Collserola s’enforteix · 2019-12-02 · mudes, passant dels 2,5 mm en néixer, fins als 40 mm...

��

� � � � � � � � � � � � � � � � ! ! � " � ! � � # " �

Una processó poc desitjada

Biodiversitat, un repte compartit a Fedenatur

Escultura Ambiental al Parc. Projecte Stalker

Collserola s’enforteixXarxa Natura 2000 i Parc Natural

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

El Butlletí del Parc : del paper a l’ordinador

Finalitza la tramesa postal a domiciliTal com anunciàvem en el darrer número, amb aquest butlletí donem de baixa l’actual mai-

ling de subscriptors postals per prioritzar el format digital i el correu electrònic en la distri-

bució a domicili.

El butlletí en paper el trobareu als diversos punts d’informació, àrees de lleure i entitats de

caire cultural i associatiu de l’àmbit de Collserola. Únicament mantindrem la tramesa a domi-

cili a les persones que no disposeu de correu electrònic i ens ho hàgiu sol·licitat o sol·liciteu

expressament fent-nos arribar les vostres dades mitjançant la butlleta adjunta, per correu

postal o fax.

La subscripció electrònica la podeu fer directament al web del Parc.

Amb aquesta opció, volem fer un pas en la racionalització del consum de paper, i també

desenvolupar les potencialitats interactives que ofereix el format digital. Però, sobretot, con-

fiem a mantenir i millorar el vincle informatiu establert durant aquests anys amb tots vosal-

tres i, en aquest sentit, recollirem amb satisfacció qualsevol nova observació o suggeriment,

que ens feu arribar.

Les dades personals recollides dels nostres subscriptors són emmagatzemades en una base de dades propietat del Consorci del Parc de Collserola,que garanteix les mesures oportunes a nivell tècnic i estructural per prevenir la integritat i seguretat de la informació personal aportada. Enaquest sentit, el Consorci del Parc manifesta el seu compromís d’ús responsable i legítim de les seves dades, en els termes establerts en la Lleiorgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal (LOPD) (BOE de 14 de desembre).

Collserola torna a ser notícia en el marcglobal de protecció de la natura al nos-tre país, i és que a la segona vegadad’haver fet la sol·licitud, la Generalitatde Catalunya ha inclòs els límits del Parc,que forma part del PEIN, en la XarxaNatura 2000.

Aquest és un projecte de la UE que pretén aplegar el ecosis-temes representatius del territori europeu en una extensió sufi-cient de manera que es pugui garantir la seva pervivència enel temps i el seu gaudi per part de les generacions futures.

El fet que la serra de Collserola hagi estat inclosa en l’àmbitbiogeogràfic mediterrani de la Xarxa Natura 2000 suposa unreconeixement de la seva vàlua naturalística, amb un valor afe-git a causa de la seva complicada imbricació en el contextmetropolità.

Si això no s’hagués produït, hauria estat injust, perquè es tractad’un espai protegit des de fa gairebé 20 anys. Precisament, ladificultat de protegir la serra ha permès demostrar queCollserola aplega ecosistemes representatius de l’àmbit medi-terrani en bon estat de conservació.

Formar part de la Xarxa Natura 2000 representa un nou nivellde protecció i també un reconeixement de la feina feta, peròtambé ens obliga a estar més amatents a dur a terme la ges-tió del Parc de manera encara més acurada.

Josep Perpinyà i PalauVicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònic.

http:// www.ParcCollserola.netTel.: 93 280 35 52

collserol@consultes, opinions...

Nom i cognoms

Adreça

Localitat C.P.

Telèfon de contacte

E S T I U 2 0 0 6 3

A l’inici de la primavera, les pinedes del vessant barceloní entre el revolt de la

Rabassada i Vallvidrera presentaven una inusual manca de verdor, com si els arbres

estiguessin totalment secs. En mirar-los de prop, es podia observar que les fulles

havien desaparegut.

La causa d’aquesta defoliació ha estat la processionària del pi, un petit lepidòpter

del grup de papallones nocturnes. La papallona adulta, que fa entre 3 i 5 cm d’en-

vergadura, diposita els ous sobre les acícules dels pins orientats entre l’est i l’oest,

a les zones més assolellades a les acaballes de l’estiu. Les erugues fan 4

mudes, passant dels 2,5 mm en néixer, fins als 40 mm quan arriben a l’úl-

tima muda.

