COMISSIÓ DE LA VEREMA VILAFRANCA DEL PENEDÈSLa verema marca un punt clau al calendari de l’Alt...

COMISSIÓ DE LA VEREMA VILAFRANCA DEL PENEDÈS

AMB EL SUPORT DE:

AMB EL FINANÇAMENT DE:

Fons social europeu

COMISSIÓ DE LA VEREMAVILAFRANCA DEL PENEDÈS

PRESENTACIÓ

La verema marca un punt clau al calendari de l’Alt Penedès. Per l’ancestral tradició vinícola d’aquesta terra, es viu amb especial intensitat el moment en el qual es realitza la collita del raïm, en plena transició de l’estiu a la tardor.

Lluny queden els temps en els quals era habitual veure en els dies de verema, colles i colles de treballadors temporers, vinguts de lluny, - els segarretes - que junt amb gent jove i no tan jove de la comarca es preparaven per a treballar en la collita. Ara la mecanització ha avançat i cada vegada es fa més palesa la incidència de noves tècniques vitícoles. El moviment de treballadors temporers no és, ni molt menys, massiu.

Tot i això, encara arriba gent a la nostra comarca, per a treballar com a temporer a la verema, ja sigui perquè les organitzacions agràries de forma previsora contracten en origen, ja sigui perquè s’han estructurat processos de contractació per a les persones que venen espontàniament en recerca de feina.

La Comissió de la Verema, promoguda per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha comptat, des dels inicis, el 1991, amb la participació activa d’un bon nombre d’entitats que uneixen els seus esforços i acorden actuacions orientades a la millora continua de les condicions de realització de la verema a l’Alt Penedès. Millores per als treballadors temporers, millores per als productors i millores per al conjunt de la ciutadania de la comarca.

Al llarg de l’any, les entitats integrants de la Comissió de la Verema, preparen la Campanya que es porta a terme des de finals del mes d’agost fins a finals de setembre. Durant aquestes setmanes es coordinen una sèrie de serveis adreçats a productors i treballadors, com ara el Servei d’Informació i acollida, l’ Oficina de contractació , el Punt d’atenció Social, el Servei de Mediació Intercural, l’alberg en espera, etc.

En els darrers anys, el repte fonamental que es va plantejar la Comissió de la Verema fa referència a l’allotjament dels treballadors temporers. Cal trobar la forma, adequada a les característiques de la verema a casa nostra, de proveir allotjament als treballadors i complir així amb les normes previstes a l’Acord Marc que signen les organitzacions agràries, els sindicats i l’administració pública.

Responent a aquest repte, la Comissió de la Verema va acordar, encarregar un estudi que ajudi a definir el model més adient per a l’allotjament dels temporers que vénen a la verema de l’Alt Penedès. Per acord de la Comissió, aquest treball es va encarregar a l’Institut DEP i s’ha posat en marxa a finals del 2007 amb el títol de MAPA DE RECURSOS D’ALLOTJAMENT PER ALS TREBALLADORS TEMPORERS A L’ALT PENEDÈS.

Aquest estudi es proposava els objectius de quantificar i descriure la mà d’obra estacional vinculada a la verema de la comarca, les seves característiques contractuals i les seves projeccions de cara al futur. Per altra banda, l’estudi havia d’aportar propostes per a definir un model idoni d’allotjament per als treballadors temporers, així com un mapa dels recursos existents.

L’estudi ha estat finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb el cofinançament de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i les aportacions de les entitats següents: Associació de Viticultors del Penedès; Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Sindicato Agroalimentario de CCOO del Barcelonés; Unió de Pagesos; Unió General de Treballadors – UGT – Federació Agroalimentària; Unió Vinícola del Penedès.

A totes les entitats de la Comissió i especialment a aquelles que han col·laborat en el finançament d’aquest estudi i de la seva publicació, el meu especial agraïment.

Raimon Gusi i Amigó Regidor de Foment de l’Ocupació Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La Comissió de la Verema de l’Alt Penedès, està integrada per les següents entitats: • Ajuntament de Vilafranca del Penedès (promotor i coordinador)

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès • Unió de Pagesos

• Associació de Viticultors del Penedès • Institut Agrari Català Sant Isidre

• ASAJA • Unió Vinícola del Penedès (UVIPE)

• Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) • Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO)

• Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) • Oficina Local de la Tresoreria General de la Seguretat Social

• Oficina de Treball de Vilafranca (Servei d’Ocupació de Catalunya) • Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social

• Àrea de Treball de la Sub Delegació del Govern a Catalunya

La Comissió de la Verema de l’Alt Penedès, està integrada per les següents entitats: • Ajuntament de Vilafranca del Penedès (promotor i coordinador)

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès • Unió de Pagesos

• Associació de Viticultors del Penedès • Institut Agrari Català Sant Isidre

• ASAJA • Unió Vinícola del Penedès (UVIPE)

• Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) • Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO)

• Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) • Oficina Local de la Tresoreria General de la Seguretat Social

• Oficina de Treball de Vilafranca (Servei d’Ocupació de Catalunya) • Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social

• Àrea de Treball de la Sub Delegació del Govern a Catalunya

2.1 Descripció de l’estructura de les explotacions de vinya............................................................12

2.2 Contractació dels treballadors temporers en el territori ...........................................................17

2.3 Quantificació dels temporers................................................................................................25

2.4 Periodicitat i durada ...........................................................................................................30

2.5 Previsions de futur .............................................................................................................33

3.1 Tipologies de temporers......................................................................................................41

3.2 Procedència.......................................................................................................................43

3.3 Sexe i edat........................................................................................................................51

3.4 Nivell de formació i de coneixement de la llengua catalana o castellana ....................................55

3.5 Situació de convivència al lloc de destí..................................................................................57

3.6 Repetició al municipi ..........................................................................................................59

4.1 La contractació ..................................................................................................................62

4.2 Relacions laborals ..............................................................................................................70

4.3 Inspecció laboral................................................................................................................73

5.1 Quantificació i ubicació de l’allotjament existent.....................................................................77

5.2 Definició i condicions dels allotjaments .................................................................................86

5.3 Tipologies d’allotjament ......................................................................................................91

5.3.1 Tipologia de l’allotjament particular ...................................................................93

5.3.2 Descripció de l’allotjament existent ...................................................................94

5.4 Distància en relació al lloc de treball...................................................................................100

5.5 Rendibilitat de les instal�lacions .........................................................................................101

5.6 Ajudes de l’administració ..................................................................................................103

6.1 Contextualització .............................................................................................................107

6.2 Estimació futura de les places d’allotjament ........................................................................111

6.3 Recomanacions estratègiques............................................................................................113

1. Introducció Mapa de recursos d’allotjament

Pàg. 111.1429 Comissió de la Verema ER/RS/EE/FC 2008

1. Introducció


Pàg. 211.1429 Comissió de la Verema ER/RS/EE/FC 2008

1. Presentació i objectius

El fenomen dels treballadors temporers existeix a Catalunya des de fa dècades. Entre aquests treballadors, un gran nombre són persones immigrades que treballen en el sector agropecuari. L’arribada d’immigrants a diversos municipis catalans per treballar en explotacions agrícoles constitueix un fet que, any rere any, pren una major dimensió. Garantir l’allotjament digne i adequat dels temporers és un dels pilars essencials de l’acolliment d’aquestes persones, i facilita, sens dubte, la seva integració social.

No obstant aquest punt de partida, l’anàlisi de la realitat efectuada per DEP ens mostra com els ajuntaments d’arreu de Catalunya detecten problemàtiques de manca d’allotjament en relació als temporers al sector agropecuari, i aquesta qüestió sembla especialment greu en el cas de la verema a l’Alt Penedès, on es concentra un dels majors volums de temporers de tot Catalunya. Així, des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, es fa palesa la necessitat de resoldre tant la necessitat d’allotjaments com les mancances en les condicions d’habitabilitat dels allotjaments utilitzats1.

En aquest sentit, cal assenyalar també la preocupació sobre les condicions d’allotjament existent en el sí de la Comissió de la Verema de l’Alt Penedès2, que els dugué l’any 2005 a realitzar una diagnosi sobre la qüestió a la comarca. El resultat del diagnosi va ser que, de 15 valoracions, 13 no complien algun o alguns dels requisits exigits al conveni agropecuari en matèria d’allotjament: en 8 es considerà que s’havien de realitzar obres menors i en 5 que s’havien de realitzar obres majors. En concret es va qualificar de qualitat deficient el 16% dels allotjaments visitats, el 46% presentaven una qualitat mitjana i, el 15%, alta3.

1 “Estudi de necessitats d’allotjament per a treballadors temporers a Catalunya: sector agropecuari i turístic”, realitzat per DEP per encàrrec de la Secretaria d’Habitatge i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, 2005. 2 La Comissió de la Verema de l’Alt Penedès està formada per: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, OTG de la comarca, Tresoreria de la Seguretat Social, Inspecció de Treball, Patronal, JARC, UP, Institut Agrícola Sant Isidre, Associació de Viticultors del Penedès, CC.OO. i UGT. 3 VEREMA 2004: “Estudi del compliment de la normativa bàsica en les condicions d’habitabilitat i higiene dels allotjaments destinats als treballadors temporers”. Servei de Desenvolupament i Ocupació, 2005.


Pàg. 3.11.1429 Comissió de la Verema ER/RS/EE/FC 2008

A partir de les conclusions de l’estudi de necessitats d’allotjament per a treballadors temporers a Catalunya, des de DEP varem proposar una sèrie de recomanacions, entre les quals especificàvem que, en matèria d’habitatge, les característiques pròpies del fenomen (durada de la temporada, volum de contractació, etc.) fan necessària l’optimització de recursos públics o privats ja existents a nivell local com poden ser, per exemple, albergs, cases de colònies o edificis amb necessitats de rehabilitació dels mateixos municipis que, a voltes, poden ésser adaptats per acollir treballadors temporers. Alhora, des de DEP també es feia esment de la necessitat d’establir, per cadascun dels territoris amb mancances d’allotjament per a treballadors temporers, possibles estratègies de resolució no vinculades directament amb polítiques d’habitatge com, per exemple, potenciar les xarxes de transport existents per tal d’afavorir la mobilitat entre municipis propers.

En aquest mateix sentit, des de la Comissió de la Verema de l’Alt Penedès ha demanat a DEP la realització del present estudi amb la finalitat d’elaborar un mapa de recursos per a l’allotjament de treballadors temporers a l’Alt Penedès.

La investigació per tal d’avaluar la situació actual a l’Alt Penedès, ha pretès cobrir els següents objectius:

1. Quantificació de la immigració temporal a la comarca

2. Descripció de les principals característiques sociodemogràfiques dels temporers (tipologia de treballador temporer)

3. Descripció de les característiques laborals/contractuals

4. Situació actual de l’allotjament de temporers

5. Mapa de recursos d’allotjament

6. Estratègies de resolució del fenomen: Estimació de les places i tipologies d’allotjament necessàries per a poder assumir sense problemes aquesta futura demanda.



A partir de les conclusions de l’estudi de necessitats d’allotjament per a treballadors temporers a Catalunya, des de DEP varem proposar una sèrie de recomanacions, entre les quals especificàvem que, en matèria d’habitatge, les característiques pròpies del fenomen (durada de la temporada, volum de contractació, etc.) fan necessària l’optimització de recursos públics o privats ja existents a nivell local com poden ser, per exemple, albergs, cases de colònies o edificis amb necessitats de rehabilitació dels mateixos municipis que, a voltes, poden ésser adaptats per acollir treballadors temporers. Alhora, des de DEP també es feia esment de la necessitat d’establir, per cadascun dels territoris amb mancances d’allotjament per a treballadors temporers, possibles estratègies de resolució no vinculades directament amb polítiques d’habitatge com, per exemple, potenciar les xarxes de transport existents per tal d’afavorir la mobilitat entre municipis propers.

En aquest mateix sentit, des de la Comissió de la Verema de l’Alt Penedès ha demanat a DEP la realització del present estudi amb la finalitat d’elaborar un mapa de recursos per a l’allotjament de treballadors temporers a l’Alt Penedès.

La investigació per tal d’avaluar la situació actual a l’Alt Penedès, ha pretès cobrir els següents objectius:

1. Quantificació de la immigració temporal a la comarca

2. Descripció de les principals característiques sociodemogràfiques dels temporers (tipologia de treballador temporer)

3. Descripció de les característiques laborals/contractuals


5. Mapa de recursos d’allotjament

6. Estratègies de resolució del fenomen: Estimació de les places i tipologies d’allotjament necessàries per a poder assumir sense problemes aquesta futura demanda.



2. Metodologia

Per tal de dur a terme el present estudi, s’ha desenvolupat una metodologia des d’una doble vessant:

1. Cerca de fonts estadístiques i dades secundàries

Per a una primera aproximació a l’objecte d’estudi, s’ha fet una cerca i anàlisi de dades i fonts estadístiques per tal de recollir tota aquella informació ja disponible en relació a la quantificació i característiques del treballador temporer, així com sobre la disponibilitat i condicions d’allotjament.

En aquest sentit, les fonts consultades han estat:

INEM: dades de contractació del sector agrari per municipi.

Ministeri de Treball i Immigració: Seguretat Social.

Idescat: dades del cens agrari.

DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural): explotacions agràries i tipologia de plantació.

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC): informe campanya temporers 2007

Observatori del Treball (Departament de Treball)

Més enllà de les fonts estadístiques oficials, s’ha fet consulta també de l‘Estudi de necessitats d’allotjament per a treballadors temporers: sector agropecuari i turístic’, elaborat per DEP Institut el 2005.



2. Realització d’entrevistes en profunditat

Donades les característiques de l’objecte d’estudi i en tractar-se d’una informació de difícil accés, s’han dut a terme entrevistes en profunditat per tal de completar i aprofundir en aquells àmbits en què s’han trobat deficiències d’informació quantitativa.

Així doncs, s’han acordat, conjuntament amb la Comissió de la Verema, 15 perfils estratègics a entrevistar de diferents àmbits i organitzacions considerats d’importància per al desenvolupament de l’estudi:

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

- Maria Batet, Regidora Coordinadora de l'Àrea de Promoció i Participació

Consell Comarcal de l’Alt Penedès

- Cristina Prat, Coordinadora del Pla de Ciutadania i Immigració de l'Alt Penedès. Tècnica responsable del Servei

de Mediació Intercultural per als treballadors temporers

- Joan Padilla, Agent de Desenvolupament i Ocupació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Oficina de Treball de la Generalitat a Vilafranca del Penedès (SOC)

- Dora Garcia, Directora

Inspecció Provincial de Treball

- Jaume Admetlla, Cap de l’oficina. Barcelona

Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural, DAR. (Oficina comarcal)

- Jordi Sella, Cap de l’oficina

UGT

- Joan Moreno, Secretari General Federació Agroalimentària Penedès-Garraf-Anoia



CC.OO.

- José Maria Blanco, Secretari d'Organització i Recuros del Barcelonès, i representant a la Comissió de la Verema

Centre d’Informació per a treballadors estrangers, CITE (CC.OO.) Vilafranca del Penedès

- Felipe Paraud

Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants de Catalunya, AMIC (UGT) Vilafranca del Penedès

- Farah Lagouit

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

- Josep Ribas, Gerent

Associació de Viticultors del Penedès (AVP)

- Francesc Pascual, President

Unió de Pagesos (UP)

- Josep Esteve, Coordinador comarcal

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

- Isabel Vidal, Responsable sectorial de la vinya

Associació de Joves Agricultors (ASAJA)

- Albert Castelló, Representant ASAJA-Tarragona

Unió Vitivinícola del Penedès (UVIPE)

- Joan Gil, Director



CC.OO.

- José Maria Blanco, Secretari d'Organització i Recuros del Barcelonès, i representant a la Comissió de la Verema

Centre d’Informació per a treballadors estrangers, CITE (CC.OO.) Vilafranca del Penedès

- Felipe Paraud

Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants de Catalunya, AMIC (UGT) Vilafranca del Penedès

- Farah Lagouit

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

- Josep Ribas, Gerent

Associació de Viticultors del Penedès (AVP)

- Francesc Pascual, President

Unió de Pagesos (UP)

- Josep Esteve, Coordinador comarcal

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

- Isabel Vidal, Responsable sectorial de la vinya

Associació de Joves Agricultors (ASAJA)

- Albert Castelló, Representant ASAJA-Tarragona

Unió Vitivinícola del Penedès (UVIPE)

- Joan Gil, Director



3. Marc de referència

A. La transformació del model agrari català i les necessitats de mà d’obra

Abans d’entrar a parlar de la situació actual dels treballadors temporers a la verema a la comarca de l’Alt Penedès, i per emmarcar el fenomen, cal fer un incís en l’evolució del conjunt de la pagesia catalana en els darrers 20 anys, període marcat pels canvis del model sociodemogràfic i econòmic d’aquest col·lectiu.

En les dues últimes dècades, i especialment durant els anys noranta, el model familiar agrari ha experimentat una sèrie de canvis que semblen irreversibles. Aquests canvis els podríem resumir, a grans trets, en els següents:

1. De la pagesia familiar a la pagesia intensiva

En primer lloc, les dimensions de les explotacions per pagès han anat augmentant, ja que la dificultat per fer rendible el “viure de la terra” ha originat aquest procés. Així mateix, el trencament del relleu generacional, que s’explica en el següent punt, també ho ha determinat.

En aquest sentit s’ha passat d’un model en el qual predominava la pagesia familiar, en el que sovint familiars i veïns ajudaven a veremar en el cas del Penedès, a una model de pagesia intensiva. S’han introduït noves tecnologies que transformen la producció agrícola, i el pagès és, a la vegada, treballador i empresari, doncs majoritàriament passa a tenir treballadors al seu càrrec de manera formal.

2. Trencament del relleu generacional

S’ha trencat el relleu generacional al món pagès: els fills ja no volen ser pagesos. Això ha anat acompanyat d’una extensió dels estudis universitaris i en molts casos d’una nova emigració cap a la ciutat o en nuclis poblacionals més grans, com poden ser les capitals comarcals, que han experimentat un creixement en el nombre d’habitants, paral·lel a la pèrdua registrada als nuclis més petits i rurals.



3. Envelliment de la població

Aquest fet, juntament amb el creixement natural de la població negatiu al món rural, ha comportat un envelliment general de la població, i també dels pagesos, que ja amb més edat i sense els fills que prenguin el relleu generacional necessiten treballadors-ajudants.

4. Transformació del paper de la dona

Finalment, cal esmentar que el paper de la dona a la pagesia ha experimentat una transformació que té a veure tant amb un canvi de mentalitat del paper de la dona en l’estructura familiar, com en les mateixes necessitats econòmiques de la unitat familiar. Al món rural es necessita que la dona també tingui una feina remunerada per complementar la renda familiar; la dona ja no ajuda al camp, sinó que treballa en altres sectors d’activitat o en alguns casos, porta directament les explotacions.

Tots aquests canvis socioeconòmics han anat acompanyats i han definit alhora, canvis en la mà d’obra al camp: tant a nivell de quantitat, com de característiques sociodemogràfiques. A nivell agrari, l’origen des treballadors en els darrers 15 anys ha seguit una evolució similar a tot Catalunya:

En un primer moment, la feina temporera al camp, com la recol·lecció de la fruita dolça, la realitzaven les generacions més joves i les dones del territori: era extensa fins fa uns deu anys la figura de l’estudiant veremant o collint pomes a l’estiu. A més d’aquest, també hi predominaven treballadors del sud de l’Estat: Andalusia, Múrcia, Extremadura, etc. i del col·lectiu gitano.

Progressivament, i a partir de mitjans anys vuitanta i, en major mesura ja a la dècada dels noranta, comencen a arribar els primers immigrants al camp català: són d’origen magribí i subsaharià. Un col·lectiu que passarà a ser, i és encara avui, el primer col·lectiu de temporers estrangers a Catalunya. Aquest col·lectiu es caracteritza per una alt nivell de rotació dins l’Estat enllaçant les diverses campanyes agrícoles. No es disposa de dades sobre quina part d’aquests treballadors resideix tot l’any a Catalunya i quina forma part del que podríem anomenar la “ruta del temporer”. Però en tot cas, aquest col·lectiu és en gran mesura el que compon aquesta ruta a nivell estatal.

Finalment, el perfil de temporers ha anat canviat amb l’arribada de nous col·lectius. D’una banda, amb l’impacte de la contractació en origen a partir de mitjans anys noranta, realitzada en gran mesura als països de Romania i Colòmbia, bàsicament pel sindicat d’Unió de Pagesos. D’altra banda, amb una nova immigració, que enlloc de venir del sud, arriba dels països de l’Est d’Europa.



B. Definició i tipologia del temporer agrícola a Catalunya

Malgrat que no es tracta d’un col·lectiu homogeni, amb unes mateixes situacions vivencials, i per tant, amb unes problemàtiques i necessitats comunes, sí que podem assenyalar el comú denominador de tots ells i la tipologia que resumeix les grans diferències detectades, útil a l’hora de detectar necessitats, com ara les d’habitatge.

Les persones que fan treballs temporals al camp s’anomenen temporers. La seva feina consisteix, bàsicament, en la recollida de fruita. Segons es defineix en els convenis col·lectius, tenen la consideració de temporers o personal de temporada els treballadors contractats per un mateix empresari per a una o diverses tasques agràries en períodes de temps determinats.

L’oferta real de llocs de treball per a la recollida de fruita no es pot fer fins al moment mateix de la recollida, ja que estàcondicionada a la producció, i aquesta, a les condicions climatològiques.

La circumstàncies bàsiques que defineixen a un treballador temporer agrícola són:

1. El tipus de treball

Un treball agrícola que demanda un volum important de treballadors, sobretot en la recol·lecció dels fruits que en el cas de Catalunya, es tractaria de la recol·lecció de:

La fruita dolça El raïm Els cítrics Els olivers Les plantes ornamentals

2. La temporalitat laboral

Es tracta d’un període de temps relativament curt, que pot anar des d’unes setmanes o un mes, com en el cas de la verema, a campanyes de sis o més mesos, en el cas de la fruita dolça de Lleida. En aquest sentit, cal tenir present la diferència entre el treball de temporada i el treball temporal.



El treball de temporada: té una durada concreta en una època de l’any, com la recol·lecció d’un fruit del camp. La durada temporal dels contractes ve determinada perquè la durada de la feina també és temporal. Els treballadors que porten a terme aquest tipus de tasca són els treballadors temporers.

El treball temporal: té una durada determinada però sense que la tasca hagi de tenir aquesta mateixa temporalitat, sinó perquè el contracte laboral és de durada limitada. Per exemple, un treballador amb un contracte de sis mesos tot i que l’activitat de l’empresa sigui continuada durant tot l’any. En aquest cas, no es tractaria d’un temporer, sinó d’un treballador temporal.

3. El volum de treballadors que es necessiten

Les feines agrícoles de temporada exigeixen una quantitat important de mà d’obra que no es pot suplir amb la resident al mateix municipi-territori.

Aquest fet pot implicar:

El desplaçament diari de treballadors residents a poblacions properes. L’arribada de treballadors no residents al territori i la seva estada en aquest durant el periode de la feina agrícola.

I, d’aquesta última circumstància, que ens remet a la residència d’aquests treballadors, és on podem establir una tipologia de temporers pertinent per detectar, en últim terme, les seves diferents problemàtiques socioeconòmiques i, especialment, les necessitats quant a allotjament. En aquest sentit, podríem parlar de dos grans tipologies de treballadors temporers: els temporers residents i els no residents4.

Temporers residents. Les necessitats dels temporers residents s’engloben dins les pròpies de la població general; a voltes poden estar accentuades per les característiques socioeconòmiques del treballador agrícola.

Temporers no residents o residents temporals. Aquesta tipologia de treballador és l’objecte d’estudi quant a necessitats d’allotjament. Es pot distingir entre el temporer migrant i el contractat en origen.

4 L’explicació més detallada es troba al capítol número 3.

2. Quantificació Mapa de recursos d’allotjament

2. Quantificació dels treballadors temporers a la comarca


2.1. Descripció de l’estructura de les explotacions de vinya Abans d’entrar a quantificar i a descriure les característiques actuals dels treballadors temporers agrícoles o veremadors a

l’Alt Penedès, i a analitzar la seva situació, cal emmarcar la magnitud de l’activitat vitivinícola i les característiques dels viticultors de la zona, ja que és la seva activitat la que defineix en gran mesura tot el fenomen.

• Segons l’últim Cens Agrari5, de l’any 1999,

. En el recompte efectuat, les terres llaurades a la comarca tenen una superfície total de 22.786 hectàrees.

• 6

• Així, la tipologia de l’estructura

agrària a l’Alt Penedès, on predominen petits i mitjans propietaris, condiciona les relacions laborals dels viticultors amb els treballadors temporers, de manera que històricament la mà d’obra familiar pren gran importància en el territori. Tal i com comenta una de les persones entrevistades7:

“Quanta gent hi ha que té menys d’un jornal (3.000 metres quadrats)? N’hi ha moltíssims. Aquesta gent normalment no són

de dedicació exclusiva. Tenen l’avi que encara els hi fa..., això funciona així. Una cosa molt familiar, molt estructurada d’aquesta manera. Que tinguin més de 100 hectàrees n’hi ha pocs, potser n’hi ha 10”

5El cens agrari és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu que es dur a terme cada 10 anys, per a la recollida, elaboració i publicació d’informació que permeti el coneixement de l’estructura del sector agrari amb referència a un moment determinat i prenent com a base de la informació l’explotació agrària. El duen a terme conjuntament l’Idescat i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). 6Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres i/o bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaçament geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d’obra). Es considera com una sola explotació sempre que hi hagi una única gestió: Una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres. Dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s’hagin integrat sota la direcció d’un sol titular. Finques o parcel�les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció. 7 Al llarg de l’informe, es mostren cites textuals extretes de les entrevistes realitzades per a descriure les conclusions.


