CLÍNICA UNIVERSITÀRIA - El Pou Digitalelpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Octubre...

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA,UNITAT DE LA VEULa Clínica Universitària compta amb un equip multidisciplinari i especialitzat en veu que garanteix el treball coordinat de diferents professionals en les alteracions de la veu cantada i parlada, tant per a infants com per a adults.

ANÀLISI I DIAGNÒSTIC individualitzat amb equipaments de darrera generació (programes d’anàlisi de veu, videolaringoestroboscòpia, etc.)

TRACTAMENT I REEDUCACIÓ de la veu

TALLERS de perfeccionament i millora de les habilitats vocals

ASSESSORAMENT vocal per a cantants professionals i amateurs

PROGRAMES de prevenció, perfeccionament i millora de la tècnica vocal cantada

FORMACIÓ A MIDA per a professionals de la veu

Av. Universitària, 8-1008242 Manresaclinicauniversitaria@umanresa.catwww.clinicauniversitaria.cat

PER CONCERTAR VISITA TRUQUEU AL 93 875 73 10 Horari d’atenció: de dilluns a divendres, de 9 a 20 hores

es altes quotes d’atur a l’estat i aCatalunya empastifen tots els sectors del’economia i el mercat de treball és vedati erm per a persones amb formacionsdiverses i perfils professionals de tottipus. Malauradament, les dones i algu-nes franges d’edat concretes –la desocu-pació juvenil i la dels majors de cinquanta

anys són esfereïdores– són les més desafortunades, i ala conjuntura s’hi sumen factors naturalment encaramés excloents. Sigui com sigui, la cua de l’atur és plenad’universitaris amb formacions destacades amb possi-bilitats mínimes d’accedir a un lloc de treball amb con-dicions dignes. Joves –i no tan joves– a qui, en el seudia, es va voler fer creure que els estudis universitaris ipostuniversitaris eren una garantia per posicionar-seòptimament en la selecció de personal d’institucions iempreses. És clar que la formació i el reciclatge esde-venen clau, però serveixen de poc si no hi ha oportu-nitats i, en conseqüència, no s’acumula prou experièn-cia per conformar perfils professionals vàlids per a lesempreses. El diagnòstic confirma que hi ha un des-equilibri substancial entre la demandad’estudis i les necessitats reals delmercat laboral. Una evidènciaque també es constata quanels gurus de l’economiade mercat clamen perestimular l’emprene-doria tot i saber queno hi ha recursos perdonar-hi suport nifacilitats per finançar els projectes.

Passat el boom de la necessitat imperiosa d’estudisuniversitaris i de màsters i postgraus –sovint muntatsmés com un negoci que no pas com un valor afegitque encamini cap a un lloc de treball–, cada cop sónmés necessaris i eficients els programes d’estudis imòduls professionals especialitzats destinats a cobrirsectors industrials mancats de professionals formats ipreparats per a àrees de negoci emergents que, tot il’actual crisi, sí que són autèntics brots verds davant dela destrucció de llocs de treball i la clausura d’empre-ses dels últims anys. D’alguna manera, s’està posanten valor la desprestigiada formació professionalsdurant els anys vuitanta i noranta. La clau és prioritzarl’ofici i la pràctica professional per davant de la incer-tesa universitària i l’ajornament de la incorporació almercat laboral. No pas perquè la universitat sigui elpas previ a la desocupació, sinó perquè hi ha sectorseconòmics en l’àmbit industrial i de serveis que neces-siten persones amb aptituds manuals específiquesque engranin projectes emergents. Tan senzill comformar persones amb ofici i benefici.

3

Ofici i beneficiedito

rial

L

EL POU · OCTUBRE 2015

4 EL POU · OCTUBRE 2015

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala, Josep R. Mora, Joan Segon, Teresa Torra i Joan Vilamala

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi SardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon Aran, Sílvia Berengueras,Núria Closas, Jordi Estrada, Xavi López, Josep M. Oliva, Anna Pujol, Ferran Sardans.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Jana FontdevilaPortada: Francesc Rubí (a la fotografia, alum-nes del mòdul de formació professional defusteria de l’IES Guillem Catà).

Fotografia: Jordi Alavedra, Francesc Rubí Col·laboradors: Isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Llorenç Capdevila, Ignasi Cebrian,Cercle Artístic de Manresa, Ferran Climent, PepCorral, Anna Crespo, Laura Estrada, CèliaFíguls, Manel Fontdevila, Ramon Fontdevila,Joan M. Gabarró, El Galliner, Jaume Gubianas,Dani Hernández, Robert Martí, Josep M. Mata,Eduard Merly, Anna Navarro, Maria Picassó,Alba Piqué, Guillem Puig, Laia Puig, Quadernsde Taller, David Torras, Laura Vidal, JoanVilamala, Marc Vilanova, Lluís Virós, Mireia Vila.

Administració: Sílvia BerenguerasExpansió publicitària: Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió:INOM, SA. Era de l’Huguet, 7. Tel. 93 878 41 20Distribució:Sobrerroca Centre SL. Tel. 93 873 92 34Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

Amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen, necessàriament, l’opinió d’El Pou de la gallina

notícies del pou

Taula rodona sobre nissagues,al CasinoCoincidint amb la presentació de la revista del mes, el dia2 de setembre es va fer al Centre Cultural del Casino unanova taula rodona del cicle Temes del Pou, que va tractarsobre el tema Nissagues manresanes i va comptar amb lapresència de Manuel Perramon, president del Conselld’Administració d’AUSA; Ramon Roqueta Segalés, direc-tor general de Roqueta Origen; Joan Vila-Masana, direc-tiu de l’Hospital Clínic, i Lluís Virós, especialista en histò-ria econòmica.

Joan Cals rep el premi delConsell de la Gent GranEl dia 1 d’octubre, Joan Cals Torres, membre de la juntade l’Associació Cultural El Pou de la gallina, va rebre el1r Premi del Consell de la Gent Gran. El veredicte deljurat es va fer públic durant l’acte de celebració del DiaInternacional de la Gent Gran, al claustre del MuseuComarcal. El jurat va fer constar la implicació de l’amicJoan en la millora del col·lectiu de la gent gran a la ciu-tat, amb l’impuls d’actuacions rellevants com el projec-te Ciutat Amiga o les actuacions de prevenció dels mal-tractaments a la gent gran, i aportant el seu coneixe-ment i experiència local a les diferents responsabilitatsque ha assumit, des del Consell Consultiu de laGeneralitat de Catalunya fins al Consejo Estatal de lasPersonas Mayores.

Jana Fontdevila assumeix la maquetació de la revistaLa jove dissenyadora Jana Fontdevila es fa càrrec desd’aquest mes de la maquetació de la revista El Pou dela gallina.

5EL POU · OCTUBRE 2015

De mes a mes 6

D’aquí i d’allàDes de Nova YorkLaia Clotet i Vilà 8

Vides separadesJosep M. Oliva / Jordi Sardans 11

ReportatgeEl sí a la independència guanyaàmpliament a ManresaCarles Claret 12

TEMA DEL MES:Un nou futur per la FormacióProfessionalRamon Fontdevila 14

EmprenedorsAnna Berengueras. ArtiumAnna Pujol 23

Natura urbanaIgnasi Cebrian 24

IndretsF. Climent / J.M. Mata-Perelló 25

Vins del Bages 26Joan Sala

Del tros al platCeller Can SerraAlba Piqué / Laia Puig 27

L’EntrevistaMeritxell Calduch PratJordi Sardans 28

Patrimoni ciutadàMonestir de Santa ClaraLluís Virós / Francesc Rubí 33

Fila culturalJordi Estrada 34

PropostesArt, cinema, música i teatre 36

Espai d’ArtJoan Carrió 37

Fa 25 anys... Jaume Puig 38

Crònica social Mireia Vila 39

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 40

el Cul del Pou 41

Número 313 - Octubre 2015

l’opinió del lector

Obrir la ciutat al riu

Quan tan sols falten sis anys pel 500aniversari de l’estada de sant Ignasi a laciutat, les actuacions que s’han fet finsara a l’entorn de la Cova i la façana Sudde Manresa es queden a mitges o fins itot són contradictòries amb l’objectiuque caldria pretendre.

La necessària i reclamada passera enbalcó que s’ha fet al pont Vell ha que-dat incomprensiblement amputada ala meitat i aboca el vianant que l’hacreuat al tercermundista pàrquing dela Renfe. No cal dir que el pelegrí o visi-tant que arriba amb tren a la ciutat niensuma la dita passera. En canvi, siaquesta s’hagués fet arribar fins a lasortida de l’estació, incitaria a passejar-hi i a gaudir de la façana monumentalde la ciutat, del bosc de ribera d’un riunet i arribar a la Cova i al centre histò-ric després d’un recorregut i unes vis-tes formidables.

Per altra banda, no fa ni un mes que unpressupost de la Diputació es va ferservir per pavimentar l’antiga carreterade Barcelona, sense tenir en compte elseu potencial com a via verda per a via-nants i bicicletes; que, compartidaamb cotxes en un sol sentit, endinsariael ciutadà i el visitant en el paisatged’arquitectura industrial i formidablesencluses del riu Cardener. Ens pregun-tem quina coordinació hi ha entre elsdiferents departaments de l’Ajun tament perquè no s’hagi aprofitat el pres-supost d’aquesta obra per millorar elparc fluvial.

Com a corol·lari d’incoherències, elnou Pla d’Ordenació Urbana proposamalmetre la impressionant visual delpont Nou, actualment en restauració.Al pont medieval de vuit arcs d’estruc-tura gòtica, declarat Be cultural d’inte-rès nacional, s’hi construiria un pontformigonat i en baixada a tan sols 200metres que va a espetegar sobre untal·lus que taparia els jardins dedavant la façana del cementiri.

Davant d’aquests fets, ens preguntemsi hi ha un projecte seriós, clar i orde-nat, de millora i potenciació del Parcfluvial del Cardener i de la façanamonumental de la ciutat de cara al 500centenari ignasià. Per nosaltres,Manresa 2022 és una oportunitat d’orque no es pot deixar escapar per obrirla ciutat al riu mitjançant l’execuciód’un projecte de parc fluvial globaldel Cardener que ha de incloure l’ade-quació del passeig del Riu per a via-nants per caminar, passejar i córrer,tot gaudint de les vistes de la façanamonumental de la ciutat. Un projectea l’abast que ha d’obrir definitivamentel riu als ciutadans i amb un granatractiu turístic.

MeandreAssociació per la preservació delpatrimoni natural de Manresa

Fe d’errates

L’autor de la secció Vins del Bagesdel número 312 de setembre era JoanTomasa i Garroset en lloc de MarcÁvalos, com constava erròniament al’encapçalament.

PODEU ENVIAR-NOS LES VOSTRES OPINIONS,

amb una extensió màxima de 300paraules, a l’adreça electrònica:

[email protected] bé a la redacció de la revista:

carrer de Sobrerroca, 26, 1r.08241 Manresa (Bages).


de mes a mes

Comença la construcció dels espais ignasians1 de setembre. Al teatre Conservatori, comencen lesobres de construcció de l’Espai Manresa 1522, alhoraque es preveu iniciar durant el mes d’octubre la remo-delació de les dues plantes superiors del MuseuComarcal de Manresa i donar continuïtat a la urbanit-zació de la plaça de Sant Ignasi.

Olga Sànchez deixa Unió 2 de setembre. Conjuntament amb 34 militants i elpresident local, la regidora Olga Sánchez presenta labaixa com a militant d’Unió, tot i que reitera el seu com-promís amb l’equip de govern de l’Ajuntament. El regi-dor Miquel Davins es manté a les files del partit.

Torna la setmana dels Jocs al Carrer6 de setembre. La tretzena edició de la Setmana delsJocs al Carrer acull la participació de joves italians i fran-cesos i, malgrat el temps inestable, les activitats tornena omplir carrers i places del Barri Antic.

Arnau relleva Vives al Bàsquet Manresa8 de setembre. La sala de premsa del Bàsquet Manresaés l’escenari de l’acte de relleu en la presidència delclub, en què Josep Vives dóna pas a Jaume Arnau.

Serrat repassa 50 anys alKursaal13 de setembre. El teatre Kursaal s’omple de públicfidel per escoltar Joan Manuel Serrat, amb un repertoribasat en els grans èxits de les seves cinc dècades alsescenaris, que es clou amb peces com Paraules d’amori Cantares, corejades pels seguidors.

Cal Gravat estrena institut14 de setembre. El curs escolar comença amb un totalde 11.473 alumnes, des de P3 a 4t d’ESO (9 més que l’anyanterior) i amb les novetats de l’estrena de l’IES CalGravat, després de vuit anys de conviure amb cargoleres,i la nova escola del CTM, amb una desena d’infants de P3.

La FUB2 es presenta en societat18 de setembre. A l’antiga seu del CTM, s’inaugura elcomplex que ha d’acollir, entre d’altres, les aules i elslaboratoris per a pràctiques dels estudis del cicle forma-tiu superior de Pròtesis Dentals, que comencen el dia 28.

La Trobada d’Havaneres, fidel a la cita 19 de setembre. La 22a edició de la Trobada deCantaires d’Havaneres al Cor de Catalunya porta al parcde l’Agulla prop de 2.000 persones per escoltar 21 grupsi veure també l’actuació de l’Esbart Manresà i el GrupSardanista Dintre el Bosc, en el primer acte de celebraciódels 60 anys del programa radiofònic Aires de Catalunya.

L’estelada torna al Collbaix20 de setembre. En una acció organitzada per l’ANC, elCentre Excursionista de la Comarca de Bages i ÒmniumBages, unes dues-centes persones pugen al Collbaixper renovar l’estelada que un grup de brètols haviaabatut dies abans.

La Marxa de Torxes omple la Plaça Major10 de setembre. Unes 3.500 persones omplen elcentre de Manresa en la setena Marxa de Torxesper la Independència, que aplega músics i grups decultura popular i es clou a la Plaça Major amb la lec-tura del manifest a càrrec de Joan Morros, el parla-ment de Patricia Gabancho i l’actuació del grup4CAT, abans de l’inici de la campanya electoral.

Pius X Cisa


El sí arrasa a Manresa27 de setembre. En les eleccions plebiscitàries alParlament de Catalunya, amb una participació rècordde 39.939 electors manresans (76,75% del cens), la can-didatura de Junts pel Sí (CDC, ERC i societat civil) s’im-posa clarament amb 21.607 vots (54,31%), que sumatsals 3.454 aconseguits per la CUP (8,68%) arriben gaire-bé als dos terços dels vots emesos. D’altra banda,Ciutadans n’obté 5.012 (12,60%), el PSC 3.771 (9,48%),el PP 2.362 (5,94%), Catalunya Sí Que es Pot 2.123(5,34%), Unió 966 (2,43%), el Partit Animalista 182(0,46%) i Recortes Cero Els Verds 91 (0,23%).

Tocats de Lletra recorda l’Ovidi30 de setembre. La novena edició del festival literariTocats de Lletra comença recordant Ovidi Montllor, enel vintè aniversari de la seva mort, a la sala Petita delKursaal. Francesc Ribera, Titot, acompanyat al piano deDavid Martell, posa veu i ritme a poemes i cançons del’actor i cantautor alcoià.

L’ofrena institucional precedeix la Via Lliure11 de setembre. El músic Natxo Tarrés és l’encar-regat de fer el parlament de l’acte institucional dela Diada, en què s’estrena el Ball de l’Homenatge i44 entitats fan l’ofrena floral, encapçalats pelsgrups municipals de CDC, ERC, CUP i DemocràciaMunicipal. Durant el mateix matí, una seixantenad’autocars comencen a desplaçar a Barcelonamilers de manresans, que omplen els trams 29 i 30de la Meridiana.

Una de freda...

Josep Vives i PortellSemblava que la vocació natural de Josep Vives era elperiodisme. Des de ben jovenet va coordinar la revis-ta de La Salle Manresa i va col·laborar en gairebé totsels mitjans de comunicació manresans: Ràdio Ciutat,El Pla de Bages, Regió7, Gazeta de Manresa i fins i totfou cap d’informatius de Ràdio Catalunya a la ciutat.Després va fitxar pel departament d’esports deCatalunya Ràdio i va aconseguir entrar dins l’equip deJosep M. Puyal, amb qui no es van acabar d’entendre.Més tard va acabar la carrera d’advocat i va exercir aldespatx de Lluís Matamala, amb qui tampoc va aca-bar bé. Després es va interessar per la política i vaaspirar a l’alcaldia, però els resultats no li van ser favo-rables. Des de l’any 2002 va ocupar la presidència delManresa Esportiu Bàsquet, que ha deixat enguany, enuna etapa on hi ha hagut de tot, però amb resultatsmediocres, la salvació de l’equip a la Lliga d’Honor deBàsquet als despatxos les dues penúltimes tempora-des i salvant-se de casualitat la darrera en guanyar l’e-quip a la pista del Madrid. Ara ha fitxat com a cap decomunicació del Barça, un club ple de periodistesesportius sense feina i un cap de premsa molt espe-cial. Sembla que el noi de cal Magrinyà encara no hatrobat la seva veritable professió.

Sala CiutatFinalment, han començat les tasques d’enderroca-ment de la Sala Ciutat, sobretot pel que fa als sostresi envans, després que fa ja gairebé un any que diver-sos mitjans de comunicació havien assegurat laimmediatesa de l’acció. Malgrat l’opinió d’un petitgrup d’okupes, que des de fa uns dos mesos jahavien desistit de fer efectiu el lema Recuperem laSala Ciutat, ara ja no quedava cap obstacle per obeirun acord de ple municipal on pràcticament tothoms’havia posat d’acord, fins i tot els arquitectes muni-cipals i cap estudiós no en reclamava un valor patri-monial que l’edifici no tenia ni té. Des del 2007, lasala ja havia completat la seva funció social i políticadurant els anys de la Dictadura i la Transició. Desprésde diverses reunions i valoracions sobre el seu futur,l’Ajuntament ja comptava amb un amplíssim con-sens per tirar-la a terra. Costa massa que el consisto-ri prengui decisions per fàcils que siguin. Diuen queval més tard que mai i ara el que cal és impulsar lareurbanització de la zona, que els partidaris de santIgnasi fa temps que reclamen.

