Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaNúmero 50Gener - Febrer - Març 2009

PARAULES i FETS

Fins al +50 i

2

Al mes de març de 1995, sortia a la llum la pri-mera revista de “Paraules i fets de Dones”amb molta il·lusió i amb l’esperança que con-

tribuís a l’expansió dels objectius que ens haviemmarcat al Col·lectiu de Dones en l’Església. Pensàvemque podia ser una bona eina de sensibilització per amoltes dones i, per descomptat, també per a tothomqui la llegís amb interès per arribar a aconseguir unaComunitat eclesial, on la in-justícia comesa envers les do-nes durant dos mil anys, s’a-nés superant i la paritatd’ambdós sexes hi convisquésamb naturalitat, compartintserveis i responsabilitats sensecap condicionament sexista.

Per altra banda, la Revista,ens servia de trampolí i ensdonava l’oportunitat d’ex-pressar el nostre pensament,les inquietuds i desitjos decanvi, de renovació, mostrantuna manera més evangèlicade relacionar-nos en el si del’Església i en la societat.Aquest va ser el motiu princi-pal que ens va agrupar i ensva empènyer a treballar con-juntament des dels inicis en elCol·lectiu.

Naixia sense pretensions, de manera senzilla, pla-nera, amb vocació de servei i oberta a la realitat, so-bretot la realitat que viviem les dones: la nostra lluita,el nostre patiment, els nostres interessos...Dèiem enaquell primer número:”Des de l’òptica femenina, desde la nostra experiència de fe, des de l’atenció a la re-alitat, a la quotidianitat, a allò que s’esdevè en el món,per senzill i insignificant que sigui, intentarem inter-pretar-ho, aprofundir-hi i fer conèixer el fruit del nos-tre treball i del nostre pensament”.

Volíem sortir d’un gran silenci, d’un silenci impo-sat al llarg dels segles. Sempre han estat els homes quiens han definit, els que han dit allò que som, el que

hem de fer; han assenyalat la nostra “tasca especí-fica”, “la nostra vocació especial...” mai han deixatque opinéssim per nosaltres mateixes... Volíem que lanostra veu i el nostre pensar se sentís en l’Església comja s’havia començat a sentir en la nostra societat. I laRevista, “Paraules i fets de Dones”, ha anat revelantqui som, què volem, quines qüestions ens interesseni què és el que ens atreu i il·lusiona per tal de sentir-

nos realitzades com a persones i com a creients adul-tes en la fe.

Estem contentes perquè de mica en mica, la Revista haanat creixent i avui, en aquest número cinquanta, mos-tra la seva majoria d’edat. Arribar fins aquí, i per des-comptat, continuant- la, ha suposat i suposa un bon es-forç i constància, a més, d’una bona dosi d’optimisme id’il·lusió per part de molta gent que la fan possible.

Des d’aquí volem agrair les diferents aportacions enaquests cinquanta números. Ens sentim joioses d’ha-ver-hi arribat. I amb renovada empenta continuaremla tasca fins a aconseguir els objectius marcats.

Felicitats i, endavant!!!

Paraules i fets de Dones

EDITORIAL

Amb el suport de:

Llibreria Pròleg

Dagueria, 13

On podeu comprarPARAULES I FETS DE DONES

Llibreria Claret Llúria, 5

Ana M. Villegas

3

El moment adient per girar la mirada enrere

EN RECORDANÇA

S’arriba amb joia alnúmero cinquantade la nostra revista

Paraules i fets de Donesque veié la llum el marçde 1995. Creiem que ésel moment adient per gi-rar la mirada enrere i retreun homenatge a totesaquelles persones vincu-lades al CDE –sigui com asòcies o com a simpatit-zants- que al llarg d’a-quests anys ens han dei-xat.

És un reconeixementmantenir viva la memòriad’aquelles dones i d’al-guns homes que hanplantat la seva llavor en elCol·lectiu de Dones enl’Església i que, com labona llavor, l’han ajudat acréixer i a fer-se adult.

En un intent, noexempt de riscos, de re-cordar totes i cadascunad’aquestes persones, emvénen a la memòria unbon grapat de rostresamb els seus noms; séque, involuntàriament,me’n puc deixar algunsdonat els meus propis lí-mits; en tot cas, ho la-mento sincerament i de-mano disculpes a lespersones que, per la sevaproximitat, van podergaudir de la seva amistat.El reconeixement del CDEés per a tothom.

El gruix de personesque tinc presents, al re-cordar el nostre itinerarial llarg de vint-i-dos anys,les anomeno tot seguit,intentant seguir amb uncert ordre cronològic –queno rigorós- el moment delseu adéu-siau definitiu.Les sòcies: Montserrat So-bregrau, Concepció Ri-balta, Josefina Queralt,Amèlia Romero, M. Rosa

Forns, Cecília Ferrer, En-gràcia Surribas, PepitaValls, Núria Sampere, Ca-talina Riera, Neus Moly,Teresa Casas, Núria Roca iM. Josefa Aigé; la simpa-

titzant: Maria Laffite;també alguns bons amicsque d’una forma o altraens donaren el seu su-port: Pare Evangelista Vi-lanova, Jordi Daví, Mn.Gumersind Vilagran i PareCassià M. Just.

Què podríem dir perdestacar la personalitatd’aquestes persones? Ca-dascuna d’elles ha tingutla seva pròpia, els seuscarismes, el seu “savoir-

faire” ..., però el que sípodem assegurar és quetotes han deixat la sevapetjada en els àmbits enels quals s’han mogut.Unes han tingut unes ac-tivitats més conegudes,altres, més amagades i si-

lenciades, però totes hanestat un exemple de com-promís i treball a favor decauses nobles i justes. Calremarcar que el seu com-promís personal no eranomés amb el CDE, sinóque abans de formar-nepart ja estaven compro-meses amb altres entitatsi iniciatives cíviques i/o re-ligioses.

Amb la singularitat prò-pia de cada persona, elleshan sigut persones va len-tes, coratjoses, compro-meses, solidàries, lluita -dores, apòstols i profetes,generoses, ab ne gades,amants de la justícia i laveritat, senzilles, fortes, sin-ceres, amb criteri propi,acollidores, lluitadores, se-renes, actives, participati-ves, alegres, fidels a l’Evan -geli, grans de cor, realistes,humils..., persones quehan omplert de contingutles seves vides.

I cadascuna, en el seumoment, es va atansar alCDE, disposada a defen-sar els seus objectius detreballar per aconseguir laparitat entre dones i ho-mes en l’Església catòlica.

“(...) Tot arbre bo dónabons fruits, i l’arbre do-lent dóna fruits dolents.Un arbre bo no pot donarfruits dolents, ni un arbredolent, donar fruits bons”(Mt. 7,17-18). Com a ar-bre bo que heu estat heudonat bons fruits al CDE.

El CDE està agraïtd’haver comptat amb to-tes/tots vosaltres. Vosaltresi nosaltres som i formemel Col·lectiu de Dones enl’Església. Aquest nº 50 dela Revista també us per-tany.

Montserrat Grau i Grau

L'any 95 les coses noeren fàcils per a unapublicació cristiana

feminista; el Col·lectiu,però havia arribat a unbon punt de consolidacióinterna, de projecció capenfora d'unitat i madu-resa. Vam considerar útil ienriquidor endegar unprojecte de revista mo-dest i a l'abast de les do-nes dels col·lectiuscreients, i de totes les per-sones sensibles a la ne-cessitat d'introduir canvisen el si de l'Església, es-pecialment pel que fa a lasituació de les dones. Elnom que vam acordar pera la nostra revista vaser: Paraules i fets deDones. Totes érem cons-cients que seria una re-vista oberta, plural, dedones i per a dones. Totesvolíem que tractés temesdel nostre quefer diari, itotes volíem que hi po-guéssim encabir les nos-tres reflexions a l'en-torn de la Teologiafeminista. Aquest, en-cara era un terme peri-llós, denigrat per part del'Església Jeràrquica; unterme que, fins i tot mol-tes dones d'Església i al-gunes teòlogues, no vo-lien emprar perquè elsresultava contrapro-duent o fins i tot inne-cessari.

Les dones cristianes,organitzades tant en el sidel Col·lectiu com en al-tres grups cristians, por-tàvem alguns anys mani-festant, en àmbitsprincipalment de dones,el nostre testimoni creienti la nostra implicació fe-minista. La nostra cons-ciència creient i el nostre

ànim vital no estaven pasdissociats, vivíem de ma-nera molt cons- cient aquestes dimen-sions, ja que moltes deles nostres situacions detracte discriminatori i in-just tenien arrels comu-nes amb el conjunt de lesdones. La nostra fe i elnostre compromís es vanenfortir amb aquesta im-plicació; les nostres com-panyes no creients vanrespectar la nostra pú-blica identitat cristiana ifins i tot van simpatitzaramb el missatge de l'E-vangeli. I nosaltres novam caure mai a la temp-tació d'editar un "femi-nisme cristià" decaire confessional compotser hagués complaguta algú.

Anem avançant. Per anosal tres, sempre ha exis-tit una doble lluita: a lasocietat i a l'Església, jaque aquesta no ha estatjusta amb les dones i noha estat a l'alçada delsavenços, que s'han do-nat a la societat en ge-neral. Però l'impuls de re-bel·lia en el si de lesnostres comunitats noté una component reivin-dicativa perquè sí, sinóque vol ser una empentacap a l'autenticitat, cap ala fidelitat a l'esperit bí-blic-evangèlic, tot ell tantple d'un missatge d'i-gualtat. Volem en unmateix impuls que l'Es-glésia ens consideri, ique tota ella es renovides de dins. Aquestapostura crítica amb l'Es-glésia, tant nostra, ens haresultat sempre moltdura, molt trista; d'unabanda per la incoherència

que suposa la impermea-bilitat de la doctrina ofi-cial, tant contrària a qual-sevol reflexió autocrítica ia qualsevol canvi enaquest temes, posantcom a "justificació" la"fidelitat" a la doctrinatradicional, i d'una altrabanda pel constant me -nyspreu de tot allò quevingués de grups de do-nes -per altra part majori-tàriament presents i acti-ves en les comunitats-,especialment si portavenalguna etiqueta de "fe-ministes".

Doncs bé, si faig es-ment de tot això és perpoder-vos explicar quinesvan ser les intencions delCol·lectiu, tot endegantuna revista feta, divul-gada i sufragada per no-saltres soles, amb pocsmitjans tècnics i econò-mics, amb molt bona vo-luntat i amb la satisfacciód'estar fent una aportació

a la causa, fa 13 anys: Vo-líem una revista de donescreients y feministes, aixíde clar. Volíem també queel contingut fos l'acció yla reflexió. Ni més nimenys!

A la vista de la sevapresència i la seva salutactual, ens felicitem peraquest nº 50; per haverestat un cop més auda-ces, valentes, lliures i es-perançades.

Lola Fumanal

4

Els primers

PASSOS

“Totes volíemque tractés temesdel nostrequefer diari, i totes volíemque hi poguéssim encabir les nostres reflexionsa l'entorn de la Teologia feminista”

5

PASSOS

El Nº 50 de Paraules i Fets de Do-nes és testimoni que el Col·lectiutreballa i s’esforça per assolir els

objectius proposats fa més de 22 anys ija ben coneguts per qui llegeix assídua-ment la nostra Revista. Les pioneres quela van iniciar ho feren només amb la va-lentia que s’obté de la fe en allò que escreu de veritat i amb la il·lusió que passaper damunt d’esculls i indecisions. Ellesvan fer la Primera Etapa i se’n van sor-tir amb molt bona nota.

