COMENTARI DE TEXT: POESIA 1. CONTEXT: On?

• Situar el fragment o poesia dins del poema, llibre i l'obra de l'autor. 2. TEMA: Què?

• Aclarir i resumir l'anècdota (si cal). • Comentar el significat del text. • Definir el tema o significat esencial del text.

3. ESTRUCTURA: Quines parts? 3.1. Estructura externa: estrofes, esquema mètric. 3.2. Estructura interna: Diferents parts d'acord amb el tema. Moltes vegades coincideix o està relacionada amb l'estructura externa. Pot ser oportú explicar l'estructura interna quan comentem el tema. 4. TO POÈTIC: De quina manera?

Quan parlem del to ens referim al mode o modes d'expressió utilitzats al text: emotiu, indiferent, líric, elogiós, despectiu, humorístic, etc.

El to determina la forma d'interpretar el text. No és igual un to irònic (una frase en to irònic s'ha d'interpretar al contrari del que diu i denota una actitud critica per part de l'autor) que un to hiperbòlic (exagerat, demostratiu d'entusiasme o burla) o líric (el to emotiu i subjectiu característic de moltes poesies).

5. RECURSOS FORMALS: Com? A l'hora d'analitzar els recursos expressius o retòrics és útil observar els següents plans o nivells: 5.1. Nivell fònic: Com sona el text, ritmes accentuals, repeticions de fonemes, efectes rítmics i de sonoritat diversos. 5.2. Nivell lèxico-semàntic: Presència o absència de determinades categories gramaticals. Per exemple, ús abundant d"adjectius en la descripció. Anàlisi dels camps semàntics presents.

Comentari i interpretació de les metàfores, comparacions i d'altres figures retòriques de tipus semàntic (que juguen, alteren o associen els significats de les paraules).

Determinar el registre o registres utilitzats (culte, col.loquial, etc.). Presència de dialectalismes, arcaismes, mots d'argot. 5.3. Nivell sintàctic: Us de determinades estructures sintàctiques (frases complexes o simples). Alteració d'estructures habituals (hipèrbaton, el.lipsi, etc). Repetició de les mateixes (paral.lelisme, anàfora). Abundància o absència de nexes (polisíndeton, asíndeton).

Tots aquests elements enumerats com a exemple s'han d'analitzar en relació amb el que s'està dient (el significat), i en un ordre donat pel tema o l'estructura del poema. No es tracta de fer un inventari de recursos o figures retòriques. És a dir quan observem un determinat recurs expressiu ens hem de preguntar amb quina finalitat l'utilitza l'autor, quin efecte produeix en nosaltres com a lectors i quina és la seva funció pel que fa al desenvolupament del tema. 6. CONCLUSIÓ (què?-com?)

És una síntesi final en la qual remarcarem tots els aspectes importants del text, centrant-nos en particular en establir una relació entre el significat literari (què?) i els recursos retòrics emprats (com?).

Podem enriquir aquesta visió global amb elements de l'obra, l'autor i el moviment literari que coneixem. Sempre que aquests ens ajudin a interpretar i comprendre millor el fragment que comentem. Per últim, intentarem fer una interpretació global del text (no és convenient descobrir o fer massa explícita aquesta interpretació al començament del comentari: cal guardar-se les millors cartes per al final).