Aina Font

...I una de calenta


Des de Nova Yorkd’aq

uí i

d’al

là

inc 23 anys i, malgrat que he nascut icrescut a Manresa, actualment visc aQueens, Nova York. La meva aventuraamericana es remunta al 2013, quan ambles maletes carregades de nervis i il·lusióvaig decidir transferir-me a la GeorgiaSouthern University, situada al sud-estde Geòrgia, on vaig cursar els últims dos

anys del grau en Psicologia. Fa tres mesos em vaig gra-duar, però sentia que la meva etapa als Estats Unitsencara no es podia donar per finalitzada. Estava disposa-da a anar a qualsevol estat, preferentment en una ciutatgran, i el destí em va portar a Nova York, on faig pràcti-ques i em preparo per a l’examen d’accés al màster.

En primer lloc m’agradaria desmuntar el mite de NovaYork. L’estat de Nova York no és només la famosa ciu-tat compresa pels comtats de Manhattan, el Bronx,Brooklyn, Queens i Staten Island, sinó que és molt mésgran. En segon lloc, la ciutat de Nova York, un delsnuclis més turístics del món, no és tota comManhattan. No és estrany, però, que s’associï de mane-ra gairebé immediata Nova York amb el comtat deManhattan, la famosa imatge aèria dels gratacels queapareix en tantíssimes pel·lícules. Ens enganya la publi-citat, doncs? No, ni de bon tros, el que passa és quesempre ens ensenyen el mateix escenari, el centre deManhattan, la zona més bonica, rica, i glamurosa.

Visc amb la meva parella a Queens, en un barri molttranquil i residencial, però cada cap de setmana anema Manhattan. Com qualsevol gran ciutat, Manhattan téels seus pros i contres. Per una banda, ofereix gransoportunitats laborals, infinites opcions de lleure, i s’hitroba una multiculturalitat inigualable. Per contra, elritme de vida és car, ràpid, frenètic, i en certa manerapot arribar a ser fred. La veritat és que jo em sento moltafortunada ja que visc en una zona més tranquil·la ieconòmica alhora que setmanalment gaudeixo delsbeneficis que ofereix la gran ciutat.

Després de viure dos anys als Estats Units, si em fessindir què és el que més m’agrada d’aquest país ho tindriaclar: l’esperit de superació. Vaig marxar a Geòrgia enun moment que Catalunya patia una forta crisi econò-mica, encara vigent, i sentia que el negativisme m’en-vaïa constantment. Potser sóc molt sensible i ho pal-pava més que altra gent, però aquest ambient pessi-mista em cremava profundament, sobretot quan hosentia a la Universitat. «Ara és complicat…», «millorbuscar una altra sortida…», «trobar feina de psicologiaés molt difícil…». Vaja, comentaris que, malgrat quepodien ser certs, no eren constructius ni encoratjadorsper a alumnes que haurien de tenir ganes de menjar-se el món. De vegades sento que a Catalunya hi hamolta por del fracàs i de la vergonya. Quan vaig arribarals Estats Units, em va sobtar veure que mai hi haviaun «no podràs» per resposta. Quan diuen que és elpaís de les oportunitats no ho és simplement perquèla gent sigui competent, sinó perquè s’arrisca.Consegüentment, vaig entendre que els Estats Unitsno són la primera potencia mundial només per la sevaeconomia i poder sinó també per la filosofia de vida. Heaprès que la motivació i l’esperit de superació és el mésimportant per arribar lluny en aquesta vida, deixant debanda la teva classe i condició social. Voler és poder.

Si voleu seguir les meves vivències a Nova York us con-vido a entrar al meu blog, www.esperitcritic.com, onparlo de diferents temes de la vida des d’una perspec-tiva molt íntima però també amb una visió global. Visca Nova York, però Visca Catalunya!Laia Clotet i Vilà s’ha graduat en Psicologia a Geòrgia iviu a Nova York (EUA).

TLaia Clotet i Vilà

A la primera foto, Times Square. A la segona, Laia Clotet i la sevaparella al Brooklyn Bridge.


La primavera del 2011, obria les por-tes L’Om Cafè-Restaurant en un espaique conserva vestigis del passat, l’ac-cés posterior de ca vl’Oller de la Plana,un casa barroca del segle XVIII ambplanta originària del XIV, emplaçadaen ple centre històric de Manresa.L’establiment, des d’un bon principi,va apostar per una cuina senzilla peròamb productes de qualitat derivats del’ampli ventall que ofereix la gastrono-mia mediterrània.

L’Om, amb una àmplia terrassa ubicadaa l’illa de vianants del carrer Alfons XII,es presenta com un indret acollidor peresmorzar, dinar i sopar en bona compa-nyia i a preu assequible. La singularitatdel lloc l’empelta directament amb latradició manresana i amb el Barri Antic,amb atraccions culturals i comercialsque, tot i el deteriorament i els anys decrisi, continuen tenint un potencialturístic i d’oci indiscutibles tant per alsvisitants com per als mateixos veïns.

A partir d’aquest octubre, L’Om encetauna nova etapa en què s’arrela al terri-tori i aposta per la cuina de temporadai de procedència essencialment local. Iho fa de bracet amb mengemBages.Els plats del restaurant, que continuaràoferint un menú de migdia de dilluns a

dissabte i sopars a partir de dijous, res-pon preguntes de tanta actualitat enels temps que vivim com per què posara l’amanida tomàquets i enciams pro-cedents de fora de les nostres contra-des si poden provenir directament delshorts del regadiu de Manresa i de lacomarca del Bages.

L’oferta del restaurant també servirà d’a-parador per als cellers locals i per a altresempreses comarcals especialitzades enel cultiu i l’elaboració de productes delsector carni i alimentari en general.

Gestió coparticipadaPer tirar endavant aquest renaixement,el paper de mengemBages serà claucom a cogestor i principal proveïdorde productes locals i comarcals. Lacooperativa Frescoop va iniciar el pro-jecte fa gairebé quatre anys. La ideabàsica era comercialitzar, principal-ment, productes de la comarca o d’en-torns tan propers com fos possible. Els objectius eren molt clars: potenciarel producte del Bages, donar màximavisibilitat i participació als petits pro-ductors alimentaris i promoure l’eco-nomia de la zona. De la seva botiga vir-tual inicial, www.mengemBages.coop,actualment, gràcies al’expansió a partirprojecte Recuperem la Botiga de Barri,

mengemBages compta amb tres boti-gues als sectors de Valldaura, la Paradai la Sagrada Família de Manresa. Laxarxa es completa amb l’adquisiciód’un hort proper al parc de l’Agulla, ones prioritza la producció ecològica i deconsum local.

Quadratura del cercleLa participació en la gestió de L’Ompermet tancar el cercle del projectemengemBages. Així, el territori mateixaconsegueix produir, comercialitzar ielaborar aliments i donar-los un valorafegit a partir de la cuina dels menús isopars que es degustaran al restaurant.

Frescoop també gestiona un espai gas-tronomicocultural a Vilanova del Camí,La Tossa, i el web www.mengembaix.coop, a part de la secció de distribucióde peix fresc a particulars i majoristes.Paral·lelament, ha impulsat projectessimilars. Amb el mateix esperit, des defa un any, a Vic, uns joves emprenedorshan iniciat el projecte mengemOsona(www.mengemosona.com).

L’Om Cafè-Restaurant enceta una nova etapa apostant per la cuina de km 0, de la mà de mengemBagesEl restaurant del carrer Alfons XII completarà el cer-cle posant al plat productes de proximitat i ecolò-gics provinents de projectes coparticipats.

mengemBages tanca el cercle de producció localgestionada a partir de Mengem de l’Hort, comercia-litzada en línia o a través de les botigues deManresa i, ara també, incorporada en la propostagastronòmica del restaurant.

L'Om Cafè-RestaurantAlfons XII, 26 Manresa

938725172 [email protected]

Menú diari: 9,90€ (dissabte, 13€)Sopars de dijous a dissabte

vides separades

El fàstici ha un fàstic elemental, primari, gairebé fisio-lògic, que és el que percebem amb la mirada,amb l’olfacte, amb el gust, amb el tacte... Ésuna sensació desagradable comuna a moltshumans. I després hi ha un altre fàstic més pro-

fund, que no ens ve donat pels sentits sinó per una per-cepció difícil de precisar que ve marcada per les nostresidees, les nostres conviccions. És el que sento, per exem-ple, quan veig algun home que, tot i que es podria pre-sentar perfectament per a un lloc de treball on demanes-sin “bona presència”, penso que si jo fos dona em faria unfàstic terrible sense que pugui explicar el perquè. Un d’a-quests homes podria ser el Berlusconi. I me’n faria encaraque no el conegués de res, tan sols per allò que transmetamb la seva presència. Si fem cas d’aquella asseveracióque diu que la cara és el mirall de l’ànima, no és casual queem serveixi ell mateix per exemplificar el fàstic que devegades ens poden fer també alguns gestos i actituds.

Llegeixo a diversos diaris que el passat mes de setembrel’exprimer ministre italià va visitar la península de Crimea,recentment arrabassada a Ucraïna i annexionada aRússia, invitat pel seu amic Putin. Durant la visita van ferun recorregut per un històric celler, abans propietat del’estat ucraïnès i ara del rus. Allà l’anomenat Cavaliere esva fixar en una ampolla de xerès del 1775. I, amb el seutarannà de prepotència disfressada d’espontaneïtat, vademanar destapar-la per compartir-la amb el seu amfi-trió. Sense pensar-s’ho dos cops, la guia del celler va acce-dir a la petició, que després repetí amb una altra ampollade vi del 1891. És evident que el perjudici causat pel seugest no es podria compensar amb els diners amb quèestaven valorades les dues ampolles. Més enllà de la taxa-ció monetària, aquelles dues ampolles tenien un valorpatrimonial per a Ucraïna mentre el caprici del Berlusconitenia l’aire arrogant d’una vexació i d’un espoli. Tan inde-cent com anar al Prado i dibuixar uns sostenidors a LaMaja desnuda o visitar el Museu Egipci del Caire i dema-nar que traguessin les benes d’una mòmia. Traslladat al’època moderna, el gest del Berlusconi és el mateix d’a-quells que en altres temps s’atribuïen el dret de cuixa.Més que el gust pel vi o que el desig de sexe, als individuscom ell els mou l’afany de dominació i la necessitat d’hu-miliar. Poques coses em fan tan fàstic com aquesta.

H50 anys d’Ampans

mpans celebra els seus primers 50 anys, «can-viant el món i la vida de les persones», tal comdiu un dels seus lemes preferits. Entre els actespreparats per commemorar aquesta efemèri-de, cal remarcar el que amb el lema La nostra

força, la nostra gent va tenir lloc al Kursaal, amb la presèn-cia de l’esportista d’elit Josep Guardiola, la mezzosopranoMireia Pintó o la colla castellera Tirallongues. També,l’Ajuntament va homenatjar l’entitat en un acte emocio-nant on es va recordar una vegada més que Ampans éspatrimoni de Manresa i del Bages. Nascuda l’any 1965,potser ara calia un record més explícit per a aquells ini-ciadors que es van trobar amb problemes de tot tipus ivan ser capaços de superar importants diferències inter-nes per poder tirar endavant. Sigui com sigui, Ampans,gràcies a l’esforç col·lectiu, atén actualment més de 1.400persones i les seves famílies. «Invertir en ocupació i enintegració sociolaboral per a les persones amb discapaci-tat genera elevats retorns econòmics i socials», diu encer-tadament l’editorial de la publicació dels 50 anys. Lamajoria treballa en restaurants, fàbriques, magatzems iempreses de neteja. Mestres, monitors del centre ocupa-cional, voluntaris i col·laboradors en són part essencial.

Toni Espinal, director, i Domènec Casasayas, president,han aconseguit que Ampans hagi renovat la imatge ifomentat la participació en la cursa dels Batecs Solidaris alparc de l’Agulla i la col·laboració entre la Fundació Alícia iel restaurant El Cafè del Canonge. Altres fets remarcableshan estat la reedició de la Festa del Sol d’Amor aComabella del 1975, quan es van inaugurar lesinstal·lacions de Santpedor; la realització d’un calendarisolidari, on dotze pares s’han fet fotos amb els seus fills; elreconeixement a la qualitat de l’escola Jeroni de Moragasa finals de l’any passat; la recuperació del patrimonid’Urpina, finca experimental de producció de vi a SantSalvador de Guardiola i la reconstrucció de les barraquesde vinya, i el servei d’inserció sociolaboral que ha atès 230persones. L’entitat també té els seus crítics i detractors.Ara bé, no hi ha cap dubte que mentre compleixi amb laseva funció social, arreli cada vegada més en la societat iassoleixi una més gran sensibilització social vers les per-sones amb discapacitat intel·lectual, és i serà un referent iun patrimoni necessari a la nostra comarca. Felicitats!

A

Josep M. Oliva Jordi Sardans



a participació va ser ele-vada: van votar gairebé40.000 persones, un76,75% del cens. El caràc-ter plebiscitari també vaquedar ben reflectitobservant l’ordre en quèquedaven situades les

diferents opcions polítiques. El suport ales diferents formacions s’alterava res-pecte de les municipals i, com en totesles demarcacions catalanes, Ciutadansascendia fins al segon lloc (5.012 vots)per davant de les opcions unionistesclàssiques que han configurat el bipar-tidisme a Espanya en les últimes duesdècades. De fet, tant el PSC com el PP –que ja va quedar fora de l’Ajuntamenten els comicis del maig– van quedarrelegats rere de la formació encapçala-da per Inés Arrimadas.

Tot i així, els socialistes, tercera força ala ciutat amb 3.771 vots, van vèncer als

barris de Sant Pau i el Xup, desprésd’obtenir resultats molt similars a lacontesa del 2012. La sorpresa va saltara la Balconada, on Ciutadans va acapa-rar bona part del vot unionista fins aconvertir-se en la força més votadaamb 329 vots, 52 suports més que elPSC, que havia estat el partit més votatal barri el 2012.

En la resta de sectors de la ciutat, Juntspel Sí va guanyar la contesa amb clare-

dat. L’arrelament de la candidaturaencapçalada per Raül Romeva aManresa ja va quedar clar en l’acte decampanya que es va celebrar a la plaçade Sant Domènec. La coalició, entrealtres, de CDC, ERC, Demòcrates deCatalunya i l’ANC, va imposar-se enquinze dels divuit barris de la ciutatamb victòries aclaparadores a laPujada Roja, el Poble Nou, Passeig iRodalies, la Sagrada Família o laCarretera de Santpedor.

Junts pel Sí va aglutinar un 54,3% dels sufragis en les eleccionsal Parlament del 27 de setembre. A molta distància de la sego-na opció més votada, Ciutadans (12,6%), que, com a la resta delpaís, es va imposar al PSC i PP en els seus feus històrics. La CUP,per la seva part, va merèixer el suport de 3.454 manresans imanresanes. El seu 8,6% percentual, sumat al de la llista mésvotada, fan que a la capital del Bages les opcions netamentsobiranistes obtinguessin una majoria absolutíssima, legitima-da pel 63% dels electors.

LEl sí a la independència guanya àmpliament a Manresa

Carles Claret

repo

rtat

ge Carles Claret


La Font, sobiranistaLa gran sorpresa de la nit electoral vadonar-se en el recompte de vots a laFont dels Capellans. El 2012, el PSChavia estat la força majoritària, però,seguint la tendència de les municipals,la suma del vot convergent i republicàva fer virar la tendència general delbarri i, en aquesta ocasió, Junts pel Síva passar per davant dels socialistes iva obtenir 378 vots.

Però l’auge sobiranista no es va limitarnomés a aquest barri. Si en el consisto-ri que va conformar-se després de leseleccions municipals 19 dels 25 regi-dors pertanyien a llistes independen-tistes, en la cita del 27 de setembre, i almarge de l’ampli suport a Junts pel Sí ala majoria de sectors, la CUP també vapescar molts vots en zones on els seusplantejaments cada cop tenen mésadeptes, com el Barri Antic o el PobleNou, on va ser la segona força mésvotada.

Podem no convençSi als actes de campanya de la CUP i deJunts pel Sí la concurrència va ser alta,només dos centenars de persones vanassistir al de Catalunya Sí que es Pot ala Font dels Capellans. Els seus resul-tats en l’escrutini de les urnes alscol·legis de Manresa van confirmarque el discurs tampoc no havia fetgaire forat. Només va obtenir 2.123vots, un 5,34% dels sufragis. Els seusguarismes la situaven per darrere delPP –tan castigat com a les municipals–i, a banda de les formacions extrapar-lamentàries, només per davant d’Unió,que, a Manresa, va ser la setena llistamés votada amb tan sols 966 vots.

Bonvehí, Gabriel i Espinosa, diputats La distribució d’escons a la demarcacióde Barcelona després de les eleccionscol·loca a l’hemicicle de la properalegislatura, d’entrada, tres diputatsbagencs. Qui repetirà com a diputatserà el convergent David Bonvehí, quees va poder veure en pràcticamenttots els actes de Junts pel Sí a laCatalunya Central. Ara bé, l’escó a prio-ri amb més pes específic serà el queocupi Anna Gabriel. La sallentina,número dos per Barcelona per darreredel cap de cartell, Antonio Baños, seràuna de les cares més visibles de la CUPen la legislatura que comença. A labancada parlamentària de Ciutadanstambé s’hi asseurà Antonio Espinosa,alcaldable per la formació capitaneja-da per Albert Rivera en les últimesmunicipals, que ha format part delconsistori de Manresa des del maig.

A l’esquerra, L’ANC i Òmnium van convocar la ciu-tadania al pati del Kursaal (foto Josep Perramon). A dalt, Junts pel Sí va fer el seguiment de l’escru-tini a la sala El Sielu (foto: Aina Font Torra). A sota,la CUP es va concentrar a la plaça Gispert (foto:Pere Fontanals).