A partir del nº 20 començà un altrecicle, amb nou equip, nous criteris inou format. La intenció, però, la ma-teixa. Perseguim que sigui possibled’entaular un diàleg franc, raonat icompromès al si de la nostra Església,on se senti la veu i el criteri de moltesde les dones que també la formem. Lafinalitat és que la Institució (amb pru-dència sí, però amb dinamisme i co-ratge també) es decideixi a seguir elritme que marca el pas del temps i quel’evolució reclama per justícia. Cal quetant fora com dins, l’Església puguiproclamar-se algun dia capdavanteraen la consideració paritària dels éssershumans tal com va fer Jesús entre elsseus. Cosa que després de vint segles jafora hora d’aconseguir a la llum de lacaritat i de la raó.

En aquest procés de tre-ball, Paraules i Fets de Do-nes ha estat el vincle de co-municació pública entre laxarxa que formem, peròtambé el punt de destí d’a-portacions i inquietuds teo-lògiques, socials, de gestió,i d’informació; de maneraque tothom que tingui in-terès a conèixer com viula fe el Col·lectiu puguiassabentar-se´n i partici-par-hi (si ho vol fer) tantper activa com per pas-siva.

Aquesta és la missió aquè amb pertinaç espe-rança estem ben dispo-sades a dur a terme, par-tint d’intentar seguir lacorredissa que, trasbal-sades per la notícia delCrist Ressuscitat, vanfer Maria Magdalena i l’altra Maria encompliment d’aquelles paraules de l’àn-gel: No tingueu por vosaltres - Aneu deseguida a dir als seus deixebles…(Mt.28)

I fent via en l’edició de la Revista, eltorn en què nosaltres hem treballat,va passar el relleu a l’equip de la pre-

sent etapa, el qual a més d’imprimir-hi nou caràcter, s’ha trobat a les sevesmans amb el compromís i el goig depoder commemorar la publicació delNº 50, cosa que justifica i consolidaplenament el projecte inicial del CDE.

M. Dolors Figueras Joana Ripollès

L’any 2005, amb la renovacióde l’Equip de Coordinació,també van entrar i sortir per-

sones del Grup de Revista. Vancontinuar la Joana, la Magda i laCarme, i ens vam incorporar laMaria i jo. Al cap d’un temps,per raons físiques, la Joana es vadonar de baixa. I ara, última-ment, s’hi ha incorporat la Ma-riona.

En principi es va continuarla tasca seguint l’orientació del’equip anterior. A poc a pocs’han introduït canvis, amb eldesig de millorar-la. L’apartatde Teologia Feminista, querecollia les xerrades fetes ales sòcies, es va convertir a

partir del número 40 en un apartat fix,per tal de recollir algunes de les classesque es donen en la Universitat sotaaquest títol.

En una reunió de l’equip, fent auto-crítica vam valorar que seria normal imés correcte mantenir els apartats oseccions sempre en la mateixa pàgina,i a partir d’aleshores es va decidir fer-hoaixí. I per últim, primer d’una forma es-pontània (nº 43) i després amb plenaconsciència es decidí, sota el nom dePàgines Centrals, dedicar aquests dosfulls a un tema únic. I a partir d’ara se-gurament s’introduiran algunes nove-tats. Però això ja serà tema per als prò-xims passos. I amb aquest esquemahem arribat fins al nº 50.

Assumpta Sesma

Els segons

Els tercers

6

EQUIP DE COORDINACIÓ

La “nostra” revista arriba al nú-mero 50 i des de la Redacció se-’ns demana fer una aportació ex-

plicant el nostre treball. Això fa queles components ens preguntem: vo-leu dir que alguna persona ens lle-girà? No resulta quelcom molt fei-xuc?

Parlar d’aquestes qüestions noagra da gairebé a ningú, però verita-blement cada vegada més, si volemfuncionar en la nostra societat, ensveiem obligades a complimentar unaburocràcia que moltes vegades ésforça absorbent.

Per tant agrairem vulgueu llegir-ho amb una bona disposició d’espe-rit per donar-li la validesa que consi-dereu, ja que és evident que al costatdel que explicaran els altres Grups,aquest queda una mica fora de con-text.

Nosaltres, les tres persones que for-men aquest Grup, ens repartim les fei-nes com: redactar actes de les reu-nions (imprescindibles per la marxa delCol·lectiu), recepció i enviament detota classe de comunicats, i, faltariamés, llegir, repartir o tirar, com es diu

vulgarment a la paperera, la granquantitat de correus electrònics queavui dia inunden els nostres ordina-dors. Està clar que a més hem d’arxi-var, atendre el telèfon, etc. Intentemdur a terme totes les comeses típiquesde qualsevol secretariat i que tothomreclama quan no funcionen; llavors ésquan és fa patent la seva importància.Demanem que, si percebeu això en elCol·lectiu, ens ho digueu, però tan-mateix vulgueu disculpar-nos, ja que hiha cops que ens sobrepassen les tas-ques.

Finalment, ho guardem per l’úl-

tim perquè és la feina més des-agraïda, hi ha l’economia. Cobrarquotes, fer i pagar rebuts, demanarsubvencions, etc. i aconseguir que elsnúmeros no ens facin una mala pas-sada. La nostra responsabilitat es po-der assumir els compromisos.

Fins aquí tot el que correspon alGrup d’Administració i aprofitantaquesta finestra, oferim, a totesaquelles persones que els hi agradi iens vulguin ajudar, compartir les nos-tres tasques.

M. Dolors Figueras Carme García · Blanca Torcal

GRUP D’ADMINISTRACIÓ

El “trio de la Direcció Compartida”,segons el nou organigrama delCol·lectiu de Dones en l’Església,

aprovat en l’Assemblea general del2005, fruit del desig majoritari de feruna organització més participativa,pensem que ha donat el seu fruit.

Voldríem ressaltar que:• Va ser molt ric, el temps emprat

per crear el nostre Règim Intern quefeia possible aquesta nova manera defuncionar.

• Estem convençudes que les res-ponsabilitats assumides en grup, famés fàcil treballar i representar el nos-tre Col·lectiu arreu.

• Ens ha donat més força, perquèdemostrant-nos que no és una fal·làcia,podem transformar la nostra Església, i

és una manera més participativa i evan-gèlica per prendre decisions que cal as-sumir amb un diàleg previ.

• Que les hores emprades prepa-rant l’ordre del dia de l’”Equip de Co-ordinació” agilitzem les reunions i espossibilita una millor representativitatamb d’altres grups que també treballenvers l’objectiu compartit d’una “ altraEsglésia és possible”.

• Fins i tot valorem com positius elscanvis que es fan a aquest nivell. El co-neixement de tota la problemàtica delnostre grup, dóna sempre un aire fresci nou en el treball, i podem afirmarque, qui hi ha treballat, continua ambtasques que enriqueixen la nostra acciótransformadora i de comunicació.

• Volem afirmar també que és una

feina més de “cor” que de “cap”. Es-timar els objectius del Col·lectiu vol dir,entusiasmar d’altres per continuardient ben alt, que Jesús, fa 2008 anysens va dir, i continua dient: ANEU I DI-GUEU!

Les feines assolides per tots elsgrups i associades, queden reflectits enaquest nª 50 de la nostra revista. Sonles Paraules “digueu” i el treball fet“aneu”, que amb regularitat arriba atotes les nostres mans i moltes altresque es sumen per fer una xarxa queproclami la nostra fe en la vida rebuda,i la llibertat que Jesús ens va regalar perdescobrir, que com a dones, cal tenirles paraules i els fets convincents persentir-nos i ser salvades.

M. Pau Trayner

GRUP COMISSIÓ PERMANENT

Una burocràcia moltes vegades absorbent

Una organització més participativa

7

EQUIP DE COORDINACIÓ

Reflexió, Interconfessional, TeològicaGRUP CRIT

CRIT és una sigla que in-dica (Comissió (de) Re-flexió, Interconfessional,

Teològica). Aquest grup formatper membres del Col·lectiu esva iniciar el curs al 2005-2006,fruit d’una demanda de for-mació per part d’algunes deles companyes del CDE, perpoder conèixer millor i apro-fundir en la Teologia Feminista.

D’aquí van sorgir els trescursos que actualment tenimprogramats: «La veu de les Do-nes en la Bíblia» «La veu de lesDones en l’Església» «La veude les Dones en les diferentsEspiritualitats».Actualments’es tan impartint dos cursos a laUniversitat de Barcelona, dos al’Escola de la Dona, i un a Gi-rona.

També des del CRIT es pro-gramen les conferències de lesdiferents Delegacions i es pro-cura donar resposta a les peti-cions de diferents moviments,

parròquies, locals socials, quesorgeixen durant el curs.

Mogudes per la necessitatde formar pensament teològic,i convençudes que l’intercanviens podia enriquir, es va obrir elgrup a altres persones externesal Col·lectiu per aprofundir endi ferents temes, amb el nom deCrit Obert. Actualment estemparlant d’espiritualitat–mística.

La nostres reunions es fan ala seu del Col·lectiu els dijous almatí, quinzenalment. La nostratasca es donar seguiment alscursos que s’imparteixen, revi-

sar i aprofundir els diferents te-mes programats.

Mogudes per la falta de co-herència en el missatge Evan-gèlic referent a la dona, volemposar al servei de l’Església i dela societat la Teologia Femi-nista, i creiem que com la gotad’aigua que cau constantmentsobre la roca fa un forat, tambénosaltres amb la nostra cons-tància, il·lusió i entusiasme es-perem deixar les nostra pet-jada.

Maria Antònia Sabater Montserrat

Des dels inicis del Col·lec-tiu, una de les nostres pri-meres prioritats, va ser la

d’aprofundir en l’estudi de la Bí-blia, sobretot anar a poar en l’E-vangeli, per tal de conèixer ambfonament el que ens diu i ensproposa Jesús, per poder obraren conseqüència i que la nostraactuació sigui coherent amb elsseus postulats.

Molt aviat, a partir del co-neixement que tinguerem de laTeologia Feminista, començà-rem a organitzar cada primerdilluns de mes, una xerrada so-bre un tema que ens parlés iens ajudés a avançar en la líniaproposada per aquesta teologiaalliberadora i integradora. I al-hora iniciàrem el primer Cursetd’Estiu prel·ludi dels que conti-

nuarien any rere any. Una micamés tard, també la Tardor va te-nir els seu Curset.

El petit nucli que en un prin-cipi s’encarregava d’organitzaraquestes conferències, és el fo-nament de l’actual Comissió deFormació. Ara no només té curade proporcionar matèria pelsprimers dilluns, que dit sigui depas, aquesta activitat ha estatuna constant durant aquestsvint-i-dos anys de vida que portael Col·lectiu, sinó que tambés’encarrega de l’organitzaciódels Cursos d’Estiu i de Tardor.

Som conscients de la impor-tància de la nostra tasca perquèel Col·lectiu avanci en el camí ien els objectius que s’ha marcat.La formació constitueix la basedel nostre convenciment i fona-

menta la nostra fe i la nostraesperança fins a aconseguir laparitat i la germanor en la co-munitat eclesial.

Per això, la Comissió de For-ma ció us convida a l’engresca-ment i a participar, sobretot enaquestes activitats que no nomésens ajuden i ens afiancen ca davegada més per a continuar tre-ballant, sino que també, si es pot,pugueu formar part del grup perenriquir-lo i aportar sug gerimentsper el present i el futur.

I per a la Revista Paraules ifets de Dones, eina fonamen-tal de formació i de sensibilitza-ció, la nostra felicitació més sin-cera per la feina feta en aquestscinquanta exemplars editats finsara. Enhorabona i gràcies!

Magda Tomàs i Ribes

Aprofundir en l’estudi de la BíbliaGRUP DE FORMACIÓ

Fa poc temps que vaigentrar a formar partdel de comunicació i

haig de dir que vaig trobarque estava tot molt benorganitzat i que funcio-nava bé des de feia moltde temps.

