Col·lecció Acció Cívica i Comunitària - núm. 1 · Introducció: casella de sortida Aquesta...

Col·lecció Acció Cívica i Comunitària - núm. 1

LES LUDOTEQUES DEL DEMÀ. Com les imaginem?Procés d’innovació 2017 de les ludoteques catalanes.

© Generalitat de Catalunya, 2018

Direcció General d’Acció Cívica i ComunitàriaDepartament de Treball, Afers Socials i FamíliesPasseig del Taulat, 266-27008019 Barcelona

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha impulsat un procés participatiu, liderat per Oriol Ripoll, especialista en jocs, i per Imma Marín, presidenta d’IPA Spain, que ha involucrat totes les ludoteques catalanes en la reflexió sobre la funció i característiques de les ludoteques, amb una clara vocació d’innova-ció i de progrés.Aquesta obra, coordinada per IPA Spain, reflecteix aquest procés participatiu i n’exposa lesconclusions.

Aquesta obra està subjecta a una llicència reconeixement-no comercialcompartir igual 3.0 de Creative Commons. Això vol dir que se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i l’editor, i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creati-vecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

1a edició electrònica: novembre de 2018

Disseny i maquetació: www.creacioneseditoriales.com

Podeu consultar aquesta i les altres publicacions del Departament de Treball, Afers Socials I Famílies a: http://www.tsf.intranet.gencat.cat/web/guest/documentacio/publicacions_propies/cataleg_publicacions_departament

PresentacióLa Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària impulsa al 2017 un procés participatiu i amb voluntat d’innovació al llarg del qual les ludoteques cata-lanes es formulen les preguntes: d’on venim? On som? On volem anar? Hem volgut revisar la història de les ludoteques i repensar de manera in-novadora la funció que tenen i poden arribar a tenir en el desenvolupa-ment dels infants, de les seves famílies i de la societat en general.

La publicació que tens a les mans és el recull de les vivències que ha generat aquest procés que va culminar amb la celebració de les Jornades Joc, Societat i Innovació Ludos XXI. Hem cercat en tot moment posar en valor el joc com a eina educativa i de transformació personal i social. Hem volgut, per tant, redimensionar la importància de les ludoteques catalanes com a espai privilegiats per al creixement dels infants com a persones que són part de la comunitat.

Vull destacar el compromís i la implicació dels ludotecaris i ludotecàries, de l’equip tècnic d’aquesta Direcció General i dels experts en joc Oriol Ripoll i Imma Marín: totes i tots han participat en aquest projecte amb il·lusió i un valuós bagatge.

Bernat Valls i Fuster

Director general d’Acció Cívica i Comunitària

Índex

1 Introducció: casella de sortida 5

1.1 Dues partides d’un mateix joc 6

2. La visió dels grans protagonistes: la vivència dels ludotecaris i ludotecàries

en aquest procés participatiu 9

2.1 Què ens trobem a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya? 9

2.2 Què ens trobem a la resta de ludoteques acreditades? 17

3. Somiem el futur: com imaginem les ludoteques del s. xxi? 23

4. Comença la partida! 44

4.1 El joc, trampolí cap al coneixement 44

4.1.1 El plaer de jugar 46

4.1.2 Quins són els efectes que produeix el joc, tant en les nostres conductes

com en el nostre cervell? 47

4.1.3 Estimular l’interès 47

4.2 El potencial del joc en entorns sociocomunitaris: juguem a comprendre’ls / a comprendre’ns 48

4.3 Mestro/maker: experiències pedagògiques fetes al fab lab 53

4.4 Innovació i jocs: una relació en dos sentits 55

4.4.1 Innovar és un canvi positiu 56

5. Conclusions i pla d’acció: i ara, què? 62

5.1 Pla d’acció proposat per les ludoteques acreditades que no pertanyen a la Generalitat de Catalunya 62

5.1.1 Professió 63

5.1.2 Crear xarxa / un projecte comú 63

5.2 Metodologia i serveis 64

5.2.1 Espai lliure 64

5.2.2 Fons lúdic actualitzat 64

5.2.3 Relació amb empreses del joc 64

5.3 Comunicació 64

5.3.1 Xarxes socials 64

5.3.2 Canals de comunicació oficials 64

5.4 Espai de transformació social 65

5.4.1 Vinculació amb les famílies 65

5.4.2 Vinculació amb els adults 65

5.4.3 Vinculació amb la comunitat i les escoles 65

5.5 Conclusions i pla de les ludoteques pròpies de la Generalitat 65

5.6 En comú 66

– 6 –

Introducció: casella de sortidaAquesta publicació té l’objectiu de reflectir el conjunt d’accions que ha propi-ciat el procés d’innovació portat a terme per les ludoteques acreditades de Catalunya durant la primavera del 2017 i també de fer-nos reflexionar, als dife-rents agents implicats, sobre el que són i el que volem que siguin les ludote-ques per somiar junts un futur ple de joc i de jocs.

Hi ha moments clau que ho canvien tot. El nostre està unit a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que afirma que els infants tenen dret a l’esbarjo, al joc i a participar lliurement en activitats artístiques i culturals. També diu que els estats membres han de respectar i promoure aquest dret i han d’afa-vorir oportunitats apropiades i en condicions d’igualtat. Si bé les ludoteques a Catalunya es coneixen a partir dels anys 80, és el 2009 quan es fa un salt important que ens situa a la casella de sortida, perquè és quan entra en vigor el Decret 94/2009, pel qual es regulen les ludoteques, amb la voluntat de garantir la qualitat i el bon funcionament d’aquests equipaments.

Aquest Decret havia de servir per donar una nova embranzida a les ludote-ques catalanes i evitar la confusió amb altres serveis que, sota el mateix nom de ludoteques, responien a altres interessos i necessitats, i alhora garantia la qualitat d’aquest servei. En aquest sentit, el Decret va propiciar una definició de les ludoteques i una important aposta per la seva qualitat, pel fet que l’acreditació requereix complir uns paràmetres determinants. Per exemple, gràcies al Decret, totes les ludoteques que acullen infants de menys de 4 anys, ho fan acompanyats de les seves famílies, i això impossibilita que guar-deries que no es poden acreditar com a llars d’infants s’encobreixin sota el nom de ludoteques.

El nivell de formació requerit per als ludotecaris també ha influït positivament en la qualitat del servei. Tot i això, l’obtenció del títol oficial de ludoteca no ha

1

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/02serveis/13_equipaments_civics_i_activitats/04_ludoteques/documents/opuscle_ludoteques.pdf

– 7 –

1. Introducció: casella de sortida

aconseguit fins ara anar més enllà. Segurament, la crisi que ha patit el nostre país en aquests darrers anys no ha jugat a favor seu, de manera que durant aquests darrers anys no s’ha pogut dur a terme un seguiment de fins a quin punt les ludoteques acreditades el 2009, 2010, 2011, etc. continuen complint avui els paràmetres que exigeix el Decret. D’altra banda, tampoc no s’ha pogut incentivar prou que les ludoteques que no es van acreditar en el seu moment o les que s’han obert més recentment optessin a l’acreditació. Amb tot, per man-tenir viu l’esperit del Decret és important fer un seguiment i, possiblement, re-conèixer l’esforç fet per les ludoteques per obtenir l’acreditació, amb els con-següents beneficis. Sens dubte, aquests són reptes de futur.

La il·lusió i el propòsit de fer un salt qualitatiu és el que mou, el 2017, els responsables de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària.

La il·lusió i el propòsit de fer un salt qualitatiu és el que, el 2017, fa que els res-ponsables de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departa-ment de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya deci-deixin actuar i impulsin un procés participatiu amb totes les ludoteques catalanes per engegar un període de reflexió amb una clara vocació d’innova-ció i de progrés. Aquest procés havia d’incloure totes les ludoteques de Cata-lunya acreditades fins aleshores, tant les que són propietat de la Generalitat de Catalunya com les que, a partir del 2009, s’han anat acreditant arreu del territori i són de titularitat pública (ajuntaments, diputacions), associatives o privades.

Per dur a terme aquest procés, es van establir una línia i dos camins que s’acabarien trobant: d’una banda, el que es gesta amb la participació de les ludoteques pròpies de la Generalitat de Catalunya, amb l’especialista en jocs Oriol Ripoll guiant i acompanyant el procés. I, de l’altra, el que va agru-par tota la resta de ludoteques acreditades arreu del país, impulsat i acom-panyat per Imma Marín, presidenta d’IPA Spain, una associació pel dret dels infants al joc.

– 8 –


1.2 Dues partides d’un mateix joc

El camí dut a terme per les ludoteques de la Generalitat de Catalunya es va concretar en quatre sessions de treball amb l’equip de ludotecaris i ludotecà-ries.

La primera sessió va estar centrada en les expectatives que tenien de la feina que es portaria a terme.

La segona trobada va estar centrada en la reflexió i el debat sobre el que suposa l’actitud innovadora. Es va treballar sobre quines haurien de ser les accions que caldria materialitzar per aconseguir transformar la vida de les ludoteques i adequar-les encara més a les necessitats dels infants i les seves famílies.

La tercera trobada es va dedicar a concretar la visió. En aquest cas, es van generar una sèrie de situacions que tothom va considerar impor-tant tenir en compte a l’hora de pensar en la ludoteca del segle xxi.

La quarta trobada va servir per concretar tot el que s’havia treballat, or-denar totes les situacions considerades importants i prioritzar-les. És a dir, especificar tot el procés viscut per convertir-lo en un pla d’acció.

El camí recorregut per la resta de ludoteques acreditades s’inicia amb una sessió de presentació, convocada per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya com a òrgan impulsor de la inicia-tiva. A partir d’aquí, 33 ludoteques (dividides en dos blocs territorials, Barce-lonès i Tarragona-Lleida) van participar en tres sessions de treball amb l’ob-jectiu d’assolir el procés d’innovació amb una metodologia vivencial i participativa, incentivant les oportunitats de generar idees creatives per anar-les concretant en accions i objectius mesurables i assumibles, i convertir-les, així, en palanques d’innovació.

La primera sessió es va dedicar a compartir / elaborar un diagnòstic: radiografiar la realitat, alinear conceptes bàsics, detectar necessitats i èxits compartits i focalitzar l’objecte del procés d’innovació.

– 9 –


La segona sessió va tenir com a protagonista «el somni». És a dir, com-partir el que voldrien que fos la identitat i la missió de les ludoteques en el futur, obrir la mirada a diferents possibilitats i imaginar les millors lu-doteques del món.

La tercera sessió es va centrar en la convergència d’idees, a identificar 12 factors d’èxit, marcar prioritats i construir un possible pla d’acció en què els mateixos ludotecaris tinguessin un paper rellevant.

Imatge de la Jornada Ludos XXI, celebrada el 2 i 3 de novembre de 2017

Cercar vies d’innovació per fer palesa a tota la societat catalana la necessitat de garantir el dret a jugar dels infants i de fer-ho en família.

– 10 –


El colofó dels dos processos va ser la Jornada Ludos XXI, Jornada de joc, so-cietat i innovació, celebrada el 2 i 3 de novembre de 2017 a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona. Van ser dos dies dedicats a parlar de l’acció que es de-senvolupa en aquests equipaments, a la seva contribució com a espais de joc, al creixement sa dels infants i al component social i d’equitat per a les fa-mílies. També hi van estar molt presents el poder i la virtut del joc com a cata-litzador i potenciador dels aprenentatges i de les relacions socials en diferents esferes de la nostra societat.

Hi ha força idees que es repeteixen al llarg del document i que val la pena co-mençar a conèixer. Una visió que, amb una actitud lúdica i amb la força d’un col·lectiu que té molt a dir i aportar, pretén cercar vies d’innovació per fer pa-lesa, a tota la societat catalana, la necessitat de garantir el dret a jugar dels in-fants i de fer-ho en família, i així propiciar l’accés de tota la població als millors jocs i joguines, i oferir eines i recursos per incentivar la capacitat de jugar com un valor de la nostra societat. Una visió que viu com un repte totes les possi-bles dificultats i que vol començar la propera partida ara mateix i viure, amb plenitud, les ludoteques del segle xxi.

Aquesta publicació pretén ser un reflex del que s’ha viscut en aquest procés: un conjunt de reflexions que han de servir per mostrar la feina feta, però també, i sobretot, per donar eines i recursos per a aquest camí d’innovació cap al segle xxi, que tot just comença, i fer palès el compromís assumit per tots els agents implicats.

– 11 –

La visió dels protagonistes: la vivència dels ludotecaris i ludotecàries en aquest procés participatiu

Donem la veu als protagonistes, als ludotecaris i ludotecàries que van viure aquest procés participatiu. Per fer-ho, mostrem els dos camins recorreguts en aquesta experiència: el primer, protagonitzat per les vivències dels ludoteca-ris i ludotecàries de les ludoteques de la Generalitat de Catalunya i, seguida-ment, les reflexions dels de la resta de ludoteques acreditades.

2.1 Què ens trobem a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya?

La Teresa treballa a la ludoteca Ample de Barcelona, un dels equipaments que depenen de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departa-ment de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya: «Sóc educadora social i la meva feina consisteix a educar per mitjà del joc. El joc és una eina molt valuosa per aprendre, créixer com a individu i saber relacio-nar-se en societat.»

Per fer-ho realitat, des d’aquest espai barceloní ofereixen diversos progra-mes: visites per a escoles (d’alumnes amb els seus mestres), ludoteca per a primera infància (de 0 a 3 anys, acompanyats pels cuidadors), ludoteca fami-liar (per a nens i nenes acompanyats d’adults), ludoteca d’infants (nens a par-tir de 5 anys) i ludoteca d’entitats (destinada a nens i nenes d’altres entitats del Gòtic amb els seus educadors).

«Rebre la invitació per participar en el procés d’innovació va ser una sor-presa, i vaig sentir molta curiositat per veure en què consistiria i què passaria durant el procés i després. El fet de participar-hi va fer que em sentís molt

2

– 12 –

2. La visió dels protagonistes

més motivada en la feina del meu dia a dia. Vaig començar a plantejar-me el com i el perquè fer les coses: analitzava què era el que funcionava i què s’ha-via de millorar, el que se’n diu “entrar en crisi”. Si no es fan aquestes anàlisis, no hi ha canvi ni millora», explica la Teresa. Defineix com a pujada d’adrenali-na el sentiment que va sentir a la recta final d’aquesta experiència: «Molta mo-tivació i il·lusió. Amb molta feina per fer i amb moltes ganes de fer moltes coses noves, diferents i innovadores. Ganes de millorar, d’estar al dia sobre tot el que envolta el món del joc... Vaig tornar a creure en les meves capacitats i possi-bilitats. I, al cap de pocs dies, tot va començar a donar fruit amb noves idees, propostes i projectes». Una actitud innovadora que s’ha regenerat durant aquest 2017.

En Gregori treballa a la ludoteca Els Arenys del Segre, de Lleida. Una ludote-ca petita que, amb els anys, ha anat orientant-se cap als infants més petits: «Els joves han deixat de venir, tot i que ens resistim a eliminar un espai per a ells», afirma.