Explotacions amb vinya classificades segons la superfície. Any 1999

(ha/explot)

>0 <0,5 97 4,4 33 0,2 0,3 0,5 <1 212 9,7 151 0,9 0,7 1 <2 325 14,9 443 2,5 1,4 2 <5 636 29,1 2.016 11,5 3,2 5 <10 410 18,8 2.882 16,4 7,0 10 <20 293 13,4 3.994 22,7 13,6 >=20 209 9,6 8.041 45,8 38,5

FONT: Cens Agrari, 1999.

A l’hora d’analitzar aquestes dades, però, cal tenir present la seva relativa vigència, ja que hi ha mostres clares d’una , i conseqüentment i degut a l’absorció de terrenys per altres explotacions, (ha/explot).

Evolució de les hectàrees i el nombre d’explotacions per la vinya a l’Alt Penedès 1999 2.182 17.560 8,0 1989 2.631 15.152 5,8 1982 3.004 14.175 4,7

FONT: Idescat.


Les dades més recents pel cas del global de Catalunya mostren com “El nombre d’explotacions a Catalunya es coneix que s’ha anat reduint en els darrers anys. Aquest fet ha resultat significatiu en tots els sectors agraris i també en la viticultura”8

Evolució de les hectàrees i el nombre d’explotacions per la vinya a Catalunya 2005 7.916 62.938 8,0 2003 8.454 66.703 7,9 1999 11.155 59.735 5,4 1997 11.818 63.179 5,3 1995 11.792 59.628 5,1 1993 12.969 61.361 4,7 1989 15.657 60.279 3,8 1982 20.252 69.520 3,4

FONT: Idescat. Amb tot, si aquesta tendència continua, probablement la grandària de les explotacions (ha/explot) a l’Alt Penedès sigui molt superior a la de l’any 2005 del global de Catalunya, ja que la grandària de l’any 1999 de la comarca estava ja en ratis assolits l’any 2005 a Catalunya.

8 Observatori de la vinya, el vi i el cava: Butlletí n.1., pàg. 8. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).

Evolució de la grandària de les explotacions (ha/explot)

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

ha/e

xplo

t


Segons dades actualitzades del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), , la qual cosa suposa un augment de 581 hectàrees respecte a les comptabilitzades en el Cens Agrari de 1999.

Aquestes mateixes dades mostren que, a nivell municipal són

les cinc poblacions on s’hi troba un major percentatge d’explotacions de vinya representant, en conjunt, el . Aquestes cinc poblacions aglutinaven el 43,4% de hectàrees de la comarca en el cens de 1999. A partir de les dades del DAR, cal destacar que mentre que Mediona, Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca, Castellet i La Gornal i Sant Llorenç d’Hortons han augmentat la seva extensió de vinya en 100 o més hectàrees cadascun des de 1999, Castellví de la Marca ha perdut 171 hectàrees. En la següent taula podem veure la repartició de les hectàrees 1999 i 2007 per municipi:

Evolució de les hectàrees de vinyaa l'Alt Penedès 19822007

18.14117.560

15.15214.175

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

ha


Xifres segons municipis, ordre segons hectàrees 2007

FONTRUBÍ 193 8,8 1.719 9,8 8,9 1.721 9,5

SUBIRATS 239 11,0 1.767 10,1 7,4 1.679 9,3

SANT MARTÍ SARROCA 191 8,8 1.500 8,5 7,9 1.614 8,9

CASTELLVÍ DE LA MARCA 165 7,6 1.498 8,5 9,1 1.327 7,3

CASTELLET I LA GORNAL 136 6,2 1.140 6,5 8,4 1.241 6,8

AVINYONET DEL PENEDÈS 113 5,2 905 5,2 8,0 960 5,3

TORRELAVIT 83 3,8 825 4,7 9,9 922 5,1

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 148 6,8 814 4,6 5,5 902 5,0

TORRELLES DE FOIX 84 3,8 686 3,9 8,2 717 4,0

MEDIONA 41 1,9 502 2,9 12,2 696 3,8

SANT LLORENÇ D'HORTONS 52 2,4 594 3,4 11,4 694 3,8

OLÈRDOLA 58 2,7 600 3,4 10,3 689 3,8

VILOBI DEL PENEDÈS 95 4,4 516 2,9 5,4 683 3,8

SANT SADURNI D'ANOIA 76 3,5 737 4,2 9,7 667 3,7

PLA DEL PENEDÈS, EL 86 3,9 590 3,4 6,9 594 3,3

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 75 3,4 610 3,5 8,1 518 2,9

GELIDA 50 2,3 502 2,9 10,0 462 2,5

GRANADA, LA 69 3,2 465 2,6 6,7 411 2,3

SANT CUGAT SESGARRIGUES 58 2,7 394 2,2 6,8 387 2,1

PACS DEL PENEDÈS 29 1,3 293 1,7 10,1 309 1,7

SANT QUINTÍ DE MEDIONA 27 1,2 196 1,1 7,3 242 1,3

PONTONS 20 0,9 169 1,0 8,5 239 1,3

SANTA FE DEL PENEDÈS 32 1,5 283 1,6 8,8 214 1,2

OLESA DE BONESVALLS 25 1,1 99 0,6 4,0 111 0,6

SANT PERE DE RIUDEBITLLES 24 1,1 84 0,5 3,5 67 0,4

CABANYES, LES 7 0,3 41 0,2 5,9 56 0,3

PUIGDÀLBER 6 0,3 31 0,2 5,2 21 0,1

100,0 100,0 100,0

Municipis que han augmentat en 100 ha o més la superfície de vinya comptabilitzada respecte del Cens Agrari de 1999 Municipis que han disminuït en 100 ha o més la superfície de vinya comptabilitzada respecte del Cens Agrari de 1999 Font: Idescat i Departament d’Estadística del DAR, 2007


2.2. Contractació de treballadors temporers en el territori Per tal de quantificar els treballadors temporers i la seva ubicació en els diferents municipis, i degut a la manca de

desagregació existent en les bases de dades de l’INEM, s’ha recopilat la informació dels .

Tot i això, aquestes dades es troben en gran mesura determinades per contractes fets a treballadors temporers de la verema, ja que els mesos seleccionats coincideixen amb l’època en la qual la collita del raïm marca de forma aclaparadora l’activitat agrària de l’Alt Penedès (des de finals d’agost fins a mitjans d’octubre).

• L’Estadística de Contractes de l’INEM recull els registres dels contractes i comunicacions, i els registres efectuats

directament per les empreses a través d’Internet (Contrat@). • En observar les taules s’ha de tenir present que

. Cal tenir en compte, doncs, que durant la verema un temporer pot treballar amb més d’un agricultor i acumular així, diversos contractes. Altrament, s’ha de considerar que la fluctuació de la contractació interanual, també la determinen factors com el volum de la collita de raïm i l’estabilitat contractual.

En l’anàlisi de l’evolució de les contractacions en aquests darrers 3 anys en destaca: • Es produeix un que es reflecteix en un descens de la concentració

de les contractacions durant el mes de setembre i un augment similar durant el mes d’agost. D’aquesta manera, la contractació es troba una mica menys concentrada durant un únic mes.

• Durant l’any 2007 es confirma la tendència a reduir la concentració de les contractacions durant el més de setembre, doncs

es, gairebé 20 punts percentuals menys que el 2005. Les dades indiquen que el 29,5% del total de contractacions de la verema 2007 es van produir el mes d’agost, i el 64,3% el mes de setembre.

• La baixada brusca de contractacions del setembre de 2006 respecte a l’any anterior, no és una tendència que es mantingui

constant, doncs el volum de contractacions s’estabilitza l’any 2007.


• • Durant el mes d’octubre el nombre de contractacions descendeix lleugerament en la seqüència dels 3 anys.

Evolució dels contractes registrats Alt Penedèsen el sector agrari a l'INEM

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Agost Setembre Octubre

contr

act

es

Acumulat agostsetembre

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

contr

act

es


Analitzant les dades segons contractació per municipis, a l’any , cal destacar que Aquest fet, segurament succeïa per un factor de capitalitat de la vila. La tendència descendent experimentada en els tres anys estudiats, ha provocat que el percentatge de contractació respecte al total, es reduís a la meitat a l’any 2007.

• (9,6%), (8,4%) i (8,2%), van ser els altres municipis amb un volum

elevat de contractacions. Sant Martí Sarroca i Subirats són els únics dos municipis que han mantingut un percentatge de contractació per sobre del 8% del total durant aquests 3 anys.

, Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Avinyonet del Penedès van ser els principals municipis en

els quals van baixar els contractes de treball registrats. • D’altra banda, i van registrar el .

L’any , a Sant Martí Sarroca és on es van realitzar més contractes. Concretament, al setembre s’hi van registrar el 13%

dels contractes fets a la comarca, i en el conjunt dels tres mesos el 12%. • És destacable que el municipi de

(de 153 a 231 contractes). Per contra, Subirats va tenir un lleuger descens (de 226 a 207 contractes).

• Al mes de, mes en el qual hi ha la major activitat,

• Font Rubí concentra el 10% de la contractació total, quan a l’any 2005 representava el 6%.


Contractes de treball registrats a l’Alt Penedès en el sector agrari a l’INEM (agregat agost octubre)

SANT MARTÍ SARROCA 238 9,6 227 11,0 276 12,0 11 49

FONTRUBÍ 150 6,0 153 7,4 231 10,0 3 78

SUBIRATS 203 8,2 226 10,9 207 9,0 23 19

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 363 14,6 128 6,2 169 7,3 235 41

AVINYONET DEL PENEDÈS 174 7,0 124 6,0 161 7,0 50 37

SANT SADURNÍ D'ANOIA 209 8,4 139 6,7 161 7,0 70 22

CASTELLVÍ DE LA MARCA 177 7,1 146 7,1 141 6,1 31 5

OLÈRDOLA 159 6,4 129 6,2 129 5,6 30 0

VILOBÍ DEL PENEDÈS 112 4,5 95 4,6 120 5,2 17 25

PLA DEL PENEDÈS, EL 66 2,7 75 3,6 74 3,2 9 1

TORRELLES DE FOIX 52 2,1 52 2,5 72 3,1 0 20

CASTELLET I LA GORNAL 64 2,6 72 3,5 70 3,0 8 2

TORRELAVIT 49 2,0 43 2,1 59 2,6 6 16

GRANADA, LA 71 2,9 87 4,2 53 2,3 16 34

MEDIONA 35 1,4 27 1,3 53 2,3 8 26

GELIDA 29 1,2 40 1,9 45 1,9 11 5

SANT LLORENÇ D'HORTONS 46 1,9 54 2,6 44 1,9 8 10

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 53 2,1 61 2,9 43 1,9 8 18

PONTONS 28 1,1 27 1,3 38 1,6 1 11

PACS DEL PENEDÈS 26 1,0 33 1,6 37 1,6 7 4

SANT QUINTÍ DE MEDIONA 27 1,1 21 1,0 33 1,4 6 12

SANTA FE DEL PENEDÈS 24 1,0 25 1,2 26 1,1 1 1

CABANYES, LES 24 1,0 23 1,1 25 1,1 1 2

SANT CUGAT SESGARRIGUES 48 1,9 36 1,7 23 1,0 12 13

PUIGDÀLBER 45 1,8 24 1,2 14 0,6 21 10

SANT PERE DE RIUDEBITLLES 8 0,3 2 0,1 5 0,2 6 3

OLESA DE BONESVALLS 2 0,1

* Ordre segons contractes 2007

Municipis que han augmentat significativament el nombre de contractes registrats respecte a l’any precedent Municipis que han disminuït significativament el nombre de contractes registrats respecte a l’any precedent


Contractes de treball registrats a l’Alt Penedès en el sector agrari a l’INEM (agost octubre)

AVINYONET DEL PENEDÈS 23 147 4 20 95 9 20 128 13

CABANYES, LES 24 23 16 9

CASTELLET I LA GORNAL 13 49 2 32 38 2 42 27 1

CASTELLVÍ DE LA MARCA 16 147 14 26 106 14 57 75 9

FONTRUBÍ 9 138 3 32 105 16 39 176 16

GELIDA 3 26 14 25 1 30 14 1

GRANADA, LA 2 63 6 17 60 10 21 29 3

MEDIONA 35 4 23 13 35 5

OLÈRDOLA 11 141 7 6 115 8 26 98 5

OLESA DE BONESVALLS 2

PACS DEL PENEDÈS 26 9 19 5 13 23 1

PLA DEL PENEDÈS, EL 13 50 3 15 55 5 32 41 1

PONTONS 1 6 21 19 8 27 11

PUIGDÀLBER 4 37 4 5 14 5 4 9 1

SANT CUGAT SESGARRIGUES 48 6 17 13 4 19

SANT LLORENÇ D'HORTONS 1 43 2 9 35 10 4 36 4

SANT MARTÍ SARROCA 13 203 22 24 187 16 75 193 8

SANT PERE DE RIUDEBITLLES 1 5 2 2 5

SANT QUINTÍ DE MEDIONA 1 26 15 4 2 22 10 1

SANT SADURNÍ D'ANOIA 56 147 6 70 65 4 63 76 22

SANTA FE DEL PENEDÈS 24 2 20 3 2 22 2

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 7 46 4 51 6 10 28 5

SUBIRATS 38 165 47 168 11 72 122 13

TORRELAVIT 8 40 1 12 30 1 14 41 4

TORRELLES DE FOIX 1 45 6 1 49 2 16 53 3

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 8 288 67 22 92 14 36 122 11

VILOBÍ DEL PENEDÈS 11 92 9 43 51 1 51 67 2

*Ordre alfabètic


A la taula següent, es mostra l’estimació del ràtio de treballadors per hectàrea de vinya segons el registrats a cada municipi els Aquestes són dades aproximatives, però donen una referència dels treballadors que es contracten per recol�lectar una hectàrea de vinya en els diversos municipis de la comarca. Per llegir aquesta taula, s’ha de tenir en compte que:

Les explotacions de vinya poden estar disperses entre diferents municipis, i en aquests casos un temporer pot treballar en

parcel�les que pertanyen a termes municipals diversos.

Així mateix, també s’ha de valorar que la collita a màquina no està estesa de forma homogènia a totes les explotacions, i que les dades al respecte de la vinya preparada per veremar de manera mecànica no estan recollides al cent per cent.

Una altra variable incontrolable és la incidència de la mà d’obra familiar i la irregular.

•

Aquesta mitjana és superada pel doble o més pels municipis de Castellet i La Gornal (17,7), Sant Cugat Sesgarrigues (16,8) i Sant Llorenç d’Hortons (15,8).


Rati de contractes registrats segons les hectàrees de vinya de cada municipi. Any 2007.

CASTELLET I LA GORNAL 1.241 70 17,7 SANT CUGAT SESGARRIGUES 387 23 16,8 SANT LLORENÇ D'HORTONS 694 44 15,8 TORRELAVIT 922 59 15,6 SANT PERE DE RIUDEBITLLES 67 5 13,4 MEDIONA 696 53 13,1 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 518 43 12,1 GELIDA 462 45 10,3 TORRELLES DE FOIX 717 72 10,0 CASTELLVÍ DE LA MARCA 1.327 141 9,4 PACS DEL PENEDÈS 309 37 8,3 SANTA FE DEL PENEDÈS 214 26 8,2 SUBIRATS 1.679 207 8,1 PLA DEL PENEDÈS, EL 593 74 8,0 GRANADA, LA 411 53 7,8 FONTRUBÍ 1.721 231 7,5 SANT QUINTI DE MEDIONA 242 33 7,3 PONTONS 239 38 6,3 AVINYONET DEL PENEDÈS 960 161 6,0 SANT MARTÍ SARROCA 1.614 276 5,8 VILOBÍ DEL PENEDÈS 683 120 5,7 OLÈRDOLA 689 129 5,3 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 902 169 5,3 SANT SADURNÍ D'ANOIA 667 161 4,1 CABANYES, LES 56 25 2,3 PUIGDÀLBER 21 14 1,5 OLESA DE BONESVALLS 111

Fonts: Hectàrees, DAR 2007. Contractes, INEM.


En la següent taula es mostren les xifres del nombre de contractacions per municipi gestionades a través de l’Oficina Mòbil9 i de de Vilafranca del Penedès. Generalment, aquestes contractacions són les que no porten associada la previsió del viticultor i que es realitzen a pocs dies de començar la collita en les respectives explotacions.

• Els contractes gestionats directament pels empresaris mitjançant el

programa contrat@ (comunicació de la contractació laboral per Internet a través d’un codi de l’usuari) no hi estan reflectits. S’ha de remarcar, doncs, que les següents dades reflecteixen només una part del total de les contractacions, i que poden ser independents de les dades que gestionen les associacions agràries, ja que depenent de les organitzacions sovint hi ha un treball conjunt amb les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Tanmateix, tampoc no s’hi recullen les Migracions Internes Assistides10, que representen un volum de més de la meitat de les contractacions (405), i que no s’han posat a la taula al no tenirles ubicades per municipi.

• Font Rubí, amb el 20,8% de les contractacions, Sant Martí Sarroca i

Avinyonet són els municipis en els quals es registren més contractacions gestionades directament per les oficines del SOC. Assenyalar, que vintidos municipis dels vintiset de la comarca es troben en aquest llistat.

9 Oficina de contractació instal�lada en una furgoneta que es desplaça pel territori per facilitar les gestions d’oferta i demanda i les contractacions. Cal esmentar, que a l’informe del SOC també consten el municipi d’Olivella (Garraf) amb 7 treballadors contractats, i diverses poblacions de la província de Tarragona amb 18 contractacions.

10 Contractació realitzada a l’Oficina de Treball de la localitat d’origen del treballador temporer, amb gestió de l’OTG del lloc de contractació. Aquesta última, s’encarrega de segellar l’imprès corresponent per desprès fer l’enviament. En el cas de l’Alt Penedès pràcticament la totalitat d’aquests treballadors provenen de diferents províncies d’Andalusia.

Contractacions gestionades pel SOC per municipis

FontRubí 151 Sant Martí Sarroca 92 Avinyonet 87 Olèrdola 66 Vilafranca del Penedès 63 La Múnia 32 Subirats 32 Torrelles de Foix 32 El Pla del Penedès 25 La Granada 24 Sant Quintí de Mediona 21 Torrelavit 20 Sant Sadurní d’Anoia 15 Sta. Margarida i els Monjos 12 Vilobí del Penedès 11 Puigdàlber 9 Santa Fe del Penedès 9 Castellet i la Gornal 8 Sant Cugat Sesgarrigues 8 Gelida 5 Sant Pere de Riudebitlles 3 Pontons 2 Font: Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)


2.3. Quantificació dels treballadors temporers Segons l’informe del , durant la campanya de la verema de 2007 van ser gestionats

des d’aquesta entitat 1.157 contractes que varen suposar 1.016 llocs de treball, la qual cosa suposa un ràtio d’1,14 contractes per treballador. Més concretament, les dades aportades pel SOC fan referència a:

• 752 contractes gestionats:

545 contractes mecanitzats a l’Oficina de Treball 207 contractes amb intermediació mecanitzats per entitats col�laboradores

• 405 Migracions Internes Assistides Verema 2007

1.016 1.157 1,14 Font: Servei d’Ocupació de Catalunya. Taula d’elaboració pròpia. • Cal esmentar que a l’informe del SOC també s’inclouen el municipi d’Olivella (Garraf) amb 7 treballadors contractats, i

diverses poblacions de la província de Tarragona amb 18 contractacions. Les dades aportades pel SOC, però, no són fidels a la realitat de la verema a la comarca, ja que

des que les diferents entitats col�laboradores tenen autorització per enregistrarlos a contrat@.


Temporers contractats el 2007 segons entitat

754 570 98 70

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600

Associació de Viticultors del Penedès Unió de Pagesos

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya Associació Agrària de Joves Agricultors

D’una altra banda, les dades recollides de les associacions agràries amb implantació al territori, presenten una altra realitat del fenomen.

La gestió de les entitats presents al territori suposa la contractació d’aproximadament.

En aquest cas, hi ha la dificultat de comptabilitzar aquells

, ja que no gestionen cap procediment de la seva contractació.

“Molts associats contracten directament, ja sigui a traves de gestories o de forma individual” (JARC)


Evolució de la contractació a l'Alt Penedès durant els mesos de verema

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2005 2006 2007

Inem Observatori del treball

Pel que fa als registres de dades de contractes de l’INEM i les dades gestionades per l’Observatori del Treball, s’observen diferències en la comptabilització de contractacions11.

Tot i que el 2005 les dades d’ambdues fonts eren gairebé coincidents, tant el 2006 com el 2007 es produeix una variació de

prop de 400 contractes segons la font que es consulti. Així, s’ha de considerar que durant la verema de l’any 2007 es van gestionar entre 2.300 i 2.700 contractes aproximadament.

Evolució de la contractació

11 Per a extreure les dades de contractacions s’han tingut en compte les ocupacions de peó agrari i de treballador qualificat agrícola durant els mesos de verema.

2005 2.482 2.485 2006 2.069 2.473 2007 2.309 2.672


No obstant, s’ha de tenir present que, tot i que inclouen la contractació directa, les xifres corresponen a . Cal tenir en compte, doncs, que durant la verema un temporer pot treballar amb més d’un agricultor i acumular així, diversos contractes.

“Poden ser persones que han tingut 4 ó 5 contractes, que han treballat 15 dies en un lloc i 15 en un altre, o una setmana.

Són mínims aquests casos, però es poden donar”(Oficina de Treball de la Generalitat a Vilafranca del Penedès) Per tal de realitzar una aproximació al nombre real de temporers contractats durant la verema, cal tenir en compte el nombre

de contractes de treball que es gestionen per a cada persona ocupada.

Aplicant el ràtio d’1,14 contractes de treball per ocupat, es pot estimar que durant la verema de 2007 es van ocupar aproximadament entre 2.000 i 2.300 treballadors temporers.

INEM 2.309 2.025

Observatori del Treball

2.672

1,14

2.344

Cal tenir en compte que en tots els casos, una part de la mà d’obra ocupada en la verema queda oculta, ja que en la campanya de verema.


Tot i així, existeixen dos factors que poden fer pensar que el pes d’aquesta economia submergida no és molt elevat:

a) El procés de regularització massiva duta a terme el 2005 incideix en la reducció de la mà d’obra irregular present al territori.

b) Únicament el 4,5% de l’extensió de vinya té unes dimensions de fins a 2 hectàrees, que es tracta de superfícies més susceptibles de tenir una major presència de mà d’obra familiar.


Tot i així, existeixen dos factors que poden fer pensar que el pes d’aquesta economia submergida no és molt elevat:

a) El procés de regularització massiva duta a terme el 2005 incideix en la reducció de la mà d’obra irregular present al territori.

b) Únicament el 4,5% de l’extensió de vinya té unes dimensions de fins a 2 hectàrees, que es tracta de superfícies més susceptibles de tenir una major presència de mà d’obra familiar.


2.4. Periodicitat i durada Les comarques barcelonines, no destacarien en presència de temporers agrícoles si les comparem amb la resta de

demarcacions catalanes, exceptuant la verema centrada a la comarca de l’Alt Penedès i el cultiu de la planta ornamental i la campanya de la maduixa al Maresme.

A part de la recol�lecció de la verema, la producció de flors i la maduixa, concentrades en uns mesos concrets de l’any, les altres campanyes agrícoles absorbeixen poca mà d’obra o bé demanden un volum important de treballadors durant tot l’any, com és el cas de les hortalisses al Baix Llobregat i al mateix Maresme.

Calendari de recol�lecció de les principals campanyes a la província de Barcelona.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

Flors ornamentals Maduixa Verema

Font: Elaboració pròpia. A grans trets, i tenint en compte que la recollida està condicionada per les condicions meteorològiques, normalment la

verema comença a les proximitats de la primera quinzena d’agost, amb la varietat chardonnay. A finals d’agost comença la collita del macabeu i seguidament del xarel�lo. A partir de mitjans de setembre comença a veremarse la varietat parellada. Les varietats negres es van collint des de la fi de l’agost fins a meitat de setembre.


La verema acostuma a estar finalitzada cap a meitat d’octubre. Així doncs, i com ja s’ha comentat anteriorment, el mes més fort de campanya és el setembre, encara que cal tenir en compte que alguns anys la campanya es pot avançar en el temps.

Distribució de les varietats de vinya inscrites a la Denominació d’Origen Penedès a la comarca de l’Alt Penedès, 2007

Xarel�lo 5.513 30,5 Macabeu 4.747 26,4 Parellada 3.451 19,1

Altres blanques 1.200 6,6 Negres 3.143 17,4 18.054 100

Font: DAR. Direcció General de Planificació i Relacions Agràries. Tot i que els cicles del treball al camp sembla que han de seguir els ritmes de la natura, en ocasions temes de gestió de les

empreses també influeixen en certa manera en els períodes de la verema:

“Molts cellers quan posen en marxa la maquinària de la verema [personal, màquines, etc] els empipa molt tenirho 10 dies tot parat. El que ells coldrien és començar i acabar. I per això, algunes varietats tradicionals han avançat la data de verema, no tant per que estiguin madures abans, sinó per la gestió o funcionament dels cellers: [exemple] <entre el chardonnay i el macabeu aquest any no parem. Retardem la collita del chardonnay. En comptes del 18 o fem el 23 d’agost, i ja no parem.> Són interessos de gestió. Potser hi ha influència del canvi climàtic, no dic que no, però... Des del punt de vista agrícola la

tendència al canvi és evident, però des del punt de vista anual són dents de serra: un any és més fresc, l’any següent està per sobre la mitjana, etc. La tendència és ascendent, però individualment els anys canvien”

D’aquesta manera, les dades de contractació en els darrers 3 anys mostren un , ja que en

els darrers 3 anys la ha patit un , així com una .


