Comunicació

64

Transcript of Comunicació

Page 1: Comunicació
Page 2: Comunicació

L’home té una necessitat de comunicar-se i és aquesta necessitat el que fa que sigui un “ser social” per naturalesa.

La major part de la comunicació entre humans es basa en les relacions socials i en compartir sentiments, emocions i actituds, per tant, l’acte social és comunicació pura.

Page 3: Comunicació

És l’intercanvi de significats entre les persones, i és possible en el grau en què els individus tenen en comú uns coneixements, uns desigs i unes actituds. (Krech)

Posa en relació als subjectes, essent un requisit bàsic i fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

TIPUS

Dins el procés d’ensenyament-aprenentatge trobem dos tipus de comunicació: la tècnica i la didàctica.

Page 4: Comunicació

COMUNICACIÓ TÈCNICA

Fa referència a la transmissió de la informació dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta, generalment

verbal, informa sobre les activitats a realitzar, el coneixement dels resultats...És totalment objectiva (ha de ser

contrastada amb altres informacions)

COMUNICACIÓ DIDÀCTICA

Fa referència a la forma d’interactuar del professor amb els alumnes dintre del procés d’ensenyament. Aquesta

comunicació, no verbal, inclou tots els contactes a nivell afectiu que es produeix entre ambdós. Aquesta és molt

menys objectiva.

Page 5: Comunicació

Tradicionalment s’ha concedit al professor la virtut de ser la font d’informació, el que posseeix el saber. Aquest és el punt de partida de possibilita la comunicació. Ningú pot transmetre una informació que no té, però això no t’assegura una bona qualitat de l’ensenyança. Dependrà de:

-L’estructura didàctica dels continguts

-La selecció de la informació d’acord a aquesta estructura, i a les característiques i nivell de l’alumnat.

Page 6: Comunicació

Per a que hi hagi comunicació ha d’haver-hi els següents elements:

– Emissor: és el que transmet– Receptor: és el que rep– Missatge:és el contingut de la informació que

l’emissor transmet al receptor. Els continguts són simbòlics: fets, idees, coses o sentiments.

– Codi: el missatge es transmet mitjançant símbols (paraules, signes,...)L’emissor codifica i el receptor descodifica. Codis: televisiu, carrer, professió, classe,...

– Canal: és el medi mitjançant el qual es transmet el missatge (aire, telèfon, internet,...)

Page 7: Comunicació

EL PROCÉS

PROFESSOR ALUMNE

CANAL

SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ

EXPRESSIÓ

ELABORACIÓ I EMISSIÓ DEL MISSATGE

PERCEPCIÓ I ASSIMILACIÓ

RETENCIÓ

RECEPCIÓ DEL MISSATGE

Page 8: Comunicació

ELS PROBLEMES EN LA COMUNICACIÓ

Segons Weaver

PROBLEMES TÈCNICS

Amb quina precisió pot ser transmesa la informació?

Cal tenir molt en compte els canals de comunicació (auditiu, visual, i

kinestèsic-tàctil). En el nostre missatge incideixen una sèrie

d’estímuls de l’entorn, que guarden cap relació amb el missatge i que

conformen la fressa. Fressa que pot ser causa d’interferència.

Page 9: Comunicació

EL PROBLEMA DEL SIGNIFICAT

El significat del missatge docent ha d’estar en relació íntima amb l’objectiu que es pretén complir amb la seva

transmissió.

Amb quina precisió el missatge transmès és portador del significat desitjat?

EL PROBLEMA DE L’EFICÀCIA

Quins requisits ha de complir un missatge docent per afectar la conducta de l’alumne en la forma desitjada pel professor?

Page 10: Comunicació

Característiques fonamentals per tal que la informació arribi amb eficàcia

Objectiva: vertadera i sense errors conceptuals o descriptius.

Suficient: equilibri entre la saturació o insuficiència de dades.

Organitzada: estructurada respecte als elements i aspectes bàsics o complementaris dels continguts.