Quan se’ls va convidar a participar en les trobades de treball, van viure-ho amb ganes: «Feia anys que no es plantejava una visió de l’estat de les ludote-ques i encara menys amb el propòsit de millorar-les. Les ganes de participar en tot el que siguin accions que millorin la qualitat i la visualització de les ludo-teques sempre són moltes. El procés ha estat interessant i enriquidor, però el dubte i la dificultat estan en la definició d’accions i actuacions, i la seva realit-zació. Hem d’estar esperançats, però sabem que moltes vegades hi ha més fum que realitat», reflexiona.

«Cal que es visualitzi que s’estan fent coses en aquesta línia perquè totes les ludoteques sentin que alguna cosa està canviant o millorant.»

– 13 –


És per això que sobre el futur té bones sensacions, però també dubtes: «La concreció i els temps de realització de les accions concretes i de les millores sovint s’allarguen, i fins i tot es perden en el temps. El repte seria que les ludo-teques es coneguessin, que hi hagués punts en comú. Per aconseguir millo-rar la situació, cal concretar un equip que gestioni les conclusions i les acci-ons que es van definir a les jornades, que es compleixin els tempos i que es visualitzi que s’estan fent coses en aquesta línia per ajudar totes les ludote-ques a sentir que alguna cosa està canviant o millorant», conclou en Gregori.

Vam voler conèixer més vivències. La Mercè, la Laura i el Manel són els edu-cadors socials de la Ludoteca Bloc, del barri Sant Andreu de Barcelona, una ludoteca molt arrelada al barri i que treballa amb les diferents entitats de la zona. Entre els seus usuaris ja hi ha una segona generació d’infants. «Ara ma-teix, arran del procés d’innovació, estem immersos en la introducció de noves metodologies i en la utilització de materials sensorials que proporcio-nen experiències enriquidores als infants, mitjançant colors, textures, objec-tes quotidians i elements de la natura. També estem treballant en la creació d’espais capaços d’acollir jocs, aprenentatges, creacions i emocions dels in-fants», expliquen.

Així, han començat a treballar amb els fruits d’un procés participatiu que van viure amb ganes, entusiasme i il·lusió: «Després de la primera trobada ja vam tenir expectatives per al futur, de generar canvis i de la possibilitat d’obrir-nos al món per conèixer altres experiències d’altres centres, i alhora donar a conèixer la nostra feina. Després del procés, ens sentim oberts a noves possibilitats, i sentim el suport de l’Administració en la feina de crear ludoteques encarades al futur», afirmen.

Però la feina no s’ha acabat: «S’haurien d’incorporar les aportacions que la neu-rociència està fent sobre el desenvolupament dels infants. Conèixer, analitzar i incorporar allò que creiem que ens pot ser útil en l’entorn socioeconòmic en què vivim i la macrorealitat en la qual ens trobem: què els falta als nens i nenes, rela-cionat amb el joc, per desenvolupar-se de forma integral? La resposta a aques-ta pregunta hauria de ser la nostra aportació.» I afegeixen que també «caldria invertir en ludoteques i altres equipaments que fomentin els valors de l’educa-ció, les relacions humanes i la cura de les persones. En concret, seria vital inver-tir en la formació continuada de les persones que hi treballen. Crear nous equi-

– 14 –


paments: llocs amples i amb capacitat de tenir entorns adequats per a les necessitats dels diferents usuaris, amb un mobiliari versàtil i una bona inversió en materials lúdics. I enriquir-nos amb l’experiència d’altres ludoteques en l’àm-bit internacional per tal de compartir idees».

L’Imma treballa a la ludoteca familiar Sant Pere Nord de Terrassa, tot i que abans ja havia treballat en altres ludoteques de Lleida i Barcelona. És la ludo-teca més petita i més nova de la Generalitat de Catalunya i, a més , està ubica-da a dins d’un casal de gent gran (que properament passarà a ser casal cívic): «Fins ara hem pogut fer activitats amb nens i nenes, i activitats o programes puntuals amb avis i àvies —programa intergeneracional—: des de fer jocs conjuntament fins a ambientar el casal o participar en algunes de les activitats, com la gimnàstica o bé la dansa del ventre... Ara ens trobem que passarem a ser un casal cívic i això implicarà un repte ben diferent, tenint en compte que els usuaris i usuàries seran de totes les edats, per això hem de veure com ho treballem i ens integrem en el projecte», explica.

Ludoteca Sant Pere Nord (Terrassa)

– 15 –


L’Imma va viure amb sorpresa la convocatòria per iniciar aquest projecte: ni se li havia acudit que un projecte així es pogués fer realitat. Ara que ja ho ha viscut, valora que «m’ha servit per prendre consciència que no ens podem li-mitar al “ja està bé”. Que la innovació depèn sobretot dels educadors i no tant dels recursos (tot i que és fonamental tenir-ne i que ajuden, és clar)».

L’engrescament i la satisfacció final són clau per encarar el futur: «Sobretot cal fer xarxa i que hi hagi més comunicació entre totes les ludoteques. Si real-ment volem desenvolupar una tendència innovadora, hem d’aconseguir una comunicació constant, no sé si ha de ser dos o tres cops l’any. Hem de trobar la manera, perquè si després de tot ens quedem tots i totes a casa nostra, l’esforç invertit fins ara no haurà servit de res. Això ho hem de treballar i ja estem fent salat», conclou.

Per fer efectiva la millora, considera que caldria «un pressupost més digne, millorar la comunicació burocràtica, oferir formacions específiques i més flexi-bilitat i facilitat per poder anar a fires, conferències o mostres específiques del nostre ram», conclou l’Imma. En aquesta línia, considera adient la recuperació de la comissió pedagògica, que fa anys ja existia i estava formada per un re-presentant de cada ludoteca. Es trobaven cada dos mesos (aproximada-ment) i es marcava la temàtica sobre la qual calia parlar: «A partir de les co-missions es va pressionar per tenir el decret de ludoteques, una unificació de programacions i memòries, un projecte pedagògic, els reglaments de règim intern... Tot passa per tenir més contacte i trobades.»

Seguim la ruta. La Núria treballa a la ludoteca Sant Miquel d’Igualada. Es va inaugurar l’any 1986, de manera que, al llarg d’aquests 30 anys, la ludoteca ha anat canviant «tant en l’organització —torns, dies d’obertura, etc.— com en les activitats o els usuaris als quals s’adreça —edats dels infants, iniciar la

«La satisfacció final i l’engrescament són clau per encarar el futur.»

– 16 –


ludoteca familiar, el servei de préstec a les famílies usuàries, fer noves activi-tats per a les escoles, etc. Creiem que les ludoteques han de ser equipaments dinàmics i oberts als canvis».

El procés d’innovació li ha servit per compartir aquesta voluntat de canvi, de millora i de diàleg amb els professionals dels equipaments: «No es viu ni es veu com un procés imposat, sinó com un procés fet entre tots i per a tots. És una oportunitat de millora del servei de ludoteca, però alhora una oportuni-tat de replantejar-se què és la ludoteca i les feines i tasques de les educado-res especialitzades en el joc que hi ha a la Generalitat de Catalunya. Un repte a tots els nivells.»

«Ara bé, els canvis, tot i fer-se amb bona intenció, suposen un esforç i a vega-des poden generar por i desconfiança. A més a més, sovint —i més, potser, a l’Administració— els canvis són massa lents. Aquest fet fa que el procés s’allar-gui i no s’acabi de veure cap on es vol anar i que es pugui sentir una mena de desencís en certs moments», explica. Perquè això no passi, apunta possibles solucions: «Pel que fa a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya, caldria establir uns objectius clars i assumibles. I marcar també uns tempos. Pel que fa a les ludoteques en general, caldria vetllar per la millora de la qualitat dels es-pais i també dels professionals. Les persones haurien d’estar formades en el món de l’educació i del joc i tenir unes bones condicions laborals. Només d’aquesta manera es pot fer un treball de qualitat. Tenir en compte els moments de formació continuada i d’intercanvi de tots els educadors és bàsic. A més, cal fer cursos i trobades puntuals on es permeti tant la reflexió sobre la nostra feina com l’intercanvi d’experiències entre professionals», diu la Núria.

A Salt, hi trobem l’Helena, una de les cinc educadores socials que treballen a la ludoteca Les Bernardes. El seu espai té uns trets característics. El primer,

«Caldria establir uns objectius clars i assumibles. I marcar també uns tempos.»

– 17 –


l’atenció a la diversitat: «La població que atenem és d’infants que venen sols i de famílies. Pel que fa als infants que venen sols, podem dir que la proporció és d’un 70% d’origen familiar immigrant. Quant a les famílies que gaudeixen del programa familiar, la proporció és inversa, un 30% d’immigrants i un 70% d’autòctones.» Ofereixen préstec de joguines perquè els infants se les puguin endur a casa durant uns quants dies (han fet 1.033 préstecs l’any 2017), també reben visites d’escoles i fan activitats plàstiques perquè els infants ex-plorin la seva creativitat.

Les seves activitats tenen una vocació intergeneracional, però també intercul-tural: «Incloem a les nostres activitats diferents persones que no són infants. Per exemple, a vegades fem activitats amb gent gran, com jugar a petanca o a altres jocs. Així mateix, sovint també convidem persones d’altres cultures que ens ensenyen activitats o jocs interessants. Considerem que aquest tipus d’activitats són molt enriquidores per a tots els participants.»

Ludoteca Les Bernardes (Salt)

– 18 –


Han viscut amb intensitat aquest procés. Ara ho tenen clar: «Ens agradaria que tot el que vam tractar no fos inútil, com a vegades passa. Ens va agradar molt l’experiència i vam parlar de temes molt interessants i importants per a l’evolució de les nostres ludoteques. No obstant això, algunes de les propos-tes que van sorgir som conscients que resulten difícils d’aplicar a la pràctica.»

De cara al futur, hi ha molts reptes. En destaquen alguns com «la importància de compartir recursos». «Considerem molt interessants algunes propostes que s’estan portant a la pràctica, com ara el Catàleg d’experiències lúdiques (CEL) o el web de Ludoteques de Catalunya. Atès que a les ludoteques cons-tantment juguem a jocs de taula, fem tallers, dinamitzem jocs de grup, etc., ens semblaria molt interessant que totes compartíssim el que fem i poder re-comanar recursos perquè tothom que hi tingui interès els pugui conèixer.»

Afegeixen un nou punt de vista al debat: el d’escoltar i prioritzar la veu dels infants. «S’ha de facilitar que els infants i els joves també puguin participar en el procés d’innovació de les ludoteques tot explicant els seus interessos i necessitats.»

Capsa de recursos

Materials sensorials

Creació d’espais capaços d’acollir jocs, aprenentatges, creacions i emocions dels infants

Programes intergeneracionals

Programes interculturals

Ludoteca familiar

Catàleg d’experiències lúdiques (CEL)

Web de Ludoteques de Catalunya

http://www.ludoteques.cat/ca/

– 19 –


2.2 Què ens trobem a la resta de ludoteques acreditades?

«La invitació a participar en el procés d’innovació va ser tota una descober-ta d’un món en el qual tot just acabàvem d’aterrar. Veníem de les aules —som mestres—, i ja la primera trobada amb altres ludotecaris i ludotecàries ens va semblar inspiradora i engrescadora per continuar amb el nou pro-jecte que se’ns havia encarregat: tirar endavant la ludoteca de la Pobla de Segur», expliquen la Neus i la Montse, de la ludoteca Aixaldes.

En el seu cas ens trobem davant d’unes ludotecàries de nova generació que també han viscut aquest procés amb entusiasme: «A mesura que pas-saven les diferents trobades ens sentíem més fortes per tirar endavant i no-tàvem que comptàvem amb més suport. I després de la Jornada Ludos xxi, creiem que som capaces de saber exactament què volem per a la nostra ludoteca i què no volem. A més, respecte a la xarxa que es va crear, veiem molt necessari continuar en contacte i afavorir un treball en equip, cosa que seria un dels reptes de cara al futur», afegeixen.

La Neus i la Montse ho tenen clar: «Pensem que obrir les ludoteques a la societat i, més concretament, als barris i a les ciutats farà que aquest treball conjunt creixi. També una bona divulgació, tant de la feina feta com de la que encara queda per fer, és una gran ajuda per continuar endavant.»

Elles són les responsables d’una de les ludoteques acreditades que han participat en aquest procés d’innovació. També ho són la Mireia, l’Íngrid i la Patri, de la ludoteca Placeta del Pi, al barri Gòtic de Barcelona. Es trac-ta d’un equipament infantil de l’Ajuntament de Barcelona (districte de Ciu-tat Vella), però de gestió privada. Tots els serveis que ofereixen són gratu-ïts, atenen tot tipus d’infants i treballen en xarxa amb altres equipaments del barri.

«La invitació a aquest procés la vam viure amb il·lusió, amb motivació i amb moltes expectatives de millora. Per fi, algú es “recordava” de les ludote-ques i es volien canviar, millorar les coses. Durant les tres sessions que es van dinamitzar —diagnostiquem, somiem i mans a l’obra—, vam continuar tenint bones sensacions: s’afavoria que hi diguéssim la nostra i es van plantejar les dificultats que teníem i millores que necessitàvem (laborals,

– 20 –


infraestructures, de serveis, econòmiques...). A més, vam poder intercanvi-ar sensacions i idees amb la resta de ludoteques», recorden.

Un procés participatiu que també els ha servit per conèixer altres equipa-ments i les seves realitats «i veure que tots tenim moltes ganes de canviar i millorar els serveis. D’altra banda, som més conscients de les desigualtats ge-nerals (laborals, espais, pressupost...) entre les mateixes ludoteques de l’Ajuntament de Barcelona i entre les de l’Ajuntament i la Generalitat». Sobre el futur, ho tenen clar: «Després de les jornades, ens quedem amb la sensació de la necessitat de canvi i de millora, però creiem que aquest canvi necessita la voluntat de les administracions. Per millorar la situació veiem positiu que des de les administracions es valori la feina que es fa i s’ajudi a donar-hi visibi-litat. A més, cal trencar les desigualtats que hi ha entre equipaments. A partir d’ara esperem que tot el treball fet no quedi en un no-res: volem que es conti-nuï treballant per millorar», expliquen.

També a Barcelona descobrim la ludoteca La Guineu, de titularitat pública —de l’Ajuntament de Barcelona— i de gestió privada, i ubicada al barri de Pros-peritat, al districte de Nou Barris. Aquesta ludoteca va ser, ara fa 37 anys, la primera ludoteca pública de Catalunya i la segona de l’Estat espanyol. Actual-ment, la Marta és la coordinadora del servei d’una ludoteca que qualifica de dinàmica, comunitària i familiar: «Vaig rebre la invitació de participar en aquest procés amb gran alegria. Quan vaig entrar a treballar a la ludoteca, vaig estar investigant sobre aquest tipus de servei i vaig poder comprovar que en el seu moment van ser molt pioneres, que van existir associacions de ludoteques, com Atzar, i que fins i tot es feien trobades i conferències al vol-tant de la metodologia del joc», explica.

