Cmc

MatriacomunaCINCIES

PER AL MN CONTEMPORANIGUIA DIDCTICA

9 788498 045765

JORDI CUADROS, ALBERT FLORENSA, JULIO D. PREZ, MAGDA FAIJES I MONTSERRAT AGUT

Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps

Edici: Isaac Camps

Correcci lingstica: Violant Juan

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales S.L.

Disseny grfic interior: Maria Partegs

Maquetaci: Miquel A. Ramos

Fotografia coberta: Getty Images (Don Farrall)

Primera edici: Juliol 2008

ISBN: 978-84-9894-576-5

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Jordi Cuadros, Albert Florensa, Julio D. Prez, Magda Faijes i Monserrat Agut, 2008, pels textos

Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 18408037 Barcelonawww.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnicni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.

Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

3 Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

PROJECTE

1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

PROGRAMACIONS

PROGRAMACI DE MATRIA PROGRAMACI DAULA n Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 n Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 n Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 n Unitat 4. Un planeta viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 n Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 n Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 n Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 n Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 n Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 n Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 n Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 n Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

n Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 n Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 n Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 n Unitat 4. Un planeta viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 n Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 n Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 n Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 n Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 n Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 n Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 n Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 n Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

AVALUACIONS

n Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 n Avaluacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 n Avaluaci fi nal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

ALTRES RECURSOS

ndex


1. PRESENTACI

Per introduir aquesta guia didctica et volem presentar la nostra visi de la matria de Cincies per al mn contemporani i els materials que hem elaborat per posar el nostre gra de sorra en el seu ense-nyament i aprenentatge.

Per situar-la en context, aquesta assignatura t dues fonts principals dinspiraci. Des dentorns humans-tics, els estudis de cincia, tecnologia i societat han anat fent cada vegada ms palesa la relaci bidirec-cional existent entre la tecnocincia i la societat. A ms, cientfi cs i ensenyants de cincies reclamen des de fa anys que es millori el coneixement cientfi c de la poblaci, en la pretensi daconseguir una certa alfabetitzaci cientfi ca. El fet s que vivim en una societat en qu la cincia i la tecnologia tenen un paper determinant i, sovint, ens manquen coneixements per entendre qu hi passa.

Aquest desconeixement de la cincia i la tcnica, juntament amb els seus xits innegables, fa que sovint es mitifi quin i es consideri el coneixement que ens proporcionen infallible, inamovible i per-petu. Aquesta mitifi caci tamb fa que alguns situn la cincia per sobre del b i del mal i, per tant, no sotmesa a cap judici tic. Ambdues postures sn greus errors perqu el coneixement cientfi c evolu-ciona, i all que en un moment es tenia per cert, ms endavant ha estat abandonat o b ha estat modifi cat; lactivitat cientfi ca, com qualsevol altra activitat humana, tamb ha destar sotmesa al judici tic. A ms, no hem doblidar que la cincia rep pressions socials de diferent ordre que condicionen la seva activitat. El que acabem de dir tamb podem aplicar-ho a la tecnologia.

Una altra conseqncia daquest mateix prestigi s que de vegades sintenta fer passar per cientfi cs alguns coneixements per tal de donar-los ms credibilitat; probablement deus haver sentit a parlar de pseudocincia per referir-se a aquest problema. Com pots intuir, cal que tots entenguem una mica ms qu s i qu signifi ca la cincia en la nostra societat.

Pel que fa al llibre i a la guia didctica, el nostre objectiu ha estat elaborar uns continguts que pogues-sin ser tils tant per als docents com per als alumnes, sabedors que la matria cont alguns conceptes que, per interdisciplinaris o per novedosos, sovint no formen part de la preparaci que hem tingut com a cientfi cs i com a professors. A lhora de desenvolupar els continguts de la matria, hem pres com a referncia tres idees principals:

1) Centrar-nos en els conceptes i les relacions conceptuals.

Com veurs, en el llibre no hi ha ni frmules ni descripcions de teories cientfi ques. Creiem que aix correspon a les matries prpies de les diferents modalitats del Batxillerat. Nosaltres ens hem esforat a deixar clars els conceptes principals i les estructures i relacions que formen.

Els continguts inclouen aspectes tecnolgics i cientfi cs actuals: lexploraci espacial, el canvi climtic, el clonatge, els nanomaterials, la informtica, les xarxes digitals... Lobjectiu no s que lalumne arribi a comprendre les interioritats i les discussions cientfi ques de tots aquests temes, sin que sigui capa demmarcar-los, de relacionar-los amb les seves activitats quotidianes, de cercar-ne documentaci i de formar-se una opini sobre els desenvolupaments tecnocientfi cs i les seves implicacions socials.


2) Donar un pes signifi catiu als aspectes socials.

Dacord amb la primera idea, hem intentat donar bastant pes a les relacions entre cincia, tecnologia i societat. No s una matria de cincies o, com a mnim, no tan sols de cincies; es tracta daprendre sobre la nostra societat i el paper que hi fa la cincia.

Per aix, el text comena contextualitzant la prctica tecnocientfi ca des de la fi losofi a i ltica de la cincia i la tcnica. I, pel mateix motiu, al llarg de tot el llibre apareixen continues referncies a qes-tions socials i ambientals.

3) Oferir eines per donar resposta als diferents interessos dels alumnes.

Som conscients que, encara que es tracti duna matria comuna, el curs no podr ser igual per a un grup de Batxillerat cientfi c que per a un grup dhumanitats. Per donar resposta a aquesta diversitat, hem procurat que les diferents unitats fossin atractives per als diferents alumnes, als diferents docents i en les diverses modalitats de Batxillerat. Aquesta orientaci queda palesa en lmfasi social comentat abans i, a ms, en les connexions conceptuals i activitats que hem incls en els diferents captols.

Una darrera anotaci: potser, en algun moment, et semblar que el llibre dna poques respostes i deixa moltes qestions obertes. Aix s fruit mateix dels coneixements que aborda el text. Pel que fa a algunes daquestes preguntes, els cientfi cs estan intentant donar-hi respostes; sn la cincia en construcci. Les altres sn qestions tiques i socials, a les quals ha de respondre tota la societat; sn la cincia en societat. No cal que, amb els teus alumnes, cerquis aquestes respostes; cal que apren-guin a viure i a decidir amb aquests coneixements incomplets que constitueixen la cincia real.

Esperem que tots els materials que hem preparat et siguin tils en la teva tasca docent.

Moltes grcies i molta sort.

Els autors i autores


2. ELS MATERIALS

2.1 Llibre de lalumne

Els continguts de la matria shan distribut en 12 unitats didctiques.

El llibre de lalumne inclou un CD de recursos digitals.

Podeu trobar ms recursos a http://www.castellnoudigital.com.

2.2 Recursos per al professorat

La guia didctica s un conjunt de materials concebuts per facilitar la planifi caci que cada docent fa de la matria. Cont les programacions, les orientacions didctiques, les avaluacions i el solucionari.

ndex de continguts del CD de lalumne

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

Galeria dimatges


ProjecteInclou una presentaci, els principis didc-tics i els materials.

ProgramacionsEn la programaci de matria sinclou el currculum ofi cial. En les programacions daula es despleguen els objectius, contin-guts, criteris davaluaci i competncies.

Orientacions i solucionariShi proposen indicacions, suggeriments i comentaris del contingut del llibre de la-lumne i es recopilen les solucions de totes les activitats.

AvaluacionsShi ofereixen orientacions sobre la ma nera de dur a terme lavaluaci de la matria.

Altres recursosAquest apartat cont alguns recursos com-plementaris per al docent.

Programacions de matria i daula

Guia didctica

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

ALT

RE

S R

EC

UR

SO

S

GUIA DIDCTICAALTRES RECURSOS

AV

ALU

AC

ION

S

GUIA DIDCTICAAVALUACIONS OR

IEN

TAC

ION

SI

SO

LUC

ION

AR

I

GUIA DIDCTICAORIENTACIONS I SOLUCIONARI

PR

OG

RA

MA

CIO

NS

GUIA DIDCTICAPROGRAMACIONS

PR

OJE

CTE

GUIA DIDCTICAPROJECTE


Programaci de matria

n Introducci

n Competncies especfi ques de la matria

n Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat

n Estructura dels continguts

n Connexions amb altres matries

n Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

n Objectius

n Continguts

Currculum de la matria de Cincies per al mn contemporani segons la legislaci vigent.

Introducci

Cincies per al mn contemporani s una matria comuna que simplanta en el currculum del Batxi-llerat en un moment en qu sest instituint un nou paradigma al qual el sistema educatiu no pot romandre ali: la societat de la informaci i el coneixement.

Aquesta matria ha dafavorir que lalumnat de Batxillerat adquireixi les competncies necessries per comprendre el mn actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital, com en aquells de carcter global que governen el funcionament de la natura i el sistema social.