Són gregàries i s’alimenten de les fulles del pi des del crepuscle fins a la

matinada, moment que aprofiten per reforçar la bossa on passen tot el dia.

A final de l’hivern, i durant el dia, les erugues abandonen el pins en pro-

cessó fins que troben un lloc on enterrar-se i transformar-se en papallona,

període que pot durar 4 mesos o fins a 4 anys, atesos els mecanismes (dia-

pausa) que disposen aquests animals per sortir en el moment adient, tot

assegurant la supervivència de l’espè-

cie, atès que són sensibles a tempe-

ratures extremes i moren per sota

dels -12º i +32 ºC.

Des de l’any 1989, el serveis tècnics

del Parc fan un seguiment anual cap-

turant amb caixa trampa de feromo-

nes els mascles de la processionària

per poder estimar el nivell poblacio-

nal de l’espècie i actuar si s’escau.

El parc realitza tractaments als pins

que es troben a les àrees de lleure i

en franges de pinedes que voregen camins

de passejada, com a la carretera de les Aigües,

amb l’objectiu d’evitar urticàries i al·lèrgies.

Aquests tractaments es realitzen amb insec-

ticides biològics que actuen sobre les parets

intestinals en ingerir el producte. El moment

idoni per a la realització del tractament és

quan l’eruga es troba en el 1r o 2n estadi.

En els següents estadis haurem

de canviar de producte perquè

el tractament sigui efectiu, i en

aquest cas caldrà ponderar molt

bé la necessitat de tractar, atès

que aquests productes són més

agressius amb el medi ambient

i poden afectar, directament o indirectament, moltes altres espècies animals per

intoxicació o eliminació dels petits invertebrats que els alimenten.

Aquest ha estat un dels anys on a Collserola s’han vist més bosses de proces-

sionària. Tanmateix, avui –i malgrat la forta secada– les pinedes comencen a

recuperar-se de l’atac, i els pins reverdeixen de mica en mica amb una nova bro-

tada.

Una processó poc desitjadaAfectació de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) a Collserola


El Mòdul de Recuperació de Fauna de l’Estació Biològica

de Can Balasc comptarà en breu amb una nova nau de

musculació per a ocells rapinyaires. Fins al moment, el

centre disposava d’un únic volador de grans dimensions

per a aquest tipus d’ocells, i la construcció d’una nova

nau era una necessitat inajornable atesa la incompati-

bilitat entre determinades espècies. Per evitar agres-

sions o predacions entre els diferents individus, calia

disposar d’instal·lacions separades. Així, la nova nau

s’ha dissenyat per acollir rapinyaires diürnes de mida

petita, com ara xoriguers, falcons mostatxuts o espar-

vers, i també totes les espècies de rapinyaires noctur-

nes presents al parc, llevat del gran duc.Aquest recinte

té 16 m de llargària per 5 m d’amplada i 4 d’alçada, i

les seves característiques tècniques responen als últims

avenços en el camp de la rehabilitació de fauna sal-

vatge. La construcció del nou volador ha estat possible

gràcies a l’aportació de Fundació la Caixa, en el marc

del conveni de col·laboració establert entre ambdues

institucions.

Nova nau per a ocells rapinyaires a Can Balasc

Els dies 9 i 10 de juny va tenir lloc prop de París la setzena jornada tècnica de la

federació europea d’espais naturals i rurals, en zones metropolitanes o periurba-

nes FEDENATUR. Feien d’amfitrions la reserva natural nacional de Sant Quentin

en Yvelines i el Departement de la Seine-Saint-Denis.

En aquesta ocasió, el tema de treball i debat era la preservació de la biodiver-

sitat en aquests espais. En sintonia amb la directriu de la Comissió Europea,

que fixa com a límit l’any 2010 per posar fi a la pèrdua de biodiversitat, des de

FEDENATUR s’afronta i es comparteix el

repte d’aconseguir que els ecosistemes

dels espais naturals periurbans siguin tan

diversos com sigui possible, sense deixar

de funcionar en paisatges que acullen

una gran quantitat d’activitats humanes.