Adequada: selecció dels canals de comunicació i formes d’expressió, adaptades a les capacitats i nivells comprensius dels

receptors del missatge.

Page 11: Comunicació

FASES DE LA COMUNICACIÓ

EMISSIÓ DEL MISSATGE PER PART DEL PROFESSOR

COMPRENSIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE

RETENCIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE

UTILITZACIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE

Page 12: Comunicació
Page 13: Comunicació

CANALS PER A LA TRANSMISSIÓ DEL MISSATGE

1- L’AUDITU O VERBAL

En podem distingir dues formes:

Descripcions: A partir d’un conjunt de paraules precises pretenem que es

formi la imatge mental de l’alumne.

Explicacions: exposicions d’una sèrie de raonaments que justifiquin el

perquè de l’execució, tal i com el professor la proposa.

Page 14: Comunicació

2- KINESTÈSIC-TÀCTIL

Medi didàctic: les ajudes

Mitjançant aquest canal rebem les sensacions que el propi moviment genera i que informa sobre l’execució realitzada.

Medis materials: simuladors, taules, trampolins...

3- VISUAL

Page 15: Comunicació

Sorprendre, emocionar i convèncer per fer reaccionar

“L’emoció permet que el missatge no es quedi al cap i baixi fins al

cor; el lloc on res s’oblida”

Emocionar = fer treure la conclusió a qui es pretén

emocionar

Page 16: Comunicació
Page 17: Comunicació

CONCEPTECONCEPTE

FORMA DE COMUNICACIÓ

NO VERBAL QUE UTILITZA EL LLENGUATGE

DEL COS

Page 18: Comunicació
Page 19: Comunicació
Page 20: Comunicació

GESTOS INNATSGESTOS INNATS

Page 21: Comunicació

GESTOS CULTURALS

Page 22: Comunicació

GESTOS CREATIUS

Page 23: Comunicació

ZONES EXPRESSIVESZONES EXPRESSIVES

 

 

Page 24: Comunicació
Page 25: Comunicació
Page 26: Comunicació

-ENS FORMEM UNA IMPRESSIÓ DE LES PERSONES EN MENYS DE 10’’.

-LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES TROBA SUBJECTA PER COMPLERT A LA ROBA I A LES APARENCES. AQUESTES PRIMERES IMPRESIONS SÓN IL·LÒGIQUES I INCONSCIENTS, I TOTALMENT RESISTENTS AL CANVI.

-EL TEU ASPECTE COMUNICA EL QUE CADASCÚ SENT RESPECTE A SI MATEIX.

-L’INTERLOCUTOR TAN SOLS CAPTA LA INFORMACIÓ A TRAVÉS DELS SENTITS.

-LES NOSTRES PARAULES MAI SERAN UNA CÒPIA EXACTA DE LES IDEES.

-EN EL NOSTRE MISSATGE HI HAURÀ OMISSIONS, GENERALITZACIONS O DISTORSIONS DEL QUÈ VOLEM DIR.

Page 27: Comunicació

Albert Merabaian, un expert en comunicació, diu que l’impacte de la comunicació depèn:

Moviments del cos i expressions de la cara

Volum, to, ritme, timbre, pauses,...

També es transmeten missatges en la forma de vestir, maquillar-se, amb el perfum, etc. També amb objectes personals com: cotxe, mòbil,...

Page 29: Comunicació

El Parallenguatge• Comunica sentiments, actituds i personalitat, i

dóna èmfasi a la parla.• Amb el parallenguatge es pot intuir l’estat d’ànim

dels altres i la seva actitud.• Les mateixes paraules poden tenir diferents

significats segons: volum, to, velocitat,etc. (insults)• A primer cop d’ull, les persones es jutgen per la

seva forma de parlar.– To variat i bon ritme persones dinàmiques i

extravertides

– Parlen a poc a poc i de forma monòtona fredes, poc treballadores i introvertides

Page 30: Comunicació

• Consells per millorar la c. Paralingüística:

– Volum (intensitat del so): cal variar-lo per emfatitzar determinades idees i no avorrir.