Evolució anual de la contractació registrada segons mesos (dades de l'INEM)

0

300

600

900

1200

1500

1800

2100

2005 2006 2007


Evolució anual de la contractació registrada segons mesos (dades de l'Observatori del Treball)

0

300

600

900

1200

1500

1800

2100

2005 2006 2007


Des de les diverses associacions agràries implantades al territori, es coincideix a dir que

, i que Els dies mínims de contractació no solen baixar de 5. Alguns viticultors sovint preferirien contractar per períodes curts de temps, per causa de les dimensions de les explotacions i la compaginació de la verema mecanitzada amb la collita a mà, però els temporers no estan disposats a acceptar aquesta situació.

“Per menys de 15 dies vols contractar... però, d’allà baix ja no et vénen, de Polònia encara menys i els d’aquí et diuen que com a mínim 1 mes i si no ja saps [a pagar més]. A la verema se’n aprofiten. Els que són d’aquí a la zona van al millor

postor”

“La finca que té més dies de collir, si tot ho cull a mà, poden ser 20 dies”


2.5. Previsions de futur

Un dels elements més a tenir en compte a l’hora de valorar les previsions de contractació de temporers, és el de la

.

En aquest sentit, i a falta de dades més fiables, la informació del percentatge de vinyes preparades per collir a màquina ens pot ajudar a captar la tendència. Cal dir, però, que el sistema de plantació de conducció emparrada preparat per collir el raïm a màquina no determina expressament que la verema sigui mecanitzada. Hi ha factors que fan que avui en dia els viticultors hagin adoptat aquest sistema de plantació, com són els avantatges fitosanitaris que proporciona als ceps, a més de ser el model adoptat per assegurarse una possible mecanització de la collita en un futur pròxim. No obstant això, , i aquesta circumstància fa que subsisteixi un model de caràcter dual.

Hectàrees de vinya segons tipologia de plantació

Tipus de conducció emparrada

Tipus de conducció en vas (tradicional) Sense informació Total

8.429,28 5.342,12 4.370,03 18.141,45

Dades del DAR (Servei de Producció Agrícola). Desembre del 2007.

El , i aquesta dada tenint en compte que hi ha un 24,1 %

d’hectàrees de vinya de les quals no es té informació sobre la tipologia de plantació. Fonts consultades apunten a que “


Actualment, es pot dir que . Des dels diferents

sectors del món vitivinícola les valoracions així ho confirmen, i a més, aposten per aquesta pràctica.

“El viticultor professional, el que només es dedica a aquesta activitat com a modus vivendi, està intentant tenirho tot mecanitzat. Els hi van quedant 4 parcel�les, i llavors tenen 4 o 5 persones (temporers), però ja no tenen aquelles colles que

podien haver tingut abans de 30 collidors...”

“Això és una predisposició. El fet d’emparrar la vinya no només és per collir a màquina sinó que té molts altres avantatges. Jo recomano a tothom que ho faci. Si plantes una vinya al segle XXI, no la facis com al segle I. Per tant, que no vols collir a màquina, no ho facis, ningú t’obliga. Però faràs molt millor els tractaments per les plagues i per tot plegat, i per la insolació,

etc. Per tant, la tendència és tenir una verema mecanitzada segur”

Un dels factors que s’esmenten és l’econòmic, tan important en qualsevol activitat i potser més en un sector amb

dificultats, ja que la pèrdua del valor net dels beneficis dels viticultors és una situació àmpliament denunciada des de les associacions agràries. La comoditat de la mecanització, i els avantatges de desprendre’s dels maldecaps propis de les relacions laborals i de contractació, són un altre element a destacar:

“Tota la reconversió de la vinya que s’està fent, es fa en preparació pel sistema automatitzat. Un tema són els costos, i l’altre la dificultat que hi ha per trobar gent bona per fer la feina manual en unes condicions de vegades lo mínimament

professionals, o si més no, amb un interès de ferho bé”

“Surt més a compte collir a màquina, sinó no ho farien, està clar. Surt més a compte econòmicament i psicològicament. Tu saps que si per collir una hectàrea a mà necessites 40 jornals, es l’equivalent, doncs tantes persones per tantes hores per collir una hectàrea a màquina. La màquina amb 2 hores t’ho ha collit. S’ha acabat, d’aquella parcel�la no te’n has d’ocupar

més”

“El model actual continuarà així, tot i que la màquina s’anirà imposant, sobretot pel factor determinant de les relacions laborals i la dificultat de trobar de vegades personal mínimament qualificat o integrat”


“Crec que en aquests moments s’està collint a màquina més del 50% de la producció de la comarca, i la tendència en aquest sentit serà anar augmentant. A mesura que el viticultor professional necessita treballar més superfície per guanyarse la vida, la mecanització és indispensable. Hi ha feines que pots semimecanitzar, perquè els períodes són més llargs (per la

poda tenen 4 mesos), però el collir no, ja que s’ha de collir quan el raïm està madur. Les màquines s’estan imposant sobretot pel que és el vi base cava, que hem de pensar que és 80 % del que es cull. I el vi base ha de tenir la mateixa qualitat com qualsevol altre vi. Estem fent un producte que compateix en un segment de preu, i per abaratir costos la

màquina és indispensable”

“Abans necessitaves 5 persones tot el dia collint, i ara amb una màquina, en hora i mitja ho tens collit”

“Mentrestant un es conformi amb el preu (del raïm) i les exigències, bé, però... l’altre dia parlava amb un viticultor i em deia: si que em paguen 6 pessetes més (3,6 cèntims d’€), però me’n gasto 7 (4,2 cèntims d’€). Volia dir, que no li sortia a

compte fer la verema a mà. Per tant...”

“No és el motiu, és una causa secundària. El motiu per collir a màquina no és per estalviarte gent. És més aviat tècnic que no pas humà”

La mecanitzada és un aspecte del qual hi ha opinions confrontades. A més a més, cal tenir

present que les vinyes velles, que no es troben emparrades, són les que aporten un raïm de més qualitat per a la producció de vins i caves. S’ha de tenir en compte que el fet de collir a mà és en part imatge d’empresa, i que la qualitat es pot fer tant collint a màquina com collint a mà, ja que ambdós processos poden ferse de manera preparada i acurada o barroerament (collir a màquina requereix tenir una vinya molt cuidada, i es poden fer accions com passar a treure el raïm podrit abans que passi la màquina veremadora, etc.).

“Això s’ha discutit molt, i en el seu moment es va qüestionar, però en aquest moment està superat. Sobretot si es respecten una sèrie de paràmetres: si es cull d’hora; si la distància a la bodega no és molt gran; si la verema està sana”

“Hi ha un factor determinant que és buscar més qualitat, i el fet que treballes de nit. Per què? Per intentar agafar el raïm el màxim fred possible, o sigui que no tingui l’escalfor del sol del dia, perquè no tingui l’acceleració de la fermentació, etc.

Aquell raïm té una connotació qualitativa diferent”

“Preguntali al chateau de... [en referència a zones vitivinícoles de França] si no perd qualitat la collita a màquina. Remou el cep, etc.”


En l’actualitat, segons les fonts consultades , la majoria de lloguer. Cal dir a més a més, que el Penedès és un lloc ideal per mecanitzar, perquè el terreny és relativament poc accidentat.

“Igual hi ha unes 60 màquines a la comarca [entre llogades i en propietat]. I el fet de que hi hagi força oferta de màquines fa que els preus siguin continguts”

L’opinió general en el sector és que Així doncs, les

previsions són que en els propers anys es vagi incrementant el nombre d’hectàrees que es cullen a màquina a l’Alt Penedès (i també a la zona de la D.O. Penedès), però cal tenir present que la conversió de la vinya tradicional val diners, i que no es pot fer en totes les parcel�les de cop perquè als primers anys la vinya té menys rendiment. Per tant,

“La mà d’obra serà essencial els pròxims 5 o 6 anys”

“Als darrers anys penso que ja s’ha notat. Com més màquines hi ha, penso que menys temporers hi ha d’haver”

“Ara tothom diu el mateix: ja estic emparrant i no necessitaré a ningú”

L’escenari de futur més probable és que hi hagi un Cal tenir present però, que el sector elaborador hi té molt a

dir en aquest tema, ja que sovint (per no dir sempre) determina com es fa la recol�lecció del raïm. En aquest sentit, el (varietats de raïm) per tal d’elaborar els vins i caves de la zona;


Depenent d’aquests factors, el model tendirà més o menys a ser mecanitzat, però es pot predir que amb la tendència actual, la mecanització serà superior en percentatge a la collita feta a mà.

“Collir a màquina és positiu, però hi ha les dues vessants. El collir massiu; amb tractor; el collir a màquina una sèrie de varietats, i hi ha l’altre extrem de qui cull amb caixes (a mà), per tal que el raïm no vagi masegat i que arribi sencer. De tot

el ventall diria que cada empresa... no agafen el 100% d’un model. Depèn del vi on va destinat.”

“Està creixent la gent que cull a màquina. De les empreses del CAVA, de les grans, per Freixenet has de collir a mà i per Codorniu el raïm blanc te’l deix collir a màquina. Si és per l’empresa Torres, el raïm negre el pots collir a màquina. Molts

viticultors treballen molt per aquest sector d’empreses grans. I la <quarta gran empresa> serien les cooperatives, tot i que no són tan grans.”

“Cada vegada es collirà més a màquina, i això vol dir menys gent, però no vol dir que els temporers que vinguin no necessitin un bon allotjament. Per altra banda hi ha el petit viticultor que cada vegada és més selecte, i planta un tipus de

vinya..., i vol que s’agafi amb cura el raïm. I evidentment, això s’ha de fer a mà”

“Els petits elaboradors, també del cava, sobretot volen que els hi cullis el raïm a mà”

La és un factor clau per intentar reduir costos, i una de les opcions preferents per aconseguirho és collir a màquina. Aquesta conversió de la vinya, però, la faran els viticultors que vegin clar que la inversió els hi pot sortir rendible a migllarg termini, la qual cosa fa necessari que tinguin una edat no gaire avançada o que algun familiar vulgui portar l’explotació en un futur. Segons informació extreta d’algunes de les entrevistes realitzades, De la informació aportada pels diferents perfils entrevistats, s’extreu que molts viticultors combinen el collir a mà i la verema mecanitzada.

“El debat de collir a mà o a màquina no s’acabarà mai, és un debat de costos. Cada vegada costa més trobar gent que vingui a treballar. Jo crec que és així. Cada vegada costa més trobar personal, i sobretot per l’intringulis de la manera com

ho has de fer... Igual culls uns dies i després no. I un collidor no baixarà aquí, quan té 150 km, per dos dies. Això ho complica”

“Estem fent un producte que competeix en un segment de preu, i per abaratir costos la màquina és indispensable”


El acostuma a arrendar terres, i com que ha de portar més hectàrees d’explotació tendeix a mecanitzar la collita. Cal dir, a més, que gran part de la pagesia veu la mecanització com un fet positiu i que millora les condicions del seu treball, i considera que s’adequa a la mecanització estesa en molts altres camps productius en ple segle XXI.

El del viticultor també és important en molts casos. La mecanització li estalvia “problemàtiques” i “maldecaps” inherents a la relació amb els temporers.

La falta de temporers amb experiència i motivació per realitzar treballs al camp residents a l‘Estat, fa que part dels treballadors que es desplacen a la verema de l’Alt Penedès ja siguin contractats en origen. Aquest és el cas d’Unió de Pagesos, que al tenir una estructura organitzativa a nivell català, pot donar feina durant diversos mesos als temporers amb l’enllaç de diferents campanyes agrícoles.

“Hi ha dificultats per trobar gent bona per fer la feina manual en unes condicions de vegades lo mínimament professionals, o si més no, amb un interès de ferho bé”

Val a dir que un fre al procés de mecanització és l’exigència de certes cases de cava i vi que demanden el producte collit a mà per qüestions de qualitat.

Les són difícils de fer en el sector agrari a causa de la climatologia, i la mecanització de la verema resol aquest problema.

Pel que fa a la producció, tot sembla indicar que la vinya es mantindrà en uns nivells relativament estables a l’Alt Penedès, encara que s’ha de comptar amb pressions que es puguin produir des de sectors econòmics o polítics per transformar espais de la comarca. En aquest sentit, la (2007) especifica dins els espais de protecció especial, sols de la vinya. D’altra banda, però, la producció difícilment augmentarà perquè actualment el cultiu de la vinya ja està molt estès.

“Al Penedès diria que hem tocat sostre de producció..., més no. En tot cas pot baixar” (D.O. Penedès)

12 Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

3. Característiques dels temporers Mapa de recursos d’allotjament

3. Descripció de les principals característiques sociodemogràfiques

dels temporers


3.1. Tipologies de temporers A. El temporer migrant

El que podríem anomenar com a temporer migrant seria aquell treballador que s’insereix dins les rutes dels temporers, és a

dir, aquella persona que es desplaça per tot el territori estatal enllaçant les diferents campanyes agrícoles. Aquest tipus de temporer té necessitats específiques a causa de la seva circumstància com a temporer: és el que acostuma a tenir més necessitats de tipus d’assistencial, sobretot durant el període en què arriba al territori de treball i busca la feina, i especialment en el cas dels sense papers que no aconsegueixen un treball regular. En aquest grup és important el percentatge de persones irregulars, ja que el ser temporer acostuma a ser la porta d’entrada al mercat laboral per als immigrants acabats d’arribar del continent Africà. El temporer migrant és també el que té més necessitats d’allotjament durant el període de la campanya, a banda de més problemes quant a condicions laborals i salarials, especialment en el subgrup dels sense papers. Segons CC.OO, aquest col�lectiu, al que anomenem temporer migrant, podria representar de mitjana a Catalunya fins a un 80% del col�lectiu temporer. Les rutes d’aquest grup de temporers són:

• A nivell de l'Estat espanyol: la campanya comença el gener a Huelva, Múrcia i Alacant.

• A Catalunya la campanya comença al Baix Segre (Lleida), continua a Girona (poma), a Tarragona (verema) i a la verema del Penedès, i finalment acaba amb els cítrics de les Terres de l’Ebre.

• Després, els temporers que es queden a l’Estat espanyol se’n van a: o La temporada del vi i el xampinyó a La Rioja o Els espàrrecs i el vi a Navarra i Burgos o I al País Valencià (principalment cítrics)

“Els treballadors que vénen a Catalunya, vénen d’un itinerari i en pocs casos vénen expressament”


B. El temporer resident És el treballador que resideix de forma habitual al territori on treballa, ja sigui al mateix municipi o a les seves

proximitats, de manera que, en tot cas, pot desplaçars’hi diàriament des de la seva residència habitual. En alguns casos, són els mateixos empresaris, organitzacions agràries o empreses de treball temporal qui gestionen la contractació, qui organitzen el trasllat amb autobusos fins al seu lloc de treball. Quan s’acaba la temporada agrícola, aquest grup, pot ocuparse en altres sector econòmics, com pot ser la construcció, o realitzar petits treballs dins l’economia submergida. El temporer resident, com pot succeir en el cas del temporer immigrant, no tindria unes necessitats socials específiques pel fet de ser temporer, a banda de les condicions laborals i salarials del treball temporer sinó que les seves necessitats s’englobarien:

a) D’una banda, dins les necessitats dels col�lectius més vulnerables socioecònomicament i que acostumen a tenir

rendes més baixes i major inestabilitat laboral.

b) I, d’altra banda, dins les necessitats generals de la població immigrada, especialment greus, en el cas de no tenir papers.

“Els magribins tenen una xarxa que està molt comunicada, i ho solucionen molt així. La majoria són d’aquí”

“Fa poc varem fer una jornada d’àmbit català... Aquelles regularitzacions massives en una època determinada, el 2005,

de gran impacte en les campanyes agrícoles.”


B. El temporer resident És el treballador que resideix de forma habitual al territori on treballa, ja sigui al mateix municipi o a les seves

proximitats, de manera que, en tot cas, pot desplaçars’hi diàriament des de la seva residència habitual. En alguns casos, són els mateixos empresaris, organitzacions agràries o empreses de treball temporal qui gestionen la contractació, qui organitzen el trasllat amb autobusos fins al seu lloc de treball. Quan s’acaba la temporada agrícola, aquest grup, pot ocuparse en altres sector econòmics, com pot ser la construcció, o realitzar petits treballs dins l’economia submergida. El temporer resident, com pot succeir en el cas del temporer immigrant, no tindria unes necessitats socials específiques pel fet de ser temporer, a banda de les condicions laborals i salarials del treball temporer sinó que les seves necessitats s’englobarien:

a) D’una banda, dins les necessitats dels col�lectius més vulnerables socioecònomicament i que acostumen a tenir

rendes més baixes i major inestabilitat laboral.

b) I, d’altra banda, dins les necessitats generals de la població immigrada, especialment greus, en el cas de no tenir papers.

“Els magribins tenen una xarxa que està molt comunicada, i ho solucionen molt així. La majoria són d’aquí”

“Fa poc varem fer una jornada d’àmbit català... Aquelles regularitzacions massives en una època determinada, el 2005,

de gran impacte en les campanyes agrícoles.”


C. El temporer contractat en origen Aquesta tipologia de temporer agrícola fa referència a aquell grup de treballadors que es contracten directament als

seus països d’origen i que la seva estada al nostre país està limitada per la duració de la feina agrícola –en molts casos, implica l’enllaç de diverses campanyes agrícoles. Això vol dir que un cop finalitzada la tasca, que si enllaça diferents campanyes pot arribar a durar de sis a nou mesos, aquest treballador retornarà al seu país d’origen.

A diferència del temporer migrant, la seva necessitat d’allotjament ha de venir satisfeta per la part contractant. La situació socioeconòmica d’aquest col�lectiu, a diferència dels dos anteriors, no es percep al nostre país, ja que un cop acabada la relació laboral que desenvolupen aquí, retornen als seus països d’origen, on hi viuen la resta de l’any.

En relació a aquest grup es desconeix la seva situació socioeconòmica durant l’estada al seu país, entre campanya i campanya agrícola: si poden viure al seu país amb els diners guanyats durant l’estada com a temporers al nostre país, si hi poden realitzar altres treballs mentre hi resideixen, o si per contra, el ser temporers aquí els exclou del mercat laboral al seu país. També es desconeix si majoritàriament la seva intenció és establirse definitivament aquí, i utilitzen la via dels temporers com la seva única oportunitat.

“En la contractació en origen ara es treballa bastant poc amb els magribins, perquè un any hi va haver problemes de no retorn”


Evolució de la distribució dels temporers segons origen. 20052007

57,6

62,4

64,4

42,4

37,6

35,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2005

2006

2007

Estrangers Espanyols

3.2. Procedència A la campanya 2007 a l’Alt Penedès, un 64,4% dels contractes realitzats per les ocupacions de peó agrari i de treballador

qualificat agrícola amb caràcter temporal, van ser fets a persones amb nacionalitat estrangera.

L’any 2005 van suposar el 57,6% de la contractació total realitzada al conjunt del col�lectiu temporer. La tendència va créixer el 2006, fins el 62,4%, i dos punts més a la verema 2007. Així doncs, la presència de treballadors de nacionalitat estrangera ha augmentat 6,8 punts percentuals des de l’any 2005.

*Contractes realitzats a peons agraris i a treballadors qualificats agrícoles els mesos d’agost, setembre i octubre.


De les dades de l’activitat realitzada pel SOC (Oficina Mòbil i Oficines de Treball) se’n extreu, pel que fa a la nacionalitat de les persones contractades, el col�lectiu més significatiu ha estat l’espanyol amb un 35%, seguit de la Unió Europea amb un 27% i el marroquí 24%.

Aquests percentatges varien respecte als extrets de les dades de les associacions agràries, ja que les vies de gestió d’oferta i demanda no són les mateixes. De la informació del SOC, en destaca que el segon col�lectiu més nombrós és el de treballadors que tenen nacionalitat de la Unió Europea (exceptuant els espanyols) per davant dels magribins.

“Els temporers que venien d’Andalusia ja estan més acomodats i ara es contracta més gent de l’est (romanesos, polonesos..) i també fins i tot sudamericans. La gent més jove ja no té interès, l’únic interès és la necessitat”

“Els temporers de tota la vida al Penedès, eren de Córdova, que també anaven a la collita francesa, amb molta gent de Jaén i demés. En aquest moment tota questa gent està deixant de venir. Per això diem que el temporer espanyol

està amb una altra onda, perquè ha passat a sectors de la construcció... i està francament en declivi”

La tendència dels últims anys indica un canvi respecte a l’origen dels temporers: de procedir bàsicament de províncies del sud d’Espanya fins a la dècada de 1990, han passat a ser d’origen divers.

Analitzant les dades dels temporers “controlats” per les organitzacions agràries, s’observa que a la verema 2007 al voltant del 40% prové regions de l’Estat Espanyol, majoritàriament d’Andalusia.

El segon col�lectiu en nombre de temporers, i que vorejaria segons estimacions entre el 20% i el 25% del total, seria el d’origen magribí (al quadre explicatiu molts estarien ubicats a la casella de no identificats perquè se’n desconeix la distribució al estar englobats amb altres nacionalitats). Cal assenyalar, que possiblement molts d’aquests treballadors resideixen en àrees properes, doncs són fruit de la onada d’immigració econòmica que s’ha establert durant la darrera dècada a Catalunya, i no es dediquen exclusivament a tasques agrícoles ni al treball de temporada. D’altra banda, aproximadament un 15% són originàriament de l’Àfrica negra, però la procedència immediata dels temporers identificats aquí és de Lleida i de Girona, on molts d’ells hi estan establerts.


Altres col�lectius menys nombrosos serien els romanesos, que són un contingent de temporals no residents, i els polonesos (conjuntament no arribarien al 10%). A la verema també hi ha un petit col�lectiu de pakistanesos, així com de sudamericans. Encara que d’aquests darrers, en contra del que podria semblar extrapolant dades a nivell de Catalunya, gairebé no se n’han comptabilitzat.

Origen dels temporers dels quals s’han gestionat tràmits des de les associacions agràries. Alt Penedès

Entitats Estat Espanyol1 Magrib Àfrica negra Romania Polònia Pakistan No

identificats

AVP 590 11 52 10 91

Unió de Pagesos 70 582 793 3634

JARC 4 945

ASAJA6 567 148

Total 594

(39,8%)

81

(5,4%)

208

(13,9%)

79

(5,3%)

52

(3,5%)

10

(0,7%)

468

(31,4%)

1Majoritàriament andalusos 220 de Senegal i Gàmbia; 27 de Mali, Mauritània i Guinea; 11 de Camerun, Ghana, Costa d’Ivori, Burkina Faso i Nigèria

3Contingent temporal no resident 4Es desconeix la distribució entre els diferents països. Segons fonts qualitatives en gran part serien magribins 5Residents a l’àrea de Lleida 6Números aproximats

7Residents a l’àrea de Girona 8Pakistan, Marroc i algun equatorià. Es desconeix la distribució entre els diferents països

“Diria que el que es contracta més són magribins. I l’altra part important són els nacionals, d’Andalusia... I en la contractació

en origen (Lleida) vénen pakistanesos...”

“Bàsicament són magribins, n’hi ha algun d’un altre...”


Una altra referència a l’hora de determinar de quin lloc provenen els treballadors temporers, és el Punt d’acollida i informació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Servei de Foment de l’Ocupació). S’ha d’assenyalar, que el col�lectiu que passa per aquest punt d’informació pot no ser representatiu, ja que els temporers que ja coneixen el funcionament de l’engranatge adequat per la Comissió de la Verema acostumen a no demanar informació. A la verema 2007 s’hi van adreçar un total de 231 veremadors, un 65,4% del quals eren marroquins. En aquesta taula cal tenir en compte que la variable país d’origen no determina el lloc de residència habitual, i més tractantse de treballadors temporers.

Punt d’acollida. 2007

País d’origen Persones % Marroc 151 65,4 Espanya 55 23,8 Romania 6 2,6 Bulgària 4 1,7 República Txeca 4 1,7 Itàlia 3 1,3 França 3 1,3 Polònia 3 1,3 Algèria 1 0,4 Turquia 1 0,4 Total 231 100,0


Per un altre costat, també és interessant analitzar les dades corresponents a l’informe de 2007 del Servei de Mediació Intercultural, del Pla de Ciutadania i Immigració de l’Alt Penedès, depenent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Les funcions del servei consisteixen bàsicament en facilitar la comunicació entre els treballadors temporers i la societat d’acollida. Aquestes dades són referents a la gent que passa per aquest servei, que no necessàriament són tots els que passen per la borsa de treball.

“Nosaltres el servei el posem a la recepció, i normalment a qui atenem és a la població que té dificultats idiomàtiques.

El nostre col�lectiu preferent són els estrangers”

“Ens movem entre un 50% o 60% de persones de Catalunya, i d’aquestes, potser el 70% o 80% deuen ser d’àrees properes [a l’Alt Penedès]”

Servei de mediació Intercultural. 2007

País d’origen Persones

ateses % ÀFRICA Marroc 74 59,7 Algèria 8 6,5 EUROPA Espanya 26 21 Geòrgia (No UE) 3 2,4 Romania 3 2,4 Itàlia 2 1,6 Polònia 2 1,6 Bulgària 1 0,8 AMÈRICA LLATINA Equador 3 2,4 Bolívia 2 1,6 Total 124 100


Els temporers són un col�lectiu que reuneix persones amb dificultats socioeconòmiques que sovint requereixen de la prestació de serveis socials. A la campanya de la verema, des del Servei d’Atenció Social de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès s’atenen necessitats d’aquestes persones que busquen feina.