Aquest any ens hem fi-xat uns objectius:

Estudiar totes les con-clusions i manifestacionsque ha fet el CDE durantaquests anys a més de laRevista, l’Informa i Convo -ca i el WEB, que són estrismolt importants de la co-mu nicació. També vol-dríem veure quin són elscontinguts i les reflexionsque totes les persones queformem el Col·lectiu hemanat assolint. Tot això pera donar una resposta aaquells que ens puguinpreguntar què pensa elCol·lectiu sobre temes con-crets, especialment en re-lació a la situació de les do-nes dins de l’Església, sen seoblidar els grans reptes quecada dia ens arribem detota la humanitat i que ne-cessiten ser contestats desde la nostra fe de dones.

Aquesta tasca no ésgens fàcil i sols es podràportar a terme amb lacol· la boració de totes lessòcies del Col·lectiu, totavegada que un cop reco-llits aquells textos que pu-guin reflectir el pensa-ment s’hau ran de exposara l’Assemblea a fi de servotats.

Des de aquestes líniesus invitem a totes i tots elsque combreguen amb no-saltres, a contribuir a for-mar aquest “corpus” pertal de poder comunicar elpensament del Col·lectiude Dones en l’Església.

Angelina Hurios

GRUP DE COMUNICACIÓ

8

EQUIP DE COORDINACIÓ

En els “Tercers Passos” ja hem donatuna pinzellada del nostre grup. Araconcretarem alguna cosa més.Els nostres objectius són molt clars:

cada trimestre hem d’omplir les 16 pàgi-nes!! Això ens fa estar alerta i anar a lacaça i captura d’articles.

Ens esforcem per aconseguir que elsapartats previstos ofereixin articles de con-tingut interessant i enriquidor, o bé articlesd’opinions o punts de vista de personesque ens facin reflexionar, ens ajudin a pro-gre ssar i ens esperonin a treballar per alsnostres objectius; i també que ens facinconèixer altres persones o grups que tre-ballen com nosaltres, que avancen i que ensajuden a ser optimistes. Aquesta feina no ésfàcil i requereix temps i paciència, però jun- tament amb les persones que hi col·laborenamb les seves aportacions es pot anar fent.

Tota revista, per ser digna, per fer-se in-teressant, per ser atractiva, no sols es valorapel contingut sinó també per la seva pre-sentació, per les imatges o il·lustracions,per la seva correcció sintàctica i ortogràfica,per la lletra... Tot això també és feina de l’e-

quip. I tenim la sort de comptar amb elsprofessionals de Rúbrica Editorial, en PereBaltà i en Mariano, sempre disposats a dia-logar, tot oferint els seus suggeriments.

Aquesta és la nostra línia de feina, (i lanostra responsabilitat), però no penseuque ja està, no, no. De cara el futur tenimla il·lusió que ens envieu articles (sensedemanar-los). Tenim en projecte introduiralguna entrevista com ja s’havia fet ante-riorment. I també un apartat per a co-mentar temes d’actualitat, com molt en-certadament se’ns ha suggerit. Per altra

banda, ens agradaria que alguna de no-saltres amb gràcia i ironia ens ajudés atrobar la nota divertida o distesa... Se-guim?... No cal, ja ho enteneu, oi?

Això no és tot. Com a bones treballa-dores que volem ser, perquè la Revista i elCol·lectiu tiri endavant, tam bé ens calenels comentaris, les crítiques i els consells.De tant en tant ens n’arriba algun, i no sa-beu com l’agraïm! No deixeu de fer-ho, sivoleu ajudar-nos.

Finalment, hi ha el punt de la seva dis-tribució, creiem que actualment no és su-ficient. La llibreria Claret que ja la venienho segueixen fent, i s’hi ha afegit la llibre-ria Pròleg. A més hi ha un parell de parrò-quies que hi col·laboren generosament.Les Delegacions del CDE fan esforços perescampar-la, darrerament tenim algunesaltes. Esperem que aquest nº 50 animi afer-ne propaganda.

Nosaltres sols estem aquí perquè allòque van iniciar i van continuar i mantenirles nostres companyes, i que ha aconseguitarribar al nº 50, segueixi tirant endavant.

Carme Fortuny

GRUP DE REVISTA

GRUP DE PREGÀRIA

Quan vaig arribar al Col·lectiu, vaigdescobrir amb sorpresa que les do-nes feministes també dedicaven

un temps a la pregària. Estava segura deque algunes d’elles pregaven individual-ment, però no imaginava que hi haguésun equip de preparació de pregària enl’organigrama de l’associació. Encara vapassar un temps abans que m’interesséspel grup de pregària, hi vaig arribar el curs2005-2006, i el resultat és positiu.

Aquest any ja és el quart que celebremcada mes el Memorial de Jesús de Natzaret.Durant aquest temps, hem anat entenentel manament de Jesús: «Feu això en me-mòria meva», manament dirigit a tots elscristians i cristianes. Hem après que no hi haningú que estigui exclòs d’aquesta cele-bració, si no són aquells que se’n volen ex-cloure perquè no entenen el manamentdel Mestre. També sabem que, en la co-

munitat de Jesús, no hi ha diferències niclasses entre les germanes i els germans.

Aprofitant aquest número cinquanta dela nostra revista, volem reafirmar que aquestcurs 2008-09 seguirem recordant el mana-ment de Jesús als seus. Introduïm, però, uncanvi de dia en la celebració. En lloc de reu-nir-nos el tercer divendres, enguany, ho fa-rem el tercer dimecres de cada mes i espe-rem que el dia sigui bo per a tothom.

Aquest curs que hem començat, te-nim una nova iniciativa de pregària volun-tària que volem comunicar. Serà essencial-ment una xarxa de pregària personal o engrup, de manera que en tot moment hihagi algú que estigui pregant pel temaproposat. El tema amb el que començaremés «La conversió del cor i de la ment de lespersones que han de prendre decisions pelque fa a la paritat de cristians/es en l’Es-glésia, i que fins ara s’hi oposen».

Una segona iniciativa que comença acaminar en el número cinquanta de Pa-raules i fets de Dones, és l’espai ano-menat Gorg. En un riu o riera, un gorg ésun pou ample foradat per l’aigua que hiha caigut amb força i l’ha gastat durant se-gles; aparentment no sembla profundperò sempre ho és bastant. L’equip depregària no pretén tenir la profunditat delsgorgs en els temes que esculli, perquè sapque la profunditat és cosa de les persones,no dels articles. Aquest racó de la revistaestarà dedicat a temes que volen propor-cionar textos de pregària per a aquellespersones que els vulguin considerar així itambé poden ser vistos com temes de re-flexió bíblica per als lectors i lectores inte-ressats en aquests temes. Des d’aquesteslínies donem gràcies a l’equip de gestió dela Revista que ha fet possible aquest espai.

Maria A. Torrents

Cada trimestre hem d’omplir les 16 pàgines!

Vam descobrir que les dones feministestambé dedicaven un temps a la pregària

9

LES DELEGACIONS

Ens alegra profundament poder par-ticipar amb un escrit en “Paraules ifets de Dones” Nº 50. La primera

gran il·lusió del nostre grup és poder se-guir rebent a casa puntualment la nostrarevista. Ens comprometem a llegir-la.Moltes gràcies a totes les que ho feupossible! Des de Girona i amb la partici-pació de les companyes diem:

Som un grup de dones que estemmolt il·lusionades per un canvi en l’Es-glésia i en la societat. Fa uns vuit anys queestic en el CDE, primer com a simpatit-zant i després com a sòcia. Sempre m’hihe sentit molt acollida i quan puc ajudar

en alguna cosa ho faig amb alegria. Per-què això sigui possible, hi posarem: Es-perança, llibertat, il·lusió, treball, expe-riència, desig, acolliment i constància;continuarem lluitant per la paritat a l’es-glésia. I sinó, ja passar de jerarquies, igairebé de capellans.

Al nostre grup de Girona hem decontinuar essent amigues, amb bon hu-mor i alegria, procurant aprofitar els cur-sos, el cinema i les reunions per crear unlligam entre nosaltres que ens ajudi aviure millor. Aquest és el meu desig peral futur. Per a mi el Col·lectiu representauna companyonia, sabem que formem

part d’un grup amb ideals i objectius co-muns i que col·laborem entre totes perfer sentir la nostra veu en el nostre en-torn i en el de l’Es glésia. Nosaltres somamigues i “col· legues” amb un mateixpensament i il·lusions per les dones. Te-nim esperança en el nostre futur. Creiemque podem anar conquerint les fites queens hem proposat: seguir amb la nostraamistat. Paraules com: amistat, neguit,companyonia, coneixements, rialles, pre-gària, solidaritat, dona, progrés, església,Maria de Magdala...s’omplen de contin-gut, tenen més sentit amb l’ajut del nos-tre Col·lectiu (en el nostre Col·lectiu). Ensil·lusiona continuar avançant formant-nos i compartint experiències, poderaconseguir per fi el somni de la paritat:Que el nostre Col·lectiu continuï avan-çant amb força i decisió!

Amén. Com que Déu ho vol, que aixísigui! Nosaltres ens hi comprometem!!!

Piua Salvatella

CDE DE GIRONA

Al’any 1997 vam començar el grupde Dones d’Horta a casa de laPepita Valls. Després de la seva

mort, vam decidir de sortir al carrer i ferconèixer l’Evangeli amb ulls de dona.

L’Ajuntament ens va cedir una sala iaquest curs la recent inaugurada Bibliote -ca de Can Mariner és la que ens deixa lasala d’actes, per les reunions i conferències.

Tant en el grup com en les conferèn-cies els número d’assistents ha crescutde manera notòria. L’any 2007 vam co-mençar un nou grup amb matrimonis enel col·legi SAFA al qual aquest curs s’hanafegit uns 15 joves (nois/ies) exalumnes.

També formem part del Consell de laDona del Districte (Ajuntament) on par-ticipem uns 20 grups de dones amb di-ferents inquietuds i algunes d’elles s’hanafegit també a les nostres trobades.

En tots aquests anys les experiènciesviscudes han estat de tota mena (encaraque valorem molt les positives), peròtambé hem comprovat que algunes deles dones assistents no han tornat, possi-blement per discrepància amb les nostres

idees. Aquestes experiències també leshem tingut amb alguns capellans, elsquals al·legant poder rebre una represà-lia del Bisbat, ens han negat el seu suport.

Del nostre grup ens agradaria destacar,l’amistat, compromís i complicitat entretotes nosaltres. Cada any ens reunim doscops per dinar (Nadal i Fi de Curs). Ensagra da gaudir de la mútua companyiaperquè l’estimació i l’amistat l’hem trobatno solament en el diví sinó també enl’humà.

Els propòsits i objectius que ens femdes del grup són de practicar la plena lli-

bertat, respecte, democràcia i col·laboracióen totes les tasques que el grup comporta.

Paraules i fets de Dones ha estatuna bona carta de presentació del nostreCol·lectiu, i les dones d’Horta donem grà-cies a les nostres companyes que callada-ment estan portant a terme aquesta tasca.Per això ens felicitem per l’edició d’aquestnº 50 fent-nos el propòsit de continuaramb il·lusió i amb l’esperança de seguircreixent com a grup de dones d’Horta icom a Col·lectiu de Dones en l’Església.

Mariàngels CosculluelaEsther Ruizaguirre

CDE D’HORTA

Fer conèixer l’Evangeli amb ulls de dona

Ens il·lusiona continuar avançant formant-nos

10

LES DELEGACIONS

Enhorabona. El CDE de Rubí s’uneixa la joia dels 50 números de la nos-tra revista Paraules i fets de Dones.

Un bon moment per mirar enrere i re-viure l’inici del CDE a Rubí el 1987, un anydesprés del naixement del CDE a Barcelona.Un grup format per la Montserrat Cañís, laTeresa Miralles, la Rosa Prats i jo mateixa, ensanimàrem a tirar el projecte endavant.Comptàrem amb el suport de Mn. JoaquimRius, en aquella època rector de la nostra Pa-rròquia de Sant Pere, el qual posà les de-pendències parroquials a la nostra disposició.