Resultats a Manresa

VOTS

21.607

5.012

3.771

3.454

2.362

2.123

966

%

54,31

12,60

9,48

8,68

5,94

5,34

2,43

Participació: 76,75%


Un nou futur per laformació professional

egons xifres provisio-nals del departament,als Serveis Territorialsde la Catalunya Central,el curs que acaba decomençar té un totalde 84.393 alumnes.D’aquests, 50.855 són

d’ensenyament infantil i primària, i21.168 de secundària. Als estudis post-obligatoris es compten 6.383 alumnesde Batxillerat i 5.987 de formació pro-fessional (el 50% dels postobligatoris:3.696 en cicles formatius de grau mitjài 2.291 en els de grau superior). ACatalunya avui cursen alguna de lesmodalitats de formació professional(grau mitjà o superior, però també PFI,formació contínua i formació ocupa-cional) fins a 236.000 persones.

L’interès és manifestament creixent, tali com recordava el passat mes de juliolAntoni Cornudella, aleshores coordina-dor territorial d’Ensenyaments Pro-fessionals: «Es podria dir que ens faltenplaces, sobretot d’escolarització, agraus mitjans. Però allà on notem mésinterès és en la demanda de graussuperiors, eminentment professionalit-zadors. Hi ha un nivell molt alt quecapacita els estudiants no només perdur a terme activitats laborals sinótambé per a la direcció d’equips, i ambun grau d‘inserció immillorable».

Mancances en grau mitjàLes places en els cicles de grau mitjà, apartir dels setze anys, d’altra banda,són també fonamentals per reduir elfenomen de l’abandonament educatiuprematur o facilitar l’accés de grups en

risc d’exclusió a la formació i al mercatde treball. «I de places n’hi ha. Peròaquí hi ha un debat –manifestaCornudella- que és respondre què ate-nem, les demandes dels alumnes o lesdel sector empresarial? Perquè elsalumnes sovint demanen els mateixoscursos i tens 120 sol·licituds per a 60places... d’una formació que ja té gaire-bé exhaurida la sortida professional!».

Les places en els cicles degrau mitjà són fonamentalsper reduir el fenomen de l’abandonament educatiu o facilitar l’accés de grups enrisc d’exclusió a la formació ial mercat de treball.

En qualsevol cas, moltes d’aquestesplaces a grau mitjà compleixen un cri-teri de cohesió social, «i encara que no

sempre s’avinguin amb la demanda, avegades els alumnes es motiven i se-gueixen un itinerari professionalitza-dor, un grau superior, via curs d’accés,quan han descobert una oferta quedesconeixien». Sigui com sigui, al cos-tat de les mancances tothom coincidiràque, cada vegada més, cal aprofundiren la figura de l’orientador professionalabans no arribi el moment de triar.

Al Bages, l’oferta formativa fins ara sesituava en cinc municipis (Manresa,Navàs, Sallent, Sant Joan deVilatorrada i Sant Vicenç de Castellet)amb un total de 38 cicles formatius degrau mitjà i 40 de grau superior, gaire-bé al 50% entre oferta pública i con-certada. La major concentració de cur-sos es produeix a Manresa (60% de l’o-ferta comarcal), molt especialmententre Lacetània, Guillem Catà i Joviat, amés de l’Escola Agrària (GM de pro-

Ara fa 25 anys, i només amb 8 dies de diferència, a Manresa vancoincidir el naixement de la Fundació Lacetània i l’InstitutGuillem Catà, hereu directe del que havia estat l’EscolaMunicipal d’Arts i Oficis. Fins aleshores la formació professional,a Manresa i arreu del país, sempre havia estat sinònim d´últimrecurs educatiu, clarament vinculat a la idea de fracàs escolar.Després, a poc a poc, en el darrer quart de segle s’ha superataquesta visió, i avui es projecten sobre aquests estudis la sevacapacitat estratègica i també de motor econòmic, tal com recullla nova Llei de formació i qualificacions professionals aprovadael darrer mes de juny pel Parlament de Catalunya. Un canvi pro-fund que, malgrat tot, no acostuma a ser mai notícia. I això que,a la Catalunya Central, amb 6.000 alumnes, la formació profes-sional mou gairebé el 50% dels estudiants postobligatoris.

tem

a de

l mes

S

Ramon Fontdevila i Subirana

Fotografia: Francesc RubíFotografia: Francesc Rubí 15EL POU · OCTUBRE 2015

ducció agroecològica) o, des d’aquestmateix setembre, a la FUB (GS de tèc-nic en pròtesis dentals).

Els 25 anys del CatàL’institut Guillem Catà acaba de complir25 anys, i va néixer precisament deltraspàs al departament d’Ense-nyament de l’antiga Escola Municipald’Arts i Oficis. La seva oferta, des d’ales-hores, s’ha vinculat a cicles adreçats alsserveis i, singularment, també el ciclede fusteria i moble. «Rebem moltes méssol·licituds que no pas podem atendre,per als cursos d’auxiliar infantil o sanita-ri, per posar dos exemples. O a l’ofertadel Curs d’Accés a Grau Superior (CAS)»,diu Marta Codina, directora del centre,que constata la migradesa dels equipa-ments de què el centre disposa.«Treballem encara amb un conjunt decargoleres que caldria superar.

A l’institut Guillem Catà treballem encara amb un conjunt de cargoleres que caldria superar.

De fet, aspirem a uns equipaments queens permetin créixer i, és clar, millorar,encara més si la previsió d’alumnat elspropers anys té una tendència absolu-tament creixent».

Però la voluntat no és tant fer créixerles places de l’oferta actual sinó «incor-porar noves sortides, d’acord amb lesnecessitats de l’entorn. Si les podemevidenciar, si trobem complicitats,podem aconseguir encara algun altrecicle que complementi les nostresfamílies professionals. Seria bo per alCatà i bo per al Bages, és clar».

La FP desperta interèsL’estiu de 2014, la Fundació Bofillpublicava un estudi (La formació pro-fessional i l’ocupació a Catalunya) on esdemostra com el discurs sobre l’eco-nomia del coneixement i la crisi d’ocu-pació han despertat un renovat interèsper la formació professional (FP), i aixòtant en el nostre país com en l’àmbitinternacional. «No deixa de ser parado-xal que una oferta formativa tradicio-nalment menystinguda per part de lesautoritats educatives ara es vulgui pre-sentar com la solució als problemesd’atur i en especial com la solució alproblema de l’atur entre la poblaciójove», manifesta l’equip redactor. Siguicom sigui, tothom coincideix que l’ac-tual context econòmic és una bonaoportunitat per atreure una majoratenció pública cap a l’FP i per tirarendavant reformes pendents que elsector ja fa temps que reclama. És aquíon cal situar també l’esforç i el consens

a l’entorn de la nova Llei de formació iqualificacions professionals, sota unaprevisió: passar en un termini de deuanys, de les actuals 236.000 personesvinculades a estudis d’FP a més deldoble el curs 2025-26.

Una llei esperadaEl passat mes de juny, amb el 89% delsvots favorables, el Parlament deCatalunya aprovava la Llei de formaciói qualificacions professionals concebu-da com una resposta integral a totesles necessitats de formació i qualifica-ció professional, de les persones itambé de les empreses. Cal dir que erauna llei molt esperada, perquè neixamb la voluntat d’integrar les diferentsmodalitats de formació professional,fins ara mateix resultat de tradicions imarcs normatius diferents. És a dir, lanova llei manifesta voler endreçar elconjunt d’ensenyaments laborals quefins ara hi ha hagut a Catalunya i, alho-ra, potenciar la qualificació dels treba-lladors en totes les etapes. Tot unrepte si pensem que avui els treballa-dors amb formació mitjana, d’FP,representen vora el 25%, mentre que ala resta d’Europa aquesta franja acos-tuma a superar el 50%.

Així, la nova llei busca interrelacionarl’FP inicial per als estudiants de cicles

Taller del Lacetània, fa 30 anys. Foto: arxiu.


de grau mitjà i superior, la formacióocupacional que s’ofereix als aturats i,en tercer lloc, també la formació conti-nuada que poden seguir els treballa-dors al llarg de la vida laboral. La llei,doncs, només serà útil si fa possible laintegració real de la formació inicial il’ocupacional, i va més enllà d’una sim-ple coordinació entre els dos departa-ments titulars: fins ara la formació ini-cial depenia del departament d’Ense-nyament i, paral·lelament, la formacióocupacional i la continuada, del depar-tament d’Empresa i Ocupació.

Les expectatives«Tot i així, n’esperàvem més de la novallei, pel que fa a integració», diu eldirector del Lacetània, Francisco J.Fernández. «Tenim per model el PaísBasc, que és un lloc on s’ho van creuresempre, això de l’FP. En van fer un pro-jecte estratègic de país, amb un únicdesplegament organitzatiu. La novallei va en aquesta direcció, és cert, peròel problema serà en la governança delmodel. Qui serà l’autoritat que governila formació professional en tots elsvessants? De manera que, tal i com aras’ha escrit la nova llei, esperarem aveure com es desplega i quant tempstriga en els àmbits de planificació i des-envolupament...».

Des del Centre de Formació Pràctica,Jaume Barniol s’expressa en termessemblants. «Vaig tenir l’honor de parti-cipar el passat mes de febrer en les ses-

sions informatives del Parlament deCatalunya, abans no es redactés lanova llei. I jo els duia en nom de laFundació Lacetània la proposta basca,amb molta experiència acumulada. Unúnic òrgan polític, adscrit a laPresidència del govern. Literalment elsvam proposar que tot el Sistema deFormació i Qualificació Professional deCatalunya s’agrupés en un únic depar-tament de la Generalitat. I déu n’hi doel que ens van recollir, però no hanarribat tan enllà...».

«Tot i així, n’esperàvem mésde la nova llei, pel que fa a lagovernança del model»

Segons l’informe de la Fundació Bofill,l’evolució de la població amb baixaqualificació a Catalunya és positivaperò no aconsegueix reduir l’escletxarespecte d’Europa. De fet, a Catalunyaés on aquesta reducció ha estat menor.A l’altre extrem destaquen precisa-ment el País Basc i Navarra, amb millornivell educatiu, que són qui més hamillorat en aquest camp, la darreradècada, a tot l’estat.

Sigui com sigui, Jaume Barniol, gerentfins aquest mes d’agost de la FundacióLacetània, conserva les expectativesde millora davant d’una llei que es volfonamental per combatre l’atur i millo-rar la competitivitat del país: «La claués donar l’impuls necessari a la nova

llei els propers tres anys, això i el des-plegament dels centres de formacióprofessional integrada. Amb aquestavisió global, si es compta amb el com-promís del sector industrial d’un terri-tori, la formació professional quedaben orientada».

La nova agència públicaLa llei preveu la creació d’una novaAgència Pública de Formació iQualificació, on es trobaran represen-tants del govern i també de les empre-ses i sindicats (el Consell de Formació iQualificació Professional serà el nouòrgan consultiu i de participació). Lanova Agència coordinarà les diversescompetències de la llei, de manera queen principi els mateixos centres combi-naran tant l’oferta de l’FP inicial com

l’ocupacional. També coordinarà elscentres que facin formació professional,amb la voluntat que tots puguin bene-ficiar-se de les sinergies de la integració.

Fins ara mateix, la formació professio-nal es gestionava des de dos departa-ments (Ensenyament i Treball). Ara,per primera vegada, hauria de formarpart d’un tot i en una sola direcció. Ésel nou sistema de governança, enparaules de la consellera Rigau, quevindria a aglutinar totes les competèn-cies i també el finançament correspo-nent. El dubte que plana és si aconse-guirà fer-ho. Si més no, la integracióefectiva de la formació professionalpassa, forçosament, per una planifica-ció i una programació conjunta de l’o-ferta formativa i de tots els serveiscomplementaris com la informació,orientació i acreditació de competèn-cies. I, és clar, per la gestió conjunta detots els recursos.

Els nous centres d’FPLa nova llei determina la xarxa del sis-tema, integrada per centres educatius,empreses i entitats, i es creen els cen-tres d’FP integrada. Aquests, oferiranels serveis en relació als sectors i famí-lies professionals, d’acord amb els cri-teris establerts per l’Agència. Els cen-tres combinaran les ofertes d’FP iniciali FP per a l’ocupació, disposaran delseu consell de formació i empresa, ipodran oferir serveis de transferènciatecnològica a les empreses. La fórmula,

Aquest mes de setembre, el Catà va complir 25 anys. Performance dels alumnes. Foto Jordi Vila.


a Manresa i el Bages, ja té un prece-dent esplèndid: la Fundació Lacetània.

La llei permetrà també a la Generalitatde Catalunya crear centres específicsd’FP, separats dels centres d’ESO. Estracta d’una novetat però no es percepcom un retrocés entre els professorsentrevistats: avui, sense l’estigmatitza-ció de fa tres dècades, podem deslligarla Formació Professional dels estudisde la secundària obligatòria, amb lavoluntat d’apropar-los al teixit produc-tiu i a la realitat empresarial.

La llei permetrà, també, crear centres específics d’FPseparats dels centres d’ESO,amb la voluntat d’apropar-los al teixit productiu.

La formació dualFinalment, la llei també dóna un granimpuls a l’FP dual, en la qual els estu-diants fan gran part de la formació enuna empresa amb pràctiques remune-rades. L’objectiu és passar dels 5.000alumnes que la cursen avui mateix als45.000, l’any 2025.

Antoni Cornudella en va ser un impul-sor decidit en el seu pas per la coordi-nació territorial d’EnsenyamentsProfessionals: «Vam parlar molt ambles empreses des de fa tres anys, i araacabem de treure la segona promo-ció. Té molt de sentit perquè és un pas

més en la implicació de les empreses».Ara bé, Cornudella matisa que no total’FP es pot concebre sota la fórmuladual: «Avui sabem que no es potgeneralitzar. Que pots arribar a acordsamb Iberpotash per a 25 persones decop, és clar, però que moltes de lesnostres empreses de l’entorn són peti-tes, i el resultat són només algunsalumnes per grup i encara en dife-rents empreses...».

Aquest curs ja hi haurà participants dedual a 25 cicles formatius. Mar Raluy, lanova coordinadora territorial d’Ense -nyaments Professionals des del primerdia de setembre segueix el camí deCornudella: «La previsió es revisa anual-ment i, tal i com la nova llei preveu,

depèn molt de les necessitats empresa-rials que se’ns plantegen. El cas més evi-dent és, des d’aquest setembre, eld’Iberpotash, amb un cicle a Súria i un aSallent d’excavacions i sondatges, i d’e-lectromecànica de maquinària, respec-tivament». Mar Raluy coneix bé l’evolu-ció que ha fet la formació professionalaquests darrers trenta anys («ha canviatmolt, per prestigi i per sentiment»), atèsque és filla de Ramon Raluy, director delLacetània en el seu moment, primergerent de la Fundació Lacetània i, pos-teriorment, coordinador en cap de l’FPal departament d’Ensenyament.

En qualsevol cas, no es pot pensar enel creixement de l’oferta d’estudis si noés per la fórmula Dual.

Antoni Cornudella ha estat rellevat per Mar Raluy aquest setembre. Al costat, Marta Codina directora del Catà. Fotos RF.

LA NOVA LLEI DE FORMACIÓ I QUALIFICACIONS PROFESSIONALS

La llei aposta per un model que garanteixi la qualitat del sistema a través dequatre premisses:

Millora continuada dels centres, particularment dels de formació integrada.

La innovvació en la formació professional (continguts, itineraris formatius,

metodologies i materials) i la formació permanent del professorat.

Promoure l’aptitud per a la iniciativa emprenedora (mecanismes de creació

d’empreses, economia social, cooperativa i l’autoocupació).

Avaluació periòdica per part de l’agència pública del sistema de formació i

qualificació professional.

1

2

3

4


La Fundació Lacetània va seruna eina avnçada al seutemps per obtenir el màximprofit en formació, economia i cohesió social.

«I si comptem amb el compromís deles empreses fins i tot podem crearcicles superiors combinats, com és aramateix el de Mecatrònica, que podemoferir per la demanda que tenen elsalumnes amb el cicles superior d’elec-trònica o metall, combinats. És allò quediuen, que ens els prenen de lesmans», manifesta Jaume Barniol.

La Fundació Lacetània, pioneraMentre la nova llei pren volada, aManresa podem celebrar els 25 anysde la Fundació Lacetània, una einaavançada al seu temps per obtenir el

màxim profit possible en els àmbits dela formació, l’economia i la cohesiósocial. Va néixer el 2 d’octubre de1990,fruit d’aplegar les voluntats de laCambra de Comerç i Indústria deManresa, la patronal Metal·lúrgica delBages i l’Institut Lacetània. El projectevenia a harmonitzar els criteris de ges-tió de les pràctiques dels alumnes a lesempreses i pretenia enfortir les rela-cions entre aquells centres educatiusque aleshores impartien estudis de for-mació professional i el món empresa-rial. Segons Jaume Barniol, «la gestacióva començar un parell d’anys abans,

Ester Plans (USTEC-STEs)

Aquesta aposta no és prou clara

El govern de la Generalitat, a la nova llei, no fa una apostaclara per canviar la situació actual, ans al contrari, mantél’estructura i funcionament dels dos departaments ambcompetències en FP (Ensenyament, i Empresa i Ocupació)i crea una nova estructura de governança, és a dir, mésdespesa pública innecessària. Per a la millora de la coordi-nació, la supervisió i el control de la governança del con-junt del sistema, demanem que el sistema de formació iqualificació professional de Catalunya depengui directa-ment d’una viceconselleria de formació professional deldepartament d’Ensenyament que garanteixi el compo-nent professional, educatiu i, sobretot, acadèmic.

La novetat fonamental d’aquesta Llei, a part de la gover-nança, és la creació dels Centres Integrats que han d’ofer-tar tots els serveis bàsics del sistema. És fonamental elcontrol de la Inspecció als CIFO i centres col·laboradors dela formació ocupacional i contínua, per tal de garantir elsmateixos criteris i el control exhaustiu dels centres con-certats i privats per evitar disfuncions amb els estudispúblics.

Davant del perill de deformació del sistema Dual, propo-sem crear un organisme mixt on totes les parts hi siguinrepresentades, on es vetlli pels interessos de l’alumnat persobre dels interessos empresarials i alhora pel compli-ment dels acords presos en els corresponents convenis.També fem una aposta clara pels Programes per aFormació i Inserció (PFI), i en demanem la continuïtat iampliació de l’oferta, així com dels cursos d’Accés a GrauSuperior (CAS).