Des dels diferents parcs i espais es van

presentar un total de 10 comunicacions

sobre el tema. S’hi van exposar des de

plantejaments generals entorn de com gestionar i fer un seguiment de la biodi-

versitat, fins a propostes d’experimentació de solucions per a la millora o avalua-

ció d’aspectes concrets. També va merèixer atenció especial un tema que hi està

estretament relacionat, com és la integració a la Xarxa Natura 2000, procés en

què, a més del nostre parc, es troben involucrats diversos espais de la federació.

Des del Consorci del Parc de Collserola es va presentar la ponència «Diversitat

biològica, qualitat dels ecosistemes i aplicació a la gestió»,en que en Francesc

Llimona, biòleg del Parc analitza amb perspectiva la situació

de la serra pel que fa a la biodiversitat, els principals reptes o

amenaces que suposa conservar-la, i les línies i objectius de

treball que s’estan duent a terme o impulsant des de la ges-

tió del Parc.

El resum d’aquesta comunicació ja està disponible a l’adreça

www.parccollserola.net/biodiversitat.htm, al web del Parc.

Properament, també es podran consultar la resta de treballs i

comunicacions al web de Fedenatur www.fedenatur.org

Preservar la biodiversitat als espais naturals periurbans.Un repte compartit a Fedenatur

E S T I U 2 0 0 6 5

Arranjament de la xarxa de caminsdel pantà de Vallvidrera

Reurbanització de l’avingudade Vallvidrera, entre el carrerVidal i Quadras i el Peu delFunicular(KM 0 DE LA CARRETERA DE VALLVIDRERA)

Aquest estiu començaran les obres de millora d’aquest tram de carrer,tan estratègic i tan conflictiu alhora. Tot i estar fora dels límits delparc, ens afecta en gran mesura, perquè és un dels dos accessosprincipals del vessant barceloní del parc. L’actuació mes importanten aquesta avinguda consisteix a fer un eixamplament per tal deproveir-la d’una vorera adequada que millori el pas i la seguretatdels vianants.

Com que el trànsit quedarà interromput entre la plaça Borràs i laplaça de Vallvidrera mentre duri l’obra, la mobilitat interior dels vehi-cles de l’àmbit Vallvidrera-Les Planes es desviarà per l’itinerariCarretera de les Aigües - Camí de la Lliça - Gran de Can Caralleu.

Per raons d’operativitat i deseguretat viària s’ha deci-dit asfaltar temporalmentaquest tram. Quan s’acabil’execució del projecte,aquesta capa d’asfalt es lle-varà, i la carretera de lesAigües tornarà a tenir laconfiguració de pista fores-tal que sempre ha tingut

Esperem que la correctaestratègia de les obresminimitzi les molèsties iinconvenients inevitables enuna obra d’aquestes carac-terístiques.

Aquest estiu comencen les obres d’arranjament de les pistes forestals i camins de passejada al’entorn del pantà de Vallvidrera. Aquesta actuació ampliarà la xarxa de camins condicionatsque hi ha en el conjunt format per l’àrea de Vil·la Joana i el Centre d’Informació, la font de laBudellera i l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el nucli urbà de Vallvidrera.

L’objectiu dels treballs és millorar la xarxa de camins per fer-la més agradable a la passejada i,alhora, incrementar la qualitat de vida dels veïns de Vallvidrera.

Els camins i corriols (4 km) tindran diferents nivells d’intervenció:

Per començar, hi haurà una sèrie de camins de passejada amb pas exclusiu de vehicles de ser-vei i dels veïns. Es faran amb un paviment de barreja tot-u i saulò.

A continuació, hi ha els camins i corriols d’ús exclusiu per a vianants. Són senders que disco-rren per paratges fràgils i accidentats, de manera que hauran de tractar-se amb molta cura. Peraquest motiu, hi ha trams en què es col·locaran graons o es construiran rampes graonades.

Després hi ha el camí delpantà i la baixada delpantà, actualment for-migonats, que s’arranja-ran sense aixecar la llosade formigó existent i alsquals se’ls aplicarà untractament superficialantilliscant de color.

I, finalment, el carrer delsReis Catòlics, que rebràtractament de zona ur-bana, encara que fronte-rera amb el Parc, és a dir,paviment dur però d’úspreferent per a vianants.

