsegueixen amb el mètode RVA10. En tots els punts de càlcul els resultats suposen un 40% del cabal circulant en el mes de mínima aportació. També és el mètode que respecta més la proporció d’augment del cabal circulant en relació amb l’augment de la superfície de la conca.

Els mètodes M25 i el RVA5 també s’adapten al règim fluvial del Noguera Ribagorçana, amb valors força superiors al 20% del cabal mig, podent arribar en alguns punts al 30%.

En canvi, tot i obtenir resultats similars als anteriors mètodes, el QBM no manté la coherència entre el cabal al Pantà de Sopeira i Pont de Muntanyana o entre l’embassament de Canelles i el de Santa Anna, detectant-se una disminució de cabals en comptes de l’augment esperat.

S’ha de tenir en compte que el mètode ABF no encaixa amb la dinàmica dels rius de la conca del Noguera Ribagorçana perquè està basat en rius de cabals mínims en agost.

Els mètodes de simulació de l’hàbitat fluvial recomanen valors a la Noguera Ribagorçana al Pont de Muntanyana (unitat 1326) superiors als 0,76 m3/s, i en el tram de simulació aigua avall de la resclosa d’Algerri – Balaguer, corresponent a la unitat de càlcul 1329, Noguera Ribagorçana complet, es recomanen valors de com a mínim 1,75 m3/s. En els dos casos, la majoria dels mètodes hidrològics calculats, superen aquests valors.

Llauset

El Llauset és un afluent situat a la capçalera de la Noguera Ribagorçana amb una conca de poca aportació (9.25 hm3/any), de règim nival amb el comú mínim durant el mes de febrer i el màxim al maig. S’engloba dins la hidroregió A1.

Els resultats hidrològics son molt baixos per a qualsevol de les metodologies utilitzades, amb valors que no superen en cap cas el 5% del cabal mitjà anual en règim natural. Els mètodes que obtenen els millors resultats són el M25, M21, Q330, 7Q2 i RVA10, que suposen un cabal ambiental de 0.01 m3/s, equivalent al 3.4% del Qmig. Aquest cabal representa el 14% del cabal mitjà diari durant el mes de febrer (mínima aportació). Cap dels resultats obtinguts anteriorment manté la proporció de cabal establerta que aquest riu aporta a la Noguera Ribagorçana en règim natural.

Com a conseqüència dels mals resultats en els diferents càlculs hidrològics es proposa la utilització d’un cabal mínim de 0.025m3/s, per complir amb el criteri que establia el PSCM pel



qual el Qb no pot ser inferior a 25 l/s (s’assignarà 25 l/s al Qb sempre que el 20 % del cabal mitjà interanual sigui inferior).

Valiera

Aquest és un riu permanent de règim nival, amb el cabal mínim situat principalment durant el mes de febrer i el màxim durant el mes de maig, degut al desgel. Com a conseqüència de les freqüents precipitacions en forma de neu en capçalera, s’engloba dins de la hidroregió A1.

Tot i que cap dels mètodes hidrològics estableix un cabal ambiental superior al 20% del cabal mig, es considera que els millors resultats són els obtinguts amb el M25, el M21, el RVA10 i el QBM, amb valors situats entre el 10.5 i el 13.5%. Per als quatre casos aquests cabals suposarien entre un 20% i un 25% del cabal diari mitjà en el mes de mínim cabal. Per mantenir la coherència amb la resta de rius de la conca, s’ha escollit el mètode RVA10, tot i que el M21 obté idèntics resultats i el M25 manté exactament la mateixa proporció.

Noguera de Tor

Riu permanent pirinenc, la Noguera de Tor té un règim nival amb el conseqüent cabal mínim d’hivern, entre els mesos de gener i febrer. El seu màxim primaveral es dóna en el mes de maig. Les característiques del regim fluvial el classifiquen dins de la hidroregió A1.

Els mètodes hidrobiològics recomanen un cabal a la Noguera de Tor aigua amunt del Sant Nicolau (unitat 1331) de com a mínim 0,385 m3/s. De tots els mètodes aplicats a la Noguera de Tor, el que més m’aproxima a aquest valor és el RVA10 (0,34 m3/s), amb resultats superiors obtinguts per la resta de les metodologies, exceptuant l’ABF. La utilització d’aquest últim es descarta ja que la Noguera de Tor no té els cabals mínims durant el mes d’agost.

En el primer punt de càlcul, situat a l’embassament de Cavallers, el mètode RVA10 representa un cabal ambiental de 0.124 m3/s, que suposa el 50% del cabal del mes de menor aportació. El QBM, Q330 i RVA5 representen prop del 12% del cabal mitjà diari.

En el tram situat aigua avall de la confluència amb el Sant Nicolau, la relació de cabals atorgats per la metodologia RVA10 coincideix amb la relació de cabal durant el mes de febrer establerta en règim natural. Així, de la mateixa manera que en la Noguera Ribagorçana, el mètode RVA10 és el que representa amb major precisió el règim de cabals.

L’afluent més important és el Sant Nicolau, que té el mateix règim nival i pertany a la mateixa hidroregió. L’escàs cabal que transcorre per aquest riu durant els mesos d’hivern provoca una baixa qualitat dels resultats dels mètodes hidrològics, entre el 8 i el 12% del cabal mig en els millors casos. Si es comparen els resultats obtinguts amb els cabals mitjans diaris del mes de mínima aportació, els millors resultats s’extreuen amb el QBM, que resulta un cabal de 0.22 m3/s equivalent al 47% del cabal mitja diari en el mes de febrer. L’RVA10

proposa un cabal de 0.17 m3/s, que en representa el 37%, i el M25 que suggereix un cabal de 0.15 m3/s, equivalent al

Pàg.86



33% del cabal mitjà diari del mateix mes. Les tres metodologies mantenen la relació establerta amb els cabals del Noguera de Tor aigua avall de la confluència del Sant Nicolau.

7.3. Conca de la Noguera Pallaresa

Noguera Pallaresa

Es tracta d’un riu pirinenc de cabal permanent. El seu règim hidrològic es caracteritza per tenir dues èpoques de cabals baixos: una a l’hivern i una altra a l’estiu. A les parts altes del curs, fins a la confluència amb la Noguera de Cardós, els mesos de mínima aportació són els d’hivern, bàsicament el febrer, corresponent a un règim nival i englobant-se a la hidroregió A1. A partir de Gerri de la Sal el riu adquireix un règim nivopluvial, situant-se la hidroregió A2.

Entre els mètodes seleccionats hi ha el Q330 (amb valors entre un 24.8 i un 36.6% del cabal mig), el QBM (21.5 – 30.0 % ), el RVA5 (21.4 – 22.8%), el RVA10 (25.9 – 30.1%), el M25 (26.6 – 34.7%) i el M21 (26.2 – 33.7%) i el Q347 (19.5 – 28.2%). El mètode ABF és d’acceptabilitat discutible per la manca d’una època seca ben marcada a l’agost.

És important tenir en compte en cada tram de riu quin percentatge d’aportació té respecte el següent tram aigües avall i comparar els resultats extrets a partir del Qmig amb els extrets dels diferents cabals de manteniment seleccionats. Així doncs, s’observa que de tot el ventall de mètodes, els que ofereixen una millor distribució del cabal en aquest sentit són el M25 amb alguna diferència en el primer punt, el RVA5 i RVA10, també amb diferències però només en l’últim punt de mostreig al riu.

Els mètodes escollits per a la Noguera Pallaresa són el RVA10 i el M25. Els mètodes hidrobiològics estableixen que el cabal mínim per a mantenir el 80% de l’HPU a la Noguera Pallaresa a Boren (E04) és de 0,99 m3/s. En aquest tram (unitat 1301) tant el RVA10 (0,98 m3/s) com el M25 (1,32 m3/s)complirien amb aquest percentatge d’hàbitat. El segon model de simulació aplicat, aigua avall de l’embassament de la Torrassa (E05), recomana valors superiors al 3,28 m3/s per a mantenir el 80% de l’HPU de la truita en estadi adult. Aquest tram correspon a la unitat 1303, Noguera Pallaresa aigua amunt del Noguera de Cardós, i els resultats dels dos estadístics també assoleixen i fins i tot superen aquest percentatge d’hàbitat, en el cas del RVA10 el valor és de 3,94 m3/s i per a M25, 3,55 m3/s. El tercer model de simulació a la Noguera Pallaresa sota la confluència amb al Noguera de Cardós (E06) determina que el cabal mínim per a tenir connectivitat és de 1,80 m3/s, i per a garantir un hàbitat potencial útil de com a mínim el 80% per a la fresa en els mesos d’hivern es recomana un cabal superior al 4,07 m3/s, que assoleixen tant el RVA10 (7 m3/s), com el M25 (6,47 m3/s).

Finalment les corbes HPU – cabal obtingudes en la simulació realitzada a la Noguera Pallaresa sota Talarn (E08) que correspon al tram 1308, indiquen que ambdós mètodes (RVA10 amb 9,40



m3/s i M25 amb 8,85 m3/s) proporcionen vora un 75% del Hàbitat potencial útil màxim per a la madrilla en estadi adult i un 85% en estadi juvenil.

Escrita

L’Escrita és un riu d’alta muntanya, amb règim estacional i de caràcter nival. El cabal mínim es produeix durant l’hivern, principalment al febrer a la capçalera (0.17 m3/s), i al gener en l’últim tram amb un cabal mitjà de 0.67 m3/s. Pertany a la hidroregió A1.

Degut a les baixes aportacions d’aquest riu s’aprecia que no tots els mètodes funcionen igual per a cada tram. El mètode ABF es descarta ja que només és útil per a aquells rius típicament mediterranis amb el mes més sec a l’agost.

El riu Escrita aporta de mitjana un 11.2% del cabal de la N. Pallaresa en el tram on hi conflueix. Els cabals mínims proposats pels mètodes hidrològics representen una aportació respecte el cabal de la N. Pallaresa del 7-8%. Així doncs, s’observa que aquests percentatges són força baixos per la capçalera de l’Escrita, sent el mètode RVA10 el que s’apropa més.

La riera de Peguera és un dels principals afluents de l’Escrita, amb cabal estacional i règim nival. El cabal mínim es produeix durant l’hivern, al mes de febrer (0.07 m3/s). Pertany a la hidroregió A1.

Per a mantenir una coherència en el global de la conca, es consideraran com a més adequats el RVA10, que resulta un cabal que representa el 18.1% del Qmig.

Noguera de Cardós

La Noguera de Cardós aporta un cabal considerable a la Noguera Pallaresa, gràcies a les aportacions que rep procedents de la Noguera de Vallferrera i el seu afluent, el Tor. El règim hidrològic de la Noguera de Cardós està caracteritzat per tenir dues èpoques de cabals baixos, una a l’hivern i l’altre a l’estiu. Els cabals màxims es produeixen durant el mes de maig, associat al desglaç. Des del seu naixement fins a l’afluència amb la N. Pallaresa se situa a la hidroregió A1.

Per a tot el curs de la N. de Cardós, s’obtenen uns cabals entre el 15 i el 20% del Qmig amb els mètodes RVA10, M21, M25 i Q330.

La Noguera de Vallferrera, igual que el Tor, són rius permanents de règim nival. L’època de menor cabal és al febrer, mentre que el maig és quan es produeixen els cabals mitjans més elevats. Ambdós pertanyen a la hidroregió A1.

Degut al baix cabal mitjà d’aquests rius, hi ha un grup de mètodes que donen uns valors molt similars. Són el QBM, RVA10, RVA10, M21, M25 i Q330, amb uns cabals que suposen de l’ordre del 25% del cabal mitjà en el mes de menor aportació.

Pàg.88



Finalment, s’ha comparat els percentatges de les aportacions dels afluents cap a aigües avall en règim natural amb els percentatges aconseguits a partir dels valors dels diferents mètodes hidrològics. A la conca de la N. de Cardós les aportacions que es respecten més són les calculades mitjançant el RVA5, RVA10 i el M25. Així, per tal de mantenir la coherència a tota la conca de la N. Pallaresa, i degut a la semblança i validesa dels resultats obtinguts amb els mètodes anteriors, s’ha optat per escollir el RVA10.

Flamisell

El Flamisell és un riu d’aigües permanents en règim natural, tot i que amb un cabal mínim molt proper a 0. A la capçalera té un règim hidrològic de tipus nival, i se situa dins la hidroregió A1. Prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa els cabals mínims passen del mes de febrer a produir-se durant l’agost, localitzant-se ja a la hidroregió A2, amb un règim tipus nivopluvial.

L’ABF no seria vàlid ja que té el mínim cabal al mes de febrer en tram alt. En canvi, els cabals de manteniment que més s’adeqüen a aquest riu són el Q330, el QBM, RVA10, M21 i el M25, aquest últim amb aportacions de cabal ambiental entre un 18.6 i un 22.7% respecte el Qmig. Aquests últims també respecten la proporció d’aportació en règim natural del tram cap el següent aigües avall.

S’ha realitzat una simulació de l’hàbitat fluvial aigua avall de l’embassament de Sallent (E07) que correspon al tram 1318. Segons el model aplicat, el cabal que proporciona entre el 50 i el 80% del HPU per la truita comuna adulta correspon a l’interval 0,310 – 0,657 m3/s, però aquest últim valor supera el cabal mínim en els mesos d’estiatge en règim natural, que és de 0,480 m3/s al febrer. Per tant es considera que el cabal mínim s’hauria de trobar en l’interval de 0,310 i 0,480 m3/s.

Per donar coherència als resultats i la metodologia utilitzada en tota la conca de la Noguera Pallaresa, i seguint els criteris de selecció a la Noguera Ribagorçana, per considerar els resultats del RVA10.

7.4. Conca del riu Segre

Segre

El Segre és un riu permanent i amb cabals mínims diaris poc marcats, normalment dues vegades l’any, una a l’hivern i l’altre a l’estiu. El curs alt del riu, fins a l’assut d’Isòvol, pertany a la hidroregió A1, descrivint un règim nival amb cabals mínims el mes desembre o gener. Des del Pont de Bar fins a la confluència amb l’Ebre, pertany a la hidroregió A2, amb cabals més baixos el mes d’agost o setembre.



El mètode Aquatic Base Flow o New England Flow Method (ABF o NEFM) està pensat sobretot per rius amb una estacionalitat marcada i amb el mes de cabal mínim a l’agost. Molts dels trams d’aquesta conca del Segre tenen el mínim a l’agost, però com que és un riu permanent de règim nivopluvial, cal analitzar els resultats per decidir si són bons o no, ja que sovint els cabals obtinguts són difícilment aplicables.