El primer propsit del currculum ha de ser el reconeixement del carcter unitari no compartimentat de la cincia com un producte de cultura, com una obra collectiva del pensament i la imaginaci que ens allibera de la ignorncia i la superstici, i com una activitat que fa possible, mitjanant les aplica-cions tecnolgiques, la satisfacci efi cient de les necessitats humanes.

En segon lloc, cal fer comprendre i transferir a les aules, tant com es pugui, la manera de treballar dels cientfi cs. Aquest propsit implica un currculum ms fonamentat en les competncies que en els continguts prpiament dits. Exigeix una metodologia orientada a la recerca, que implica capacitats com ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest marc, cal rebutjar la falsa consideraci de la cincia com a generadora de veritats absolutes i proves irrefutables, presen-tada en un context sotms a revisi permanent, a lavaluaci crtica i a la impugnaci que la fa distingible de les creences i els mites. Per tot plegat, es tracta que lalumnat adquireixi uns hbits de treball, re-fl exi i respecte vers les idees daltri que afavoreixin la seva inserci en la societat de la informaci i el coneixement.

El carcter com de la matria demana aplicar criteris de selecci dels continguts, en funci de la seva rellevncia en el context, evitant lexhaustivitat. Duna banda, cal presentar amb preferncia aquelles teories unifi cadores que qualsevol persona cientfi cament alfabetitzada hauria de comprendre en els seus trets generals, com les referides al Big Bang, levoluci, la tectnica global, etc. De laltra, cal cer-car la proximitat als interessos vitals i culturals de lalumnat a lhora de plantejar temtiques relatives a la salut, medi ambient, sostenibilitat o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Cal advertir, per,



que el currculum de Cincies per al mn contemporani no es basa en la repetici o recapitulaci dels continguts ms importants de les matries de cincies experimentals que lalumnat ha cursat en lESO, ni sha dentendre com una matria de carcter compensatori pensada per a lalumnat que no opta per matries de la modalitat de cincies i tecnologia. Ben al contrari, aquesta matria t un sen-tit integrador i fi nalista que pretn ajudar els estudiants de Batxillerat a bastir els fonaments necessaris per observar el mn amb una mirada cientfi ca.

Competncies especfi ques de la matria

En funci de la vocaci integradora de la matria, les competncies especfi ques de les Cincies per al mn contemporani simbriquen amb les competncies genriques del Batxillerat. Sen poden dis-tingir tres que sn compartides amb altres cincies experimentals: la competncia en indagaci; la competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia, i la competncia en la refl exi sobre la naturalesa de la cincia.

La competncia en indagaci comprn tot el conjunt doperacions que posen lalumnat en situaci dexplorar el mn amb eines instrumentals i intellectuals defi nides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientaci cientfi ca sobre la natura i els fenmens naturals, la de cercar evidncies, la de realitzar inferncies consistents amb aquestes i, en ntima relaci amb la competncia comuni-cativa, la dargumentar de manera crtica, racional i lgica. Leducaci cientfi ca basada en la indagaci s un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a substi-tuir la vella escolstica expositiva. Lassoliment daquesta competncia, comuna en els currculums de les matries experimentals, ha de ser un dels fi ls conductors de la matria.

La competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia es pot defi nir com la facultat de comprendre la rellevncia social de la cincia i la tecnologia, s a dir, la relaci entre el paradigma cientfi c i els models econmics i culturals duna poca o territori. Implica capacitats com la de resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus; comprendre el paper de la cincia, per mitj de la tecnologia; refl exionar sobre les intencions i les conseqncies de les ac-cions humanes, individuals i collectives; considerar els impactes ambientals i socials dun determinat model tecnolgic, i situar el coneixement cientfi c dins el context histric. Suposa, fi nalment, el res-pecte al medi natural i als ssers vius, dins la conscincia de pertinena a lespcie humana, que demana una participaci activa, individualment i collectiva, en la preservaci i salvaguarda del planeta.

La competncia en la refl exi sobre la naturalesa de la cincia implica comprendre que la cin-cia, desprs de millennis de desenvolupament, ha procurat elaborar teories que expliquin duna mane-ra simple i unifi cadora les grans preguntes, i promoure la refl exi sobre processos globals que afecten lespcie humana en diferents contextos (csmic, planetari i local). Suposa, tamb, laptitud per identifi -car i validar la qualitat cientfi ca dun determinat coneixement, contraposat a altres explicacions. Inclou altres capacitats, com reconixer les fases formals del discurs cientfi c, distingir processos inductius de deductius, valorar la coherncia formal del discurs cientfi c, reconixer paradigmes cientfi cs, etc. Particu-larment, es pretn que lalumnat no utilitzi el concepte de teoria en sentit colloquial (com a sinnim de conjectura, opini o hiptesi), sin en el sentit dexplicacions completes sustentades per evidncies i sotmeses a un procs permanent de discussi i revisi. Lluny de formulacions retriques, cal valorar la rellevncia de la utilitzaci apropiada del llenguatge cientfi c.



Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat

Les Cincies per al mn contemporani contribueixen de manera cabdal a les competncies genri-ques del Batxillerat, i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gesti i tractament de la informaci, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacci amb el mn.

Pel que fa les competncies comunicatives, el currculum de la matria preveu la realitzaci dactivitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin ms enll de la simple eloqncia, com largumentaci amb premisses clares, coherents i persuasives, ls dels smbols i codis lingstics i matemtics propis de la comunicaci cientfi ca, i lelaboraci deines de suport per a la comprensi del discurs cientfi c (taules, grfi cs, esquemes, etc.).

La implementaci del currculum de la matria requereix, en moments diversos, capacitats relacio-nades amb la competncia en la gesti i tractament de la informaci: la recerca i selecci dinformaci aplicada a lestudi de casos, el contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de lobservaci amb altres fonts, laccs a bases de dades pbliques, com s el cas de les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats.

Lassumpci de la manera de pensar dels cientfi cs com a estratgia curricular comporta el desen-volupament de la competncia personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crtica, la descoltar i posar-se en el lloc de laltre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc. Final-ment, pel seu carcter integrador i globalitzador, la matria de les Cincies per al mn contemporani contribueix signifi cativament a la promoci de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, per mitj de les activitats previstes en els diferents apartats en qu shan dividit els continguts, tant des de la dimensi del mn fsic, com des de la dimensi social i cvica, mbits que sinterrela-cionen i complementen.

Estructura dels continguts

Les Cincies per al mn contemporani es presenten en sis apartats de dues unitats cada una, que no pressuposen una seqenciaci ni una temporitzaci, si b es pretn orientar una programaci daula coherent: lespcie humana en lUnivers; salut, malaltia i estils de vida; biotecnologia i societat; lesp-cie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible; materials, objectes i tecnologies, i informa-ci i coneixement. En lapartat Lespcie humana en lUnivers, es pretn que lalumnat situ la huma-nitat dins el context de levoluci del cosmos, tot reemplaant la concepci antropocntrica per una altra visi que considera laparici i desenvolupament de lespcie humana com una de les possibles histries evolutives. Aquesta aproximaci a una percepci objectivada per tant, pretesament cient-fi ca de la prpia espcie es fonamenta en un recorregut per les principals teories que han contribut a construir el pensament cientfi c modern: la cosmologia heliocntrica, el Big Bang, la tectnica global i la teoria de levoluci, entre daltres, i que generen models explicatius el tret com dels quals s re-situar lsser hum en lescenari universal. Alhora, es vol facilitar la capacitat de reconixer evidncies i generar arguments a favor duna interpretaci crtica, racional i, en defi nitiva, cientfi ca dels fets i pro-cessos que tenen lloc en la natura, des de la formaci de lUnivers fi ns a la mateixa evoluci humana.

Lapartat Salut, malaltia i estils de vida es fonamenta en lentorn dexperincia immediat de lalumnat, tot mirant de fomentar laptitud de fer-se preguntes i indagar. En primer lloc, les qestions relacionades



amb el metabolisme i els seus trastorns i amb la salut i la malaltia en general sestudien partint de la valoraci de la prpia dieta, i ms endavant es passa a una generalitzaci on es consideren les impli-cacions sanitries i socials de determinats estils de vida, amb particular referncia als hbits saludables i a les addiccions. Se suggereix considerar la tipologia de les malalties a partir dalguns exemples tpics de cada grup, i acabar estudiant la infraestructura cientfi ca, tecnolgica i poltica que aquesta preocu-paci social representa per a la salut.

En lapartat Biotecnologia i societat es pretn que lalumnat adquireixi uns fonaments concep-tuals sobre gentica i les seves aplicacions, i una disposici al pensament crtic en un territori cien-tfi c que ha generat gran atenci meditica, sovint alimentada per pors i falses creences, per no exempt de riscos i efectes no desitjats que cal considerar. Sense pretendre recapitular o repetir continguts propis daltres matries, es parteix duna introducci a les bases moleculars i fi siolgi-ques dels gens i dels processos relacionats, necessria per abordar els segents apartats, centrats en lanlisi de limpacte de les investigacions gentiques en la millora de la salut i lalimentaci, aix com dels riscos identifi cats i les implicacions biotiques de la investigaci biomdica i la ma-nipulaci gentica.

