� DOM

opinión

La verdad de todo esto

ISABEL COIXET

Mi herMOsa lavanDería

directora de cine

a las 5 de la mañana, me despierto en una habitación de un hotel de Nueva York que apenas reconozco, con la luz y la televisión encendidas, el ordenador sin batería y las gafas puestas. La televisión emite imá-genes que me suenan vagamente familiares: a esta hora no sé si las he soñado o si realmente hay una realidad escondida entre la pantalla del televisor y la ventana tras la que se despierta lluviosa la ciudad de Nueva York. Imágenes de Pakistán muestran a uno de los hijos de Bin Laden exigiendo justicia por la muerte de su padre. Inmediatamente salen imágenes de Obama diciendo su ya histó-rica frase: “Se ha hecho justicia”. Aún medio dormida, sé que ni uno ni otro hablan de la justicia que a mí me parece real, consecuen-te, necesaria. Ahora hablan una vez más de las cosas que encon-traron en el refugio de Bin Laden: vitaminas, viagra herbal, copias del Corán en diferen-tes tamaños, 130 películas en DVD. Las noticias internacionales se acaban con algo que no consigo entender sobre la guerra de Afganistán. Tampoco despierta del todo consigo entender la guerra de Afganistán.

ahora un corresponsal con cara de no haber dormido habla a cámara delante de una casa en las afueras de Nueva Jersey en la que ondea una bandera ame-ricana de tamaño desproporcionado mojada por la lluvia. El corresponsal describe el crimen que se ha producido en esa misma casa hace apenas unas horas: un niño de 10 años ha matado a su padre con una pistola que éste le había regalado por su cumpleaños. El padre era un proactivo dirigente del

movimiento neonazi americano. Imágenes del inte-rior de la casa muestran banderas nazis y toda clase de parafernalia militar. Busco el mando de televisión entre las sábanas y cambio de canal: esta noticia me parece difícil de digerir sin café y no sé si a las cinco de la mañana servirán desayunos en la habitación. Llamo por si acaso y me aseguran que me traerán uno en menos de 10 minutos.

en el canal de Oprah Winfrey emiten un documen-tal llamado Becoming Chaz, que sigue la evolución

de la hija de Cher de Chastity a Chaz, de mujer a hombre. Chaz aparece con su novia relatando las agonías de la ampu-tación voluntaria de sus pechos. La novia a su lado sonríe con expres ión vacua . Hablan delante de un fondo blanco, casi sin iluminar. Cuando aparece Cher en el documental la vemos

sentada en un sillón dorado, en el interior de una habitación lujosa, iluminada con toda clase de fil-tros. El contraste es tan brutal que casi dan ganas de reír. Cher repite una y otra vez que está al lado de su hijo/hija y que le apoya en todo, “porque lo importante es que sea feliz”. Chastity parecía infe-liz cuando era una mujer y las imágenes traicione-ras de Becoming Chaz no la muestran precisamente más contenta. Llaman a la puerta y me traen una bandeja con un termo de café y tostadas. Mientras me tomo la primera taza de café del día, malo más allá de todo comentario, no puedo dejar de pre-guntarme qué clase de películas veía Bin Laden en su escondite paquistaní y si algún día sabremos la verdad de todo esto.

Jean Michel deiss es uno de los mejores viticultores y un feroz y radical defensor de la expresión desnuda de cada terruño. desde alsacia promueve la eco-logía y la biodinámica y defiende la supremacía del suelo por encima de las variedades. Fue pio-nero hace más de una década en apostar por los vinos nacidos de la coplantación de diferen-tes variedades, práctica prohibida en alsacia. Marcel deiss Burg 2007 proviene de un magní-fico lugar orientado al sur en el pueblo de Berg-heim. Las características geológicas y las diferen-tes variedades le dan una gran capacidad para la guarda. Un blanco con volumen y estructura, con aromas y sabores dulces que nos recuer-dan al melón, el membri-llo y el cardamomo. Una delicia con profundidad, complejidad y longitud. — quim vila