De tots cabals de manteniment obtinguts, s’ha estudiat aquells que representen millor la distribució de les aportacions, és a dir, que el percentatge d’aigua que aporta al següent tram aigües avall sigui similar al què s’aporta en règim natural. Els que representen de manera més fiable aquesta distribució són el RVA5, el RVA10 (20.8 – 41.1%), el M25 (24.1 – 35.5%), el Q347 i el 7Q2. El QBM (24.04 – 44.41%) presenta en alguns casos un cabal major en els punts de càlcul d’aigua amunt en el cas dels trams baixos del Segre, tot i que si es realitza un ajust del cabal segons la superfície de conca els resultats finals també s’adapten a la proporcionalitat respecte les aportacions, degut a la poca diferència en l’increment de superfície de conca dels punts de càlcul finals del baix Segre.

Així doncs, es podria dir que aquells mètodes de càlcul hidrològic més idonis per a utilitzar en aquest riu són el RVA10, el M25 i el QBM.

S’han aplicat els mètodes hidrobiològics en diversos trams del riu Segre. Al tram sota Rialb, abans del Llobregós (E13) la simulació recomana valors superiors a 3,25 m3/s per a mantenir una mínima connectivitat, i superiors a 5,57 m3/s per mantenir un 80% de l’HPU de la madrilla adulta. Els mètodes hidrològics aplicats a la unitat 1109 (10,81 m3/s en el cas del QBM, 9,63 m3/s per al RVA10 i 10,87 m3/s per a M25) proporcionen, per tant, suficient connectivitat i hàbitat potencial útil. El tram de simulació sota Artesa de Segre (E12), aconsella valors de 11,57 m3/s per a mantenir un 80% d’HPU per a la truita adulta. Entre els mètodes hidrològics aplicats a la unitat 1111 no assoleix aquest valor el RVA10 que dona un resultat de 10,26 m3/s. Si que el compleixen, en canvi, QBM (12,54 m3/s) i M25 (11,63 m3/s). Finalment, en el cas dels resultats hidrològics per a la unitat 1205, els tres mètodes assoleixen el mínim recomanat per la simulació del tram sota Sant Llorenç de Montgai (E14), que és de 10,94 m3/s per a mantenir el 80% del HPU per a la bagra.

S’ha escollit el QBM darrer degut al seu millor ajust a la majoria d’afluents del Segre.

Querol

El Querol és un riu permanent i de règim nival, amb mínims al gener, època en la que la major part de l’aigua està emmagatzemada en forma de neu. Es troba a la hidroregió A1.

L’ABF és un mètode que només és vàlid en rius amb cabal mínim a l’agost, i per tant no seria aplicable al Querol.

Observant la proporció d’aigua que aquest afluent aporta al Segre, es pot dir que cap dels cabals de manteniment proposats arriba al 26.1% que aporta el Querol en règim natural. Tot i

Pàg.90



això, els que s’acostarien més en aquest sentit serien el QBM, el M25 i el Q330 amb valors de 17.6%, 18.2% i 18.0%, respectivament.

La Valira

És un riu d’alta muntanya, permanent, que pertany a la hidroregió A1 i, per tant, de règim nival, amb dues èpoques de cabals baixos en règim natural, una finals d’estiu i l’altra a l’hivern, situant-se el mínim absolut en el mes de gener.

En aquesta subconca, els diferents mètodes de càlcul proporcionen uns bons resultats. Els que millor representen l’aportació d’aigua del tram al següent aigües avall són el Q347, Q330, 7Q2, mediana del M25 i el QBM.

Lavansa

Riu permanent de règim natural força constant al llarg de l’any, amb mínim poc marcat al setembre. És un riu que pertany al tipus hidrològic A2, corresponent al règim nivopluvial.

Pel riu Lavansa s’han considerat diversos mètodes que poden ser útils per a determinar el cabal ambiental: QBM, M25 i Q330. D’aquests es descartaria el QBM, ja que atribueix un major valor de cabal al punt de Monstant de Tost que al de Lavansa completa. I dels altres tres, el M25 és el més representatiu en la distribució de cabals entre els punts de la subconca, sent l’escollit per a determinar el règim de cabals de manteniment d’aquest riu.

Sallent

El Sallent és un riu de muntanya permanent, de règim nivopluvial (situat a la hidroregió A2). Superen el 20% respecte al Qmig: l’ABF, el Q330, el RVA10, el M21, M25 i el QBM. El primer no sol ser adequat per rius d’aquest tipus de règim però sí que ho podria ser en aquest cas ja que aquest riu té els mínims a juliol i agost.

Entre aquests, el M25 i el QBM obtenen el mateix valor de cabal, i es consideren els més adequats pel càlcul en el riu Sallent.

Llobregós

El Llobregós és un riu estacional amb 67 dies secs a l’any de mitjana i amb cabals mínims a l’estiu (juliol – agost). Pertany a la hidroregió B4, ja que té un règim hidrològic de tipus mediterrani, però més sec.

La majoria de mètodes hidrològics per a calcular els cabals de manteniment es mantenen a un cabal mig diari de 0 m3/s. La resta d’indicadors que donen cabals de manteniment diferents de 0 són el 7Q2 amb un 8.8%, el QBM (2.28%) el RVA5 (0.4%) i RVA10 (0.5%). L’ABF es considera un bon mètode per aquest riu ja que funciona bé per a rius estacionals amb mes sec a l’agost,



en aquest cas donant valors del 31.6% del Qmig. L’ABF és també el mètode més representatiu de la distribució real entre les aportacions que representen del Llobregós cap al Segre.

Sió

Es tracta d’un riu amb tipus hidrològic B4, amb una mitjana de 26 dies secs a l’any en règim natural. És doncs, un riu estacional de règim mediterrani sec.

La majoria dels mètodes hidrològics donen com a cabal ambiental 0 m3/s (Q347, 7Q10, 10Q5, RVA5 i RVA10). Així, per a anys secs aquest riu restarà sec, i que cap dels mètodes anteriors són aplicables alhora de determinar un cabal ambiental. Per a aquest afluent del Segre en anys mitjos i humits, s’hauria d’adoptar un valor proper al que proporciona el mètode ABF (0.08 m3/s, un 18.2% del Qmig).

7.5. Conca del riu Siurana

El Siurana és un riu de zona baixa mediterrània amb un règim típicament mediterrani, tot i que rarament es queda sense aigua en règim natural. Els dos principals afluents són el Montsant i el Capçanes, els quals sí que resten de mitjana 14 i 3 dies secs l’any, respectivament. Els cabals mínims de tota la conca es registren durant el mes d’agost i els més importants es presenten durant l’hivern (desembre-gener) o durant la primavera. Per les esmentades característiques, pertany doncs al subtipus B2, hidroregió que agrupa els rius de règim mediterrani.

Les metodologies que millor s’ajusten a les característiques del riu Siurana són l’ABF, el Q330 i el QBM, amb cabals superiors al 17% i conservant la relació percentual de cabals que s’estableixen en règim natural entre les diverses estacions de càlcul de la conca.

En el cas del Capçanes, cal anar en compte amb l’aplicació del mètode ABF perquè el cabal mínim es produeix durant els mesos tan de juliol i com d’agost. Per tant, pot no representar la realitat de la dinàmica fluvial. També es consideren els cabals de manteniment obtinguts a partir dels mètodes M25, QBM, Q330 i 7Q2, que representen sobre el Qmig el 18.2, 14.4, 13.6 i 13.6%, respectivament.

Com a conseqüència de l’elevat nombre de dies secs que registra el riu Montsant, el mètode ABF atorga un cabal que suposa un percentatge superior al 20% del cabal mig, i el QBM atorga un valor de cabal del 12% del cabal mig.

L’aplicació dels mètodes hidrobiològics al riu Siurana aigua avall de l’embassament (E10), dóna com a resultat una recomanació d’un cabal mínim de 0,070 m3/s. Si es compara amb els mètodes hidrològics aplicats al tram corresponent (1507), únicament el ABF (0,060 m3/s) i el QBM (0,053 m3/s) s’aproximen a aquest cabal.

Pàg.92



Finalment s’ha considerat que el millor mètode de càlcul per a la conca del Siurana és el QBM. En aquest cas s’ha descartat la utilització del mètode ABF ja que obté uns resultats propers al 70% del cabal mitjà del mes més sec en règim natural.

7.6. Conca del riu Algars

L’Algars és un riu estacional, que pertany a la hidroregió B2, de règim típicament mediterrani. Durant els mesos d’estiu no hi circula aigua per la llera durant un dia a l’any de mitjana, normalment a l’agost, el mes més sec de l’any amb tan sols un Qmig de 0.19m3/s a l’últim tram del riu, abans de la desembocadura al Matarranya.

L’estacionalitat i el baix cabal circulant sol afectar als resultats dels mètodes hidrològics. S’ha seleccionat per al càlcul del cabal de manteniment el mètode QBM, que presenta valors entre un 10% (a la E.A. 177, Batea) i un 14.5% (a la E.A. 153, Horta de Sant Joan).

7.7. Conca del riu Sénia

El riu Sénia es distingeix per ser un riu mediterrani amb règim estacional de sequeres importants a la capçalera (amb 123 dies secs a l’alçada de l’embassament d’Ulldecona) i menys sec al tram final (3 dies secs de mitjana). Es classifica dins de la hidroregió B2.

Aquest elevat número de dies secs confereix a la majoria dels mètodes resultats de cabals igual a 0 a l’alçada de l’embassament d’Ulldecona. Mitjançant l’aplicació del mètode ABF s’obté un resultat mínim al tram de la capçalera (0.04 m3/s), mentre que amb la resta de mètodes el cabal és inferior a 10 l/s. En el tram final del riu Sénia s’obté un cabal que representa el 26% del cabal mig en règim natural amb el mateix mètode.



8. Resultats de l’aplicació dels mètodes hidrobiològics

8.1. Anàlisi de resultats dels models de validació dels cabals ambientals definits al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (CIC)

El PSCM estableix que per a la redacció dels Plans Zonals s’analitzaran les singularitats de cada tram fluvial i l’ajust del règim de cabals de manteniment fixat al Pla Sectorial mitjançant validació biològica o anàlisi de la situació a diferents escenaris. L’any 2006 es van iniciar els estudis de validació per avaluar la situació de l’hàbitat potencial útil i qualitat mitjana de l’hàbitat per a les espècies de peixos representatives de cada tram de riu, amb un règim els cabals ambientals establert pel PSCM. El primer estudi es va fer en 10 trams fluvials representatius dins de les Conques Internes de Catalunya. El present estudi representa una continuïtat dels primers treballs, i una ampliació del nombre de trams de validació, per a poder complementar el coneixement de cara al desenvolupament dels Plans Zonals. D’altra banda, s’ha combinat amb l’aplicació a la part catalana de les conques de l’Ebre (excepte l’eix principal de l’Ebre), per a testar i donar més solidesa a la metodologia aplicada, i per a poder realitzar un anàlisi conjunt de resultats per a tot Catalunya.

La validació hidrobiològica dels cabals proposats en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les CIC es realitza a partir de la modelització de la idoneïtat de l’hàbitat fluvial mitjançant dos mètodes: amb l’eina de modelització 1D RHYHABSIM © 1999 (River Hydraulics and Habitat Simulation), versió 4.1, desenvolupat per Ian G. Jowett, i per altra banda s’empra també l’eina de modelització en 2D RIVER 2D © 2006, desenvolupat per P. Steffler, J. Blackburn, A. Ghaner i Z. Yang, de la Universitat d’Alberta.

La validació biològica consisteix en la comprovació de la distribució dels cabals proposats en el PSCM i el seu ajust al llindar considerat òptim a partir dels resultats de la modelització de la idoneïtat de l’hàbitat, d’acord amb els següents criteris:

- Considerar el cabal suficient quan se situa dins el rang del 50 i 80% de l’hàbitat potencial útil màxim. En cas que el tram no presenti un màxim, es considera el cabal vàlid quan se situa després d’un canvi de pendent significatiu de la corba HPU – cabal.

- Considerar un cabal bo quan se situa per damunt del llindar del 80% de l’HPU màxim.

- Considerar que el cabal proposat és insuficient quan no aporta una connectivitat acceptable al tram fluvial i quan l’hàbitat potencial útil està per sota del 50% de l’HPU màxim o d’un canvi significatiu de pendent.

Els cabals proposats en el PSCM han estat comprovats i validats en 8 trams amb mètodes de simulació unidimensional i 6 trams en 2D.

Pàg.94



Els resultats obtinguts en la simulació 1D es presenten a l’annex 9. A l’annex 10 hi ha els resultats de la simulació de la idoneïtat de l’hàbitat fluvial per als diversos trams modelitzats en bidimensional.

A continuació es resumeixen els resultats de la modelització per a cada tram situat a les CIC, especificant per a cada cabal de manteniment si és insuficient (INSUF), suficient (SUF) o bo (BO) per les espècies objectiu i els corresponents estadis vitals. Igualment es mostra una proposta de modificació del cabal en els casos en què es consideri insuficient.



Taula 16. Resum de la validació dels cabals del Pla sectorial de Conques Internes de Catalunya.