La Marta considera que les trobades i el procés han servit per fer pinya: «La sensació que tinc és que no estem sols. Coneixia l’existència de moltes al-tres ludoteques i havia pogut visitar-ne unes quantes, però mai ens havíem

«Cal trencar les desigualtats que existeixen entre equipa-ments.»

– 21 –


assegut a compartir experiències, dubtes i vivències. El resultat, per mi, va ser que no estàvem tan lluny les unes de les altres, i la sensació final va ser d’ale-gria de pensar tot el que ens quedava per caminar juntes. He pres conscièn-cia del fet que hi ha moltes ludoteques i que tenim un futur prometedor dins de la societat», explica.

El colofó de l’experiència va ser la Jornada Ludos xxi, que també ha servit per-què les ludoteques prenguin consciència d’on volen anar i on no. La Marta té clars diversos punts de cara al futur: «Tenim present que estem en la societat de l’era tecnològica i, per tant, les noves tecnologies aniran adquirint més prota-gonisme en tots els àmbits de la vida quotidiana, i la nostra tasca com a profes-sionals del joc i de la joguina és estar al corrent d’aquestes evolucions. Necessi-tem créixer paral·lelament dins la societat per poder donar resposta a les demandes actuals i futures des del nostre lloc.» És per això que les ludoteques del futur «han de ser espais de gran afluència i d’intercanvi de jocs i joguines, el nostre objectiu hauria de ser crear canals amb infants, famílies i comunitat per apropar més els jocs, i les possibilitats de jugar a tothom, però, sobretot, a aquelles famílies i poblacions que més ho necessiten», afegeix.

Seguim recorrent el mapa de ludoteques catalanes. En Joel treballa a la ludo-teca La Bordeta, de la Xarxa de Ludoteques de l’Ajuntament de Lleida. A la capital de Ponent hi ha una xarxa de cinc ludoteques municipals que funcio-nen molt connectades entre elles: «Tots som professionals de ludoteques o tècnics i, per ara, funcionem horitzontalment. A cada ludoteca n’hi ha 3 o 4, i tots estem al mateix nivell. Fem moltes coses, projectes que van de 0 a 12 anys, i d’altres directament a les escoles de la ciutat de Lleida, on fem tallers de jocs. Per exemple, de jocs d’altres cultures o de jocs de memòria. De tot el que està vinculat amb el joc a la ciutat de Lleida, ens n’encarreguem nosal-tres, fins i tot de la formació dels mestres», explica.

«Tot allò vinculat amb el joc a la ciutat de Lleida ho portem els ludotecaris, fins i tot les formacions a mestres.»

– 22 –


«Les ludoteques de Lleida cada cop tenen un públic més familiar i, en conse-qüència, nens més petits. El que sí que hem fet —una iniciativa nova d’aquest curs— és donar exclusivitat a nens sols entre 8 i 12 anys. Tan-quem la ludoteca els divendres de 18 a 19.15 h, i és exclusiva per a ells; és una experiència pilot i, de moment, ens ha funcionat molt bé. Tot i que el pú-blic potencial és de 0 a 12 anys, ens trobàvem que els nens de 8 a 12 gaire-bé no venien. L’experiència d’enguany ha estat aquesta i hem anomenat aquest grup ludocolla i, ara mateix estem contents», destaca en Joel. Una experiència nova que els dona bons resultats i que plasma la seva voluntat de canvi, d’adaptació i d’evolució.

Sobre el procés que han viscut el 2017, explica que en els 18 anys que fa que treballa a les ludoteques de Lleida, mai no havia participat en res de similar. La valoració és molt positiva, tot i que la visió de futur és més borrosa: «Si no hi ha una mica de suport al darrere i trobades cada sis mesos o cada any, és com-plicat. Tu treballes a la teva ludoteca, i sí que fas la teva xarxa, però és més complicat de canalitzar tot el que vam fer durant el procés. Aniria bé que hi ha-gués un acompanyament, perquè, si no, sempre estem enfeinats. Així, t’espa-viles i ho fas, però si no hi ha una cosa més dirigida, serà més complicat», ex-plica. I afegeix: «Ara faltaria una mica d’acompanyament o un sistema per trobar-nos, reunions de treball per parlar un dia dels nens de 0 a 3 anys, un dia dels preadolescents, un matí parlem d’això..., això seria realment útil, i jo podria explicar el que fem nosaltres i un altre el que fan ells. Seria necessari.»

L’Elisenda representa la ludoteca Els Tubs, al barri del Pedró de Cornellà. Està ubicada dins d’una entitat de lleure —els Centre d’Esplai Infantil i Ju-venil Mowgli— i és una ludoteca familiar. Tots els infants han d’anar-hi acompanyats d’un adult. D’aquesta manera, volen fomentar el joc de l’in-fant per mitjà del vincle familiar.

«La invitació a formar part del procés d’innovació de les ludoteques va ser una sorpresa, perquè nosaltres formem part d’altres xarxes, sobretot vincu-lades al món de l’esplai i del lleure, i no esperàvem que comptessin amb nosaltres. Ho vam encarar com una gran oportunitat per incrementar la nostra formació i la visibilitat de la tasca que es fa a les ludoteques, així com un impuls professional per tal de conèixer realitats diverses dins del mateix àmbit», explica l’Elisenda.

– 23 –


I del futur, què n’espera? «D’ara endavant, i amb tota la informació recopilada, així com amb el treball conjunt, caldria engegar un pla de millora constituït per objectius concrets i específics que caldria complir en un termini concret, fet que ajudaria a fer-ne una valoració, i acompanyar-los d’accions concretes per fer de forma conjunta com a professionals de les ludoteques o bé en l’àmbit local, dins de la nostra àrea d’actuació.»

Acabem el tour a la ludoteca Tot Joc, que depèn de l’Ajuntament de Vila-seca. La Mar és la coordinadora d’aquest centre públic destinat a tots els infants del municipi d’edats compreses entre 0 i 12 anys, on han d’anar acompanyats d’un adult. Fan tres tipus d’activitats: «l’espai lliure (una sala dividida per ra-cons on hi ha jocs de taula, joc simbòlic, peces de construcció, espai de pri-mera infància, racó d’expressió...), activitats dirigides (obertes a tot tipus d’usuaris i que es fan al voltant d’un centre d’interès) i tallers específics —im-partits per un professional de la matèria i adreçats a grups reduïts».

Tot Joc també ha participat en aquest procés d’innovació: «En el primer mo-ment que ens van convidar a formar part d’aquest projecte ho vaig veure amb bons ulls. És una forma de créixer, no solament com a persona sinó també com a centre. Poder compartir un espai amb altres persones que es dedi-quen al mateix que tu i que tenen les mateixes inquietuds. Ens ha agradat poder traslladar-nos a conèixer altres centres i fer que aquests altres cone-guessin el nostre. Ens ajuda en el fet que els altres professionals ens diguin què fem bé i què hem de millorar». La Mar s’ha quedat amb ganes de més i, sobretot, amb ganes de treballar en xarxa.

Per encarar el futur, creu que hi ha tres eixos bàsics que s’han de millorar: «El pressupost, mantenir els espais en condicions i la formació de les persones que estan al capdavant del centre. Hauríem de lluitar tots en aquesta direcció. Des dels que estem a sota de la piràmide fins als que hi ha més amunt. Una ludoteca no solament és un espai per jugar, és un espai pedagògic i de convi-vència. Si no es valoren aquests tres elements, no es dona realment el sentit al que són les ludoteques».

– 24 –


Capsa de recursos

Obrir la ludoteca a la societat i, més concretament, als barris

Donar exclusivitat a infants sols, d’entre 8 i 12 anys

Estar al corrent de les noves tecnologies

Projecte transmèdia Imagine Elephants, centrat en la importància del joc espontani

World Peace Game, experiència d’aprenentatge sobre

la pau, mitjançant un joc

La evaluación del impacto en la práctica (2011)

http://imaginelephants.com/es/

https://worldpeacegame.org/

http://siteresources.worldbank.org/INTHDOFFICE/Resources/IEP_SPANISH_FINAL_110628.pdf

– 25 –

Somiem el futur: com imaginem les ludoteques del s. xxi?

Oriol Ripoll: «Les ludoteques són un col·lectiu que té molt a dir i a aportar. Juntes, com a col·lectiu, poden tenir molta influència. Cal que es preguntin què volen arribar a ser.»

Imma Marín: «Plenes de famílies jugant, construint o personalitzant els seus propis jocs i joguines, o cercant consell. Amb una estreta relació amb les es-coles, que les entenen com un recurs més al seu abast. Amb un excel·lent servei de préstec que converteix els jocs i les joguines en un bé públic. Arrela-des al territori, participant activament en la vida lúdica i cultural. Me les imagi-no com a veritables centres de “cultura lúdica”.»

Mitjançant les paraules dels experts —Imma Marín i Oriol Ripoll—, fem una mi-rada crítica al present de les ludoteques, però també anem més enllà per re-flexionar, amb entusiasme i coneixement, sobre un altre futur per a les ludote-ques catalanes.

Oriol Ripoll

«Si en lloc d’anar cada ludoteca sola a picar la porta hi anés tot el col·lectiu, juntes tindrien una gran força.»

L’Oriol Ripoll s’ha encarregat de capitanejar aquest procés partici-patiu per als professionals de les ludoteques de la Generalitat de Catalunya. Amb ell parlem del que ha succeït el 2017, però també ens centrem en com caldria enfocar cap al futur aquest projecte.

3

– 26 –

3. Somiem el futur: com imaginem les ludoteques del s. xxi?

Quin va ser l’encàrrec que et van fer i per què creus que era necessari?

L’encàrrec era que s’havia de fer un procés d’innovació a les ludoteques. Des de la mateixa Generalitat van dir que «les persones que estem portant les lu-doteques no en sabem» i, per tant, tenim la ment oberta. La idea era la de fer un procés de seguiment de totes aquestes ludoteques catalanes que servís perquè realment repensessin com volien ser en el futur.

Si més no, jo vaig interpretar així l’encàrrec, i em va semblar que era un en-cert. No es tracta que jo digui com és la innovació, sinó de crear les condici-ons perquè ells, els professionals de les ludoteques de la Generalitat de Cata-lunya (en el meu cas), decideixin cap on volen innovar. Donar-los les eines.

Per això vaig plantejar unes sessions molt autoreflexives. Per pensar què estan fent, què creuen que han de millorar i quines són les necessitats cap on ells haurien d’intentar focalitzar-se.

I com van anar les sessions?

El procés va ser molt interessant. El primer dia vam parlar d’innovació. Tothom té al cap que hem de tirar parets a terra, que hem de posar tecnologia i fer

Oriol Ripoll capitenejant el procés d’innovació amb l’equip de ludotecaris i ludotecàries.

– 27 –


coses súper... I la segona cosa que tenen al cap és demanar coses. La meva feina va ser acompanyar-los molt i posar l’accent en el fet que la in-novació és una cosa que si creus que ha de dependre dels altres tens un problema, perquè no ho tindràs i, per tant, tindràs frustració, perquè el pressupost serà el que serà. La innovació no ve per la tecnologia, sinó que la tecnologia és la resposta a una pregunta. La innovació ve de nosaltres mateixos.

Quan vam acabar el procés teníem una llista d’accions concretes que es podi-en portar a terme perquè les posessin en l’ordre en què creien que calia abor-dar-les. I la primera que va sortir era que calia asseure’s i treballar conjunta-ment. I aquesta és una gran innovació, perquè ajudarà a renovar tota la resta!

Com ho van viure els ludotecaris i ludotecàries de la Generalitat?

Com que feia molts anys que no es trobaven, hi havia moltes reticències. «Mol-tes vegades ens han promès coses que no ha estat possible dur a terme», deien. Encara et dona més arguments per posar l’accent en el fet que la innova-ció no pot dependre del que diguin des de fora... la innovació no pot venir per aquí. Què podem fer en el nostre dia a dia per poder trans formar les coses?

El que dius té tot el sentit del món...

Hem de crear les condicions òptimes perquè la Generalitat ens doni suport. Però fem-ho fàcil. No tenim l’Administració en contra. Hem de fer propostes que l’Administració només hagi de dir: «D’acord, endavant, no és cap bogeria el que esteu proposant, no esteu proposant res complicat.» Ara la sort que tenen és que la gent que hi ha al davant té el cap ben moblat, però això pot canviar.

Totes les ludoteques de la Generalitat van participar en aquest procés?

Sí, la gent venia amb moltíssimes ganes d’aire fresc, de fer coses diferents.

L’excusa era la innovació, però, en realitat, amagava una voluntat de co-ordinació?

Vam enfocar-ho per aquí, però podria haver anat per una altra banda. Si ells haguessin dit que la innovació venia per mitjà de la tecnologia... De fet, les

– 28 –


conclusions a les quals ells van arribar són diferents del que jo crec que fa falta. Són coses diferents.

Per a mi, la innovació vindria donada per:

Reflexionar sobre què som avui;

Quin usuari tenim;

Quina resposta li hem de donar.

És la cosa més simple del món. I, a partir d’aquí, com que jo no estic sol per-què formo part d’una xarxa de ludoteques i podem compartir recursos i com-partir força... podríem anar plegats a buscar cada una de les empreses que estan fent jocs, per exemple. Les ludoteques tenen un potencial molt impor-tant: els usuaris. Les empreses els necessiten per testar jocs, per exemple. Si en lloc d’anar cada ludoteca sola a picar a la porta hi anés com a col·lectiu, juntes serien una gran força.

El primer dia vam fer una llista de coses prioritàries que pensava cada cen-tre, i el darrer dia aquestes coses que semblaven tan importants van quedar al final de tot.

Què creus que els cal?

Tenim poca cultura de crear prototipus. Per fer això cal començar amb una idea, un repte. Per exemple, podria ser: «I si féssim una tarda només amb ado-lescents?» Pensem com ho faríem, una proposta senzilla i curta. Si convé, por-tem algú que ens ajudi. No cal que fem una gran programació per a això, sinó que tinguem una acció «en construcció».

Després de fer-la, analitzem què funciona i què no. El que funciona ho re-petim, el que no funciona ho canviem a partir de les conclusions extre-tes. Això és el que hauran de treballar si realment volen tenir aquesta cultura d’innovació.

Pot funcionar en una ludoteca i en una altra no...

Ho pots anar descobrint. Les ludoteques tenen molt la sensació que fan un gran esforç per fer un canvi i que ha de durar. No es tracta de fer grans coses: es pot fer una cosa molt petiteta i potser funciona, i aleshores la comparteixes.

– 29 –


Comparteix idees i experiències amb altres ludoteques. Intentar fer el màxim perquè les coses que passin siguin diferents, es puguin experimentar.

Quina seria la millor manera de crear aquesta xarxa?

Això està en mans de les ludoteques i de l’Administració. Crear moments, punts de trobada perquè les ludoteques treballin en coses concretes, o crear una comissió, una intranet, trobades...

I si ara ens hem d’imaginar ludoteques d’aquí a 20 anys, com ho hem de fer?