Lapartat Lespcie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible pretn identifi car els prin-cipals dfi cits ambientals i deutes socials generats pel comportament malbaratador de recursos de la humanitat, tot partint de la consideraci del medi ambient com un sistema complex, on interaccionen les causes naturals, les accions humanes i, fi ns i tot, latzar. Sinicia amb una aproximaci a la teoria de sistemes com a eina dinvestigaci i refl exi aplicada al medi ambient. Es reconeixen les principals tensions existents entre la civilitzaci humana i els sistemes naturals, tot relacionant-les amb el model energtic a la llum dels principis de la termodinmica. Sincideix, a tall dexemple, en dos grans efectes on aquesta relaci sembla clara: lescalfament global i la prdua de biodiversitat. La segona part de lapartat ofereix una visi histrica sobre la incorporaci a la nostra cultura duna conscincia sobre els lmits del creixement de carcter global que genera un nou paradigma: el del desenvolupament sos-tenible. Sintenta situar els problemes de sostenibilitat a partir de lestudi de casos, en el marc dels diferents patrons de consum energtic.

Lapartat Materials, objectes i tecnologies introdueix lalumnat en la cincia dels materials mitjanant una refl exi sobre el paper daquests i les seves aplicacions en levoluci de les civilitzacions, des de la prehistria fi ns a lactualitat. Els diferents tipus de materials es presenten en el context tecnolgic, econmic i social que nafavor la introducci. Se nestudien les propietats fsiques i qumiques pel que fa als requeriments tcnics en la construcci dobjectes i mquines. Sanalitza el possible abast dels avenos de la nanotecnologia en la millora de la salut, el medi ambient o la disponibilitat de recursos, i es valora la versemblana i el grau despeculaci de les prediccions al voltant daquestes qestions. Finalment, es relaciona la demanda de materials transformats amb la disponibilitat dels recursos na-turals que constitueixen les matries primeres i la relaci entre aquesta disponibilitat i els models de tractament de residus.

El darrer apartat, Informaci i coneixement, considera les caracterstiques de la recent irrupci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en tots els mbits, tot remarcant la signifi caci de la possessi dinformaci i coneixement en el nou paradigma social i cultural. A ms de conixer-ne els fonaments cientfi cs i tecnolgics, lalumnat ha de saber valorar els benefi cis de laccs rpid i fl exible a informaci de tota mena, juntament amb els riscos derivats de la manca de bons fi ltres de contin-



guts, de la defi cincia dels sistemes de protecci de dades o dels confl ictes psicolgics i socials asso-ciats a labs daquest tipus de recursos.

Connexions amb altres matries

La matria de Cincies per al mn contemporani comparteix alguns temes, instruments i espais de refl exi amb la resta de matries del currculum, especialment amb algunes matries comunes, com Filosofi a i ciutadania, Histria de la fi losofi a, les llenges i la histria, i tamb amb diverses matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials, com s el cas dHistria contempornia, Geografi a, Econo-mia i Matemtiques per a les cincies socials, i de la modalitat de cincies i tecnologia, especialment amb Fsica, Qumica, Biologia, Cincies de la Terra i del medi ambient, Tecnologia industrial i Matem-tiques.

El propsit integrador i globalitzador fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es confi gurin com una xarxa competencial que permeti a lalumnat refl exionar sobre el que lenvolta, qestionar-se el que sap o creu saber, cercar una visi global i integrada dels diferents enfocaments cientfi cs sobre la condici humana i desenvolupar, en defi nitiva, una vida activa i crtica en lactual context de la so-cietat del coneixement.

Malgrat aquestes connexions, la matria no constitueix en cap cas una recapitulaci o sntesi dels continguts daltres matries, que sovint noms sn utilitzats a ttol dexemple o estudi de cas ja que, per sobre dels continguts conceptuals, preval la consideraci de les interrelacions entre els diferents camps del coneixement en un context cientfi c global.

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Mentre que en altres matries adquireix ms rellevncia el seguiment de seqncies completes daprenentatge, en el cas de Cincies per al mn contemporani, ms que un tractament exhaustiu dels continguts de la matria la presentaci dels quals t un carcter obert i orientador, ja que shan de concretar dacord amb el context didctic del centre o de laula shauria de donar preferncia a aquelles activitats que fomentin el discurs cientfi c i la comprensi del paper de la cincia en la so-cietat. Caldr, doncs, seleccionar les temtiques ms rellevants i desenvolupar-les per mitj dactivitats connectades amb els objectius de la matria. Daltra banda, en el cas dels alumnes que han optat per cursar les matries de la modalitat de cincies i tecnologia, caldria aplicar uns criteris de selecci adre-ats a evitar la reiteraci de conceptes formulats amb ms profunditat en els continguts dalgunes daquestes matries. Igualment, per aquest carcter integrador de la matria, en el moment de disse-nyar les activitats densenyament-aprenentatge caldr considerar les implicacions tecnolgiques i so-cials del treball cientfi c, tant des del punt de vista de la rellevncia de la cincia en aspectes de la vida quotidiana de cada persona (salut, alimentaci, oci, etc.), com de la seva contribuci a la construcci i explicaci dels entorns i processos globals que defi neixen la natura, la societat i la cultura.

Tamb cal dissenyar activitats que permetin obtenir, calcular i interpretar sries de dades i grfi cs, manipular de forma ordenada i crtica fonts diverses, formular interrogants i seleccionar evidncies en suport de teories, fer inferncies consistents amb la realitat observada, argumentar a favor o en contra de determinades hiptesis, aix com reconixer les idees principals duna explicaci cientfi ca i diferen-



ciar-la de la que no ho s. Aquests tipus dactivitats poden vehicular-se per mitj de petites recerques o projectes dintervenci en la comunitat, individuals i en grup, per tamb a travs de la preparaci i participaci en debats.

Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats davaluaci, que haurien de ser co-herents amb lenfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris davaluaci que apareixen ms endavant, caldr mesurar el progrs de lalumnat amb activitats integradores en qu shagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, i en qu lalumnat hagi de construir la seva prpia resposta, defensar el procs que ha emprat en la resoluci i demostrar actituds de rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat.

Objectius

La matria de Cincies per al mn contemporani t com a fi nalitat el desenvolupament de les capa-citats segents:

1. Conixer les relacions entre les diverses cincies i la seva contribuci a la intelligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la cincia com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.

2. Valorar i posar en prctica actituds i hbits relacionats amb el procs dindagaci, construint argumen-tacions amb ls de la simbologia, el vocabulari cientfi c i els suports de comunicaci adequats.

3. Plantejar-se preguntes sobre qestions cientfi ques i problemes dactualitat socialment rellevants que tinguin incidncia en la vida quotidiana, tot valorant de manera crtica la informaci procedent de fonts diverses.

4. Conixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories cientfi ques unifi cadores, el context histric i cultural en qu es van formar i les controvrsies vigents.

5. Reconixer i avaluar la dimensi social de problemes i propostes cientfi ques i tecnolgiques en relaci amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

6. Argumentar i debatre sobre la relaci entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum i el model energtic, tot identifi cant els confl ictes associats a les diferents percepcions, estrat-gies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.

CONTINGUTS

Continguts comuns a tots els blocs

Lespcie humana en lUnivers

n Valoraci del canvi de paradigma en relaci amb la representaci de lUnivers: del geocentrisme a lheliocentrisme. Interpretaci dels moviments aparents del cel nocturn. Diferenciaci entre cin-cia i pseudocincia en lexplicaci del cosmos.



n Exposici del Big Bang i levoluci de la matria. Coneixement dels instruments i mtodes de pros-pecci i estudi de lUnivers: dels telescopis als acceleradors de partcules. Valoraci de les aporta-cions de les cincies de lespai al coneixement de la natura. Comprensi de lestructura de lUnivers: galxies, estels i planetes.

n Contextualitzaci de la Terra dins del sistema solar i dels processos de formaci i evoluci dels astres.

n Establiment de relacions entre lestructura profunda de la Terra, la tectnica global i les seves ma-nifestacions externes. Avaluaci, prevenci i predicci de riscos relacionats amb la geodinmica interna de la Terra.

n Discussi de les teories sobre lorigen de la vida. Comparaci entre arguments sustentadors de les idees evolutives: fets, teories i evidncies. Anlisi i signifi caci dels fssils homnids i coneixement dels principals mtodes de dataci. Valoraci del lloc de lsser hum dins la natura en el context de levoluci.

Salut, malaltia i estils de vida

n Relaci entre requeriments metablics i alimentaci humana. Elaboraci duna dieta a partint duns supsits especfi cs. Consideraci de la infl uncia dels hbits culturals sobre els hbits dalimentaci.Identifi caci de mites i errors sobre lalimentaci i les dietes. Coneixement dels efectes de ls dalgunes substncies addictives sobre la salut.

n Distinci entre malalties infeccioses i no infeccioses. Identifi caci i estudi dalguna malaltia i del seu impacte social. Coneixement i valoraci dels hbits saludables en la prevenci de malalties. Consideraci del fenomen de les epidmies en un context histric i en lactual.

n Coneixement i classifi caci dels mitjans de diagnstic (anlisis clniques, diagnosi per la imatge) i del tractament (farmacologia, cirurgia, trasplantaments). Valoraci positiva de la donaci de sang i drgans.