Finalment, constatem que a Manresa es repeteix una pro-blemàtica, i és que la demanda de formació supera enescreix l’oferta. Molts nois i noies no poden matricular-sedel cicle que voldrien. També hi ha la manca d’espais: lanecessitat real de créixer és gran, pensant en un futur a 3o 4 anys, en què hi ha un augment notable d’alumnat asecundària. La Catalunya Central i Manresa en particularno està preparada per absorbir totes les peticions d’ense-nyament postobligatori que li arribaran.

Estem convençuts que cal donar impuls al gran potencialque té la FP, per tal de tenir una ciutadania ben formada,preparada professionalment i amb competències perso-nals, i així poder construir un país amb molt menys atur isocialment just.


quan els alumnes feien pràctiquesvoluntàries a les empreses». Avui, lacomplexitat i el volum de la Fundació«mereixeria un contracte programaamb la Generalitat, per garantir l’es-tructura en el temps». El mateix gerentha estat sempre un tema de volunta-riat, i és una figura que s’exerceix desde la subdirecció de l’InstitutLacetània.

Francisco J. Fernández recorda que vaser la primera persona que va anar depràctiques a les empreses «...i vam arri-bar molt lluny! Tampoc existia la for-mació continuada però, per iniciativade l’institut, anàvem a les empreses acompletar la formació, més enllà delcurrículum reglat». Fernández, comtothom, reconeix la importància delpaper de la patronal metal·lúrgica,«amb episodis col·laboratius tanimportants com l’aula de soldaduraque tenim des d’ara fa vint anys. I ésque a les empreses tothom ho veu clar,però no sempre s’hi impliquen... elmetall ha estat una excepció».

I és que és ben conegut que aviat elsresultats van acompanyar aquest pro-jecte, pioner a tot el país. JoanCanyadell, el nou gerent de laFundació des d’aquest setembre, n’es-tà content: «En podem estar satisfets,primer perquè va ser una cosa d’aquíque va ser un exemple per a tot el país.I després perquè ha esdevingut unaeina potent, un lobby que ajunta a lamateixa taula tots els sectors: poderparlar escoles, empreses, administra-cions i sindicats, trenca moltes barre-res i permet pensar globalment...».

Avui la Fundació fins i tot ofereix for-mació professional per a l’ocupació pera persones desocupades com a centrecol·laborador del SOC, participant enles convocatòries de lliure concurrèn-cia i també formació pel reciclatge detreballadors en actiu bàsicament delsector electromecànic. Es pot dir que laFundació Lacetània ja compleix, des defa molts anys, aquelles funcions que lanova llei assigna als futurs centres deformació professional integrada.

Al llarg d’aquests 25 anys, s’han incor-porat a la Fundació altres centresdocents, i també institucions i agentssocials que fan del patronat de laFundació un òrgan amb una àmpliarepresentació de tots els estamentspúblics i privats del Bages. Ara mateixja en són 11 els centres adherits, queofereixen un total de 20 cicles de graumitjà i 17 de grau superior, 5 d’ells enmodalitat Dual. Es tracta dels institutsde Manresa (Lacetània, Lluís dePeguera, Guillem Catà, Pius Font iQuer, i Cal Gravat, a més a més del’Escola d’Art), l’Institut Llobregat, deSallent; l’Institut Mig-Món, de Súria;l’Institut Castellet, de Sant Vicenç deCastellet; l’Institut Quercus, de SantJoan de Vilatorrada, i l’Institut Gerbertd’Aurillac, de Sant Fruitós de Bages.

A manera d’exemple, podem recordarque en els darrers cinc anys laFundació Lacetània ha gestionat vora1.500 convenis de pràctiques, moltsdels quals han afavorit la inserciólaboral dels alumnes d’FP en empre-ses del Bages. I els beneficis que puguiobtenir s’inverteixen en la millora delsequipaments i infraestructures delscentres de formació professional queen formen part.

En els darrers cinc anys laFundació Lacetània ha gestio-nat vora 1.500 convenis depràctiques que han afavorit lainserció laboral dels alumnes.

Francisco J. Fernández (Lleó, 1958). Va arribar a Manresa des del Bierzo, fa 32 anys, quan el Lacetània era

Institut Politècnic, exactament l’any del canvi “amb en Serra, Raluy, Huguet i Morros”. Foto RF


El Centre de Formació Pràctica (CFP), ara fa 15 anys, ha estat un dels principalsprojectes de la FundacióLacetània, amb més de 600cursos al darrera.

La Fundació Lacetània, doncs, haesdevingut un referent en l’impuls dela formació professional i un èxit decol·laboració entre els diferentsagents que prenen part en la forma-ció professional: centres d’ensenya-ment, empreses i institucions. Avui elseu objectiu prioritari es sintetitza enla promoció de la formació professio-nal, reglada, ocupacional i contínua.«Mentrestant, la incorporació mésimmediata és el millor valor de lanostra FP: no hi ha cap queixa delnivell de coneixement dels nostresalumnes» diu Barniol. «O, si vols, l’ú-nic retret que rebem és que caldriamillorar el coneixement de l’anglès. Iés que, ara que tothom exporta, caldominar una llengua estrangera!».

Centre de Formació PràcticaUn dels principals projectes de laFundació Lacetània ha estat, des del2001, la creació del Centre deFormació Pràctica per a la formació ireciclatge dels professionals del sectordel metall del Bages. La seva creacióaviat farà quinze anys, també ha estatclau tant per a la formació professionaladreçada a persones en atur com peral reciclatge de treballadors en actiu.Ubicada als baixos del Palau Firal, dis-posa d’equipaments amb la tecnologiamés avançada per formar els professio-nals del sector metall. A més, col·laboraamb les empreses com a soci tecnolò-gic en l’assessorament i desenvolupa-ment de projectes tècnics. Des de laseva creació fins ara, el CFP ha impartit


prop de 600 cursos que han estat segu-its per més de 7.000 alumnes.

Es tracta de treballar a mida per donarresposta a les necessitats concretes decada empresa. I sense perdre de vista –rebla Fernández- que «ara mateix calfer atenció a l’FP industrial, i més enl’actual context. No oblidem que elsector del metall està millor que abansde la crisi, i torna a incrementar-se lainserció des d’aquests cicles, siguinmitjans o superiors. No podem pensarque el nostre serà un país de serveis iprou. Cal produir».

Segons Canyadell, «ara l’objectiu és ferdels nostres centres, centres integrats. Ila Fundació Lacetània hi pot col·laborar,pot buscar la consolidació d’una ofertaque no ha de ser artificial. Des de laFundació podem ajuntar i augmentarl’oferta reglada, i també en l’ocupacio-nal. El cas més clar és aquest CFP, que

no es concep com un negoci sinó comun servei. Si mai el tinguéssim al costatdel Lacetània... quin rendiment que noen trauríem. Que ja se’n treu, eh? Peròels nostres centres, avui, necessitenmillorar espais i condicions».

Sigui com sigui, l’immediat incrementd’alumnes a secundària fa pensar en laimportància de preparar la sortida d’a-quests estudis postobligatoris. I tot-hom coincidirà, amb llei nova o sense,que ara mateix convé sobretot treba-llar l’orientació dels alumnes, entre elbatxillerat o la formació professional.«Fins avui el país ja ha fet un granesforç, però cal anar més enllà» recla-ma Fernández. «En depenen més quemai la lluita contra l’abandonamentescolar i la cohesió social, i també lesnoves ocupacions. I amb això, sensel’estigmatització del passat, els nostrescentres seran capaços d’assumir elrepte del futur a l’FP».

«Tothom coincidirà, amb nova llei o sense, que ara mateix convé sobretot treballar l’orientació dels alumnes.»

Jaume Barniol. (Gironella, 1950) va començar a treballar a “la Maestría” l’any 1978. N’ha estat director i membre de diversos equips directius, ja com a Institut Lacetània.Coincidint amb la seva jubilació, fins el primer de setembre va ser el gerent de la Fundació Lacetània. L’ha rellevat Joan Canyadell, que treballa a l’Institut Lacetàniades de 1983, a l’electromecànica d’automòbils. També havia estat al grup iniciador de la Fundació ara fa 25 anys. Fotos RF


Com practicar el català tot fent amics

El Centre de Normalització LingüísticaMontserrat engega una nova edició delVoluntariat per la llengua amb l’objectiude fomentar la pràctica del català a travésde la conversa. Aquesta activitat es basaen la creació de parelles lingüístiquesformades per un voluntari i un apre-nent. És una activitat còmoda i flexible, jaque cada parella lingüística decideix l’ho-rari i el lloc de les trobades. Per ser apre-nent, cal ser major d’edat, tenir un nivellbàsic de català, disposar d’una hora lliure ala setmana durant 10 setmanes i tenirganes de conversar en català. Els voluntaristambé han de ser majors d’edat, ser catala-noparlants, tenir la mateixa disponibilitat ivoler ajudar algú a millorar el català.

Les inscripcions per a la pròxima formacióde parelles lingüístiques es poden fer enlínia, a través del portal www.vxl.cat, o demanera presencial a Manresa (CNLMontserrat - c/ Jaume I, 8, 2n).

Totes les persones apuntades es trobarana la presentació de parelles lingüísti-ques que es farà el 23 d’octubre, a les 11,al CNL Montserrat o el 6 de novembre, ales 6 de la tarda, al Centre Cultural ElCasino. L’acte servirà perquè els partici-pants coneguin la parella que tenen assig-nada i les orientacions per al bon funcio-nament de les trobades, així com el calen-dari d’activitats conjuntes que s’organit-zen. En darreres edicions s’ha fet activitatsben variades que inclouen rutes guiadesper Manresa, assajos amb els Tirallonguesde Manresa i sessions de ioga en català.

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2nTel. 93 872 17 07 [email protected] www.facebook.com/SLCdeManresa

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiquesObjectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

Per a anuncis en aquesta revista...

PUBLICITAT

Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86 MANRESA


Anna Pujol

Tot va començar el 1908, amb vuit socis. El mossènrepublicà de l’època va reunir diferents productorspagesos explotats i els va dir «agrupeu-vos, aixípodreu comprar les matèries conjuntament i tindreumés bones condicions». Entre els anys 1935 i 1950,van passar a ser-ne 1.400. A partir de l’any 1935, vanlluitar contra la desaparició del picapoll amb lesampolles de tres quarts de litre de picapoll 100%. I enla dècada dels 40, van anar aprenent i experimentantsobre com fer cava i es van convertir en la primeracooperativa espanyola productora de cava.Emprenedors i emprenedores de tota la vida. N’hemparlat amb Anna Berengueras, enòloga treballadorade la cooperativa Artium.

a primera cooperativa espanyola a fer cava?—Lluís Guitart va ser qui ens hi va portar.Als anys 40 anava fent viatges a França perveure què era això del xampany. Vam anarfent proves fins que el 1949 el vam treure.

—Què era en aquells temps engegar i man-tenir una cooperativa?

—Als anys 60, vam viure una època realment difícil, per-què la majoria de cooperatives anaven desapareixent, laindústria tèxtil se les menjava perquè oferia seguretatsocial, sou fix i diners a canvi d’arrencar les vinyes. Aixòva fer molt mal, però vam continuar, malgrat tot. I elsúltims anys estem tenint beneficis, ens ha anat molt béentrar dins les denominacions d’origen catalanes i, con-cretament, la DO Pla de Bages.

—Si haguessis de definir formar part d’Artium...—Et sents com un templer d’una cosa on molta gent hiha dedicat la vida. Un projecte que no podem deixar quecaigui.

—Com us veieu uns mesos després de la caiguda d’unapart del sostre de la nau?—Sí... El pilar va cedir, i l’assegurança no ens ha cobertres, però aquí seguim, i ara estem engegant un nou pro-

jecte a la mateixa nau. Volem obrir un espai d’enoculturaon poder fer tastos de vins, caves i de productes de pro-ximitat. I el que és la botiga, on ara hi ha de tot, la reser-varem per a fitosanitaris i pinsos.

—Quan teniu previst obrir-la?—A finals d’any esperem tenir l’edifici aixecat i a finalsdel primer trimestre, l’espai obert.

—Què li diries a qui ara comença o vol començar unacooperativa?—Que visitin altres cooperatives i aprenguin conjunta-ment, que busquin associacions... Quan no hi ha diners,la gent s’ajunta. També els diria que mantinguin elsvalors cooperatius, però que pensin com a empresa al’hora de rendir. Així podran viure’n, sense deixar decreure-hi.

—A quin públic us adreceu?—Estem oberts a tothom i no pensem que el vi sigui allòexquisit només per a qui el sàpiga entendre. Som vells,però en aquest sentit estem encarats a un públic de men-talitat jove, a persones que vulguin qualitat a un preudigne. Últimament hem creat molts vins joves: el Caprici,el Fumet... També hem tret el vermut i el lambrusco.

—Per últim, quin paper hi té Artés a Artium?—Hi estem al bell mig i hi tenim molts socis. Aquestesúltimes setmanes hem estat de verema a la plaça i a prin-cipis de novembre hi farem la trobada de plaques.

Anna Berengueras: «Volem obrir un espai d’enocultura a la nau que va caure»em

pren

edor

s

Nom: Artium, celler cooperatiu d’Artés. Data creació: 1908.Emprenedors: 8 socis inicials i 1.400 socis actuals. Sector:Horticultura, viticultura. Definició: Cooperativa agrària. Públic:Tothom. Adreça: Carrer Rocafort, 44. Artés. Horari: Dilluns adivendres, 9-13 h i 16-20 h; dissabtes, 9-13 h i 17-20 h; diumen-ges 11-13 h. Web: cavesartium.com. Xarxes socials: Facebook,Twitter i Instagram.

L

Treballadors d’Artium amb l’enòloga Anna Berengueras a la dreta.


Arbres domesticats

Ignasi Cebrianna

tura

urb

ana

n els arbres i arbredessingulars de Manresa,els que formen partdel patrimoni botànic,més enllà del valor his-tòric, estètic i paisat-gístic, el valor que caldestacar és l’ecològic.

Que el tenen malgrat que no esti-guin inserits en un ecosistemanatural, sinó dins de l’ecosistemaurbà, és a dir, malgrat ser plantesdomesticades. Però, què vol dir serplantes domesticades amb valorecològic? La resposta la podemtrobar en un conjunt d’arbres que,de tan integrat que es troba alscarrers manresans, sovint ens des-cuidem de la feina que fa: són elsplàtans (Platanus x hispànica) delpasseig de Pere III. Plàtans, algunsd’ells centenaris, amb altures dequinze metres, amb l’escorça platejada i clapejada de tonalitats grises amb fulles ambforma de palmell amb cinc lòbuls acabats en punxa. Iamb inflorescències poc vistoses i fruits agrupats enesferes de tres centímetres.

El valor ecològic d’aquest arbrat és notable. En total sónuns 250 plataners; un petit bosc dins de la ciutat. Contri-bueixen, a l’estiu, a refrescar l’aire del Passeig, gràcies al’evapotranspiració. També ajuden a mantenir l’atmosfe-ra neta: aporten grans quantitats d’oxigen i renten elscontaminants de l’atmosfera. A més, ens fan gaudir lavista, regulen el cicle hídric de la ciutat, incrementen labiodiversitat i fan de barrera acústica. Tanmateix, algúpodria dir que a la primavera escampen amb el vent elsfruits emplomallats que poden provocar-nos irritacionsals ulls i a la gola. I també el pol·len que pot provocar-nosal·lèrgies. Sí, és cert, també hi ha inconvenients ques’haurien d’assumir juntament amb els avantatges eco-sistèmics per aconseguir una gestió ambiental adequada.

Gestió que no ha d’oblidar el caràcter domesticat d’a-quests arbres. Perquè cal considerar-los com a éssersvius domesticats que poden patir estrès sota les condi-cions ambientals naturals o les provocades pel humans.

Contaminació, manca de rec, en els estius eixuts, breto-lades diverses, podes i malalties. En estat natural, noméssobreviurien els individus més ben adaptats a les condi-cions ambientals. A la ciutat, intentem que visquin tots.Per això, som els humans que n’hem de tenir una certacura per tal que no esdevinguin una nosa: regar-losquan toca, curar-los si pateixen malalties o substituir-losen cas que es morin per envelliment o de manera natu-ral per alguna malaltia. No podem tractar-los com aplantes salvatges.

Per exemple, als arbres dels ecosistemes naturals no calesporgar-los. Cada arbre creixerà amb la finalitat desobreviure i deixar descendència de la manera més efi-caç per tal de passar per davant dels seus competidors.Les esporgades en silvicultura i en agricultura es fan perobtenir més rendiment econòmic de la planta, més pro-ducció fustera o agrícola. En canvi, el criteri per podarl’arbrat urbà és estètic o de seguretat ciutadana. Al cap-davall, les de la ciutat són plantes domesticades que ensproporcionen uns serveis ecològics indiscutibles alshumans i que ens aporten un cert benestar. Si no, pen-seu què és el que trobaríem a faltar sense els arbres con-crets del Passeig.

EA l’esquerra, Cobricel arbori del passeig de Pere III. A la dreta, Detall de l’escorça clapejada dels plàtans.


El pont Foradat(o de les Arnaules)

Ferran Climent Costa / Josep M. Mata-Perelló(Geoparc de la Catalunya central)

indr

ets

l Geoparc de la Catalunya Central té ele-ments geològics que són reconeguts iadmirats arreu del món, no només pels pro-fessionals sinó també per milers de visi-tants. Els exemples més destacats sónMontserrat, Súria, Cardona, les Coves delToll de Moià i del Salnitre a Collbató, el mas-sís de Sant Llorenç del Munt, etc. Però el ter-

ritori del Geoparc és ple de racons on la geologia es mos-tra, discretament i a una escala més petita, de maneraespectacular i singular. Aquest és el cas del pont Foradat.