Primer hem de pensar a quin públic ens volem adreçar. Moltes vegades les ludoteques s’adrecen al que tenen, no creen pel que tenen. Les ludoteques no s’han preguntat mai què volen ser. I el primer és saber què volen ser. I si el que volen ser és petita infància, què tinc? Potser tinc una gran part de matèria que no és d’infància, i li he de donar menys importància.

Sessió on van treballar ludoteques juntes amb l’ajuda de l’Oriol Ripoll

– 30 –


Si jo crec que tinc molt de petita infància i vull adreçar-me a adolescents, he de crear coses per a aquesta gent. Si entenem que la ludoteca és un servei cap a aquesta comunitat, tu has de crear propostes concretes per a aquesta comunitat concreta. Les ludoteques han d’anar per aquí.

I què més han de tenir present, les ludoteques actuals per al futur?

I la segona cosa és estar oberts, contínuament. Ser una esponja a tot tipus de jocs diferents. Es queden molt amb propostes de jocs simbòlics de tota la vida, que estan molt bé i que han de ser-hi, però passen per alt moltes coses. Actualment el concepte de joc s’ha ampliat, hem de crear jocs i ex-periències diferents...

En aquest sentit, penso que les ludoteques han de beure de molts tipus de joc i han de perdre la por. No l’usen per desconeixement (i perquè tradicionalment l’educació ha vist aquests jocs com de segona fila). Però els ludotecaris i les ludotecàries són grans especialistes en el joc.

De manera que estic segur que només els caldrà una petita empenta. Amb el seu bagatge, quan hagin pogut dedicar una estona a pensar-hi, a veure de quina manera es pot dinamitzar i s’hagin dedicat a mirar uns quants títols, segur que no trigarem a veure iniciatives molt interessants.

La tercera cosa: han de veure com poden implicar tota la gent del voltant per crear aquest catàleg contínuament, un catàleg molt ric i actualitzat. I tenir molt clar que ells, en el seu paper com a professionals, han de ser referents en el món del joc. No pot ser que quan vas a qualsevol jornada, no hi hagi cap ludo-tecari que presenti una ponència. Aquests professionals han de ser els pio-ners, els referents, els que aporten coses interessants.

El mateix que el dependent de la botiga de jocs, que considerem un expert...

El camí que han de seguir és creure-s’ho i formar-se molt.

Com les ludoteques poden introduir en el seu ADN la cultura del joc?

Posant-s’hi... Pots innovar fins a cert punt i en certes coses, però has d’estar al dia, has de tenir-ne ganes, nas, arriscar-te, buscar recursos... No pot ser que en cap de les ludoteques on he anat a parlar no hi hagi un club de rol. Hi hauria de ser. Es reuneixen a les botigues o als baixos fons. Hauries de tenir xavals de 10

– 31 –


anys jugant a rol, i després vindran a fer una altra cosa... Cal pensar coses amb el llenguatge i la tecnologia actuals. Per exemple, la comunitat de desenvolupa-dors amb Scratch o amb qualsevol altre llenguatge de programació, tot el món fem-ho (maker) hauria d’aparèixer dins les ludoteques. Hauria d’instal·lar-se la cultura de demanar a les famílies les tauletes que han quedat velles, però que tenen moltes aplicacions que encara poden servir.

Una altra cosa és que els professionals de les ludoteques haurien de conèi-xer les millors apps que hi ha a les botigues i que fossin els referents de les famílies en aquest tema.

Quin és el públic actual de les ludoteques?

És molt petit precisament per això, perquè els falta aquest pas d’anar a buscar aquest públic més jove. És una activitat com una extraescolar més a la qual els pares porten els fills i quan fan 8 anys, la deixen. Ofereix-los coses. I tot no és gran pressupost ni grans instal·lacions. Si tu tens la idea de joc, vull anar cap aquí i vull intentar fer això, endavant.

Aconseguir que els usuaris creixin amb tu...

Sessió on van treballar ludoteques juntes amb l’ajuda de l’Oriol Ripoll

– 32 –


Desenganxar-te del producte. Els jocs que tu tens són els que tu tens. I mai tindràs els mateixos jocs que tenen a casa. Fes que els de casa arribin a la ludoteca.

Imma Marín

«Aquest procés ha fet emergir els bons professionals que hi ha actualment en els equipaments.»

Imma Marín ha encapçalat aquest procés d’innovació. Ella i l’equip de la consultora Marinva s’han encarregat de guiar la resta de ludo-teques acreditades repartides per tot Catalunya. L’avala la seva trajectòria professional, que actualment l’ha portat a presidir l’Asso-ciació IPA a l’Estat espanyol (Associació Internacional per al Dret dels Nens i Nenes a Jugar).

Vas ser fundadora, juntament amb altres professionals, d’Atzar (l’Associ-ació de Ludotecaris, Ludotecàries i Ludoteques de Catalunya). Després d’uns anys de parèntesi, reprens el teu contacte amb les ludoteques arran d’aquest projecte. Amb quin panorama t’has trobat?

La veritat és que m’he trobat un nivell d’energia que ha estat una meravellosa sorpresa. El meu compromís amb les ludoteques va començar l’any 1982 al barri de Bellvitge. Més tard, el 1992, assumint la presidència de l’Associació de Ludoteques, i des de l’any 2000 fins al 2013, gestionant diverses ludote-ques a Barcelona i assessorant-ne d’altres. Tanmateix, ara feia uns quants anys que estava més desconnectada. La meva intuïció em deia que les ludo-teques de la Generalitat feien el seu camí, les ludoteques de Barcelona anà-vem fent segons cada districte i empresa gestora, i de la resta, no m’atrevia a dir res, perquè no ho coneixia prou. Així, doncs, la primera impressió quan em demanen reprendre el tema i començo a recórrer Catalunya, és que l’essèn-cia segueix i que l’empenta i el compromís dels ludotecaris i ludotecàries no s’ha aturat mai.

– 33 –


Les ludoteques han sobreviscut!

El Decret exigeix a les ludoteques que es volen acreditar una sèrie de con-dicions —pel que fa a projecte educatiu i de formació dels professionals, però també en l’àmbit arquitectònic i de recursos. Si a això li sumem la crisi que vam patir a partir del 2008, entendrem que no tothom pogués complir les condicions i que algunes ludoteques decidissin tancar. Però aquesta no va ser l’única raó del descens del nombre de ludoteques. S’hi va sumar una altra raó molt impor-tant, i és que un nombre important de guarderies que estaven funcionant sota el nom de ludoteques i, per tant, acollien durant tot el dia infants menors de quatre anys sense acompanyament adult, tanquessin o canviessin de nom. En aquest sentit, el Decret va aclarir el panorama i amb això complia una de les seves raons de ser.

Ganes de canvi?

Moltíssimes. Bàsicament en dues direccions. La primera, fer xarxa, comuni-car-se, treballar en col·laboració, aprendre els uns dels altres. La segona,

Imma Marín encapçalant una de les jornades del procés de participació

– 34 –


actualitzar-se, respondre més i millor a les necessitats dels infants d’avui i de demà, i aconseguir ser veritables referents per a les famílies. Això ho han manifestat totes les ludoteques que hi han participat. Cada una amb les seves paraules i a la seva manera, però ha estat un clam col·lectiu. I s’entén: són ludoteques allunyades físicament les unes de les altres, llevat de la xarxa de Lleida i de les xarxes per districtes a la ciutat de Barcelona.

Només tenen en comú el nom que els va donar el Decret?

No, i tant que no! El comú denominador de totes elles és el joc. Totes basen les seves propostes educatives en el fet de jugar i, per tant, el seu principal re-curs són els jocs i les joguines, seleccionats amb criteris lúdics i educa-tius. L’edat dels infants als quals s’adrecen també és una característica co-muna, la majoria ofereixen serveis entre els 4 i els 10-12 anys, i moltes amb serveis per als més menuts, acompanyats d’un adult. L’altre element en comú és el tipus de formació dels professionals, sempre dins els àmbits educatiu i social, tal com requereix el Decret.

Tanmateix, les ludoteques no tenen una missió comuna definida. És més, a hores d’ara, quan diem ludoteca, no podem estar segurs de què està imagi-nant l’altre. M’explico. Si diem biblioteca, tothom té clar a què ens referim. Sabem què és una biblioteca i ens en podem fer una imatge relativament compartida. Pot haver-hi debat sobre quin paper hauran de tenir al s. xxi: si han de prioritzar la difusió o animar a la lectura, per exemple. Però el marc el tenim clar. En canvi, quan parlem de ludoteca això encara no passa. El seu rol com a equipament dins un territori no està consolidat. Hi ha famílies que con-fonen una ludoteca amb un chiquipark o amb un espai amb jocs dins d’un centre comercial o amb l’àrea de servei d’una autopista. Tota aquesta confu-sió fa encara més necessari que tant els professionals que hi treballen com les institucions promotores de les ludoteques (ajuntaments, associacions, di-putacions, etc.) reflexionin i aprofundeixen sobre la missió i el rol de les ludo-teques com a espais afavoridors dels drets dels infants al joc i a l’esbarjo.

Dificultats en comú?

Potser una de les principals, llevat de l’absència de xarxa, és precisament la manca d’una formació específica com a facilitadors de joc. Una formació

– 35 –


d’aquestes característiques contribuiria a la millora de la qualitat del servei, al creixement professional dels ludotecaris i al seu reconeixement social.

Una altra dificultat manifestada que jo destacaria va ser el fet d’arribar als in-fants d’entre 9 i 12 anys, que comencen a percebre el joc com de «petits» i en els quals la càrrega de deures es fa cada cop més important, juntament amb un increment de l’oferta d’activitats esportives i de tota mena, percebudes com a més «útils» per a les famílies. És cert que, a hores d’ara, les ludoteques no saben com fer front a aquest repte amb una oferta realment atractiva, a pesar de l’increment de recursos lúdics per a aquestes edats: jocs de taula, robòtica, activitats maker, etc.

Si vas a una ludoteca avui dia, què t’hi trobes?

Majoritàriament trobarem infants entre els 4 i els 8 anys jugant a jocs simbò-lics: cuinetes, botigues, disfresses, nines i ninots per vestir i passejar. Algunes amb espais molt sofisticats, com ara una pizzeria, una perruqueria amb asse-cadors i rentacaps inclosos, un espai per a actuacions improvisades... En ge-neral, els espais de joc de «fer com si» estan molt cuidats i fan venir ganes de posar-s’hi a jugar.

També trobarem espais de joc per a infants més menuts, amb jocs psicomo-trius i jocs simbòlics més senzills adaptats a les seves edats. En aquest espai, hi trobarem també pares i mares i fins i tot avis i cangurs compartint el joc amb els infants. Altres potser estan asseguts mirant algun llibre sobre joc o fotogra-fiant la cartellera amb les propostes que han seleccionat els ludotecaris per fer en família.

Els espais de jocs de taula, llevat d’algunes excepcions, solen ser més min-sos, amb una oferta no sempre gaire àmplia i actualitzada. I, per acabar, l’es-pai de taller on els infants fan activitats manuals.

Potser, amb una mirada crítica, diria que si anem a una ludoteca avui, la seva distribució i proposta lúdica està, massa sovint, més situada al s. xx, que no pas amb una mirada de futur. Propostes més agosarades, com ara la robòti-ca educativa, tallers inspirats en iniciatives makers o alternatives als video-jocs bèl·lics, que sovint els prenen massa temps als nostres infants i joves, tenen encara poca presència a les nostres ludoteques. En aquest sentit,

– 36 –


aquest procés d’innovació pot servir de revulsiu i afavorir l’obertura de marcs mentals dels professionals, les institucions titulars i les famílies, ens pot plantejar preguntes que obrin nous camins i provoquin il·lusió per a un futur ambiciós pel que fa a desenvolupar la capacitat lúdica dels infants i del seu entorn familiar.

Com ens imaginem les ludoteques del s. xxi?

A mi m’agrada imaginar-les plenes de vida. Vida lúdica amb majúscules. Imagino que no concebem un barri sense ludoteca. Amb la mateixa presèn-cia que les biblioteques, per exemple. Espais oberts als infants i a les seves famílies, però també als adolescents i als joves, on s’hi participa activament i no només s’utilitzen. Amb activitats de matí per a les escoles, que tenen en les ludoteques un referent i un recurs, a les tardes per a la canalla i als ves-pres per a joves i adults. Un lloc on els caps de setmana s’hi va a jugar en família i s’organitzen partides, tornejos, presentacions. Imagino que els fa-bricants s’esforcen perquè els seus jocs arribin a les ludoteques perquè ser en una ludoteca és signe de qualitat.

Les ludoteques han de ser els espais d’activitat lúdica per excel·lència on el joc lliure es pugui donar amb la màxima esplendor. Això vol dir que són espais rics en recursos perquè les persones que hi participen puguin triar a què volen jugar, com s’hi juga, quan i quanta estona, i amb qui ju-guen. La riquesa de varietats de materials i activitats que els professionals ofereixin han de ser els garants que el joc pugui ser realment lliure. Quan les ludoteques parlen de joc lliure, estan parlant d’aquesta varietat i diver-sitat de jocs i d’oferta lúdica. No hem d’oblidar que l’específic d’una ludo-teca és el joc lliure, sense finalitat ni funció específica, sinó pel pur plaer de jugar, d’experimentar, de descobrir, de compartir, de superar-se, etc. En aquest sentit, igual que les biblioteques tenen les últimes publicacions i estan al dia de tot el que apareix, nosaltres hem de tenir els darrers jocs i saber com s’hi juga i poder aconsellar les famílies: jocs amb una narrativa o més abstractes, de partides llargues o curtes, de rapidesa o d’estratègia per jugar amb dos, quatre o dotze jugadors, etc., per fomentar així el prés-tec i, en definitiva, el gust pel joc i la socialització dels jocs i de les jo-guines.

– 37 –


El fet de poder tenir una bona xarxa de ludoteques per tot el país pot afavorir la compartició de jocs i de joguines més específics o cars entre nosaltres, de manera que una setmana o un mes poden estar en un districte o en una po-blació i un altre mes en un altre, i així podem donar un servei de gran qualitat als ciutadans.

Per acabar, les imagino també oferint noves activitats en sintonia amb les pos-sibilitats que ens brinda la tecnologia actual: robòtica educativa, participant en campionats com la First Lego League o d’altres, iniciatives fem-ho (makers) com la de Soko Kids de construcció o personalització de jocs amb impressores 3D i materials més enllà del «rebuig domèstic», que obren les portes a l’ús crític i creatiu de la tecnologia per tal de mantenir-nos enllaçats amb els canvis del món a través del joc. Els videojocs i aplicacions ben se-leccionats, amb alternatives desconegudes per als infants, formaran part de l’oferta de possibilitats que ens brindaran les ludoteques.

I no hi haurà ludoteca sense un espai exterior. Ja sigui una terrassa o tot un parc. El joc a l’aire lliure és de vital importància per al creixement saludable dels infants i possibilita un repertori lúdic molt ric.

Donant veu a les ludotecàries i ludotecaris durant el procés de participació

– 38 –


I si ens posem a somiar... quin rol haurien de tenir les ludoteques?