Biotecnologia i societat

n Sinopsi de les bases moleculars i funcionals de la gentica: cids nucleics, estructura dels gens, codifi caci i expressi de la informaci gentica.

n Identifi caci del genoma com a tret distintiu dels organismes: relaci entre els gens i levoluci. Valoraci crtica de les aportacions i aplicacions del Projecte Genoma Hum.

n Descripci de les principals tcniques i aplicacions de lenginyeria gentica. Valoraci de linters social i econmic dels organismes transgnics i de les tcniques de clonatge. Anlisi de les formes dinter-venci de lsser hum sobre la diversitat gentica de la biosfera i valoraci dels riscos associats.

n Identifi caci dalgunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions socials, tiques i jurdiques. Argumentaci sobre les controvrsies relacionades amb la reproducci assistida, la terpia gnica i la utilitzaci de cllules mare.



Lespcie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible

n Aplicaci de la teoria de sistemes a la interpretaci de la natura com a sistema integrat.

n Caracteritzaci dalgunes crisis ambientals al llarg de la histria. Anlisi dalgunes interaccions actuals entre lsser hum i la natura: tipus dimpactes i valoraci de mesures correctores.

n Debat sobre la relaci entre activitat humana, escalfament global i canvi climtic. Identifi caci de les causes naturals i antrpiques. Diferenciaci entre evidncies, teories i possibles escenaris. Aplicaci de lanlisi de dades i representacions grfi ques a lestudi de levoluci del clima.

n Anlisi dels patrons de consum denergia. Clcul i comparaci sobre el consum denergia en dife-rents societats. Valoraci dels benefi cis i limitacions de ls de les energies renovables.

n Identifi caci i anlisi dels impactes de les activitats humanes sobre la biodiversitat. Valoraci dels efectes de la introducci despcies exgenes en els ecosistemes.

n Caracteritzaci de les diferents concepcions del desenvolupament sostenible. Relaci entre estra-tgies de desenvolupament i confl ictes socials. Anlisi dindicadors. Valoraci crtica del paper dels moviments ambientalistes i de les poltiques mediambientals dmbit internacional i local.

Materials, objectes i tecnologies

n Anlisi i debat sobre la infl uncia de les revolucions tecnolgiques, que comporten innovacions en materials, objectes i serveis, i els canvis socials. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques dels materials i les necessitats que satisfan. Classifi caci dels tipus de materials: cermiques, metalls i polmers. Identifi caci de materials presents en els objectes de la vida quotidiana: usos i riscos.

n Reconeixement de la contribuci dels nous materials en la creaci de nous camps tecnolgics: biomaterials i nanomaterials. Discerniment entre realitat i fi cci a lentorn de les nanomquines i la nanotecnologia.

n Establiment de la relaci entre materials i recursos. Anlisi de limpacte dels hbits de consum so bre la disponibilitat de recursos a partir dels clculs sobre el cicle de vida de diversos objectes i ma-terials. Classifi caci dels tipus de residus i el seu tractament.

n Valoraci de les estratgies destalvi, reducci, reciclatge i reutilitzaci de materials.

Informaci i coneixement

n Classifi caci funcional de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Anlisi de levoluci del tractament de la informaci en suports analgics i digitals: processament, emmagatzematge i inter-canvi de dades, tractament de la imatge i realitat virtual.

n Descripci dels sistemes de comunicaci a distncia: tipus de senyals i la seva transmissi al llarg de la histria. Anlisi de limpacte social de les telecomunicacions. Coneixement dels sistemes i aplicacions actuals de la telecomunicaci: telefonia, GPS i teledetecci.

n Valoraci de les implicacions econmiques, socials i culturals de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Caracteritzaci de la societat de la informaci i el coneixement. Anlisi dels impactes



dInternet i del World Wide Web en la vida quotidiana. Reconeixement de la dimensi tica i dels riscos associats: la bretxa digital, la privacitat i protecci de dades i la cibercultura.

Connexions amb altres matries

Biologia

n cids nucleics.

n Mutacions.

n Evoluci.

n Biodiversitat.

n Salut i malaltia. Cllules mare, clonatge i biomedicina.

n Balan fotosntesi/respiraci.

n Ecologia i medi ambient.

Cincies de la Terra i del medi ambient

n Teoria de sistemes.

n Estructura interna de la Terra i tectnica de plaques. Volcans i terratrmols. Balan energtic. Ava-luaci i prevenci de riscos.

n Origen i evoluci de la Terra. Mtodes de dataci. Els temps geolgics. Mtodes cartogrfi cs. Tele-detecci.

n Atmosfera i hidrosfera: composici, estructura i evoluci, dinmica i balan energtic. Climatologia i meteorologia. Contaminaci atmosfrica.

n Recursos naturals i reserves. El sls. Els residus.

n Gesti ambiental i desenvolupament sostenible.

Fsica

n Espectre electromagntic. Comportament de la llum.

n Treball, energia i potncia. Conservaci i degradaci de lenergia.

n Moviments dels astres. Gravitaci.

n Astrofsica: evoluci de lUnivers. El model estndard.

n Lenlla qumic i les forces intermoleculars.

n Relaci entre estructura, propietats i aplicacions dalguns materials.

n Sntesis qumica. Valoraci de les repercussions de la indstria farmacutica en la societat.



n Lequilibri cid-base. Les reaccions redox.

n Els polmers.

n Notaci cientfi ca.

n Funcions a partir de taules i grfi cs. Els models exponencials.

n s de la calculadora i el full de clcul.

n Probabilitat i estadstica. Distribucions. Representacions grfi ques.

Tecnologia industrial

n Els materials: classifi caci, descripci i aplicacions.

n Fonts denergia i recursos energtics.

n Processos i tcniques industrials: impactes ambientals.

n Procediments de reciclatge de materials.

Educaci fsica

n Lactivitat fsica i la salut.

Filosofi a i ciutadania

n Dimensi biolgica i sociocultural de lsser hum.

n Relaci lingstica i simblica de lsser hum amb el mn.

n Anlisi i refl exi crtica sobre alguns confl ictes latents i emergents de les societats actuals.

Histria de la fi losofi a

n Anlisi de les relacions entre cincia, fi losofi a i religi en la modernitat.

n Racionalisme i empirisme.

Geografi a

n Paisatge i acci antrpica.

n Recursos i sostenibilitat. Lndex de desenvolupament hum.

n Demografi a i urbanitzaci.

Economia

n Externalitats.

n Consumisme.



n Globalitzaci.

n Pobresa i subdesenvolupament.

mbit de les llenges

n Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals.

n Comprensi i producci de discursos orals, escrits i audiovisuals.

CRITERIS DAVALUACI

1. Construir una argumentaci completa que fonamenti una interpretaci sobre un fet o procs na-tural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria cientfi ca de les creences, opinions o interpretacions pseudocientfi ques i usant diferents suports de comunicaci.

2. Presentar exemples actuals o histrics on la cincia i la tecnologia es relacionin amb leconomia i lorganitzaci duna societat determinada. Valorar la infl uncia de les teories cientfi ques unifi ca-dores en la construcci de la societat moderna.

3. Identifi car, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre levoluci o lorigen de la vida, ladscripci del seu autor/a a diferents camps didees, tot reconeixent si largumentaci s cient fi ca basada en fets i dades observables o especulativa.

4. Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funci energtica, plstica, reguladora) i quantitatius (clculs de la ingesta calrica mitjana diria). Valorar la funci de la cincia, la cultura i les modes en lestabliment dhbits dalimentaci.

5. Diferenciar algunes de les malalties ms freqents i les seves causes valorant la importncia de la prevenci i les possibles tcniques de diagnstic per identifi car-les. Valorar limpacte dels estils de vida sobre la salut.

6. Identifi car i analitzar (causes, processos i conseqncies) a partir de dades o grfi cs alguns proble-mes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels dorigen antrpic i proposant mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible. Valorar la contribuci dels h-bits individuals o domstics a laguditzaci o mitigaci dels problemes dmbit global.

7. Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los, els principis cientfi cs que els inspiren i els impactes generats sobre el medi am-bient o els recursos naturals.

8. Reconixer els canvis generats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci en mbits cientfi cs, poltics, socials i culturals, prenent en consideraci els riscos que afecten la vida quotidi-ana dels individus. Valorar laplicaci dalguns hbits i tcniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de la informaci continguda als ordinadors.


