Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)

PLA DE FORMACIÓ AMBIENTAL 2011

COMUNICACIÓ AMBIENTAL



COMUNICACIÓ AMBIENTALSESSIÓ 1 - PLA DE FORMACIÓ AMBIENTAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 2011 - MAIG DE 2011



COMUNICACIÓ AMBIENTALSESSIÓ 1 / 10 DE MAIG DE 2011FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUI



DESTINATARIS: tècnics municipals de medi ambient interessats en les claus per abordar amb eficiència i oportunitat els reptes de comunicació de la seva feina.

OBJECTIUS: • conèixer els conceptes claus sobre teoria de la comunicació aplicada a la gestió ambiental municipal.• tenir criteri per escollir el tipus de recurs de comunicació més adient en cada cas.• conèixer com són i com s’apliquen els diferents recursos.• valorar si una campanya, un producte, un material concret... transmet el que nosaltres volem.• aplicar crieris d’ambientalització en la comunicació ambiental.• obtenir el coneixement i les habilitats necessàries per a impulsar estratègies de comunicació 2.0.



METODOLOGIA

El curs tindrà un caràcter sobretot pràctic. S'analitzaran casos concrets de productes, materials, campanyes... Hi ha haurà un professor-coordinador que impartirà el gruix de les hores, per bé que en algunes de les sessions previstes de quatre hores hi haurà un espai per a l’exposició d’un cas pràctic i posterior debat.



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUI10 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ

A què ens referim quan parlem de comunicació ambiental? Com trobar el to apropiat des d'un ajuntament: el difícil equilibri entre la promoció dels canvis cultural dels hàbits i la necessitat d'informar. Quins aliats tenim dins la pròpia organització, quines coses cal tenir en compte? - Quins són els elements clau en un pla de comunicació? Imatge gràfica, difusió, publicitat, xarxes socials, publicacions, actes... - Com aprofitar els recursos de la pròpia organització - Quins criteris s'han de tenir en compte quant a calendari, execució, evaluació? - La comunicació institucional en el temps de les xarxes socials. Aprendre a conversar: l’administració no només ‘diu’, també ‘escolta’, d’aquesta dialèctica neix la conversa. Consells per articular un diàleg profitós i exigent amb la ciutadania



CONTINGUTS SESSIÓ 2: INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ17 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ I SUSANNA MÉNDEZ (LAVOLA.COM)

Repàs, en forma de microcàpsules de coneixement de diferents eines que conformen un pla de comunicació. En cada cas, es tracta de donar una informació clara i pràctica a partir de pistes, consells i alguns exemples. Com dissenyar un web, avui? Quins són els serveis bàsics que avui ha de tenir un web? Com abordar l'elaboració de materials en paper (memòries, fulletons, cartells) sense que sembli el de sempre? Com elaborar una nota de premsa atractiva? Quins elements ha de contenir? Quina llargada? Quin llenguatge ha d’utilitzar? És útil fer rodes de premsa? Quines altres maneres hi ha de convocar els periodistes? Riscos i pistes per a la relació amb mitjans: Com comunicar en cas de crisi? Com dir bé que no es vol dir res? Què ha de tenir una campanya perquè tingui èxit? - Com puc fer una exposició amb pocs recursos?



CONTINGUTS SESSIÓ 3: COMUNICACIÓ 2.024 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ I JORDI FLAMARICH (NOSCUIDAMOS.COM)

Com distingir la nostra veu en la societat de la informació? Notícies, blogs, tuits, vídeos... Mai com fins ara, la ciutadania havia tingut accés a tanta informació. Ara més que mai és imprescindible tenir en solfa una estratègia de comunicació actualitzada i transversal. Repàs als principals instruments dels quals disposa el tècnic municipal, tenint en compte les oportunitats i riscos que suposen. - Què són les xarxes socials? Repàs a les principals eines del mercat, repassant pros icontres. Veurem exemples de bons i mals usos: Facebook, Twitter, Youtube, Tumblr. Què se n’ha fet dels blogs? I dels fòrums? Reivindicació de dues eines que, amb tot, cal reconceptualitzar. Alguns consells. / Més enllà del Facebook: eines per compartir enllaços, per treballar col·laborativament, per fer enquestes, per gestionar fotografies, etc: Delicious, RSS, Google Docs



CONTINGUTS SESSIÓ 4: NOVES TENDÈNCIES31 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ, ANNA FUSTER I DANIEL JULIÀ (PIMPAMPUM.NET)

Hi ha aplicacions i estratègies de comunicació que avui ens sorprenen, o fins i tot ens semblen impracticables i llunyanes. Però cal tenir-les presents i saber-les interpretar, poden ser les nostres eines del futur. - Open-data: com utilitzar dates de l'ajuntament de forma oberta i generar nous productes d'informació i comunciació. - Com aplicar criteris de realitat augmentada en les nostres estratègies. - Val la pena pensar en els diferents dispositius mòbils a l'hora de plantejar accions de comunicació: l'univers de les app.