CODI RIU LOCALITZACIÓ HIDRO-REGIÓ

ÈPOCA D'ESTIATGE

ESPÈCIES SELECCIONADES

ESTADIS VITALS REPRESENTATIUS

EN ESTIATGE

CONNEC-TIVITAT

CIC-01 RiudecanyesSota

l'embassament B2De juliol a setembre B. haasi Aleví, juvenil, adult 0.8Qb Qb 1.2Qb 0.030 0.038 0.046 SUF BO BO SUF - - -

B. meridionalis Aleví, Juvenil, adult INSUF SUF BOS. trutta Juvenil, adult SUF SUF SUF

B. meridionalis Juvenil, adult BO BO BO

S. truttaAleví, adult, fresa/incub. BO BO BO

B. meridionalis Aleví, juvenil i adult SUF BO BOS. cephalus Aleví, juvenil i adult SUF SUF BO

B. meridionalis Aleví, juvenil i adult BO BO BOS. cephalus Aleví, juvenil i adult SUF BO BO

S. trutta Aleví, adult, fresa/incub.

SUF SUF SUF

B. haasi Juvenil, adult BO BO BO

B. haasi Aleví, juvenil i adult SUF BO BOS. trutta Juvenil, adult SUF SUF BOC. miegii Aleví, juvenil i adult INSUF SUF SUF

CIC-08 Anoia Igualada B2De juliol a setembre B. haasi Aleví, juvenil i adult 0.8Qb Qb 1.2Qb 0.110 0.140 0.170 INSUF INSUF INSUF SUF 0.340 0.500 0.600

B. haasi Juvenils, adults SUF SUF BO

S. truttaAleví, adult, fresa/incub. INSUF INSUF SUF

B. haasi Aleví, juvenil, adult INSUF INSUF SUFS. cephalus Aleví, juvenil i adult INSUF INSUF INSUF

CIC-11 LlobregatSota confluència

Cardener - Llobregat

A2De juliol a setembre B. graellsii Aleví, juvenil i adult 0.8Qb Qb 1.3Qb 2.720 3.400 4.420 BO BO SUF SUF - - -

B. meridionalis Aleví, juvenil, adult INSUF SUF SUFS. cephalus Aleví, juvenil, adult INSUF INSUF INSUF

B. haasi Aleví, juvenil i adult INSUF SUF SUFS. cephalus Aleví, juvenil i adult INSUF INSUF INSUF

INSUF

SUF

SUF

INSUF

0.570

0.498

0.194

INSUF

SUF

INSUF

2.269

1.590

0.660

0.526

3.900

-

-

-

0.438

0.475

0.453

0.176

1.210

0.350

PROPOSTA (m3/s)

3.000

-

-

-

1.513

1.220

0.605

CABALS DEL PSCM (m3/s)

VALIDACIÓ D'HPUVARIABILITAT CABALS

2.620SUFQb 1.3Qb0.8Qb 3.000 3.900CIC-02 Ter Sota confluència Ter - Freser

De juliol a setembre

A2 2.400

CIC-03 Ter Tram alt Gener i febrerA1 0.8Qb Qb 1.5Qb 1.380 1.730 2.600 -SUF

CIC-04 Fluvià Tram alt De juliol a setembre

A2 0.8Qb Qb 1.3Qb 1.120 1.400 1.820 -SUF / INSUF

CIC-05 Fluvià Sota l'afluència del riu Ser


A2 0.8Qb Qb 1.3Qb 1.640 2.050 2.670 -SUF

CIC-06 CardenerEntre St Ponç i la

Llosa Gener i febrerA1 Qb0.8Qb 1.5Qb 0.8900.712 1.335

CIC-07 CardenerEntre Súria i

CardonaDe juliol a setembreA2 0.8Qb Qb 1.3Qb 0.980 1.220 1.590 1.200

CIC-09 Llobregat Guardiola de Berguedà

Gener i febrerA1 0.8Qb Qb 1.5Qb 0.350 0.440 0.660 0.484

CIC-10 Riera de Merlès

Santa Maria de Merlès


A3 0.2040.136Qb 1.2Qb0.8Qb 0.170

0.8Qb Qb 1.1Qb 0.130 0.160

0.254

CIC-13 Francolí Sota la Riba De juliol a setembre

B1 0.180 0.330

CIC-12 Tordera Santa Maria de Plautordera


A3 Qb 1.2Qb0.8Qb 0.3050.204 0.380

CIC-14 Foix Sota l'embassament

B. haasi Aleví, Juvenil, adultDe juliol a setembre

B1 Qb0.8Qb 1.1Qb 0.080 INSUF 0.0000.0880.064 INSUF INSUF



8.2. Anàlisi de resultats dels models de proposta de cabals de manteniment pels rius de la part catalana de la Conca del Ebre (excepte l’eix principal Ebre) (E)

La validació hidrobiològica dels cabals de manteniment proposats en el present estudi (annex 13) es realitza a partir de la modelització de la idoneïtat de l’hàbitat fluvial mitjançant dos mètodes: amb l’eina de modelització 1D RHYHABSIM © 1999 (River Hydraulics and Habitat Simulation), versió 4.1, desenvolupat per Ian G. Jowett, i per altra banda s’empra també l’eina de modelització en 2D RIVER 2D © 2006, desenvolupat per P. Steffler, J. Blackburn, A. Ghaner i Z. Yang, de la Universitat d’Alberta.

S’han analitzat els resultats en 15 trams de la conca de l’Ebre i un de la Garona. En aquest anàlisi s’estableix un interval òptim de cabals dins del qual s’hauria de situar el règim de cabals de manteniment proposat. Igualment es pot definir un altre interval per a contrastar els cabals de manteniment en rius amb un règim hidrològicament molt alterat, i un últim llindar que permetria validar el règim de cabals de manteniment en situacions de sequera (annex 15).

La validesa del règim de cabals de manteniment es determina a partir de la comparació dels cabals establerts amb els resultats de la simulació de la idoneïtat de l’hàbitat físic, d’acord amb els següents criteris:

- Considerar el cabal suficient quan se situa dins el rang del 50 i 80% de l’hàbitat potencial útil màxim. En cas que el tram no presenti un màxim, es considera el cabal vàlid quan se situa després d’un canvi de pendent significatiu de la corba HPU – cabal.

- Considerar un cabal bo quan se situa per damunt del llindar del 80% de l’HPU màxim.

- Considerar que el cabal proposat és insuficient quan no aporta una connectivitat acceptable al tram fluvial i quan l’hàbitat potencial útil està per sota del 50% de l’HPU màxim o d’un canvi significatiu de pendent.

El règim de cabals de manteniment proposat ha estat comprovat i validat en 8 trams amb mètodes de simulació unidimensional i 8 trams amb mètodes bidimensionals.

Els resultats obtinguts en la simulació 1D es presenten a l’annex 9. A l’annex 10 hi ha els resultats de la simulació de la idoneïtat de l’hàbitat fluvial per als diversos trams modelitzats en bidimensional.

A continuació es resumeixen els resultats de la modelització per a cada tram situat a les CE, especificant per a cada cabal de manteniment si és insuficient (INSUF), suficient (SUF) o bo (BO) per les espècies objectiu i els corresponents estadis vitals. Igualment es mostra una proposta de modificació del cabal en els casos en què es consideri insuficient.



DE SEQUERA

RÈGIM ALTERAT

MÍNIM

RÈGIM ALTERAT

MÀXIM

ÒPTIM MÍNIM

ÒPTIM MÀXIM

Adult 0.627 0.755 1.722 2.346 3.442Aleví 0.182 0.218 0.492 1.055 2.040

Fresa / incubació 0.151 0.181 0.301 0.405 0.794

Adult 0.175 0.210 0.385 0.511 0.916Aleví 0.066 0.079 0.132 0.159 0.409

Fresa / incubació

Adult 0.060 0.090 0.250 0.360 0.660Juvenil 0.020 0.240 0.410 0.500 0.750

Adult / juvenil 0.120 0.160 0.320 0.440 0.760Aleví 0.140 0.170 0.300 0.380 0.610

Adult 0.140 0.180 0.390 0.510 0.860Juvenil 0.210 0.250 0.410 0.490 0.740Adult 0.740 0.820 1.110 1.260 1.750

Juvenil 0.130 0.160 0.320 0.430 0.750Aleví 0.130 0.160 0.260 0.320 0.440

Adult 0.160 0.210 0.430 0.580 0.990Aleví 0.030 0.040 0.110 0.170 0.280

Fresa / incubació

Adult 0.890 1.090 1.880 2.300 3.280Juvenil 0.160 0.200 0.340 0.410 0.630

Adult 0.190 0.240 0.450 0.590 0.990Juvenil 0.300 0.350 0.570 0.700 1.050

Aleví 0.040 0.048 0.079 0.095 0.127Adults 0.163 0.192 0.310 0.410 0.657

Fresa / incubació

Aleví 0.228 0.274 0.457 0.729 1.620JuvenilAdults 1.086 1.334 3.497 4.602 7.293Aleví

Juvenil 0.483 0.715 1.966 3.156 6.571Adults 1.739 2.115 4.314 5.662 10.202

AlevíJuvenilAdult

******

CABALS DE MANTENIMENT (m3/s)

No hi ha hàbitat significatiu per aquest estadi

Cal tenir en compte que en mesos d'hivern, el cabal de manteniment pot créixer fins a 4.07 m3/s, corresponent al 80% d'HPU de la fresa.

En vermell: El cabal obtingut està per sobre del cabal mig mensual mínim en règim natural.En gris: El cabal s'ha obtingut mitjançant un pronòstic ja que els cabals corresponents es troben per sota del primer cabal de simulació.

CABAL CORRESP. 30% HPU

(m3/s)


(m3/s)


(m3/s)

CONNEC-TIVITAT (m3/s)


(m3/s)

0.755 2.3482.346 3.442

0.120

1.200 0.6400.511 0.3850.2100.175

0.140

0.580 0.4300.2100.160

0.192

0.7600.500 0.4100.240

1.7501.260 1.1100.8200.740

0.990

3.2802.300 2.2501.090

E09 Set Sota Albagés B3

** 1.8000.700 1.8000.350

0.4800.410 0.310

10.2025.662 4.314

* 0.225- * 0.225-

2.250

2.1151.739


Canvi de pendent en Q=2.859 m3/s


0.659

0.890

0.300

1.500

1.800

0.225

0.163

-

De gener a febrerA1

A2

21.370

Barbus graellsii

0.480

ÈPOCA ESTIATGE

HIDRO-REGIÓ

LOCALITZACIÓ

Salmo trutta8.880De juliol a setembre

A2

Es Bordes - Bossòst A1

De gener a febrer

Sota confluència amb Noguera de Cardós

CODI RIU

GA01 Garona

E01Noguera de

Tor Cavallers

E06

0.750Barbus graellsii

E04Noguera Pallaresa Borén A1

De gener a febrer 3.340 Salmo trutta



(m3/s)

ESTADIS VITALS REPRESENTATIUS EN ESTIATGE

ESPÈCIES SELECCIONADES

CABAL MITJÀ MENSUAL MÍNIM (REG. NATURAL)

(m3/s)

0.050

De gener a febrer 8.020 Salmo trutta 2.348


0.640

Barbus haasi

Salmo trutta


E08 N.Pallaresa Sota Talarn De juliol a setembre

A2

E02

E07 Flamisell Sota Sallente


E03Noguera

RibagorçanaLa resclosa Algerri-

Balaguer

E05

Noguera Pallaresa

Sopeira-Les Escales

TorrassaNoguera Pallaresa

A2

Salmo trutta

*** 12.360 (febrer) i 13.980 (juliol)

Salmo trutta

A2

A1

Salmo trutta

*** 10.340 (febrer) i 13.040 (juliol)

Chondrostoma miegii


17.060 Salmo trutta

(manca de dades hidrològiques)

Chondrostoma miegii


0.627

Degut a la manca de dades hidrològiques no es pot saber si els cabals de manteniment proposats són excessius o no.

Tot i pertànyer a la hidroregió A2, amb època d'estiatge a l'estiu, cal tenir en compte que el seu mes més sec és el febrer.

No s'han pogut calcular els cabals corresponents als diferents percentatges d'HPU per manca de dades hidrològiques que determinin el valor d'HPU màxim

Taula 17. Anàlisi hidrobiològica dels cabals de manteniment per als rius de la Conca de l’Ebre a Catalunya.



DE SEQUERA

RÈGIM ALTERAT

MÍNIM

RÈGIM ALTERAT

MÀXIM

ÒPTIM MÍNIM

ÒPTIM MÀXIM

Aleví 0.041 0.050 0.087 0.115 0.184Juvenil 0.019 0.023 0.093 0.146 0.300Adults 0.032 0.034 0.041 0.045 0.052Aleví 0.040 0.049 0.094 0.126 0.219

Juvenil 0.065 0.081 0.153 0.196 0.321Adults 0.031 0.066 0.204 0.255 0.392Aleví 0.016 0.020 0.031 0.037 0.049

Juvenil 0.015 0.018 0.030 0.036 0.048Adults 0.031 0.033 0.041 0.045 0.052

Adult 0.662 0.794 1.592 1.813 2.812Juvenil 0.531 0.637 1.360 1.549 1.970


Juvenil 0.690 0.970 4.200 7.420 11.280Aleví 0.530 0.990 4.540 6.690 11.050Adult 1.810 2.260 4.180 5.780 10.010

Juvenil 0.920 1.280 3.130 5.390 11.240Aleví 0.790 1.220 4.450 6.700 10.990

Salaria fluviatilis Adult / juvenil / aleví 0.450 0.580 1.690 2.870 6.490

Adult 0.210 0.280 0.690 0.970 2.120Juvenil 0.470 0.570 0.990 1.270 2.110Adult

Juvenil 0.470 0.580 1.120 1.510 2.570Aleví 0.160 0.190 0.420 0.600 0.970Adult 1.350 1.590 2.620 3.310 5.570

Juvenil 0.480 0.630 1.330 1.740 2.740Aleví 0.170 0.210 0.500 0.740 1.540

Salaria fluviatilis Adult / juvenil / aleví 0.510 0.650 1.670 2.710 4.160


Juvenil 0.590 0.700 1.230 1.600 2.290Aleví 0.240 0.310 0.600 0.780 1.390Adult

Juvenil 1.166 1.477 2.659 3.536 6.291Aleví 0.565 0.708 1.370 1.745 2.843

Aleví 0.036 0.045 0.091 0.119 0.203Adult / juvenil 0.022 0.037 0.104 0.142 0.232

Aleví 0.027 0.034 0.076 0.101 0.174Juvenil 0.038 0.055 0.114 0.146 0.221Adults 0.012 0.014 0.053 0.102 0.204Aleví 0.009 0.011 0.019 0.023 0.032

Juvenil 0.009 0.011 0.019 0.023 0.031Adults 0.014 0.017 0.025 0.029 0.035

En vermell: El cabal obtingut de l'estadi més restrictiu està per sobre del cabal mig mensual mínim en règim natural

0.0700.070 0.0700.0700.0650.221

Squalius cephalusDe juliol a setembre

0.080

Barbus haasi

Chondrostoma miegii

E15 Algars Arnes B2

E10 Siurana Sota l'embassament B2

CODI

E11 Segre Pont de Bar-Els Arenys

A2 0.6622.500

CONNEC-TIVITAT (m3/s)


(m3/s)


(m3/s)