També ens encoratjà molt Mn. LluísBonet, que en aquells temps era VicariEpiscopal de la Zona de Terrassa. Recordoamb agraïment que a totes les reunionsde Zona que periòdicament tenien lloc aTerrassa, Mn. Bonet em deia: “Montse-rrat, explica el que feu al Col·lectiu”.

El nostre grup tingué des del comen-çament un caire ecumènic, en comptaramb la col·laboració de la pastora protes-

tant Nathalie Reverdin, que feia poc haviaarribat a Rubí procedent de la seva ciutat,Ginebra. Precisament, la primera confe-rència que tingué lloc a la rectoria anà acàrrec de la Nathalie, un parell de dies

abans del naixement de la seva segona fi-lla. En aquella època era força sorprenentque una protestant vingués a la Parròquia.

Cal remarcar que les nostres com-panyes de Barcelona d’aquells primerstemps participaren en vàries de les con-ferències i/o xerrades que s’organitzavenmensualment. El CDE va tenir una bonacollida; es podria dir, vist amb la pers-pectiva dels anys, per la novetat i la sor-

presa de què unes dones reivindiquessinla paritat de totes les persones dins del’Església, independentment del seu sexe.

En l’actualitat el CDE de Rubí és una re-fe rència de dones cristianes feministes i,com a tals, se’ns té en compte des de la Re-gi doria de la Dona de l’Ajuntament. Fa al-guns anys que aquesta Regidoria ens con-vida a participar amb un acte propi, dins dela programació organitzada amb motiu del8 de març Dia Internacional de les Dones, ien el 25 de novembre Dia Internacionalcon tra la Violència de Gènere; alhora queen aquesta mateixa data el CDE s’adhereixal Manifest Institucional de l’Ajuntament.Per al desenvolupament de les xerrades-col·loqui comptem amb la col·laboració deles nostres companyes barcelonines.

Pensem que és una mostra de nor-malització que el CDE hagi passat del’àmbit estrictament parroquial a l’àmbitde la societat civil.

Montserrat Grau i Grau

CDE DE SABADELL

El nostre grup va néixer després delsprimers contactes amb la Sefa Amell,d’unes quatre amigues sabadellen-

ques interessades en el tema, i en ocasió dela visita a la nostra ciutat, d’una de les pri-meres dones anglicanes ordenades: JaneMayland. Ens va impactar i va desvetllaraquella lluita que ja totes dúiem dins.Aquell mateix dia ens vam constituir engrup, tot i que ni tan sols ens coneixíem. Iseguim igual que el primer dia, perquè noho hem solucionat, però seguim treballantamb esperança, perquè ja és molta la men-talització aconseguida. No hem crescut

gaire com a grup, numèricament, però símolt, en gent que ens entenen.

El treball del nostre grup sempre ha gi-rat entorn d’un tema: la discriminació de ladona dins de la nostra Església, amb totala rècula d’injustícies, menyspreus i etc.com a tot el Col·lectiu, durant la seva tra-jectòria. Res ens n’ha distret, ni res hem jus-tificat. Estimem l’Església i ens dol el galdóspaper, sempre bel·ligerant, que en aquesttema fa, davant del món.

Esperem veure caure, pel propi pes de l’in- comprensible, allò que l’Església s’obstina enno admetre: que Déu no fa distinció entre ho-

mes i dones i que, entre tots, hem de fer elRegne de Déu a la terra, sense privilegis.

Seguim estant joioses del treball delCol· lectiu de Dones en l’Església, un instru -ment per fer caure el Patriarcat i l’apropia-ció que aquest s’ha fet de la imatge de Déu.

En 14 anys no hem deixat mai de tro-bar-nos una vegada al mes. Allò que nofem nosaltres no ho farà ningú amb tantde convenciment. Hem après i clarificatidees amb els cursets d’estiu i de tardor,amb les publicacions, revistes i llibres deCol·lectiu. I no hem callat mai.

M. Teresa Relat

Des del començament, un caire ecumènicCDE DE RUBÍ

Aquella lluita que ja totes dúiem dins

11

LES DELEGACIONS

CDE DE SARRIÀ (INCIPIENT)

CDE DE SANTA COLOMA

El grup de Sta. Coloma de Grame-net estem en un moment de canvien tots els aspectes.

El nostre dia a dia és anar fent totallò que puguem i de la millor maneraque sabem, demanant ajuda i suport algrup de Barcelona quan ho creiem ne-cessari.

Hem passat de trobar-nos tres ve-gades al mes a veure’ns només el diaque fem la classe de "Teologia Femi-nista”, per situacions personals de cadadona del grup.

Aquest any de tercer curs de T. F.hem canviat de local, i en comptes defer-ho a la Parròquia ho fem al "CentreCívic” del nostre barri (Singuerlín).També hem canviat de dia i ho fem elssegons dijous de mes a les 18 hores,fins a dos quarts de 8, en lloc del di-mecres com ho fèiem l'any passat.Aquest canvi el vam decidir per tal d'a-rribar a gent que no és d'Església, peròque troba interessant el que oferim ambles nostres conferències.

Quan vam plantejar a l'Emilià el

canvi ignoràvem que ell marxaria alcap de pocs mesos. Per tant com po-deu deduir també hem canviat de rec-tor.

Tot plegat ens sentim ben satisfetesperquè ens adonem que van venint per-sones noves i les que van començar elprimer curs continuen venint. Això pera nosaltres vol dir que des del CDE femles coses bé.

Aquesta és una mica de la nostrahistòria.

M. Teresa Mollà

Fa un any que vàrem començar elgrup amb il·lusió i gran esperança.Després d’algunes gestions vam

aconseguir poder fruir d’aquest Espaid’Entitats Orlandai de Sarrià, a peu deltren, tan ampli i lluminós on ens reunimen bona companyonia més de 20 asso-ciacions. S’hi fan tota mena d’activitats,i això dóna sempre un aire de vitalitat ifesta. El medi hi ajuda, el cel aquí és mésblau i els arbres arreu ajuden a crear unentorn de pau.

Ara, després de l’aturada d’estiu,hem tingut un bon començament, grà-cies a la col·laboració de les bones con-ferenciants i també, a les amigues queens han acompanyat. Durant tot el curs

continuarem amb les conferències deTeologia Feminista.

També tenim perspectives lúdiquesperquè l’entitat Orlandai està preparantuna festa conjunta per Carnestoltes, i se-’ns demana la col·laboració de tots elsgrups que hi estem acollits: alegria, bro -ma, disfresses, etc. Nosaltres ens hi hemadherit amb moltes ganes d’aportar lesnostres idees des d’un punt de vista sa-tíric, com correspon en aquesta celebra-ció.

Estem contentes de la bona acollidaque ha tingut l’aprofundiment en la Teo-logia Feminista, i creiem una vegada mésque no hem d’estalviar esforços per aquè el més gran nombre de dones pu-

guin descobrir el que tant de temps se’nsha amagat.

M. Antònia Aragay

Arribar a gent que no és d'Església

Aprofundiment en la Teologia Feminista

Segueix a la pàgina 14 >>

12

Dèiem...

PÀGINES CENTRALS

Seguiment obert del Concili CatalàEn el Concili s’ha parlat de ladona en moltes ocasions, jaque el tema està empenyent,però no s’ha tractat a fons.Pen sem que s’ha desaprofitatuna bona ocasió. Aquesta rea-litat que exclou i considera in-digna la dona per a l’altar acausa del seu sexe, és un anti-testimoni cada vegada més clar,més insostenible, més pu nyenti més antievangèlic davant elmón. Frena en lloc d’ajudar aavançar en el reco neixementde la dignitat humana.

Signes nous, compromísevangèlic, germanor des dela igualtat, servei sense au-toritarisme, tolerància i res-pecte, alliberament i bé, sónvalors que tota l’Església hade viure i oferir per tal de fercreible el seu missatge. ElConcili ha de ser una bonaocasió de revisió, de canvi,de denúncia profètica, de vi-vència compromesa amb elsmés pobres i marginats. Calretrobar l’estil de Jesús.

Editorial Abril–juliol 1995

Resposta al Cardenal RatzingerDesprés de la resposta de laCongregació per a la Doc-trina de la Fe sobre el temadel sacerdoci femení en l’Es-glésia catòlica, signada pelcardenal Ratzinger, volem ferconstar la nostra opinió alrespecte:

Podem entendre que elple reconeixement de la donaresulti molt difícil per certssectors de la societat. Tambées fa difícil al si de l’Església.No poden entendre, però,que l’Església hagi conside-rat irrevocable, infal·lible, in-qüestionable i constituent deldipòsit de la fe, la impossibi-litat que la dona pugui acce-dir a cap ministeri ordenat.

El fet d’obligar les donesal silenci i a la submissió, ésun clar atemptat als drets hu-mans més fonamentals. Ambaquesta declaració, s’atemp -ta sistemàticament contra ladona com a ésser humà.

Barcelona 1995

Els Drets Humans en l’Església(Taula rodona del FòrumVida i Evangeli- 8 de marçde 1997)La fraternitat no es pot cons-truir dins unes coordenadesfetes, per una banda d’auto-ritat i de l’altra, de submissióacrítica. El pa de la fraternitats’ha de menjar en una taularodona, on el diàleg, la cor -responsabilitat i la mútuaconfiança, en siguin els eixosfonamentals sorgits de laigualtat, de la justícia, i en elnostre cas també de la perti-nença a l’Església i no pasdins d’una vertebració pira-midal que fa molt difícil, perno dir impossible, un funcio-nament de germanor.

Magda Tomàs i Ribes

Pensar i llibertat d’opinióLa Bona Nova de Jesús és unacrida a avançar pel camí deles llibertats, camí ample quese’ns ofereix perquè tothomel pugui travessar. Si volemser sal i llum, ajudem a lesdones “silencioses” i “silen-ciades” a desbloquejar-se iallunyar pors i temors. L’E-vangeli ens convida a pensari parlar lliurement. No fer-ho,és ser infidel al seu missatge.

Monstserrat Grau i Grau

Un congrés ecumènic deteòlogues a l’Illa de Creta Durant els dies 17 a 21 d’a-gost es va celebrar a l’Acadè-mia Ortodoxa de l’illa deCreta la VII Conferència In-ternacional bianual de l’As-sociació Europea de Dones

per a la investigació teològica(ESWTR).

El tema de la trobada erael de les fonts, els recursos i elsinstruments de les teologiesfeministes. Els temes s’expo-saven a través de diferentsmodalitats; ponències, comu-nicacions i grups temàtics.Juntament amb les exposi-cions i els debats, hi ha hagutmoltes més coses com ara l’in-tercanvi i el contacte amb re-alitats tan diverses de dones,de països, d’esglésies...

Dues-centes dones, du-rant cinc dies i en un contextecumènic d’estudi, de pregà-ria, d’intercanvi i de debat éstot un esdeveniment que calcelebrar i divulgar.Un fet degran importància, no sola-ment per a les assistents sinótambé per a les esglésies per-què pas a pas, les dones es-tem fent una mena d’ecu-menisme molt ferm, moltseriós i sense prejudicis, cosaque pot representar un pasen l’apropament real: teolò-gic, pastoral, espiritual i vital.

Lola Fumanal

El Primer Congrés Interna-cional de Dones Cristianes(Barcelona, del 5 al 8 dedesembre de 1997)Ha estat una meravellosa re-alitat. Un congrés en què lesveus de les dones han resso-nat amb força, amb clarivi-dència, des de l’estudi, desd’una recerca teològica inte-gradora i d’alliberament.

També el Congrés ha si-gut una revelació per als ho-mes- pocs- que han partici-pat en totes les sessions.Com deia un dels congressis-tes, admirat, “Jesús és el pro-tagonista total del Congrés.Segueix enamorant les donesd’arreu i de tots els temps. Iels homes ens hi podem in-cloure”. En aquest Congréshem tingut la sensació de

viure l’acció de l’Esperit: re-volucionària, històrica, profè-tica, de plenitud.