��

��$��%&�'"��!"�(�'��!��&)��

��%�#��*"��"+�*��%&��*"�'"��!"�� !�"�� #�$��

��%�#��*,-��".�!��"��'��#�#�� %��$�� &�� '�� #�$��(�� %�� (��(�� ) *��

��%�#��#+��

�"/ �%��#�"0��!��1��"�� "��

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6 B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la

conservació comporta gestionar els usos de la biosfera de manera que es

produeixi un benefici per a les generacions actuals, assegurant la seva poten-

cialitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. Des d’aquest

vessant, la conservació inclou, entre els seus objectius, la sostenibilitat, entesa

com una pràctica d’ús racional dels recursos naturals, i comprèn accions des-

tinades a la preservació, el manteniment, la restauració i la millora del patri-

moni natural. En aquesta línia, el Consorci del Parc de Collserola defensa la

incorporació de la serra a la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, i la decla-

ració del parc, per part del Govern de la Generalitat, com a Parc Natural. Això

permetrà reforçar-hi la conservació com a política activa en favor del medi i

de la qualitat de vida de la ciutadania.

Collserola a la Xarxa Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa ecològica europea coherent, formada per les zones

especials de conservació (ZEC) i per les zones d’especial protecció per a les aus

(ZEPA), que conformen àrees europees que cal protegir, com es desprèn de l’a-

nomenada Directiva d’Hàbitats de l’any 1992. Una anàlisi tècnica i científica ha

constatat que Collserola incorpora espècies d’interès europeu que cal tenir en

compte pel que fa a la protecció de les aus, i també hàbitats d’espècies i hàbi-

tats naturals que contenen els valors requerits perquè la serra s’afegeixi a les ZEC.

Aquesta constatació científica ha permès donar suport als arguments exposats

en el seu moment en els escrits i peticions realitzats perquè la serra fos conside-

rada com un indret d’importància comunitària, amb la intenció que les autoritats

de la Unió Europea reconeguessin aquestes qualitats.

Collserola s’enforteix Integració a la Xarxa

Natura 2000 en el camí de la declaració de Parc Natural

Entre els objectius de la Directiva d’Hàbitats, destaca el fet que la xarxa haurà

de garantir el manteniment o, si escau, el restabliment, de les àrees que cal

mantenir en un estat de conservació favorable, la qual cosa és un objectiu sig-

nificativament ambiciós al bell mig d’una important conurbació metropolitana,

tot pensant en la preservació del territori i el manteniment de la qualitat ambien-

tal i escènica en favor del gaudi de la ciutadania en general.

El Parc Natural, més a propUna bona forma d’aconseguir aquest objectiu de preservació ambiental a llarg

termini podria consistir en la implantació d’una nova etapa de conservació de

Collserola, mitjançant la declaració formal de la serra com a Parc Natural per

part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta declaració serviria per consolidar

definitivament la gestió organitzada, activa i sòlida, duta a terme des de l’ad-

ministració local durant els darrers vint anys, reforçada d’aquesta manera per

un compromís a nivell nacional, incorporant Collserola a la llista dels onze espais

catalans que gaudeixen avui d’aquest privilegi.

Aquesta finalitat coincideix amb la creixent consciència ciutadana que propugna

un canvi de comportament envers el medi i que exigeix dedicar més importàn-

cia a la biodiversitat i al manteniment dels sistemes naturals necessaris per a

la conservació de l’entorn; a més a més, això s’identifica com una via per asso-

lir una millor qualitat ambiental i de vida en un entorn fortament antropitzat.

La Directiva d’Hàbitats cerca fomentar una assenyada ordenació del territori,

una correcta gestió dels elements del medi que revesteixen importància per a

la flora i la fauna silvestres, així com l’avaluació objectiva de l’estat de conser-

vació dels hàbitats naturals i de les espècies per garantir-ne la conservació a

llarg termini. Amb la declaració com a Parc Natural, la normativa de protecció i

les eines de gestió es veuran reforçades, i l’efectiva conservació de la serra de

Collserola gaudirà així d’una major solidesa en benefici de les generacions futu-

res, mentre les generacions actuals en gaudeixen amb el degut respecte.

FONT: DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

CARL

ES F

LAQ

UER

SEAN CAHILL

FRA

NCE

SC M

UN

TAD

A /

OBA

C

Retalls de toponímia: Turó d’en CortsEl turó d’en Corts està situat a l’inici de la carena de Sant PereMàrtir, al capdamunt del torrent de la Font del Rector, a la vallde Sant Just.