2.8121.813 2.5000.794


47.510

Salmo trutta

Squalius cephalus

Chondrostoma miegii

Squalius cephalus

Chondrostoma miegii


9.630 Salmo trutta

Squalius cephalusDe juliol a setembre 0.070

Barbus graellsii

Chondrostoma miegii

E14 Segre Sota Sant Llorenç de Montgai

A2

De juliol a setembre 21.600

Salmo trutta

10.9391.000 1.855

3.250 1.350 5.570

0.0800.055

2.135 3.5084.503

Squalius cephalus22.320

Salmo trutta

0.0800.0380.240

1.590

Chondrostoma miegii

0.080

E13 SegreSota Rialb, abans del

Llobregós A2

Corba sense màxm aparent i ni canvis de pendent

3.250


3.310

E12 Segre Sota Artesa de SegreDe juliol a setembreA2

En gris: El cabal s'ha obtingut mitjançant un pronòstic ja que els cabals corresponents es troben per sota del primer cabal de simulació

11.5706.6209.1102.2601.8101.350

CABAL MITJÀ MENSUAL MÍNIM (REG. NATURAL)

(m3/s)

ÈPOCA ESTIATGE

CABALS DE MANTENIMENT (m3/s)

RIUESPÈCIES

SELECCIONADESHIDRO-REGIÓLOCALITZACIÓ


(m3/s)


(m3/s)


(m3/s)

ESTADIS VITALS REPRESENTATIUS EN ESTIATGE



CODI RIU LOCALITZACIÓHIDRO-REGIÓ

ÈPOCA D'ESTIATGE

INTERVAL CALCULAT PER MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS

FACTORS LIMITANTS EN EL CÀLCUL DE L'INTERVAL

GA-1 Garona Es Bordes - Bossòst A1 Gener i febrer 2.348 - 3.442 Connectivitat - 80% d'HPU de la truita de riu adulta

0.8Qb QBM 1.5Qb 3.762 4.703 7.055 BO BO BO - - -

E-1 Noguera de Tor

Cavallers A1 Gener i febrer 0.385 - 0.640 50% d'HPU de la truita adulta - Q mig del mes més sec

0.8Qb RVA10 1.5Qb 0.268 0.335 0.503 INSUF INSUF SUF 0.385 0.481 0.503


Sopeira - Les Escales A2 De juliol a setembre

0.410 - 0.760 50% d'HPU de la truita juvenil - 80% del barb cua-roig adult

0.8Qb RVA10 1.3Qb 3.924 4.905 6.377 BO BO BO - - -


La resclosa Algerri-Balaguer

A2 De juliol a setembre

1.110 - 1.750 50 - 80% d'HPU del barb comú adult

0.8Qb RVA10 1.3Qb 4.766 5.957 7.744 BO BO BO - - -

E-4 Noguera Pallaresa

Borén A1 Gener i febrer 0.430 - 0.990 50 - 80% d'HPU de la truita de riu adulta

0.8Qb RVA10 1.5Qb 1.393 1.741 2.612 BO BO BO - - -


Torrassa A2 De juliol a setembre

2.250 - 3.280 Connectivitat - 80% d'HPU de la truita de riu adulta

0.8Qb RVA10 1.3Qb 3.148 3.935 5.116 SUF BO BO - - -


Sota confluència amb Noguera de Cardós


1.800 - 1.800* Connectivitat 0.8Qb RVA10 1.3Qb 5.602 7.002 9.103 BO BO BO - - -

E-7 Flamisell Sota Sallent A1 Gener i febrer 0.310 - 0.480 50% d'HPU de la truita adulta - Q mig del mes més sec

0.8Qb RVA10 1.5Qb 0.152 0.190 0.285 INSUF INSUF INSUF 0.310 0.388 0.581


Sota talarn A2 De juliol a setembre

4.314 - 10.202 50 - 80% d'HPU de la madrilla adulta

0.8Qb RVA10 1.3Qb 7.518 9.398 12.22 SUF SUF BO - - -

E-10 Siurana Sota l'embassament B2 De juliol a setembre

0.070 - 0.070** Q mig del mes més sec 0.8Qb QBM 1.2Qb 0.042 0.053 0.064 INSUF INSUF INSUF 0.07 0.204 0.245

E-11 Segre Pont de Bar-Els Arenys A2 De juliol a setembre

2.500 - 2.812 Connectivitat - 80% d'HPU de la truita de riu adulta

0.8Qb QBM 1.3Qb 3.814 4.768 6.198 BO BO BO - - -

E-12 Segre Sota Artesa de Segre A2 De juliol a setembre

6.620 - 11.570 50% d'HPU de la truita juvenil - 80% de la truita adulta

0.8Qb QBM 1.3Qb 12.06 15.074 19.6 BO BO BO - - -

E-13 Segre Sota Rialb, abans del Llobregós


3.250 - 5.570 Connectivitat - 80% d'HPU de la madrilla adulta

0.8Qb QBM 1.3Qb 11.24 14.055 18.27 BO BO BO - - -

E-14 Segre Sota Sant Llorenç de Montgai


3.508 - 10.939 50 - 80% d'HPU de la bagra adulta

0.8Qb QBM 1.3Qb 17.62 22.024 28.63 BO BO BO - - -

E-15 Algars Arnes B2 De juliol a setembre

0.080 - 0.080** Q mig del mes més sec 0.8Qb QBM 1.2Qb 0.023 0.029 0.035 INSUF INSUF INSUF 0.08 0.114 0.137

PROPOSTA (m3/s)

* No hi ha interval ja que el cabal de la connectivitat mínima és més gran que els corresponents al 50 i el 80 % d'HPU** No hi ha interval ja que el cabal del mes més sec és més petit que els corresponents al 50 i al 80 % d'HPU més limitants

VARIABILITAT CABALS I MÈTODE

UTILITZAT

CABALS CALCULATS (m3/s)

VALIDACIÓ BIOLÒGICA

Taula 18. Resum de la validació dels cabals proposats pels rius de la Conca de l’Ebre a Catalunya.

Pàg.100



9. Estudi de la comunitat piscícola

9.1. Conclusions de l’estudi de les poblacions íctiques

Actualment l’índex IBICAT encara no està totalment desenvolupat, i per tant, s’ha aplicat de forma provisional amb les especificacions dels Protocols d’avaluació de la qualitat biològica dels rius (ACA, 2006). En aquests protocols es proposen varies mètriques per a cada regió fluvial, considerant-se el nivell global de l’índex el valor més desfavorable de les mètriques aplicades. En la discussió dels resultats per a cada infraestructura estudiada no s’ha comentat les diferències de l’índex (veure Annex 11).

L’anàlisi de les diferències en la comunitat ictiològica del tram superior i inferior de les 10 captacions d’aigua seleccionades en aquest estudi indica que sovint aquestes es deuen a causes diferents a la pròpia detracció de cabals. Dels 10 punts d’estudi, tan sols 5 presenten alteracions de la comunitat de peixos atribuïbles preferentment a la detracció de cabals, taula 14.

Les alteracions en la població de peixos degudes a detracció de cabals detectades en les captacions analitzades en aquest estudi són:

• Disminució de biomassa.

• Disminució de les classes d’edat més grans i proliferació de les més joves.

• Proliferació d’espècies de mida petita.

• Proliferació d’espècies al·lòctones adaptades a aigües de corrent més lenta.

• Les espècies d’aigües corrents són menys abundants en trams de cabal reduït.

Pàg.101



RIU CAPTACIÓ CAUSES MAGNITUD IMPACTE

Llobregat Pantà de la Baells • Gestió i dinàmica limnològica de l'embassament • Gestió piscícola (intensitat de repoblacions) • Introduccions d'espècies al·lòctones

Alta

Llobregat Sèquia de Manresa • Intensitat d'aprofitaments hidràulics de la conca • Modificacions del règim cabals al llarg de la conca

Mitja

Segre Rec del Solà • Característiques de l'hàbitat fluvial Baixa

Segre Canal d'Urgell • Règim hidrològic invers en el tram Rialb - Canal • Gestió piscícola (tram intensiu) • Introduccions d'espècies al·lòctones

Mitja

Ter Canal de la Colònia Llaudet • Reducció de cabal Alta

Ter Canal de la Colònia Bonmatí

• Reducció de cabal • Introduccions d'espècies al·lòctones Alta

Nog. Ribagorçana Canal d'Algerri i Balaguer • Gestió piscícola (intensitat de repoblacions)

• Introduccions d'espècies al·lòctones Mitja

Tavascan Embassament de Graus • Reducció de cabal Mitja

Siurana Pantà de Siurana • Reducció de cabal Mitja

Muga Presa de Pont de Molins • Reducció de cabal Alta

Taula 19. Relació de les principals causes poden estar provocant la modificació de les poblacions ictiològiques situades per sobre i per sota de les captacions estudiades.

Pàg.102



10. Determinació del règim de cabals de manteniment

10.1. Proposta de cabals de manteniment

La proposta de règim de cabals de manteniment segueix la instrucció tècnica de planificació hidrològica (Orden ARM/2656/2008, de 10 de septiembre, por la que se aprueba la instrucción de planificación hidrológica, BOE n. 229 de 22/9/2008) i l’experiència del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (Resolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 4 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya). Aquesta es fonamenta en l’elecció d’un cabal bàsic (Qb) calculat a partir de l’aplicació de mètodes hidrològics seleccionats per a cada tram de riu, i corregit i validat a travès de l’aplicació de mètodes de simulació d’hàbitat basats en els requeriments de les espècies de peixos presents al riu.

Un cop obtinguts els resultats dels mètodes hidrològics, es validen amb els hidrobiològics. La combinació es fa de manera que se seleccionen uns resultats hidrològics que siguin coherents per a cada conca i posteriorment s’ajusta als resultats obtinguts en la simulació d’hàbitats. En aquells punts dels que es disposa de model de simulació hidràulica. Es comprova mitjançant les corbes HPU-cabal i de connectivitat que els cabals de manteniment obtinguts amb mètodes hidrològics proporcionen suficient hàbitat per a les espècies i estadis de peixos seleccionats, i suficient connectivitat d’aquest hàbitat.

Els resultats dels mètodes hidrològics es poden trobar a l’annex 6, i es comenten en l’apartat 7 de la memòria.

Els resultats dels mètodes hidrobiològics es troben detallats en els annexos 9 i 10, i es comenten en l’apartat 8 de la memòria.

En ambdós apartats es comenta la relació entre hidrològics i hidrobiològics, de manera resumida per a facilitar la seva interpretació.

La combinació entre els valors obtinguts mitjançant l'aplicació de mètodes hidrològics i els valors obtinguts a trevés de la simulació dels hàbitats per a la determinació del cabal base de manteniment s'exposen en el capítol 4.6. Finalment se selecciona un cabal de manteniment mínim (cabal bàsic) que és a partir del qual es formula la proposta de règim de cabals de manteniment, modulant-lo mensualment.. A l’annex 13 es pot consultar el règim de cabals de manteniment proposat amb la distribució estacional de mínims.

Per tal de donar resposta a les principals característiques del règim de cabals circulants, la proposta de cabals de manteniment contempla també els següents aspectes, que es tracten en els apartats corresponents:

Pàg.103



a) Caracterització del règim de crescudes, a partir de la definició dels cabals generadors, que seran alliberats en les estructures de regulació, retenció i emmagatzematge d’aigua (annex 14) que tinguin unes determinades característiques.

b) Proposta de règim de cabals en situacions de sequera, de manera que permetin compatibilitzar les demandes d’usos existents amb el manteniment d’una mínima habitabilitat física dels rius. La proposta de cabals de sequera es mostra a l’annex 15.

Pàg.104



Q RÈGIM NATURAL (M3/S) Q HIDROLÒGICS (M3/S) I % QMIG CODI NOM

AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN M25 RVA10 QBM ABF

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS

CABAL PROPOSTA (M3/S) I %

OBSERVACIONS

0,8 0,691 0,798 - 0,610 1101 Segre a Puigcerdà 274,3 3,51 424,56 0,14 23% 20% 23% 17% Reducció 5% cabal mètode hidrològic

2,94 2,312 2,871 - 2,411 1102 Segre a l'assut d'Isòvol 500,8 9,78 781,1 0,43 30% 24% 29% 25% Reducció 5% cabal mètode hidrològic

0,8 0,611 0,841 - 0,800 1112 Querol a Puigcerdà 127,5 3,68 398,68 0,11 22% 17% 23% 22%

4,39 4,033 4,768 - 2,50 2,81 3,601 1103 Segre a l'assut del Pont de Bar 1035,6 14,6 1095,5 1,38 30% 28% 33% 17% 19% 25%

Tram simulació E11. Factors biològics limitants connectivitat i 80% d'HPU de la truita de riu adulta. Reducció 5% cabal mètode hidrològic

4,83 4,276 4,671 - 3,955 1104 Segre a.am. de la Valira 1240,7 16,19 1248 1,54 30% 26% 29% 24% Reducció 5% cabal mètode hidrològic

2,85 2,272 2,834 - 2,85 1113 Valira frontera amb Andorra 466,5 10,07 583,78 0,65 28% 23% 28% 28%

3,15 2,52 3,172 - 3,15 1114 Valira complet 539,8 10,85 590,25 0,73 29% 23% 29% 29%

9,86 8,798 10,86 - 8,231 1105 Segre a.am. del Lavansa 2150 30,15 1789,5 3,55 33% 29% 36% 27% Reducció 5% cabal mètode hidrològic

0,39 0,21 0,515 - 0,39 1115 Lavansa a Montan de Tost 176,9 2 127,19 0,04 20% 11% 26% 20%

0,41 0,241 0,415 - 0,41 1116 Lavansa complet 204,7 2,13 136,8 0,06 19% 11% 19% 19%

10,4 9,121 12,87 - 8,597 1106 Segre a.am. de Sallent 2537,3 33,37 2085,3 4 31% 27% 39% 26% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

0,1 0,081 0,1 - 0,1 1117 Sallent complet 68,2 0,46 78,27 0,02 22% 18% 22% 22%

10,4 9,212 12,45 - 7,997 1107 Segre al pantà d'Oliana 2665,9 34 2170,7 4,15 31% 27% 37% 24% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

10,86 9,629 14,03 - 8,212 1108 Segre al pantà de Rialb 3276,3 36,4 2333,6 4,44 30% 26% 39% 23% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

10,87 9,631 10,81 - 3,25 5,57 8,220 1109 Segre a.am. de Llobregós 3293,8 36,43 2333,7 4,44 30% 26% 30% 9% 15% 23% Tram simulació E13. Factors limitants connectivitat - 80% d'HPU de la madrilla adulta. Reducció 7% cabal mètode hidrològic

- - - 0,18 0,18 1118 Llobregós complet 602,3 0,8 40,34 0 23% 23%

11,63 10,26 15,03 - 11,600 1110 Segre a Alòs de Balaguer 4280,1 38,14 2383,2 4,81 30% 27% 39% 30% Reducció 0% cabal mètode hidrològic