– To (qualitat vocal, ressonància): cal que sigui adequat al missatge. Sarcàstic =canvia missatge

– Claredat: evitar arrossegar paraules, parlar a trompicons i no vocalitzar bé.

– Velocitat o ritme: poden reflectir estats d’ànim i emocions. Evitar els extrems.

– Pauses: aconsellable utilitzar una pausa al principi, després de cada idea important i després de la conclusió.

Page 31: Comunicació

– Fluïdesa i pertorbacions (vacil·lacions, intents de començar, repeticions de paraules): és normal, però si és excessiu es dóna sensació d’inseguretat, incompetència,... Cal evitar:

• Molts períodes de silenci• Utilització excessiva de: bé, doncs, sons,...• Moltes repeticions, tartamudeig,males

pronunciacions, omissions i paraules sense sentit

Page 32: Comunicació

La Kinèsia

• És l’estudi dels moviments corporals o el llenguatge del cos.

Els gestos ajuden a descobrir els sentiments d’una persona.

nerviosa

Si menteix

contenta

enfadada

insegura

Page 33: Comunicació

LA MIRADALA MIRADA

TRANSMETRE SINCERITAT

NO MANTENIR LA MIRADA FIXADA.

CAL REPARTIR LA MIRADA AMB CALMA I SENSE PRECIPITACIÓ.

HEM DE TRASMETRE VIVACITAT I INTERÈS.

Page 34: Comunicació

EL EL SOMRIURESOMRIUREIDEAL MANTENIR ELS LLAVIS RELAXATS SENSE ENSENYAR LES DENTS

NO FORÇAR LA NOSTRA SIMPATIA. UN SOMRIURE EXAGERAT O FORÇAT ÉS PERJUDICIAL.

“...dibuixa’ls-hi un somriure, que ningú et podrà dir no...” LAX’N’BUSTO

Page 35: Comunicació

VELOCITAT VELOCITAT MOVIMENTMOVIMENT

SSLA AMÍGDALA CEREBRAL TÉ LA FUNCIÓ DE PROVOCAR RESPOSTES EMOCIONALS FINS I TOT ABANS DE SER CONSCIENTS DEL QUE ESTÀ SUCCEINT

PRECIPITACIÓ = IMPRESSIÓ NEGATIVA

PARSIMÒNIA EXAGERADA = SUPÈRBIA I SENSACIÓ DE PERDRE EL TEMPS.

Page 36: Comunicació

LES MANSLES MANS

ENSENYAR ELS PALMELLS DE LES MANS ÉS SIGNE DE SINCERITAT

EN MOMENTS DE TENSIÓ LES MANS LES SOLEM TENIR TANCADES I AMB ELS DITS CONTRETS.

LES MANS HAN D’ACTUAR AMB LLIBERTAT

Page 37: Comunicació

EL COSEL COS

LA POSTURA S’INTERPRETA DE FORMA INCONSCIENT. PROVOCA QUE ENS FORMEM UNA IDEA DEL CARÀCTER DE LA PERSONA: AGRESSIVA, TÍMIDA, ACTIVA...

SABER ESTAR

Page 38: Comunicació

La Proxèmia

Ús i percepció de l’espai social i personal.

La utilització de l’espai influeix en la capacitat de relació amb els altres.

A casa cadascú té assignat un espai de convivència. Si un visitant l’ocupa ens sentim envaïts.

A tots els llocs que hi estem assíduament tenim el nostre propi espai (aula, cotxe, cadira,...)

Page 39: Comunicació

• En una comunicació passa el mateix, cada persona té una distància o zona que se sent més segura. – Si hi ha invasió, pot afectar negativament a la

comunicació (actitud defensiva).– Si és massa allunyada dificulta el feedback.