UNITAT 1. LA COMPRENSI DE LA CINCIA I LA TCNICA

OBJECTIUS

n Distingir entre la simple opini i el coneixement, ents aquest ltim com a creena justifi cada.

n Prendre conscincia del paper que tenen la cincia i la tcnica en la societat.

n Prendre conscincia de les responsabilitats dels ciutadans envers la cincia i la tcnica.

n Caracteritzar la cincia, tot defi nint els conceptes de rigor i dobjectivitat.

n Descriure els passos del mtode hipoteticodeductiu.

n Justifi car el carcter social de la cincia.

n Classifi car les cincies.

n Caracteritzar la tcnica i defi nir-ne les diferents etapes.

n Descriure les relacions entre cincia i tecnologia.

n Justifi car el carcter social de la tcnica.

n Defi nir el concepte de sistema tcnic.

CONTINGUTS

1. Els ciutadans, la cincia i la tcnica

1.1 Desenvolupament tecnocientfi c i responsabilitat social

2. Saber, encertar, opinar i creure justifi cadament

2.1 El saber i la veritat com a problema

2.2 Encertar i opinar

2.3 Creure justifi cadament

2.4 La justifi caci de les creences

3. Aproximaci a la cincia

3.1 Un mtode rigors i objectiu

3.2 El mtode hipoteticodeductiu

3.3 El carcter social de la cincia

3.4 Una classifi caci de les cincies

4. Tcnica i tecnologia

4.1 La tcnica, ms enll de les mquines

Programaci daula


Programaci daula

4.2 Cincia i tecnologia

4.3 El sistema tcnic

COMPETNCIES

n Competncia comunicativa, aconseguida mitjanant la lectura i el comentari de textos periodstics i divulgatius, i largumentaci oral dels punts de vista propis.

n Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci del paper de la cincia i la tcnica en el progrs hum.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant ladquisici dels fona-ments terics del mtode cientfi c.

CRITERIS DAVALUACI

n Construir una argumentaci completa que fonamenti una interpretaci sobre un fet o procs na-tural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria cientfi ca de les creences, opinions o interpretacions pseudocientfi ques.

TEMPORITZACI

Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.


Programaci daula

UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

OBJECTIUS

n Justifi car que la cincia i la tcnica no sn ticament neutres.

n Justifi car la ra de ser daltres coneixements, en particular del fi losfi c, a ms del cientfi c i del tcnic.

n Analitzar la cincia des daquestes dues perspectives: la cincia com a saber i la cincia com a activitat.

n Analitzar des del punt de vista tic lactivitat cientfi ca i tcnica.

n Defi nir el concepte de medi tcnic.

n Defi nir i analitzar les segents caracterstiques de la tcnica: ambivalncia, imprevisibilitat i universalitat.

n Defi nir qu s lavaluaci de tecnologies.

n Avaluar algunes tecnologies i algunes prctiques tecnolgiques.

CONTINGUTS

1. tica, cincia i tecnologia

1.1 La cincia i la tcnica no sn ticament neutres

1.2 El paper necessari de la fi losofi a i daltres coneixements

1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora

2. La cincia al servei de la humanitat i del planeta

2.1 La cincia com a saber

2.2 La cincia com a activitat

3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta

3.1 El medi tcnic

3.2 Lambivalncia i la imprevisibilitat de la tecnologia

3.3 El carcter universal de la tecnologia

4. Avaluaci de tecnologies

COMPETNCIES


n Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci del paper de la cincia i la tcnica en el progrs hum i particular.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Presentar exemples actuals o histrics en qu la cincia i la tecnologia es relacionin amb leconomia i lorganitzaci duna societat determinada.

n Valorar la infl uncia de les teories cientfi ques unifi cadores en la construcci de la societat moderna.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 3. LESPAI QUE ENS ENVOLTA

OBJECTIUS

n Explicar les caracterstiques principals de la teoria del Big Bang, aix com les evidncies experimen-tals en qu es basa.

n Descriure, a grans trets, les diferents etapes de levoluci de lUnivers.

n Relacionar els avenos tecnolgics que han perms lexploraci de lespai i aprofundir la seva com-prensi.

n Situar la formaci i levoluci posterior del planeta Terra en el context global devoluci de lUni-vers.

n Identifi car les caracterstiques ms rellevants de la tectnica de plaques i com relaciona i dna explicaci als diferents fenmens geolgics.

CONTINGUTS

1. Tres, dos, u lUnivers!

1.1 La teoria del Big Bang

1.2 La gnesi dels elements: pols destels

1.3 Seqncia de levoluci de lUnivers

1.4 Exploraci del sistema solar

2. La Terra

2.1 La formaci de la Terra

2.2 Geologia terrestre

COMPETNCIES

n Competncia comunicativa, aconseguida mitjanant la lectura i el comentari de textos periodstics i divulgatius i largumentaci oral dels punts de vista propis, aix com mitjanant ls dels smbols i codis lingstics i matemtics especfi cs de la comunicaci cientfi ca, i lelaboraci deines de suport per a la comprensi del discurs cientfi c (taules, grfi cs, esquemes, etc.).

n Competncia digital, assolida mitjanant la utilitzaci daplicacions informtiques.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la comprensi de lorigen del mn fsic i el lloc que hi ocupem en aquest.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Descriure els esdeveniments principals relacionats amb levoluci de la matria, des dels seus orgens fi ns a esdevenir matria conscient.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 4. UN PLANETA VIU

OBJECTIUS

n Descriure qualitativament les diferents teories que intenten explicar lorigen de la vida a partir de matria inerta.

n Fer una anlisi crtica de les caracterstiques principals del creacionisme, el fi xisme, el catastrofi sme i el lamarckisme.

n Descriure la teoria de levoluci, les seves fi tes i mancances, aix com la seva interpretaci actual.

n Poder situar, de manera aproximada en una lnia temporal, els principals homnids trobats fi ns a lactualitat, aix com descriuren els trets ms importants.

n Enunciar les caracterstiques bsiques del procs dhominitzaci.

CONTINGUTS

1. Un planeta ple de vida

1.1 Lorigen de la vida

2. La diversitat de la vida: del fi xisme a levolucionisme

2.1 Creacionisme i fi xisme

2.2 Primeres idees evolucionistes: el lamarckisme

2.3 Charles Darwin i la teoria de levoluci

2.4 Levoluci del darwinisme: explicaci actual

3. La conscincia de la vida prpia

3.1 Lavantpassat com

3.2 Evoluci dels homnids: el registre fssil

3.3 Caracterstiques bsiques del procs dhominitzaci

COMPETNCIES


n Competncia en gesti i tractament de la informaci pel que fa a la cerca i selecci de la informaci aplicada a lestudi de casos concrets.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant el coneixement sobre quin s lorigen de la vida, la biodiversitat i, dins daquesta, lorigen i evoluci de lespcie humana.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Identifi car, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre levoluci o sobre lorigen de la vida, ladscripci del seu autor/a a diferents camps didees, tot reconeixent si largumentaci s cientfi ca (basada en fets i dades observables) o especulativa.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 5. SALUT I MALALTIA

OBJECTIUS

n Identifi car els factors principals de risc que incideixen sobre la salut.

n Obtenir i interpretar informaci sobre les relacions existents entre la salut, els comportaments indi-viduals i socials, i els condicionaments socials, econmics i ambientals.

n Identifi car els trets diferencials dels diversos trastorns que afecten la salut (malalties contagioses, malalties metabliques, lesions a conseqncia daccidents, etc.).

n Identifi car alguns dels mtodes que susen per a la prevenci i el control de les malalties.

n Valorar la infl uncia dels estils de vida saludables i de la investigaci biomdica per al manteniment i la millora de la salut.

CONTINGUTS

1. Qu s la salut

1.1 Drets i deures de salut

1.2 Factors de risc principals per a la salut al mn

1.3 Salut i estil de vida

2. Les malalties

2.1 Malalties cardiovasculars

2.2 Malalties infeccioses

2.3 Els cncers

2.4 Diabetis mellitus

2.5 Lobesitat

2.6 Les malalties psquiques

2.7 Lesions produdes per accidents i violncia

3. El control de les malalties

3.1 Trasplantaments i solidaritat

3.2 El bon s dels medicaments

3.3 El control de les malalties

4. Investigaci i salut


Programaci daula

COMPETNCIES


n Competncia en la gesti i tractament de la informaci, assolida mitjanant la recerca i selecci dinformaci aplicada a lestudi de casos referents a la salut humana; laccs a bases de dades dorganismes pblics, i la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats.

n Competncia en el desenvolupament personal i interpersonal, assolida mitjanant una valoraci dels hbits personals relacionats amb la salut.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant una valoraci crtica de quina relaci hi ha entre salut, benestar i riquesa.