Pàg.105




AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN M25 RVA10 QBM ABF

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

11,63 10,26 12,53 - 6,62 11,57 11,600 1111 Segre a.am. de la Noguera

Pallaresa 4296,5 38,15 2383,2 4,81 30% 27% 33% 17% 30% 30%

Tram simulació E12. 50% d'HPU de la truita juvenil - 80% de la truita adulta. Coincidència de valors hidrològics i de simulació. Reducció 0% cabal mètode hidrològic

21,06 23,46 21,93 - 15,944 1202 Segre a Camarasa 7125,2 76,46 3528,1 8,9 28% 31% 29% 20,9% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

21,06 23,55 21,91 - 15,953 1203 Segre al pantà de Sant Llorenç de Montgai 7156,5 76,5 3528,1 8,9 28% 31% 29% 20,9% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

21,06 23,579 21,93 - 15,998 1204 Segre a l'assut del canal auxiliar d'Urgell 7166,4 76,54 3528,1 8,9 28% 31% 29% 20,9% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

21,1 23,689 21,57 - 16,020 1205 Segre a.am. del Sió 7236,1 76,82 3531,3 8,93 27% 31% 28% 20,9% Tram simulació E14. Factors limitants 50 - 80% d'HPU de la bagra adulta. Reducció 7% cabal mètode hidrològic

- - - 0,08 0,08 1212 Sió complet 516,8 0,59 12,17 0 14% 14%

21,49 24,61 22,73 - 16,234 1206 Segre a Térmens 324,2 79,47 3558,9 9,07 27% 31% 29% 20,4% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

23,23 26,73 22,75 - 17,573 1207 Segre a.am. de la Noguera Ribagorçana 1411,1 85,53 3573,3 9,07 27% 31% 27% 20,5% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

28,52 37,72 29,44 - 21,317 1208 Segre a Lleida 1947 108,91 3927,6 10,79 26% 35% 27% 19,6% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

29,97 40,92 27,51 - 22,491 1209 Segre a Torres de Segre 2660,9 113,08 3950,1 10,79 27% 36% 24% 19,9% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

30,65 42,37 29,08 - 23,007 1210 Segre a Serós 3125,1 115,57 3950,4 10,79 27% 37% 25% 19,9% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

52,61 61,53 51,06 - 38,686 1211 Segre complet 22740 210,54 5424,5 16,1 25% 29% 24% 18,4% Reducció 7% cabal mètode hidrològic

Pàg.106




AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN Q330 RVA10 M25

INTERVAL MÈTODES HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

1,39 0,984 1,32 1,39 1301 Noguera Pallaresa al pantà de Borén 201,5 4,3 81,05 0,37 32% 23% 31% 32% Reducció 6% cabal mètode hidrològic

1,95 1,741 1,87 0,43 0,99 1,95 1302 Noguera Pallaresa pantà de la Torrassa 346,5 7,43 138,75 0,75 26% 23% 25% 6% 13% 26%

Tram simulació E04. Factors limitants 50 - 80% d'HPU de la truita de riu adulta. Reducció 6% cabal mètode hidrològic

0,08 0,07 0,07 0,08 1310 Escrita a l'estany de Sant Maurici 22,3 0,64 13,22 0 13% 11% 11% 13%

0,29 0,244 0,25 0,29 1311 Escrita complet 78,9 1,64 22,61 0,03 18% 15% 15% 18%

0,05 0,038 0,05 0,05 1312 Peguera a l'Estany Trullo 11,2 0,23 7,03 0,02 22% 17% 22% 22%

3,62 3,935 3,55 2,25 3,28 3,62 1303 Noguera Pallaresa a.am. del Noguera de Cardós 507,7 14,83 247,31 0,93 24% 27% 24% 15% 22% 24%

Tram simulació E05. Factors limitants connectivitat - 80% d'HPU de la truita de riu adulta. Reducció 1% cabal mètode hidrològic

0,75 0,707 0,7 0,75 1313 Noguera de Cardós a.am. del Vallferrera 223,8 4,67 99,78 0 16% 15% 15% 16%

1,74 1,673 1,66 1,74 1314 Noguera de Cardós complet 440,9 8,65 148,45 0,33 20% 19% 19% 20%

0,2 0,119 0,23 0,2 1315 Noguera de Vallferrera a.am. de la Noguera de Tor 82,4 1,46 56,28 0 14% 8% 16% 14%

0,26 0,303 0,24 0,26 1317 Noguera de Tor complet 58,2 1,34 36,13 0,08 19% 23% 18% 19%

0,79 0,733 0,7 0,79 1316 Noguera Vallferrera complet 184,4 3,56 81 0,26 22% 21% 20% 22%

5,99 7,002 6,47 0,99 1,8 5,99 1304 Noguera Pallaresa a Gerri de la

Sal 1455,1 26,72 436,01 1,68 22% 26% 24% 7% 7% 22%

Tram simulació E06. Valors del llindar de la simulació corresponents a 80% HPU adult truita i connectivitat. No es tenen en compte els resultats de la simulació de l’habitat fluvial per considerar-se no representatius.

6,2 7,297 6,78 6,2 1305 Noguera Pallaresa a Collegats 1506 27,51 442,51 1,75 23% 27% 25% 23%

6,32 7,508 6,91 6,32 1306 Noguera Pallaresa a Pobla de Segur 1566,4 28,01 445,23 1,88 23% 27% 25% 23%

0,27 0,19 0,27 0,31 0,48 0,27 1318 Flamisell a l'embassament de Sallent 73,4 1,65 83,6 0,08 16% 12% 16% 19% 29% 16%

Tram simulació E07. 50% d'HPU de la truita adulta - Q mig del mes més sec. Reducció 6% cabal mètode hidrològic

1,01 1,029 1,04 1,01 1319 Flamisell a la Pobla de Segur 349,8 5,07 179,53 0,34 20% 20% 21% 20% Reducció 6% cabal mètode hidrològic

7,87 9,091 8,1 7,87 1307 Noguera Pallaresa pantà de Sant Antoni 2059,6 33,86 532,36 2,6 23% 27% 24% 23% Reducció 2% cabal mètode hidrològic

8,33 9,398 8,85 4,314 10,20 8,33 1308 Noguera Pallaresa pantà dels Terradets 2506,5 35,97 835,44 3,19 23% 26% 25% 23%

Tram simulació E08. 50 - 80% d'HPU de la madrilla adulta. Reducció 6% cabal mètode hidrològic

8,83 10,02 9,28 8,83 1309 Noguera Pallaresa complet 2811,7 38,27 1144,8 3,43 23% 26% 24% 23% Reducció 2% cabal mètode hidrològic

Pàg.107




AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN RVA10 QBM M25

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

0,713 0,61 0,57 0,713 1320 Noguera Ribagorçana al pantà de Baserca 73,7 2,45 61,34 0,1 29% 25% 23% 29%

0,009 0,003 0,01 0,009 1335 Llauset a l'Estany de Llauset 7,8 0,29 5,33 0 3% 1% 3% 3%

1,36 1,3 1,09 1,36 1321 Noguera Ribagorçana a Ginast 149,9 4,69 101,8 0,17 29% 28% 23% 29%

1,672 1,51 1,35 1,672 1322 Noguera Ribagorçana a.am. de la Valiera de Castanesa 183,6 5,58 108,95 0,28 30% 27% 24% 30%

0,226 0,27 0,25 0,226 1336 Valiera de Castanesa a Baliera 74,2 2,26 67,84 0 10% 12% 11% 10%

0,348 0,35 0,37 0,348 1337 Valiera de Castanesa complet 104 2,99 81,94 0 12% 12% 12% 12%

0,124 0,1 0,09 0,164 1330 Noguera de Tor a l'Estany de Cavallers 25,4 0,82 19,3 0,02 15% 12% 11% 20% Increment del cabal del mètode hidrològic del 9%.

0,335 0,19 0,23 0,385 0,916 0,371 1331 Noguera de Tor a.am. del Sant

Nicolau 55,5 1,65 38,82 0,04 20% 12% 14% 23% 39% 22%

Tram simulació E01. Factors limitants 50% - 60% d'HPU de la truita adulta. El cabal corresponent al 80% HPU és molt superior al Q mig del mes més sec. Increment del cabal del mètode hidrològic del 9%.

0,172 0,215 0,15 0,172 1334 Sant Nicolau complet 63,9 1,92 56,27 0,07 9% 11% 8% 9%

1,189 1,16 0,85 1,189 1332 Noguera de Tor a Llesp 235,7 6,15 141,82 0,25 19% 19% 14% 19% Increment del cabal del mètode hidrològic del 9%.

1,24 1,12 0,93 1,24 1333 Noguera de Tor complet 247,7 6,43 143,88 0,27 19% 17% 14% 19% Increment del cabal del mètode hidrològic del 9%.

3,365 3,53 2,89 3,365 1323 Noguera Ribagorçana al Pont de Suert 566 15,46 268,32 0,84 22% 23% 19% 22%

4,358 3,89 3,44 4,358 1324 Noguera Ribagorçana al pantà d'Escales 726,7 17,38 338,09 1,02 25% 22% 20% 25%

4,386 4,34 3,46 4,386 1325 Noguera Ribagorçana al pantà de Sopeira 731,5 17,4 338,67 1,02 25% 25% 20% 25%

4,905 4,26 3,8 0,41 0,76 4,905 1326 Noguera Ribagorçana al Pont de

Montanyana 1064,6 18,24 352,09 1,02 27% 23% 21% 2% 4% 27%

Tram simulació E02. Factors limitants 50% d'HPU de la truita juvenil - 80% del barb cua-roig adult. No es tenen en compte els resultats de la simulació de l’habitat fluvial per considerar-se no representatius.

5,49 5,47 4,32 5,49 1327 Noguera Ribagorçana a l'embassament de Canelles 1607,9 19,82 390,9 1,02 28% 28% 22% 28%

5,655 4,63 4,48 5,655 1328 Noguera Ribagorçana al pantà de Santa Anna 1765,3 20,34 398,52 1,02 28% 23% 22% 28%

5,957 4,98 4,67 1,11 1,175 5,957 1329 Noguera Ribagorçana complet 2031,5 20,88 407,35 1,02 29% 24% 22% 5% 6% 29% Tram simulació E03. Factors limitants 50 - 80% d'HPU del barb comú adult. No es tenen en compte els resultats de la simulació de l’habitat fluvial per considerar-se no representatius.

Pàg.108




AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN Q330 QBM M25

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

1,33 1,309 1,42 1,134 1338 Garona a.am. del Valarties 141 5,35 71,31 0,35 25% 24% 27% 21% Reducció cabal mètode hidrològic 3%.

4,65 4,283 4,64 3,705 1339 Garona a Bossòst 445,7 17,71 365,44 1,21 26% 24% 26% 21% Reducció cabal mètode hidrològic 3%.

4,98 4,703 4,9 2,348 3,442 4,073 1340 Garona frontera amb França 490,7 19,31 382,63 1,34 26% 24% 25% 12% 18% 21% Tram simulació GA01. Factors limitants Connectivitat - 80% d'HPU de la truita de riu adulta. Reducció cabal mètode hidrològic 3%.

0,57 0,49 0,52 0,490 1341 Valarties complet 49,4 2,29 48,63 0,13 25% 21% 23% 21%

0,14 0,141 0,15 0,141 1342 Toran complet 55,5 0,98 55,39 0,02 14% 14% 15% 14%

Q RÈGIM NATURAL (M3/S) Q HIDROLÒGICS (M3/S) I % QMIG

CODI NOM AREA

CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN M25 QBM ABF

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

0,03 0,029 0,05 0,203 0,240 0,05 1522 Algars a Arnes 38,3 0,23 51,66 0 13% 13% 22% 88% 101% 22% Tram simulació E15. Factors limitants 80% d'HPU del barb adult i connectivitat. No es tenen en compte els resultats de la simulació de l’hàbitat fluvial per considerar-se no representatius.

0,03 0,045 0,06 0,060 1523 Algars a l'Horta de Sant Joan 82,6 0,34 68,69 0 9% 13% 18% 18%

0,05 0,066 0,11 0,110 1524 Algars a Batea 332 0,73 87,64 0 7% 9% 15% 15%

0,05 0,086 0,11 0,110 1525 Algars complet 401,4 0,87 89,95 0 6% 10% 13% 13%


AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN QBM ABF

INTERVAL MÈTODES

HIDROBIOLÒGICS


OBSERVACIONS

0,053 0,06 0,049 0,392 0,06 1507 Siurana a l'embassament de Siurana 58,8 0,28 41,48 0 19% 21% 18% 140% 21%

Tram simulació E10. Factors limitants 80%HPU chondrostoma juvenil, bagra adult. No es tenen en compte els resultats de la simulació de l’hàbitat fluvial per considerar-se no representatius.

0,034 0,08 0,080 1508 Montsant a l'embassament de Margalef 98,8 0,35 28,73 0 10% 23% 23%

0,032 0,06 0,060 1509 Capçanes a l'embassament de Guiamets 72,8 0,31 37,42 0 10% 19% 19%

0,424 0,68 0,680 1530 Siurana complet 621,4 2,68 134,75 0,02 16% 25% 25%

Pàg.109




AREA CONCA KM2 QMIG QMÀX QMÍN QBM ABF


OBSERVACIONS

0,01 0,04 0,19 1601 Sénia a l’embassament de

Ulldecona 91,3 0,86 112,27 0,00 1% 5% 22%

Sense models de simulació de l’hàbitat. Proposta a partir de hidrològics. Extrapolació del percentatge de cabal ambiental determinat pel segon tram, en considerar-se que els resultats per al primer tram no són representatius per tractar-se d’una sèrie de cabals amb elevada temporalitat.

0,25 0,40 0,40 1602 Sénia complet 266,2 1,80 120,28 0,00 14% 22% 22% Sense models de simulació de l’hàbitat. Proposta a partir de hidrològics

Pàg.110



10.1.1. Aplicació de criteris de variabilitat mensual per l’establiment de règim de cabals de manteniment

Considerant la variació natural de l’hidrograma anual en cada tipus de règim hidrològic diferenciat, s’ha elaborat un patró de variació del cabal a escala mensual de manera que el règim de cabals de manteniment s’aproximi al que es donaria de forma natural.