el vinoCOPLANTACIÓN

PvP: 44,95 €tel: +33 389 736 337

� DOM

opinió

La veritat de tot pLegat

ISABEL COIXET

la Meva preciOsa bugaDeria

directora de cine

a les cinc de la matinada, em desperto en una habi-tació d’un hotel de Nova York que amb prou feines reconec, amb la llum i la televisió enceses, l’ordinador sense bateria i les ulleres posades. La televisió emet imatges que em resulten vagament familiars: a aquesta hora no sé si les he somiat o si realment hi ha una realitat amagada entre la pantalla del televisor i la finestra darrere la qual es desperta plujosa la ciutat de Nova York. Imatges del Pakistan mostren un dels fills de Bin Laden exigint justícia per la mort del seu pare. Immedia-tament surten imatges d’Obama dient la seva ja històrica frase: “S’ha fet justícia”. Fins i tot mig adormida, sé que ni l’un ni l’altre parlen de la justícia que a mi em sembla real, con-seqüent, necessària. Ara parlen una vegada més de les coses que van trobar al refugi de Bin Laden: vitamines, viagra d’herba, còpies de l’Alcorà en dife-rents mides, 130 pel·lícules en DVD. Les notíci-es internacionals s’acaben amb una cosa que no acabo d’entendre sobre la guerra de l’Afganistan. Desperta del tot tampoc acabo d’entendre la guer-ra de l’Afganistan.

ara un corresponsal amb cara de no haver dormit parla a càmera davant d’una casa als afores de Nova Jersey en què oneja una bandera americana de mida desproporcionada molla per la pluja. El corresponsal descriu el crim que s’ha produït en aquesta mateixa casa fa tot just unes hores: un nen de 10 anys ha matat el seu pare amb una pistola que aquest li havia regalat pel seu aniversari. El pare era un proactiu dirigent del moviment neona-

zi americà. Imatges de l’interior de la casa mostren banderes nazis i tota mena de parafernàlia militar. Busco el comandament del televisor entre els llen-çols i canvio de canal: aquesta notícia em sembla difícil de pair sense cafè i no sé si a les cinc de la matinada serveixen esmorzars a l’habitació. Truco per si de cas i m’asseguren que me’n portaran un en menys de 10 minuts.

al canal d’Oprah Winfrey emeten un documental titu-lat Becoming Chaz, que segueix l’evolució de la filla

de Cher de Chastity a Chaz, de dona a home. Chaz apareix amb la seva nòvia explicant les agonies de l’amputació volun-tària dels seus pits. La nòvia, al seu costat, somriu amb expressió vàcua. Parlen davant d’un fons blanc, gai-rebé sense il·luminar. Quan apareix Cher al documental la veiem a s s e guda en una

butaca daurada, a l’interior d’una habitació luxosa, il·luminada amb tota mena de filtres. El contrast és tan brutal que gairebé fa venir ganes de riure. Cher repeteix una vegada i una altra que està al costat del seu fill/filla i que el recolza en tot, “perquè l’important és que sigui feliç”. Chastity semblava infeliç quan era una dona i les imatges traïdores de Becoming Chaz no la mostren precisament més contenta. Truquen a la porta i em porten una safa-ta amb un termos de cafè i torrades. Mentre em prenc la primera tassa de cafè del dia, dolent més enllà de tot comentari, no puc deixar de pregun-tar-me quina mena de pel·lícules veia Bin Laden al seu amagatall pakistanès i si algun dia sabrem la veritat de tot plegat.

Jean Michel deiss és un dels millors viticultors i un ferotge i radical defensor de l’expressió nua de cada terrer. des d’alsàcia promou l’ecologia i la biodinàmica i defensa la supremacia del sòl per sobre de les varie-tats. Fou pioner fa més d’una dècada a apostar pels vins nascuts de la coplantació de dife-rents varietats, pràcti-ca prohibida a alsàcia. Marcel deiss Burg 2007 prové d’un mag-nífic lloc orientat al sud al poble de Bergheim. Les característiques geològiques i les dife-rents varietats li donen una gran capacitat per a la guarda. Un blanc amb volum i estruc-tura, amb aromes i sabors dolços que ens recorden el meló, el codony i el cardamom. Una delícia amb pro-funditat, complexitat i longitud. — quim vila

el viCOPLANTACIÓ

pvp: 44,95 €tel.: +33 389 736 337