La forma Cors, prenormativa, apareix sovint durant el segle XIX, fins i tot referida

al poble de les Corts («poble de les Cors», en un segell municipal de la primera

meitat del segle XIX). Aquesta forma pot haver estat transmesa per algun cadas-

tre o escriptura d’aquest període.Així doncs, aquesta grafia ha estat utilitzada fins

fa poc en la senyalització del parc, en la cartografia i en les publicacions, i actual-

ment, amb la revisió de la toponímia que s’està duent a terme darrerament, hi ha

el compromís de rectificar-ne la grafia.

El terme «les Corts» s’associa a la presència de masies i terrenys agrícoles. En

aquest cas, el nom prové de la família Corts, propietaris de l’antic mas Calvet, a

Pedralbes (veg. Imma Navarro i Molleví, Masies de les Corts, Arxiu Municipal del

Districte de les Corts, 1993, ps. 364-365).

Adequació del camí de la Penya del MoroEls darrers anys, el Consorci ha efectuat treballs a l’indret anomenat Penya del

Moro, dins del terme municipal de Sant Just Desvern, per tal de restaurar i tornar

a gaudir de l’observació de les restes d’una antiga torre de vigilància i d’un poblat

ibèric, abandonats durant molts anys.

Cal dir que els mateixos treballs de restauració esmentats, el mateix accés a la

Penya amb maquinària i el transport de materials, van malmetre parts del camí

d’accés, que de tota manera ja necessitava manteniment i, a més, el seu trajecte

era poc clar.

Aquest any, i dins el marc d’un conveni amb l’ajuntament de Sant Just Desvern,

s’ha realitzat el projecte i les obres destinades a millorar la qualitat del camí bàsi-

cament en tres sentits:

a) Facilitar el pas en zones amb un pendent pronunciat.

b) Regularitzar el ferm dels trams on el camí circula pel roquissar.

c) Marcar el camí alhora que li facilitem un drenatge en trams amb incipients fenò-

mens d’erosió.

La longitud del camí arranjat es de 300 m, i el cost d’aquestes actuacions ha estat

de setze mil euros.


E S T I U 2 0 0 6 9

Projecte Stalker, escultura ambientalaplicada al Parc de CollserolaEl Parc de Collserola ha acollit, vinculant-lo al Centre d’Informació, el Projecte

Stalker, un taller ocupacional sobre escultura ambiental que es va du a terme al

llarg de l’any 2005.

El Projecte Stalker pretén, d’una banda, potenciar la formació en noves àrees d’o-

cupació emergents i la inserció laboral de persones en atur vinculades a profes-

sions relacionades amb l’art, l’arquitectura i, en general, les que fan referència al

medi ambient. De l’altra, es proposa crear, de manera interdisciplinària, un itine-

rari a l’abast de tots els públics que faciliti, mitjançant elements escultòrics, el conei-

xement dels elements naturals.

Tot plegat s’ha concretat en dos projectes relacionats. El primer és un recorregut

d’interpretació de la natura accessible a persones amb problemes de mobilitat i

deficiència visual. S’inicia a

l’estació dels FGC del

Baixador de Vallvidrera, amb

un mapa tridimensional i un

seguit d’escultures interacti-

ves al llarg de 400 metres.

Aquestes escultures perme-

ten interpretar la configura-

ció dels elements del pai-

satge i entendre’n la ubicació

al llarg de l’itinerari. El segon

consisteix en el disseny d’un

conjunt de 14 peces ubicades al passeig dels Plàtans que recullen, mitjançant gra-

vats, formes vegetals i rastres de petjades d’animals de les espècies més represen-

tatives de Collserola. Tots els elements contenen una descripció en alfabet Braille.

Han format part d’aquest taller un col·lectiu de 20 joves llicenciats en diverses dis-

ciplines: biologia, psicologia, pedagogia, geografia, ciències ambientals, arquitec-

tura, disseny... Per tant, les escultures realitzades han estat concebudes des de tots

els punts de vista.

La iniciativa és fruit del treball conjunt de la Universitat de Barcelona i la Universitat

Politècnica de Catalunya, que han unit els departaments de Belles Arts i Arquitectura,

respectivament, per impulsar el projecte sorgit del Centre d’Innovació de la Fundació

Bosc i Gimpera de la UB.