CRITERIS DAVALUACI

n Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funci energtica, plstica, reguladora) i quantitatius (clculs de la ingesta calrica mitjana diria).

n Valorar la funci de la cincia, la cultura i les modes en lestabliment dhbits dalimentaci.

n Diferenciar algunes de les malalties ms freqents i les seves causes, valorant la importncia de la prevenci i les possibles tcniques de diagnstic per identifi car-les. Determinar limpacte dels estils de vida sobre la salut.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 6. GENS I BIOTECNOLOGIA

OBJECTIUS

n Conixer els tres grans mbits de la biotecnologia i relacionar les diferents aplicacions biotecnolgi-ques amb aquesta classifi caci.

n Identifi car els diferents tipus de cultius de cllules amb qu es treballa.

n Identifi car les bases de la biologia molecular i de lenginyeria gentica.

n Identifi car aplicacions biotecnolgiques que els alumnes tenen a prop o de les quals sn usuaris.

n Interpretar informaci sobre les notcies relacionades amb la biotecnologia.

n Valorar amb visi mplia les repercussions tiques, socials i legals de les diferents aplicacions bio-tecnolgiques.

CONTINGUTS

1. Qu entenem per biotecnologia?

2. El desenvolupament de la biotecnologia moderna

2.1 Avenos en cultius de microorganismes

2.2 Avenos en cultius cellulars

2.3 Avenos en material gentic

3. Lenginyeria gentica

4. La situaci actual de la biotecnologia

5. Aplicacions biotecnolgiques

5.1 Producci biotecnolgica de frmacs

5.2 Aliments obtinguts per processos biotecnolgics

5.3 Biotecnologia i salut humana

COMPETNCIES

n Competncia comunicativa, aconseguida mitjanant la lectura i el comentari de textos periodsticsi divulgatius, i largumentaci oral dels punts de vista propis.

n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa a la cerca i selecci de la informaci aplicada a lestudi de casos relacionats amb la biotecnologia.

n Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci crtica i les implicacions ti-ques de ls de les biotecnologies, sobretot pel que fa a la producci de transgnics i lexperimen-taci a partir de les implicacions que sobre un mateix t ls de productes biotecnolgics.


Programaci daula

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, valorant les repercussions que t la bio-tecnologia sobre leconomia, les persones i el medi.

CRITERIS DAVALUACI

n Conixer els tres grans mbits de la biotecnologia i identifi car les aplicacions biotecnolgiques ms usuals.

n Interpretar informaci sobre les notcies relacionades amb la biotecnologia, tot valorant-ne les reper-cussions tiques, socials i legals.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 7. LA SALUT DE GAIA

OBJECTIUS

n Identifi car els problemes bsics que afecten el medi ambient, aix com les causes principals.

n Valorar la infl uncia dels comportaments individuals i socials en els problemes ambientals.

n Obtenir, seleccionar i integrar crticament informacions sobre la relaci entre lhome i el medi ambient.

n Identifi car els principals fenmens naturals extrems i la infl uncia de lhome en la seva aparici i en la prevenci i mitigaci dels seus impactes.

CONTINGUTS

1. Lsser hum al planeta Terra

1.1 Levoluci demogrfi ca

1.2 Tecnologia i consum

2. Problemtica ambiental

2.1 Recursos naturals

2.2 Residus i contaminaci

3. Fenmens naturals extrems

3.1 Desastres hidrometeorolgics

3.2 Desastres geolgics

COMPETNCIES

n Competncia comunicativa, aconseguida mitjanant la lectura i el comentari de textos periodstics i divulgatius i largumentaci oral dels punts de vista propis, aix com la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats.

n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa a la cerca i selecci de la informaci aplicada a lestudi de casos, tot contrastant les valoracions fetes a partir de dades observades, amb les procedents daltres fonts.

n Competncia personal i interpersonal, a partir de la presa de conscincia de quin s el paper indi-vidual i collectiu en el manteniment del planeta.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida a partir de conceptes fonamen-tals com medi ambient, recurs, contaminaci o desastre natural.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Identifi car i analitzar (causes, processos i conseqncies), a partir de dades o grfi cs, alguns proble-mes ambientals de diversa escala.

n Separar els agents ambientals naturals dels dorigen antrpic.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 8. RESPOSTES AMBIENTALS

OBJECTIUS

n Comprendre i explicar els aspectes comuns dels problemes ambientals.

n Valorar la necessitat dactuar, tant individualment com socialment, per fer front a la problemtica am-biental.

n Identifi car els diferents tipus de respostes que es proposen davant els reptes ambientals.

n Identifi car i explicar algunes de les respostes que es donen als problemes ambientals.

n Analitzar crticament els benefi cis i les limitacions de les diferents propostes.

n Comprendre la necessitat de dur a terme plantejaments interdisciplinaris per donar resposta a la problemtica ambiental.

CONTINGUTS

1. Aspectes generals dels problemes ambientals

2. Cap a on anem?

3. Respostes als problemes ambientals

3.1 Respostes tecnolgiques

3.2 Lmits de les respostes tecnolgiques

3.3 Respostes no tecnolgiques o socioculturals

COMPETNCIES


n Competncia digital, concretada en la comprensi de models i simulacions de possibles escenaris ambientals futurs.

n Competncia personal i interpersonal, a partir de la presa de conscincia del paper individual i collectiu en el manteniment del planeta.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Proposar mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible.

n Valorar la contribuci dels hbits individuals o domstics en laguditzaci o mitigaci dels problemes descala global.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 9. MATERIALS DS QUOTIDI

OBJECTIUS

n Identifi car els diferents tipus de materials que componen els objectes quotidians.

n Identifi car les propietats que fan important un material determinat.

n Identifi car les conseqncies, problemes i riscos associats a la utilitzaci dels diferents materials.

n Valorar les diferents opcions de reaprofi tament dels materials: reducci, reutilitzaci, reciclatge i valoritzaci.

n Relacionar la utilitzaci de materials amb la problemtica ambiental i les respostes que shi donen.

CONTINGUTS

1. Els materials i la vida quotidiana

1.1 Un mat material

1.2 Dos apunts dhistria

2. El coneixement dels materials

2.1 Materials tradicionals

2.2 Materials sinttics

3. Propietats i usos dels materials

3.1 Propietats fsiques

3.2 Propietats qumiques

3.3 Altres propietats

4. Aspectes socioeconmics i ambientals dels materials

4.1 Obtenci dels materials

4.2 Rebuig i reaprofi tament dels materials

COMPETNCIES


n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa a la cerca i selecci de la informaci sobre els materials.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la identifi caci dels materials ds quotidi, el seu origen i les implicacions ambientals i econmiques de la seva fabri-caci i s.


Programaci daula

n Competncia en el desenvolupament personal i interpersonal, que implica conixer les aplicacions dels materials.

CRITERIS DAVALUACI

n Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los.

n Descriure els principis cientfi cs que inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 10. ELS NOUS MATERIALS

OBJECTIUS

n Identifi car els nous materials desenvolupats per lsser hum a partir de la cincia i la tecnologia.

n Valorar la contribuci daquests nous materials en laven cientfi c i la resoluci de problemes socials i ambientals.

n Comprendre i valorar les possibilitats que ofereixen els avenos en la recerca dels nous materials, especialment en el camp de la nanotecnologia.

n Identifi car les diferents preguntes que la recerca cientfi ca i el desenvolupament tecnolgic en el camp dels materials deixen obertes a la refl exi tica i al posicionament social.

CONTINGUTS

1. Noves necessitats, nous materials i noves possibilitats

2. Polmers sinttics

2.1 Polmers termoplstics

2.2 Polmers termostables

2.3 Polmers elastmers

2.4 Polmers signifi catius per altres propietats

3. Minerals sinttics

4. Materials compostos o compsits

4.1 Compsits destructura fi brillar

4.2 Compsits destructura particulada

4.3 Compsits destructura laminar

5. Recobriments i modifi cacions superfi cials

5.1 Recobriments de materials

5.2 Modifi cacions superfi cials

6. Nanotecnologia i nanomaterials

6.1 Tecnologies per a la nanotecnologia

6.2 Productes de la nanotecnologia i els nanomaterials

7. Noves oportunitats, nous dubtes i nous riscos

7.1 Riscos ambientals


Programaci daula

7.2 Repercussions sobre la salut humana

7.3 Aspectes socials i tics

COMPETNCIES


n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa a la cerca i selecci de la informaci sobre els nous materials.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la identifi caci dels nous materials ds quotidi, el seu origen i les implicacions ambientals i econmiques de la seva fabricaci, s i fi de vida til.

n Competncia en desenvolupament personal i interpersonal, que implica conixer les aplicacions dels nous materials i el seu s responsable.

CRITERIS DAVALUACI

n Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els nous materials i la tecnologia emprada per for-nir-los o construir-los.

n Descriure els principis cientfi cs que inspiren els nous materials i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 11. LA REVOLUCI DIGITAL

OBJECTIUS

n Explicar les diferncies entre informaci analgica i informaci digital.

n Identifi car alguns dels avantatges de la informaci digital.

n Identifi car i valorar la infl uncia de la digitalitzaci en el funcionament de la tecnologia i la societat actual.

n Reconixer els components principals dels sistemes informtics i la funci que fan.

n Identifi car els tipus de programes principals que formen part dels sistemes informtics i la seva funci.

n Identifi car el diferents nivells implicats en lemmagatzematge digital.

n Comprendre com semmagatzemen digitalment les informacions ms habituals.