És un pont format de manera natural per un nivell deroca, que deixa una passarel·la sostinguda i separada delvessant un parell de metres. Es tracta d’un cos de rocad’entre un i dos metres de potència, a la desembocadurad’un canal distributari de l’antic delta de Sant Llorenç delMunt, fa 40 milions d’anys. En aquell temps el Pont deVilomara formava part de la zona submergida del ventalldeltaic i els canals que venien de Mura i Rocafort hi abo-caven els sediments que transportaven i construïen gransacumulacions de graves, sorres i lutites. La formació delpont obeeix a l’acció de l’erosió produïda per l’aigua quebaixa ocasionalment pel torrent de cal Rena i al fet que enaquesta zona les roques estan profundament fractura-des, afectades per un intens diaclasat. El torrent hi arribadesprés de discórrer amb un pendent suau, per, de sobte,salvar un conjunt d’estrats de roques més dures formantun salt. En aquest punt l’erosió de l’aigua va aprofitar una

de les fractures de la capa del pont, més pròxima al ves-sant, per escolar i deixar d’afectar el tram que ha quedatpreservat. Enmig del forat, hi creix una vegetació abun-dant que acaba de configurar aquest pintoresc indret. Ésun dels elements més singulars del Geoparc i un delsponts naturals més notable de Catalunya.

FITXA TÈCNICA

Nom del paratge: Pont Foradat o de les Arnaules. Situació geo-gràfica: Raval de Manresa, al marge dret del riu Llobregat, a l’alçadadel Pont de Vilomara. Situació geològica: Els materials que confor-men el pont pertanyen al Grup Santa Maria (Formacions Collbàs iTossa, particularment), seqüència de Manresa dins la megaseqüèn-cia de Milany, i que bàsicament engloben els sediments costaners imarins equivalents dels antics ventalls al·luvials de Montserrat i SantLlorenç del Munt. Procedència del nom: Ve donat per la morfolo-gia singular de l’indret, un pont de roca natural que queda unsmetres separat del vessant de la muntanya. Les Arnaules és un topò-nim local. Trets geològics: Fruit de l’erosió ocorreguda els últimsmilions d’anys han quedat al descobert uns dels millors exemplesmundials d’aquest tipus de sistemes deposicionals, ventalls costa-ners, on es pot observar perfectament la seva evolució en l’espai i enel temps. El modelat càrstic en conglomerats, a més, és molt infre-qüent, tant per les formes com per les dimensions. Materials geo-lògics: El pont el configuren principalment conglomerat a la partinferior i gresos molt grollers la resta del cos, a la part superior hi haun nivell bioclàstic ple de nummulits. Edat de formació: Bartonià,aproximadament al voltant d’uns 40 milions d’anys.

E


Molt Més QueParaules

l vi que arriba on no arri-ben les paraules. Ambaquesta definició presen-tem aquest nou vi de laDO Pla de Bages. Vi ambproducció limitada: 1.500ampolles numerades.Una curiositat: és 100 %

Cabernet Sauvignon.

Vinificació amb maceració de 10 a 15dies. I pigeage que permet una extrac-ció molt suau. Fermentació malolàcticaen dipòsit. Criança de 12 mesos en bar-rica nova de roure francès, de graextrafí, de 225 litres.

Té un atractiu color cirera picota,aroma intens de fruita negra. Bonaestructura. Durant el pas de boca térecords aromàtics balsàmics per viaretronasal i de pebre negre i fruitamadura. Som davant de la primeracollita de Molt Més Que Paraules 2011.

Aquell any, el 2011, el cellerMés Que Paraules va canviarde propietat, i ara és de JordiVilaseca i Mirko Raccini, quefan néixer aquest vi. En lameva modesta opinió,és un vi tal com el seunom ens indica: no hiha paraules per descriu-re’l.

El maridatge perfecte:aus, estofats i carns vermelles. També amb llegums i verdures.

Un vi per gaudir d’unabona vetllada, ambfamília o amics.

Joan Sala. Sommelierde Vins Alsina

vins del BagesJoan Sala

EEl millorsushi almillor lloc!

C/ Sobrerroca (El Pou de la Gallina) - Manresafacebook.com/2d_sushi - Tel. 93 676 74 11


del tros al plat

Celler Can Serra dels Exibis Viticultors:Vi biodinàmic fruit de la recuperació de varietats locals

a finca de Can Serra està situada al terme muni-cipal de Navàs. La masia que hi dóna el nom estroba situada sobre un turó, i diuen que d’aquíen podria venir el nom d’exibis, ja que és com siaquesta s’exhibís. Joan Soler, enòleg amb mésde 25 anys d’experiència a l’esquena, combinaactualment la feina a les vinyes de Can Serraamb tasques d’assessorament extern a dife-

rents finques de tota la geografia catalana, a més de ser desde fa poc president de la DO Pla de Bages.

Antigament, com a la resta de la comarca, a Can Serra tothavien estat vinyes. Una mostra d’això en són les barra-ques de vinya i les tines excavades a la pedra, que encaratrobem a diferents punts de la finca. El 2009 neix el pro-jecte de Can Serra dels Exibis Viticultors, fruit de la combi-nació de les ganes de Joan Soler de posar en pràctica elsconeixements adquirits al llarg dels anys i la confiança dela família de Can Serra. El projecte de la vinya es basa enl’agricultura ecològica i biodinàmica, on es treballa d’a-cord amb les energies de la vida, es busca un vincle entrel’home i la terra i es procura assegurar la salut del sòl i lesplantes. En definitiva, a Can Serra el Joan es mira la vinyaamb una visió holística on engloba els elements del terri-tori que, de manera directa o indirecta, incideixen en lesvinyes i va dibuixant a poc a poc el caràcter que vol donarals ceps i als vins.

Actualment la finca té 3,5 hectàrees de vinya organitzadaen diferents parcel·les disperses. De mica en mica està pre-vist que s’ampliï una hectàrea més. S’hi cultiven les varie-tats autòctones del mandó i el sumoll i també cabernet sau-vignon. El mandó és una varietat local que no es trobainclosa a la llista de varietats registrades segons el Ministerii, per tant, no es pot incloure com a ingredient a l’etiquetadels seus vins. Mentre s’espera que aviat es pugui incloureen el llistat, a Can Serra es practica una mena de resistènciaactiva i es continua treballant i innovant amb aquestavarietat.

El celler té tres vins; l’Exibis, un vi jove amb un 60% decabernet sauvignon, un 20% de sumoll i el 20% restant demandó. És un vi gairebé directe de la vinya, amb raïm fer-mentat en tota la puresa i concentració, ja que no ha enve-llit ni passat per fusta durant el procés d’elaboració. Unaltre vi és el de la Rasa, que també porta un 60% de caber-

net, un 20% de sumoll i un 20% de mandó. La diferènciaamb l’anterior és que ja ha passat per un procés de crian-ça, un any en barrica i un any en ampolla. La criança és elque aromatitza un vi i equilibra la concentració que pre-senten els vins joves. I finalment tenim la Baula 2013, queés el primer cop que es fa. Només hi intervenen el mandói el sumoll en proporcions iguals. Ha estat un any en barri-ca i un any en ampolla. No té llevats afegits i és un vi fi,amb menys color. D’Exibis aquest any se n’han embotellat17.000 ampolles, de la Rasa, 3.500 i de la Baula, 700. En unfutur, la criança la voldrien fer en formigó alimentari, jaque és un material molt més porós que l’acer inoxidable,on el vi respira més i no es modifica tant el gust com ambla fusta. La distribució es fa en petites botigues especialit-zades de tot el territori, sempre intentant mantenir almàxim el tracte persona amb la persona, per poder trans-metre l’essència del projecte.

Alba Piqué / Laia Puig

LElaborador: Celler de Can Serra dels Exibis Viticultors, SL.Productes: vi biodinàmic. Adreça: Can Serra dels Exibis. Correuelectrònic: [email protected]. Pàgina web: www.exibis.com.

Joan Soler a les vinyes de Can Serra.


Meritxell Calduch Prat

Jordi SardansFotos: Francesc Rubí

nicialment practiques la natació?—Si, per obligació. Com alsmeus germans més grans, elsmeus pares em van portar a lapiscina i al principi m’agradava,però després se’m feia dur lle-var-me cada dia a les sis delmatí, veure aquell coi de ratlla i

fer la gran pallissa. Vaig veure que noera el que volia fer. Tota la vida he recor-dat una frase de l’entrenador PereEstefanell, que em va dir que en l’esportno faria mai res, perquè no era prousacrificada. Un any després, quan vaveure que havia quedat campiona deCatalunya en atletisme i anava als cam-pionats d’Espanya, on vaig fer duesmedalles de xocolata –dos quarts llocs–, en veure’m pel carrer em va reconèixerque s’havia equivocat. Li vaig dir que sino m’havia sacrificat en la natació ésperquè la feia per obligació.

Atletisme—D’on sorgeix el teu interès perl’atletisme?—Del cros escolar, que es potenciavamolt dins del col·legi Oms i de Prat.Aleshores se’n feien sis, durant la tem-porada de tardor-hivern, mentre queara se’n fan pràcticament cada setma-na. Vaig participar en els cros comar-cal, provincial i després de Catalunya,on vaig començar a destacar i vaigdescobrir que realment m’agradavacórrer. Així que a partir dels tretze ocatorze anys decideixo dedicar-meexclusivament a l’atletisme i de segui-da faig podis catalans en les catego-ries de cadet i júnior i em quedo a lesportes del podi en les competicionsd’àmbit estatal.

—Quan es produeix el salt endavant?—En la categoria promesa, quan jatinc 22 anys, diria que faig el saltimportant dins la meva carrera d’atle-ta, ja que guanyo tres medalles, duesd’or i una de bronze que em van per-metre classificar-me per al mundialabsolut de cros que es va disputar aVilamoura, a l’Algarve portuguès, itambé aquell mateix any al mundialuniversitari de Jena (Alemanya), onvam quedar terceres per països.

—Les lesions frenen la teva progressió?—Sí, ja als 16 anys en vaig tenir alguna,però la primera lesió greu va ser el2003, quan tenia 25 anys, en què vaigtenir una fractura per estrès al calcani ija em van diagnosticar un principi d’os-teoporosi. A partir d’aquell moment hed’aprendre a córrer amb les lesions icompaginar la feina amb la competició.

—Quan tornes a competir?—El 2005, quan fitxo pel Fila Team,després de guanyar diverses curses enl’àmbit català i algunes en ruta. Sortiade la greu lesió i els responsables deFila Team aposten per mi esportiva-

ment, però també econòmicament ialeshores decideixo anar-me’n del ClubAtlètic Manresa. Al cap d’un any em vea buscar el FC Barcelona, des d’on asso-lim diversos campionats d’Espanya perequips que ens permeten disputar laCopa d’Europa de cros. El 2009 aconse-gueixo ser campiona d’Espanya abso-luta dels 10.000 metres i sóc tercera alcampionat espanyol dels 10 quilòme-tres en ruta, com a única participantque no m’hi dedico professionalment.He malviscut de l’atletisme. El Barça tansols em donava 6.000 euros i en cas delesió, no cobrava res.

—Després del naixement del Biel, elsresultats esportius són positius?—I tant! Durant el 2010 i el 2011 obte-nim uns bons resultats, com per exem-ple el Campionat d’Espanya de Crosper equips i en l’àmbit individual gua-nyo les curses populars del Corte Inglési la Mercè. Aquest moment dura fins afinals del 2012, en què uns problemesgreus del genoll em fan passar pel qui-ròfan. Estic tot un any sense poder cór-rer i el meu nou club, New BalanceTeam, que ja em patrocinava anterior-

I Atleta d’alt nivell, va ser campiona d’Espanya absoluta dels10.000 metres. Ha guanyat diversos campionats d’Espanya decros per equips amb el Futbol Club Barcelona i també ha gua-nyat curses com la del Corte Inglés o la de la Mercè. Del 2002 al2012 va ser tècnica esportiva a l’Ajuntament de Manresa, desd’on va promoure l’exercici de l’atletisme en les diverses escolesde la ciutat. Mestra, especialitzada en Educació Física per laUniversitat Autònoma de Barcelona des del 1999, actualment ésprofessora d’Educació Física i de castellà al col·legi La SalleManresa.

l’ent

revi

sta


ment, quan puc tornar a competir emdiu que no em poden renovar. El 2014el Club Montornès s’interessa per mi idecideixo fitxar-hi. Ja no recupero elnivell d’abans, però durant dos anysseguits aconsegueixo guanyar la cursade la Dona, faig podi a la del CorteInglés i guanyo la cursa de la Mercè. Elsetembre del 2014 fitxo novament pelClub Atlètic Manresa amb la intenciód’ajudar l’equip de cros i a la lliga de laDivisió d’Honor en pista, però el genollem torna a dir prou i no puc competir.

—Així doncs, una nova operació?—Sí, l’abril del 2015 em van tornar aoperar i ara estic en procés de recupera-ció. Es tracta d’una condromalàcia rotu-liana del genoll, és a dir, em van treureun tros de ròtula del mateix genoll. Araestic en fase de recuperació i, tot i que elfutur és incert, la meva idea és córrercom a necessitat vital de la meva vida.Competir queda en stand by, però enca-ra espero gaudir del córrer.

—La teva idea és continuar corrent,doncs?—Sí. No sé a quin nivell ni com, peròcórrer forma part de la meva vida. Elque tinc clar és que no faré tasques degestió. A més de conciliar la vida labo-ral amb la familiar també necessito unaestona d’oci per a mi, és a dir, el meuespai personal. He de poder recuperaraquesta part. Un altre s’estarà al sofàde casa, però jo sóc activa i vull conti-nuar fent esport. Tinc clares les priori-tats i sempre m’he considerat una atle-ta no professional que ha competit anivell dels professionals. Als 37 anys jano puc recuperar el nivell dels 20, i pertant, ja no puc tornar al nivell de com-petició d’abans, tot i que ha baixat tantel nivell esportiu que, si torno, encaraho faré amb ganes, perquè malaurada-ment no puja nova gent amb força.

—Què cal fer per millorar el nivell deljovent actual?—Els cal esperit de sacrifici. Tothom esqueixa que de seguida es cansen.Precisament, cansar-se és bo per arri-bar a qualsevol meta. Les coses no lesregala ningú, però malauradamentestem en una societat que sembla quet’ho han de donar tot fet. Hi ha moltsnens mimats i penso que aquesta noés la manera d’educar correctament lacanalla. Amb el meu fill Biel, de 5 anys,espero fer-ho diferent i que valori lescoses per la importància. Crec que tant

el Ramon com jo hem d’intentar incul-car-li els nostres valors.

Tècnica esportiva—Com entres de tècnica esportiva al’Ajuntament de Manresa?—Vaig entrar-hi quan Pepe Empez,que aleshores era el regidor d’Esports,em va proposar de fer unes proves mit-jançant les quals obtenies una plaçadefinitiva a Obres i Serveis.

—En què consistia la feina?—Promocionava l’atletisme a les esco-les de Manresa i comarca. Normalmentvenien a l’estadi d’atletisme delCongost dins l’horari escolar i enalguns casos anava jo a les escoles. Elprograma va tenir molt èxit. Es tractavad’introduir l’atletisme a les escoles, totensenyant als nens les diferents disci-plines esportives tant teòriques compràctiques. L’objectiu era que elsalumnes coneguessin altres esportsque no fossin el futbol i el bàsquet.Així, inicialment es va fer gimnàsticaesportiva i atletisme, i després s’hi vanafegir el beisbol, el rugbi i el judo.Sempre dins de l’horari escolar, de talmanera que l’activitat era obligatòria,ja que formava part de la matèriapedagògica de l’escola, si prèviaments’hi havia apuntat.

—Com vas viure el teu acomiadament?—El 21 de desembre del 2012 em con-voquen al sopar de Nadal i l’endemàem tornen a convocar al despatx deldepartament d’Ensenyament de lacarretera de Vic, a les dues del migdia.Allà, Valentí Junyent, com a regidord’Esports, i Sílvia Saura m’informenque redueixen plantilla per termeseconòmics i que jo sóc una de les per-sones afectades, sense donar-me capaltra explicació. Em donen 15 dies, quecoincideixen amb els de vacances, i el7 de gener del 2013 deixo oficialmentl’Ajuntament.

—Quina valoració en fas?—No m’ho esperava i penso que ni joni les altres nou persones acomiada-des hem estat la solució dels proble-mes econòmics de l’Ajuntament. Vaigenviar un correu tant a Valentí Junyentcom a Sílvia Saura, on els demanavaexplicacions, però a dia d’avui encarano he obtingut resposta. Sé que unpeó de manteniment es va queixar i elvan haver de readmetre, tot i que pos-teriorment l’Ajuntament va recórrer i la

veritat és que no sé com ha acabat eltema. Curiosament, a Esports encara hiha una persona amb un simple con-tracte de serveis, a qui han mantingutla plaça. La meva plaça l’ocupa unapersona que continua en actiu i mai nos’ha deixat de fer el servei.

—Davant d’aquest fet, quin va ser elpaper dels sindicats i d’ERC?—Molt decebedor. Els sindicats a l’horade la veritat no ens van ajudar gens iERC com a partit polític també va callar.

Independentista—Quina és la teva posició davant l’ac-tual procés independentista?—Vaig participar en el punter de la ViaLliure del passat 11 de setembre aBarcelona, ja que vaig ser un dels deuesportistes escollits, com la també man-resana Jael Freixenet, a més a més dediversos voluntaris. Van ser 43 minutsen què pràcticament caminàvem a unritme ràpid i al llarg del recorregut ensanàvem rellevant entre nosaltres. Va seruna jornada històrica. També he partici-pat en la campanya Guanyarem, perdonar suport a l’esport català.

—Com valores el paper de la CUP des-prés dels resultats del 27-S?—Són com un gra al cul. Sempre handeixat clar que no els interessa entrar algovern. M’esperava més vots de Juntspel Sí, però ara cal seguir el full de ruta,perquè en qualsevol cas no es poden


fer enrere. Ara els partits independen-tistes el que han de fer és prioritzar elque vol el país i no els seus interessosparticulars. La gent ens hem fet sentir iels polítics ja saben el que volem, aixíque depèn d’ells. Personalment jo tam-poc no hauria fet el tracte que ERC hafet amb Convergència de cara a lesmunicipals de Manresa, perquè elsdonem la llibertat per governar a canvide res. Ara ERC representa que està al’oposició, però els dóna suport.