Les imagino com a centres de cultura lúdica que tenen com a missió aplicar tècniques i recursos per recuperar la capacitat de jugar de la societat, co-mençant pels infants i les seves famílies, seguint per les escoles i la vida del territori on tenen influència. Recuperar i entrenar la capacitat de jugar, desen-volupar l’actitud lúdica de les persones, això es fa jugant. Jugant amb jocs i joguines, amb objectes que convertim en joguines efímeres, propiciant un tractament no convencional dels objectes a l’abast, i també de les idees. D’ai-xò en diem creativitat, però també llibertat, marge d’error, goig, admiració, be-llesa... qualitats, totes elles, de l’actitud lúdica.

En aquest sentit, imagino les ludoteques amb un paper destacat en el concepte de ciutat educadora. No puc entendre una ciutat educadora que no jugui, una ciutat alegre, amb sentit de l’humor, on el joc és present al carrer, als parcs, a les places, a l’escola i, per descomptat, a les ludoteques. Un país que mira l’in-fant ha de ser un país lúdic, perquè el joc és la cultura de l’infant. En aquest sen-tit, les ludoteques poden ser impulsores i garants d’aquesta ludicitat, en definiti-va, del dret dels infants al joc. Imagino les ludoteques amb capacitat per impulsar festivals de joc, com el de Tona, el de Granollers, el del Pirineu o el Dau de Barcelona, referents en cada territori de tot el que signifiqui joc.

Un altre rol pot venir donat per la seva mateixa activitat: joc, joguines, infants, adolescents, famílies jugant en un ambient de llibertat. Aquesta combinació pot resultar molt atractiva per als grups d’investigació que volen saber més del joc i per als infants. Acords amb universitats podrien afavorir l’avenç en l’estudi d’evidències sobre els beneficis del joc. I també els fabricants de jocs i de joguines poden tenir en el coneixement i l’experiència de les ludoteques uns bons aliats per millorar la qualitat dels seus productes. En ambdós aspec-tes, les ludoteques poden tenir un rol molt positiu per a l’enriquiment de conei-xements i la millora dels jocs i joguines que arriben a mans dels infants.

Epicentres del joc a dins de les ciutats...

Exacte, com a Lleida, on les ludoteques són les organitzadores de l’esdeveni-ment lúdic dirigit a famílies més important de la ciutat i que, aquest any, cele-bra el seu desè aniversari: el Lleida Juga. En aquest sentit, ciutats com Barce-lona estan fent una clara aposta per ser reconegudes com a ciutat jugable.

– 39 –


Aquest és el nom que l’Ajuntament de Barcelona ha donat al seu projecte per tal de promoure el joc a tota la ciutat, i així, dona una nova visió del joc a l’es-pai públic, l’afavoreix i en reconeix la importància social. Els festivals de jocs de taula, com el Dau, també són epicentres de joc així com altres iniciatives més dirigides al món adult, com els jocs d’escapada en viu o escape rooms. És realment sorprenent saber que Barcelona és la ciutat europea amb més escape rooms. Fins i tot ha aparegut un tipus de turisme que ve a fer aquests jocs d’escapada a la ciutat. Sens dubte, les ciutats volen jugar i les ludote-ques poden tenir molt per aportar aquí.

Però també epicentres de petit format. És a dir, imaginem que quan es trenca una joguina o es perd una peça d’un joc de taula, puc anar a la ludoteca del barri a arreglar-la o a fabricar-me aquella peça. Allà trobo martells, fustes, car-trons, impressores 3D, i algú que m’ajuda i m’ensenya. O potser vaig amb la mare perquè allí trobo materials que a casa no tinc. M’imagino vida pels qua-tre costats. I vida molt a partir de les necessitats i dels interessos dels infants i les famílies que venen. I no tant oferir una programació, a la qual si vols, t’hi apuntes.

Sembla que socialment els jocs de taula s’han posat de moda, no?

L’afició als jocs de taula està creixent, sens dubte. Per fi la influència d’Alema-nya i de França està arribant al nostre país. Cada cop hi ha més festivals de jocs de taula, els catàlegs de les editorials creixen, cada cop s’obren més botigues especialitzades i cada cop es van descobrint més autors i més bons autors, més jocs i més bons jocs. Fa uns anys pràcticament ningú sabia què era l’Spiel des Jahres, ara ens trobem aficionats als jocs de taula que van cercant el joc premiat de l’any i el col·leccionen com una aposta se-gura. Aquest premi és el més prestigiós del món i cada any són més els jocs que s’hi presenten i més les persones que el segueixen. Els jocs de taula estan tenint el reconeixement que es mereixen. En això, també hi han contri-buït força els avenços de la neuroeducació, que expliquen cada cop millor els beneficis d’aquests jocs en el desenvolupament cognitiu, afectiu i social de la persona.

Aquest boom dels jocs de taula obre una molt bona possibilitat a les ludote-ques perquè els permet augmentar el seu atractiu per al públic preadoles-

– 40 –


cent, adolescent, jove i adult. Ara mateix, les ludoteques que han fet una aposta per ampliar el seu repertori de jocs de taula són molt més capaces d’atreure infants de més de 10 anys, mentre que les que s’han centrat en el joc simbòlic, lògicament, tenen més dificultats.

És cert, però, que oferir jocs de taula en una ludoteca requereix un alt nivell d’especialització, no només per la selecció dels jocs, sinó per la seva classifi-cació i aprenentatge. En aquest sentit, m’imagino una ludoteca central, igual que hi ha una biblioteca central, que sigui un centre de cultura lúdica on hi hagi tots els jocs, amb bibliografia, a més de tot el que puguis imaginar sobre el joc en el camp antropològic, social...

Una gran ludoteca com a punt de referència per a totes...

Es dona per sabut que la biblioteca és el lloc dels llibres i que els llibres són cultura. En canvi, això amb els jocs no passa. La biblioteca central s’encarre-ga de classificar els llibres que li van arribant i també sovint de fer-ne les res-senyes. T’imagines una casa de la cultura lúdica, referent i far per a totes? Segur que accions com aquesta ens ajudarien a fer pedagogia social difonent la importància i els beneficis del joc al llarg de tota la vida de la persona. Les ludoteques poden ser agents de difusió i de canvi en la cultura lúdica del país, aportant informació, formació i, sobretot, actitud lúdica a les famílies, les escoles, les empreses...

Quins referents internacionals caldria tenir presents?

França pot inspirar-nos molt. Ens porten molt avantatge i fixant-nos-hi podem avançar de pressa i donar valor a les nostres particularitats i capacitat d’inno-vació. França té una xarxa de ludoteques de 1.500 equipaments públics i as-sociatius, coordinats per les diferents administracions i per una associació de ludoteques forta i ben organitzada. No es concep un poble o un barri sense la seva biblioteca i la seva ludoteca. Hi ha una formació universitària per a ludo-tecaris, de manera que hi ha molts ludotecaris de 50-60 anys que han viscut tota la seva vida professional en una ludoteca. Que se senten ludotecaris. Són espais on el préstec de joguines i els jocs de taula tenen una gran presència i, per tant, són espais on no només hi van els nens o les famílies amb nens pe-tits; tota la població s’hi sent atreta. La seva relació i implicació amb els festi-

– 41 –


vals de joc locals és molt alta, i això els dona una gran presència en el territori. Seria un país en el qual emmirallar-nos en moltes coses.

Alemanya és pionera en el corrent de jocs de taula, no tant en ludoteques. I a Anglaterra han treballat molt bé el joc en infants amb discapacitats, tant físi-ques com mentals.

Quan neix el concepte de ludoteca ho fa amb les biblioteques com a referents d’èxit. Inspirat en l’ús social del llibre i en la difusió de la lectura, es vol afavorir la socialització de la joguina i la promoció del joc entre tota la canalla. No obli-dem que això passa influïts per la Declaració dels Drets de l’Infant l’any 1959. La idea era, doncs, fer arribar els jocs a com més gent millor, i sobretot a la ca-nalla més desafavorida. Els països anglosaxons, després de la Segona Guer-ra Mundial, amb molts orfes i mutilats, posen l’accent a garantir el joc als in-fants amb dificultats físiques perquè en gaudeixin. Altres països, com França o Itàlia, es concentren en els infants en risc de les classes més desafavorides.

I, amb tot aquest coneixement, ara toca pensar en el futur de les nostres ludo-teques. Sense treball en equip aquest procés és viable?

És molt difícil, segur. Sens dubte, la innovació va lligada a la creativitat, però també a la capacitat de crear sinergies. Les ludoteques han de treballar en equip, dins mateix de les ludoteques, però sobretot fent xarxa amb altres. El món actual és un món col·laboratiu. Parlem d’economia col·laborativa a la societat, de grups cooperatius a l’escola... Si volem progressar, la clau està en la cooperació i la innovació per fer front, de la millor manera possible, a les necessitats de la societat. En aquest cas, les necessitats de jocs, de joguines i d’aprenentatges lúdics.

Sens dubte, això requereix una aposta per part dels responsables de les ludo-teques. Per fer xarxa, cal reservar espais i temps, i en aquests moments no totes les ludoteques el tenen. Però també cal una aposta dels mateixos ludo-tecaris per optimitzar aquests temps i aquests espais i prioritzar el fet de com-partir coneixement, recursos, il·lusions i somnis, per crear coses noves en be-nefici de tots. Sens dubte, aquest camí afavorirà encara més el sentiment vocacional dels ludotecaris i el seu compromís amb les possibilitats educati-ves del joc. El joc com a element disruptiu en l’educació i en la transformació de les persones i famílies.

– 42 –


Cal més estona de preparació...

En moltes ludoteques, sí. Sembla que, per afavorir el joc lliure dels infants, no calen preparatius. Tothom té clar que el mestre ha de preparar la classe i que això requereix un temps. Però no sempre tenim present que, encara que el ludotecari no hagi de preparar «didàctiques» ni «avaluacions numèri-ques», la seva tasca educativa també requereix una preparació molt curo-sa. Cal seleccionar les joguines, analitzar-les i classificar-les (com un llibre en una biblioteca), imaginar-les i col·locar-les en una metòdica disposició de l’espai. Pensem que l’espai convida a jugar o no, afavoreix un joc més barroer i agressiu o més relaxat i profund... Pel que fa als jocs de taula, cal aprendre-hi a jugar i preparar com s’explicaran les regles del joc. Cal man-tenir les joguines netes i en bon estat. Cal preparar les activitats que propo-sarem, els materials que posarem a disposició dels nens. Cal observar els infants per veure què hem de millorar, com es pot enriquir el seu joc... Evi-dentment, el temps d’intervenció és el més important, però perquè aquest temps flueixi, cal temps per preparar i per fer treball en equip.

Una feina que no es fa sola.

Jo entenc que una de les reflexions profundes que ha de fer la ludoteca és definir la seva missió. Perquè si la seva missió és oferir un lloc per anar-hi a jugar, fàcilment les famílies poden viure-les com a espais de «guarderia». I si posem l’accent en les joguines... la visió de les famílies és «però si en tenen massa, de joguines!» Si bé és cert que les ludoteques s’esforcen a oferir una selecció de joguines de qualitat que, sovint, són joguines cares que no estan ni de bon tros a totes les llars, o quantitat de joguines, per exemple de jocs de construcció tipus Lego, que tampoc podem tenir a les cases, o joguines de grans dimensions, no sempre ho sabem comunicar amb prou claredat i con-tundència, i aquest missatge no arriba prou a les famílies.

Però, i si a més de trobar el temps i les eines per comunicar millor aquests mis-satges a les famílies, ens centrem a «aplicar tècniques i recursos per recuperar la capacitat de jugar»? Llavors, la mirada s’amplia i la missió es converteix en una cosa gairebé èpica, molt més transcendental. Així cal que posem en marxa un pla d’acció per aconseguir-ho i preveure com es poden mesurar resultats i im-pactes: com sabrem si aquests jocs que oferim, aquestes activitats que pro-

– 43 –


posem... estan influint positivament en els valors, el creixement i estan engran-dint la seva capacitat lúdica?

Coneixent totes les limitacions actuals, no hem de tenir por de la tecnologia?

És clar que no. La tecnologia forma part del repertori lúdic de l’infant. La té constantment al seu abast, però això no significa que sàpiga regular-la i utilitzar-la de manera saludable. Conèixer nous videojocs i noves aplicaci-ons de les que no es posen tant de moda. Afavorir-ne no l’ús, sinó la crea-ció. Obrir la mirada i, en parlar de tecnologia, no pensar només en vídeo-jocs o en realitat augmentada en solitari i de manera individual. Imaginem robòtica, impressores 3D, anar a caçar Pokémons pel barri, muntar un re-corregut de geocerca (geocaching) per les àrees del joc del barri... Això també és tecnologia.

I sobre els vincles entre les ludoteques i les escoles?

Les escoles tindran, en un futur no gaire llunyà, petites ludoteques, igual que ja tenen la seva pròpia biblioteca. La ludoteca escolar o la ludoteca d’aula formarà part del paisatge escolar.

Tanmateix, la referència serà la ludoteca del barri, perquè allí hi ha els pro-fessionals que podran orientar el mestre, ajudar-lo a organitzar la setmana dels jocs matemàtics o a fer una selecció de jocs i llenguatge per a la classe de tercer. Els ludotecaris orientaran, organitzaran activitats a la mateixa lu-doteca o deixaran jocs i joguines en préstec per endur-se-les a l’escola. Els mestres recomanaran als infants que vagin a la ludoteca a jugar o que de-manin un joc o un altre pel cap de setmana.

De fet, el ludotecari és una persona de referència que sap els darrers jocs que han sortit, que sap fer les preguntes a aquella criatura per saber què li fa falta, que sap acompanyar-te a tu com a pare o com a mare i estar al costat dels teus fills i sap com desenvolupar la capacitat lúdica del teu fill. Un profes-sional de cap a peus. És un recurs per a les escoles, per a les famílies, per als adolescents. A més, no és una persona en solitari, és un equip.

– 44 –


I d’ara endavant?

Molta feina i il·lusió! I la necessitat de sintonitzar tres col·lectius: Generalitat de Catalunya, com a responsable de l’acreditació; ludotecaris, com a professio-nals implicats, i ajuntaments, ja que són els titulars més nombrosos dins del col·lectiu i amb més capacitat de decisió.

El primer pas s’ha fet aquest 2017: crear un espai on les ludoteques acredita-des es puguin conèixer, trobar-se i compartir. Penso que això ja és un pas previ gegant molt necessari i bo. En aquest sentit, la tecnologia ja ens ha aju-dat i ens ajudarà encara més.

Està previst posar en marxa un espai web (www.ludoteques.cat), on no només es donaran a conèixer i es posaran en valor les ludoteques acreditades, sinó que, en un espai privat, les ludoteques acreditades podran fer xarxa, compartir informació i dur a terme iniciatives de ma-nera col·laborativa.

Una altra acció ja experimentada és l’organització de la Jornada Ludos xxi, que s’ha previst que se celebri anualment.