Z. Íntima: fins ½ metre. Persones q estimes i familiars

Z. Personal: ½-1,5 m. Amb amics i persones conegudes

Z. Social: 1,4-4m. Per treballar en equip o gent poc coneguda

Z. Pública: +4m. Distància còmode per dirigir-se a un grup o persones q no coneixes

Page 40: Comunicació

COMUNICACIÓ= E3

ENSENYAR

ENTRENTENIR

EMOCIONAR

Page 41: Comunicació
Page 42: Comunicació

El rendiment no depèn tan sols de les capacitats del jugador respecte al joc. Existeixen factors emocionals que

incideixen en les possibilitats finals de rendiment.

Per tant, parlarem de GESTIÓ...

De gestió del famós...”ENTORNO”

La relació amb: el cos tècnic, els jugadors, servei mèdic, delegat,

treballadors del club, directius, la premsa, els representants, els

aficionats... I amb el pares i/o dones dels jugadors...

Page 43: Comunicació

“EL CARÁCTER ES LA MITAD DEL DESTINO” W.Shakespeare

1- EL COS TÈCNIC

Ha d’estar unit i amb una idea comuna (“sentir de la mateixa manera l’esport”)

Molt important el sentit de l’humor: “No hi ha una cosa seriosa que no pugui dir un somriure” Gandhi

És important repartir responsabilitats, així com compartir i intercanviar diferents formes de treball

Page 44: Comunicació

És important alternar les tasques habituals més incòmodes

-Transportar i col·locar el material al camp, al gimnàs...

-Avisar als jugadors del moment per sortir al camp.

-Fer els canvis de material i redistribució del terreny de joc.

-Recollir les pilotes, pitralls, conos...

- Omplir les ampolles d’aigua...

Repartir responsabilitats permet:

-Fer grups de pocs jugadors.

-Evita l'avorriment de repetir sempre les mateixes rutines.

-Diferències beneficioses en els canvis de direcció de l’equip

Page 45: Comunicació

2- ELS JUGADORS2- ELS JUGADORS

Conèixer el vestuari

3-4 JUGADORS AMB FORTA PERSONALITAT

10-12 QUE ACTUEN SEGONS LES CIRCUMSTÀNCIES

2-3 JUGADORS DIFÍCILS O MOLT DIFÍCILS

Aglutinen al seu voltant jugadors amb caràcter més suau. Tindrem problemes si entre ells estan enfrontats. Són el termòmetre del grup.

Es deixen portar. Si guanyem estan contents, si es perd fastiguejats. Són un pes d’inèrcia dins l’equip.

Inconformistes negatius: tot està malament, tot són protestes. Acaben cansant

Page 46: Comunicació

“Todos los jugadores deben gozar de un trato personal”

“Un entrenador inteligente trata a sus jugadores al mismo tiempo como individualidades y como a un equipo” D. Morris, sociòleg anglès.

LA CLAU ES TROBA EN NO INTENTAR FER A TOTS ELS JUGADORS IGUALS. EL PUNT DE PARTIDA ÉS ENTENDRE A QUI ANEM A DIRIGIR

Compte amb els grups condicionats per la competició:

-Els que no juguen es van unint, es busquen

-Els que juguen reforcen la seva amistat...quan es guanya.

Page 47: Comunicació

“SE TRATA DE CONOCER A TUS JUGADORES, Y TAMBIÉN A LOS QUE TIENES ENFRENTE” J. Cruyff

“UN ENTRENADOR BUENO ES EL QUE PONE A UN JUGADOR DONDE RINDE BIEN. UN GRAN ENTRENADOR ES AQUÉL QUE LO PONE DONDE RINDE POR ENCIMA DE SU NIVEL ACONSTUMBRADO” D.P. Simeone

“NO HAY FUTBOLISTAS SINO HOMBRES QUE JUEGAN A FÚTBOL” A.Pedernera.