CONTINGUTS

1. De la informaci analgica a la informaci digital

1.1 Informaci analgica i digital

1.2 Avantatges dels senyals digitals

1.3 Mesura de la informaci digital

2. Processament, emmagatzematge i transmissi digital de la informaci

2.1 Processament digital de la informaci

2.2 Emmagatzematge digital de la informaci

2.3 Transmissi digital de la informaci

COMPETNCIES


n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa al coneixement dels fonaments terics dels sistemes de processament, emmagatzematge i transmissi digital de la informaci.

n Competncia digital, assolida amb el coneixement bsic dels principis terics de les senyals digi-tals.

n Competncia personal i interpersonal, basada en ls prctic daparells digitals.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Explicar les diferncies entre informaci analgica i informaci digital, aix com identifi car alguns dels avantatges de la informaci digital.

n Comprendre com es gestionen digitalment les informacions ms habituals.

TEMPORITZACI



Programaci daula

UNITAT 12. UN MN DE XARXES

OBJECTIUS

n Explicar qu s una xarxa digital de comunicaci.

n Identifi car les diferents tecnologies implicades en les xarxes digitals de comunicaci.

n Explicar qu s Internet i quins serveis ofereix.

n Explicar en qu consisteix la telefonia mbil i els seus principals serveis.

n Identifi car algunes de les implicacions socials i ambientals de les tecnologies digitals.

n Valorar crticament la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.

CONTINGUTS

1. Revoluci digital i telecomunicacions

1.1 La comunicaci

1.2 Sistemes de comunicaci

2. Xarxes digitals de comunicaci

2.1 Tecnologia de les xarxes digitals

2.2 Internet, la xarxa global

2.3 Telefonia mbil

2.4 Convergncia tecnolgica

3. La societat de la informaci

COMPETNCIES


n Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa al creixement dels fonaments te-rics dels sistemes de xarxes.

n Competncia digital, assolida amb el coneixement bsic de les principals tecnologies digitals de les xarxes i el seu s.

n Competncia personal i interpersonal, basada en ls racional i tic de les xarxes.

n Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, implementada mitjanant la cerca dinfor-maci a travs de les xarxes digitals.


Programaci daula

CRITERIS DAVALUACI

n Reconixer els canvis generats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci en mbits cientfi cs, poltics, socials i culturals, tenint en compte els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus.

n Valorar i aplicar alguns hbits i tcniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de la informaci continguda als ordinadors.

TEMPORITZACI



n Som davant una unitat eminentment fi losfi ca i sociolgica que presenta els conceptes i les defi nicions que permetran que els alumnes comprenguin, amb una certa profunditat, el que sn la cincia i la tcnica. Caldr optar per la comprensi, ms que per la memoritzaci, sense que aix signifi qui renunciar a que els alumnes puguin defi nir els conceptes fonamentals de la unitat.

n Haurem dinsistir en el carcter rigors i objectiu de la cincia, en contraposici amb el carcter superfi cial de la mera opini, per la qual cosa exemplifi car amb diferents textos de diversa procedncia ser molt til a lhora de palesar les diferncies entre el coneixement cientfi c i lopini. A la vegada, haurem de presentar dues caracterstiques ms de la cincia: duna banda, la possibilitat que molts dels coneixements cientfi cs que avui dia donem per bons puguin ser modifi cats o rebutjats, en vista de nous descobriments, i, daltra banda, el carcter comunitari del coneixement cientfi c. Presentar daquesta manera la cincia permetr donar el valor que correspon al coneixement cientfi c, tot allunyant-lo tant del pur relativisme com del pur dogmatisme.

n Encara que aquesta qesti es tractar amb ms deteniment en la unitat 2, caldr anar presen-tant als alumnes les grans aportacions que la cincia i la tcnica han fet a la humanitat, per tam b les problemtiques que han plantejat, tot mostrant la necessitat del seu control per part de la ciutadania. Caldr advertir els alumnes, ja des daquest moment, que aquest control no ha de signifi car que tots els ciutadans es posin a fer de cientfi cs, sin que far referncia, entre altres coses, a les decisions sobre quines grans lnies dinvestigaci caldr fi nanar, quines limitacions legals i tiques hauran de complir els cientfi cs, etc.

n En la unitat 2, caldria insistir que la tcnica, especialment en lactualitat, no es refereix nicament a estris i mquines, sin que abraa diversos mbits de la vida humana, com, per exemple, loci.

n Quan analitzem les diferents etapes de la tcnica ser interessant presentar, en les activitats, els canvis que shan donat en la relaci entre lhome i la tcnica al llarg de la histria, aix com les caracterstiques de la tcnica que practiquem avui dia, la tecnologia, i la seva estreta relaci amb la cincia. Tamb resultar essencial fer-los copsar el carcter sistemtic de la tcnica, sobretot perqu puguin adonar-se de les repercussions que poden tenir les variacions dun element tc-nic en el conjunt del sistema.

1 a. Cal referir-se als criteris que presenta Kuhn per valorar paradigmes enfrontats: a ms de la precisi i de la lgica, cal tenir present lextensi del camp daplicaci, la simplicitat i la fecun-ditat. Tamb s un bon moment per introduir el concepte de raonabilitat, sovint lligat a lexperincia; s un concepte diferent del de racionalitat cientfi ca, i t a veure amb el sentit com o la fi nor, els quals permeten, per exemple, triar un cam o un altre en el decurs duna investigaci en qu no es disposa de cap ms criteri.

b. Cal referir-se a les diferents etapes de la tcnica segons Ortega y Gasset.

c. Pot fer-se una llista llarga de benefi cis aportats per la cincia i la tcnica a la humanitat. Caldria destacar la superaci de lobscurantisme i les supersticions, aix com lalliberament de moltes limitacions que la natura imposa a lhome.

Unitat 1

Unitat 1


d. Per exemple, una bona manera de respondre aquesta qesti s mostrant els canvis que hi ha hagut en els mitjans tcnics de la medicina a lhora dinvestigar i obtenir dades sobre el cos hum: raigs X, ecografi es, TAC, analtiques, etc.

e. Caldria explicar les diferncies entre opini i creena justifi cada que es descriuen en el text.

2 Linforme es pot trobar a http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_complete.pdf. Cada any es presenta un nou informe que fa referncia a algun aspecte determinant de la humanitat. Moltes taules de dades sn comunes a tots els informes i sactualitzen en cada nova edici.

A partir de la pgina 221 daquest informe hi ha diferents taules amb indicadors del desenvolu-pament hum per pasos que presenten diversos aspectes, com ara lenergia, leducaci, la tecnologia, etc. Les dades que trobaran els alumnes els permetran copsar les grans diferncies entre pasos i els efectes de lendarreriment tecnolgic que shi han produt.

3 Bsicament, es tracta desmentar alguns dels problemes ms signifi catius provocats pel des-envolupament tecnocientfi c que en aquest moment afecten la humanitat. En podrem assen-yalar: exhauriment de recursos, contaminaci, aspectes tics de la manipulaci gentica, investigaci armamentista, etc. Noms caldr apuntar-los, perqu en altres unitats es desen-voluparan amb ms profunditat.

4 Aquesta activitat no pretn aprofundir el concepte de veritat, sin que desitja problematitzar aquesta noci per tal de fer veure als alumnes que no es tracta duna qesti trivial, sobretot quan fa referncia a la veritat en lmbit de la cincia. En qualsevol manual de fi losofi a po-drem obtenir les defi nicions que demana lexercici.

5 a. s una creena justifi cada pel coneixement cientfi c actual.

b. No s cap creena justifi cada, s una mera opini.

c. s una creena justifi cada perqu s una idea analtica.

d. No s cap creena justifi cada, s una mera opini.

e. No s cap creena justifi cada, s una mera opini.

f. s una creena justifi cada perqu hi ha testimonis fi ables.

g. No s cap creena justifi cada, s una mera opini.

6 Aquesta activitat vol palesar la limitaci, des del punt de vista lgic, del mtode inductiu, mos-trant que, malgrat que en la repetici dun determinat experiment sempre sha obtingut el mateix resultat, ning no pot assegurar que el proper resultat daquest experiment tornar a ser el mateix que el dabans. Aquest fet mostra la provisionalitat, si ms no des del punt de vista lgic, daquelles afi rmacions universals que hem obtingut a partir dafi rmacions concretes en aplicar el mtode inductiu. Amb tot, el mtode inductiu s una bona eina per a les inves-tigacions, per, aix s, cal pensar en les seves limitacions.

7 En aquest exercici pretenem que lalumne utilitzi els criteris que li poden permetre distingir en un text una creena justifi cada (vegeu exercici 5 daquesta unitat) duna mera opini.