Lloat sigui Déu Mare-Pare, al·leluia!

EditorialGener-febrer-març 1998

Reflexions a partir del Forum Mundial de Dones contra la ViolènciaAls països occidentals no no-més hi ha violència domès-tica contra les dones...Potserels dos primers temes queanomenaríem serien la femi-nització de la pobresa i la vio-lència de gènere.

Els conflictes armats se-gueixen una lògica patriarcal isón moguts per interessoseconòmics i polítics dels “ho-mes barons situats en el po-der”, però són les dones i elsinfants els que en pateixen lesconseqüències més greus...

Tant a l’Àsia, a l’Àfricacom a Amèrica Llatina, les or-ganitzacions feministes sónles que treballen per la saluti la formació de les dones, ialhora, per exigir lleis i inter-venir en les polítiques delsseus governs.

Neus Forcano

Van

Gog

h, E

l sem

brad

or

13

PÀGINES CENTRALS

No és qualsevol cosa queles dones plantegem a

la jerarquia que és de justí-cia demanar poder ser ac-ceptades dins la categoriade preveres, perquè si aixòarribés a succeir –que arri-barà-, voldrà dir que hauràcanviat definitivament, laidea que l’Església catòlicacom a tal, té de les personesdones.

Ja no som aquelles al-tres, les diferents dels ho-mes, a qui s’ha de guiar, vi-gilar i controlar, sinó quesom fetes del mateix fang ide la mateixa carn, i peraixò tenim també anhels iesperances, pors i covardies,vocacions i frustracions.Però segur que no hem es-tat creades per a ser sacrifi-cades al servei dels homes,ni per a obeir cegament lesseves lleis, sinó per ser, ambells, llum i sal de la terra.

Sefa Amell i Comas

Voldria apuntar un reptede futur: tant de bo que

els coneixements que anemadquirint amb l’estudi de laTeologia Feminista, alhoraque ens enriqueixen i ens

possibiliten d’argumentar iposicionar-nos davant dediscursos eclesiàstics pa-triarcals, fóssim capaces defer-los arribar a personesque mai s’han plantejat nipossiblement es plantejaranque el missatge evangèlic espot viure d’una manera mésalliberadora, sobretot per ales dones.

M’agradaria que no cal-gués cap teologia per de-manar un Església més pari-tària, més acollidora, méshumana; m’agradaria queen tinguéssim prou amb laBona Nova de l’Evangeli deJesús de Natzaret.

Montserrat Grau i Grau

Jesús inicia una novaetapa: original, paritària,

horitzontal, que va més en-llà del fet democràtic, ambrelacions, no només recí-proques i igualitàries en dig-nitat, sinó sobretot de ser-vei. I quan Jesús parla deSERVEI, es refereix a la dis-posició de fer per als altres,amb senzillesa i naturalitat,allò que millor els pugui afa-vorir, allò que els ajudi acréixer en autoestima i se-guretat.

Cal denunciar tota es-tructura de domini absolut. Ical que nosaltres, les dones,quan assolim llocs de res-ponsabilitat i parcel·les depoder, funcionem de ma-nera diferent de l’esquemapatriarcal que hem heretat ique ha impregnat no sola-ment la manera de gover-nar el món sinó la mateixa

Església que ha solidificatuna estructura de poder ab-solut.

Magda Tomàs i Ribes

Una lectura realitzada desde la perspectiva de gè-

nere pot corregir les defor-macions que pateixen mol-tes societats musulmanes.En el Primer Congrés Inter-nacional de Feminisme Islà-mic, vèiem dones islàmiquesque parlaven de grups quedonen per suposat que l’Is-lam oprimeix la dona i aixòno es port canviar. Reivindi-caven la lluita contra la in-terpretació masclista delstextos sagrats, interpretatssempre en clau patriarcal.

Aquestes dones són unesintrèpides pioneres en l’àm-bit del feminisme islàmic iunes grans impulsores delsdrets de les dones. Veurecom s’esforçaven per inter-pretar l’Alcorà en clau femi-nista, amb una actitud deci-dida a favor dels seus drets,ha estat una gran lliçó i almateix temps una força percontinuar treballant dintrede la nostra religió catòlicaon també ens trobem ambgrans impediments perquèla dona tingui el seu lloc.

Maria Antònia Sabater

L’experiència de margina-ció, supeditació i violència

contra les dones arreu delmón que revistes com Fun-dación Mujeres recollia eljuny del 2005 amb dadesconcretes: 2.500.000 donessón maltractades a Espanya;al voltant de 70 són assassi-nades cada any i unes 60.000denuncien les seves parelles,ens empenyen a buscar viesper canviar la mentalitat, lacultura, les institucions, les re-ligions, que ens han marcat ihan establert aquestes rela-cions entre homes i dones.

Segurament, el canvipassa per actuar en diferentsfronts: reflexionar sobre elconcepte de Déu que tenim icelebrem en les comunitatseclesials, com interpretem laParaula en les Escriptures i enla teologia, com ens compro-

metem i denunciem els abu-sos de poder, del diner i de ladominació, com trenquem elsestereotips de gènere, del“masculí” i el “femení” queens encasellen i empetiteixencom a persones.

Neus Forcano

La dona en tots els àmbitsde l’Església és necessària

per a transformar aquesta ins-titució patriarcal, crispada enels seus poders, de jerarquiamasculina, en una Esglésiaober ta a les relacions evangè-liques de canvi i reciprocitat.

Conxita Domènech

Actualment les donessensibilitzades pel mo-

viment feminista, han per-dut la por a aquelles lleis,que el sistema ha intentatimposar, conservar i conso-lidar, per mantenir les clausdel poder sobre tothom.

Avui, aquest moviment fe-minista ha penetrat també, enels espais religiosos i el seu po-der de transformació va avan-çant descobrint noms de do-nes referents de saviesa, quefins ara ens havien presentatdes d’una visió misògina.

M. Pau Trayner i Vilanova

Ara continuem dient...

“Avui, el poder detransformació vaavançant desco-brint noms de dones referents de saviesa”

“Segur que nohem estat creadesper a ser sacrifica-des al servei delshomes, sinó perser, amb ells, llumi sal de la terra”

14

LA REVISTA VISTA PER...

L’agost passat, a Prada,a la Universitat Catalanad’Estiu, vaig trobar el

vell amic Pere Baltà qui, deseguida de veure’m, em vadir:

-Apa, que aviat arribareual número 50! Això és tot unèxit per a una revista comaquesta d’un d’àmbit tan es-pecialitzat!

Cal saber que Pere Baltà,d’El Prat de Llobregat, és l’e-ditor de la revista1. Ell co-neix molt bé l’entramat as-sociatiu de Catalunya pelcàrrec que ha tin-gut, i sap les difi-cultats amb quèmoltes associacionses troben per tirarendavant una re-vista com la nostra.

La veritat és queaquest número 50és la constatacióque estem fent béles coses, que tenimun fil que anem se-guint, que ens lligafortament i que té

ple sentit. Una revista quecontingui el pensament dedones, no gens conformistes,és una raresa. Jo crec que ésúnica i així es manté des delcomençament, quan vamveure que teníem moltes co-ses per dir i vam trobar la ma-nera de fer-ho. Ara tenimweb. Amb aquestes dues ei-nes ens donem a conèixer iens cal mantenir-les fresquesi al dia. Tot un esforç que noes veu, però que fa forat.

1 Va ser Director General de Cultura de laGeneralitat, a més de Diputat al Congrés

Paraules i fets de Dones,com qualsevol altra publi-cació, es pot mirar de dife-

rents maneres, des de la pre-sentació fins al contingut, totés important, com també ho ésla perspectiva des de que esmira la revista i la finalitat del co-mentari. La meva opció ha estatla de mirar-me-la com a unaeina per a conèixer un món,una part de l'Església que no-més té ressò en els mitjans decomunicació quan organitza unacte extraordinari, però del quenomés es coneix el dia a dia si

pertanys al CDE i pots as-sistir a les seves reunions.

Des d'aquesta pers-pectiva, què m'ha aportataquesta revista? Es la pre-gunta que em vaig fer enel moment de plan tejar-me aquest comentari.

Repassant els exem-plars de casa, en termesgenerals, m’ha aportat elque estava buscant. Elventall de temes és amplii no es circumscriu a unsol aspecte, per exemple

la vida del Col·lectiu o la Teolo-gia Feminista. Les diferents sec-cions de la revista: Editorial, Te-ologia Feminista, Àmbit obert,Pàgina central, Relacions-grups,Activitats del CDE, Llibres, Flai-xos; ja reflecteixen que l'objec-tiu és donar una visió àmpliad'aquest món, posant de re-lleu les diferents experiènciesviscudes i que estant vivint lesdones dins de l'església arreudel món. Sense oblidar ni lesqüestions que ens afecten coma membres de la societat; ni eltreball en el present per a un fu-tur que volem diferent.

A nivell formal, les seccionsde la revista -amb els títols es-crits en unes pestanyetes- ensajuden a situar-nos en les dife-rents aspectes que s’hi trac-ten. I, encara que sembli unafrivolitat, els acudits aportenuns moments de distensió.

Felicitem a les que han fetrealitat els cinquanta númerosde Paraules i fets de dones,per a elles també el meu agraï-ment; i felicitem-nos per laseva continuïtat. Beatriz Aurora

Apa, que aviat arribareu alnúmero 50!

SEFA AMELL

CDE de Sant Just Una pregària del bisbe Pere CasaldàligaCompanyes, convençudes de la força de lapregària; amb motiu del camí que femjuntes us proposem compartir aquesta pre-gària del Bisbe Pere Casaldàliga, que hemadaptat per a la comunitat de Chalate-nango (El Salvador).

ORACIÓN A SANTA MARIA DE MONTSERRAT

Madre afortunada que aceptaste en ti laPalabra, y por tu Fe se cumplió la Pro-mesa. Renueva la pureza del Evangelio yayúdanos a transformar nuestra Fe en tes-timonio de Vida, tarea política de la Histo-ria.

Santa María, Madre de Dios, te pedi-mos por nosotras y por nuestro pueblo.

Chavala de Nazaret, mujer del pueblo,casada con un trabajador, pobre entre laspobres del pueblo de El Salvador. Líbranos

de la insolidaridad y arráncanos de la neu-tralidad imposible en este mundo de ex-plotadores y explotados. Santa…

Profetisa de la Liberación, clara voz delMagníficat en CHALATENANGO. Libranuestro espíritu de toda esclavitud y co-rrupción y confírmanos como militantesde la causa de la Liberación total, con laque tu Hijo Jesús nos liberó para siem-pre…

Santuario de la Nueva Alianza, vientrematerno de la Eucaristía, Sinaí de CUSCA-TLÁN, reconcílianos con Jesucristo; amasala unidad de nuestro pueblo por encimade los partidismos; ayúdanos a construiruna comunidad solidaria con los pueblospobres de Centroamérica...

Hija de un Pueblo sometido, madre deun Hijo perseguido y condenado a muerte.Corazón de mujer y de madre herido por

el sufrimiento y las expectativas de su pue-blo. Enséñanos la fidelidad en el pueblo ycon el pueblo, trabajando por el progresode las pequeñas comunidades...