S’ha tingut en compte que els nivells de variació establerts siguin fàcilment aplicables i contrastables a partir de les infraestructures de control de cabal. D’aquesta manera, la variació proposada es presenta a la taula següent:

Tipus hidrològic Variabilitat mensual sobre el cabal bàsic establert

Oct. Nov. Des. Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set.

A1 Qb Qb Qb 0.8Qb 0.8Qb Qb 1.5Qb 1.5Qb 1.5Qb Qb Qb Qb

A2 Qb Qb Qb Qb Qb Qb 1.3Qb 1.3Qb Qb 0.8Qb 0.8Qb 0.8Qb

B2 Qb Qb 1.2Qb 1.2Qb 1.2Qb 1.2Qb Qb Qb Qb 0.8Qb 0.8Qb 0.8Qb

B4 Qb Qb Qb Qb Qb Qb 1.1Qb 1.1Qb Qb 0.8Qb 0.8Qb 0.8Qb

10.1.2. Procediment per a la determinació del règim de cabals de manteniment a la xarxa fluvial de les conques de l’Ebre a Catalunya

Per a la determinació i fixació del règim de cabals de manteniment en un punt o tram concret de la xarxa fluvial de les conques catalanes de l’Ebre s’utilitzaran els següents criteris:

1. Si el punt o tram fluvial a determinar el règim de cabals de manteniment coincideix amb algun dels punts mostrats a les taules de l’annex 13, s’assignarà el cabal de manteniment exposat a les taules.

2. Si el punt o tram fluvial a determinar el règim de cabals de manteniment es troba situat entre dos punts mostrats a les taules de l’annex 13, s’assignarà el Qb del punt immediatament aigües amunt, sempre que la diferència amb el punt d’aigües avall sigui inferior al 10% del valor del primer. En cas que la diferència entre els Qb d’aigua amunt i avall sigui superior al 10% del primer, el cabal bàsic es calcularà mitjançant la següent interpolació:

( ) ( )S(am)S(av)

S(av)S(x)Qb(am)S(am)S(av)

S(am)S(x)Qb(av)Qb(x)−

−⋅−

−−⋅

=

Taula 20. Patrons per la determinació del règim de cabals de manteniment.

Pàg.111



On,

Qb(x): Cabal bàsic del tram a calcular.

S(x): Superfície de conca del tram a calcular.

Qb(am): Cabal bàsic del tram aigües amunt.

Qb(av): Cabal bàsic del tram aigües avall.

S(am): Superfície de conca del tram aigües amunt.

S(av): Superfície de conca del tram aigües avall.

Per a calcular el règim de cabals de manteniment es modularà mensualment el Qb obtingut a partir de la hidroregió a la qual pertanyi el tram (veure apartat 5.2).

3. Si el punt o tram fluvial a determinar el règim de cabals de manteniment se situa aigües amunt dels mostrats a les taules de l’annex 13 o en un tram fluvial no contemplat en el present estudi, se li aplicarà el mètode QPV de percentatges variables per a calcular el Qb.

Aquest mètode s’utilitza quan no es disposa d’una sèrie òptima de cabals diaris restituïts al règim natural que permeti l’aplicació dels mètodes hidrològics recomanats per la Instrucció de Planificació Hidrològica ni per l’anàlisi de cabals classificats. El mètode QPV és una variant modificada del mètode de Tennant, i es calcula a partir d’un percentatge sobre el cabal mitjà interanual, que varia en funció de la magnitud d’aquest. Es basa en l’aportació anual coneguda del tram estudiat, i es fixa el cabal de manteniment graduant els percentatges en funció del rang de cabals mitjans interanuals, establint els següents intervals:

CABAL MITJÀ Q(m³/s) Qb (m³/s) Q < 0,125 0,025

0,125 < Q < 2,0 20% Q (màxim de 0,3)

2,0 < Q < 10,0 15% Q (màxim de 1,0)

Q > 10,0 10% Q

El valor del Qb no podrà ser inferior a 25 l/s, i s’assignarà aquest cabal sempre que el 20% del cabal mitjà interanual tingui un valor inferior.

Posteriorment, per a calcular el règim de cabals de manteniment es modularà mensualment el Qb a partir de la hidroregió a la qual pertanyi el tram estudiat.

Taula 21. Mètode QPV pel càlcul del Qb. Font: PSCM, ACA 2006.

Pàg.112



10.2. Consideracions especials en la determinació del règim de cabals de manteniment

De forma complementària al règim de cabals de manteniment establert en el present estudi s’hauran de tenir en compte un seguit de consideracions en la tramitació d’expedients i atorgament de concessions i autoritzacions en diversos trams fluvials de les conques catalanes de l’Ebre, així com en les normes d’explotació de les infraestructures de regulació de cabals, que s’enumeren a continuació.

10.2.1. Trams de riu amb règim hidrològic temporal, intermitent o efímer

S’aplicaran els següents criteris metodològics per a la caracterització específica del règim de cabals de manteniment en els rius temporals, intermitents o efímers:

a) En els rius amb règim hidrològic temporal s’utilitzen els criteris definits per a la distribució mensual de cabals mínims i màxims en rius permanents.

b) En els rius intermitents es caracteritzaran els següents aspectes:

La connexió amb les aigües subterrànies, definint el volum mínim necessari per a preservar la circulació del flux superficial que alimenta les tolles i les zones de rabeig, de gran importància com a zones de refugi de les comunitats biològiques a l’espera de períodes hidrològicament més favorables pel seu desenvolupament.

La magnitud i el període de temps de minoració cap al cabal base, que permeten el desenvolupament del cicle biològic de les comunitats adaptades.

Cabal generador, que permet mantenir la dimensió del canal principal del riu i el seu bon funcionament morfodinàmic.

c) En els rius efímers es determinarà, com a elements característics, el temps de minoració després de la crescuda, element clau pel bon funcionament de les comunitats pròpies d’aquests sistemes, i el cabal generador, que permet mantenir el seu funcionament morfodinàmic.

En qualsevol dels tres supòsits, i sense perjudici del cabal obtingut per als mètodes exposats, es considerarà un cabal de manteniment mínim de 25 l/s, sense modulació mensual, de manera que permeti unes condicions de mínima habitabilitat. Aquest supòsit s’aplicarà sempre que circuli aigua de manera natural per la llera del riu.

10.2.2. Infraestructures de regulació i retenció de cabals

En les infraestructures de regulació i retenció de cabals s'hauran de tenir en compte els aspectes que es consideren a continuació, que seran d'aplicació directa a les noves

Pàg.113



concessions i d'implantació progressiva a les vigents d'acord amb els plans zonals corresponents allà on es desenvolupin i les fórmules de consens i col·laboració.

10.2.2.1. Cabals generadors

Els cabals generadors són els que condicionen la morfometria i morfodinàmica fluvial, estructuren els hàbitats fluvials (mesohàbitat i microhàbitat), i organitzen i limiten la distribució del bosc de ribera. En l’explotació de les infraestructures de regulació de cabals que són capaces de retenir i, per tant, d’afectar les crescudes ordinàries (màximes crescudes en deu anys consecutius i representatius) o els cabals dominants (cabals de crescuda freqüents que mobilitzen sediment i que defineixen la llera i l’hàbitat fluvial), s’afegirà un cabal generador (Qg) al règim de cabals de manteniment. Aquesta condició s’aplicarà a les explotacions d'infraestructures hidràuliques situades a la part catalana de les conques de l’Ebre amb capacitat d’emmagatzematge superior a 5 hm3 o amb una taxa de regulació (capacitat d’emmagatzematge / aportació anual) superior a 0,5.

Es caracteritzarà la crescuda associada al cabal de secció de llera plena i s’haurà de definir incloent la seva magnitud, freqüència, durada, estacionalitat i la taxa màxima de canvi, tant en la corba d’ascens com en la de descens de l’hidrograma de crescuda, en aquells trams situats aigua avall de les principals estructures de regulació de cabal.

La freqüència i durada de la crescuda associada al cabal generador s’obtindran, preferentment, de l’anàlisi estadístic d’una sèrie representativa del règim hidrològic del riu que tingui 20 anys de dades com a mínim.

Degut a la manca d’estudis hidràulics regionals que determinin el cabal de llera plena (o bankfull), en el present estudi s’ha determinat el cabal generador com la crescuda més probable en el període 1940-2000 en règim natural. Aquest es calcula prenent la moda de la distribució de freqüències de la sèrie de màximes crescudes anuals en el període estudiat (veure annex 14).

El cabal generador es deixarà anar com a mínim una vegada a l’any i en el mes en què aquestes crescudes es donen de manera més habitual. Serà satisfet sempre que no representi un perjudici important per a la garantia d’abastament d’aigua potable (períodes de sequera), i sempre que no s’hagi donat amb anterioritat dins de l’any hidrològic en curs.

Com a conseqüència de la ocupació i/o modificació dels espais fluvials per a usos antròpics o per la presència d’estructures que interfereixen amb l’espai fluvial, el cabal generador s’haurà de validar posteriorment mitjançant la modelització hidràulica de la llera en un tram representatiu de la seva estructura i funcionalitat, tenint en compte els diversos estudis d’inundabilitat del tram afectat existents, les condicions físiques i biològiques actuals, els seus possibles efectes perjudicials sobre les variables ambientals i els riscos associats des del punt de vista de les infraestructures.

Pàg.114



L’aplicació pràctica de la implantació dels cabals generadors es podrà dur a terme de forma progressiva. D’aquesta manera el cabal màxim alliberat en la primera crescuda hauria de ser inferior als establerts a l’annex 14, de manera que es puguin preveure els efectes negatius dels cabals generadors en tot el tram de riu aigua avall de l’estructura abans de què es produeixin amb l’alliberament del cabal de llera plena, sobretot pel que fa referència a la inundabilitat del territori i a l’afectació a tercers.

La implementació dels cabals generadors s’haurà d’adaptar a les directrius del Programa de gestió del sediment i la morfodinàmica fluvial, elaborat per l’ACA, de manera que el volum d’aigua de la crescuda i el cabal màxim siguin adequats per a complir amb els objectius d’aquest programa i permetin la mobilització d’un determinat cabal sòlid.

10.2.2.2. Taxa de canvi

Els canvis de cabals circulants aigües avall de les infraestructures hidràuliques autoritzades per a la retenció i/o regulació de cabals, i els canvis de cabals produïts pels cabals generadors o el canvi de mòdul dins del règim de cabals mensuals de manteniment, poden ser factors que alteren i condicionen l’habitabilitat de les comunitats en els sistemes fluvials aigües avall si les fluctuacions es donen de manera sobtada, sobretot en aquells trams més propers a les grans infraestructures hidràuliques. Per aquesta raó, s’ha de fixar una taxa de canvi de cabal (d’increment i de decreixement), que amorteixi i atenuï els canvis en el règim de cabals manipulats.

Les infraestructures hidràuliques destinades només a la derivació de cabals no tindran autorització per dur a terme manipulacions del règim de cabals circulants aigua avall, tret del moment de la posada en marxa o desconnexió de l’aprofitament. En aquesta situació, temporal i momentània, s’imposarà la taxa de canvi en l’increment o decrement del cabal aigua avall (ACA, 2006).

La màxima taxa de canvi s’ha d’estimar considerant la distribució de variacions temporals successives en règim natural, utilitzant la sèrie de cabals mitjans diaris, tot i que l’escala temporal de la sèrie hidrològica per realitzar l’estudi de les taxes s’haurà de determinar atenent a les característiques particulars de cada massa d’aigua, ja que en casos concrets podria ser necessari limitar l’increment o decrement màxim a nivell horari.

S’utilitzarà l’anàlisi dels valors mitjans de creixement i decreixement de la sèrie de variacions temporals de cabals successius, extretes de l’anàlisi d’avingudes ordinàries d’una sèrie hidrològica representativa d’almenys 20 anys. Es recomana que no sigui superior al valor mitjà obtingut de la sèrie anual de percentils del 90-70%, tant en la fase d’ascens com en la de descens, calculats sobre les taxes de canvi dels cabals mitjans diaris per a cada un dels anys de la sèrie hidrològica.

Pàg.115



10.2.3. Règim de cabals de manteniment en situacions de sequera

En cas de sequeres prolongades es podrà aplicar un règim de cabals de manteniment menys exigent, sempre que es compleixi amb les condicions establertes a l’article 38 del Reglamento de Planificación Hidrológica sobre el deteriorament temporal de l’estat de les masses d’aigua, i amb la conformitat del que establirà el corresponent Pla de Gestió de la Sequera.

Aquesta excepció no serà aplicable en zones incloses a la Xarxa Natura 2000 o a la llista de zones humides d’importància internacional d’acord amb el Conveni de Ramsar. En aquestes zones es considerarà prioritari la conservació del règim de cabals de manteniment, tot i que s’aplicarà la prioritat d’ús per a l’abastament a les poblacions.

El règim de cabals de sequera està caracteritzat per una distribució mensual de mínims i es valida a partir de la simulació de l’idoneïtat de l’hàbitat. Aquests cabals de sequera hauran de permetre, com a mínim, un 25% de l’hàbitat potencial útil màxim.

Com a fase prèvia a la redacció del Pla de Gestió de la Sequera, es proposen uns cabals de manteniment més restrictius que caldria satisfer en l’escenari de sequera (excepcionalitat). Aquests s’han calculat mitjançant l’aplicació del mètode QBM, a partir de la selecció del QBM sec, el més baix de la sèrie de QBM analitzats. En cas d’obtenir valors inferiors als 25 l/s, s’haurà de considerar aquest cabal sempre que en règim natural circuli per la llera un cabal superior (cabal mitjà diari en règim natural). La seva validació es realitzarà en aquells trams on es disposi de models de simulació de l’hàbitat, contrastant els cabals obtinguts amb el llindar corresponent al 25% de l’HPU màxim. Els resultats es mostren a l’annex 15.

La distribució mensual dels cabals corresponents a aquest règim és proporcional a la distribució mensual corresponent al règim ordinari de cabals de manteniment (hidroregions), amb l’objectiu de mantenir el caràcter natural de la distribució de mínims, conservant les principals característiques hidrològiques de les masses d’aigua. La implantació d’aquest règim de cabals menys exigent s’haurà de realitzar de forma progressiva.