Des d’aquest servei s’han atès un total de 129 persones, de les quals 97 eren estrangers. Els recursos aportats des del servei han estat d’allotjament a l’alberg, manutenció (entrepans) i bitllets de tren pel desplaçament dels temporers. Aquestes són altres dades que es van recollir a la campanya de la verema 2007: Per llocs d’origen, es pot observar que els marroquins representen el 41% del total, molt per davant de les persones de nacionalitat espanyola (25%).

Servei d’atenció social. 2007 Origen Persones %

Marroc 53 41,1 Catalunya 19 14,7 Resta d’Europa 17 13,2 Resta d’Espanya 13 10,1 Polònia 9 7,0 Romania 8 6,2 Algèria 7 5,4 Sud Amèrica 2 1,6 Mèxic 1 0,8 Total 129 100,0


El col�lectiu de temporers, per la seva mateixa raó de ser, enllaça campanyes agrícoles, i el fet que la verema del Penedès sigui quasi immediatament posterior en el temps a la campanya de la fruita dolça de Lleida, fa que un 61,2% de les persones ateses provinguin directament d’altres campanyes agrícoles de Catalunya. Una dada a tenir en compte, és que cap de les persones ateses venia directament d’un país de fora de l’Estat.

Servei d’atenció social. 2007 Procedència immediata persones % Catalunya 79 61,2 Resta d’Espanya 50 38,8 Total 129 100,0

A grans trets, el perfil sociodemogràfic dels temporers a la verema de l’Alt Penedès és format per treballadors

d’origen andalús, magribins i subsaharians. Cal dir, que els temporers d’origen espanyol cada any van perdent presència en detriment d’altres col�lectius d’estrangers i, els darrers anys, també s’han incorporat diversos col�lectius com són el romanès, el polonès i el pakistanès, aquest darrer en menor mesura.

“Sé que hi ha molts magribins, i els darrers anys està venint molta gent dels països de l’est, alguns d’ells ara ja comunitaris

(polonesos, romanesos). Sobretot polonesos, no sé per què..., però a més ara ja no tenen problemes de papers, pots fer els contractes...”

• Els temporers residents a l’àrea del Penedès o zones properes són bàsicament d’origen magribí.

“Molts marroquins són residents aquí al Penedès. Lo que és la zona de Vilafranca.

D’aquí el barri en tinc molts d’apuntats. Estan a l’atur i voler treballar...”

“Pocs són residents al Penedès. Aquest any passat [2007] ens venia gent del Baix Llobregat. Viladecans, Gavà... i eren estrangers” (SOC)

• Pel que fa als temporers contractats en origen de que hi ha constància a la verema 2007, en el cas de l’Alt

Penedès, aquests són contractats per Unió de Pagesos i provenen de Romania.


3.3. Sexe i edat Durant el període de verema 2007, el 83,1% dels contractes formalitzats com a peó agrari a la província de

Barcelona han estat fets a homes. Pel que fa al col�lectiu estranger, el percentatge de contractes formalitzats a homes augmenta fins el 90,5% els

mateixos mesos de l’any.

Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball

Contractes de treball form alitzats com a peó agrari en la verem a

a la prov íncia de Barcelona,segons sexe, 2007

Dona16,9%

Home83,1%

Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball

Contractes de treball form alitzats a estrangers com a peó agrari en la

verem a a la prov íncia de Barcelona,segons sexe, 2007

Home90,5%

Dona9,5%


De la mateixa manera, segons dades del SOC dels contractes registrats a la campanya de la verema del 2007, el 78,8% han estat fets a homes i el 20,2 % a dones.

Les dades de la gestió de les diverses organitzacions agràries confirmen també la composició àmpliament majoritària

d’homes en els treballadors de temporada a la verema. •••• Associació de Viticultors del Penedès (AVP): 78% homes

•••• Unió de Pagesos (UP): aproximadament un 95% d’homes

•••• Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC): 100% homes

•••• Associació de Joves Agricultors (ASAJA): 100%

homes Del total de 223 persones que han passat pel Punt

d’acollida i informació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, un 97% han estat homes.

Pel que fa a les seves edats, el més habitual han

estat persones de 46 a 55 anys (33,8%), seguides dels treballadors de 36 a 45 anys (32%).

Font: Servei de Foment de l’Ocupació. Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Distribució de les edats dels verem adorsque van om plir la sol�licitud del punt d'acollida

i inform ació de l'Ajuntam ent de Vilafrancadel Penedès

9,1

33,8

32,0

19,5

5,6

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Entre 56 i 65 anys

Entre 46 i 55 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 26 i 35 anys

Fins a 25 anys

%


Pel que fa a les persones ateses al Servei d’Atenció Social de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, un 69% han estat persones de 26 a 45 anys.

Des de les organitzacions agràries es coincideix a dir que els temporers “no són ni molt joves ni molt grans”.

“No tenim estadístiques dels temporers segons les franges d’edat. Però l’observació ens indica que són gent entre 20 i 40 anys aproximadament, encara que sempre hi pot haver algú més gran o més jove”

“No és gent en edat molt jove. Continuen essent gent que té unes situacions familiars concretes. Pot venir un home casat,

amb un fill o amb dos, etc. Bastant en aquesta línia. I que envia diners cap allà, i que sovint ara estan venint ell i ella amb molts casos, inclús encara que sigui en sectors diferents [referintse als temporers estrangers]”

Font: Servei d’Atenció Social. Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Distribució de les edats de les persones atesesal Servei d'Atenció Social de l'Ajuntam ent de Vilafranca

del Penedès

7,8

17,8

37,2

31,8

5,4

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Més de 55 anys

Entre 46 i 55 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 26 i 35 anys

Fins a 25 anys

%


•••• Unió de Pagesos (UP)

Edat dels treballadors temporers: De 16 a 30 anys: 20% aprox. del total De 30 a 50 anys: 70% aprox. del total Més de 50 anys: 10% aprox. del total

•••• Associació de Viticultors del Penedès (AVP)

Edat dels treballadors temporers: De 16 a 30 anys: 20 % del total De 30 a 50 anys: 50 % del total Més de 50 anys: 30 % del total

•••• Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

Edat dels treballadors temporers: “La majoria de 25 a 35 anys” •••• Associació de Joves Agricultors (ASAJA)

Edat dels treballadors temporers: Mitjana d’aproximadament 30 anys

És interessant comentar que hi ha algun cas de temporer que es desplaça amb la família. Els casos documentats són

tots del col�lectiu procedent del sud d’Espanya.

“Fills també en vénen, molts sense edat laboral i altres que als 16 ja estan aquí. Però són els menys això. Molts matrimonis que vénen amb els fills i de vegades es queda la mare a la casa, perquè no vol deixar el marit...

i el marit ve a treballar...”

“No hi ha hagut quasi cap cas que jo conegui de temporers que es desplacin amb la família. Únicament conec casos dels andalusos que de vegades pugen amb la dona, o un fill..., però els estrangers jo diria que no”


3.4. Nivell de formació i de coneixement de la llengua catalana o castellana

No es disposa de dades estadístiques sobre aquestes dues variables pel que fa a treballadors temporers a l’Alt Penedès, ni tampoc pel que fa a treballadors del sector agropecuari a Catalunya. En tot cas, ens remetem a les informacions obtingudes en les entrevistes realitzades.

“El sector està actuant com a primer esglaó per a poder col�locarse en millors condicions. I quan pugui dono el salt... No s’ha d’oblidar que percentatges molt alts de gent que ve, tenen estudis universitaris, més o menys homologables, però universitaris. Per tant, no tenen vocació de ser peó agrícola, però també són conscients que han de començar

per alguna cosa”

A l’estudi “Necessitats d’habitatge per a temporers” realitzat l’any 2005 per l’Institut DEP, referit a nivell de tot Catalunya, s’indicaven un seguit de perfils pel que fa al nivell de formació dels treballadors temporers segons el seu origen, i que poden ser vàlids actualment:

•••• Els treballadors espanyols procedents majoritàriament del sud de la península, d’Andalusia i Extremadura, tenen un

nivell d’estudis baix o molt baix. •••• Als temporers del col�lectiu magribí i de l’Àfrica subshariana sembla que predominarien els estudis mitjos o bàsics.

•••• Els treballadors procedents de l’Europa de l’Est són un col�lectiu de temporers en el qual predominen persones amb un

nivell mitjà de formació, sobretot en estudis tècnics. •••• Aquells que tindrien un nivell formatiu més alt serien els llatinoamericans, amb estudis superiors.


Pel que fa al coneixement de la llengua, tant la catalana com la castellana, tampoc s’hi troben dades. Així, basantnos en l’estudi d’Institut DEP citat anteriorment, tot sembla indicar que entre el col�lectiu de temporers agrícoles, el nivell de coneixement de la llengua catalana és en general molt baix, o nul.

Els comentaris recollits en el present estudi confirmen el poc nivell de coneixement del català que tenen la major part de temporers que veremen a l’Alt Penedès, amb l’excepció d’un grup de subsaharians que al residir a Girona des de fa uns anys, dominen més la llengua.

En general, però, la comunicació entre viticultors i temporers es fa en un castellà més o menys rudimentari i no genera més problemàtiques.

“El de la llengua no és un problema molt gros, però hi és. Suposo que com que collir és una feina senzilla, se’ls hi explica com s’ha de fer... les proteccions laborals, els guants, etc.”

“El castellà si no el coneixen estan obligats a entendre’l. Ens entenem. I del castellà, bàsicament, en tenen nocions.

Bàsicament t’has d’entendre en castellà”

“La majoria, potser un 70%, entenen més l’espanyol que el català. Però m’he trobat amb gent, que porta aquí 5 o 6 anys que va molt a cursos de català [parlant d’un col�lectiu d’estrangers de l’Àfrica negra residents a la zona de Girona]”

“L’idioma és una barrera, i és important entendre’t. Si ve un romanès i no entén res... Si estan per aquí i ja han voltat una

mica... ja porten un rodatge [cas dels contractats en origen, que ja han estat treballant a la zona de Lleida]”


3.5. Situació de convivència al lloc de destí El present punt del capítol, és una qüestió de gran contingut d’anàlisi qualitatiu i de percepció de social. Les opinions al

respecte de la convivència van orientades a no trobar problemàtiques específiques ni preocupants.

Un dels comentaris que s’han recollit, és que per part dels viticultors s’acostuma a demanar que els veremadors que han de conviure en un mateix allotjament tinguin el mateix origen, per intentar evitar així possibles confrontacions interculturals derivades dels diferents costums.

“Tampoc no hi ha problemes. Conviuen bé. Van al bar i això... i conviuen bé. No és que es relacionin molt amb la gent perquè hi són pocs dies. Van al bar i els accepten i ja està. Si no hi ha cap ‘follón’ no hi ha cap problema”

“Quan me’n demanen, intento portarlos tots de la mateixa nacionalitat. Perquè per exemple, magrebins amb subsaharians

no es poden veure”

“No hi ha hagut quasi incidències. Sempre hi ha algú que vol anar a costella d’un altre... i també un empresari que voldria més del degut, però el 99% de les relacions treballador empresari a la comarca ha estat òptima”

“I hi ha molta gent que contracta gitanos [colles] i no ha tingut problemes”

El nivell d’integració d’una persona en una comunitat és sempre difícil d’avaluar, però en el cas dels treballadors temporers

a la zona de l’Alt Penedès s’hauria de dir que la curta durada de la verema fa que resulti encara més difícil testar certs aspectes referits a la integració, pel fet de que ja no es donen en un període tant escàs de temps.


Altrament, la convivència es dóna més entre els mateixos temporers i amb els viticultors contractants que no pas amb la població del territori. Les jornades són feixugues; treball els dissabtes; habitatges sovint aïllats dels nuclis urbans o situats en poblacions petites en les quals els cercles socials es troben molt definits.

“Crec que no hi ha temps d’integrarse. Estan aquí 3 setmanes o un mes. Hi ha gent que treballa de diumenge a diumenge”

“Sé que hi ha alguns que baixen a Vilafranca o al municipi (més proper). Els africans (es refereix a l’Àfrica negra),

la majoria, es volen integrar... Van a comprar. Baixen aquí al cine, i baixen a peu, eh... I ganes de treballar. Jo dels africans estic molt content avui per avui”

“Si la gent té una estona s’arriba al bar del poble, i és una manera de relacionarse amb altres temporers i gent del municipi”


3.5. Repetició al municipi

La repetició interanual dels temporers al mateix municipi de la comarca és un fenomen estès pel que fa als temporers que van en colla, ja que s’acostuma a mantenir un vincle amb un mateix viticultor una sèrie d’anys, pel menys pel que fa als caps de les colles. Aquesta situació no es dóna amb els temporers que es desplacen sols per diverses campanyes agrícoles, ja que generalment no mantenen contacte amb els viticultors que els han contractat anys anteriors.

No existeixen gaires fonts estadístiques en aquest sentit, i és per aquest motiu que l’anàlisi adequat d’aquest fenomen es

realitza mitjançant les entrevistes dutes a terme amb els agents que conformen el sector vitivinícola a l’Alt Penedès. És destacable la diferenciació existent segons l’origen dels temporers pel que fa al grau de repetició. Aquesta

característica ve determinada pel temps que fa que varen començar a veremar al Penedès, com és el cas dels temporers andalusos.

Segons dades aportades dels treballadors gestionats des de l’Associació de Viticultors del Penedès, el número de temporers de la campanya anterior repetidors a la verema 2007, va ser aproximadament d’un 70%. Aquesta dada no es pot extrapolar a les altres associacions agràries, i segurament és més elevada que en el conjunt del sector degut a les pròpies característiques de contractació de l’entitat i al temps que porten gestionant temporers.

“Bàsicament són aquests, espanyols, els andalusos. Per exemple els de casa, fa 17 o 18 anys que venen els mateixos.

Si no tots els mateixos, algun sempre és el mateix. I els estrangers, jo diria que no repeteixen, ni els contractats en origen tampoc”

“Repeteixen els caps de colla, i potser les seves dones, o els caps de colla i els seus germans...

En funció de si un ha trobat feina o l’altre no... És normal la tendència que la barreja és la mateixa, i ells van buscant”

“Hi ha empreses que tenen els treballadors des de fa 10 anys”


De vegades també es donen situacions, tot i que minoritàries, en les quals el viticultor prefereix canviar de colla per tallar d’arrel les exigències d’uns temporers que intenten aconseguir més “avantatges” any rere any.

“Generalment, cada 4 o 5 anys hi ha molta gent que canvia la colla perquè comencen a demanar i a demanar...

El sou i qualsevol cosa. L’any passat hi va haver un empresari que estava cada dia aquí a Vilafranca a comprar menjar... o tabac”

La categoria laboral més usual del treballador temporer és de peó agrari, encara que a les dades de l’Observatori del Treball, hi ha registrats una quantitat elevada de treballadors qualificats agrícoles els mesos en que dura la verema al Penedès.

•••• Peó agrari. Classificació Catalana d’Ocupacions, CCO94 (ca). Peons agrícoles; codi 9410 (ocupació continguda en la

categoria de Peó agrari).

Els peons agrícoles ajuden en els treballs d’una explotació agrícola mitjançant l’execució de diverses tasques relativament simples. Entre les seves tasques s’inclou: Cavar per obrir rases o amb altres finalitats. Carregar i descarregar diversos conreus i eines. Rasclar, remoure i amuntegar fenc. Regar i eixarcolar. Recollir fruita, hortalisses i altres plantes. Acomplir diverses feines relatives a la plantació, la collita i els treballs de granja. Exercir tasques afins. Supervisar altres peons. Exemples d’ocupacions incloses en aquest grup primari: Jornaler Mosso de conreu Peó agrícola Recol�lector de fruita Ocupacions afins no incloses en aquest grup primari: Treballador agrícola per compte d'altri (602).

•••• Treballador qualificat agrícola. Classificació Catalana d’Ocupacions, CCO94 (ca). Treballadors per compte d'altri

qualificats en activitats agrícoles, llevat d’hortes, planters i jardins; codi 6021 (ocupació continguda en la categoria de Treballador qualificat agrícola).

Entre les seves tasques s’inclou: Dur a terme diverses tasques en terrenys agrícoles que no exploten per ells mateixos ni associats amb altres. Preparar els sòls, sembrar, plantar, conrear i fer la collita dels productes. Emmagatzemar els productes i procedir a un cert grau d’elaboració primària. Mantenir en bon estat els edificis, les instal�lacions i les màquines i eines agrícoles. Lliurar, despatxar o comercialitzar els productes agrícoles. Supervisar altres treballadors. Exemples d’ocupacions incloses en aquest grup primari: Empeltador; Fumigador agrari; Podador d’arbres fruiters; Regador. Treballador agrícola de cítrics per compte d’altri. Treballador agrícola de conreus farratgers per compte d'altri. Ocupacions afins no incloses en aquest grup primari: Conductor operador de maquinària agrícola amb motor (8530) Peó agrícola (9410) Tractorista (8530).

La gran majoria de les contractacions durant la verema de 2007 (79%) han estat gestionades amb la categoria de “peó agrari”.

D’aquesta manera, la categoria de peó agrari suposa 2.112 dels 2.672 contractes realitzats durant la verema de 2007 a l’Alt Penedès, segons dades de l’Observatori del Treball.

Pel que fa a la tipologia de contractació, tan sols Unió de Pagesos du a terme contractació en origen13. A la verema

2007, van ser un total de 79 persones procedents de Romania, una xifra molt petita del total de temporers que van passar per la campanya.

13 Aquella contractació realitzada des del país d’origen del treballador per a una durada màxima de 9 mesos.

*Dades relatives als mesos d’agost, setembre i octubre Font: Observatori del Treball. Departament de Treball

Treballador qualificat agrícola21,0%

Peó agrari79,0%

“El futur és la contractació en origen. El bitllet d’anada i tornada s’ha de pagar, però una proporció a cost de cada empresari amb el que està (de les diferents campanyes)”

Per una altra part, el SOC va registrar 405 migracions internes assistides14, gairebé totes de les quals són gestionades per l’Associació de Viticultors del Penedès, i de treballadors andalusos en la seva majoria. JARC va gestionar l’arribada de temporers de la zona de Lleida que es mouen per diferents campanyes agrícoles, i per la seva part, ASAJA, principalment va buscar temporers a Girona. Segons la informació que s’ha obtingut, la resta de gestions per contractar temporers van ser fetes directament al territori, ja sigui a temporers residents o a temporers migrants.

En les relacions laborals, una de les qüestions importants en la relació contractual és l’acord pel qual es subministra

allotjament, aspecte principal del present estudi. Segons l’Associació de Viticultors del Penedès, 663 treballadors sobre un total de 754 estan allotjats pels propis viticultors: això suposa un 88,0% dels treballadors que gestionen.

Nacionalitat Total % Espanya 590 89,0 Polònia 52 7,8 Marroc 11 1,7 Pakistan 10 1,5 Total 663 100,0

Font: Associació de Viticultors del Penedès

14 Migracions de treballadors dins l’Estat Espanyol assistides per l’INEM, que subvenciona una part del desplaçament del treballador.

La informació facilitada per Unió de Pagesos, mostra que aproximadament el 35% dels contractes gestionats a través de l’entitat van ser amb allotjament, la qual cosa no vol dir que si hi hagués més oferta de treball amb allotjament el tant per cent no hagués augmentat, perquè des de l’entitat es constata que cada campanya hi ha treballadors que es queden sense feina per no trobar allotjament. A la següent taula s’observa els percentatges segons nacionalitat dels temporers que tenen necessitat d’allotjament als quals no se’ls hi pot subministrar per falta de recursos dels viticultors.

Nacionalitat % Marroc i Algèria 85,0 Comunitaris 10,0 Altres 5,0 Total 100,0

Font: Unió de Pagesos, dades aproximades

Per la seva part, de les ofertes de feina que es van rebre a la campanya 2007 a les oficines del SOC a l’Alt

Penedès, un 33,3% incloïen allotjament, xifra que es pot considerar baixa tot i tenir en compte que hi ha treballadors inscrits que no necessiten aquest recurs.

“De l’oferta que ens arriba a nosaltres aquí, un percentatge alt no dóna allotjament. El pagès ens ho diu: jo no tinc lloc perquè aquestes persones es quedin a dormir”

Pel que fa al sou, segons el Conveni Agropecuari de l’any 2007, el salari de l’hora ordinària per als treballadors

temporers és de 5,54 €/h, i el de l’hora extraordinària 9,70 €/h.

En el sector hi ha opinions diverses respecte a si el sou dels temporers és adequat o no. A la campanya 2007, des del Servei de Mediació Intercultural es van recollir queixes per part dels veremadors, pels salaris que s’oferien. En els següents comentaris, es recull la postura a favor del sous que marca l’actual Conveni Agropecuari, i l’esforç que suposa pel pagès assumir les despeses dels allotjaments i els costos contractuals:

“Jo diria que el preu que se’ls hi paga està bé, i és equiparable a altres sectors de la societat. Em penso que està més ben pagat que una caixera de supermercat. Hi ha el Conveni, i si pagues la xifra no hi ha problema” (Viticultor)

“Els andalusos allà baix, cobren 6 € l’hora, però es clar, després se’n van a casa seva. Aquí l’empresari ha de comptar amb l’aigua, el gas... el viatge d’anada i de tornada. I ells això no ho veuen. Veuen que cobren 4 i pico a l’hora i la dieta,

<ui!, és que amb 800 pessetes no és que vivim>. En teoria tot el grup ha d’ajuntar tots aquests diners i comprar el menjar... no anar al restaurant. El preu està bé, però per demanar...”

“Els de Polònia, no estan acostumats a lo d’aquí, llavors el tema d’impostos... el viatge fins aquí, la Seguretat Social, el tema d’Hisenda... <Venim aquí i cobrem quatre duros!>. Ells cobren aquest sou i generalment tornen, perquè suposo que tampoc

tenen altra cosa, però el tema d’impostos sempre..., ningú vol que li treguin els impostos...”

També s’han recollit opinions que denuncien certa precarietat en les condicions laborals, sobretot pel que fa al sou:

“No estan ben pagats, i ells també consideren que haurien de guanyar més. Una persona està 30 dies fora de casa seva..., perquè cap dels autòctons vol fer aquesta feina. Gent d’aquí n’hi ha, però cada vegada menys, és un percentatge molt baix.

Per cada 10 de fora en trobaràs 2 d’aquí. Ha de ser que verdaderament ho necessitin” (Servei de Mediació Intercultural per als treballadors temporers, CCAP)

“Els salaris a nivell de conveni són baixos, i moltes vegades els salaris els has de negociar una mica a l’alça perquè sinó la gent no et torna” (viticultor)

“Són condicions baixíssimes. Les mínimes. Són gent que no està en una posició d’exigir res, volen el salari mínim per mantenirse o enviar [diners] a casa...”

Una darrera conclusió sobre aquest polèmic tema relaciona la precarietat dels temporers amb la dificultat de gestió dels viticultors del seu negoci en un marc empresarial, el del món del vi i el cava, marcat pel gran desequilibri de poder entre els viticultors i les grans empreses elaboradores.

“Tot el que afecta a la producció de vins i caves està muntat d’una manera que el més perjudicat és el pagès i això acaba repercutint en el temporer. És un tema de mercat, però considero que les condicions laborals d’aquesta gent

per la feina que fan no són les que haurien de ser”

“Jo diria que el preu que se’ls hi paga està bé, i és equiparable a altres sectors de la societat. Em penso que està més ben pagat que una caixera de supermercat. Hi ha el Conveni, i si pagues la xifra no hi ha problema” (Viticultor)

“Els andalusos allà baix, cobren 6 € l’hora, però es clar, després se’n van a casa seva. Aquí l’empresari ha de comptar amb l’aigua, el gas... el viatge d’anada i de tornada. I ells això no ho veuen. Veuen que cobren 4 i pico a l’hora i la dieta,

<ui!, és que amb 800 pessetes no és que vivim>. En teoria tot el grup ha d’ajuntar tots aquests diners i comprar el menjar... no anar al restaurant. El preu està bé, però per demanar...”

“Els de Polònia, no estan acostumats a lo d’aquí, llavors el tema d’impostos... el viatge fins aquí, la Seguretat Social, el tema d’Hisenda... <Venim aquí i cobrem quatre duros!>. Ells cobren aquest sou i generalment tornen, perquè suposo que tampoc

tenen altra cosa, però el tema d’impostos sempre..., ningú vol que li treguin els impostos...”

També s’han recollit opinions que denuncien certa precarietat en les condicions laborals, sobretot pel que fa al sou:

“No estan ben pagats, i ells també consideren que haurien de guanyar més. Una persona està 30 dies fora de casa seva..., perquè cap dels autòctons vol fer aquesta feina. Gent d’aquí n’hi ha, però cada vegada menys, és un percentatge molt baix.

Per cada 10 de fora en trobaràs 2 d’aquí. Ha de ser que verdaderament ho necessitin” (Servei de Mediació Intercultural per als treballadors temporers, CCAP)

“Els salaris a nivell de conveni són baixos, i moltes vegades els salaris els has de negociar una mica a l’alça perquè sinó la gent no et torna” (viticultor)

“Són condicions baixíssimes. Les mínimes. Són gent que no està en una posició d’exigir res, volen el salari mínim per mantenirse o enviar [diners] a casa...”