Aquest projecte ha estat finançat pel Departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu de la Unió Europea, amb la col·laboració econò-

mica del Consorci del Parc de Collserola i de la Diputació de Barcelona.


Voluntaris Collserola: de la col·laboracióa l’acció compartidaNo es pot entendre l’existència d’un grup de voluntaris vinculat a una administra-

ció pública que no compti amb un programa educatiu, formatiu i/o de participació

que li doni raó de ser, i a Collserola sempre ha estat així. L’acció dels voluntaris al

parc ha d’anar més enllà del simple treball proposat i organitzat pels tècnics, i ha

d’apropar-se al que alguns experts en participació anomenen l’acció compartida,*

en el nostre cas compartida entre voluntaris i tècnics. Aquest concepte, però, no

sols fa referència al fet de treballar junts i col·laborar, sinó que vol posar especial

èmfasi en un treball planificat, decidit i acordat entre els especialistes i les perso-

nes amb ganes de contribuir a la conservació de Collserola.

Podríem considerar que això només es tracta d’una diferència subtil, però no és

pas així. D’una banda, la participació en la planificació fa que el voluntari faci més

seva la tasca i en pugui modificar allò que calgui. D’altra banda, s’aconsegueix que

la tasca sigui més eficaç, ja que s’ajusta a les possibilitats, disponibilitats i ganes

dels voluntaris. Finalment, el benefici pot ser menys immediat, però més important:

cada vegada que els especialistes del parc i els voluntaris es plantegen un problema

ambiental, li busquen la solució i es posen en marxa per resoldre’l, estan aprenent

a participar. És a dir, aprenen a abordar plegats els reptes del medi ambient a par-

tir de la visió de tècnics, ciutadans i gestors. Per tant, no deixa de ser un petit labo-

ratori en el qual, junts, tenen l’oportunitat d’experimentar, a petita escala, el que

és la participació.

Aquest és, possiblement, un dels principals objectius d’un col·lectiu com el de

Voluntaris Collserola. Però, i els altres grups que treballen per la serra?, tenen

aquesta mateixa oportunitat? Per aprofundir en aquesta construcció conjunta de

solucions, considero que cal ampliar aquest treball als grups que ja actuen en favor

de la serra. Serà un enriquiment per al mateix col·lectiu de voluntaris, per als grups

i per als tècnics i gestors del parc. I, és clar, imaginem que tot això donarà el seu

fruit: un millor pla d’acció per a la serra.

Si en aquest procés es generen complicitat i implicació entre ciutadans, tècnics i

gestors, podem estar segurs que a Collserola se li dibuixa un futur sòlid, perquè

s’enfortirà la participació i es farà més efectiva.Ara, segurament, només cal posar-

s’hi amb convenciment i destinar-hi els recursos necessaris.

Tià Duñó

Membre del seminari permanent d’EA i participació del CENEAM

i fins a dates recents, coordinador de Voluntaris Collserola

* ELCOME & BAINES (2002): Steps to success.Working with residents and neighbours to develop and implement plans for protected areas. IUCN Commission on Education and Communication; European Committee for EE, Switzerland

TROBADA DE PRIMAVERA I COMIAT D'EN TIÀ DUÑÓ.

E S T I U 2 0 0 6 11

El Consorci del Parc de Collserola i el Departament de Justícia signenun conveni per a que els jovesinfractors hi realitzin prestacions en benefici de la comunitatEl proppassat 5 d’abril, el vicepresident executiu delConsorci del Parc de Collserola, Josep Perpinyà, i elsecretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i JustíciaJuvenil del Departament de Justícia,Albert Batlle, vansignar un conveni de col·laboració per a que els jovesinfractors facin prestacions en benefici de la comuni-tat al parc.

Mitjançant aquest acord, els joves sotmesos a aquestamesura de justícia juvenil desenvoluparan, entre d’al-tres, les següents activitats al parc: col·laboració entasques de manteniment del mobiliari, senyalització iinstal·lacions del parc, tasques de jardineria i treballde bosc, i també tasques de suport administratiu.

A l’acte de signatura, que es va celebrar a la seu delsserveis tècnics del Consorci del Parc de Collserola, hivan assistir també el director general de Justícia Juvenil,Josep Font, i el gerent del parc, Marià Martí.