Pàg.116



11. Proposta i anàlisi de la implementació de cabals ambientals a Catalunya

11.1. Principis generals

La proposta d’aplicació dels cabals ambientals és diferent en funció de l’àmbit territorial on es troben els rius estudiats en aquest treball:

Rius de la conca de l’Ebre i del Júcar

La implantació dels cabals ambientals determinats en el present treball en els rius que pertanyen a la conca de l’Ebre es durà a terme de manera progressiva, i mitjançant la col·laboració entre la Confederació Hidrogràfica del Ebre i la del Júcar, la Agència Catalana de l’Aigua i les parts interessades. Per a això se seguiran les indicacions de la instrucció de Planificació (Ordre ARM/2656/2008) (BOE de 22/9/2008). El procediment a seguir serà:

• Proposta de cabals ecològics de l’estudi que està realitzant en l’actualitat el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, per a l’àmbit territorial de totes les confederacions hidrogràfiques espanyoles amb una mateixa metodologia per a tot el territori.

• Avaluació de la viabilitat econòmica i social de l’aplicació dels cabals proposats.

• Procès de concertació social en el que es defineixi el règim de cabals ambientals i es proposi un pla d’implantació i de gestió adaptativa.

• Inclusió dels cabals concertats i del pla d’implantació i gestió adaptativa en el Pla Hidrològic de conca.

Rius de les conques internes de Catalunya

La implantació dels cabals ambientals a Conques Internes de Catalunya s’està realitzant mitjançant la redacció de Plans zonals, desenvolupats sobre un àmbit territorial que afecta una subconca o una part, i té en compte els cabals establerts en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya. En els diferents tipus d’aprofitaments que es localitzen a cada conca i el seu règim concessional es buscarà, mitjançant processos adaptatius, la millor solució per a la consecució d’un règim sostenible d’aprofitament de les aigües, que comporti l’alliberament de cabals ambientals i l’assoliment del bon estat o el bon potencial ecològic, en cas que sigui necessari.

A partir de l’aprovació i publicació dels Plans Zonals, a Conques Internes de Catalunya s’aplicarà el règim de cabals de manteniment que aquests determinin en les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació d’expedients de modificació de

Pàg.117



característiques dels títols concessionals. D’altra banda, es procedirà a implantar progressivament el règim de cabals de manteniment en les concessions vigents per tal de concretar el règim de cabals de manteniment a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic dels usos existents en cada conca, subconca o tram fluvial.

Mentre no s'aprovi el corresponent Pla Zonal a CIC, i en els procediments de modificació de les característiques dels títols concessionals, les parts podran convenir la implantació progressiva dels cabals de manteniment sempre que es garanteixi la preservació del medi i els ecosistemes associats.

Els cabals de manteniment s’integraran en les normes d’explotació de les infraestructures de regulació hidràulica (embassaments), després d’haver analitzat les garanties en l’abastament i usos estratègics, i amb la possibilitat d’assignar consignes d’estalvi i sequera en què se satisfacin uns cabals mínims més baixos.

Els futurs estudis de planificació dels recursos hídrics de les CIC hauran d’incorporar els règims de cabals de manteniment definits en el present treball, a fi i efecte que les mesures que es puguin proposar en aquest àmbit estiguin correctament adreçades a la implantació progressiva de cabals circulants que permetin assolir el bon estat ecològic.

El procés d’implantació per conques es tindrà en compte la participació activa dels usuaris implicats, així com els interessats, administracions implicades en el territori i organitzacions ambientalistes o estretament implicades o afectades en el procés.

11.2. Processos de participació pública

Com exemple de procès de concertació, a continuació s’exposa la participción pública per a la redacció del Pla de Gestió de Conques Internes de Catalunya realitzat per l’ACA.

A Catalunya s’ha dut a terme una divisió funcional per tal de crear grups de treball a nivell de subconca que permeten fer les sessions plenàries informatives i de crear espais de debat pròxims a les persones que s’hi poden implicar. El resultat és la creació de 16 unitats (Figura 17) per dur a terme el procés de participació.

Àmbit Conques 1 La Muga La Muga, Rieres del Cap de Creus, Rec Madral, Rec Sirvent.

2 El Fluvià El Fluvià, Rieres del Montgrí Empordà.

3 Alt Ter Ter fins a l’embassament de Sau, Freser.

4 Baix Ter Ter, Daró.

5 Rieres de Llevant Rieres del Cap de Begur i Blanes, Rieres del Maresme.

6 Tordera La Tordera.

7 El Besòs El Besòs.

Pàg.118



Àmbit Conques 8 Cardener, Alt Llobregat Cardener i Llobregat fins a la confluència amb el Cardener.

9 Baix Llobregat Anoia i Llobregat.

10 Foix i Rieres del Garraf Foix, Rieres del Garraf, Rieres de Calafell i Torredembarra.

11 Francolí - Gaià Francolí i Gaià.

12 Rieres de Ponent Rieres de Calafat - Golf Sant Jordi, Rieres de Llaberia - Vandellós, Rieres de Riudecanyes, Rieres del Baix Camp.

13 Ebre Ebre.

14 Alt Segre Segre fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa.

15 Baix Segre Segre.

16 Les Nogueres Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona.

Figura 17. Divisió territorial en 16 unitats o àmbits de participació.

Taula 22. Àmbits de participació

Pàg.119



La finalitat d’aquesta divisió ha estat crear unes àrees de treball que permetin unir afinitats, conflictes i perfil de la població, així com afavorir el màxim la participació creant espais funcionals i assequibles en quant a extensió territorial.

Per cadascun d’aquests àmbits es treballa seguint un esquema comú de participació que s’integra en els treballs d’elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

En el procés organitzen taules de debat i mediació entre titulars, administració, entitats ambientalistes i representants dels principals sectors econòmics. En aquestes sessions s’intercanvien els arguments i s’intenta establir un marc de consens en l’aplicació i implementació del Pla de Gestió.

El procés participatiu s’impulsa des del Departament de Relacions Institucionals i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, i implica la ciutadania, les administracions locals i els diferents agents socials i econòmics al voltant de la gestió integral de l’aigua, com ara: els sectors agroramader, forestal, industrial i energètic, empresarial; les persones usuàries i consumidores, les associacions ecologistes, les universitats i els centres de recerca, i els ciutadans i ciutadanes directament o indirecta vinculats amb l’aigua.

En una primera fase, el procés es dóna a conèixer a tots els agents socials interessats en la gestió integral de l’aigua a la conca. Se celebren reunions amb representants dels ajuntaments, dels consells comarcals i de les entitats més vinculades amb el riu. Un cop fetes es convoquen reunions informatives obertes a tothom per tal d’ajustar el procés proposat.

Posteriorment es duen a terme tallers participatius, agrupats per sectors, amb representants dels diferents àmbits (socioeconòmic, Administració, entitats, etc.) en els que es debaten els problemes principals de la conca. Entre aquests tallers s’activen els grups específics per parlar més concretament sobre el Pla de Cabals de Manteniment.

Per a poder plantejar les propostes s’organitzen sessions plenàries per tal de reflexionar sobre quin és el model de riu que es vol per la conca. De tots aquests debats i trobades, es recullen totes les propostes i s’elabora un document sobre el qual es podran fer els darrers suggeriments. Amb totes les aportacions rebudes i els resultats finals del procés se celebren reunions arreu de la conca per tal de validar el document final i com a pas previ a la constitució formal dels Consells de Conca.

11.3. Estratègies d’implantació progressiva

Per tal d’implantar els cabals de manteniment es plantejaran diferents estratègies d’implantació S’analitzarà cada concessió i es classificarà tenint en compte aspectes com el seu estat actual (en ús o desús), l’existència d’expedients de caducitat, l’estat de les concessions, el compliment

Pàg.120



de l’alliberament de cabals ambientals, el compliment de la concessió o les possibilitats tècniques de l’aprofitament per tal de flexibilitzar la seva producció.

Cal destacar que el procés d’implantació progressiva i consens només es troba disponible per a aquelles explotacions o activitats que compleixin amb les condicions tècniques del títol concessional. Els incompliments greus (reiterats, i/o de gran magnitud i afecció al medi) del títol concessional donaran peu a l’inici d’un expedient de caducitat de la concessió i posterior extinció o rehabilitació amb noves condicions, com l’exigència del compliment dels cabals ambientals.

L’ajust i compatibilització de les explotacions hidroelèctriques actuals amb el règim de cabals de manteniment passa per la valoració de les següents estratègies:

- Flexibilització de la concessió considerant el mateix volum de derivació anual però reduint la captació en períodes desfavorables i de baix cabal, i augmentant puntualment en períodes d’elevat cabal. D'aquesta manera es pot mantenir el mateix nivell de producció a final d’any tot garantint el règim de cabals de manteniment. Aquesta estratègia necessita d'una anàlisi de viabilitat tant tècnica (adequació de la infraestructura) com econòmica (valoració de la inversió).

- Allargament o pròrroga de la concessió a canvi de la fixació progressiva o sobtada del règim de cabals de manteniment. L’increment en el temps de la concessió compensaria els costos derivats de la implantació dels cabals ambientals.

- Mesures compensatòries en una o altra explotació d'un mateix titular amb diverses explotacions en actiu. Es poden arribar a acords amb titulars de diverses explotacions on a partir de la reducció en la producció en una d'elles es pugui veure compensat amb l'increment puntual d'una altra, sempre respectant els cabals de manteniment.

- Reducció de les exigències ambientals. Aquesta estratègia consisteix en reduir el cabal de manteniment exigit per tal de minimitzar les repercussions sobre la pèrdua de producció o els costos econòmics. Per fer-ho, tal i com es va acordar en els processos de participació, el cabal de manteniment pot ser reduït fins un valor equivalent al 60% de l'HPU. Aquesta reducció no es pot dur a terme en tots els àmbits estudiats, ja que existeixen zones de protecció especial per a espècies protegides o amenaçades, reserves genètiques de truita o zones que estan incloses en la Xarxa Natura 2000 o en PEIN, en les quals no es contempla la reducció de les exigències ambientals.

D’altra banda, pel que fa a les concessions per a reg, algunes de les possibles estratègies són les següents:

- Revisió i actualització de les concessions i dotacions per a reg agrícola.

Pàg.121



- Assoliment de la màxima eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola.

- Alliberament de cabal al riu per substitució de les dotacions actuals per aigua regenerada.

Totes aquestes estratègies tenen com a finalitat la implantació del règim de cabals de manteniment amb el mínim cost i repercussió sobre les activitats existents. En el procés d'implantació de cabals de manteniment també hi ha situacions on la compatibilització no és possible, ni tan sols de manera parcial. En aquests casos no es descarta l’expropiació parcial dels drets adquirits o la implantació del règim de cabals de manteniment amb les posteriors possibles indemnitzacions si es demostra un perjudici o pèrdua de producció.

Igualment, de forma paral·lela a la determinació de les diferents estratègies mencionades, cal analitzar amb cura els processos administratius i les condicions i requeriments específics dels títols concessionals que poden permetre la implantació de cabals de manteniment a partir de la revisió de la concessió (art. 144.4. RD 849/86), a través de l'anàlisi de canvis en les condicions del títol concessional o la implantació directa per motius de protecció de la fauna o hàbitats d'interès comunitari (art. 65.1.a del TRLA).

Les estratègies comentades tenen una base preliminar d’anàlisi tècnica que haurà de traduir-se posteriorment en un procés administratiu. Els procediments o tramitació administrativa han estat agrupats segons les diferents estratègies d’implantació. Així doncs, s’han tingut en compte per la seva classificació aspectes com el seu estat actual (en ús o en desús), l’existència d’expedients de caducitat en tràmit, l’estat de les concessions, de les característiques del títol concessional, el grau de compatibilitat o ajust amb l’actual PSCM, el compliment de la pròpia concessió o les possibilitats tècniques de l’aprofitament per tal de flexibilitzar la seva producció.

Cal destacar que el procés d’implantació progressiva i el consens només serà possible en aquelles explotacions o activitats que compleixin amb les condicions tècniques del títol concessional. És a dir, els incompliments greus (reiterats, i/o de gran magnitud) de les característiques inscrites al títol concessional donaran peu a l’inici d’un expedient de caducitat de la concessió i possible posterior extinció, o rehabilitació amb noves condicions amb l’exigència del compliment dels cabals ambientals del PSCM. De fet, aquesta no és una estratègia pròpiament dita del Pla zonal d'implantació de cabals de manteniment, sinó que dóna resposta a la pròpia Llei d'aigües (TRLA 1/2001) on, en el seu article 66.1 preveu l'inici de l'expedient de caducitat quan les condicions essencials establertes en el títol concessional son incomplertes, o en l'article 66.2, on s'estableix que les concessions en desús en períodes superiors a tres anys podran ser objecte d'inici d'un expedient de caducitat.

Per a aquelles concessions que compleixen amb les condicions del títol concessional s’obren diverses possibilitats depenent de cada cas i situació. Es considera com a estratègia prioritària la flexibilització en l’ús de l’aigua i la seva adequació al règim de cabals mediterranis.

Pàg.122



Pàg.123



12. Bibliografia

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2002). Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya i conques catalanes de l’Ebre. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2005). Caracterització de masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la directiva marc de l'aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries), en compliment als articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2006a). Pla sectorial de Cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2006b). Validació biològica del règim de cabals de manteniment definits al pla sectorial de les conques internes de Catalunya en 10 trams fluvials. Agència Catalana de l’Aigua – Universitat Politècnica de València. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2006c). BIORI. Protocol d’avaluació de la qualitat biològica dels rius. Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ACA – AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2006d). HIDRI. Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- ANNEAR, T.C. & CONDER, A.L. (1984). Relative bias of several fisheries instream flow methods. North American Journal of Fisheries Management, 4: 531-539

- ARTHINGTON, A.H., PUSEY, B.J.., BLÜHDORN , D.R., BUNN, S.E. & KING, J.M. (1995). An Holistic Approach for assessing the environmental flow requirements of riverine ecosystems: Origins, theory, applications and new developments. Workshop on Instream Flow Methodologies.

- ARTHINGTON, A.H., KING ,J.M., O’KEEFFE , J.H., BUNN ,S.E., DAY ,J.A., PUSEY , B.J., BLÜDHORN, D.R. & THARME , R.E. (1992). Development of an holistic approach for assessing environmental water requirements of riverine ecosystems. In: King, J.M., R.E. Tharme & M.S. de Villiers (2000). Environmental Flow Assessments for Rivers: Manual for the Building Block methodology. Freshwater Research Unit. University of Cape Town. WRC Report No: TT131/00. 339 pp.

Pàg.124



- BIETZ, B., MARTIN, J., SCHIEFER , K. & , P. (1985). Instream flow needs for fish below hydropower facilities in Canadá: A management guide to assessment methods. Rapport nº 148G398. Association Canadienne de l’Electricité. 90 pp.