Una darrera conclusió sobre aquest polèmic tema relaciona la precarietat dels temporers amb la dificultat de gestió dels viticultors del seu negoci en un marc empresarial, el del món del vi i el cava, marcat pel gran desequilibri de poder entre els viticultors i les grans empreses elaboradores.

“Tot el que afecta a la producció de vins i caves està muntat d’una manera que el més perjudicat és el pagès i això acaba repercutint en el temporer. És un tema de mercat, però considero que les condicions laborals d’aquesta gent

per la feina que fan no són les que haurien de ser”

Segons dades de l’Observatori del Treball, durant els mesos d’agost, setembre i octubre, els contractes que predominen en l’agricultura de temporada a l’Alt Penedès són els contractes per obra i servei (98,1%), mentre que els contractes eventuals per circumstàncies de producció tan sols representen l’1,9% dels contractes.

Pel que fa a la durada dels contractes per a temporers, aquesta és molt variable: poden ser de menys d’una setmana en el cas de les contractacions fetes per petits viticultors, a diverses setmanes en el cas propietaris més grans o d’empreses elaboradores.

•••• Associació de Viticultors del Penedès: Mitjana aproximada de la durada dels contractes: 22 dies

•••• Unió de Pagesos: Mitjana aproximada de la durada dels contractes: 15 dies

•••• JARC: Per menys de 15 dies no aporten gent

•••• ASAJA: Mitjana aproximada de la durada dels contractes: 20 dies

“Normalment el contracte de la verema queda obert: duració campanya verema” (SOC)

Com pot veure’s per les dades i ho confirmen diverses fonts consultades, la durada mitjana aproximada dels contractes sol ser d’uns 15 dies (en molts casos, s’opta per a no fer contractes inferior a 15 dies), tot i que el temps màxim de contractació se situa entorn de les 5 setmanes:

“Hi ha de tot. Els hi poden fer un contracte obert que diu la data d’inici, [fins] duració campanya de la verema, que poden ser 15 dies, depèn de la zona i de les vinyes. 15 dies, 1 setmana, 2 setmanes, 3 setmanes, depèn”

“La durada més usual dels contractes sol ser de 2 o 3 setmanes, i hi ha casos que quasi 1 mes”

“El 2007 hem mecanitzat 545 contractes aquí a l’oficina. Poden ser persones que han tingut 4 ó 5 contractes, que han

treballat 15 dies en un lloc i 15 en un altre, o una setmana. Són mínims aquests casos, però es poden donar”

Menció a part mereixen els contractes realitzats a treballadors contractats en origen, els quals passen a regirse per la Llei d’estrangeria. En aquest cas, l’empresari realitza una oferta laboral alhora que demanda el conseqüent permís de treball i residència; i el contracte resultant també és a la vegada una autorització de treball i residència durant el període que estableix el contracte.

Pel que fa a la situació legal dels temporers, cal tenir present que, en haverhi un gran volum de temporers estrangers de fora de la U.E., la qüestió de la documentació necessària per poder treballar és un punt molt important per emmarcar la seva situació. El 86,6% de les 97 persones ateses al Servei d’Atenció Social de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès tenien permís de treball. Cal destacar que no es va atendre a cap persona indocumentada, ja que el 100% tenia el NIE (Número d’Identificació d’Estrangers) o el passaport.

Font: Servei d’Atenció Social. Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Amb NIE i permís de

treball86,6%

Sense NIE però amb passaport

13,4%

•••• Un tema cabdal és el dels treballadors irregulars, i encara que són difícilment quantificables donat el fet d’estar en l’economia submergida, la majoria de les fonts consultades afirma que han descendit extraordinàriament en els últims 15 anys, i encara més a partir de la regularització massiva d’estrangers feta pel Govern espanyol l’any 2005.

En aquesta qüestió, no es pot deixar de banda un component sociològic que ha influït en el passat, i és que el pagès sovint no s’ha vist a ell mateix com un empresari, sinó com un treballador del camp, i això ha dificultat que prengués consciència de les seves obligacions en el moment de contractar un treballador.

•••• Com a contrapunt, des d’algunes entitats es denuncia que ha tornat a augmentar el nombre de temporers

irregulars des de la verema 2005. Les impressions són, que la situació de la contractació irregular havia millorat molt desprès de 10 anys i els viticultors s’havien conscienciat de fer les coses reglamentàriament, però denuncien que cada vegada hi ha més viticultors que actuen a banda de les organitzacions agràries i això provoca un cert descontrol així com l’auge de contractacions irregulars.

“El 2005 ja donem la senyal de risc. El 2007, jo he estat matins consecutius a les 6h a l’Estació de Serveis Penedès

informant als treballadors immigrants..., a subsaharians, romanesos, etc. Hi havia un col�lectiu d’entre 40 i 50 persones agrupades allà, que són recollides sistemàticament pels pagesos per anar a treballar. El 3r dia varem abandonar aquesta tasca perquè el treballador que té gana té gana, i si tu vas allà no l’agafen... Això és una realitat constatada per la policia

municipal de Vilafranca que també hi va anar, i també pels veïns”

“Hi ha molts empresaris que em diuen arregla’m aquest, i jo els hi dic que no... Jo sé que es fa [contractacions dubtoses]. Ells que fan [els temporers], van a provar a un altre cantó. Jo aquí ja no hi puc fer res”

“Estic segur que hi ha empresaris que busquen sense papers”

“Encara hi ha gent [temporers] que està a l’estació esperant [en referència a la contractació irregular]. La percepció visual és que aquest tema ha baixat molt”

“Hi ha molta gent sense papers, perquè aquesta és una oportunitat per tramitar els documents, per exemple gent que ja porta 3 anys aquí sense papers, i estan buscant una oferta de feina, per presentar una sol�licitud [per arrelament]. Els

interessa moltíssim”

Tot i que, en general, les relacions temporer viticultor són bones, s’observa un cert grau de rebuig dels viticultors

envers actituds de part del col�lectiu magrebí, ja siguin més o menys generalitzades. També s’ha constatat per diferents fonts, des de l’OTG passant per associacions agràries, que s’evita al màxim barrejar temporers de diferents nacionalitats per por a que es produeixin conflictes de convivència.

“Crec que és la relació d’un treballador amb un cap. De vegades acaben enfrontats... amb problemes.

O, perquè no s’ha informat que aquest allotjament no és gratuït...” “Sempre hi ha queixes. No estan conformes. No pas perquè el que marca la llei no sigui correcte, però quasi sempre el

pagament està mal fet... o els hi dóna l’allotjament si paguen una quantitat molt alta, amb la qual el temporer no està conforme...”

“Els marroquins com que són d’aquí la zona i així, aquests generalment com que els empresaris els uns pels altres

doncs... jo li pago mil peles i em vindrà a mi, i jo li pago 1.200 i em vindrà a mi. La verema és això, al millor postor me’n vaig. Amb els marroquins hi ha el problema que són unes persones que... no es casen amb tu...

avui vinc i demà no sé si vindré...”

“Són molt poc formals els marroquins. Li donaràs 6, 7, o 8 €, però, si avui no tinc ganes d’anar a treballar doncs no vinc i ja està. Demanen, però a l’hora de fer fan menys que tots els altres...

Viuen més al dia. Ara tinc 300 €, doncs demà ja no vinc”

“Moltes vegades quan els truco em diuen <jo per aquest preu ja no vinc> [sobretot els marroquins], llavors ja no els truco més. Hi ha molts empresaris que quan els dic que només tic marroquins,

me’n demanarà 3 o me’n demanarà 4 però generalment...”

“Aquest any [2008] com que coincideix amb el Ramadà... N’hi ha molts [viticultors] que diuen, <no, no, a mi em van aguantant>. Hi ha de tot, però n’hi ha molts que ja em diuen que no [en volen], més que res perquè molts desprès

posen denuncies i coses que són falses i hi ha hagut molts problemes...”

Tot i que, en general, les relacions temporer viticultor són bones, s’observa un cert grau de rebuig dels viticultors

envers actituds de part del col�lectiu magrebí, ja siguin més o menys generalitzades. També s’ha constatat per diferents fonts, des de l’OTG passant per associacions agràries, que s’evita al màxim barrejar temporers de diferents nacionalitats per por a que es produeixin conflictes de convivència.

“Crec que és la relació d’un treballador amb un cap. De vegades acaben enfrontats... amb problemes.

O, perquè no s’ha informat que aquest allotjament no és gratuït...” “Sempre hi ha queixes. No estan conformes. No pas perquè el que marca la llei no sigui correcte, però quasi sempre el

pagament està mal fet... o els hi dóna l’allotjament si paguen una quantitat molt alta, amb la qual el temporer no està conforme...”

“Els marroquins com que són d’aquí la zona i així, aquests generalment com que els empresaris els uns pels altres

doncs... jo li pago mil peles i em vindrà a mi, i jo li pago 1.200 i em vindrà a mi. La verema és això, al millor postor me’n vaig. Amb els marroquins hi ha el problema que són unes persones que... no es casen amb tu...

avui vinc i demà no sé si vindré...”

“Són molt poc formals els marroquins. Li donaràs 6, 7, o 8 €, però, si avui no tinc ganes d’anar a treballar doncs no vinc i ja està. Demanen, però a l’hora de fer fan menys que tots els altres...

Viuen més al dia. Ara tinc 300 €, doncs demà ja no vinc”

“Moltes vegades quan els truco em diuen <jo per aquest preu ja no vinc> [sobretot els marroquins], llavors ja no els truco més. Hi ha molts empresaris que quan els dic que només tic marroquins,

me’n demanarà 3 o me’n demanarà 4 però generalment...”

“Aquest any [2008] com que coincideix amb el Ramadà... N’hi ha molts [viticultors] que diuen, <no, no, a mi em van aguantant>. Hi ha de tot, però n’hi ha molts que ja em diuen que no [en volen], més que res perquè molts desprès

posen denuncies i coses que són falses i hi ha hagut molts problemes...”

“Aquest any, ens hem trobat que el pagès ens deia... si són marroquins que ho siguin tots, però no vull mesclar, amb gent d’aquí o d’altres països. Això ho teníem en compte. Si demanaven una colla de 6, tots marroquins.

Tema menjars... [baralles]”

L’accés a l’allotjament per part dels temporers, és un tema que no sempre està resolt, i aquesta mancança pot generar situacions d’existència deplorable de les persones que veremen o fins i tot de contractació irregular.

“Els hi demano el lloc on viuen, i generalment em diuen aquí [Vilafranca del Penedès], perquè tenen por que si diuen que són d’Els Monjos llavors no els contractis perquè l’empresari els haurà d’anar a buscar a Els Monjos,

però que tard o d’hora se sap. Sempre van dient que sí a tot i de vegades...”

“Aquest any, jo sé de gent que anava a pensions a dormir (no sé qui pagava). Venien desprès de la campanya buscant més feina i els hi preguntàvem com havia anat, i hi havia de tot, de vegades ho pagaven a mitges amb el pagès i de vegades s’ho pagava tot el temporer, amb lo qual no li sortia a compte treballar. És molt complicat”

“El tema de l’allotjament és un problema. I de vegades hi ha gent que no tenen lloc a casa seva, que no ho tenen solucionat, i de vegades també... <contracto aquests encara que no tinguin papers i cada dia que se’n vagin a casa seva...

i així no em complico la vida>” Una altra de les problemàtiques detectades, té a veure amb el Règim Especial Agrari (REA), ja que s’ha constatat que hi ha

treballadors temporers que no estan assabentats de les gestions administratives que s’han de fer per donarse de baixa d’aquest règim15, i això els hi suposa uns costos afegits en el moment de complir amb la Seguretat Social.

Suposadament, aquest fet afectaria a treballadors que no es dediquen tot l’any al treball de temporada, sinó que han treballat en el sector circumstancialment.

“Quan acaba la verema l’empresari els dóna de baixa, però molts treballadors no es donen de baixa, i llavors els puja la quota de la Seguretat Social. Hi ha falta d’informació, i al cap de 3 o 4 mesos els hi arriba una carta... Els treballadors

vénen aquí després de mesos per aquest motiu... i s’ha de pagar. És molt important informar el treballador. Alguns també pregunten si poden seguir pagant [de vegades pot interessar]”

15 Segons el REA, és el propi interessat qui s’ha de donar de baixa

Cal apuntar el fet que els treballadors temporers no estan organitzats col�lectivament ni disposen de representació sindical.

Aquesta és una situació que pot explicarse, en part, per la seva temporalitat, i que reverteix en una manca d’acció col�lectiva de reivindicació de drets laborals. Aquesta manca d’organització del col�lectiu fa més fàcil que es produeixin situacions de vulnerabilitat, producte de la situació socioeconòmica i legal – temporal, situacions que encara pateixen molt més els temporers sense papers.

Així doncs, per exemple, en el cas del no pagament de les hores extres o de l’allargament de les jornades laborals es justifica per part de l’empresari amb el fet que és el mateix treballador qui li demana treballar més hores, tot i que no sigui cobrantles com a extres. La circumstància del no tenir papers, ni cap altra possibilitat de treballar, fan del treballador temporer un treballador fàcilment explotable, tot i que, a voltes, això no sigui percebut ni pel treballador ni per l’empresari.

En els darrers anys la Inspecció Laboral s’ha centrat en detectar la contractació irregular, és a dir, els temporers que

treballen sense contracte, sense cotitzar a la seguretat social, o sense els permisos corresponents.

En aquest sentit, l’actual orientació s’encamina cap al control dels riscos laborals. Són nous aspectes més de contingut de la relació laboral, no ja només amb temes formals, encara que alhora substancials. Qüestions de jornada, d’allotjament, i condicions de treball en general.

“Donem per suposat que el tema dels papers ha quedat clar. Probablement d’aquí a uns anys no serà el tema més important”

(Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social)

“La jornada també és un aspecte a controlar, ja que aquí es fan jornades importants...” (Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social)

Si bé a nivell d’opinió pública, hi ha hagut un augment de les inspeccions laborals, aquest fet ha estat desmentit des de la

Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social.

Es pot afirmar que la inspecció ha estat mínima i centrada en la contractació irregular. A continuació es reprodueix l’apartat de l’informe de l’any 2007 sobre l’actuació de la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social a la campanya de la verema de l’Alt Penedès. Cal dir, que no es pot extrapolar una conclusió general de les actuacions de la inspecció, perquè són poques si es té en compte el conjunt del territori.

“Les inspeccions són molt puntuals i les hem de concretar molt en el temps, i podem arribar allà on podem arribar.

La conclusió de: com que no n’hem trobat, vol dir que no n’hi ha, és arriscada. Potser hi ha un nivell més gran de compliment, però no m’arriscaria en aquest tema. La fidelitat del retrat és relativa”

(Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social)

Reproducció de part de l’informe emès per part d’Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social:

Durant el tercer trimestre es van programar des de la Unitat de Relacions Laborals d'aquesta Inspecció Provincial dos dies de sortida als efectes de donar cobertura a la campanya de la verema de 2007. Les matèries objecte d'investigació van ser: control d'ocupació

condicions de treball, bàsicament jornada, salari i seguretat laboral.

Les visites es van dur a terme amb acompanyament, a instàncies d'aquesta Inspecció Provincial, de membres de la Unitat contra les xarxes d'immigració i falsificació de documentació de la Policia Nacional (UCRIF) adscrits a la Comissaria de Barcelona / Verneda. El calendari establert per a les visites i programat des de la mateixa Unitat va ser el següent:

Dilluns 3 de setembre de 2007, visites a diverses explotacions situades en el terme municipal de VILOBÍ DEL PENEDÈS. Dilluns 3 de setembre de 2007, visites a diverses explotacions situades en el terme municipal de SUBIRATS. Dimecres 5 de setembre de 2007, visites a diverses explotacions situades en el terme municipal de SANT MARTÍ

SARROCA. Dimecres 5 de setembre de 2007, visites a diverses explotacions situades en el terme municipal de CASTELLVÍ DE LA

MARCA.

Els resultats de la inspecció laboral van ser els següents:

Número de VISITES 18

Núm. TREBALLADORS ESTRANGERS EN SITUACIÓ IRREGULAR 14

Núm. TREBALLADORS SENSE ALTA EN SEGURETAT SOCIAL 2

Núm. TREBALLADORS MENORS EN SITUACIÓ IRREGULAR 1

INFRACCIONS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS 4*

*(1 per falta d’avaluació de riscs, 2 per falta de formació preventiva i 1 per falta de vigilància de la salut)

5. Situació actual de l’allotjament Mapa de recursos d’allotjament



5.1. Quantificació i ubicació de l’allotjament existent En primer lloc, en relació a la tipologia, cal dir que a l’Alt Penedès no existeix cap allotjament de tipus col�lectiu per a

temporers. Quant a l’allotjament de tipus individual o singular, és de difícil quantificació principalment per dos motius:

a) No existeix cap tipus de documentació relativa als allotjaments disponibles per part dels viticultors que no estan associats a alguna entitat agrària.

b) Les entitats agràries no tenen ple control sobre els allotjaments de què disposen el seus associats.

En el present estudi, s’han pogut quantificar els allotjaments dels quals han donat referència les diferents entitats agràries consultades (Unió de Pagesos, l’Associació de Viticultors del Penedès, JARC i ASAJA). Aquestes 4 associacions agràries han controlat indirectament un total de 197 allotjaments a la verema 2007. Considerant que el nivell d’associacionisme dels viticultors de la comarca és alt segons les fonts consultades, i que no hi ha allotjaments col�lectius, la xifra total d’allotjaments de tipus individual o singular podria situarse segons l’estimació entre els 225 i els 265.

Estimació d’allotjaments a l’Alt Penedès

Entitat Allotjaments

propi viticultor Associació de Viticultors del Penedès 121 Unió de Pagesos 57 JARC 7 ASAJA 12 Total Entitats 197 Estimació a afegir (viticultors no associats) 2868 ESTIMACIÓ TOTAL ALLOTJAMENTS 225265


S’ha d’esmentar, que ASAJA confirma l’allotjament de temporers en al menys 3 de pisos de lloguer per part de viticultors vinculats a l’entitat. Des de l’Associació de Viticultors del Penedès també s’apunta a que aquesta pràctica existeix, tot i ser molt puntual degut a les nombroses dificultats que comporta i donat el seu elevat cost.

La següent taula mostra la localització geogràfica dels allotjaments comptabilitzats formalment segons municipis.

Als municipis de Subirats, Sant Martí, FontRubí i Castellví de la Marca es on hi ha major nombre d’allotjaments, dada lògica si es té en compte que són els municipis que tenen més hectàrees de vinya. Els únics municipis de la comarca dels quals no hi ha constància de cap allotjament són Olesa de Bonesvalls i Sant Pere de Riudebitlles, que d’altra banda tenen poca extensió de vinya.

Localització dels allotjaments comptabilitzats.

Entitat vinculada Municipi

UP AVP ASAJA JARC Total

AVINYONET DEL PENEDÈS 5 6 L’Arboçar 2

Sant Sebastià dels Gorgs

1

14

CABANYES, LES 4 4 CASTELLET I LA GORNAL 1 3

Sant Marçal 1 5

CASTELLVÍ DE LA MARCA 4 12 * 16 FONTRUBI 4 15 * 19 GELIDA 1 1 GRANADA, LA 1 7 8 MEDIONA 4 4


Continuació Municipi UP AVP ASAJA JARC Total

OLÈRDOLA 2 2 St. Pere Molanta 6

Viladellops 1

11

PACS DEL PENEDÈS 4 * 4 PLA DEL PENEDÈS, EL 8 8 PONTONS 2 2 PUIGDÀLBER 1 1 SANT CUGAT SESGARRIGUES 2 1 3 SANT LLORENÇ D'HORTONS 5 1 6 SANT MARTÍ SARROCA 2 19 * * 21 SANT QUINTÍ DE MEDIONA 1 1 SANT SADURNI D'ANOIA 4 2 * * 6 SANTA FE DEL PENEDÈS 2 2 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 2 * 2 SUBIRATS 3 15 *

Lavern 5

Ca l'Avi 1 24

TORRELAVIT 2 4 6 TORRELLES DE FOIX 3 3 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2 * * 2 VILOBI DEL PENEDÈS 1 4 5

Total 57 121 12 7 197

* No s’ha obtingut la informació del nombre exacte d’allotjaments en aquest municipi, però hi ha constància que n’hi ha. Per aquest motiu no han estat sumats a la columna del total. El nombre total que controla cada associació agrària és conegut.


Mapa de recursos d’allotjament per a treballadors temporers a l’Alt Penedès

A continuació es mostra, en forma de mapa, la distribució dels recursos d’allotjament localitzats.

1 Sant Pere de Riudebitlles 2 Puigdàlber 3 Santa Fe del Penedès 4 Les Cabanyes 5 Sant Cugat Sesgarrigues

Olesa de

Bonesvalls

Gelida

Sant Sadurní d'Anoia

Torrelavit

Sta. Margarida

i els Monjos

Vilafranca del

Penedès

Vilobí del

Penedès

Pla del

Penedès

Sant Quintí

de Mediona

1

2

4

5

Mediona Sant Llorenç

d'Hortons

Sant Quintí

de Mediona

Torrelavit Sant Sadurní d'Anoia

Gelida

Fontrubí

Torrelles de Foix

Pontons

Subirats

El Pla del

Penedès

Sant Martí Sarroca

Vilobí del

Penedès

Avinyonet del

Penedès

Olesa de Bonesvalls

La Granada

Vilafranca del

Penedès

Pacs del

Penedès

Castellví de la Marca

Olèrdola Santa

Margarida i els

Monjos

Castellet i la

Gornal

1

2

3

4

5

Menys de 3

Entre 3 i 4

Entre 5 i 10

Entre 11 i 15

Més de 16


Mapa de recursos d’allotjament per a treballadors temporers a l’Alt Penedès

A continuació es mostra, en forma de mapa, la distribució dels recursos d’allotjament localitzats.

1 Sant Pere de Riudebitlles 2 Puigdàlber 3 Santa Fe del Penedès 4 Les Cabanyes 5 Sant Cugat Sesgarrigues

Olesa de

Bonesvalls

Gelida

Sant Sadurní d'Anoia

Torrelavit

Sta. Margarida

i els Monjos

Vilafranca del

Penedès

Vilobí del

Penedès

Pla del

Penedès

Sant Quintí

de Mediona

1

2

4

5

Mediona Sant Llorenç

d'Hortons

Sant Quintí

de Mediona

Torrelavit Sant Sadurní d'Anoia

Gelida

Fontrubí

Torrelles de Foix

Pontons

Subirats

El Pla del

Penedès

Sant Martí Sarroca

Vilobí del

Penedès

Avinyonet del

Penedès

Olesa de Bonesvalls

La Granada

Vilafranca del

Penedès

Pacs del

Penedès

Castellví de la Marca

Olèrdola Santa

Margarida i els

Monjos

Castellet i la

Gornal

1

2

3

4

5

Menys de 3

Entre 3 i 4

Entre 5 i 10

Entre 11 i 15

Més de 16


El nombre de places dels allotjaments, és una variable difícilment quantificable, ja que hi ha casos en els quals no està prou documentat, hi ha alguns allotjaments que tenen més places de les que utilitzen i, a més a més, en tractarse d’allotjaments de tipus particular directament gestionats pel viticultor, molts dels allotjaments queden fora del coneixement d’organismes oficials i entitats agràries. Tot i això, a partir de la informació facilitada per les principals associacions agràries es pot estimar que els allotjaments de l’Alt Penedès tenen una mitjana d’ocupació d’entre 5 i 7 places per allotjament.

Associació de Viticultors del Penedès: mitjana de 5 places ocupades

Unió de Pagesos: mitjana d’entre 5 i 6 places ocupades

“Hi ha casos molt diferents, però el promig pot ser de 5 o 6. N’hi haurà que en tindran 15 i altres 6. Com a molt 15”

ASAJA: mitjana de 6 temporers en cada allotjament

“Alguns són 12, els que tenen 30 o 40 hectàrees de vinya, i alguns són 3”

JARC: s’estima una mitjana de 14 places ocupades segons els càlculs realitzats


El nombre de places dels allotjaments, és una variable difícilment quantificable, ja que hi ha casos en els quals no està prou documentat, hi ha alguns allotjaments que tenen més places de les que utilitzen i, a més a més, en tractarse d’allotjaments de tipus particular directament gestionats pel viticultor, molts dels allotjaments queden fora del coneixement d’organismes oficials i entitats agràries. Tot i això, a partir de la informació facilitada per les principals associacions agràries es pot estimar que els allotjaments de l’Alt Penedès tenen una mitjana d’ocupació d’entre 5 i 7 places per allotjament.

Associació de Viticultors del Penedès: mitjana de 5 places ocupades

Unió de Pagesos: mitjana d’entre 5 i 6 places ocupades

“Hi ha casos molt diferents, però el promig pot ser de 5 o 6. N’hi haurà que en tindran 15 i altres 6. Com a molt 15”

ASAJA: mitjana de 6 temporers en cada allotjament

“Alguns són 12, els que tenen 30 o 40 hectàrees de vinya, i alguns són 3”

JARC: s’estima una mitjana de 14 places ocupades segons els càlculs realitzats


Si es tenen en compte les dades aportades per les diferents entitats agràries consultades (com quantitat de temporers contractats, nombre d’allotjaments identificats, ocupació, etc.) i a partir dels càlculs de necessitats d’allotjament fets per DEP, podem arribar a la següent estimació pel que fa a la cobertura de l’allotjament per temporers:

Estimació del volum de treballadors temporers sense allotjament segons dades de les entitats.

Allotjaments Temporers allotjats

Temporers amb necessitat d’allotjament16

% temporers allotjats

Temporers no allotjats o

allotjats per altres mitjans

Total entitats 197 1.120 1.320 84,8 203 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les entitats i les estimacions prèvies dutes a terme en el present estudi.