La vall de Sant Just: un pas ferm perprotegir-laEl president del Consorci del Parc de Collserola, JoanClos, i l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, que tambéés vicepresident executiu del Consorci, varen signar elproppassat 11 d’abril el conveni per a la recuperacióde la vall de Sant Just. El projecte farà guanyar 10hectàrees al parc, i una nova porta d’entrada.

Fins fa ben poc, la vall va estar amenaçada de patir unfort desenvolupament immobiliari, però el resultat deles negociacions de l’Ajuntament de Sant Just Desvernamb els propietaris va permetre tancar un procés quees va iniciar el 1998 arran dels canvis legislatius del’Estat en matèria d’urbanisme, i que creava novesexpectatives d’ocupació del sòl..

Aquesta vall és un espai natural amb una importantriquesa de flora i fauna. El projecte, que començaràaquest any i s’estendrà fins al 2008, preveu potenciarels valors naturals i rurals de la zona i crear espais delleure per als ciutadans.

��

��#�!2)%&��%�#��!�*"��"! #�3��%&$�4444

"!��*"!�� *,5#�"#*��*"�!,)�"��%"�� !��#��*"��"! #��67��8��9��

�� !��""��!��#��

��$��%�&'$��0��:��#��0��!��"'��/�#�!��(� �� ;��#�"��*"��0��"��3"��<�� '"0"��!��#*��!�*"�:��!�"' !�%"#�� )�� "/��"��:�"�� #��#0��#�/ ��*��+� �,��"#� &�"��"�!��=�*"��"#��"��"#>��/ �"��!��

�-$�.$/'��0��1��2*��1��1/*�34��1��$�11'1��%��$'��5%��*%��

�-$�.1��$��$'��/�34�%��1%/��/1�3�$$6�%'��1��*��./�1��

��

Darrera hora: reunió del Consell Consultiu del parc

El 29 de juny va celebrar-se la primera de les dues reunions anuals del ConsellConsultiu, amb l’assistència de bona part de les associacions i entitats que hi sónrepresentades.

S’hi va presentar la memòria institucional i es van abordar temes transcendentsper al parc, com el procés per a la declaració de Parc Natural i la nova propostad’ordenació cinegètica.

Trobareu la crònica detallada de la reunió al web del Parc.

http://www.parccollserola.net>Consell Consultiu

Donen suport a la conservació del Parc:

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Addenda

Romargraf

Dipòsit legal: B. 18.344-88.Tiratge: 20.000 exemplars

Ignasi Rovira / Obac

Edició:

Composició:

Impressió:

Foto portada:TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana

Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O L

Dades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)


PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

FEBRER 2006 17,7 11,7 8,5 5,3 0,2 19,11 169,51FEBRER 1914-2005 21,2 (‘90) 11,5 8,3 5,1 -10 (‘56) 39,3 77,9

MARÇ 2006 23,3 16,2 11,9 7,8 2,4 18,2 187,71MARÇ 1914-2005 27,9 (‘01) 13,9 10,4 6,9 -3,9 (‘71) 52,1 130

ABRIL 2006 25,8 19,3 15,1 10,9 5,7 7,2 194,91ABRIL 1914-2005 26,9 (‘45) 16,4 12,5 8,6 0,0 (‘73) 51,6 181,6

Centre d’informació i Serveis Tècnics.

Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.

Correu-e: [email protected]

Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.

Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96


Feiners visites escolars concertades (Infantil, Primària, ESO). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: [email protected]

Can Balasc, Estació Biològica.

Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Equip d’Educació Ambiental. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: [email protected]

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.


Àrees de lleure:SSaannttaa CCrreeuu dd’’OOlloorrddaa:: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. CCaann CCoollll:: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).SSaannttaa MMaarriiaa ddee VVaallllvviiddrreerraa:: Tel. 93 280 26 49. LLaa SSaalluutt ddee SSaanntt FFeelliiuu:: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).CCeennttrree dd’’iinnffoorrmmaacciióó.. BBaarr ll’’EEnnttrreeppàà:: Tel 93 280 28 40

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Collserola s’enforteix · 2019-12-02 · mudes, passant dels 2,5 mm en néixer, fins als 40 mm...

Documents

Transcript of Collserola s’enforteix · 2019-12-02 · mudes, passant dels 2,5 mm en néixer, fins als 40 mm...