“Yo no sé de fútbol, yo sé de hombres” Guy Roux

Page 48: Comunicació

CAL INCULCAR LA CULTURA DEL TREBALL!CAL INCULCAR LA CULTURA DEL TREBALL!

“CUANDO SOMOS JÓVENES PENSAMOS QUE PODEMOS JUGAR SIN CUANDO SOMOS JÓVENES PENSAMOS QUE PODEMOS JUGAR SIN ENTRENAR” F.BaressiENTRENAR” F.Baressi

TIPOLOGIES DE JUGADORSTIPOLOGIES DE JUGADORS

EL QUE NO VOL SER ENTRENAT

No escolta, o fa just el contrari del que se li diu.

És possible que hagi tingut conflictes amb tècnics autoritaris, o bé es pot sentir coaccionat per fer quelcom amb el que ell no confia.

Cal guanyar-se la confiança mica en mica. Reafirmar-lo pot ser útil per aconseguir que rendeixi.

Page 49: Comunicació

PREPOTENT (NARCICISTA)

EXTROVERTIT

EL QUE TÉ FÒBIA A L’ÈXIT

És imprevisible. Ningú sap que passarà amb ell. Està massa ansiós abans de cada partit. Cal que li deixem molt clar què esperem d’ell.

És un jugador egoista, que intenta tirar endavant sense pensar en els demés. Habitualment és agradable, es guanya als del seu voltant, però posteriorment es salta les normes, i sempre té

excuses.

Hem d’aclarir-li que existeixen uns límits definits...i unes sancions si ens saltem la normativa.

El seu problema és guanyar. Cal que entengui que tan sols ell és responsable de les seves pròpies accions.

Page 50: Comunicació

PROPENS A LES LESIONS

MALALT FINGIT

AMB LESIÓ PSICOSOMÀTICA

Pot ser per diversos motius: no té cura de la seva salut, juga sense controlar el risc de cada acció o

no es protegeix, pateix una mala preparació...

S’abona a la lesió i ho sap. Sol ser un jugador de partit i no d’entrenament. Pot simular una lesió per no haver d’entrenar. Són

jugadors immadurs, que habitualment se’ls ha sobreprotegit.

El mal psicològic és el que produeix les lesions físiques, que poden ser conseqüència de l’ansietat de la competició.

Page 51: Comunicació

INTROVERTIT

DEPRESSIU

Es tanca en si mateix. No li agrada relacionar-se amb els altres membres de l’equip en cap activitat. És important que

els tècnics li demostrin confiança.

Es pren la derrota molt més en serio que qualsevol altre. Pot estar deprimit durant diversos dies. Cal alliberar-lo fent-nos nosaltres amb par

de la responsabilitat.

Page 52: Comunicació

EVOLUCIÓ DE LA TEMPORADAEVOLUCIÓ DE LA TEMPORADA

PRETEMPORADA

-Tots els jugadors volen participar al màxim i treballen a fons.

-Tot és positiu

-Gran interès i voluntat en el treball

-Existeix un entusiasme generalitzat, i no hi ha grans problemes.

-Alguns poden dubtar de la seva permanència en el club.

-Poden haver-hi incorporacions de darrera hora.

-Després dels primers amistosos comencen els càlculs.

Page 53: Comunicació

TEMPORADA

-Primeres alineacions, primeres desil·lusions

-Es comencen a fer grups: els que sí i els que no. Dels que no poden optar per abandonar o seguir lluitant.

-El mercat d’hivern pot suposar la fugida de jugadors... I l’arribada de noves incorporacions (poden provocar canvis de relació en el grup).

-Si hi ha bons resultats els que no juguen callen i aguanten. Si hi ha mals resultats comencen les ruptures, es deterioren les relacions i s’inicien els missatges a la premsa.

-Al final de temporada apareixen les primeres negociacions.

- Si els objectius no es poden assolir és difícil mantenir la concentració en el treball.