Si partim de les dades facilitades per les entitats que mostren un volum d’allotjament de prop del 85% de temporers que en

tenen necessitat, podem estimar que s’hi troba a l’Alt Penedès, aproximadament, un contingent d’entre 272 i 315 temporers que bé no es trobarien allotjats o bé s’allotjarien per mitjans desconeguts.

Cal tenir en compte, però, que possiblement des de les entitats hi hagi un major control quant a la provisió d’allotjament per part dels viticultors i, per tant, el contingent de treballadors que necessiten allotjament i que no hi poden accedir pot ser més elevat que l’estimat o bé es pot trobar en unes pitjors condicions.

Estimació del volum de treballadors temporers sense allotjament. Estimació total.

Total Alt Penedès % temporers allotjats

Temporers allotjats

Temporers amb necessitat d’allotjament

Temporers no allotjats o

allotjats per altres mitjans

Estimació sobre 2.025 temporers 1.518 1.790 272 Estimació sobre 2.344 temporers

84,8 1.755 2.070 315

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les entitats i les estimacions prèvies dutes a terme en el present estudi.

16 S’exclou del volum total de treballadors temporers un contingent de prop del 12% del total que s’estima que són residents o bé no necessiten allotjament.


La manca d’oferta d’allotjament Sense poder accedir a dades fiables, en el transcurs del present estudi s’ha percebut que hi ha temporers migrants que

no poden accedir a un allotjament.

Una conseqüència de la manca d’allotjament ofert pels viticultors, així com de la inexistència de places d’allotjament col�lectiu, és que hi ha temporers que recorren a xarxes informals per poder allotjarse. Així, alguns treballadors temporers migrants s’estableixen durant la campanya no al mateix municipi on treballen, sinó en algun altre de més grandària on hi poden trobar més possibilitats d’allotjament, normalment perquè disposen de coneguts que resideixen allà. Altres amb menys sort, es veuen obligats a dormir a la intempèrie o al cotxe.

“Els marroquins es traslladen [vénen d’altres zones], i si que coneixen amb algú i ho intenten...però, molts ja m’ho

diuen: <es que no me pueden tener en casa porqué somos muchos. Búscame una casa>”

“Molta gent va a treballar a la vinya i l’empresari no sap ni on dormen, perquè sap que són de fora però... Ell vol treballadors, el treballador diu que vol anar a treballar però no li demana res més...

[Els temporers diuen que són d’aquí]”

“Com que l’allotjament és insuficient, dormen per les places, sota els pons, on poden... i m’han dit que un dormia dins el cotxe...”

Respecte a la falta d’oferta d’allotjament per a temporers, encara que no es pot afirmar que representi una tendència en el sector, s’observa que hi ha viticultors que estan deixant d’oferir places d’allotjament.

“I si tens un fill, dius <jo per 15 dies haig de deixar aquesta casa i el meu fill ha d’anar a buscar una casa...?>

Molts empresaris han fet això, han tret la casa pels temporers i l’han deixat pels de casa. N’hi ha molts que han arreglat la casa pels fills, perquè de la manera que estan les coses...” (Associació de Viticultors del Penedès)


La manca d’oferta d’allotjament Sense poder accedir a dades fiables, en el transcurs del present estudi s’ha percebut que hi ha temporers migrants que

no poden accedir a un allotjament.

Una conseqüència de la manca d’allotjament ofert pels viticultors, així com de la inexistència de places d’allotjament col�lectiu, és que hi ha temporers que recorren a xarxes informals per poder allotjarse. Així, alguns treballadors temporers migrants s’estableixen durant la campanya no al mateix municipi on treballen, sinó en algun altre de més grandària on hi poden trobar més possibilitats d’allotjament, normalment perquè disposen de coneguts que resideixen allà. Altres amb menys sort, es veuen obligats a dormir a la intempèrie o al cotxe.

“Els marroquins es traslladen [vénen d’altres zones], i si que coneixen amb algú i ho intenten...però, molts ja m’ho

diuen: <es que no me pueden tener en casa porqué somos muchos. Búscame una casa>”

“Molta gent va a treballar a la vinya i l’empresari no sap ni on dormen, perquè sap que són de fora però... Ell vol treballadors, el treballador diu que vol anar a treballar però no li demana res més...

[Els temporers diuen que són d’aquí]”

“Com que l’allotjament és insuficient, dormen per les places, sota els pons, on poden... i m’han dit que un dormia dins el cotxe...”

Respecte a la falta d’oferta d’allotjament per a temporers, encara que no es pot afirmar que representi una tendència en el sector, s’observa que hi ha viticultors que estan deixant d’oferir places d’allotjament.

“I si tens un fill, dius <jo per 15 dies haig de deixar aquesta casa i el meu fill ha d’anar a buscar una casa...?>

Molts empresaris han fet això, han tret la casa pels temporers i l’han deixat pels de casa. N’hi ha molts que han arreglat la casa pels fills, perquè de la manera que estan les coses...” (Associació de Viticultors del Penedès)


La sobreocupació de pisos Davant la manca d’allotjament, s’han identificat, encara que poques, situacions de sobreocupació als pisos amb

temporers. Aquesta situació sovint pot venir donada pel mateix col�lectiu de temporers, que per solidaritat, comparteix pis.

També pel col�lectiu d’immigrants residents al territori que els subarrenden el pis. En tot cas, aquesta és una situació que difícilment pot controlar el viticultor, qui ha cedit o llogat la casa pels seus treballadors.

“Aquella persona que té 2 o 3 hectàrees de vinya, diu com ho he de fer... si no ho amortitzaré. Llavors busquen pisos ells mateixos, a Vilafranca, i són pisos on viuen 20 persones... Però bueno, i què fas si els denuncies, com a sindicat agrari, et poses contra els teus associats. Si denuncies els treballadors... és la teva mà d’obra... Això ha de ser la pròpia policia local

de cada municipi que ho saben que viuen 20 persones en un pis”

“Varem buscar un pis (a Vilafranca del Penedès), hi havia 6 persones, i el dia que en vaig trobar més van ser 8... Són immigrants i quan es troben molt lluny de casa... i quan ve un amic el deixen entrar...

Aquí a la comarca, el 90%, del que hem gestionat és per a gent que els fa dormir a la pròpia masia” Dificultat per trobar treballadors

Una conseqüència de la manca d’allotjament és la dificultat de l’empresari per trobar treballadors que treballin sense allotjament, ja sigui perquè entre autòctons i residents no n’hi hagi, o ja sigui perquè el temporer, en molts casos es negui a treballar sense allotjament. Aquesta és una situació que ja s’observava l’any 2005:

“La manca d’allotjament té com a conseqüència la manca de mà d’obra, ja que el Conveni Agropecuari insta a proporcionar allotjament al temporer. Sinó es té allotjament no es pot contractar a temporers i molts d’aquests tampoc

volen treballar sense allotjament” (Memòria campanya temporers 2005, CC.OO)


“Des dels seus inicis l’Associació de Viticultors del Penedès contracta principalment, a treballadors de fora de

Catalunya, i durant la campanya de la verema també contractem alguns treballadors de la comarca, degut a que molts empresaris no tenen allotjament on acollir els que venen de fora. Aquest any, hem hagut de dir a molts treballadors

que anessin a l’OTG a apuntarse per que nosaltres no podíem contractarlos per manca d’allotjament” (Associació de Viticultors del Penedès. Informe DEP 2005)


5.2. Definició i condicions dels allotjaments El Conveni Col�lectiu Agropecuari de Catalunya per a l’any 2007 marca les condicions d’idoneïtat que han de tenir els

allotjaments, ja siguin de tipus col�lectiu o particular. El Conveni actual té un nivell de requeriment notòriament més alt que l’anterior, i això fa que nombrosos allotjaments tinguin dificultats per estar adequats a la normativa.

“El requeriment que imposa l’últim conveni és un llistó que té una pretensió d’horitzó, hem de caminar cap aquí, i hem de fer l’esforç d’assolir aquest nivell lo abans possible, però som conscients... Té una doble intencionalitat,

perquè aquest nivell de requeriment també està adreçat a allotjaments de caràcter col�lectiu, i que funcionen amb diners de l’erari públic. Amb el mateix enteniment, anem adaptant el llistó. El que és pagès petit diu: <hòstia tu... Vindran i m’hauran de tancar el local...>”

Tot seguit, es reprodueix l’article que detalla les característiques tècniques que han de complir els allotjaments.

RESOLUCIÓ TRE/2637/2007. (Codi de conveni 7901175).

Article 41

Condicions d’allotjament i manutenció i del personal intern, eventual i de temporada. Condicions d’idoneïtat dels allotjaments col�lectius. Els edificis a construir o rehabilitar han de complir les següents condicions per tal d’assegurarne l’habitabilitat:

a. Compliment de les condicions d’habitabilitat i higiene dels habitatges en els termes que preveu l’ordre de BEF/526/2006 de 9 de novembre publicada al DOGC número 4761 de 15 de novembre de 2006.

a. Aigua, llum i ventilació directa, serveis de cuina i higiènics. Aïllament d’estables, quadres i abocadors. Parets cobertes de rajoles, calç o ciment i el sòl amb rajoles de ceràmica o material sòlid, susceptibles de neteja. En cas d’haverhi treballadors de diferent sexe, hi haurà dormitoris i serveis separats absolutament independents els uns dels altres.

b. Acomodació màxima de 4 persones per dormitori. Els dormitoris disposaran d’un mínim de superfície de 5 m2 per cada llit (o llitera), i de 5 m3 de volum per usuari. Les alçades seran d’un mínim de 2,5 m. En cap cas s’accedirà als dormitoris des de la cuina o des dels serveis higiènics. Aquests darrers supòsits es podran resoldre mitjançant un sistema de cancell o distribuïdor amb doble porta.


c. Els serveis higiènics hauran de disposar, com a mínim, d’un inodor, una dutxa i un lavabo per cada 4 persones o fracció. En cap cas s’accedirà al menjador des dels serveis higiènics. Sistema de cancell o distribuïdor amb doble porta entre el vàter i el menjador.

d. Les dimensions de la cuina han de permetre, com a mínim, els elements següents (per cada 8 persones): una aigüera amb doble desguàs, un fogó de quatre focs i un taulell de treball de 2 m.

e. Instal�lació d’aigua calenta als lavabos, dutxes i cuina.

f. Els desguassos de les zones d’aigua tindran un dispositiu sifònic i, si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, hi han de connectar; en cap cas s’abocaran al medi exterior si no es depuren prèviament.

g. Acompliment de la norma bàsica d’edificació. Condicions de protecció contra incendis. NBECPI 96.

h. Acompliment de la Norma reglamentària d’aïllament tèrmic.

i. Acompliment del Reglament electrotècnic de baixa tensió i de les instruccions tècniques complementàries.

j. Acompliment del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

k. Garantia d’accés immediat a la refrigeració dels aliments des del menjador.

l. Subministrament i instal�lació, si s’escau, de parallamps.

m. Facilitat d’accés a un telèfon o similar des de l’assentament.

n. Pavimentació del perímetre dels assentaments fins a una amplada mínima de 80 cm. En el cas d’edificis aïllats i de nova construcció, aquest perímetre s’haurà de cobrir amb una coberta rígida.

o. Garantia de la recollida diària de deixalles. Cada mòdul habitable disposarà d’eines de neteja i d’una zona destinada a safareigs i estenedors de roba protegits de vistes. A la zona de safareig s’instal�laran les connexions per a les rentadores automàtiques a raó d’una rentadora per cada 16 usuaris o fracció.

p. Garantia d’il�luminació exterior suficient sense provocar contaminació lumínica.

q. Habilitació d’una zona específica per a infermeria amb un llit per cada 30 usuaris o fracció. La infermeria haurà de disposar d’un lavabo, un inodor i una farmaciola de primers auxilis, per poder atendre els casos més corrents.

En el cas que l’empresari faciliti l’allotjament, el dret d’ús del treballador/a es limitarà a la durada del contracte, només ampliable als tres dies prèvia liquidació de salaris i mediació del delegat del sector. En cas de no abandonar l’allotjament en el termini assenyalat l’empresari podar descomptar de les quantitats pendents d’abonament un dia de salari per cada dia d’incompliment, amb un màxim de 7 dies.


c. Els serveis higiènics hauran de disposar, com a mínim, d’un inodor, una dutxa i un lavabo per cada 4 persones o fracció. En cap cas s’accedirà al menjador des dels serveis higiènics. Sistema de cancell o distribuïdor amb doble porta entre el vàter i el menjador.

d. Les dimensions de la cuina han de permetre, com a mínim, els elements següents (per cada 8 persones): una aigüera amb doble desguàs, un fogó de quatre focs i un taulell de treball de 2 m.

e. Instal�lació d’aigua calenta als lavabos, dutxes i cuina.

f. Els desguassos de les zones d’aigua tindran un dispositiu sifònic i, si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, hi han de connectar; en cap cas s’abocaran al medi exterior si no es depuren prèviament.

g. Acompliment de la norma bàsica d’edificació. Condicions de protecció contra incendis. NBECPI 96.

h. Acompliment de la Norma reglamentària d’aïllament tèrmic.

i. Acompliment del Reglament electrotècnic de baixa tensió i de les instruccions tècniques complementàries.

j. Acompliment del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

k. Garantia d’accés immediat a la refrigeració dels aliments des del menjador.

l. Subministrament i instal�lació, si s’escau, de parallamps.

m. Facilitat d’accés a un telèfon o similar des de l’assentament.

n. Pavimentació del perímetre dels assentaments fins a una amplada mínima de 80 cm. En el cas d’edificis aïllats i de nova construcció, aquest perímetre s’haurà de cobrir amb una coberta rígida.

o. Garantia de la recollida diària de deixalles. Cada mòdul habitable disposarà d’eines de neteja i d’una zona destinada a safareigs i estenedors de roba protegits de vistes. A la zona de safareig s’instal�laran les connexions per a les rentadores automàtiques a raó d’una rentadora per cada 16 usuaris o fracció.

p. Garantia d’il�luminació exterior suficient sense provocar contaminació lumínica.

q. Habilitació d’una zona específica per a infermeria amb un llit per cada 30 usuaris o fracció. La infermeria haurà de disposar d’un lavabo, un inodor i una farmaciola de primers auxilis, per poder atendre els casos més corrents.

En el cas que l’empresari faciliti l’allotjament, el dret d’ús del treballador/a es limitarà a la durada del contracte, només ampliable als tres dies prèvia liquidació de salaris i mediació del delegat del sector. En cas de no abandonar l’allotjament en el termini assenyalat l’empresari podar descomptar de les quantitats pendents d’abonament un dia de salari per cada dia d’incompliment, amb un màxim de 7 dies.


Ateses les especials circumstàncies que concorren en el personal anomenat mosso, aquest es regirà per les mateixes normes que el personal fix, si bé la seva retribució serà minvada en un 15% en concepte de manutenció i un altre 10% per allotjament, segons procedeixi, en aquells casos en què les empreses així ho facilitin. En aquests supòsits, s’observaran les condicions d’habitabilitat i higiene que han de reunir les vivendes, com aigua, llum i ventilació directa, serveis de cuina i higiènics; estaran aïllades d’estables, quadres i abocadors, les seves parets estaran cobertes de rajoles, calç o ciment i el sol amb rajoles de ceràmica o material sòlid, susceptibles de neteja. Iguals mínims hauran de reunir els dormitoris dels treballadors eventuals i temporers quan siguin oferts pels empleadors com a complement o formant part del seu salari. En cas d’haverhi treballadors de diferent sexe, hi haurà dormitoris i serveis separats absolutament independents uns dels altres.

Es respectaran els usos i costums aplicats amb anterioritat a la signatura d’aquest Conveni en les diferents comarques i les seves campanyes.

Amb els requeriments del Conveni actual, es denuncia que hi ha pocs allotjaments que compleixin la normativa al

100%.

“Respecte al conveni de l’estiu anterior, 200506, tenia un nivell de requeriment baix, justet. El del 2007 té un nivell de requeriment molt més alt. Si ho mirem amb ulls de Conveni Col�lectiu 2007 i amb aquests requeriments que són prou

ambiciosos, podríem dir que hi ha poquets allotjaments que compleixin, molt poquets, del que jo conec. Del 200506 hi ha gent que arriba justet però compleix, i hi ha gent que estaria per sobre. Un percentatge d’un 20%, si tu vols, que no complirien cap dels 2..., molt precari. És un tipus d’allotjament molt petit, de 4 o 5 persones. És una casa amb

un tros que han deixat allà perquè vinguin els veremadors, i bastant d’aquest tipus d’allotjament és precari”

“És molt complicat que es compleixi la normativa [al 100%]”

El compliment de la normativa és una cosa que, en general, preocupa als viticultors, però hi ha casos en que sembla preocupar més la pròpia normativa que les condicions reals d’allotjament. Altrament, les dificultats econòmiques alhora de fer les rehabilitacions pertinent són patents, i en molts casos es duen a terme per etapes en diferents anys.

“Tenen por, perquè es clar, quan entrin a casa seva els hi diguin: <teniu que tirar la casa a terra i tornarla a fer>. La gent que hi va estan bé, els treballadors no es queixen. I si no es queixen l’empresari creu que està bé, però potser entrarà un

tècnic i començarà a prendre mides i dirà això no està bé, lo altre i lo altre...”


“I hi ha empresaris que em diuen: <jo els deixaria posarse allà al garatge o així..., però em sap greu i tal. Mira pregunta’lshi... si els treballadors hi estan d’acord els agafes i si no doncs ja ho saps> [contractació sense allotjament]”

“Necessitats costos. <Acabem d’enrajolar aquest quarto de bany, etc.> Algun té coses engegades, però potser triguen 3

anys en acabarho. Vaig veure força gent que tenia coses engegades”

“S’han gastat una pila de diners, i els hi faltaven les portes de les habitacions que encara els hi havien de muntar. Tot nou era nou”

El temor a que els temporers causin desperfectes en els allotjaments també està present per part dels viticultors,

encara que cal dir que no és una cosa que succeeixi assíduament.

“I segons amb qui li deixes la casa, ves a saber com te la torna” Val a dir, que les condicions dels allotjaments particulars no són una problemàtica que s’apunti directament des

de les associacions agràries, des de les quals s’assegura que els empresaris agrícoles que faciliten allotjament el proporcionen amb unes condicions dignes mínimes tot i que, en ocasions, és una qüestió que desconeixen:

“Cada any se’n va mirant uns i si veuen alguna petita cosa doncs se’ls hi diu. Ara per ara han estat coses mínimes,

enrajolar un quarto de bany que potser estava pintat i no enrajolat del tot... coses d’aquestes que poden viure tranquil�lament, però per higiene o el que sigui o demanen...”

“Els que s’han visitat, tenen mínimes coses [d’incompliment]. I si l’empresari tenia voluntat de rehabilitarlo, doncs els han deixat... [mantenirlo obert]”

“Sí, jo diria que sí que es compleix la normativa. Els quartos de bany enrajolats ,etc.”

“Els que nosaltres gestionem jo diria que estan força correctes”

“A Unió de Pagesos ho tenim molt clar, s’han de veure les vivendes on estan els treballadors, i si no estan en condicions no se’ls hi porta els treballadors”


“I hi ha empresaris que em diuen: <jo els deixaria posarse allà al garatge o així..., però em sap greu i tal. Mira pregunta’lshi... si els treballadors hi estan d’acord els agafes i si no doncs ja ho saps> [contractació sense allotjament]”

“Necessitats costos. <Acabem d’enrajolar aquest quarto de bany, etc.> Algun té coses engegades, però potser triguen 3

anys en acabarho. Vaig veure força gent que tenia coses engegades”

“S’han gastat una pila de diners, i els hi faltaven les portes de les habitacions que encara els hi havien de muntar. Tot nou era nou”

El temor a que els temporers causin desperfectes en els allotjaments també està present per part dels viticultors,

encara que cal dir que no és una cosa que succeeixi assíduament.

“I segons amb qui li deixes la casa, ves a saber com te la torna” Val a dir, que les condicions dels allotjaments particulars no són una problemàtica que s’apunti directament des

de les associacions agràries, des de les quals s’assegura que els empresaris agrícoles que faciliten allotjament el proporcionen amb unes condicions dignes mínimes tot i que, en ocasions, és una qüestió que desconeixen:

“Cada any se’n va mirant uns i si veuen alguna petita cosa doncs se’ls hi diu. Ara per ara han estat coses mínimes,

enrajolar un quarto de bany que potser estava pintat i no enrajolat del tot... coses d’aquestes que poden viure tranquil�lament, però per higiene o el que sigui o demanen...”

“Els que s’han visitat, tenen mínimes coses [d’incompliment]. I si l’empresari tenia voluntat de rehabilitarlo, doncs els han deixat... [mantenirlo obert]”

“Sí, jo diria que sí que es compleix la normativa. Els quartos de bany enrajolats ,etc.”

“Els que nosaltres gestionem jo diria que estan força correctes”

“A Unió de Pagesos ho tenim molt clar, s’han de veure les vivendes on estan els treballadors, i si no estan en condicions no se’ls hi porta els treballadors”


Una de les variables que afecten de manera determinant a la falta de compliment, és el fet que hi ha pocs allotjaments que siguin nous, i pel que fa a la rehabilitació no s’ha fet de manera homogènia ni assessorada a tots els allotjaments existents. També hi ha viticultors que es queixen de les exigències de la normativa, que sovint no s’adequa a les peculiaritats d’edificis antics o masies.

“Pels allotjaments que ja estan fets ara, és de difícil compliment, per la senzilla raó que demanen uns metres quadrats que

en una casa que ja està feta... l’hauries de tirar a terra i tornarla a fer. Hi havia coses que es podien fer, però altres... [esmenta un cas concret]. Si ho tinc i ben arreglat, i m’ho accepten doncs bé”

“Hi ha coses que [et fan complir i no s’entenen]... com tapar les bigues de fusta”


5.3. Tipologies d’allotjament En relació a la tipologia dels allotjaments de temporers, dins del sector hi ha un debat entre els actors implicats al

voltant de quin model d’allotjament és el més idoni per tal de solucionar la problemàtica de l’habitatge per a temporers. A continuació es mostren, en el cas concret de l’Alt Penedès, els arguments, avantatges i inconvenients, en relació al tipus d’allotjament, col�lectiu o en propietat de cada viticultor, o sigui, particular.

Avantatges

Millors garanties de les condicions dels allotjaments (es poden inspeccionar fàcilment).

Major atenció als treballadors: paper de l'encarregat d'allotjament.

Solució quan els pagesos no poden tenir una casa amb condicions al municipi i no hi ha vivendes de lloguer.

Solució per a campanyes agrícoles molt curtes, que dificulten que els pagesos disposin d'allotjaments per tants pocs dies.

Poden servir d'alberg de trànsit i utilitzarse perquè els temporers tinguin allotjament mentre busquen feina.

Podria servir per altres usos durant l'any (alberg convencional, casa de colònies).

Inconvenients

Existència de conflictes a causa de la convivència (en un allotjament col�lectiu poden arribarhi a viure fins a un centenar d'homes d'edats i orígens diferents).

Excessiu control sobre els treballadors. Residència del treballador separada de la

resta de la població situació artificial i gens integradora.

Sistema actual: Gestió generalment no compartida entre les diverses entitats agràries i preu excessiu.

Inversió econòmica municipal: manca de recursos dels municipis petits.

No pot utilitzarse com a habitatge permanent individual o familiar, per a treballadors agrícoles permanents, per exemple.

Allotjaments col�lectius


5.3. Tipologies d’allotjament En relació a la tipologia dels allotjaments de temporers, dins del sector hi ha un debat entre els actors implicats al

voltant de quin model d’allotjament és el més idoni per tal de solucionar la problemàtica de l’habitatge per a temporers. A continuació es mostren, en el cas concret de l’Alt Penedès, els arguments, avantatges i inconvenients, en relació al tipus d’allotjament, col�lectiu o en propietat de cada viticultor, o sigui, particular.

Avantatges

Millors garanties de les condicions dels allotjaments (es poden inspeccionar fàcilment).

Major atenció als treballadors: paper de l'encarregat d'allotjament.

Solució quan els pagesos no poden tenir una casa amb condicions al municipi i no hi ha vivendes de lloguer.

Solució per a campanyes agrícoles molt curtes, que dificulten que els pagesos disposin d'allotjaments per tants pocs dies.

Poden servir d'alberg de trànsit i utilitzarse perquè els temporers tinguin allotjament mentre busquen feina.

Podria servir per altres usos durant l'any (alberg convencional, casa de colònies).

Inconvenients

Existència de conflictes a causa de la convivència (en un allotjament col�lectiu poden arribarhi a viure fins a un centenar d'homes d'edats i orígens diferents).

Excessiu control sobre els treballadors. Residència del treballador separada de la

resta de la població situació artificial i gens integradora.

Sistema actual: Gestió generalment no compartida entre les diverses entitats agràries i preu excessiu.

Inversió econòmica municipal: manca de recursos dels municipis petits.

No pot utilitzarse com a habitatge permanent individual o familiar, per a treballadors agrícoles permanents, per exemple.

Allotjaments col�lectius


Inconvenients

Control més difícil sobre les condicions dels allotjaments particulars.

Control excessiu del pagès sobre el treballador.

Manca d'habitatges en condicions als municipis.

Manca d'ajudes a la rehabilitació o construcció d'allotjaments particulars.

Casos d'amuntegament o sobreocupació. No solucionen el problema de l'habitatge en

el moment de l'arribada dels temporers.