Ensenyament—Quin record et queda de la tevaetapa a l’escola Sant Jordi de Fonollosa?—Molt bo. Van ser els meus inicisseriosos en el món laboral, en unaescola rural on em van tractar molt bé,ja que va coincidir amb l’any en quèvaig participar en el mundial d’atletis-me. Recordo que no em van posar capproblema perquè aquella setmana noanés a treballar i els nens amb qui feiapsicomotricitat estaven molt contentsi orgullosos. La veritat és que va seruna bona experiència.—Com vas entrar a La Salle?—Vaig entrar-hi a mitja jornada l’any

2006, perquè tenia una altra mitja jor-nada a l’Ajuntament. Vaig poder teniruns horaris per poder compaginar lesdues feines, en l’època del directorFrancesc Anton. Feia gimnàstica alsnanos de primària de 6 a 12 anys. Omillor, s’ha de dir Educació física per-què s’educa físicament el cos.

—De l’educació física dictatorial delTouriño hem passat ara a l’altre extrem?—Sense cap mena de dubte. Cada diaabans de començar la classe tinc unasèrie de notes que em vénen a dir: «elmeu fill no pot fer educació física per-què està constipat»; «ella decidirà quèpot fer i què no pot fer»; «avui que nofaci educació física perquè diu que li famal el peu»... Les tinc totes guardadesi cada dia és igual. Doncs, molt bé, si lamama diu que no en pots fer, no enfas. Si la situació s’allarga demano un

certificat mèdic, però sovint el pedia-tre també el fa sense cap problema.Ara tinc el cas d’una alumna que no volfer educació física perquè té asma.Doncs, precisament per obrir les viesrespiratòries hauria de fer exercici.Acabo callant, perquè per a molts edu-cadors l’Educació Física està conside-rada encara una maria.

—Com en valores l’evolució? —Positivament. És bo que s’hagi pas-sat del concepte de gimnàstica al d’e-ducació física. Dins de La Salle, l’educa-ció en l’esport té en compte tota unasèrie de valors i es dóna molta impor-tància al treball cooperatiu, amb l’es-forç, la perseverança i el compromís.

—Quina és la ràtio ideal d’alumnes iquina en teniu vosaltres?—Actualment tinc classes de primàriad’entre 25 i 30 alumnes, quan l’idealseria de 20. La ràtio la tenim tallada a30. No és un inconvenient greu, per-què quan nosaltres estudiàvem era de40. El tipus d’alumnat també ha anatcanviant al llarg dels anys. Ara semblaque se l’hagi de mimar i de protegir, i

en molts casos l’hem de reeducar per-què moltes coses que s’haurien de fera casa les acabem fent a l’escola.També perdem molt temps en discus-sions de grup en plena classe.

—Fas alguna altra assignatura?—Aquest és el tercer curs que tambésóc mestra de castellà, de primer isegon de Primària. És una nova expe-riència que m’agrada molt i m’enri-queix, perquè veig com actuen dife-rent els alumnes dins i fora de l’aula. Adins, el nen ha d’estar assegut, mésquiet i establir molta més conversa,mentre que a fora, en ser una assigna-tura més lúdica, s’obren molt més it’expliquen la vida i miracles.Participen més que no pas a l’aula, onse’ls ha d’insistir molt.

—Com portes el tema de Facebook?

—Fatal. L’altra dia una mare es queixa-va que la seva filla de 13 anys tenia pro-blemes a Facebook. El primer que livaig dir és que no es pot tenir fins a par-tir dels 16 anys. Si li permets tenir-lo,sigues responsable. El que fan és pas-sar-nos als mestres la patata calenta. Aalguns pares els he hagut de dir sovintque el seu fill, per sort o per desgràcia,el tinc durant sis anys tot fent educaciófísica, però ells el tindran tota la vida.Així he pogut fer callar unes quantesboques. Hi ha empresaris manresansque no veuen mai els fills, però això sí,tenen tots els avenços tecnològics. Dequè els serveix? Normalment no tinccontacte amb els nens, però del fill delsPresseguer me’n recordaré tota la vida:un dia el vaig veure tan fet caldo que livaig fer una abraçada i el nen no se’mdesenganxava! Li faltava amor i afecte,encara que els pares tinguin tots elscalés del món. Així va la societat!

—Has detectat altres problemes?—Sí. També hi ha molts nens quemanen a casa. Ho proven, però pensoque els pares no han de cedir a tot elque els demanen els nens. Puc assegu-rar que tinc nens de 6 i 7 anys que m’a-dono perfectament que manen a casaseva, però també passa en el cas d’al-guns universitaris que a l’hora de lesrevisions d’examen hi envien els pares.Aquí a La Salle, dos nanos van rebentarles quatre rodes del cotxe d’una mare.Al principi no se sabia qui havia sigut,però es van fer tant el fatxenda que hovan explicar als altres. Els pares d’undels nois van venir molt avergonyits,van dir que pagarien les rodes i queadmetien el càstig d’expulsió durantuna setmana del seu fill, però els altrespares van dir que no tenien per quèpagar les rodes i només estaven pre-ocupats pel que passaria amb aquellaassignatura i amb la mestra, quan elseu fill tornés. Com es pot defensaraixò? És la màxima protecció quenomés produeix nens tontos.

—I què passa amb la competitivitat?—És un altre dels problemes de l’edu-cació actual. Saps quants pares emdemanen com és que no li poso unexcel·lent al seu fill? Ara hi ha un de nende sis anys que juga molt bé a bàsquet.Li vaig haver d’explicar al pare que l’as-signatura es diu educació física, queinclou un bon comportament que noté. I, en una altra de les meves frasespreferides, li vaig dir que en tota la

«Del fill dels Presseguer me’n recordaré tota la

vida: li vaig fer una abraçada i el nen no se’m des-

enganxava! Li faltava amor i afecte, encara que els

pares tinguin tots els calés del món»


el perfil

eritxell Calduch Prat neix a Manresa el10 de setembre de 1978. De pares man-resans, Josep i Maria. Ell, ara jubilat,havia treballat com a delineant aMecánicas Ragón. Ella, encara treballa a

la fàbrica de cintes Byetsa. Té dos germans, el Jordi i laMònica, que fan de mestres. Comença a la guarderiaPicarol i després passa a La Culla i a l’Oms i de Prat, ons’estarà fins al vuitè de bàsica. A l’institut Lluís dePeguera fa l’ESO i després L’Ensenyament SecundariPostobligatori. Del 1996 al 1999 estudia Magisteri a laUniversitat Autònoma i s’especialitza en Educació Física.Des de ben petita i fins als 14 anys participa en els cur-sets de natació a càrrec del Club Natació Manresa, on téprofessors com ara Pere Estefanell o Francesc Valverde.Dels 12 als 14 entrena matí i tarda i es lleva a les 6 delmatí. Comença com a nedadora d’estils, esquena i crol iés més velocista que fondista. Alguns dels seus registresressalten al Bages. Però, els bons resultats de veritatcomencen a ser realitat amb el cros escolar. Entra al ClubAtlètic Manresa (CAM) el setembre de 1992 i entrena trescops a la setmana, més endavant cinc i després tots set.De seguida, forma part del grup de cadets del CAM l l’en-trena Joan Lleonart, que la selecciona i de seguida ésfondista. Amb 16 anys fa de monitora d’atletisme i tre-balla amb un grup de nens entre 6 i 8 anys que aprenenl’atletisme mitjançant el joc. Mentrestant ella s’entrenasempre a Manresa, sovint sola per motius d’horaris, queha de compaginar amb la feina. Al llarg de la seva carre-ra com a atleta ha estat del 1992 a 2004 al Club AtlèticManresa; el 2005, passa al Fila Team; del 2006 a la tem-porada 2011-12, al Futbol Club Barcelona; la temporada2012-13, fitxa pel New Balance Team; el 2014, pel ClubAtletisme Montornès i la temporada passada torna alClub Atlètic Manresa.

Comença a treballar professionalment com a mestra al’Escola Sant Jordi de Fonollosa quan tenia 20 anys, on esdedica a les activitats extraescolars i als menjadors, entreel 1999 i el 2002. El 2003 pateix un principi d’osteoporo-si –desgast d’ossos–, segons li diagnostica la seva docto-ra de confiança, Carme Comellas, del Cimetir. Als 24 anyss’independitza de casa seva. Del setembre del 2002 algener del 2013, compagina l’atletisme amb la feinamunicipal, ja que és tècnica esportiva de l’Ajuntamentde Manresa, especialista en atletisme i en les colòniesd’estiu. A partir del 2006 també comença a treballar com

a mestra d’Educació Física a La Salle a mitja jornada iactualment només treballa en aquest centre concertat.Políticament independent, accepta presentar-se a leseleccions municipals per les llistes d’ERC, partit al qualsempre ha donat suport. Però quan el 2006 RamonFontdevila deixa el càrrec de regidor de Cultura pel deDirector del Centre de Promoció de la Cultura Popular iTradicional Catalana de la Generalitat, ella renuncia a serregidora, perquè considera que és tècnica, però no polí-tica. Exactament el mateix li ha passat ara quan anava denúmero 8 a la llista i davant la renúncia de Pere Culelltambé li corresponia entrar, però va tornar a renunciar.El 2010 té el seu primer fill, Biel, amb el seu companyRamon Camps, fotògraf i atleta. El 7 de gener del 2013 ésacomiadada de l’Ajuntament de Manresa conjuntamentamb nou persones més. Dóna suport a la campanyaGuanyarem de l’esport català i participa com a esportis-ta voluntària al capdavant del punter de la Via Lliure del’11 de setembre d’aquest 2015.

M

meva vida acadèmica potser he tretcinc o sis excel·lents, i em sembla queno m’ha anat pas tan malament. Unnen perquè no tingui un excel·lent novol dir que sigui tonto. Tal i com està lasocietat avui dia, un suficient o un béja no es posen pràcticament mai i tam-

poc no és això. Aquests pares són de lameva generació i m’han decebut molt.

—Les separacions també deuen influiren la inestabilitat dels nens, oi?—Sí, i tant. A més, aquests darrers anysn’hi ha hagut un increment molt

important. A La Salle ha augmentatmolt el tant per cent dels pares sepa-rats i el nen tiba sentimentalment de lamare, del pare, dels avis materns i delspaterns. Ara n’hi ha un que només ténou mesos i que els pares s’han sepa-rat aquest estiu. En què pensen?


patrimoni ciutadàLluís Virós. Foto: Francesc Rubí

Octubre 2015

Monestir de Santa Clara

s tracta d’un con-junt arquitectònicque, tot i patir elsvaivens de la histò-ria, ha mantingutgairebé sempre la

funció com a monestir demonges. La història del con-vent comença el 1322 quan s’i-nicia la construcció d’una casaprop de la Culla per a habitat-ge de les monges de SantaClara. S’ha reformat i ampliat alsegle XVII i al principi del XX. Estroba en un extrem del ravalde les Escodines, en l’anticcamí de Barcelona, entre elsbarris de les Escodines i laBalconada, sobre la terrassa fluvial que dóna alCardener. Destaca, a l’est, l’edifici de grans dimensionsd’estil modernista construït el 1904 per AlexandreSoler i March per ampliar-ne les dependències.L’aparell del mur és de paredat amb elements decora-tius de maó al voltant de l’estructura i a les obertures.La façana principal es divideix en cinc cossos, tres delsquals sobresurten, tant en relleu com en alçada. Elsdos cossos més extrems són llisos a la part inferior, i ala superior contenen una decoració amb mòduls d’arcmig apuntat amb la repetició d’aquesta figura per tri-plicat en l’interior. El cos central té obertures en tota lasuperfície, ressaltades amb l’ornamentació del maó.Els dos cossos més enfonsats també presenten obertu-res en els diferents pisos, on s’altera la decoració.Aquesta decoració està feta amb elements d’origenmedieval i el conjunt està més pensat per aconseguiruna perspectiva plàstica llunyana que per a una com-posició propera, que esdevé poc serena. D’aquestaèpoca també és el claustre, del qual es va executarnomés una ala i que té la funció d’encaixar el monestirantic amb la reforma del segle XX. És una galeria decinc arcs de maó lleugerament apuntats.

La resta d’edificis són d’origen medieval. Hi destaca l’es-glésia, de transició entre el romànic i el gòtic, a sobre dela qual es va construir el noviciat al s. XVII. Hi destaca laportada romànica, amb arcs amb tres arquivoltessuportades per columnes coronades per capitells ambdecoració simple. El timpà no presenta decoració. Abanda i banda es veu l’estructura de dues grans ober-tures amb arcs apuntats tapiades, que podrien formarpart d’un projecte d’ampliació del convent. Les depen-dències actuals estan en un edifici annex amb la plantabaixa del segle XIII-XIV i les altres tres del s. XVII, ambintervencions de final del segle XX. Els murs exteriors dela planta baixa són de l’antiga leproseria del segle XIV iles arcades del forjat de la planta baixa són modernis-tes. Els murs exteriors de les altres plantes són del segleXVII (excepte una part renovada a final del segle XX) idestaquen pels grans contraforts. També destaquen al’exterior l’antiga entrada de l’hostatgeria i el cos d’en-trada actual al convent, amb portades de grans dovellesdel segle XVII. La part medieval està protegida demanera integral i la resta de manera parcial pel catàlegde patrimoni, a causa de la importància històrica, arqui-tectònica i paisatgística.

patrimoni ciutadà

E


La Manresa d’Ovidi Montllor

Jordi Estrada

l 26 de setembre de 1975,un Ovidi Montllor pletòricd’energia i creativitat va pre-sentar a la Sala Loiola lesseves darreres cançons,acompanyat del guitarristainseparable, Toti Soler.

Durant aquell any, fructífer i inspirat,Montllor va editar dos àlbums: Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor a l’Olympia.Tenia 33 anys i ja havia publicat vuitdiscos. No hi devien faltar tampoc elstemes d’un dels àlbums més celebrats,A Alcoi, del 1974, amb cançons tan líri-ques com Homenatge a Teresa i d’altresde tan combatives com Tot explota pelcap o per la pota; de denúncia, De res, ide sàtira, Una nit a l’òpera.

No era la primera vegada que actuavaa Manresa ni seria l’última, però proba-blement fos l’actuació més especial iamb més presència de públic. Es vanvendre 590 localitats al preu de 100pessetes l’entrada. La seva actuació vaanar precedida d’un recital de CeldoniFonoll, que en aquella època comença-va a traginar l’obra dels poetes catalansarreu del país. Recordant aquells temps,Celdoni Fonoll explica com «mentreMontllor ja era un cantautor reconegut,jo tot just feia els meus primers recitals».I afegeix que van compartir escenari enaltres ocasions, com també compartienbarri: «Tant ell com jo vivíem prop delparc Güell» i alguns poetes de referèn-cia: «Tots dos dèiem Estellés, però maino vaig recitar Els amants, perquè ja eldeia ell. Però vaig triar-ne altres, comAssumiràs la veu d’un poble, que vaig diri repetir en tots els actes de suport a laMarxa de la Llibertat del 1976».

Allò que va fer tan extraordinari aquellconcert, organitzat pels alumnes del’institut Lluís de Peguera, va ser la

situació de tensió i repressió que esvivia al carrer, a les cases, al país, ambun dictador i un govern disposats amorir matant. Precisament aquell 26 desetembre, el govern havia confirmat lasentència de pena de mort a Txiqui i aaltres quatre activistes antifranquistes.En conferència de premsa, ManuelFraga, el ministre portaveu, va declarar:«El objetivo en la mayoría de los aten-tados no es el Gobierno ni es el Estado.El objetivo es España desde hace variossiglos. Pero seguiremos cabalgando».

Feia dos anys que Fonoll, arran del copd’estat de Xile i de la mort de VíctorJara, havia incorporat als seus recitalsel darrer poema escrit per Jara abansde ser torturat i assassinat, el 15 desetembre de 1973. Es tracta d’una crò-

nica dels seus darrers moments viscutsa l’Estadi de Xile, on es trobava empre-sonat amb altres milers de personesdetingudes com ell i que com ell vanser torturades i executades. Aquellpoema, titulat Som cinc mil, és moltpossible que aquell vespre fos censu-rat, explica Fonoll. Potser per això, aca-bada l’actuació Fonoll va consignar alllibre de signatura d’artistes de la SalaLoiola un vers d’aquest poema: «Quinespant que produeix el rostre del fei-xisme!». I tot seguit, al costat de la datai la signatura: «Demà quatre assassi-nats», que finalment van ser cinc. Sotamateix de les paraules de Fonoll, Ovidiva afegir-hi: «Amb el meu agraïment,encara que un xic trist». SensePinochet, l’endemà d’aquest recitalVíctor Jara hauria complert 43 anys.

Amb motiu del vintè aniversari de la mort del cantautor valen-cià, Manresa acull durant el mes d’octubre diversos actes enrecord a qui fou un assidu de les sales manresanes i bagenquesdurant els anys de la Nova Cançó.

fila

cultu

ral

E

Ovidi i Josep Maria Oliva, a Navarcles, a finals dels anys 70.

Malgrat que el jou i les fletxes falangis-tes coronaven encara la capçalera deldiari Manresa, un jovenàs FrancescSerrat, responsable del periodismemusical, es feia ressò també de lesactuacions dels cantautors de la NovaCançó, els quals tot sovint entrevista-va. Al cap dels anys recorda com«Raimon era extraordinàriamentmesurat en les respostes, mentre queLlach i sobretot l’Ovidi parlaven ober-tament de la situació política. A JoanManuel Serrat li interessava més laqüestió social». Remarca que «l’Ovidi,sense ser eixut, era sobri, reconcen-trat». Dos dies abans de l’actuació,Francesc Serrat va anunciar la visita delcantant d’Alcoi amb el titular: «Estasemana en Manresa: de Ovidi aCamilo», perquè l’endemà d’actuarl’Ovidi havia d’actuar Camilo Sesto, i enla nota que seguia deia coses comaquestes: «Sin lugar a dudas, entre unoy otro cantautor existen evidentesdiferencias, no obstante se da la cir-cunstancia de que los dos tuvieron porcuna la misma ciudad, Alcoy. Curiosacoincidencia, aunque ello no signifi-que nada en especial, máxime cuandocreemos que el público de cada uno esigualmente diferente». El dia 2 d’octu-bre, en un lateral de la portada deldiari, Serrat escriu: «Ovidi ha entradodefinitivamente en la lista de los can-tautores más comprometidos dentroel contexto de la cançó catalana».