També caldrà revisar la manera com es manté l’acreditació i els incentius per tal de motivar les ludoteques a acreditar-se. Ara mateix, no està previst cada quant es fa l’acreditació i com es renova. No tots els ajuntaments coneixen la necessitat d’acreditar-se, ni s’han previst els avantatges de fer-ho. Tot el que he dit fins ara recau en la casella de la Generalitat. Li pertoca, perquè és qui té la responsabilitat i pot habilitar les eines per fer-ho.

En la idea d’Educació 360, escola i ludoteca es retroalimentaran en benefici de l’educació dels infants i de les seves famílies.

http://www.ludoteques.cat/ca/

– 45 –


Però, a la casella de les ludoteques, també hi ha molta feina a fer. Moltes de les idees i propostes que han sorgit en el procés, com redissenyar espais o redefinir tipus d’activitats, ja poden posar-se en marxa amb la sola iniciativa i voluntat dels ludotecaris. N’hi ha d’altres que requereixen més temps i més energia, com per exemple, fer xarxa. Tindrem el canal a través del web, però llavors caldrà la iniciativa dels ludotecaris per compartir, proposar, li-derar, fer... Altres idees damunt de la taula, com una associació o un col·legi professional, també estan en mans de la voluntat del col·lectiu professional.

Hi ha un tercer agent, els ajuntaments, i concretament els tècnics municipals responsables d’aquests equipaments. A ells també els hem d’involucrar en la partida i obrir-los la mirada a les possibilitats de la ludoteca perquè siguin sensibles a les seves necessitats i apostin de manera clara per aquest ser-vei. M’encantaria aconseguir que a la Jornada Ludos xxi de l’any 2018 vin-guessin molts responsables municipals, que veiessin què es fa en altres po-bles, en altres llocs del món, i elevessin les ambicions col·lectives.

En definitiva, els uns i els altres han de posar-se en mode «joc». Jugar obliga la persona a sortir de la seva zona de confort. Obliga a recuperar la part d’infant, que viu la incertesa com a sorpresa, que es deixa portar per la curiositat, que assumeix el repte i s’arrisca. I, per tant, demana molta seguretat i confiança, sentit de l’humor per riure’s d’un mateix, ac-ceptar l’error com a part de la vida i no com un fracàs, sinó com un repte personal, que encoratja a tornar-ho a intentar. No estem tan acostumats a tot això. Per sort, cada cop més ens anem obrint a aquesta mirada i ac-ceptant el repte.

– 46 –

Comença la partida!Tot seguit, mostrem algunes de les experiències que han enriquit aquest pro-cés. Donem la paraula a quatre dels experts que, durant la Jornada Ludos xxi, van compartir les seves experiències en aquest procés participatiu per enri-quir-lo encara més.

«El joc, trampolí al coneixement», per la doctora Rosa Casafont.

«El potencial del joc en entorns sociocomunitaris. Juguem a compren-dre’ls / a comprendre’ns», per Núria Guzmán.

«Mestro/maker: experiències pedagògiques fetes al Fab Lab», per Mari-ona A. Ciller, de Sokotech.

«Innovació i jocs. Una relació en dos sentits», per Oriol Ripoll.

4.1 El joc, trampolí cap al coneixement

Per la Dra. Rosa Casafont i Vilar, especialista en neurociències

A la conferència «El joc, trampolí al coneixement», que vaig impartir a la Jor-nada Ludos xxi el 2017, vàrem exposar inicialment fonaments des de la neuro-ciència per després poder entendre l’efecte que el joc té en el nostre cervell i en les nostres capacitats.

Per tant, vam parlar de neurociència aplicada i vam revisar, des d’aquesta disciplina, les característiques, estructures i capacitats de la nostra essència, que suposen una oportunitat per a nosaltres.

4

– 47 –

4. Comença la partida!

És importantíssim adonar-nos que, en la nostra arribada al món, som éssers socials abans que individuals i, tot i ser primer socials que individuals, som únics. Cada ment és exclusiva i intransferible, i s’expressa a través del cos i del cervell. És més complex l’estudi de la ment que l’estudi del cervell, perquè és un òrgan, una estructura «local» de més fàcil exploració, tot i que es defi-neix com l’òrgan més complex que existeix.

Una característica molt important de l’ésser humà que s’ha de tenir present és la capacitat plàstica d’algunes de les nostres estructures cerebrals. Què vol dir això? Que tant si volem com si no, cada experiència canvia les xarxes que creen pensaments, sentiments i comportaments. I si ens entrenem, consoli-dem aquests circuits neuronals que poden ser de capacitat o d’incapacitat.

La Dra. Rosa Casafont a la conferència «El joc, trampolí al coneixement» a la Jornada Ludos xxi

«El joc és emoció. Estar exposats a un ambient estressant o a un ambient juganer canvia radicalment la disposició que tenim per incorporar coneixements.»

– 48 –


Una altra característica importantíssima de l’ésser humà és com aprenem des de menuts. Des dels primers mesos de vida ja ho fem per imitació, per atenció compartida i per empatia. Què vol dir això? Que en la nostra relació social, té molta més força l’exemple que les regles. Aprenem dels nostres referents hu-mans a través del seu comportament i així anem creant, al llarg del nostre desenvolupament, vincles ideomotors. Un vincle ideomotor és una memòria associativa entre la idea (pensament, creença) i el gest.

Més enllà d’aquesta forma d’aprendre, durant la conferència també vam des-cobrir l’efecte del pensament en les nostres estructures físiques i mentals, se-gons si el generem adaptatiu o desadaptatiu.

Què és pensar, què és sentir i què és emocionar-se? Quina és la importància que les emocions i el joc tenen en el procés d’aprenentatge? El joc és emoció. Estar exposats a un ambient estressant o a un ambient juganer canvia radical-ment la disposició que tenim per incorporar coneixements.

Partint d’aquesta revisió prèvia, podem entendre per què el joc és tan impor-tant en la nostra vida. Tenim una predisposició innata a aprendre per mitjà del joc. És una forma natural, és un procés d’aprenentatge per al qual venim pre-parats des del disc dur. Durant tota la nostra vida estem preparats per apren-dre jugant. I quan juguem, pensem, sentim i ens comportem, que són els tres àmbits que té qualsevol vivència.

4.1.1 El plaer de jugar

Com dèiem, tenim una predisposició innata a experimentar mitjançant el joc. A viure per mitjà del joc. És una forma natural i entrem en un procés d’apre-nentatge que ens pot acompanyar tota la vida. Per què ens passa això? Per-què qualsevol estímul ens desperta la curiositat i l’interès, que és una emoció (de les primeres) que tenim quan sortim al món. L’interès ens dirigeix l’atenció cap a l’activitat lúdica. I això genera plaer i alhora aquest plaer té dos efectes: d’una banda, consolidar un aprenentatge i, de l’altra, emmagatzema allò que hem viscut en la memòria. Per tant, incorporem coneixement.

El plaer que sentim jugant ens motiva a repetir l’experiència, tant si és consci-ent com inconscient. En les primeres etapes de la vida, el plaer no és consci-ent, però, de manera inconscient, tenim tendència a repetir-ho. En canvi, no

– 49 –


tenim una tendència innata a repetir experiències que ens han generat dolor.

Un espai que sigui lúdic, distès i que faciliti el benestar facilita també pensa-ments, sentiments i comportaments que són bons i saludables. Facilita que expressem idees, desitjos, que ens ho passem bé; facilita la imaginació o que ens manifestem autèntics, o que intervinguem molt més socialment que no pas quan no juguem.

4.1.2 Quins són els efectes que produeix el joc, tant en les nostres conductes com en el nostre cervell?

Estimula la curiositat, la creativitat, el pensament divergent, fomenta les relaci-ons, la flexibilitat de conducta i ens ajuda a regular emocions. Aprenem de nosaltres mateixos i dels altres mentre juguem. Quan aprenem de nosaltres mateixos és també perquè observem altres persones que intervenen amb no-saltres quan juguem acompanyats. Això vol dir que fomentem la capacitat empàtica. I no solem estar quiets, solem moure’ns. Per tant, el moviment també consolida l’aprenentatge. Ens ajuda a treballar valors, la capacitat d’ajuda i l’expressió autèntica i això automatitza el benestar.

Com a cloenda, podríem dir que quan juguem, el que no deixem de fer mai és imaginar i anticipar. I la imaginació, què és? És l’avantsala del procés creatiu.

Tenim perfils de «somiador», de «realista» i de «crític», però tant per crear com per jugar, hem utilitzat xarxes molt diferents. D’una banda sustenten pro-cessos reactius inconscients, en els quals intervenen el sistema de neurones mirall. Aquest sistema ens ajuda a interactuar i a interpretar cognitivament, emocionalment i somàticament. D’altra banda, fem servir xarxes socials, amb efecte de contagi, i tenim predisposició al contagi de comportaments positius més que de negatius. La nostra consciència està activa també durant el joc i, de forma conscient, la nostra atenció operativa se centra en l’entorn estimu-lant que realment estem vivint amb el joc. Hi impliquem tots els sentits. Gau-dim de la diversitat d’estímuls, de la pluralitat...

4.1.3 Estimular l’interès

Com a adults, tenim la responsabilitat d’acompanyar els nostres companys de vida, tant nens com altres adults, de manera saludable i, per tant, hem de cui-

– 50 –


dar-nos personalment (de forma proactiva) per aconseguir ser referents de qualitat. Per ser referents de qualitat, hem de tenir qualitat de pensament, afa-vorir i aconseguir un entorn engrescador; posar la nostra atenció mental sem-pre en les coses «que volem» i no en les «que no volem»; hem d’estimular la curiositat i l’interès, i recordar que la nostra essència vol regularitat en el cos i diversitat en la ment, i això ho podem aconseguir a través del joc també.

Quan juguem, movem emocions, som aquells que volem ser, i també quan in-terpretem i ens posem en el rol d’altres personatges. És un joc d’identitats, tro-bem solucions alternatives, compartim, estem junts i aprenem junts.

4.2 El potencial del joc en entorns sociocomunitaris: juguem a comprendre’ls / a comprendre’ns

Per Núria Guzmán Sanjaume

El 2 de novembre del 2017 vam presentar el taller «El potencial del joc en en-torns sociocomunitaris. Juguem a comprendre’ls / a comprendre’ns», dins de la Jornada Ludos XXI. Vam tenir l’oportunitat de parlar sobre la feina d’AFIM21 (Asociación de Atención a la Familia, Infancia y Mayores) i fer algunes pinze-llades de com entenem el joc de taula en el context sociocomunitari.

Capsa de recursos

Podeu trobar més informació en els llibres escrits per la Dra. Rosa Casafont.

Màster Neuroeducació, Aprendre amb Tot el Nostre Potencial, a la UB

Francisco Mora (2017). Neuroeducación: sólo se puede aprender aquello que se ama. Barcelona: Alianza.

https://www.afim21.com/

https://www.todostuslibros.com/autor/casafont-rosa

http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/fitxa/N/201711595/index.html?

http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/fitxa/N/201711595/index.html?

– 51 –


Al taller hi van assistir 42 persones i hi van tenir lloc algunes experiències de jocs de taula, no amb la finalitat d’aprendre a jugar-hi, sinó amb la intenció de comprendre què s’amaga darrere del joc, quina és la seva utilitat i tot el poten-cial que podem treure’n.

Vam engegar la sessió amb la presentació d’unes cartes del joc Dixit (trobareu més informació aquí). Les imatges d’aquest joc tenen el poder de dur-nos a múlti-ples associacions i significats. Cadascun dels grups va escollir una d’aquestes cartes per confeccionar un microrelat relacionant la imatge de la carta amb el joc.

Amb un temps rècord de 3 minuts, tots els grups van ser capaços d’aportar idees molt encertades, relacionades amb les idees presentades al llarg de la jornada per la doctora Casafont.

Van aparèixer molts conceptes associats a l’experiència de jugar: emoció, cu-riositat, noció del temps, diversió, suport, repte, resiliència, relació, socialitza-ció, gaudi, superació, aventura, sense límits, llibertat, plaer d’escollir, presa de decisions... Conceptes que els participants van relacionar amb el joc i que també estan relacionats amb elements que considerem importants per man-tenir un cervell estimulat i actiu.

Aquests elements són, per exemple:

La novetat i la curiositat. Permeten canviar la noció del temps del cer-vell, i aquest és un eix fonamental que ens facilita ordenar els succes-sos i les experiències. L’activitat neuronal canvia la seva excitabilitat se-gons les expectatives temporals, per això, quan una cosa ens atrau, fixa l’atenció en aquesta nova experiència. Al cervell li agrada la varie-tat, per això és capaç de percebre i registrar més informació quan algu-na cosa ens crida l’atenció.

El repte. Al cervell li agraden els reptes. El repte davant dels altres, però sobretot davant d’un mateix. Els reptes alimenten també l’afany de saber i de descobrir. Permeten l’activació de l’amígdala i faciliten el pas de la informació al còrtex cerebral, de manera que s’activen els proces-sos cognitius que possibiliten l’aprenentatge. El repte també ens porta a la diversió, que és el que permet millorar els processos cognitius, gestionar les emocions i facilitar el procés de socialització.

https://es.wikipedia.org/wiki/Dixit_(juego_de_mesa)

– 52 –


La noció del temps. «Jugant sense límits en aquest cercle màgic en què no existeix el temps», van dir els participants. La noció del temps és també un eix fonamental per organitzar les nostres experiències, que es perceben d’una manera més o menys intensa segons si són o no són importants per al nostre cervell. Quan una cosa ens atrau, el temps s’atura, passen les hores sense que ens n’adonem perquè estem totalment pendents del present. En aquests moments, es produ-eix una atenció plena i conscient, i s’obté una experiència de gran qua-litat.

L’experiència. Transforma el nostre cervell. Durant el joc, en un dels relats que es va crear a partir de les cartes Dixit, es comparava amb un desenvolupament pausat però segur, en què es va ascendint a poc a poc fins a aconseguir els nostres objectius. Quan juguem, utilitzem totes les estructures mentals. La doctora Casafont ens recordava que l’entrenament d’una acció ens porta a automatitzar processos i ens per-met consolidar circuits d’habilitat.

Socialització. El nostre cervell necessita els altres per enriquir-se. Si ens fixem en el relat del cargol, ens parla de com amb el joc fem amics que ens ajudaran en els nostres conflictes i dificultats. La doctora Ca-safont també ens recordava, en la seva intervenció, la importància dels espais de socialització, i ens animava a crear xarxes socials, ja que som éssers socials i aprenem sobretot dels altres.

Imaginació. La imaginació i la creativitat prenen una gran importància en el nostre desenvolupament personal. La realitat i la imaginació tenen una gran relació: són estats de consciència i tots dos ens permeten ad-quirir experiències, però, a diferència de la realitat, en el pla imaginari podem ser qui vulguem. En un món imaginari no hi ha límits, i per tant, ens podem arriscar més. En el joc prenem decisions, organitzem, plani-fiquem, establim metes i totes aquestes accions poden ser innovadores i divergents, no hi ha risc i, per tant, experimentem amb més llibertat.