Estrella del alba de Pascua, que distetestimonio de la Resurrección. Lucero deMontserrat que iluminas nuestras noches.Fortalece nuestra esperanza para que noclaudiquemos ante las infidelidades de laIglesia; acompáñanos en la tarea de forjarun tiempo nuevo…

María de Pentecostés, CHAPULTEPECde la fuerza del Espíritu, milpa de la ora-ción, metalio de la cultura de los pueblosde Cataluña y El Salvador. Moldéanos paraque seamos levadura en la masa y sal enel mundo. Haznos apasionadas por la Igle-sia de Cristo, para que construyamos elReino de Dios y de la Humanidad…

Núria Jiménez

Es pot mirar de diferents maneres

MARIONA SAURÍ

15

TEOLOGIA FEMINISTA

Difícil resum amb 600paraules. Diré tele-gràficament el que

més m’ha colpit. La importància del ser

humà, què vol, quin és elseu desig profund i saberque és realitzable. Creureen nosaltres, en les nostrespossibilitats i en la dels al-tres. Si Déu ens estima comés que ens costa estimar elque Ell estima? Reconèixerel dret que té l’altre de serl’altre. Reconèixer allò quenomés és seu, la pròpia ori-ginalitat. La FE com a fide-litat a si mateix. No en al-guna cosa exterior, neixd’un mateix i és desprésquan es possibilita la fe enDéu, és un interactuar amb.Però si un no és fidel a simateix aleshores la fe esperd.

Es fracassa quan es volcanviar l’altre. Diu l’ÀngelaVolpini que el més gran so-friment que ha trobat alllarg de la seva vida és nosaber qui és un mateix iperquè està aquí. D’aquíneix tant el patiment per-sonal com el social. Allòque cerques ja ho tens, es-colta, posa-ho en la realitat,en el teu temps i el teu es-pai. Déu no és omnipotent,sinó relacional, ens neces-sita per co-crear. Déu no téel que tinc jo, només hotinc jo. L’Etty Illesum, unajueva en els camps de con-centració nazi, deia: “Tu,Déu, no pots fer res enaquest infern, jo t’ajudaré ifaré el que Tu no pots fer”,naturalment estimar to-thom -i repartir alegria- finsi tot el dolent. “EstimaràsDéu sobre totes les coses i

el dolent com a tu mateix”.La versió genuïna del majormanament sembla seraquesta. Hi ha més d’unabondat, no únicament la deDéu. No és tant que devemestimar com que Déu enscapacita per estimar. El quiestima ha de capacitar l’al-tre per estimar. Comunitatés el mateix que humani-tat. Tots els sers humanshem de ser capaços de co-municar-nos. Això vol dirprocés d’amor. És cert quetenim una identitat consti-tutiva però amb això no se-ria persona ni imatge deDéu. Cal la relació que enspermet anar cap als altres.Les dues dimensions no espoden separar. Això quediuen que els homes sónmés lliures i les dones més

amoroses, és una fal·làcia,tant un com l’altra han detenir les dues dimensionsarticulades, així sí que esprodueix el constitutiu depersona.

Quin és el sentit de lavida? Nosaltres donem elsentit a la vida, però tenimpor a la llibertat i a la res-ponsabilitat que això com-porta, aleshores caiem enun handicap paralitzador:l’hàbit humà a la repetició.Ser majors d’edat. No es tésuficient confiança en simateix. No dependre deDéu, ni dels altres. De Déuhi depenc en tant no és no-més extern, l’Esperit bategaen mi, és sustentador peròtambé alteritat. Ara bé, perfer-ho real intervé l’actelliure. Ser més d’allò que

s’és. Oblidem la nostra ca-pacitat creativa. Recordemla paràbola evangèlica delstalents. Estem aquí per fer-nos sers humans fins a fer-nos divins. On podem feraquestes experiències? No-més un lloc, doncs on estic.Viure’s en el concret d’espaii temps. Fins i tot quan unviu una dinàmica d’amor lamort no té cabuda. Mésben dit, el seu fibló que ésla por a la mort és el que nohi té cabuda.

L’experiència místicaque l’Àngela tingué ambMaria fou la revelació queElla és una persona hu-mana que ha polsat totesles seves possibilitats fins ala plenitud, i tothom ho potfer.

Concepció Domènech

La imatge de Déu i l’ésser humà des del femeníEl 25 i 26 d’octubre a l’esglé-sia de Sant Pere de les Puel·les(Benetes), Angela Volpini, dela qual es parla en el nº 49

”Sobre el desig profund”, i Te-resa Forcades, de la qual nocal presentació, van mantenirun diàleg moderat per Laia de

Ahumada, organitzadora del’acte, que va comptar ambuna assistència de 160 perso-nes.

16

TEOLOGIA FEMINISTA

El cap de setmana 24-26 octubre2008 vaig participar per primeravegada en una Trobada de “Mu-

jeres y Teología”, a Santander.El tema de fons a treballar va ser:

Buscar les fonts de la saviesa per re-gar les nostres vides. EspiritualitatFeminista en temps de globalitza-ció.

Per mi varen ser un dies de refle-xionar i compartir la meva/nostra es-piritualitat femeninament allibera-dora i transformadora.

Us adjunto algunes de les con-clusions que es varen compartir a lacloenda de la Trobada.

ConclusionsLes aigües que no-dreixen i reguen lesnostres vides procedei-xen de variades i riquesfonts: algunes d’ama-gats i frescos manan-tials, altres d’alegres ijuganeres cascades, otambé de plàcides itransparents aigües quecorren ja tranquil·les ala posta de sol resposatde la vida. A aquestesfonts els hem posatun nom:• La trobada amb elDéu que ens habita, lapregària, el silenci…• La lectura de la Pa-raula de Déu de la Vida,sobretot a través d’a-quelles sàvies donestestimonis creients d’a-quest Déu Pare i Marede la Bíblia.• L’apropament amb Je-sús de Natzaret, la sevaaigua inesgotable devida, d’esperança icompromís; el seuEvangeli com a referèn-cia constant de frescor inovetat.• El patiment de la gent, la seva dig-nitat i lluita, enmig d’un món que escapfica en tapar i cegar les sevesfonts.

• L’espai comunitari, l’amistat sana-dora, el compartir des de dins, l’a-juda mútua…• Les lectures il·luminadores, les tro-bades com aquesta, el grup de do-nes que em dóna la mà.• La inseguretat que m’habita i queprovoca el dubte i la necessitat deposar-me en camí, la recerca in-quieta.• La bellesa, allò bo que percebo icontemplo en el meu viure quotidiàdes de les meves entranyes de donaque sento.

Com a dones vetlladores i des-pertes, estem atentes per cuidar idefensar les nostres fonts, no po-dem permetre que se’ns assequin,ni tampoc que s’estanquin, ni es co-

rrompeixin o enverinin, per això ne-cessitem:• Discernir, confrontar a la llum de laParaula i amb les altres el que anem

vivint, el que està passant al nostrevoltant.• Buscar temps de silenci, de tro-bada amb nosaltres mateixes i ambel Déu que ens habita.• Escoltar els nostres sentiments iatrevir-nos a ser el que som, alliberar-nos de les nostres pors.• Mantenir viva l’esperança, l’alegriade ser dona.• Mantenir-nos despertes, crítiques iamb paraula.• Aprendre, formar-nos, llegir, parti-cipar en la recerca de les nostresfonts amb altres dones (i homes) quecaminen al nostre costat.

Nosaltres, dones assedegadesd’aquesta font que mana una espiri-

tualitat feminista allibe-radora i transformadoradel nostre món, enscomprometem:• A viure des de la inte-rioritat.• A no permetre que essilencïi la veu de ladona en l’Església.• A comparir les nos-tres aigües i i el queanem descobrint.• A alliberar-nos de lesnostres pors i atrevir-nos a ser des de la nos-tra autenticitat.• A viure en coherèn-cia amb el que pensemi creiem.• A involucrar-nos juntesen la transformació d’es-tructures patriarcals quecontaminen i segueixenoprimint. Que cap pati-ment ens sigui llunyà.• A seguir formant-nos,a aprendre les unes deles altres.• A viure amb alegria isentit de l’humor cadacircumstància de lavida. A fruir i celebrar

cada glopada d’aquesta aigua frescai profunda que hem anomenat Lafont de la Saviesa.

Marta Digón

XVII Trobada de “Mujeres y Teología”

17

TEOLOGIA FEMINISTA

Del 24 al 27 d’octu-bre va tenir lloc aBarcelona la cele-

bració del III Congrés In-ternacional de FeminismeIslàmic que va aplegar mésde 400 persones.

Durant tot el Congrésva anar prenent cos la con-sideració del feminisme is-làmic en relació amb elprocés globalitzador, ve -ient que aquest era fona-mental tal com es va de-clarar en la IV ConferènciaMundial de les Dones ce-lebrada a Pequin 1995.Des d’aleshores els grupsislàmics assenyalen ambinsistència que els princi-pals obstacles que impe-deixen a les dones a asso-lir els seus drets sónl’opressió econòmica i elfonamentalisme religiós.Davant d’aquesta proble -màtica es va plantejar desdel feminisme islàmic quinapodria ser la seva contri-bució per a la construcciód’una societat civil plane-tària, basada en la culturadels drets humans, i en elsvalors universals, tal com:la democràcia, la justíciasocial, la llibertat de cons-ciència i la igualtat de gè-nere. Tots aquests són elsdrets que el feminisme is-làmic reivindica, uns dretsusurpats a les dones mu-sulmanes per una inter-pretació patriarcal i totali-tària de l’Islam.

La Baronessa Uddinde Gran Bretanya va enfo-car el tema des d’un puntde vista universalista ambel referent dels drets hu-mans i sexuals, reivindicantels drets de les minories,el dret a la pròpia imatge,i a professar les pròpiesconviccions. Ens deia: “Ladona musulmana s’ha

d’empoderar per poderobtenir la igualtat de gè-nere”.

Sharifa Khanam del’Índia va exposar que lesdones de classe baixa po-den fer poques coses. Mal-grat que l’Alcorà contem-pli la igualtat de gènere,la societat des d’una legis-lació fonamentalista discri-mina les dones. Els homesno volen perdre els seusdrets i no entenen o no vo-len entendre els principisbàsics dels drets humans.Va manifestar que tant lesdones, com les nenes, notenen una vida fàcil davantde la prepotència del’home musulmà.

Va acabar la conferèn-cia dient que la seva in-tenció és sensibilitzar elshomes i ja que ells podenparlar en les mesquites, in-tentar que els permetin ferun espai «facebook», onles dones puguin expres-sar-se lliurament, fent unespai de formació i lluitant

fins a tenir la seva pròpiamesquita.

Amouar Majid, in-tel·lectual i escriptor ma-rroquí, va fer unes refle-xions interessants. Enprimer lloc, va accentuarque per poder assolir laplena llibertat, les donesislàmiques cal que assolei-xin primer els drets i lliber-tats individuals i la segonareflexió es va basar en lanecessitat de deslligar lareligiositat de la vida pú-blica i jurídica. Tema queva portar molta polèmica.

Cada una de les po-nents va anar situant el fe-minisme islàmic com unapart del feminisme global ides d’aquesta perspectivaes comprèn la necessitatexpressada moltes vega-des per Fatima Mernisi«d’obrir el feminisme islà-mic» ja que aquest ha departir de les capacitats quetenen les dones per trans-formar les pràctiques i re-lacions de gènere per a

què siguin més igualitàries.Fatou Sowque del Se-

negal va expressar laqueixa que els i les po-nents i molts/es dels parti-cipants al Congrés, erend’una certa classe socialmés aviat alta, política,cultural, social, intel·lec-tual. No es van veure do-nes que fossin de base i ésmolt diferent treballar ambla base, que ser-ne. Nohem d’oblidar que en lamajoria de països el con-trol de l’Islam està enmans dels sectors mésconservadors, amb les difi-cultats que això comportaper la dona i la seva inte-gració, en un sistema devalors que la democràciarepresenta.

Finalitzàvem el Congrésveient com és molt neces-sària una interpretació del’Islam on prevalgui lacomprensió igualitària ba-sada en l’amor i la raó.

Maria Antònia Sabater Montserrat

III Congrés Internacional Feminista Islàmic

Aquest és el títol del CongrésInternacional que, sobre mís-tica, s’ha celebrat a Àvila.