L’allotjament col�lectiu aporta la seguretat que els temporers tenen un contracte determinat, i a més podria produir que

els temporers enllacessin més fàcilment contractes amb varis viticultors. Es garanteix més control de les condicions d’habitabilitat, i segurament hi ha més implicació de les mateixes entitats agràries com també dels ens municipals, que actualment no aborden el problema de l’allotjament per a temporers.

“Igual tens una setmana que culls a mà i els altres 15 dies els culls a màquina. Però no es fa tot seguit, perquè es depèn de les empreses que compren el raïm. Per a unes es pot collir a mà i per a altres no,

i ja no tens una perspectiva [de programació, s’entén]”

Avantatges

Situació més ‘normalitzada’ i integrada dels temporers dins la població.

Relació més propera i familiar entre pagès – treballador.

Menor possibilitat de conflictes de convivència entre els temporers.

Allotjament que pot passar a ser permanent si canvia la necessitat de mà d'obra: de temporera a estable (no contemplat en el cas de l’Alt Penedès).

Permet que el temporer pugui estar acompanyat de la dona que també pots ser temporera i dels fills.

Opció preferida pels temporers, si hi ha les condicions adequades d'habitabilitat.

Allotjaments particulars


Cal dir, a més a més, que l’allotjament col�lectiu implica una inversió col�lectiva, que en molts casos, és municipal. En aquest sentit, hi ha dificultats dels ajuntaments petits davant la manca de recursos econòmics que pateixen. I a la inversa, també es troba la situació dels petits agricultors, que si s’opta pel model d’allotjaments particulars, no poden fer front a una rehabilitació o construcció d’allotjament, i més si és per un període molt curt de temps, com pot ser menys d’una setmana, en el cas de la verema.

Respecte a l’allotjament particular o singular, cal esmentar que fa uns anys, al necessitar més temporers, les condicions

d’allotjament eren pitjors, doncs es gaudia de menys espai, etc. Finalment, tal i com s’apuntava en l’estudi d’Institut DEP (2005), pel que fa als temporers entrevistats, s’observaven

preferències de tot tipus, “els que opten pel col�lectiu, són temporers més joves i recent arribats, i els que prefereixen els individuals, són més veterans i en defensen la independència que és gaudeix”. En tot cas, però, les condicions dels allotjaments és el que determina en últim cas la preferència del treballador.

5.3.1. Tipologia de l’allotjament particular En la tipologia de l’allotjament anomenat particular, existeix un ventall ampli de casuístiques:

• Cases particulars: els temporers viuen en cases o pisos de l’interior del municipi. Aquest tipus d’allotjament

contempla diverses possibilitats.

a) Propietat del pagès pel qual es treballa: el qual el cedeix al treballador, descomptantli o no el 10% del salari tal i com estableix el conveni col�lectiu agropecuari.

b) Casa pròpia del pagès: conviuen amb el mateix pagès, sobretot en campanyes molt curtes, com pot ser la verema a l’Alt Penedès.

c) Pis de lloguer que facilita el propi viticultor.


• Pisos llogats pels mateixos temporers: casuística que gairebé no es dóna a l’Alt Penedès, degut a les complicacions pròpies del sector immobiliari i de la curta durada de la verema.

“En seran 5 o 6 [empresaris] però són cada any els mateixos” (Associació de Viticultors del Penedès)

a) De lloguer: que el temporer arrenda a una persona del municipi i que acostuma a ser sense contracte formal.

b) De subarrendament: quan el temporer la lloga a una persona que no es propietària del pis i que sovint és un

immigrant.

c) Casa compartida amb coneguts/parents: temporer que s’allotja a la casa d’una persona coneguda o parent que viu de manera habitual al municipi.

• Magatzems/garatges habilitats:

a) A la mateixa casa del propietari pel qual es treballa

b) En una altra propietat de la que l’empresari disposa dins la població

• Masos i finques: en aquest cas, el temporer viu en un mas o magatzem propietat de l’empresari que té fora del nucli

urbà en una finca de la seva propietat. 5.3.2. Descripció de l’allotjament existent Degut a la impossibilitat d’aconseguir dades concretes per la protecció que fan les entitats agràries de les dades dels seus

socis, com per exemple ubicació exacta, tipologia concreta d’allotjament, condicions, o informacions que sovint no es tenen, com ara inversions realitzades, en aquest apartat s’han recollit bàsicament informacions de caràcter qualitatiu, extretes de les nombroses entrevistes realitzades, a més d’algunes dades que s’han pogut aconseguir de forma agregada.


La situació de l’allotjament a la comarca és bastant homogènia pel que fa a les seves condicions, com així ho recalquen fonts diverses entre les quals CCOO, que a la campanya 2007 ha dut a terme avaluacions conjuntament amb l’Associació de Viticultors del Penedès dels allotjaments dels associats d’aquesta entitat.

Tipologia dels allotjaments Els allotjaments particulars són hegemònics a l’Alt Penedès, pel simple fet que no hi ha cap allotjament col�lectiu. Hi

trobem un ventall ampli de tipologies, però bàsicament s’utilitzen finques propietat del viticultor o se’ls hi adequa un espai a la pròpia casa d’aquest. Valgui com a exemple d’aquesta diversitat de situacions el següent recull de comentaris d’entitats i organismes del sector:

“Normalment una casa a part del viticultor. També n’hi ha que arriben a llogar una casa al poble o en un poble veí. Jo per exemple, el tinc en una pensió, perquè a casa no tinc lloc. A Sant Pau d’Ordal som 2, però jo no conec ningú més. Pot

ser que surti una mica més car, però no hi ha més solució. Ells estan més tranquils [temporers], dinen allà... Si els tens a casa a la dona no li agrada..., i quasi no hi ha ningú que dini amb ells...” (Viticultor)

“Hi ha forces masies i normalment dóna per tot això, per fer un porxo i arreglarho, etc.”

“En alguns casos els empresaris els tenen vivint a la seva pròpia casa o bé, lloguen pisos i cases per a poderlos allotjar

durant la campanya, principalment, la de la verema. D’altres disposen d’allotjament particular que sols fan servir els treballadors temporers”

“Excepte en algun cas en que l’escala parteix les zones de la casa, a dalt una i el pis de baix una altra, tothom té la casa

al costat, adossada a la casa del viticultor. Són 2 cases i ja està. Potser hi ha algú que te la casa en un altra zona del poble”

“El que he vist és el model de casa, ja sigui de casa de poble típica de tota la vida, que la família no fa servir

perquè està vivint a Vilafranca, ja sigui el mas entremig de les vinyes...”


La situació de l’allotjament a la comarca és bastant homogènia pel que fa a les seves condicions, com així ho recalquen fonts diverses entre les quals CCOO, que a la campanya 2007 ha dut a terme avaluacions conjuntament amb l’Associació de Viticultors del Penedès dels allotjaments dels associats d’aquesta entitat.

Tipologia dels allotjaments Els allotjaments particulars són hegemònics a l’Alt Penedès, pel simple fet que no hi ha cap allotjament col�lectiu. Hi

trobem un ventall ampli de tipologies, però bàsicament s’utilitzen finques propietat del viticultor o se’ls hi adequa un espai a la pròpia casa d’aquest. Valgui com a exemple d’aquesta diversitat de situacions el següent recull de comentaris d’entitats i organismes del sector:

“Normalment una casa a part del viticultor. També n’hi ha que arriben a llogar una casa al poble o en un poble veí. Jo per exemple, el tinc en una pensió, perquè a casa no tinc lloc. A Sant Pau d’Ordal som 2, però jo no conec ningú més. Pot

ser que surti una mica més car, però no hi ha més solució. Ells estan més tranquils [temporers], dinen allà... Si els tens a casa a la dona no li agrada..., i quasi no hi ha ningú que dini amb ells...” (Viticultor)

“Hi ha forces masies i normalment dóna per tot això, per fer un porxo i arreglarho, etc.”

“En alguns casos els empresaris els tenen vivint a la seva pròpia casa o bé, lloguen pisos i cases per a poderlos allotjar

durant la campanya, principalment, la de la verema. D’altres disposen d’allotjament particular que sols fan servir els treballadors temporers”

“Excepte en algun cas en que l’escala parteix les zones de la casa, a dalt una i el pis de baix una altra, tothom té la casa

al costat, adossada a la casa del viticultor. Són 2 cases i ja està. Potser hi ha algú que te la casa en un altra zona del poble”

“El que he vist és el model de casa, ja sigui de casa de poble típica de tota la vida, que la família no fa servir

perquè està vivint a Vilafranca, ja sigui el mas entremig de les vinyes...”


“A Pacs del Penedès hi havia una masia de luxe. Allò era com un hotel, i menjaven i dormien a la mateixa casa del propietari.”

D’altra banda, hi ha alguns casos de magatzems rehabilitats per allotjar els temporers. En aquests casos, la normativa

és més difícil de complir.

“Sí. Han fet coses. Un esforç perquè allò no sigui... però és que ho és [un magatzem]. Més enllà que hagin posat ciment al terra, etc.”

“De magatzem n’hi ha algun, però el tenen ben habilitat. Mitjançant envans, i han tret la maquinària,

el terra el tenen bé, ventilacions, quarto de bany...”

“Si era un magatzem s’ha convertit en una vivenda. Això de tenirlos en un magatzem de qualsevol manera s’ha acabat.”

Tanmateix, es donen casos d’allotjament en fondes i hostals, però no hi ha cap mena de quantificació al respecte. A més a més, des d’algunes associacions agràries es lamenten de la falta d’hostals i de l’alt cost que representa allotjarhi els temporers.

Com s’ha comentat, també hi ha casos de viticultors que lloguen pisos, però aquest tipus de recurs és dificultós d’aconseguir, bàsicament degut al poc temps que dura la verema i a les condicions pròpies del mercat de lloguer.

“Aquest any passat ja hem començat a buscar pisos de lloguer, i no n’hi ha... Ho vaig provar per la campanya de la

verema (2007)...” Pel que fa a l’alberg situat a Vilafranca del Penedès, el nombre de places l’any 2007 va ser de 10.

Es tracta d’un alberg en espera, i les condicions per poder ferhi nit són estar a l'espera de començar a treballar, és a dir, gent que ja ha fet contacte amb el pagès i estar a l'espera de firmar el contracte de treball i començar a treballar. L’alberg no és per aquella gent que ve a Vilafranca del Penedès buscant feina i de moment no en troba, o per temporers que no tinguin allotjament ofert pel viticultor i estiguin treballant.


Es van tramitar un total de 213 vals d’alberg durant la campanya. És el recurs més utilitzat i el més sol�licitat dels que es posen a disposició pels temporers. Aquests, s’apunten per dormir a l’alberg cada matí, i com que les places són molt limitades han d’anarhi cada dia a demanar lloc. Es pot donar el cas que un dia dormin a l'alberg i el següent no.

La situació de la poca capacitat i flexibilitat de l’alberg s’agreuja en els casos en que:

• Hi ha molts temporers que arriben abans que s’iniciï el treball, és a dir, durant els dies que cerquen feina. Aquest és un problema que han posat de manifest diversos entrevistats, els quals han proposat de proporcionar algun tipus d’allotjament provisional de més capacitat per als temporers mentre cerquen feina. Per pal�liar aquest desajust, també s’apunta des de diverses fonts, a coordinar millor la gestió de les contractacions, ferles amb més antelació, i intentar que el gran gruix de temporers es desplacin amb contracte.

“Jo penso que la via és planificar, i demanar els temporers amb antelació. S’hauria d’anar per aquí. Perquè amb l’oficina de la Verema vas bastant penjat. Pot ser que n’hi hagin, i per desgràcia potser sempre n’hi hauran,

però penso que aniria més bé contractació en origen” • L’empresari no proporciona cap tipus d’allotjament al treballador i aquest no pot accedir a cap tipus

d’allotjament. Aquesta circumstància la pateix especialment el col�lectiu de temporers sense papers, ja que treballen sense contracte i molt sovint d’una forma no estable per diversos pagesos.

“L’interval entre que arriben i que busquen feina l’allotjament està una mica en terreny de ningú. Hi ha un alberg que és de Càrites, però té una capacitat limitada de 10 places. Al tenir molt poques places es va haver d’establir un temps

d’estada, de 3 dies, i això de vegades és insuficient. Després ens trobem el tema de les dones, que encara que en vénen molt poquetes... L’alberg no està preparat per acollir gent d’ambdós sexes. Ens ha passat que arriba un

matrimoni i no pot anar a l’alberg, i si que l’Ajuntament té una partida, minsa, per allotjar la gent en aquests casos en una pensió, però...”

“Crec que caldria més capacitat i més flexibilitat, una cosa va lligada a l’altra. [No sap quina capacitat hauria de tenir l’alberg]. Hi ha gent que triga bastants dies. L’observació que hem fet és que des que varem començar hi ha hagut una millora substancial en aquest tema..., jo abans veia gent dormint a les places, etc., i cada vegada això es veu

menys”


Es van tramitar un total de 213 vals d’alberg durant la campanya. És el recurs més utilitzat i el més sol�licitat dels que es posen a disposició pels temporers. Aquests, s’apunten per dormir a l’alberg cada matí, i com que les places són molt limitades han d’anarhi cada dia a demanar lloc. Es pot donar el cas que un dia dormin a l'alberg i el següent no.

La situació de la poca capacitat i flexibilitat de l’alberg s’agreuja en els casos en que:

• Hi ha molts temporers que arriben abans que s’iniciï el treball, és a dir, durant els dies que cerquen feina. Aquest és un problema que han posat de manifest diversos entrevistats, els quals han proposat de proporcionar algun tipus d’allotjament provisional de més capacitat per als temporers mentre cerquen feina. Per pal�liar aquest desajust, també s’apunta des de diverses fonts, a coordinar millor la gestió de les contractacions, ferles amb més antelació, i intentar que el gran gruix de temporers es desplacin amb contracte.

“Jo penso que la via és planificar, i demanar els temporers amb antelació. S’hauria d’anar per aquí. Perquè amb l’oficina de la Verema vas bastant penjat. Pot ser que n’hi hagin, i per desgràcia potser sempre n’hi hauran,

però penso que aniria més bé contractació en origen” • L’empresari no proporciona cap tipus d’allotjament al treballador i aquest no pot accedir a cap tipus

d’allotjament. Aquesta circumstància la pateix especialment el col�lectiu de temporers sense papers, ja que treballen sense contracte i molt sovint d’una forma no estable per diversos pagesos.

“L’interval entre que arriben i que busquen feina l’allotjament està una mica en terreny de ningú. Hi ha un alberg que és de Càrites, però té una capacitat limitada de 10 places. Al tenir molt poques places es va haver d’establir un temps

d’estada, de 3 dies, i això de vegades és insuficient. Després ens trobem el tema de les dones, que encara que en vénen molt poquetes... L’alberg no està preparat per acollir gent d’ambdós sexes. Ens ha passat que arriba un

matrimoni i no pot anar a l’alberg, i si que l’Ajuntament té una partida, minsa, per allotjar la gent en aquests casos en una pensió, però...”

“Crec que caldria més capacitat i més flexibilitat, una cosa va lligada a l’altra. [No sap quina capacitat hauria de tenir l’alberg]. Hi ha gent que triga bastants dies. L’observació que hem fet és que des que varem començar hi ha hagut una millora substancial en aquest tema..., jo abans veia gent dormint a les places, etc., i cada vegada això es veu

menys”


“Si hi hagués alguna plaça més aniria bé, sí, però el problema d’allà és un altre. Si aquest alberg hagués continuat creixent, sempre tindria un paper minso. La idea inicial d’esperar 2 dies, 3 o 1, si es mantingués, és la que hi ha a

Barcelona i a tot arreu amb els albergs municipals, però no dóna la solució”

Cal tenir present, però que:

“No està pensat per això. És un alberg que té un concepte social, i no està pensat per un treballador temporer, amb lo qual és un recurs que es posa a disposició de la Campanya de la Verema, per algú que passi i estigui molt desesperat,

i d’aquí a 2 dies li han de fer el contracte...”

La radiografia realitzada de la situació, mostra que hi ha una manca d’allotjament, i encara que és difícil d’avaluar, aquesta situació també es dóna amb els temporers legals. Com s’ha comentat anteriorment, es constata que a cada campanya hi ha treballadors que es queden sense feina per no trobar allotjament. Així mateix, hi ha viticultors que, al no comptar amb allotjaments que compleixin els requeriments establerts al Conveni, opten per intentar contractar temporers sense oferir allotjament, la qual cosa no fa més que agreujar la problemàtica existent.

“El problema de l’allotjament passa també amb temporers regulars. Jo entenc que a la vida tot costa diners,

i una reforma per portar 6, 10 o 15 persones evidentment que costa diners, però cal que el viticultor se’n assabentihi si hi ha subvencions... Jo penso que hi ha desinformació en aquest sentit. Cada vegada n’hi ha més, però fins ara hi ha

hagut falta d’informació”

“El gran problema de l’allotjament és al no tenir el 100% del control, també a causa de la gent que ve per lliure. Cada vegada passa menys, perquè està més controlat”

“Construir un edifici nou és una problemàtica per al viticultor, i si no té l’espai...

Tot va relacionat, persones, condicions i la qualitat de vida”


“Hi ha una falta de condicions dels allotjaments. Hi ha un 75% o un 80% de pagesos que no són professionals, que ho són a temps parcial, i posen els temporers on poden...”

“El que té l’allotjament no en té cap de problemàtica, la problemàtica és pel que no en té. No té l’espai...

Si se solucionés aquest problema encara baixarien més les contractacions sense papers”


5.4. Distància en relació al lloc de treball A les entrevistes exploratòries no s’ha detectat una problemàtica específica pel que fa al transport dels temporers

que s’estan als allotjaments, ja que els viticultors generalment tenen capacitat per assumir aquests desplaçaments amb vehicles propis.

Més específicament, cal dir que alguns dels allotjaments identificats es troben entre 2 i 6 quilòmetres dels nuclis de població més propers.

Una possible problemàtica al respecte dels allotjaments situats en cases o masies aïllades de nuclis urbans, i fins i tot dels situats en poblacions petites, seria la dificultat dels temporers per realitzar desplaçaments a les seves hores de lleure, i per tant, també, de relacionarse amb la gent del territori. Aquest fet, s’agreuja per la falta de línies de transport públic entre els municipis més petits i Vilafranca del Penedès o Sant Sadurní d’Anoia, per exemple. Cal esmentar, que s’han documentat casos en els quals són els viticultors els que abasteixen de queviures als temporers.

“Van a comprar. Baixen aquí al cine, i baixen a peu, eh...”


5.5. Rendibilitat de les instal�lacions La dificultat de fer rendibles els allotjaments particulars destinats a temporers, ja que un bon condicionament requereix

en moltes ocasions d’una inversió elevada, és el problema principal que té l’estructura actual d’allotjaments en el sector agrari de temporada a l’Alt Penedès.

“Has de fer una inversió per un temps molt curt, el que passa, és que tot depèn de la teva necessitat...

Si necessites assegurarte una gent que compleixi i que els tinguis a gust, ho tindràs. Es tracta d’atendre les necessitats d’aquesta gent que tenen molt pocs dies... perquè dels que es guanyen la vida a pagès n’hi ha molt pocs [pagès mitjà]”

“Pagar 5 o 7 milions de pessetes per reformar un allotjament per 4 o 5 dies...”

“Hi ha molts pagesos que tenen una altra feina o estan jubilats, i tenen molt poques hectàrees, 3 o 4,

i no faran la inversió... Per poques hectàrees, buscaran algú que els ajudi o aniran a la RENFE a veure si en trobes 3... (treballadors). Sobretot que els ajudin, <te’ls agafo, que es quedin a casa teva i et pago alguna cosa>”

“De vegades pot sortir més a compte portar els treballadors a un allotjament, col�lectiu o no, i sigui de qui sigui,

que tenirlos a casa del viticultor. És un problema de costos. Si jo sé que hi ha un bon allotjament, pagant, els hi porto i me’ls cuiden... que no pas a casa meva improvisar... o muntar una cosa que només dura 3 setmanes a l’any”

• Tot i els avantatges esmentats anteriorment pel que fa als allotjaments particulars, cal considerar que hi ha determinats

viticultors que pel seu volum de negoci tenen dificultats, tant d’espai, com econòmiques per condicionarlos correctament. És en aquest punt, en el qual des de les associacions agràries es reclama posar en funcionament un allotjament col�lectiu amb els suport des de les administracions.

“Un viticultor m’ho deia, <aniria molt bé que hi hagués un allotjament públic..., més en llogaria, però de vegades

no sé a on posarlos>. És un problema. Si tens 10 o 12 temporers t’organitzes, però si només en tens 2, passa que <ara no puc...>. És difícil, però si hagués un finançament públic els hi farien un favor”


5.5. Rendibilitat de les instal�lacions La dificultat de fer rendibles els allotjaments particulars destinats a temporers, ja que un bon condicionament requereix

en moltes ocasions d’una inversió elevada, és el problema principal que té l’estructura actual d’allotjaments en el sector agrari de temporada a l’Alt Penedès.

“Has de fer una inversió per un temps molt curt, el que passa, és que tot depèn de la teva necessitat...

Si necessites assegurarte una gent que compleixi i que els tinguis a gust, ho tindràs. Es tracta d’atendre les necessitats d’aquesta gent que tenen molt pocs dies... perquè dels que es guanyen la vida a pagès n’hi ha molt pocs [pagès mitjà]”

“Pagar 5 o 7 milions de pessetes per reformar un allotjament per 4 o 5 dies...”

“Hi ha molts pagesos que tenen una altra feina o estan jubilats, i tenen molt poques hectàrees, 3 o 4,

i no faran la inversió... Per poques hectàrees, buscaran algú que els ajudi o aniran a la RENFE a veure si en trobes 3... (treballadors). Sobretot que els ajudin, <te’ls agafo, que es quedin a casa teva i et pago alguna cosa>”

“De vegades pot sortir més a compte portar els treballadors a un allotjament, col�lectiu o no, i sigui de qui sigui,

que tenirlos a casa del viticultor. És un problema de costos. Si jo sé que hi ha un bon allotjament, pagant, els hi porto i me’ls cuiden... que no pas a casa meva improvisar... o muntar una cosa que només dura 3 setmanes a l’any”

• Tot i els avantatges esmentats anteriorment pel que fa als allotjaments particulars, cal considerar que hi ha determinats

viticultors que pel seu volum de negoci tenen dificultats, tant d’espai, com econòmiques per condicionarlos correctament. És en aquest punt, en el qual des de les associacions agràries es reclama posar en funcionament un allotjament col�lectiu amb els suport des de les administracions.

“Un viticultor m’ho deia, <aniria molt bé que hi hagués un allotjament públic..., més en llogaria, però de vegades

no sé a on posarlos>. És un problema. Si tens 10 o 12 temporers t’organitzes, però si només en tens 2, passa que <ara no puc...>. És difícil, però si hagués un finançament públic els hi farien un favor”


“El petit viticultor no es pot permetre l’allotjament. Lloga durant una setmana a 4 senyors, perquè té la meitat de les vinyes emparrades... Difícilment aquestes persones compleixin amb la Seguretat Social, etc. Aquí hi ha un fiasco

i això no és correcte. Això no hauria de funcionar així, però funciona. Per altre banda, hi ha els veremadors que vénen des de fa 10 anys o potser són els fills dels primers que van venir, i sempre ho han vist així [l’allotjament].

Treballen tot el dia de valent i dormen com poden. Estan a l’allotjament poques hores” “El pagès per tenir 10 hectàrees de vinya de les quals 5 són de collita mecànica... i les altres són per collir en 3 o 4 dies,

tenir un allotjament en unes condicions determinades que posa en aquest article li és inviable. A no ser que aquest allotjament al llarg de l’any el pugui utilitzar i llogarlo”

• La rendibilitat d’un allotjament també depèn de que no si hagi de fer inversions cada pocs anys, i això va relacionat amb

la deterioració de l’immoble. En el cas concret que ens ocupa, la major part d’allotjaments estan desocupats la major part de l’any i això repercuteix en el seu estat. “El tema és que hi ha allotjaments que estan ocupats gairebé durant tot l’any, perquè hi tenen persones treballant

en la prepoda, la poda, per esporgar... I aquests estan en millors condicions. Els que no estan normalment ocupats, només s’ocupen durant 15 dies, i això... Avui en dia amb la mecanització de la vinya, ve molt poca gent a treballar, i el pagès que necessita 3 operaris els necessita durant 4 dies... I per 4 dies mantenir un allotjament és complicat.

És més fàcil proporcionar als veremadors un lloguer en un poble, per exemple.”

“El que més deteriora una ocupació és la manca d’utilització. Que són aquests casos...”


5.6. Ajudes de l’administració Una gran part del Pla d’Allotjaments del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya, està

enfocat als ens locals i a les entitats supramunicipals, i a l’Alt Penedès aquests no es troben implicats de manera directa en la resolució d’aquesta qüestió, ja sigui perquè aquestes subvencions són destinades a allotjaments col�lectius o per altres motius.

Aquestes subvencions, van destinades a promoure la construcció, l’habilitació, la reforma, l’ampliació, el condicionament o la millora d’allotjaments per a treballadors temporers.

L’altra gran part del Pla d’Allotjaments té com a beneficiàries a les entitats. A la comarca, les diverses associacions

agràries no es creuen amb prou capacitat per engegar un projecte d’allotjament col�lectiu sense un gran suport de les administracions locals i supralocals del territori, i reclamen que la iniciativa parteixi de les mateixes institucions.