Llibertat. Ens permet ser nosaltres mateixos, sense tabús, expres-sant-nos lliurement des de la calma i sense pressions. Jugar és relacio-

– 53 –


nar-nos lliurement, acceptant tots un context i unes normes, un espai que configurem per divertir-nos, per portar la nostra ment a un estat de benestar.

Prendre decisions. Mentre juguem prenem decisions contínuament, planifiquem, organitzem, establim metes... Són processos relacionats amb les funcions executives, una àrea que hem de tenir molt en comp-te per a l’òptim desenvolupament d’un cervell adolescent. En un món tan canviant, no requerim tant coneixement com saber gestionar-lo.

Totes aquestes idees van sorgir dels microrelats dels participants, i servei-xen per veure tot el que hi ha darrere del joc.

El taller va continuar amb diversos jocs senzills i ràpids, amb la voluntat de jugar, però, sobretot, amb l’objectiu de reflexionar i observar, tant a nosal-tres com els altres, pel que fa a les actituds, comportaments, sentiments, emocions... també per relacionar cada un dels jocs amb les habilitats que permeten desenvolupar.

No oblidem que no juguem per aprendre, sinó que aprenem perquè juguem. Però aprendre no fa referència exclusivament al desenvolupament de les nostres habilitats i capacitats cognitives, sinó a un desenvolupament inte-gral en el qual els aspectes cognitius, emocionals i socials van units.

Es van triar tres jocs: Fantasma blitz, ¡Vaya tomate! i Código secreto 13+4.

Fantasma blitz és un joc d’èxit gràcies a la seva simplicitat: és bàsicament una tasca anomenada go/ no go, habitualment utilitzada per a l’entrenament de les funcions executives i dels processos inhibitoris i atencionals (més informa-ció aquí).

¡Vaya tomate! és un joc de memòria i atenció, tot i que la seva gràcia rau en el fet que facilita també l’entrenament per a la recuperació lèxica (més informa-ció aquí).

Finalment, Código secreto 13+4 també és un joc molt adequat per a l’aula i les ludoteques, perquè permet jugar amb les matemàtiques d’una forma di-vertida, especialment si s’introdueixen convenientment els nens i les nenes en la narrativa del joc (més informació aquí).

https://www.youtube.com/channel/UCa6lO83fuuL6Wy0RA7NS_lA/search?query=fantasma

https://www.youtube.com/watch?v=XAAmcjui290

https://www.youtube.com/watch?v=XXtsxpbHwnI

– 54 –


Després de jugar, els participants van anar anotant el que havien sentit men-tre jugaven, i van intentar-ho relacionar amb aspectes emocionals, cognitius i socials.

Emocionals: seguretat, tensió, nervis, impotència, satisfacció, timi-desa, alegria, riure, culpabilitat de guanyar, frustració, estrès, pressa, sorpresa, confusió, diversió...

Cognitius: varietat, impotència, aprenentatge, fruïció, control d’impul-sos, coneixement, associació, dinamisme, estratègia, admiració, lenti-tud, competició, memòria, vinculació de formes/colors, agilitat, atenció, repte, limitacions, concentració, novetat, enginy, visualització, aprenen-tatge...

Socials: competitivitat, superació, germanor, cohesió, enriquiment, no tenir por d’equivocar-se, interacció, solidaritat, companyonia, compar-tir, forma de joc (espectador), estratègia d’engany, reacció, motivació...

Van sorgir una gran diversitat de sensacions i d’emocions en només 10 minuts de joc: cada participant, segons les seves experiències, la seva personalitat, la seva manera de ser i de fer, va interpretar una mateixa situació de manera diferent. També sorprèn la varietat de conductes que es van produir, totes và-lides. I és que el nostre cervell, dotat d’uns 100.000 milions de neurones capa-ces de crear, cada 0,01 segons, entre 1.000 i 10.000 sinapsis, estableix en cadascun de nosaltres diferents formes d’associar la informació, que alhora conjuga amb les nostres experiències i els nostres coneixements previs. Cada participant va experimentar quelcom únic, i va contagiar els altres o es va dei-xar contagiar per les actituds dels altres.

El taller va acabar amb una partida conjunta de Codi secret, de manera que totes les taules jugaven a la mateixa partida (amb les mateixes paraules i la mateixa targeta), amb la intenció de poder comparar després les diferències de pensament i d’associacions que s’estableixen segons la persona.

Pensament i llenguatge van junts, l’un i l’altre es construeixen simultàniament, d’aquí ve que tenir un bon vocabulari permet tenir un pensament més com-plex i elaborat, facilita la nostra reflexibilitat i la capacitat crítica.

– 55 –


No només es tracta de crear codis de relació, sinó també de pensar que els puguin encertar la resta de membres de l’equip. Una relació empàtica entre ells, un esforç per comprendre l’altre segons les seves experiències i coneixe-ments i realitat contextual.

4.3 Mestro/maker: experiències pedagògiques fetes al fab lab.

Per Mariona A. Ciller, de Sokotech

Soko Kids és un centre d’educació digital i ciutadania situat al cor d’una anti-ga fàbrica de xocolata de la Sagrera, un dels barris industrials més antics de Barcelona. Des del 2015 rep nens de tot el barri que hi van a aprendre, com-binant i potenciant elements de STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques), el disseny de jocs i l’experimentació plàstica i creativa en el procés d’aprenentatge.

Capsa de recursos

Dixit, joc de taula

Fantasma blitz, joc de taula

¡Vaya tomate! joc de taula

Código secreto 13+4, joc de taula

Codi secret, joc de taula

Catherine Breyer (2010). Jeux et jouets à travers les âges. Brussel·les: Éditions Safran.

Stuart Brown (2010). ¡A jugar!: la forma más efectiva de desarrollar el cerebro, enriquecer la imaginación y alegrar el alma. Barcelona: Editorial Urano.

Experiència de l’Institute of Play, a Nova York

https://www.instituteofplay.org/

– 56 –


Soko Kids busca crear, amb els nens, les bases d’un pensament lliure i crític envers la tecnologia, per contribuir així a formar ciutadans que, no només tin-guin eines per entendre els sistemes complexos que regiran els seus entorns futurs, sinó també la creativitat i l’empatia necessàries per fer uns sistemes més justos i respectuosos amb l’entorn

Al taller que vam oferir a la Jornada Ludos xxi, vam fer una mirada pel ric panorama de l’ecosistema actual en el món i, específicament, a la ciutat de Bar-celona, pel que fa a la proliferació d’espais de fabricació digital i com aquesta oportunitat ens permet proposar, i pensar, noves formes de triangular l’ecosiste-ma barri / fab lab / educació, que consisteix en l’aposta de Soko Kids pel futur de les ciutats, la transformació de les aules i la formació en ciutadania.

Els participants del taller van entrar en contacte amb les màquines per provar, en part, les infinites possibilitats que ens presenten per idear materials innova-dors d’aprenentatge, i també van posar a prova i van conèixer les històries darrere dels prototips pedagògics que s’han construït al programa Soko Kids. Vam debatre com es pot pensar en les noves relacions entre espais com fab labs, ludoteques, escoles i biblioteques, i com d’aquestes relacions poden generar-se metodologies d’impacte positiu que sincronitzin les aules amb el món real i les aliï amb els recursos del barri.

Taller de Sokotech

– 57 –


El taller va ser un espai per inspirar i obrir el diàleg amb molts participants que coneixien molt poc les possibilitats que abasten aquests nous ecosistemes, i es van generar riques converses sobre com aquest tipus de programes poden ser una aposta real per connectar coneixements i habilitats amb l’en-torn per permetre fomentar una educació motivada i crítica, que inspiri els ciu-tadans a resoldre de manera innovadora els reptes que hauran d’afrontar en la seva vida i en el seu entorn futur.

4.4 Innovació i jocs: una relació en dos sentits

Per Oriol Ripoll

Durant unes quantes setmanes i diverses reunions, vam estar treballant amb els diferents equips de ludoteques de la Generalitat de Catalunya sobre pro-cessos d’innovació. Vam compartir-hi reflexions, però, per tal de no contami-nar el seu procés de treball, vaig decidir intentar no donar la meva opinió, la qual, tot seguit, exposaré.

Capsa de recursos

Vailets HackLab

Nintendo Switch Labo

Institute for the Future, estan dedicats a ajudar organitzacions a planificar el futur a llarg termini. Jane McGonigal, dissenyadora de jocs, és la directora de Recerca i Desenvolupament

Kahoot!, plataforma que permet crear jocs de preguntes i respostes

Gamifica tu Aula, com a exemple d’entorns col·laboratius i de connexió de coneixements, de la mateixa forma que ho fa l’univers maker.

http://vailets-hacklab.org/

https://www.nintendo.es/Nintendo-Labo/Nintendo-Labo-1328637.html

http://www.iftf.org/janemcgonigal/

https://create.kahoot.it/

http://gamificatuaula.wixsite.com/ahora

– 58 –


4.4.1 Innovar és un canvi positiu

Innovar no vol dir canviar; vol dir que aquest canvi està fet perquè sigui posi-tiu, que faci que certs aspectes siguin millors que els anteriors. I això implica que hem de ser molt curosos perquè, quan fem una millora, suposi un canvi significatiu en la manera com es fa i com es percep.

Bàsicament podem fer dos tipus d’innovacions: les que parteixen del que ja existeix i ho milloren, o les que transformen el que tenim ara i fan que sigui molt millor. En el món del joc s’han produït moltes innovacions del segon tipus.

«Podem fer dos tipus d’innovacions: aquelles que agafen el que ja existeix i ho milloren o aquelles que transformen el que tenim ara i fan que sigui molt millor.»

L’Oriol Ripoll a la Jornada Ludos xxi

– 59 –


Algunes poden resultar significatives i ens haurien de fer pensar. Parlaré de les que ens poden servir per repensar accions que ja estem fent ara.

Els jocs són un servei

Hi ha dos tipus de jocs: els que coneixes i els que tens. Els primers són tota la col·lecció lúdica que hem acumulat durant anys de formacions, trobades, par-tides i moltes altres coses. Són el nostre patrimoni immaterial. Els educadors i la gent que ens dediquem a fer servir el joc ho tenim clar. Els jocs que conei-xem són les eines que podem utilitzar per assolir els nostres objectius.

Però hi ha un altre element —el fons lúdic, els objectes materials— que sem-bla que només pot ser posseït i convertit en objectes de desig. Com a molt, el que es fa des de les ludoteques és disposar d’un servei de préstec on hi ha d’haver un fons lúdic interessant i ben connectat. Si bé aquest concepte té sentit com a equipament, com a comunitat de jugadors és estrany.

Durant els darrers anys hi ha un concepte que està revolucionant la nostra vida i que trastoca la forma de fer tradicional: l’economia col·laborativa. Parlo d’exemples com Compartoplato i Blablacar, que es basen en un concepte: no pago per tenir coses, pago per serveis.

Això ja passa amb plataformes de jocs com Steam, Apple Store o Sony. Els usuaris poden prestar els jocs virtualment perquè els facin servir els altres sense problemes.

La proposta: i si els jocs no són objectes sinó serveis que es comparteixen? Po-dríem tenir una base de dades dels usuaris de la ludoteca on cadascú expliqués els jocs que té i que voldria prestar. La resta ho sap i es posa en contacte per fer-ho servir. D’aquesta manera es podrien prestar jocs fàcilment. Què necessitarí-em? Un lloc amb els jocs que tothom posa a l’abast i Whatsapp per comuni-car-se.

Els usuaris són una comunitat

Imaginem que entrem en una botiga de jocs de taula normal i corrent. D’en-trada fa molta patxoca i venen ganes de provar-ho tot, oi? Ara hi ha moltes botigues i, des de fora, sembla que tot va molt bé, però tenen un enemic: les botigues virtuals.

I què han fet per diferenciar-se’n? Han optat per dues maneres: d’una banda,

https://www.compartoplato.es/

https://www.blablacar.es/

– 60 –


tenint producte que ningú més tingui i, de l’altra, donant serveis que facin que es creï una comunitat al seu voltant.

La proposta: si sumem les dues necessitats ens trobarem que les ludoteques i els equipaments i entitats que utilitzem el joc no tenim la necessitat de ven-dre. I això és un privilegi. Però si ens trobem que els jocs que tenim són de qualitat (i al país tenim autors de jocs de taula, desenvolupadors de videojocs i altres tipus de creadors de molta qualitat que necessiten testar els seus jocs), oferim-los el nostre espai perquè puguin portar-ho a terme allà mateix. A més, hi ha un segon efecte: creem comunitat. No podrem competir pel que fa al fons lúdic i a la seva renovació, però sí per la quantitat de persones que tenim ben a prop.

Jugar és una experiència

A principis del s. xxi va sortir un joc anomenat Crimson room. Era l’any 2003. Els jugadors érem uns protagonistes que despertàvem després d’una nit de festa dins d’una habitació vermella amb una porta tancada. I què calia fer?

Aquest joc és l’inici d’una cosa molt gran i que ha comportat un abans i un després dins del món dels jocs. Perquè pocs anys després apareixia, a Buda-pest, una reproducció a escala real d’aquesta experiència de joc. Els jocs d’escapada en viu o escape rooms. A Barcelona hi va aparèixer Parapark, l’any 2012.

Aquest mateix any també apareix The Room, on es parteix del mateix concep-te (escapar), però es concentra tot en una caixa. I aquest mateix concepte passa al món educatiu amb Breakout EDU. Els escape rooms tenen aplicaci-ons al món de la cultura i al de l’educació.

La proposta: el que més importa d’un joc és el que estem vivint. De manera que la proposta per innovar consisteix a descobrir jocs que ens agraden, des-cobrir què els fa interessants i mirar com es poden adaptar a les necessitats que tenim als nostres equipaments.

I podem extreure el millor de les experiències de joc per portar-les a altres ac-cions, veure com els jocs es poden transformar en situacions reals. Les pro-postes ludificades beuen directament d’aquestes situacions i, per tant, ens permeten aconseguir fites interessants. Potser una de les més significatives és la motivació per la participació.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Room_escape

https://www.breakoutedu.com/

– 61 –


I, per acabar, hi ha el concepte legacy. Un joc al qual, a mesura que avança, s’hi van afegint regles i traient-ne. I si es planifica la participació en els nostres equipaments seguint una narrativa?

Jugar són històries

Hi ha un joc que es diu To the moon: quan una persona està a punt de morir té alguns somnis que no ha fet realitat. Per fer-ho hi ha una empresa que es de-dica a viatjar pels teus records i intenta manipular-los perquè tinguis la idea que els has aconseguit. Això és un joc, però podria ser una pel·lícula, no?

Un dels elements més importants de qualsevol joc és allò que fa que els juga-dors es quedin. I bàsicament són la història, els elements de joc, els gràfics i tot el que ens entri pels sentits. I quan fem això ja no estem treballant els fets o les accions, sinó les emocions. I si fem que aquest fenomen formi també part de la dinàmica del nostre equipament?

La proposta: imaginem que transformem el nostre equipament des de la nar-rativa, des de la història. Quina és la història que el defineix? Com es pot expli-car narrativament?