Quaranta anys desprésPer a Francesc Ribera, Titot, és aquestcompromís amb la terra i l’origenhumil de la seva gent, rebel i arrelada,que ha convertit el cantautor d’Alcoien una icona de les generacions mésjoves, «que no van tenir la sort de veu-re’l actuar». El cantant de Brams, des-prés d’haver assistit a recitals seus perdiferents pobles de la comarca, vacoincidir amb Montllor al Mercat deMúsica Viva de Vic, l’any 1994, en quèel cantant, ja malalt, no va poder aca-bar l’actuació. I és que, com explica

Josep Maria Oliva, periodista expertdel món de la cançó i admirador deMontllor, «malgrat el rebombori actualde la commemoració, Montllor va can-tar fins al final, tot i les penúries de lamalaltia, perquè necessitava els diners,i va morir pobre, com havia nascut». Béque tard, hi ha acabat havent, diu Titot,«un reconeixement oficial, si bé lareivindicació de l’Ovidi va començardes de baix, des dels ateneus llibertarisi independentistes». Cal destacartambé el paper de determinats grups icantants en el manteniment de lamemòria viva de Montllor. N’han difósles cançons Mesclat, Inadaptats, FeliuVentura, Artur Gaya i, darrerament, elmateix Titot, Verdcel i tants altres.

Manresa homenatja l’OvidiAmb motiu del vintè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor s’han multiplicat

arreu els actes d’homenatge i recitalsbasats en els seus poemes i cançons. AManresa, després del recital ofert pelstarragonins Arturo Gaya, Kike Pellicer iPaco Prieto, el mes de març, i del recitalinaugural del cicle Tocats de Lletra, acàrrec de Titot i David Martell al piano,el 30 de setembre, properament tindràlloc l’actuació de Verdcel, amb AlfonsOlmo al capdavant, i en el marc de laFira Mediterrània, la presentaciód’Ovidi Popular, 20 anys!, amb la partici-pació de Jordi Fàbregas, Miquel Gil,Pep Gimeno, Toni Torregrossa iCeldoni Fonoll, que recitarà, aquestavegada sí, el poema Els amants, deVicent Andrés Estellés. La Biblioteca delCasino, per la seva banda, ha inclòs l’o-bra d’Ovidi en l’exposició Poetes cama-leònics. Tant de bo que totes aquestesiniciatives serveixin per recuperar-ne lamemòria o descobrir-lo de nou.


Born, 24 - 08241 Manresa - Tel. [email protected]

Àngel Guimerà, 74 08241 Manresa Tel. 93 873 38 82www.parcir.com [email protected]

Il·lustració: Anna Crespo. Cartell d’una actuació de l’Ovidi a Manresa (arxiu Josep Maria Oliva)


propostesMÚSICA Marc Vilanova

Mes d’aniversaria Sala Stroika celebrarà el pròxim diumenge 11d’octubre el seu 5è aniversari amb una vetlladaespecial de música en directe on actuaranalguns dels artistes del segell Propaganda pelFet, com At Versaris o Pirat’s Sound Sistema i

diversos artistes de Manresa i rodalies com Gossos iAntonio el Remendao, entre d’altres. Sense sortir de laStroika, us recomanem assistir a la visita amb què ensobsequiarà la mítica banda britànica Asian DubFoundation (el divendres 16 d’octubre, a les 22:30h) i latornada d’Oques Grasses, aquesta vegada acompanyatsde Cheikh Lô (el dissabte 17 d’octubre, a les 22:30 h).Canviant d’espai, és impres-cindible anotar a la nostraagenda el concert dels oso-nencs Obeses al teatreKursaal, acompanyats de laBanda del Conservatori deManresa (dissabte 10 d’oc-tubre, a les 21 h).

CINEMA Gerard Quinto

Set de Cineclub

Comença la nova temporada de Cineclub,una temporada molt especial perquè l’entitatcelebra els 60 anys. La programació inclou uncicle dedicat a un dels cineastes més revolu-cionaris i influents de la història: Orson

Welles. S’inicia amb una de les seves irrefutables obresmestres, Sed de mal, un clàssic del cinema negre basaten una novel·la de Whit Masterson, que el director vaguionitzar al seu gust. Des de l’insuperable travelling ini-cial fins a la shakesperiana escena final, hi ha una tensióconstant i un clima d’autèntic malson, potenciat per lafotografia de Russell Metty i la música de Henry Mancini.El repartiment de luxe és encapçalat per CharltonHeston –que va convèncer a l’Universal que deixessindirigir el film a Welles, amb qui els productors temienentrar en conflictes o arruïnar-se– i el mateix Welles que,amb la seva creació del policia corrupte Hank Quinlan,ens va llegar un dels personatges més repulsius i alhorafascinants del Setè Art. Sed de mal es projectarà en 35mm el diumenge 11 d’octubre al teatre Conservatori, ales 18.30. Hi haurà una presentació a càrrec de ManuelQuinto, crític de cinema i escriptor.

TEATRE Rosa Clarena

Lluís Homar fa «Terra baixa»El clàssic d’Àngel Guimerà Terra baixa arribaràen doble funció al Kursaal per Tots Sants, el 31d’octubre i l’1 de novembre. En podrem veureuna versió dirigida per Pau Miró i protagonit-zada per un sol actor: Lluís Homar, que acon-

segueix posar el públic dels teatres dempeus amb elseu treball ingent. Terra baixa ha estat una referènciaper a Lluís Homar tota la vida. I és que després de fer l’o-bra de Guimerà, als setze anys, va decidir ser actor.També és un moment molt recordat el seu paper deManelic en la mítica posada en escena de l’obra a càr-rec de Fabià Puigserver, el 1990. Ara Homar assumeixels papers tot sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenuManelic, que baixa de la terra alta al fangar de les pas-sions humanes més turbulentes, sinó també la Marta ifins i tot l’amo Sebastià; és a dir, la caputxeta i el llopalhora. L’èxit de públic i crítica des que es va estrenar, elnovembre passat, va fer que l’espectacle es tornés aprogramar a Barcelona iara giri per teatres cata-lans. Val la pena veure deprop el treball d’Homar, aqui l’obra de Guimerà jaha fet guanyar el PremiMax al millor actor.

ART Maria Camp

Parlem d’artUn cicle de xerrades que fa un parell d’anysva encetar el Cercle Artístic de Manresa, queorganitza conjuntament amb el CentreCultural del Casino per apropar-nos a l’art iper dialogar des de diversos punts de vista,

llenguatges i disciplines. Unes xerrades de caire divul-gatiu, per a tots els públics, per fer-nos descobrir iredescobrir l’art i la creació en totes les seves dimen-sions. Una oportunitat també per conèixer de primeramà la tasca i pensaments dels creadors. Al llarg de l’anys’ofereixen tres cicles de tres xerrades, cadascun dedi-cat a un tema. Aquesta tardor el tema de treball serà Arti cos. El 9 d’octubre el professor de teoria de l’art i laimatge Pol Capdevila ens parlarà del cos modern alsorganismes postmoderns; el 23 d’octubre l’escriptora,sexòloga i investigadora per l’IN.CI.SEX Valérie Tassoens parlarà de la sexualitaten la literatura i el cinema; ifinalment, el 27 de novem-bre, amb l’artista i arttera-peuta Marina Berdalet par-larem de l’artteràpia com aprocés de creació i de canvi.Tres xerrades, les primeresd’aquest curs, a les qualsseguiran dos nous cicles al’hivern i a la tardor.

LE

AC


espai d’artJoan Carrió


fa 25 anysJaume Puig

Els sindicats es posaven al dia

mb el títol de La reconversió dels sindicats, elreportatge central de la revista, elaborat perJosep Tomàs i Jordi Torra, repassava algunesde les activitats que endegaven aquestscol·lectius per posar-se al dia. El secretari

general d’UGT del Bages, Juan Martín, explicava a larevista que «el sindicat no només ha de servir per nego-ciar el sou del treballador amb l’empresa, sinó per nego-ciar-li el seu crèdit, per fer-se la casa, l’assegurança delcotxe, etc.». I per a Josep Fuentes, de CCOO, aquest tipusd’accions contribuïen «a fer que els sindicats incorporinaltres treballadors no estrictament obrers». Les declara-cions es produïen en un context de trencament de launitat d’acció entres els dos sindicats. El reportatgetambé analitzava la postura més aviat freda dels sindi-cats grans davant el fet nacional català, que només eradefensat clarament pel SOC o el CSC, amb Josep Huguetde portaveu.

La ciutat dels mortsAquest era el títol del reportatge de David Torres, queentrava al cementiri municipal i parlava amb el regidorresponsable, Joan Salat, i amb el director-gerent de l’e-quipament, Lluís Subirana, el qual explicava que el preud’un nínxol oscil·lava entre les 40.000 i les 120.000 pes-setes. Llavors n’hi havia 12.514, a part de les capelles i elspanteons.

Escola d’AdultsUn altre reportatge, aquest de Joan Morros i Joan Vila,explicava la realitat de l’Escola d’Adults, que des del1986 estava instal·lada al bloc 11 de la Font delsCapellans i tenia 250 alumnes i problemes d’espai.Llavors ja s’insinuava la possibilitat de traslladar el cen-tre a l’edifici de Casa Caritat.

Manresa, Ciutat GeganteraEl dia 1 d’octubre iniciava les emissions Ràdio NovaManresa, de Cadena Nova –el nou nom de Cadena 13–, després de la compra per part de la Cadena Cope.Amb el canvi, cessava el director de l’emissora, JoanAnton Solano. El primer cap de setmana d’octubrecomençaven els actes de nomenament de Manresacom a Ciutat Gegantera i el dia 7 el passeig de Pere IIIacollia la plantada de tres-cents gegants vinguts d’ar-reu dels Països Catalans. El dia 15 s’inaugurava el pri-mer curs d’Infermeria a l’aulari de les Saleses i comen-çaven les classes a l’institut Fius i Palà. La notícia tristasaltava el dia 16, amb la mort del pare Ferran Torra,impulsor de les congregacions marianes a la ciutat.

El número 39 de la revista dedicava el temacentral als canvis que afrontaven els sindicatsdavant la pèrdua d’afiliats. Es començava aimposar un nou model, basat en l’oferta deserveis com ara assegurances, crèdits, habi-tatges o vacances. Aixecar pisos al marge del’especulació o bé oferir assegurances d’au-tomòbil a preu raonable eren noves fórmulesper assolir una societat més justa.

A

Portada del núm.39 i fotografia de l’època de l’edifici dels sindicats.


crònica social

lgues, residus, algun mol·lusc i molt de fang.Això és el que hem vist tots les vegades ques’ha buidat el llac de l’Agulla. Però si no fosper la capa llimosa, en el fons de tot hi veurí-em una enorme retícula de plaques de formi-

gó, que és el que s’hi estava col·locant en aquesta foto-grafia de 1972. Just en aquell punt, la Sèquia es bifurcavaen dos ramals, actualment encara destinats al regadiu: elque va a la zona del Poal (a l’oest) i el de la zona del Guixi Viladordis (a l’est). L’agulla era el mecanisme que s’uti-litzava per dividir el cabal en dos, i que ha acabat donantnom al lloc. Avui dia l’Agulla és per a la majoria de ciuta-dans un espai d’esbarjo, però la seva construcció obeïa amotius més pràctics. La infraestructura de la Sèquia, queera gairebé la mateixa d’ençà del seu origen el 1381,abastia una població cent vegades més gran que la quehi havia a Manresa a l’Edat Mitjana. Però quan plovia molti hi havia esllavissades de fang canal amunt, la ciutat –57.000 habitants el 1965– es quedava sense aiguadurant els dies que durava la reparació.

La construcció del llac, dirigida per l’enginyer manresà iavui gerent d’Aigües de Manresa Josep Alabern, va per-metre crear una reserva que en cas d’avaria seria capaçd’abastir la ciutat durant una setmana. També va fer

possible regular el consum domèstic i atenuar, perdecantació, les variacions en la qualitat de l’aigua. Ladepuració es complementava a la planta de tracta-ment dels Dipòsits Nous. Per altra banda, tot i queseguien un traçat independent sense passar pel llac,els dos ramals de regadiu també van veure millorar elcabal amb el nou sistema. Els treballs van començar el1966, però no van acabar fins el 1974, ja que primer esva provar d’omplir la cavitat sense pavimentar. Les fil-tracions van obligar a tornar-la a buidar d’aigua per talde folrar els seus 64.000 metres quadrats amb formigó,la qual cosa va multiplicar els costos.

La imatge mostra el desenvolupament d’aquestasegona fase de les obres, que va consistir a col·locarcentenars de plaques rectangulars de formigó armat,encofrades i ben delimitades amb llistons de fusta. Alfons, veiem les instal·lacions del Club de TennisManresa i la casa del sequiaire o treballador encarre-gat del manteniment del canal, que avui allotja elberenador. L’arranjament de l’espai es va completar el1977 amb la inauguració del parc al voltant del llac.628 arbres de 20 espècies diferents, que han convertitaquest magatzem d’aigua en un dels indrets més apre-ciats pels manresans.

AFotografia: Enric Berengueras

Mireia Vila

La construcció del llac de l’Agulla (1972)


fanal de cua

Escriptors pel SíDurant setmanes, fins i tot mesos, no es va par-lar d’una altra cosa. Semblava com si, de cop, elpoble hagués recuperat l’interès per la política.A la ràdio, a la televisió, a la premsa i en un altís-sim percentatge de missatges de Twitter les

eleccions del 27 de setembre i el seu caràcter plebiscitarivan ser el centre d’atenció. El caràcter excepcional d’a-quests comicis ha provocat, a més, que molts catalansdels que sempre hem tendit a la discreció a l’hora de mos-trar perfil ideològic i adscripció política haguem fet públi-ques, aquest cop, les nostres preferències i el color de lapapereta que anàvem a dipositar dins l’urna.

És el cas, per exemple, dels més de tres-cents autors que vam signar el manifest «Elsescriptors per Junts pel Sí», un breu text ons’assegura que la candidatura a la qual esdóna suport «encarna l’esperit unitari quesempre ha enfortit Catalunya» i que ens potportar a «començar un futur molt millor».Sense menystenir els escriptors que vandefensar altres candidatures ni, tampoc,naturalment, el d’aquells que, netamentindependentistes, no van voler alinear-se alcostat d’una de les dues formacions queaposten per la creació d’un estat propi (o béels qui directament van donar suport a laCUP), el cas és que el manifest esmentatrecull el nom d’alguns autors consagrats iprestigiosos com Jaume Cabré (que, a més, anava en unlloc honorífic de la llista per Barcelona) o Lluís AntonBaulenas, i recull també, és clar, el d’uns quants escriptorsde la Catalunya Central. Entre aquests, n’hi ha que ja s’ha-vien posicionat políticament per altres vies (com ara JordiBadia, flamant alcalde de Calaf, o Pere-Joan Cardona, quetambé ocupava un lloc honorífic a la llista, si bé més per laseva faceta científica que no pas per la literària). A part delsesmentats, altres narradors centrals com Josep Maria Aloy,Lluís Calderer, Pasqual Farràs, Teresa Franquesa, Pep Molist,Alba Sabaté, Genís Sinca, Montserrat Vilarmau o un servidorvam decidir també posicionar-nos. I segurament n’hi hau-ria hagut més si la proposta hagués arribat a tothom. Lamultitudinària mostra de suport demostra, una vegadamés, que el diumenge 27 de setembre no ens hi jugàvemtan sols qui ens ha de governar en la propera legislatura.

DPrendre mides

n el diccionari Català-Valencià-Balear, tambéconegut com l’Alcover-Moll –cognoms respec-tius de l’iniciador i el principal continuador–l’article dedicat al verb prendre ocupa unes noupàgines. Una de les definicions: «Proveir-se

d’una cosa; obtenir-la; procurar disposar-ne o poder-lausar» entre les maneres de dir que hi tenen relacióesmenta «prendre mida (o mides)», que vol dir: «compa-rar un objecte amb una unitat de mesura per a saber lesseves dimensions».

He fet aquesta verificació perquè el dia 27 de setembrecap a mitja tarda, tancat a casa, abans desaber res sobre el resultat de les eleccions,em vaig dedicar a un exercici mental que,irreflexivament, vaig qualificar de dispo-sar-me a «prendre mides», i que consistí aprocurar-me un instrument de mesurad’ús propi que em fos útil en el momentde saber el resultat de l’escrutini.

La cosa va anar així: vaig néixer el 7 demaig del 1944. A Catalunya el genocidiseguia en fase aguda i el clima de derro-ta era total. Però, així i tot, l’11 de setem-bre d’aquell any aparegué penjada entreles torres del transbordador aeri del portde Barcelona una senyera de vuit metres.L’acció fou duta a terme per un grup de

membres del Front Nacional de Catalunya dirigits perJaume Martínez Vendrell. Aquell mateix any, MauriciSerrahima acabava de redactar Mentrestant, un assaig dereflexió sobre el present i el futur del país, amb el com-promís explícit de: «Actuar pràcticament per referCatalunya». Va ser el primer llibre de contingut políticcatalà de la postguerra. Va circular clandestinament i nos’ha publicat fins el 2014, amb un pròleg de Jordi Amatque porta un títol que és tot un encert de definició:Sembrar l’erm. I, encara, aquell 1944 es celebraren unsJocs Florals clandestins a casa d’un mecenes cultural.

Apamant, doncs, aquest meu punt de partida fins a larealitat present, suposo que no cal que especifiqui quinava ser, d’entrada, la meva reacció en conèixer el resultatde les eleccions.