Els beneficiaris pel Pla d’Allotjaments són els següents:

Entitats persones jurídiques (S.L., S.A., S.A.T, Cooperatives, però no autònoms) que realitzin a Catalunya obres destinades a la construcció, l’habilitació, reformes, ampliació o condicionament d’allotjaments col�lectius per a treballadors temporers amb capacitat màxima de 50 places per edifici. Es limita un màxim de 200 les places subvencionables que un mateix promotor pot construir o rehabilitar a l’empara d’aquesta convocatòria (en el cas de que un sol�licitant promocioni enguany més d’un allotjament col�lectiu mitjançant la presentació de les corresponents sol�licituds) o de convocatòries anteriors en les que hagi rebut també subvenció. Tanmateix, ateses les circumstàncies del cas i a criteri de la Comissió d’avaluació, es podrà superar aquesta limitació sempre que es garanteixin unes infraestructures mínimes a d’indret, com ara l’abastament de productes de primera necessitat o l’accés a serveis de telefonia i Internet.

Pel que fa a la quantia de la subvenció per entitat (2008), és la següent:

1.800 euros per plaça, si són allotjaments col�lectius de nova construcció 1.500 euros per plaça, en el cas de projectes obres de rehabilitació i/o adaptació d’edificis ja existents


No obstant això, la quantitat subvencionada es veu subjecta a certs límits:

General: 50% inversió total. En cas que siguin cooperatives de més de 20 socis: 60% inversió total. En cas que siguin ens locals: pot superar el límit establert pel nombre de places arribant fins al 80% de la inversió.(quantia

màxima 150.000 per projecte).

Pel que fa als allotjaments individuals o singulars, la subvenció es canalitza bàsicament a través de les “associacions agràries que gestionin la contractació de treballadors temporers amb l’obligació de l’ocupador de subministrar allotjament adequat al treballador”.

Les subvencions són per a la construcció, habilitació, reformes, ampliació, condicionament, millora o subministrament d’allotjaments per a temporers. El suport en el finançament va destinat a la despesa d’habilitar allotjaments per a treballadors que prestin serveis de temporada en explotacions agropecuàries catalanes.

S’entén que l’empresari ha de proporcionar allotjament a la persona contractada com a temporer, si el seu domicili habitual és a una distància superior als 75 quilòmetres del lloc de treball. La relació laboral s’ha de desenvolupar durant l’any en que es sol�licita la subvenció. Un mateix ocupador no podrà presentar més de 10 contractes de treball.

S’ha detectat una escassa informació dels viticultors al respecte de les subvencions destinades a la rehabilitació dels

allotjaments. Així, a les visites per part de CC.OO. a allotjaments en els últims 3 anys, no s’ha trobat cap viticultor que hagués aprofitat una subvenció de l’administració per rehabilitar l’immoble. Aquesta informació, encara que no es pugui extrapolar al conjunt de la comarca, és un reflex de la situació actual. Així mateix, s’afirma que seria necessari un increment de les subvencions destinades a la rehabilitació d’allotjaments particulars.

Tanmateix, el fet que aquest tipus d’ajut sigui relativament recent, pot haver produït que molts propietaris d’allotjaments singulars encara no s’hagin presentat a les convocatòries.


De la mateixa manera, tal i com s’ha pogut constatar, no totes les entitats agràries amb implantació a la comarca tenen estructurat adequadament un pla d’informació de les subvencions existents per tal d’informar els seus associats. Els punts bàsics d’informació als viticultors en la tramitació i presentació de la sol�licitud de la subvenció són els següents:

• Obligacions de l’empresari; informe de seguiment al finalitzar la campanya.

• Justificació de la subvenció.

El present estudi s’ha fet en relació a la comarca de l’Alt Penedès, i per tant s’ha de tenir present que les dades no es presenten sobre la globalitat de la zona vitivinícola del Penedès (Baix Penedès, Garraf i part de l’Anoia). El conjunt d’aquest territori, té una estructura agrària i productiva que presenta situacions conjuntes i entrellaçades. Exemple d’això, són contractacions de temporers per veremar a Olivella (Garraf), o a la província de Tarragona fetes des de l’OTG de Vilafranca del Penedès. També hi ha associacions agràries, que encara que establertes i implantades majoritàriament a l’Alt Penedès, representen a socis de les diferents comarques esmentades anteriorment.

sector vitivinícola a la comarca genera una demanda estructural de mà d’obra estacional important, que encara avui en dia, resulta indispensable per l’engranatge del sector. En aquest sentit, el tractament del fenomen temporer ha d’esser d’interès conjunt per a viticultors, agents socials, administracions i empreses implicades d’una o altra manera.

“El tema dels temporers té molt a veure amb el model de comarca..., les pressions de Barcelona, ciutat dormitori, etc., perquè ”

En el present estudi, s’han detectat anomalies pel que fa a l’oferta d’allotjament, caracteritzades en la situació

d’un gruix de temporers que demanden allotjament i no se’ls hi ofereix. L’activitat vitivinícola a la comarca actua a contracorrent en aquest sentit, i en ocasions s’especula en si oferir allotjament o no fins a l’últim instant perjudicant els temporers i dificultant les pròpies estratègies. Alhora s’han recollit les nombroses dificultats per aconseguir acomplir a curt termini la normativa del Conveni

Agropecuari pel que respecta a l’allotjament. També s’ha detectat la incertesa que tenen molts viticultors en aquesta qüestió, així com certes pors, que poden potenciar casos en els quals es vulgui escapar del control dels agents i entitats territorials.

Aquest, és un perill que no s’ha de menystenir, ja que el pes del problema recau novament en el treballador temporer (migrant), que es veu obligat a allotjarse en situació precària o a buscarse allotjament, en contra de les condicions que marca la normativa pels temporers que viuen a més de 75 quilòmetres del lloc de treball.

El present estudi s’ha fet en relació a la comarca de l’Alt Penedès, i per tant s’ha de tenir present que les dades no es presenten sobre la globalitat de la zona vitivinícola del Penedès (Baix Penedès, Garraf i part de l’Anoia). El conjunt d’aquest territori, té una estructura agrària i productiva que presenta situacions conjuntes i entrellaçades. Exemple d’això, són contractacions de temporers per veremar a Olivella (Garraf), o a la província de Tarragona fetes des de l’OTG de Vilafranca del Penedès. També hi ha associacions agràries, que encara que establertes i implantades majoritàriament a l’Alt Penedès, representen a socis de les diferents comarques esmentades anteriorment.

sector vitivinícola a la comarca genera una demanda estructural de mà d’obra estacional important, que encara avui en dia, resulta indispensable per l’engranatge del sector. En aquest sentit, el tractament del fenomen temporer ha d’esser d’interès conjunt per a viticultors, agents socials, administracions i empreses implicades d’una o altra manera.

“El tema dels temporers té molt a veure amb el model de comarca..., les pressions de Barcelona, ciutat dormitori, etc., perquè ”

En el present estudi, s’han detectat anomalies pel que fa a l’oferta d’allotjament, caracteritzades en la situació

d’un gruix de temporers que demanden allotjament i no se’ls hi ofereix. L’activitat vitivinícola a la comarca actua a contracorrent en aquest sentit, i en ocasions s’especula en si oferir allotjament o no fins a l’últim instant perjudicant els temporers i dificultant les pròpies estratègies. Alhora s’han recollit les nombroses dificultats per aconseguir acomplir a curt termini la normativa del Conveni

Agropecuari pel que respecta a l’allotjament. També s’ha detectat la incertesa que tenen molts viticultors en aquesta qüestió, així com certes pors, que poden potenciar casos en els quals es vulgui escapar del control dels agents i entitats territorials.

Aquest, és un perill que no s’ha de menystenir, ja que el pes del problema recau novament en el treballador temporer (migrant), que es veu obligat a allotjarse en situació precària o a buscarse allotjament, en contra de les condicions que marca la normativa pels temporers que viuen a més de 75 quilòmetres del lloc de treball.

Tanmateix, les rehabilitacions dels allotjaments particulars no es fan habitualment en un termini curt de temps, i en una sola execució, sinó que es realitzen per etapes en anys successius. Aquest fet es produeix per tal de no haver d’afrontar tot el cost de l’obra (que és força elevat) en un sol termini, i també pel fet que hi ha explotacions agràries amb futur incert, i això és un impediment per fer inversions a llarg termini.

La millora de les condicions dels allotjaments s’ha d’entendre no només com un simple condicionant administratiu o legal,

sinó com un pas endavant per millorar les condicions, ja de per si difícils en molts casos, dels treballadors temporers. La qualitat de les condicions dels treballadors hauria de repercutir en aspectes laborals, així com en la imatge de tot el sector vitivinícola.

La tipologia d’allotjament (col�lectiu – particular) és un debat recurrent. El model històricament aplicat d’allotjament

col�lectiu o macro allotjament a altres zones agràries, no s’adapta a les actuals característiques i idiosincràsia del territori de l’Alt Penedès, i també ha produït situacions conflictives (poca integració dels temporers o monopolització de la gestió dels allotjaments, entre d’altres). Actualment, a la comarca existeix confiança en els temporers repetidors, que són en gran part els que s’allotgen a l’allotjament particular, i que resulta una garantia pel viticultor. Així mateix, això fa que s’enforteixin els vincles entre ambdues parts.

“La historia de Lleida és molt diferent, entre altres coses en l’aspecte de que les explotacions són molt diferents

i no tenen res a veure amb les del Penedès. Aquí hi havia la caseta amb quatre vinyes... Es treballa amb una geografia diferent”

“Si el pagès té condicions per oferir allotjament, hauria de ser així. Els allotjaments col�lectius poden estar bé,

si detectéssim que hi ha molts temporers que viuen en un radi en el que l’empresari no està obligat a oferir allotjament. Si es contemplés com una millora per evitar que les persones es desplacin determinats quilòmetres cada dia...

Jo sóc partidària de que haurien de conviure allà on treballen, perquè això té altres beneficis... pot relacionarse amb l’empresari, i és una manera de conviure... i les persones també ho necessitem.

Si no convius amb una persona no la coneixes i el prejudici està servit”

“Si hi hagués un equipament col�lectiu en condicions, però combinat amb l’altre... jo donaria prioritat a l’allotjament a casa dels viticultors”

Altrament, això no vol dir que no es pugui aplicar un model estudiat i propi, d’allotjaments que sobrepassin el model particular, i alhora s’integrin en aquest.

• En aquest debat, també s’ha d’avaluar l’impacte, doncs hi ha equipaments que generalment no es volen assumir des

dels ens municipals per raons polítiques o per pressions populars, perquè estan associats a una mala imatge, i engendren cert rebuig, encara que sovint a partir d’axiomes o conclusions infundades.

Tot i això, agrupar en un allotjament un gran nombre de temporers resulta potencialment conflictiu i difícil de gestionar per les experiències d’altres zones agrícoles. Tampoc no respon a necessitats tant particulars com les que tenen petites i mitjanes explotacions de vinya que necessiten treballadors només uns pocs dies i no sempre en jornades successives degut al factor de la mecanització de la verema.

Si no es demanés un contracte de treball per accedir a l’allotjament, això podria fer que aquests es convertissin en allotjaments residències els dies que no hi ha empresaris que contractin, i s’especularia molt més amb la contractació, deixant de banda la planificació de la verema.

“El problema principal del sector agropecuari és que el pagès ha funcionat amb imprevisibilitat”

A la verema s’està produint una segmentació de la recol�lecció del raïm segons el tipus i la qualitat del producte a

elaborar.

L’estructura agrària i les relacions de poder existents en el sector, configuren que les exigències dels elaboradors marquin la pauta a seguir en aquesta qüestió al gruix dels viticultors. Aquesta variable és important, ja que afecta a l’expansió de la mecanització, i conseqüentment, a la menor necessitat de contractació de treballadors temporers. En aquest sentit, el conjunt del sector es troba en una disjuntiva relacionada amb la qualitat de l’elaboració i del producte final, tant lligada alhora a la imatge de marca, tant la pròpia, com la de la zona vitivinícola de procedència (denominacions d’origen).

“Hi ha una cosa significativa. Les grans empreses elaboradores [sobretot de vi], cullen a mà el raïm per les marques de més prestigi, i la resta... doncs a màquina. A les seves vinyes fan els productes de la gama alta,

i amb el raïm dels pagesos fan els productes de gama baixa”

“Mentrestant, que grans empreses del sector exigeixin collir a mà, diria que estarà al 50%. Entre les vinyes que no es poden collir a màquina perquè no estan emparrades... Vull veure com ho aguantarà tot això,

perquè les seves vinyes les cullen totes a màquina... Ara, molts viticultors també treballen per cooperatives” • L’escenari de futur més probable, i que s’ha desenvolupat en el capítol 2 del present estudi (2.5 Previsions de futur),

és la convivència d’un model dual de verema a mà i mecanitzada, amb predomini del darrer tipus. Tot i això, cal tenir en compte que aquest escenari és canviant, i els factors econòmics poden induir a que els viticultors, que tenen rendiments econòmics baixos pel seu treball, i que són els que tenen les dificultats en la qüestió de l’allotjament de temporers, apostin per una o altra via.

“El canvi es produiria bàsicament si es valorés més el raïm collit a mà. Fins ara això no passa.

No ho valoren els elaboradors, els xatarreros, etc.”

“Si tinguéssim una zona de prestigi potser doncs... inclús augmentaria [es mantindria] el collir a mà. Ara, el tema de la màquina enrere no hi anirà, això segur”

“Determinades empreses elaboradores de grandària mitjana ho tenen tot emparrat i ho cullen tot a mà.

Està més ventilat... i és millor. Depèn, si hi ha molta oferta [de raïm] doncs manen més, i els que ho volen elaborar més s’estimen més collit a mà. En una empresa em van dir: <tal varietat, i si pot ser collit a mà>.

I ho fan constar a les etiquetes de les ampolles”

L’afectació en les places d’allotjament ve determinada per la baixa qualitat dels allotjaments, que fa que l’oferta sigui

escassa perquè alguns viticultors només els obren com a últim recurs. La retirada d’oferta d’allotjament del mercat, en determinats casos succeeix per por a sancions, i en d’altres per comoditat del viticultor, que així pot utilitzar l’immoble o espai per a altres usos.

• S’ha de tenir en compte que, en dècades passades, la sobreocupació dels allotjaments i l’incompliment i la falta de

normatives, feien que les places reals d’allotjament se superessin.

No s’ha de perdre de vista que el fenomen dels treballadors temporers també depèn actualment de factors conjunturals externs al món de la vinya.

Així, per aquest any 2008 des del Departament de Treball i la Secretària per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania es vol prioritzar la contractació de persones en situació d’atur per a les campanyes agràries. Si es produís aquest fet, augmentaria el nombre de temporers residents en àrees pròximes, i per tant, l’allotjament no seria obligatori en moltes més contractacions que actualment. El següent anunci s’ha fet des del Servei d’Ocupació de Catalunya:

“És prioritari que les persones que ara mateix són demandants d’ocupació puguin ocuparse en la campanya agrària,

que és una bona oportunitat per accedir a una feina en la situació actual de desacceleració”

Així, doncs, a nivell qualitatiu hi ha diversos factors que poden influir a l’hora de fer una previsió futura tant de la demanda de treballadors temporers, com de la disponibilitat d’allotjament per a aquests: Des del punt de vista de la demanda:

√ La tendència a la mecanització de la vinya probablement provocarà un descens en la demanda de mà d’obra temporera en la verema.

√ L’aposta per la contractació de població resident en situació d’atur farà decréixer el nombre de treballadors de temporada amb necessitats d’allotjament.

Des del punt de vista de l’oferta:

√ La desacceleració actual del sector de la construcció pot afavorir que l’oferta disponible de treballadors temporers sigui més elevada.

D’aquesta manera, es preveu una tendència a la reducció de la demanda de treballadors temporers i un

increment del percentatge de treballadors residents, fent baixar la pressió sobre la disponibilitat i ocupació d’allotjament per a treballadors de temporada.

No obstant això, preveient un probable augment de l’oferta de treballadors de temporada, cal tenir present que es dóna la possibilitat d’un escenari de sobreoferta de temporers durant la verema, la qual cosa pot dur associades altres problemàtiques.

Cal tenir en compte les dificultats de previsió inherents al sector agrari (variacions en el calendari de verema,

producció lligada a situació meteorològica, etc.), que fan que es tracti d’un sector sensible a variacions anuals tant del propi sector com d’altres contingències externes (fluctuacions en el mercat laboral general, etc.).

Així, es fa necessària una avaluació periòdica de l’estat i la tendència de contractació i disponibilitat d’allotjaments.

Finalment, pel que fa a les places allotjament, si bé a la campanya de la verema 2007 hi ha hagut una mancança elevada, s’estima que en campanyes futures s’ajustaran més les necessitats d’allotjament amb l’oferta existent, degut bàsicament a que decreixerà el volum de contractació. No obstant aquest fet, si no s’actua, el mercat de places d’allotjament pot reduirse, amb la qual cosa tornaria a augmentar la problemàtica. Aquesta reducció de places podria resultar elevada en el cas que no es duguessin a terme rehabilitacions.

Per cobrir un ventall més ampli de necessitats dels viticultors, aniria bé reforçar el model d’allotjament particular amb altres tipologies de recurs, com s’explica seguidament.

L’estratègia o estratègies a seguir per pal�liar el dèficit de places d’allotjament, així com de la manca d’adequació al Conveni Agropecuari, han de cuidar molt l’impacte que es pugui produir, ja sigui en el territori, en el funcionament de la gestió de les contractacions i sobretot, en la viabilitat econòmica del treball dels viticultors.

La interpretació de les estratègies a seguir no ha de passar per un model reduccionista en el qual només es plantegi la

dualitat allotjament col�lectiu particular. La resolució de les problemàtiques ha de ferse mitjançant propostes múltiples que s’integrin en el model actual d’allotjament i que el reforcin.

L’aposta única per un model d’allotjament col�lectiu podria suposar el que anomenaríem efecte crida, que és l’abandonament sobtat del model propi d’allotjament particular o singular del Penedès, i que una majoria de viticultors optés per fer ús de l’allotjament col�lectiu. Això, podria produir un col�lapse del nou model

“[Sobre l’efecte crida] No ho dubto. Hi hauria cua”

“Si muntes allotjaments col�lectius l’any següent no hi ha ningú a casa dels viticultors” “Hi ha una discrepància de fons que és molt important i no es diu mai. Hi ha un principi que entenem que és fonamental

i que és coherent a tot Espanya. Volem que continuï predominant l’obligatorietat de qui ha de donar l’allotjament. En l’exemple que busquis, trobaràs que es manté aquest principi i aquest vincle. En la tendència una mica pragmàtica

del pagès, l’allotjament col�lectiu és una solució temptadora”

Propostes estratègiques a aplicar per afrontar la problemàtica:

Reforçament del model d’allotjament particular o singular

• Suport econòmic: demanda d’ampliació de les subvencions destinades als allotjaments particulars o singulars, bàsicament de la Generalitat de Catalunya, però també a altres organismes com per exemple la Diputació de Barcelona.

• Campanya informativa dels processos bàsics per accedir a les subvencions, facilitantne els procediments burocràtics.

Allotjament de temporers en cases de colònies

• Gestionar acords amb les cases de colònies de la comarca per allotjarhi temporers. Cal esmentar, que precisament per la seva orientació lúdica, estan ubicades en punts de la comarca en els quals hi ha ubicada gran extensió de vinya. I la seva distribució també resulta eficient pel cas que ens ocupa.

• Són d’aplicació adequada per a la campanya de la verema, que té una extensió curta i discontínua en el temps, segons les àrees geogràfiques i varietats de raïm. Així mateix, no es requereix d’una inversió elevada i poden deixarse d’utilitzar si no es requereixen en un futur sense perdrehi econòmicament.

• Alguns exemples de cases de colònies identificades al territori són a:

√ Avinyonet (mínim 45 places a l’estiu i s’ofereix amb dret a cuina sense pensió); √ Sant Martí Sarroca (50 places); √ Sant Marçal (44 places); √ Font Rubí (90 places).

Caldria explicitarne els beneficis, com ho és una ocupació “assegurada” cada campanya de la verema, i minimitzarne les potencials problemàtiques i recels (mitjançant contractació d’assegurances...).

• Regular l’accés i gestionar adequadament la capacitat. Guardar les places pels viticultors que tinguin fins a una extensió determinada d’hectàrees d’explotació (per exemple 10 hectàrees), i que s’entén que han de contractar per pocs dies i tenen menys capacitat per oferir allotjament.

• Assignació de responsable/s per a una millor coordinació i control.

Cerca de pisos de lloguer

• Encara que per algú pugui resultar una mesura de difícil aplicació i poc resolutiva per la seva capacitat, cal recordar que ja hi ha viticultors que utilitzen aquesta via, encara que pocs, i s’ha constatat que n’hi ha que hi tenen interès i no troben solucions en el mercat de pisos de lloguer.

• Acords amb immobiliàries (pisos de segona mà).

Implicació dels ajuntaments

• Augment de la capacitat dels albergs en espera, especialment en el cas de Vilafranca del Penedès. Encara que no solucioni el problema de l’allotjament, el volum i les necessitats d’un determinat tipus de temporer requereix aquest servei. Per altra part, el seu funcionament sembla adequat per no fer la funció d’allotjament.

• Planificació i estudi de viabilitat d’allotjaments col�lectius (poden ser espais multifuncionals) de fins a

màxim 20 places, per part dels ajuntaments que tenen més temporers en l’àrea del seu terme municipal. En aquest sentit caldria evitar el monopoli d’una determinada associació agrària. Aquesta experiència ja s’ha realitzat en municipis d’altres comarques que reben temporers agrícoles. Tampoc s’ha de descartar la possibilitat de mancomunar els costos de construcció o habilitació del servei entre més d’un ajuntament i altres ens supramunicipals.

• Normativa d’utilització adequada per beneficiar a aquells viticultors que realment no tinguin capacitat

(falta d’espai; a l’espera de les obres de rehabilitació de l’allotjament; a punt de la jubilació...) per allotjar als temporers en compliment de la normativa.

Borsa d’allotjaments singulars que tinguin places lliures

• Aquests allotjaments podrien ser ocupats per temporers d’altres explotacions amb el pagament d’un retribució. És una formula senzilla i poc costosa, i s’ha constatat que hi ha allotjaments que no tenen totes les places ocupades, situació que segurament s’ampliarà en un futur immediat. És una pràctica que s’ha detectat que es fa de manera informal, encara que mínimament.

• Requereix una gran coordinació, així com salvar la possible recança dels viticultors per salvaguardar els seus interessos. Més fàcilment realitzable si es dóna entre viticultors pertanyents a la mateixa entitat agrària.

Allotjaments multifuncionals

• Construcció o rehabilitació d’allotjaments amb una bona qualitat, de forma que esdevinguin cases rurals en altres èpoques de l’any.

• Requereix una incentivació de la iniciativa privada dels propis viticultors, així com, segurament, del suport de les administracions.

Mòduls prefabricats

• No es poden descartar sempre que compleixin la normativa (connexió al clavegueram, extensió en m2, etc.). El mercat està innovant respecte a nous models d’aquest tipus d’espais.

• Dificultats: solen ser utilitzats en campanyes agrícoles més llargues, ja que actualment, tenen un cost elevat per tants pocs dies d’utilització. Tanmateix, l’impacte visual als nuclis on es pugin instal�lar podria causar cert rebuig de la població resident.

Centralitzar les contractacions de temporers

• En la mesura que sigui possible, centralitzar la ubicació de les diferents associacions agràries en un mateix espai per tenir una coordinació millor, així com més implicació en els processos d’actuació conjunta.

Recollida de dades

• Millorar el procés i conscienciar sobre la coordinació de la recollida de dades de les diferents entitats, sindicats i organismes que poden recollir informació tant dels allotjaments com dels temporers.

• La recollida adient de dades i el seu anàlisi és un element fonamental de cara a l’avaluació de les campanyes realitzades i la resolució de possibles problemàtiques associades, alhora que esdevé una eina útil per a la planificació de campanyes futures amb garanties.

Integració de les fonts d’informació en una base de dades conjunta

• Cal crear un consens per evitar els possibles conflictes d’interessos i l’administració de la informació entre les diverses organitzacions que facilitin la informació.

• El present document, va acompanyat d’un instrument de registre de recursos. Aquest, una vegada omplert, suposarà una base de dades informatitzada. Consta, entre d’altres variables, amb la tipologia del recurs, la ubicació, la titularitat, el nombre de places, les condicions, etc. Per facilitarne la seva utilitat, el mecanisme de consulta s’ha elaborat de tal manera que les dades es poden consultar fàcilment. Aquest registre, s’emmarca en el concepte de recollida d'informació, també de característiques dels temporers allotjats, amb el fi de conformar una base de dades de tal forma que també sigui utilitzable com a sistema d’avaluació. És important l’emmagatzematge sistemàtic de les dades per a un posterior ús, com també resulta eficaç que tingui un manteniment que actualitzi les dades i corregeixi els errors detectats.

Les dues imatges següents, mostren com és el format i quines són les variables de l’instrument de registre de recursos.

Millora de la coordinació i la implicació dels agents del territori que vetllin per la consecució dels

processos esmentats

• Dur a terme un treball conjunt amb les organitzacions sindicals.

• “Socialitzar la problemàtica” de l’allotjament per aconseguir “mobilitzar” la voluntat política.

• Recórrer a fonts de finançament alternatives (per exemple: Obra social de les “caixes”).

COMISSIÓ DE LA VEREMA VILAFRANCA DEL PENEDÈSLa verema marca un punt clau al calendari de l’Alt...

Documents

Transcript of COMISSIÓ DE LA VEREMA VILAFRANCA DEL PENEDÈSLa verema marca un punt clau al calendari de l’Alt...