Les històries no han de ser gaire complicades, però sí que han de posar els participants en algun lloc molt determinat. Per exemple, quan en el món escol-ta els infants estan ubicats a una branca determinada i en un moment fan un pas d’una a una altra, hi ha un ritual que els identifica i que es recorda per sempre. A les ludoteques també hi podria haver una certa narrativa, certs llocs o activitats que «es desbloquegen» quan s’arriba a un moment determi-nat o quan s’han fet determinades accions. Això crea conversa, sentiment de grup, de pertinença.

I si la vida a la ludoteca fos un viatge? I si tinguéssim un marcador per on pas-sem? I si en aquest viatge hi ha parades especials (dies especials) on es poden fer coses que només tenen lloc un dia? D’aquesta manera, els nostres usuaris ja no ens explicaran com «un lloc on venen a...», sinó com «un lloc on som» i «on de tant en tant passa...».

Un exemple. La biblioteca de Can Butjosa es transformava cada estiu a partir d’una història. Així, per exemple, viatjaven a un lloc concret (al món de Harry Potter, a l’Amazones o a l’època medieval) i tot el que es feia girava al voltant d’aquest univers. Hi havia seleccions de llibres sobre el tema, es feien tallers

https://es.wikipedia.org/wiki/To_The_Moon_(videojuego)

– 62 –


tematitzats, es preparaven petits jocs literaris relacionats amb això. Totes les accions relacionades es veien reflectides en un mapa on s’anaven descobrint certs elements.

Si això ho traslladem al món de la ludoteca, podem proposar seleccions (de jocs cooperatius, de jocs relacionats amb un tema determinat, d’ús de totes les tipologies d’espais), podran tenir certs privilegis, per exemple, a l’hora de triar o de provar certs jocs. Això no transforma la vida de la ludoteca, però mo-difica la forma com ho vivim.

De fet, no es tracta de fer res diferent del que les ludoteques fan durant els es-tius. Crear una història que ho deixi tot ben lligat, que tot tingui sentit i que els usuaris de les ludoteques sàpiguen que si no hi van, potser es perden alguna cosa important que passarà aquell dia. No es tracta de transformar radical-ment la vida de la ludoteca, però sí de modificar la manera com vivim la nostra participació.

Conclusions

Partim d’un titular i d’un concepte llaminer: innovar. Dèiem al principi que inno-var havia de ser un canvi positiu. Però, per on comencem? K12 Lab és un mo-viment que aplica el pensament de disseny a l’educació, i ho fa des de dos camins molt senzills:

Canviar el punt de vista. Això vol dir intentar treballar modificant la nostra posició a l’hora de treballar. Sempre ens mirem les coses des de la nostra posició d’educadors. I des d’aquí pensem com podem fer-ho millor. Però, què passaria si creéssim projectes pensant com ho faria un dels usuaris? I la seva família? I algun membre de la comunitat?

Fer prototipus. La millor manera d’aconseguir fer alguna cosa és fent-la. El problema és que estem acostumats a fer coses a l’engròs, i resse-guir un llarg procés per desenvolupar-ho. Però ¿què passaria si ens po-séssim a fer proves senzilles de cadascuna de les idees que tenim?

Dit d’una altra manera, innovar és portar unes ulleres especials. Normal-ment ens referim a nosaltres mateixos com a educadors i educadores. Però per innovar hem de portar les ulleres de persones que dissenyen experiències edu-catives.

– 63 –


I la clau d’aquest nou càrrec és la paraula experiència. De manera que acabo amb una darrera pregunta: quina és l’experiència que aconsegueixo amb els meus usuaris?

Us plantejo un repte: acompanyeu la resposta sempre amb, com a mínim, un joc. Si ho heu fet, haureu aconseguit fer que la dualitat joc-innovació sigui rea-litat.

Capsa de recursos

Breakout EDU, plataforma de jocs per a l’aprenentatge

Pandemic legacy, joc de taula

To the moon, videojoc

K12 Lab, la creació d’experiències d’aprenentatge

Utilitzar narratives amb temàtiques reconegudes i significatives

Conclusions i pla d’acció: i ara, què?

El procés viscut ha servit per conèixer-nos millor, fer-nos conscients de la rea-litat i del recorregut de millora que tenim al davant. Hem pogut observar un mapa de ludoteques i professionals amb molta heterogeneïtat en tots els àm-bits: territori, història, gestió, objectius, projectes, formació, espais, públic al qual atenen... Però s’han mostrat unes voluntats que alhora són unes necessi-tats comunes a partir de les quals podem treballar en el futur. Això ha de per-metre, sens dubte, generar iniciatives per apropar i enriquir les diferents reali-tats i projectes.

Els dos processos duts a terme —ludoteques de la Generalitat i la resta de lu-doteques acreditades— conformen realitats diferents, però amb moltes ne-cessitats comunes i possibilitats de sinergia.

Això queda palès en els dos plans d’acció resultants, on s’observen les parti-cularitats de cada col·lectiu i els punts de confluència.

5.1 Pla d’acció proposat per les ludoteques acreditades que no pertanyen a la Generalitat

Són accions proposades amb l’objectiu i la mirada posada en la innovació, i que van des d’una visió general de millora contínua fins a una concreció molt acurada en funció dels objectius desitjats. Es presenten en cinc grans blocs endreçats per prioritats i acompanyats de les actituds necessàries per dur-les a terme.

5

– 65 –

5. Conclusions i pla d’acció: i ara, què?

5.1.1 Professió

Formació

Identificar i definir el perfil professional (en relació amb les competènci-es i les actituds) del ludotecari o ludotecària, i dissenyar un pla d’estu-dis conjunt amb tots els professionals ludotecaris de Catalunya.

Procurar un pla de formació reglada per a la funció de ludotecari, així com garantir la formació continuada.

Condicions laborals

Definir i igualar categories i funcions que conflueixin en un conveni labo-ral regulador de les ludoteques per garantir unes condicions laborals més adequades.

Debat i acord sobre les hores de treball intern versus l’atenció directa.

5.1.2 Crear xarxa / un projecte comú

Document comú amb recomanacions de bona praxi

Document de consulta de definició de criteris i de disseny d’espais. Cri-teris clars i definits a l’hora de dissenyar els espais.

Crear una xarxa de ludotecaris i un espai compartit del fons lúdic

Crear un web general de totes les ludoteques acreditades i habilitar-hi espais per a cada una amb l’objectiu de facilitar i promoure la col·labo-ració en xarxa.

Unificar el registre de jocs i joguines de manera que sigui possible conèixer i compartir el fons lúdic.

– 66 –


5.2 Metodologia i serveis

5.2.1 Espai lliure

Especial atenció als espais i a les activitats per a infants i joves de 8 a 16 anys.

Incorporar els espais naturals i exteriors.

5.2.2 Fons lúdic actualitzat

Augment de manera significativa dels jocs de taula, de construcció i ci-entífics, i incorporar noves aficions com la robòtica, la tecnologia, movi-ment fem-ho (maker), etc.

Presència de materials no estructurats que afavoreixen la iniciativa i la creativitat.

5.2.3 Relació amb empreses del joc

Vincular ludoteques amb empreses especialitzades amb el joc.

Ús de les ludoteques com a espai de prova de les joguines.

5.3 Comunicació

5.3.1 Xarxes socials

Crear una imatge per a cada ludoteca que la doti d’identitat pròpia i en faciliti la presència a les xarxes.

5.3.2 Canals de comunicació oficials

Crear un document per enviar als mitjans de comunicació per buscar visibilitat.

– 67 –


5.4 Espai de transformació social

5.4.1 Vinculació amb les famílies

Ludoteques per a tota la família: joc en família, préstec de jocs i joguines i al-tres activitats complementàries

5.4.2 Vinculació amb els adults

Ampliar l’horari d’obertura de les ludoteques per fer possible que s’hi pugui anar en sessions de vespre, els caps de setmana...

5.4.3 Vinculació amb la comunitat i les escoles

Activitats de dinamització obertes i/o en coordinació amb el barri, amb l’objectiu de donar valor al joc i a la socialització del joc.

Afavorir l’accés de les escoles i dels centres infantils a la ludoteca i de la ludoteca als centres educatius i infantils, de manera que es potenciïn el préstec i l’ús dels recursos.

5.5 Conclusions i pla de les ludoteques pròpies de la Generalitat de Catalunya

Elaborar un projecte comú per compartir valors, crear una comissió pe-dagògica i unificar criteris.

Per fer-ho cal crear una comissió, un calendari de trobades i un objec-tiu concret.

Analitzar els punts forts i els punts febles de cada ludoteca. Analitzar l’entorn i les necessitats concretes.

Treballar com a xarxa, compartint recursos i experiències i millorant la forma com es treballa habitualment. Aquesta xarxa hauria d’anar-se tei-

– 68 –


xint amb les trobades dels membres de la comissió i fent reunions inter-nes a cada ludoteca.

Unificar criteris de selecció de producte, d’avaluació i de la manera com s’elaboren els documents de treball.

Crear protocols de relació amb la central per adequar-los a les necessi-tats de les dues parts.

Treballar les actituds necessàries per innovar (motivació pel canvi, in-novació, crítica constructiva, predisposició a noves tecnologies).

Donar als ludotecaris i ludotecàries la formació necessària per millorar els seus coneixements i perquè trobin estratègies per reforçar la seva capacitat de ser referent del joc en l’entorn on està inserit.

Preguntar-se a quins usuaris cal donar una resposta prioritària i establir accions concretes per a aquest usuari. Potser en alguns casos i per a projectes concrets, caldrà modificar l’horari o, fins i tot, augmentar el personal.

Saber de quin fons lúdic disposa cadascú. Elaborar un repositori de materials (instruccions de jocs, tallers que es poden dur a terme, con-tactes amb les editorials) per enfortir el sentiment de xarxa.

Establir la possibilitat de generar microprojectes innovadors de durada limitada amb una funció de prova. Un cop s’han portat a terme, s’analit-zen i es milloren per tal de deixar-los com a bona pràctica, que es pot compartir amb tota la xarxa.

5.6 En comú

Queda clar que tot el col·lectiu aposta per tres eixos clau de futur:

Treball en xarxa: a tots els àmbits. Per territori, titularitat i global com a ludoteques acreditades que permeti compartir criteris comuns i bones pràctiques.

– 69 –


En aquest sentit, les vivències compartides durant aquest procés han servit per mostrar les ganes dels ludotecaris i ludotecàries de poder trobar-se i compartir informacions i experiències. Cal posar l’accent en la ferma voluntat de crear sinergies entre ludoteques i professionals que afavoreixin el sentiment de col·lectiu professional implicat en la mi-llora i el creixement del servei.

Afortunadament, els recursos tecnològics permeten una fàcil imple-mentació de canals de comunicació en línia per fer créixer aquesta co-munitat de professionals i evitar la dispersió geogràfica de les ludote-ques catalanes. En aquest sentit, un dels primers resultats d’aquest procés ha estat la posada en marxa del web www.ludoteques.cat, amb un espai informatiu de difusió obert i un espai privat de treball per a la coordinació i cooperació entre els professionals.

Unificar criteris: espai i fons lúdic. Se senten dues reflexions generalitza-des: una relativa a la necessitat d’ampliar els espais de la ludoteca amb espais oberts i en contacte amb la natura, o com a mínim l’aire lliure. L’al-tra parteix de la necessitat d’adequació d’espais i de propostes pel que fa als preadolescents, als adolescents i a les famílies, on pugui tenir lloc un veritable joc intergeneracional. En aquest sentit, és necessària l’ober-tura a noves activitats i recursos que permetin arribar a un ventall més ampli de població, partint dels seus interessos i necessitats lúdiques.

Formació de base, continuada i especialitzada aprofitant els sabers de la mateixa xarxa i d’altres. És decisiu incidir en la formació inicial i conti-nuada sobre el joc, els jocs i les joguines i altres competències pròpies de la professió. Aquesta ha estat una constatació constant en totes les trobades i un dels esculls principals per afavorir la innovació. Això per-metrà augmentar la valoració social, el sentiment de professional de lu-doteca i la sensació de reconeixement, tant de la seva tasca com del mateix joc dins la societat.

També apareixen en comú una sèrie d’actituds que tots dos col·lectius identi-fiquen com a clau en aquest procés d’innovació i de millora contínua. Estem parlant de:

http://www.ludoteques.cat/

– 70 –


Curiositat – Cooperació – Confiança – Generositat – Implicació – Proactivitat – Exigència professional – Sortir de la zona de confort – Ment oberta – Actitud lúdica – Treball en equip – Arriscar – Humor

Així, amb aquests valors en marxa, treballant per construir una veritable xarxa d’equipaments i de professionals, serà fàcil anar compartint criteris i enriquint la bona praxi i el treball col·laboratiu. Si a això li sumem una aposta clara per la formació, no cal dir que el camí de la innovació està servit i el paper de les ludoteques com a impulsores de la cultura lúdica al nostre país està traçat perquè doni bons fruits.

Per acabar, compartim la proposta de definició del que és una ludoteca i de quina ha de ser la seva missió en la societat del s. xxi, feta pel conjunt de ludo-teques acreditades, no pròpies de la Generalitat, i que sens dubte pot ser un molt bon punt de partida per establir els necessaris criteris comuns compartits.

La ludoteca és un equipament cultural socioeducatiu que aplica tècni-ques i recursos per recuperar i desenvolupar la capacitat lúdica de la ciutadania. Disposa d’un fons lúdic significatiu i de qualitat basat en una col·lecció de jocs i joguines diversa, seleccionada i organitzada. La seva metodologia es basa a proporcionar entorns que facilitin i enri-queixin el joc lliure i espontani i, per fer-ho, tenen personal qualificat.

Els seus objectius han de ser vetllar pel desenvolupament integral i socioeducatiu dels infants mitjançant l’accés al joc lliure i espontani en un entorn ric i respectuós. Possibilitar l’accés a jocs i joguines de quali-tat a totes les famílies, especialment a la població infantil i juvenil, i sensibilitzar la ciutadania de la importància del joc com un dret dels in-fants i una necessitat al llarg de tota la vida.

Així, doncs, la missió d’una ludoteca ha de ser assegurar el dret de l’infant i de les seves famílies a gaudir del joc amb la garantia de quali-tat lúdica i pedagògica, difondre i provocar la cultura lúdica dins la so-cietat. Tota una missió èpica davant la qual hem pogut veure que molts ulls brillaven durant el procés.

– 71 –


En resum, el pla d’acció a partir del qual cal seguir treballant ha de servir per posar en valor les ludoteques com a espais de transformació social a través de la vinculació amb els infants i les seves famílies, les escoles i la comunitat veïnal. Un magnífic repte que ja hem començat i on s’han posat en marxa les primeres accions, com el web ludoteques.cat, la primera Jornada Ludos XXI, que marca la pauta per a les properes, i aquesta mateixa publicació.

La partida està preparada, els jugadors a punt i el tauler es va construint a cada tirada.

Tancament de la Jornada Ludos xxi

Col·lecció Acció Cívica i Comunitària - núm. 1 · Introducció: casella de sortida Aquesta...

Documents

Transcript of Col·lecció Acció Cívica i Comunitària - núm. 1 · Introducció: casella de sortida Aquesta...