- BOVEE, K.D. (1982). A guide to stream habitat analysis using Instream Flow Incremental Methodology. Instream Flow Information Paper, 12 FWS/OBS-82/26, Co-operative Instream Flow Group, US Fish and Wildlife Service, Office of Biological Services.

- BRIZGA S.O., ARTHINGTON A.H., CHOY S. J, KENNARD M.J., MACKAY S.J. PUSEY B.J, WERREN G.L. (2002). Benchmarking, a “top-down” methodology for assessing environmental flows in Australian Rivers. Unpublished paper. Environmental Flows for River Systems Working Conference and Fourth International Ecohydraulics Symposium. 3-8. March 2002, Cape Town, South Africa.

- BROWN CA & KING J.M. (1999). Thematic Review: Definition and Implementation of Instream Flows. Report to the World Commission on Dams. Southern Waters Ecological Research and Consulting cc

- CAISSIE, D. & N. EL-JABI (1995). Comparison and regionalization of hydrologically based instream flow techniques in Atlantic Canadá. Can. J. Civ. Eng., 22 (WR2): 235-246.

- COCHNAUER, T. (1976). Instream flow techniques for large rivers. In: Gordon, N.D., McMahon, T.A. & Finlayson, B.L. (1992): “Stream Hydrology. An introduction for ecologist”. John Wiley & Sons. Chichester (UK). 526 pp.

- COLORADO WATER CONSERVATION BOARD, (2001). Memorandum to Colorado Water Conservation Board Members. May 11, 2001, accessed on November 30, 2001. http://cwcb.state.co.us/isf/programs/docs/isfquantpolicy.pdf. A Magdaleno, F (2006) Caudales ecológicos: conceptos, métodos e interpretaciones. CEDEX.

- COLLINGS, M. (1972). A methodology for determining instream flow requirements for fish. In: Gordon, N.D., McMahon, T.A. & Finlayson, B.L. (1992). “Stream Hydrology. An introduction for ecologist”. John Wiley & Sons. Chichester (UK). 526 pp.

- CHE - CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL EBRO (2005). Caracterización de la demarcación y registro de zonas protegidas. Zaragoza.

- ESPERGREN, G. D. (1996). Development of instream flow recommendations in Colorado using R2CROSS. Denver, CO, Water Conservation Board.

- GARCIA DE BIKUÑA, B. (1997). Problemática de la Determinación de Caudales Ecológicos y su aplicación: Sistema RECE. Actas de las Jornadas sobre Caudales Ecológicos

Pàg.125



y Caudales de Mantenimiento. Valladolid, Abril 1997. Confederación Hidrográfica del Duero. Ministerio de Medio Ambiente.

- GEER, W.H. (1980). Evaluation of five instream flow needs methodologies and water quantity needs of three Utah trout streams. US Fish & Wildlife Service and Utah Division of Wildlife Resources. Pub. nº 80/20. 194 pp.

- GORDON, N.D., MCMAHON, T.A. & FINLAYSON, B.L. (1992). Stream Hydrology. An Introduction for Ecologist. John Wiley & Sons, UK. 526 pp.

- HARDY, T.B. & ADDLEY, C. (2003). Instream Flow Assessment Modelling: Combining Physical and Behavioural-Based Approaches. Canadian Water Resources Journal. 28(2):1-10.

- HARDY, T. B. (1998). The future of habitat modeling. Regulated Rivers: Res. Mgnmt. 14: 405-420

- HOPPE, R.A. (1975). Mínimum stream flows for fish. In: Gordon, N.D., McMahon, T.A. & Finlayson, B.L. (1992). Stream Hydrology. An introduction for ecologist. John Wiley & Sons. Chichester (UK). 526 pp.

- JOWET, I.G. (1993). A method for objectively identifying pool, run and riffle habitats form physical measurements. New Zealand J. Of Marine and Fresh. Water Res., 27: 241-248.

- KATOPODIS, C. (2003). Case studies of instream flow modelling for fish habitat in Canadian Prairie Rivers. State-of-the-Art in Habitat Modelling and Conservation Flows (invited paper for special issue), Canadian Water Resources Journal, Vol.28(2) 199-216

- KING, J.M. & LOUW, D. (1998). Instream flow assessments for regulated rivers in South Africa using the Building Block Methodology. Aquatic Ecosystem Health and Management, 1: 109-124.

- KING, J.M., THARME, R.E. & DE VILLIERS, M.S. (2000). Environmental Flow Assessments for Rivers: Manual for the Building Block methodology. Freshwater Research Unit. University of Cape Town. WRC Report No: TT131/00. 339 pp.

- LECLERC, M., BOUDREAULT, A., BECHARA, J. A. & CORFA, G. (1995). Two-Dimensional Hydrodynamic Modeling: A Neglected Tool in the Instream Flow Incremental Methodology. Transactions of the American Fisheries Society, 124: 645-662.

- LEATHE, S.A & NELSON, F.A (1986). A literatura evaluation of Montana’s wetted perimeter inflection point method for deriving instream flow recomendations. Helena, MT, Department of Fish, Wildlife, and Parks.

Pàg.126



- LIMNOS (1990). Estudio metodológico piloto para la evaluación de caudales de compensación en los ríos de la cuenca del Ebro (Plan Hidrológico). Confederación Hidrográfica del Ebro. Documento inédito. 90-PH-02. Zaragoza.

- LOHR, S. C. (1993). Wetted stream channe, fish-food organisms and trout relative to the wetted perimeter inflection method. Bozeman, MT, Montana State University, Ph. D. Dissertation.

- MAGDALENO, F. (2006). Caudales ecológicos: conceptos, métodos e interpretaciones. Centro de Estudios de Técnicas Aplicadas del CEDEX. Ministerio de Fomento.

- MAIDMENT, D.R (1993). Handbook of Hidrology. E. McGraw-Hill, Inc. USA.

- MARTINEZ SANTA-MARIA, C. & FERNANDEZ YUSTE, J.A (2006). Indices de alteración hidrológica en ecosistemas fluviales. Centro de Estudios de Técnicas Aplicadas del CEDEX. Ministerio de Fomento.

- MARTÍNEZ SANTA-MARÍA, C. & FERNÁNDEZ YUSTE, J.A. (2006). El régimen natural de caudales: una diversidad imprescindible, una diversidad predecible. Investigación Agraria. Sistemas y recursos forestales.Vol. 15, Nº 1, 2006 , pags. 153-165. Madrid.

- MIMAM – MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (1998). Libro Blanco del agua en España. Madrid.

- MIMAM – MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (2004). Determinación de regímenes que satisfagan las necesidades ecológicas mínimas de la cuenca del Ebro. 2ª fase. Oficina de Planificación Hidrológica. Confederación Hidrográfica del Ebro. Zaragoza.

- MIMAM – MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (2008). Instrucción de Planificación Hidrológica. Orden ARM/2656/2008 de 10 de Septiembre por la que se aprueba la Instrucción de Planificación Hidrológica. BOE num. 229 de 22 de Septiembre de 2008. Madrid.

- NADAL, J., DE SOSTOA, A., PUIG, M.A., MALO, J. (1995). Evaluación de caudales ecológicos. Universidad de Barcelona & Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

- NELSON, F. A. (1984). Guidelines for using the wetted perimeter (WETP) computer program of the Montana Department of Fish, Wildlife, and Parks. Bozeman, MT, Montana. Department of Fish, Wildlife and Parks.

- NGPRP (1974). Instream needs subgroup report. Work Group C-Water. Northern Great Plains Resource Program. US Fish & Wildlife Service. Office of Biological Service. Washington DC.

Pàg.127



- PALAU, A. & ALCAZAR, J. (1996). The Basic Flow: An alternative approach to calculate minimum environmental instream flows. Proc. 2nd international Symposium on Habitat Hydraulics Ecohydraulics 2000. Vol A: 547-558. Quebec (Can)

- PALAU, A. et al (1998). El Caudal Básico. Método para la gestión Hidrobiológica de ríos regulados. Convenio Cedex- Udl.

- PALAU, A. (1994). Los mal llamados caudales ecológicos. Bases para una propuesta de cálculo. OP 28(2): 84-85

- PALAU, A., SÁNCHEZ, R., BARDINA, M. & RIVAS, M. (2000). Estudio preliminar para la validación hidrobiológica del método QBM en el cálculo de caudales mínimos o ambientales. Conveni CEDEX-UdL. Document inèdit.

- PALAU, A., SÁNCHEZ, R., BARDINA, M. & RIVAS, M. (2002). Diagnòstic de punts crítics en cabals mínims a la xarxa fluvial catalana. Conveni ACA-UdL.

- PALAU, A., SÁNCHEZ, R., ROCASPANA, R., BARDINA, M. & REBOLLO, I. (2002). Validación del caudal básico según el método del caudal básico de mantenimiento en el cálculo de caudales mínimos ambientales. Conveni CEDEX-UdL. Document inèdit.

- REISER, D. W. , WESCHE, T.A., ESTES, C. (1989). Status of Instream flow legislations and practices in North America. Fisheries, 14(2): 22-29.

- RICHTER, B.D., BAUMGARTNER, J.V., POWELL, J., BRAUN, D.P. (1996). A method for assessing hydrologic alteration within ecosystems. Conservation Biology. Vol. 10, Nº4: 1163-1174.

- RICHTER, B.D., BAUMGARTNER, J.V., WIGINGTON, R. & BRAUN, D.P. (1997a). How much water does a river need?. Freshwater Biology, 37: 231-249.

- RICHTER, B.D., BAUMGARTNER, J.V., BRAUN, D.P., POWELL, J. (1997b). A spatial assessment of hydrologic alteration within a river network. Regulated rivers: research & management. 14: 329-340. Hereford.

- SÁNCHEZ, R. (2000). El método del Caudal Básico. Análisis de criterios de cálculo y aplicación para la obtención de caudales ecológicos. DMACS. Universitat de Lleida. 106 pp.

- SÁNCHEZ, R. (2007). Estudis de valoració i determinació del règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre al seu pas per Catalunya. Esborrany. Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- SÁNCHEZ, R., IBÁÑEZ, C. (2008). Estudis de valoració i determinació del règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre al seu pas per Catalunya. Proposta de règim de cabals

Pàg.128



ambientals del tram final del riu Ebre i validació biològica preliminar. Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

- STALNAKER, C. B. & ARNETTE, J. L. (1976). Methodologies for the determination of stream resource flow requirements: An assessment. USFWS Report nº FWS/OBS-76/03. Utah State University. Logan (Utah).

- SWALES, S. & HARRIS, J.H. (1995). The expert panel assessment method (EPAM); a new tool for determining environmental flows in regulated rivers, pp. 125-134. In: Harper, D. M and Fergusson, A. D. J (Eds). The ecological basis for river management. John Wiley & Sons, New York.

- TARBET, K., & HARDY, T. B., (1996). Evaluation of one-dimensional and two-dimensional hydraulic modeling in a natural river and implications in instream flow assessment methods. In: M. Leclerc, H. Capra, S. Valentin, A. Boudreault, and Y. Côté (Editors), Ecoydraulics 2000 Proceedings of 2nd International Symposium on Habitat Hydraulics B. INRS-Eau & FQSA, IAHR/AIRH, pp. B395-B406.

- TECNOMA (2006). Evaluación del régimen de caudales medioambientales en la masas de agua de la CHJ. Confederación Hidrográfica del Júcar.

- TENNANT, D. L. (1976). Instream Flow Regimes for fish, wildlife, recration and related environmental resources. Fisheries, 1(4): 6-10.

- THE NATURE CONSERVACY (2006). Indicators of Hydrologic Alteration. Version 7. User’s Manual.

- USFWS (U.S. Fish and Wildlife Service) (1981). Interim regional policy for New England stream flow recommendations. Fish and Wildlife Service, Newton Corner, MA. Waters, B. F. 1976.

- WESCHE, T.A & RECHARD, P.A. (1980). A summary of instream flow methods for fisheries and related needs. Eisenhower Consortium Bulletin No. 9. Produced by the Water Resources Research Institute, University of Wyoming, for the USDA Forest Service.

Pàg.129



13. Equip de treball

La direcció dels treballs ha estat realitzada per Antoni Munné i Torras, Cap de la Unitat Singular per a la Implantació de la Directiva Marc de l'Aigua (CTIDMA), Área de Planificació per a l'Ús Sostenible de l'aigua de l'Agència Catalana de l’Aigua, i per Miguel Ángel García Vera i Alfonso Calbo de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Els treballs han estat supervisats per José Luís Ortiz, de la Subdirección General de Planificación para el Uso Sostenible del Agua del Ministerio de Medio Ambiente.

Per part de Tecnología del Medio Ambiente S.A. (TECNOMA), l’equip de treball ha estat el següent:

Mònica Bardina Martín Enginyera de Forests

Roser Casas Enginyera de Forests

Mª Àngels Vich Llicenciada en Biologia

Anna Ferrés Llicenciada en Geografia

Estefania Sánchez Enginyera de Forests

Dídac Jordà Llicenciat en Biologia

Mireia Udina Llicenciada en Ciències Ambientals

Per part de TYPSA l’equip de treball ha estat el següent:

Jordi Cirera Boix Enginyer de Forests

Quim de Dalmases Enginyer Informàtic

Pel que fa als col·laboradors, aquests han estat els següents:

□ ANHIDRA CONSULTORIA AMBIENTAL S.L

David Fargas Busquets Enginyer Agrònom

José Luís Mateos Traseira Enginyer de Forests

Olivier de Cirugeda Helle Enginyer Agrònom

Pàg.130



Jordi Sánchez Herranz Enginyer de Forests

Pere Rifà Vilaseca Enginyer Tècnic Forestal

□ GESNA ESTUDIS AMBIENTALS S.L

Rafel Rocaspana Llicenciat en Biologia

□ SERVEIS DE TOPOGRAFIA

Albert Mayench Franch Topògraf

□ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Francisco Martínez Capel Dr. Enginyer de Forests

Aina Berta Hernández Mascarell Llicenciada en Ciències Ambientals i en Ciències del Mar

Matías Peredo Parada Enginyer Civil

Rafael Muñoz Mas Enginyer de Forests

Virginia Garófano Gómez Llicenciada en Ciències Ambientals

Juan D. Alcaraz Hernández Enginyer Tècnic Forestal i Llicenciat en Ciències Ambientals

Manuel Bertran Enginyer de Forests

Càlcul de cabals ambientals a les conques del Segre...

Documents

Transcript of Càlcul de cabals ambientals a les conques del Segre...