Davant d’aquest títol una es po-dria preguntar: els textos sagrats,constitueixen la trama de la vida?No dubtem que la presència en lesreligions i en les esglésies dels ele-ments ètics i polítics vinculats a lesreligions com a fet social, tenen, perbé i per mal, una repercussió im-portant. Com important és tambél’aportació de les diverses religions através del diàleg per a proposar unaètica universal que promogui la paudel món. I, en aquesta mateixa línia,l’aportació de les teologies de l’alli-beració o de les teologies polítiques,que donen suport a la lluita contrala injustícia de la fam, de la lli-bertat, de la violència. Enaquest sentit més o menystothom ho entén.

Però, que pot representarper a aquestes mateixes per-sones preocupades per totsels problemes actuals delmón, la religió com a mís-tica? I per a tots els homes idones que de mística sols enconeixen el terme? La pre-gunta sorgeix perquè, en ge-neral, quan diem “mística”pensem en quelcom que noté res que veure amb la reali-tat històrica, o pensem en ladimensió més íntima de la re-ligió i de la persona, la relaciópersonal amb el misteri deDéu, el silenci i la quietudcom a elements indispensa-bles per a que es produeixiaquesta trobada amb la divi-nitat..., i tanmateix hem se-parat la contemplació de l’ac-ció compromesa, perquè noentenem prou bé el que ésmística, ni el que es allibera-ment, ni la dimensió profèticade la pregària i de la vida delshomes i dones batejades. Per-què, en definitiva, hem con-fós intimitat amb intimisme irecolliment amb ceguesa.

Aquesta dimensió de re-

lació entre mística i actitud profè-tica i compromís i atenció a les ne-cessitats de l’altre, és el que hempogut recordar aquests dies. A tra-vés de la paràbola d’El fill cobertde petons hem re-descobert elperdó i la gratitud que emanen del’èxtasi de la misericòrdia, i amb veuben baixeta hem reconegut que noemana de la saviesa de la paraula,ni del discurs ben construït, ni de lamultiplicació de les reunions, sinóde la passió per Déu que es trans-forma en compassió per l’ésserhumà. Hem re-descobert la fam,les infinites formes de pobresa hu-mana o la fosca nit de la soledat novolguda, com el “lloc” des del qualemergeix l’actitud profètica i crítica

del compromís, però amb una con-dició, com diu l’autor anònim d’Elnúvol del no-saber, que “el con-templatiu hauria de trobar-se sem-pre en el punt més elevat i sublimde l’esperit. Pots veure que això ésaixí si observes el curs de la natura-lesa. Quan una persona està ate-rrida davant d’un foc o davant lamort d’algú, o de qualsevol altracosa, li surt de sobte, des del méspregon de la seva ànima un crit d’a-juda. I, com ho fa? No certamentamb moltes paraules [...]”. Dient“foc!” o “ei!” n’hi ha prou permoure tot el veïnat. Així mateix, pera estar sempre alerta i no defallir,per a descobrir els “signes delstemps”, has de trobar-te sempre en

el punt més elevat, sabent a lavegada quin és el teu món i laterra que trepitges, amb elsulls ben oberts i girats nomésvers Déu, a punt de cridar unasola paraula: “ei!” i posar-teal costar del dolor i del sofri-ment.

Donant voltes a aquestaidea he descobert el títol delcongrés: si els textos sagratssón la trama, la meditacióprofunda, alliberadora, profè-tica, compromesa del meu joimplicat en la història, és l’or-dit. Vigilem que no se’ns es-capi cap fil! Tinguem cura deno tacar-lo!

La sinceritat del compromísens ensenyarà a portar da-munt nostre només allò queés necessari pel teixit, a “anarnuament vers Déu” perquè nohi hagi res que s’interposi en-tre Déu i nosaltres. Recordeuaquella pel·lícula de Passsolinique es diu Teorema? L’únicpersonatge de la pel·lícula quees compromet és el que esdespulla de tot el que té i,“descalçat” com Moisès, potparlar amb Déu. En un mateixacte descobreix la misèria hu-mana i l’amor entranyable deDéu que l’empeny a actuar.

Roser Solé

18

TEOLOGIA FEMINISTA

La trama de la vida y los textos sagrados

19

EL GORG

Com celebrava la Pasqua Jesús de Natzaret? Perrespondre aquesta pregunta, farem una miradaals darrers dies de la vida de Jesús. Jesús i el seu

grup vénen de Betània on han passat uns dies a casade Marta, Maria i Llàtzer. Arriben a Jerusalem la vigí-lia de Pasqua. A la ciutat, les mestresses de casa estanpreparant els aliments perla celebració pasqual, i alTemple són sacrificats elsxais que seran consumitsen la festa. Jesús, que ésun bon jueu, també volcelebrar la festa amb elsseus i n’encarrega la pre-paració a uns coneguts(Mc 14,12).

L’endemà, el sopar ésnarrat pels tres evangelis-tes que expliquen el sen-tit que Jesús li va donar.El transcurs de la festa i elmenú del sopar són co-neguts per les tradicionsjueves de l’època recolli-des a la Mishnà i es po-den llegir al llibre Ritualde l’hagadà de Pasqua deP. Casanelles. El soparpasqual té dues parts, lanarració de l’alliberamentd’Egipte i els aliments,acompanyats de quatrecopes de vi. El sentit reli-giós de la festa és «LloarDéu, donant-li gràcies perl’alliberament de l’esclavi-tud» i el manament de Jesús és «Feu això en memò-ria meva».

L’àpat comença quan els comensals beuen la pri-mera copa de vi beneït que marca l’inici d’un tempssant. Després d’aquesta copa el cap de casa narra comel Senyor va treure Israel d’Egipte, i, a continuació, espren la segona copa. Tot seguit, es beneeix el pa àzimanomenat matzoh i es pren una tercera copa, la de be-nedicció, berahà. El pa es menja sucant-lo en unasalsa feta de fruits secs triturats, espècies, taronja,tot barrejat amb vi negre dolç, mel i llimona. Aquestasalsa està en un sol plat on suquen tots els comensals.Seguidament, es menja una amanida d’herbes amar-gants. El darrer aliment de l’àpat és el xai pasqual.Queda una quarta copa, que es pren al mateix tempsque es reciten els salms de lloança a Déu, conegutsamb el nom de Hal·lel, (Sl 115-118). Aquests salmstanquen el sopar de Pasqua.

Pels evangelistes sabem que Jesús va dir: «Un quesuca amb mi al mateix plat és el qui em trairà» (Mt26,23); sabem que va beneir el pa i el vi i els va repartir(Mt 26, 26-28); també sabem que després de cantarels salms del Hal·lel van sortir cap a la muntanya de lesOliveres (Mc 14,26). En canvi no tenim les paraules de

Jesús del moment de la na-rració, però sí que conei-xem el sentit que va donara la festa. El sopar de Jesúsabans de la seva passió vaser celebrat en el contextde la Pasqua jueva. Durantel sopar, la mort de Jesúsplanava en l’ambient, peròcap dels assistents no sel’esperava. Jesús explica enel sopar el sentit del lliura-ment de la seva vida, peròels qui el van sentir no pen-saven en una mortcruenta. Aquesta incom-prensió explica que tots fu-gissin i que Jesús ho passéstan malament en la pregà-ria de Getsemaní. Els dei-xebles van trigar dies a en-tendre què havia passat. Lallum no els va arribar finsdesprés de les aparicionspasquals.

Per què nosaltres cele-brem el memorial de Je-sús? Aquesta pregunta pottenir diverses respostes,

que ens poden enriquir.D’una manera o altra, estem connectats/des amb elmissatge de Jesús. Algunes sabem que la força d’a-quest missatge donava energia a la mare i al pare pertirar endavant; conèixer Jesús ens va fer ser d’unamanera determinada; amb Jesús vam passar crisis decreixement, d’adolescència, de vida adulta, de tants itants esdeveniments com hi ha en tota vida humana.D’una manera o altra, Jesús ha estat sovint present enles nostres vides, conscient o inconscientment. Enmoltes persones, el missatge evangèlic ha conformatun balanç interior que s’ha configurat com un nucliimportant que omple d’energia la interioritat. Aquestmissatge continua alimentant vides de maneres dife-rents. Cadascú/una sap com Jesús continua connectata la pròpia vida. Tan de bo que la celebració del me-morial connecti amb el nostre centre i el transformipoc a poc!

Maria Assumpta Torrents i Gardela

La Pasqua, memorial de Jesús

Siro López

El Senyor treu grans béns degrans mals”, deia sovint enLluís Armengol, que molta gent

coneix per les seves homilies al FullDominical, llibres, o xerrades. Per ami i per al grup Alba va ser el trans-missor fidedigne de l’Esperança queDéu aporta als desesperançats; l’au-toestima que un fill del Pare no potperdre, però que perd en determina-des circumstàncies adverses. Ara, ala Casa del Pare la viu en plenitud.

Què és el grup Alba? Ho explico:La meva amiga Nati coneixia la co-munitat cristiana de l’Escola TècnicaProfessional del Clot on també hi hadiversos grups per a adults i un es-plai; com que en trobava a faltar un,va parlar amb en Lluís. Ella trobavamolt bé que s’hagués format un grupde vídues, però veia que les “separa-des” quedaven aïllades, com “des-penjades” de la resta dels grups, ell hiva estar d’acord dient-li que es for-maria el grup. I així va ser, van co-mençar tres. Quan m’ho van dir vaigpensar que calia aprofitar que algúhagués pensat en aquestes...què?Podria dir dones desencantades, de-fraudades etc., i vaig dir que sí. Quinaidea més encertada! Beneeixo aquelldia! En trobar-me amb en Lluís, un je-suïta gran, de seguida vaig adonar-

me que transmetia tanta esperançaque era jove interiorment.

A la primera trobada amb altresdones vaig explicar com m’havienanat les coses amb la meva parellaper acabar separada. A través del dià-leg ens vam anar coneixent i vaigconstatar que les circumstàncies erensemblants.

Vaig arribar com un ocell abatut,mig morta, m’havien trencat les ales,em sentia com una catifa que to-thom podia trepitjar. Creia que noservia per a res, però ara ja mai méscontinuaré per aquest camí perquèestic orgullosa de mi. serveixo per amoltes coses i sobretot per a estimarTinc amigues que m’estimen que emfan creure que l’amistat és un tresorsense preu. Amic/ga és aquell/a queno et menysprea, et valora com apersona; et reconeix i et respectacom a filla d’aquest Pare que no etpermet perdre la teva preciosa auto-estima, que a mi me la va fer recu-perar en Lluís. Vull ser instrument enmans del Pare que em coneix i queno em defraudarà mai perquè pene-tra en el fons del meu cor.

En les nostres reunions mensualstractem temes d’espiritualitat, de lavida..., i fem un recés a l’any. Semprepodem comptar les unes amb les al-

tres. Això és molt bo quan tenim pro-blemes o quan ens sentim soles. Femtambé sortides de tot tipus: cultu-rals, excursions, berenars, cinema... Ivan arribar al port de salvació mésdones, també dos homes, alguns/esper diversos motius van marxar.

Al principi érem sols separats/desen realitat aquest és el fonament delgrup, però ara som un grup “diver”– divertit – divers... amb l’arribadade tres viudes amb les que ens ente-nem molt bé. Tot el grup s’ha enri-quit, som com els vasos comunicants,i dit cristianament: vivim la Comuniódels Sants.

Aquest any va marxar a la Casadel Pare el nostre consiliari, JoanSunyol, “Juanito” deixant-nos unaempremta molt estimable per algrup. I ara tenim en Manolo Hernàn-dez que ha acceptat aquest grup tan“especial” que no perd mai l’espe-rança.

I finalment: Gràcies, Lluís, per lateva frase: “Apa, somrigueu, Déu usestima”. És veritat! I per això el nos-tre grup no critica, no destrueix.Parla, explica, construeix. Sempre alcostat del Pare. Ah! Hi ha vida des-prés del divorci, separació, i una vidamolt rica en AMOR.