8 El text de Santiago Riera descriu clarament les virtuts de qualsevol investigador: esperit crtic, interrogar-se contnuament pel cam que se segueix en la investigaci, constncia, sentit com, pacincia. En especial, ens presenta la bona dosi de creativitat i llibertat necessries per fer avanar la recerca i, a la vegada, el necessari judici positiu de la comunitat cientfi ca a les conclusions de les investigacions fetes.


9 La descripci del pensament de Kuhn i el darrer pargraf del text de Santiago Riera de lexercici anterior permeten respondre aquesta qesti. Cal insistir, sobretot, en el carcter comunitari de la cincia.

10 Els alumnes podrien respondre en forma de taula, tot situant les caracterstiques de la cincia antiga i de la moderna en columnes separades:

Cincia antiga Cincia moderna

Ignora les matemtiques. matematitzaci

Ignora lexperimentaci. experimentaci

Parla el llenguatge natural. No parla el llenguatge natural.

s bsicament una especulaci o una reflexi sobre el mn mitjanant el llenguatge natural.

s sobretot provocaci, intervenci i manipulaci, no s noms una reflexi sobre el mn.

Ofereix una imatge del mn que t sentit, per que no s del tot operativa, o ho s molt poc.

Essencialment, mant una relaci amb la realitat de manipulaci, de reconstrucci, de desconstrucci, que posa la representaci terica al servei de lactivitat manipulativa, que s operativa.

La veritat s aquella experincia lluminosa i explicativa que ens revela lessncia dall real i testimonia ladequaci entre les paraules i les coses.

La veritat s eficincia tecnofsica, seguretat i poder dacci.

11 Es tracta de recopilar les diferents accepcions que hem donat del terme tcnica. Tamb es pot fer un reps de les diferents etapes tcniques. Pel que fa al concepte de tecnologia, cal que lalumne el relacioni amb la tcnica del tcnic i amb la trobada de la tcnica i la cincia moderna.

12 Els alumnes poden repartir-se els diferents subsistemes tcnics que apareixen a lesquema del sistema tcnic contemporani i elaborar-ne una breu histria. Posteriorment, les diferents histries poden posar-se en com mitjanant presentacions.

Unitat 1


n Caldria fer entendre als alumnes la no-neutralitat tica de la cincia i la tecnologia. Shauria de posar ms mfasi en la cincia, perqu sovint s vista com una activitat humana neutra, presentar als alumnes la cincia des de les dues perspectives com a saber i com a activitat facilitar molt la tasca del docent.

n Que els alumnes prenguin conscincia de la cincia com a activitat humana subjecta, a vegades, a prctiques i interessos immorals no ha de fer que tant la cincia com la tcnica perdin pels alumnes lextraordinari valor que tenen i aporten a lsser hum. El que es desitja s que els alumnes tinguin una visi madura i crtica sobre la cincia i la tcnica, lluny dinfantilismes ingenus.

n Cal fer veure als alumnes limportant paper que tenen per a lsser hum altres coneixements, ms enll del cientfi c i del tecnolgic. Sense la fi losofi a, per exemple a lhome, se li faria impossible el raonament imprescindible sobre el b i sobre el mal. El dileg entre els diferents coneixements, sempre que mtuament es respectin els seus mbits, els enriqueix.

n Situar els alumnes en el medi tcnic en qu viuen, i presentar-los algunes de les caracterstiques de la tcnica moderna, ens permetr augmentar la seva capacitat crtica envers la tecnologia, i iniciar la seva capacitat davaluaci de la tecnologia.

n En defi nitiva, es tracta sde fer refl exionar els alumnes perqu collaborin com a ciutadans a situar la cincia i la tcnica al servei de lhome i del planeta.

1 a. Cal referir-se al fet que la cincia, com a activitat, no s neutra.

b. Cal referir-se a les dimensions de lactivitat cientfi ca que no haurien de ser exclusives del cientfi cs, com, per exemple, les fi nalitats de les investigacions, la determinaci dels recursos dedicats a la investigaci, etc.

c. Hauria dexplicar-se que lactivitat cientfi ca pot ser objecte de judici moral, aix com descriures els possibles fraus als quals pot estar sotmesa.

d. Caldria fer veure que les fi nalitats de les investigacions poden formar part de lmbit de res-ponsabilitat dels cientfi cs.

e. Es tractaria de posar, per exemple, la dignitat humana per davant de limperatiu tecnolgic que es recull en aquest pensament.

f. Cal fer veure el paper que tenen en lsser hum els coneixements que no sn ni cientfi cs ni tecnolgics, com, per exemple, la fi losofi a i, fi ns i tot, la teologia.

g. Cal fer palesa la fi abilitat del coneixement cientfi c i dels benefi cis que ha aportat a la humani-tat en forma de superaci de les supersticions, augment de lesperana de vida, etc.

2 El text ens mostra que ms enll dun coneixement pur, la cincia est vinculada a interessos, valors, etc. De forma similar, la tecnologia s molt ms que artefactes, perqu tamb inclou interessos, valors, etc.

3 Tal com mostra el text, la idea de creaci judeocristiana va tenir un paper important en el moment que aparegu la cincia moderna.

Pel que fa al cas Galileu, s important assenyalar que aquest cientfi c no va renegar mai de la seva fe i que algunes difi cultats que va patir cal relacionar-les, entre daltres, amb les difi cultats prpies dun canvi de paradigma, els temors que suscita davant el poder qualsevol canvi daquestes dimensions i el no-respecte de la teologia a la cincia.

Unitat 2


4 No presentem aqu unes respostes exhaustives de les qestions plantejades, simplement apun-tem algunes respostes. Cercant per la xarxa es podran obtenir ms dades. Ser fora interessant fer balan entre els benefi cis obtinguts i els problemes o perjudicis causats per cadascuna de les tecnologies presentades. bviament, algunes daquestes sn manifestament positives, i en daltres caldr matisar i discutir la seva aportaci. No sn qestions tancades, la seva fi nalitat s refl exionar sobre el carcter ambivalent de la tcnica.

Aportaci tecnocientfica Beneficis Perjudicis o problemes causats

biocombustibles per a autombils

En alguns casos, menys emissions totals de CO2; per a alguns pasos, menys dependncia energtica...

Disminuci de terres destinades a la producci daliments; possible augment de la desforestaci...

plantes transgniques Resistncia a medis desfavorables...Control econmic per part de grans multinacionals...

vacunes Disminuci de la mortalitat infantil...

Creixement demogrfic (bviament, no s res dolent, per planteja el problema dels recursos, per exemple, alimentaris)...

energia nuclear Obtenci de grans quantitats denergia... Residus nuclears...

antibitics Control de les infeccions... Evoluci de microbis resistents...

semiconductors Desenvolupament de la microelectrnica...Residus electrnics; alguns recursos escassos...

tractament i depuraci daiges Aprofitament dels recursos hdrics Residus...

ferrocarril Transport eficient... Impacte paisatgstic...

rentadora domstica Facilitar les tasques domstiques...Consum energtic, contaminaci detergents...

5 Similar a lanterior, per amb un major grau daprofundiment. Apuntem algunes de les respostes que caldr ampliar.

Efectes produts per la difusi i ls del vehicle privat

personals Ms mobilitat personal...

socials Nombre significatiu de morts i ferits a causa dels accidents...

geogrfics Moviments migratoris a suburbis i a zones rurals...

mediambientals Contaminaci atmosfrica...

econmics Pes important en alguns pasos de la indstria automobilstica...

6 Ms que apuntar un o altre dels principis que apareixen en el Codi de Nuremberg, tot i que clarament lexperiment no va respectar lautonomia de les persones implicades, lexercici es

Unitat 2


planteja perqu els alumnes tinguin contacte amb aquest codi i es pugui suscitar un dileg a classe per parlar sobre aquest document.

7 Els drets de la natura i, en particular, la refl exi tica sobre els animals no deixa de ser una novetat. Cercar per la xarxa i posar en com els continguts obtinguts pot ser una bona manera de prendre conscincia sobre aquestes qestions.

8 Una vegada completades les dades que demana lexercici amb lajut de les taules que apareixen en linforme del PNUD (http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_complete.pdf), cal po-sar en evidncia el paper de la formaci i de la R+D en els diferents pasos. Les dades sobre Internet palesaran la bretxa digital.

9 Davant el lema de lExposici Universal de Chicago de lany 1933 La cincia descobreix, la indstria aplica, lhome sadapta, caldria comentar, entre daltres, els punts segents:

a. No sempre lordre s el segent: primer, descobriment cientfi c; segon, aplicaci tcnica. Shan donat casos en qu primer sha desenvolupat una tecnologia i, posteriorment, la cincia ha explicat els fenmens que intervenien en aquesta tecnologia, com, per exemple, en el cas de les mquines de vapor.

b. La qesti s si lhome sha dadaptar necessriament a la tecnologia que se li ofereix o b la tecnologia ha dadaptar-se a ell. Qu passa en la nostra societat, lhome sadapta a la tcnica o b adaptem les tecnologies a lsser hum?

10 Podreu troba

Cmc

Documents

Transcript of Cmc