Page 54: Comunicació

3- ELS ALTRES COMPONENTS DEL CLUB

AMB EL SERVEI MÈDIC FISIOTERAPEUTA, METGE(?)

AMB EL DELEGAT Uns són autònoms i altres requereixen ajuda.

AMB ELS TREBALLADORS Hi ha dos llocs claus: l’encarregat de material i el

responsable de manteniment del camp

Page 55: Comunicació

4- ELS DIRECTIUS

RELACIÓ CONTRACTUAL

-CAL FER-HO TOT PER ESCRIT.

-FINS QUE NO FIRMEM EL DOCUMENT DEFINITIU NO ÉS CONVENIENT COMENÇAR A TREBALLAR.

-INCLOURE CLÀUSULES QUE ENS PROTEGEIXIN EN CAS DE DESTITUCIÓ.

-UTILITZAR CLÀUSULES QUE ENS VINCULIN AMB LA RESTA DEL COS TÈCNIC.

- SI T’ACOMIADEN CAL QUE HO COMUNIQUIN PER ESCRIT. SI NO ÉS AIXÍ HEM DE SEGUIR ANANT A TREBALLAR.

Page 56: Comunicació

5- EL PERSONAL D’OFICINA

És important conèixer el personal d’oficina per saber a qui ens hem de dirigir quan requerim alguna cosa, però... Moltes vegades veuen a l’entrenador com una font d’informació per obtenir primícies!. És

recomanable aparèixer poc per les oficines, així evitarem malentesos.

Page 57: Comunicació

RELACIONS EXTERNESRELACIONS EXTERNES

6- L’AFICIÓ

Cal tenir molt present que sense ells no existiria el “boom” de l’esport

És aconsellable quan s’arriba a un club conèixer la història de l’entitat (et permet tenir una visió global del què ha sigut i del que representa per a

l’afició).

En els mals moments hem de ser capaços d’aguantar les recriminacions de l’afició. Cal evitar respondre!

També hem de ser capaços de suportar els aficionats dels altres clubs...faltes de respecte, insults, objectes, escopinades...

Page 58: Comunicació

Betis

Page 59: Comunicació

PARESPARES

DESINTERESSATS

EXCESSIVAMENT CRÍTICS

CRIDANERS “ENTRENADORS”

SOBREPROTECTORS

Page 60: Comunicació

7- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

LA INFORMACIÓ ÉS UN PRODUCTE ESTRATÈGIC I CAL APRENDRE A UTILITZAR AQUESTA EINA AMB TANT PODER.

“ERES DUEÑO DE TUS SILENCIOS I ESCLAVO DE TUS PALABRAS.”

“EL PERIODISMO TE SUBE CUANDO ESTÁS SUBIENDO,Y TE BAJA CUANDO ESTÁS BAJANDO.” O. Corbata

Page 61: Comunicació

“En una entrevista escrita, la conversación suele durar el tiempo suficiente para llenar treinta folios, de los que se van a publicar, como màximo, cuatro o cinco. Aun el mejor periodista que tenga que resumir esos treinta folios en cuatro, no podrá recoger todo lo que el entrevistado ha dicho, o convertirá en apodícticas afirmaciones que estaban llenas de matices” Umberto Eco

COM ACONSEGUIR FER ENFADAR ALS PERIODISTES...

-No contestar a les trucades

-Ser evasiu en les respostes, portant al periodista a sentir-se enganyat.

-Desconsiderar als periodistes novells.

-Concedir exclusives als periodistes amics.

-Ser intolerant, exigent, no comprendre les preses...

Page 62: Comunicació
Page 63: Comunicació

8- REPRESENTANTS

Delegar assumptes que no dominem és el nostre dret, ens evita incertesa. Tots sabem que el món del futbol es mou (en gran mesura) pels “contactes”....el que coneix a més dirigents gaudeix de més possibilitats de treballar.

De totes maneres, el nostre millor aval és la qualitat del treball.

Page 64: Comunicació