E

Llorenç Capdevila Lluís Calderer

Dani Hernández Massegú

« »


embla que l’única preocupació del’Ajuntament és preparar la ciutat per al 2022.Sant Ignasi fa trempar de valent, encara queen el seu pas per Manresa no devia pas ser unhome atractiu, brut i pelut com anava i amb

les ungles de rapinyaire. La qüestió és que, tot i els sots ila manca de manteniment arreu de la trama urbana, l’en-torn de la plaça de Sant Ignasi és de reordenació priori-tària i, en conseqüència, la Sala Ciutat té els dies comp-tats. I més quan l’única oposició que troben les excava-dores de la constructora és la d’un petit grupuscled’il·lusos que, com Pablo Iglesias, és millor que escampinla boira i comencin la revolució en altres latituds.

Ras i curt, finalment potser sí que l’escenari de la SalaLoiola és a punt de veure l’últim rapte (més ben dit acte)d’un sainet que ja fa massa temps que dura. L’únic quequedarà, com un bolet, enmig de la finca que ocupava lainstal·lació serà la capella del Rapte, un altre estilet delparc temàtic ignasià. El projecte previst per a la plaça faun tuf de parc Vila-Closes una mica sospitós. Sobre elpaper i amb Photoshop, tot fa goig, però, un cop el Legoes fa realitat, sempre surten sorpreses. En tot cas, totsigui per dignificar un sector massa castigat per la desin-versió i el pas dels anys.

ELCULDELPOUREVISTA D’OPINIÓ I OPINIÓ SETEMBRE 2015 - NÚM. 219

SL’últim rapte


BUGADA AL POUAixí no es potComenço la repassada mensual amb lacampanya i els resultats de les elec-cions del 27S que encara cuegen. Comheu pogut llegir en aquesta mateixaedició, els resultats de la candidaturaCatalunya Sí que es Pot a Manresa –com en la resta del país– no van sergens bons. De fet, la campanya ja reve-lava mals presagis. Reproduïm el cartellde l’acte que havia de fer la formació ala Font dels Capellans la tarda del 21 desetembre. S’hi anuncia la presència delnúmero 1 de la llista, Lluís Rabell, i de lamà dreta de Pablo Iglesias a Podemos,Iñigo Errejón. Malgrat el reclam del car-tell, no van venir ni Rabell ni Errejón, nitan sols Dolors Camats. Els van substitu-ir Echeniquei Herrera i la concurrènciano va arribar als dos centenars de per-sones. L’elecció del barri tampoc deviaser una casualitat, ja que, històricament,en aquell sector sempre hi guanyavenels socialistes... Però, a l’hora derecomptar resultats, a la Font no va gua-nyar-hi ni Catalunya Sí que es Pot ni elPSC, sinó Junts pel Sí. Càstig majúscul –a Manresa i a tot Catalunya– per a unaopció de la qual el mateix Errejón iPablo Iglesias ja reneguen. Per cert, al’acte central de Manresa, la CUP tambéva fer un canvi substancial d’últimahora. Davant d’un miler de persones a laplaça de l’Ajuntament, Antonio Bañosva fer el salt a la nostra ciutat i va sersubstituït per Josep Manel Busqueta.

Agenda PSCI és que les eleccions al Parlament, cer-tament, han estat un mal trago per amolts partits que, d’alguna manera, leshan vist com una primera volta de lesestatals que Mariano Rajoy ja ha fixatpel 20 de desembre. És el cas del PP idel PSC que, amb el ballarí Iceta, ha fetel que ha pogut per salvar els mobles.A Manresa no hi ha haver cap granacte. De fet, ni tan sols al web de la sec-ció local del partit hi figurava que hihagués cap esdeveniment importanten tot el desembre. Com veieu en lacaptura adjunta, per als militantsencapçalats pel col·lega FelipGonzález, al setembre, ni Diada, ni ViaLliure, ni tan sols eleccions al dia 27.Cap esdeveniment.

Església patriòticaContinuo amb el rebombori electoralamb una incursió al sector eclesiàstic.No parlaré de Mossèn Gudiol (que jatanca el Cul), sinó del sempre compro-mès Joan Aurich. Com a capellà defen-sor de totes les llibertats i de la catalani-tat, l’home es va encendre com un ciripasqual quan va sentir que l’arquebisbede València, Antonio Cañizares, instavaa resar per la unitat d’Espanya.D’aquesta manera tan prosòdica, elcompany Aurich es referia a l’esperpentde Cañizares en una missiva a les amis-tats properes. «Som-hi: resem!!! El carde-nal Cañizares ha convocat els espanyolsa resar: “resem per Espanya i la seva uni-tat”, els ha dit. Afegim-nos-hi. I posats afer, resem per l’altra veïna nostra: resem

per França i la seva unitat. Que la Françaunida i l’Espanya ben unida respectin ireconeguin la República de Catalunya. Ique així Espanya unida i França unidas’entrenin pel dia que tindran com aveïns els Països Catalans. Si ho fem així,Andorra també serà inclosa en els nos-tres resos. Amén». Doncs això, humorindepe... eclesiàstic.

Ofertes impossiblesCanvio absolutament de terç per referir-me a la imatge de la pissarra que podeuveure al costat d’aquest text. La foto,que em fa arribar un intrèpid subscrip-tor, és d’una pissarra que hi havia alFrankfurt Alpina del Passeig (abansGranja Alpina) i popularment anomena-da l’Alpina. S’hi podia llegir una simpàti-ca i atractiva oferta per sopar. S’instavaa convidar l’esposa, la nòvia o l’amant asopar. En principi, pagant el client entots tres casos. Ara bé, si l’afortunat eracapaç de portar totes tres dones al’Alpina, l’àpat li sortia de franc. Una pro-moció enginyosa, però impossible.

QUINTÍ TORRA CORDONS


Just o gust?Aquest mes, també m’han fet arribarun retall de Regió7 en què s’anunciaval’actuació de The Suitecase Brothers el4 d’octubre. Un acte que encetava elcicle Gust de Jazz a la sala Petita delKursaal tot recreant l’ànima i l’ambientd’un club. Durant l’actuació, es potbeure i fer un mos mentre s’escoltajazz. Com si fos el novaiorquès CottonClub, en definitiva. Però l’anunci publi-cat a Regió7 parlava de «Just de Jazz»no sé pas si per justificar que, amb tantde rebombori de plats i gots, el concertquedaria just de música. També hi hala possibilitat que el dissenyador fos unpoliglot expansiu i inventés un nommés modernet per al cicle... Sigui comsigui: cagada.

Pessimisme públicL’última ocurrència mensual correspona un ciutadà o ciutadana fastiguejat itrist davant del panorama social i polític.Si no, ja m’explicareu quina necessitattenia de contestar un dels molts cartellsque el sindicat juvenil Arran va penjar fauns dies per tot el centre històric. Comveieu a la fotografia, el lema de la forma-ció és d’il·lusió: Construïm el futur des delpoble, s’entén. La resposta, en castellà,és d’autèntic aixafa-guitarres: «no hi hafutur». Devia tenir un mal dia.

DES DE LA BUTACA D’EN VOLTAIRE

ates! Resulta que sobre elsnostres caps, i a l’estratosfe-ra, no hi ha només una rataobservadora. En ple estathipnagògic, he estat testi-

moni d’una trobada internacional derates observadores; la rata no és Déu,es limita a observar i anotar, i ara resul-ta que hi ha rates observadores diver-

ses: la rata catalana, la rata basca, la ratabritànica, la rata espanyola (Júpiter tro-nant, l’anomenen entre elles), i un foti-mer més d’éssers de quatre potes ambun gran nivell intel·lectual. La conversaentre elles és apassionant:

Rata catalana: «Doncs sembla que laconducta dels catalans és comparableal mite de Sísif, Sísif condemnat eterna-ment, i totalment cec, a arrossegar unapedra fins al cim d’una muntanya pertal que torni a rodolar muntanya avall itornar a empentar-la, altra vegada,muntanya amunt, atrapat en un buclesense fi. Fins i tot tenen poetes i bards

que canten: «Quan creus que ja s’aca-ba, torna a començar!»… És curiósque s’apleguen per ajudar Sísif i

desprès cadascú empeny la pedracosta avall en direccions opo-sades i la pedra s’escantona i

cal tornar-la a ajuntar».

Rata basca: «Els bascos amb aixòde les pedres són especialistes, lestiren allà on volen, més lluny que

els naturals d’Escòcia, altres espe-cialistes declarats amb pedres; i

no són cecs i, per si de cas, miren a unaltre costat o fan veure que no hiveuen. De vegades, se’ls n’hi va la mà, ila pedra va sobre aquest catalans queparles».

Rata britànica: «Els meus es preguntensi hi ha vida intel·ligent a l’altre costatde la Mànega, consideren que els bàr-bars del sud (consumidors de vi)poden no tenir dret a seure a les matei-xes taules administratives i polítiquesen què seuen els britànics (consumi-dors de cervesa), i éssers autodeclaratssuperiors. Per alguna cosa porten sangària».

Rata espanyola: «Una gran part delsmeus observats adoren i són segui-dors, fidels, d’un cec, mut i sord, sem-bla que això els fa feliços, perquè capespanyol interpreta els gestos del lídercom vol i, ai las, si la pedra dels catalansels cau al seu terreny, la porten als tri-bunals i, en alguns casos… a la presó».

En despertar de l’estat hipnagògic emvaig prendre una copa d’Aromes deMontserrat amb un orfidal, i com nou!

L’HOMENOT DE LA PIPA

RCimera


TANTA ROBA I TAN POC SABÓ

VA COM VA

JAUME GUBIANAS

LLUM DEGÀS

ense l’Ovidi aquestacolumna potser no existi-ria. Si més no amb aquesttítol, perquè Va com va ésmanllevat d’una cançó

d’Ovidi Montllor, aquella en què l’au-tor, revoltat contra la resignaciódavant les rutines i el conformismed’una societat indiferent a les dife-rències i les injustícies socials, excla-ma: «Si jo ja m’he cansat d’anar vivintdient el va com va, pensa que solsdiré fins que més no podré: Va comvull. Com volem». Tota una declara-ció d’intencions ben vigent, tant enl’àmbit personal com col·lectiu.Quantes vegades diem o hem sentita dir “les coses són com són”, “què hivols fer”, amb un deix d’escepticisme

que no amaga sinó una enormeperesa davant l’opció de comprome-tre’s, arromangar-se i intentar contri-buir a fer possible els canvis. Encomptes d’això, ens limitem a lamen-tar-nos, com si el lament ens eximísde qualsevol càrrec de consciència.Mentre n’hi ha que insisteixen aveure Manresa com una ciutat grisa,localista i decadent, sense considerarla possibilitat de demanar en què espot ajudar, altres com Ovidi, naturald’Alcoi, una ciutat molt similar a lanostra, converteixen les mancancesde la ciutat (“aigües brutes de fàbri-ques on neix la boira del fum brutsense ales”), del país i dels temps, enun bell cant de compromís i combat.És clar que, ja se sap, això va com va.

SVint anys sense Ovidi


QUI NO CONEIX... LO GAITERDEL CALDERS

EL SENYOR RAMONIL·LUSTRACIÓ: MARIA PICASSÓ

Si mireu el vent d’on veveureu el Procés que avança.Si mireu el vent d’on ve,ja em direu si avança bé.

JUNTS PEL SÍ ha triomfatcom a força més votada,JUNTS PEL SÍ ha triomfat.El Procés no s’ha aturat.I la CUP ha fet un salt.A més d’un li cau la bava.I la CUP ha fet un saltque li permet volar alt.SÍ QUE ES POT no ha pogut tant. “Aquest és el seu problema”.SI QUE ES POT no ha pogut tant.“A mi rai, ja s’ho faran”.Del PSUC que se n’ha fet,què queda d’INICIATIVA?Del PSUC què se n’ha fet?No s’hauran tirat un tret?I El PARTIDO POPULAR?Renoi, quin patacada!El PARTIDO POPULAR,els hem aviat a mar.I els del PSC què tal?, que no balla ara l’Iceta?I els del PSC què tal?Ni el PSOE els fa cabal.CIUDADANOS ho té clarvol tornar a posar les urnes.CIUDADANOS ho té car, diu que hem de tornar a votar.I els quatre gats d’UNIÓ?Desapareguts del mapa. I els quatre gats d’UNIÓ,han rebut una lliçó. Perquè puguin governarJUNTS PEL SÍ vol una empentaPerquè puguin governar,els fa falta un cop de mà.Ara l’olla fa xup-xupEsperem que no s’esberliAra l’olla fa xup-xup.Què decidiran les CUP? Es carregaran en Mas?Ja que li han fet el llit.Es carregaran en Mastal com volen a Madrid?Com serà que prenguem mali no ens sortim amb la nostra.Com serà que prenguem malNo som un país normal?

acord que encara ésjove, però feu memòria,que aquest també elconeixeu. I és clar que sí:parlem del professor de

matemàtiques, del director de l’insti-tut de Cal Gravat. Fixeu-vos-hi, d’alça-da llatina però amb crani germànic,que reforça un tallat curt de cabell,dels de raspall, tot plegat per indicar-nos que és un home amb els peusenganxats a terra. Poca broma: el ToniMassegú i Calveras és una altra baulad’una llaaaarga família professoralabocada a les ciències i els números –obé les arts, però aquests són els altresparents Massegú, deixem-ho per unaltre dia. Hi torno: el Toni Massegú vacomençar als setze anys a fer classesde repàs als estius, a l’acadèmiaCentral, l’empresa familiar, allà al car-rer Carrió. Ja n’hi havia fet el pare Toni–i l’avi Toni i fins el besavi Toni funda-dor, em penso que aleshores al carrerSant Miquel. Però quan el Toni va aca-bar Exactes, passat un altre curs a casa,va tirar per agregat d’institut, al

Toni Massegú, des de cal Gravat estant

Lacetània, de Manresa, i també al Milài Fontanals, a Igualada. I va ser alesho-res que li van proposar per engegar idirigir el nou institut Cal Gravat, a daltde tot de la ciutat, a tocar de Bufalvent.Ara, al cap de vuit cursos de cargoleresi divuit mesos d’obres, l’institut hainaugurat unes instal·lacions que fanpatxoca, en un moment on inaugurarcentres és gairebé un miracle. El ToniMassegú hi continua fent de director iprofessor de matemàtiques, perquèfer classe li agrada. Convergent decredo i praxi –o no el vau veure fentcampanya amb Junts pel Sí?– el Toniestà convençut que a base de núme-ros i una miqueta de seny, el país té aldavant un futur esplèndid. I és tantque hi creu que ja ha portat al móntres criatures –i una es diu Toni, nopodria ser d’altra manera! Al capdavall,mentre fem cap a la plena sobirania, elles consola amb el joc del Barça i baixaal camp amb una regularitat aritmèti-ca, amb la certesa que almenys els golsde la Lliga no els pot tombar elConstitucional. Ep! Si més no, fins ara...

D’


EPITAFI ELCULDELPOUMOSSÈN GUDIOL

preciadíssims germans i germanes, franca-ment, no sabria dir si el nombre d’al·lega-cions fetes al Pla d’Ordenació Urbana apro-vat a corre-cuita a finals de l’últim mandatsón moltes o poques. Que Nostre Senyor em

guardi si menteixo, però el cabreig que portava ValentíJunyent quan, en plena campanya per les municipals,es va revelar que es donava peixet a l’ampliació delCarrefour era de les que fan història. El tema encaracueja i els socialistes estan disposats a sucar-hi pa. Comque l’anterior regidor d’Urbanisme s’ha esfumat, a fe deDéu que al Serracanta i companyia els tocarà empassar-se algun gripau de dimensions considerables. També espreveu un bon mullader amb el tema de la passarel·laque ha de comunicar la ciutat amb el Congost. Noméscal llegir els posicionaments de col·lectius comMeandre per veure que el projecte no els convenç elmés mínim. Estorats es van quedar en comprovar que laregidora per la CUP Gemma Tomàs, estudiant d’arqui-tectura, ben poca cosa sabia del planejament futur de laciutat. Pecats de joventut, ai Senyor!

També és de justícia afirmar que la CUP no s’ha estat depresentar les seves al·legacions, collar en el tema delsTrullols i, en coherència amb el seu programa, manifes-tar el descontentament per l’excés d’immobles buits ipel creixement descontrolat de la ciutat en altrestemps. Ho sap l’Altíssim, criticar l’urbanisme manresà,les places dures, l’estètica d’alguns indrets i la poca grà-cia d’algunes intervencions és un esport molt practicatal nostre municipi. I sovint, a fe de Déu, esdevé unapràctica estimulant i del tot justificada. Caldrà veurequè en queda del treball fet en l’elaboració del pla i deles possibles esmenes que ara s’hi puguin introduir.Marc Aloy, l’expert d’ERC en la matèria, també deu tenirun bon disgust amb el camí que està prenent, almenyssobre el paper, el planejament. Igual que el recuperatsocialista Quimet Garcia que, potser còmplice d’algunesde les realitats actuals, no sé pas si gosarà posar enentredit els projectes quantitatius i qualitatius ques’han abocat sobre la futura trama urbana manresana.

315 al·legacions

A

CULTURA POPULAR & MÚSIQUES DEL MÓNdel 15 al 18 d’octubre de 2015

200 ACTUACIONS ARTÍSTIQUES AL CENTRE DE MANRESAESPECTACLES DE CARRER, PROGRAMACIÓ FAMILIAR, MERCAT DE CUINES DEL MÓN, FIRAPASSEIG...

TOMATITO - ASIAN DUB FOUNDATION - ROGER MAS - ESTER RADA - OQUES GRASSES - CHEIKH LÔ - COBLA SANT JORDI & KULBIK DANCE COMPANY - PREGONS: MÀRIUS SERRA / CARME RUSCALLEDA / XAVIER ALBERTÍ - GERMÀ NEGRE - MALPELO &

NIÑO DE ELCHE - PONTENPIE - OVIDI POPULAR - JOAN GARRIGA I CARLES BELDA AMB CAVA PERE MATA I MOLTS ARTISTES MÉS

ENTRADESA LA VENDA

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA - El Pou Digitalelpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Octubre...

Documents

Transcript of CLÍNICA UNIVERSITÀRIA - El Pou Digitalelpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Octubre...