Consol Gras Duran

20

ÀMBIT OBERT

Un grup d’Esperança

21

ÀMBIT OBERT

Temps de fam, moltsmilions de persones almón tenen fam. Al

desert, Déu donà a un po-ble famèlic el mannà, i elsmostrà el camí de la frater-nitat: que tothom agafi no-més el que li pertoca, re-partiu el pa per a què n’hihagi per a tothom. Si pen-sem en el nostre món, avui,quin calfred ens envaeix !El cor se sent com Jesús da-vant la gent que no haviamenjat: sentim compassió.Això és el que experimen-tem. Compassió pels quino tenen menjar. Llavors,en el nostre sentiment, undia com aquesta tarda, en-mig d’aquesta bella euca-ristia, Jesús ens agafa per la

mà, a cada un de nosal-tres, i ens diu: aixeca’t. Hosentim dins del nostre cor,silenciosament, i nosaltresens aixequem. A la terra hiressona l’esperança.

En cada eucaristia quecelebrem se senten les ma-teixes paraules: aixeca’t, ai-xeca’t, aixeca’t, adona’tdels dons que has rebut deDéu, dóna-li gràcies, tre-balla i reparteix-los, no etforen donats perquè te’lsguardessis per a tu, et fo-ren donats, com el mannàal desert, perquè en pren-guessis la teva part, i do-nessis la resta als quimenys tenen. Hi ha tantespobreses que ens necessi-ten! Les paraules de Jesús

ens encaminen cap aaquestes pobreses, ens fansortir de nosaltres matei-xos, i porten l’esperançaals sofrents. Però cal deixarressonar ben interiormentaquestes paraules, cal pre-

disposar-s’hi, deixar-seabastar també per l’amorde Jesús. És a cada un denosaltres a qui ens parla,és a cada un de nosaltres aqui estima, i perquè sapcom es transforma la vidaquan ens hem aixecat iperquè sap quant d’amorés necessari per salvar elmón, per això avui, denou, s’adreça a nosaltres.

Com deia Sant Joan:nosaltres sabem que hempassat de la mort a la vida,perquè estimem els ger-mans. Qui no estima, con-tinua mort. (1Jn 3, 14).

Estimem el germà en laseva història personal, enels seus somnis, en elsseus dolors, en els seusmancaments, en les sevescultures, en les seves reli-gions, en les seves identi-tats, estimem, perquè,què és el cristianisme sinóuna història d’amor a lahumanitat?

OikoumeneAixeca’t! Quina bellesa salvarà el món? L’amor solidari amb el dolor!A Roses, el 10 d’agost passat es va celebrar laXXII Missa internacional Oikoumene, partici-pant-hi algunes sòcies del CDE de Girona. Enel fulletó que es va distribuir amb les lecturesi els cants, en diverses llengües, apareixen lesfrases esmentades al començament ben ex-

pressives sobre el significat d’aquesta cele-bració.

La M. Lluïsa Geronès i Estrada de l’As-sociació Akan va fer l’homília adreçada a unscreients de diferents Tradicions, musulmans,protestants i catòlics.

22

B./Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa Catalunya) o bé al núm. 3025 0001 121433303596 (Caixa d’Enginyers)

Nom del/la titular ............................................................................................................................................................................................................................. Adreça...............................................................................................................................................................................................

D.P. .......................................................... Població ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Banc o caixa ............................................................................................... Entitat ............................................................ Control .......................................................... Oficina .......................................................... No. compte/llibreta ..............................................

A/. Domiciliació bancària

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

Butlleta de subscripcióQuota anual 6 €

Nom i Cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Col·lectiu de Dones en l’Església C./Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - dones.esglesia@terra.es - www.cdonesesglesia.org

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicadaels rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, enconcepte de subscripció al Butlletí Paraules i fets de Dones.

Signatura

Fotocopiar i enviar la butlleta

RECORDATORI

Amb aquest llibre, la Sefa Amell ha fetun bon treball.

El llibre, d’una manera suau, ensporta a la infància, a l’adolescència, pot-ser fins i tot, a l’edat adulta. Ens recordaaquella època que havíem après a creurei a obeir.

M’agrada desfullar un llibre a partirde l’índex2.

Aquest llibre de 163 pàgines, té duesparts: “Maria de Natzaret” i “Maria,l’Arquetip”. Les dues parts, acompan-yades d’una Introducció i d’unes Con-clusions.

L’autora ens va presentant les donesde la Bíblia, començant per Eva, la delparadís, fins arribar als grans Dogmesdel segle XX, però passa, també pelsevangelis apòcrifs, i es deté una llargaestona en un personatge, Josep, el fus-ter, el pare de Jesús i amb la seva famí-lia.

A mi del llibre m’han sorprès espe-cialment dues coses: La BIBLIOGRAFIA iel capítol sobre JOSEP.

Costa d’entendre que hi hagi tantsllibres escrits sobre aquesta dona de po-ble. Llibres actuals (el més antic és del’any 1991).

Vull acabar aquest comentari ambun text de la contraportada “.... l’au-tora amb una mirada fresca ha volgutrestituir a Maria el valor de dona que,lluny de l’estereotip en què se l’haencotillat, pot esdevenir un referentproper a la dona del segle XXI”.

Montserrat Fransoy

1 Autora: M. Josefa Amell i Comas. VIENA, EDICIONS

Aquesta obra ha estat editada amb lacol·laboració de l’Institut Català de lesDones de la Generalitatat de Cata-lunya

2 El llibre va ser presentat a la sala d’Actes del’Ateneu de Barcelona el dia 21 d’octubre,amb un gran èxit de públic.

Maria de Natzaret. Dona o arquetip?1

M. Josefa Aigé ha mort després d’una llarga vida dedicada,sobretot en els últims trenta-cinc anys, al servei de qui mésho necessitava, la majoria jovent, que es trobava al margede la societat.

Era una dona intel·ligent, lúcida, generosa i entregada.Treballadora infatigable, quan va optar per viure al barri deBellvitge, que en aquell moment es trobava en recent cons-trucció i en el qual hi mancaven serveis de tota mena. Va seruna pionera lluitadora i reivindicativa per a la millora i el be-nestar de la seva gent.

Vivia només per als altres, i jo en sóc testimoni durant el

curs en què ella m’acollí a casa seva. A través meu va co-nèixer el Col·lectiu i en aquells primers temps hi va col·la-borar amb entusiasme i convenciment. Fou, fins hi tot se-cretària de l’entitat. Ho va deixar (la secretaria) per adedicar-se, en cos i ànima, al jovent que havia caigut en ladrogoaddicció i aquesta tasca ocupava tot el seu temps.Sempre, però, s’interessà per la marxa del Col·lectiu i pelseus objectius.

Un exemple acabat de pobresa viscuda conscientment,de generositat provada i d’entrega constant.

Magda Tomàs i Ribes

M. Josefa Aigé: Entrega i generositat

LLIBRES

23

FLAIXOS

• Huma Jamshed, Presi-denta i fundadora de l’As-sociació de Dones Pakista-neses, treballa per lain te gració de les seves com-patriotes ja que una donaben informada significa queaquesta informació es mul-tiplica per 50: el seu marit,el seu pare, els seus veïns,els seus fills, els seus cone-guts. Les dones són unpunt de difusió.Ha sigut reconeguda perl’Ajuntament de Barce-lona i la Generalitat. MarJiménez (Avui,6-8-08).

• Iguals...visibles...podero-ses? La qüestió no és gaudird’una porció més gros delpastís, sinó quin tipus depastís cuinem, un pastísque no s’enforna a la petitacuina de casa nostra, sinó ala gran cuina de tots, el fò-rum social,econòmic i polí-tic. Per aquest motiu és tanimportant exigir una pre-sència equitativa de dones ihomes en els espais de de-cisió: participant en la pro-ducció i decidint què pro-duïm i com ho distribuïm.M. Jesús Izquierdo (Avui, 6-8-08).

• Margarita Mbywangi,és la presidenta del InstitutNacional de l‘Indígena(INDI) de Paraguai D’infantva ser venuda varies vega-

des com a criada. Als 20anys va decidir buscar elsseus orígens. Va descobrirla seva gent en la comuni-tat Chupapou. Va ser nom-brada cacic de la seva tribuals 30 anys. Va dir el diaque va prendre possessió:“Ya no queremos más li-mosnas. Queremos lo quenos corresponde en justiciay hoy se abre el camino quenos llevará a recuperarnuestra dignidad robadahace 500 años. No quere-mos ser una carga porquetenemos valores que dar.Queremos que se nos tratecon igualdad para caminarhacia la tierra sin mal”.Robert Mur (La Vanguardia,29-8-08).

• Dones incomunicades Lesdones maltractades s’ador-nen amb la seva dignitatperduda tot esperant queaquest martiri pari algundia, abans del cop fatal. En-tre el patiment i les llàgri-mes, la por és una mor-dassa més segura que unamà tapant la boca. El mónés testimoni d’aquest escla-vatge que s’exerceix pel do-mini físic, la fe, la llei, la tra-dició, l’exclusió... MariaMartinell (Foc Nou, agost-setembre 08).

• Eliette Abécassis, diu enuna entrevista, entre altrescoses: La indústria cos-

mètica i les revistes fe-menines ens fan preso-neres del nostre propicos. La dona es va treure lacotilla, però se’n va posaruna altra d’invisible, men-tal. La bellesa, que era undo natural, es transformaen un objectiu i un símbold’estatus. El cos de la donaes converteix en un enemicque s’ha de castigar ambdietes i tractaments carís-sims. Lluís Amiguet (La Van-guardia, 30-9-08).• L’exclusió de les dones enels mitjans de comunicacióés una forma de violència,diu Mirta R. Calderon.Segueix dient: Els proble-mes de gènere no sónde les dones, són de lasocietat i de la democrà-cia.

Sense mirada de gènere,estem donant una visió par-cial de la realitat, diu la pe-riodista i docent Sara Lo-vera. Ara les dones ja estan

presents en l’espai públic,però no son vistes en lesnotícies. No podem trans-formar la societat sense larevolució de la comunica-ció. Maricel Chavarria (LaVanguardia, 9- 10- 08).

Aquesta vegada, a prop del 8 de març, volem insistir en fer nostres les lluitesd’aquestes dones que com tantes d’altres han defensat i defensen els seus drets

“El gat invisible”, El Temps, nº 1280

Edita

Preu 1,50 €

2 Editorial3 En recordança

4 i 5 Passos6 fins 8 L’Equip de Coordinació

9 fins 11 Les Delegacions 12 i 13 Pàgines centrals

14 La revista vista per...15fins18 Teologia Feminista

19 El Gorg20 i 21 Àmbit obert

22 Llibres - Recordatori23 Flaixos

PARAULES i FETSSUMARI

Montserrat Grau i Grau

Lola Fumanal

M. Dolors Figueras

Joana Ripollés

Assumpta Sesma

Carme Garcia

Blanca Torcal

M. Pau Trayner

Maria Antònia Sabater

Magda Tomàs

Maria A. Torrents

Angelina HuriosPiua Salvatella

Mariàngels Cosculluela Esther Ruizaguirre

Carme Fortuny

M. Teresa Relat

M. Teresa Mollà

M. Antònia Aragay

Neus Forcano

Sefa Amell

Mariona Saurí

N 50o

C/ Mare de Déu del Pilar 15, pral. 08003 BCN · dones.esglesia@terra.es · www.cdonesesglesia.orgCoordina: M. C. Fortuny · Tallers Gràfics de Rúbrica Editorial · D.L.B-22227-1995

Marta Digón

Roser Solé

Consol Gras

Concepció Domènech

Núria Jiménez

Montserrat Fransoy

Josep Perpiñà

Pilarín Bayés