CONTINGUTS SESSIÓ 5: SESSIÓ PRÀCTICA FINAL7 DE JUNY DE 2011 - ORIOL LLADÓ

Els participants elaboren una proposta de comunicació per als seus ajuntaments i la comparteixen amb el grup. Debat i intercanvi d’impressions.



comencem?



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUI10 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUI

Reflexió incial: a què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?La nova realitat de la comunicació.Elements clau d’un pla de comunicació.Aliats i enemics en la comunicació ambiental.



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUIReflexió incial: a què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?

canvi d’hàbits culturals, compromís amb un nou pacte: la sostenibilitat.un marc legal hi obliga, també un compromís (consens?) polític. deure moral vs. urgència.

hem de ser una mica periodistes, una mica sociòlegs, una mica científics. comunicar, informar o educar? tres eixos coincidents que ara hem de recentrar.

A què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUIReflexió incial: a què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?

canvi d’hàbits culturals, compromís amb un nou pacte: la sostenibilitat.un marc legal hi obliga, també un compromís (consens?) polític. deure moral vs. urgència.

hem de ser una mica periodistes, una mica sociòlegs, una mica científics. comunicar, informar o educar? tres eixos coincidents que ara hem de recentrar.

A què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?

Hem de ser ràpids, clars i interessants en allò que diem. Hem de ser eficients.

Hem d’interpel·lar el ciutadà, remoure’l, convidar-lo al compromís amb la transformació. Hem de ser seductors.

Hem de ser rigorosos i exactes. No tot s’hi val.



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUILa nova realitat de la comunicació

“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de fer-ho.” WJ Stillman, periodista.




“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de fer-ho.” WJ Stillman, periodista.

sobre la influència negativa del telègraf en la seva professió el 1891

FONT: MICROSIERVOS.

http://www.microsiervos.com/archivo/frases-citas/esas-prisas.html

http://www.microsiervos.com/archivo/frases-citas/esas-prisas.html




què vol dir?

24/7/365




La comunicació, avui, es desenvolupa en un marc canviant, en transició, complex. Tanmateix podem dir que:

• S’ha trencat la relació unidireccional emissor-receptor: nous mitjans, nous referents.

• Hi ha una necessitat per les informacions presentades de forma immediata, enllaçada i compartible.

• L’auge de l’oferta es dóna en paral·lel a una percepció (realitat) de saturació de la informació. ‘Triar’ és tan important com ‘dir’.

• Els vincles entre les persones (a partir d’interessos, causes o problemàtiques) s’enforteixen gràcies a les xarxes socials.




Les noves oportunitats: • L’augment dels emissors és una oportunitat perquè diversifica l’agenda

informativa.• Nous mitjans o plataformes troben amb més facilitat el públic objectiu

(especialització).• Les xarxes socials esdevenen una eina per la difusió de continguts, però

també, i principalment, un instrument de transformació, vertebració i visualització.

• En definitiva: podem estendre millor els valors pels quals treballem, arribant amb més eficiència al nostre públic. Disposem d’eines per calibrar els nostres impactes i és fàcil ajustar l’estratègia. Tot plegat per un cost molt menor al que era tradicional.




I tanmateix, això ens obliga a fer algunes preguntes:• Hem d’estar sempre connectats?• Qui diu què? i com? les xarxes socials desafien la manera com ens expressem

(registres, complicitat...) i obliguen a reconsiderar els protocols de comunicació interna. També qüestions relacionades amb la intimitat (i seguretat)

• Com evaluem allò que fem? ja no es tracta de tenir moltes visites, sinó de la reputació de la nostra feina. Del criteri quantitatiu al qualitatiu.

• I principalment: com escoltem? (és a dir) com aprenem? la incorporació de noves veus en la comunicació fa que, avui, l’escolta activa sigui clau no només per poder reaccionar davant d’una incidència, demanda o confusió... sinó per la capacitat de detectar i incorporar talent a la nostra feina.




I tanmateix, això ens obliga a fer algunes preguntes:• Hem d’estar sempre connectats?

Sí. Explorar la formació d’un comunity manager. Apostar per fórmules amb facilitat d’edició, accessibilitat, indexació, portabilitat i una mobilitat ben resolta. Calendaritzar actualitzacions (compte amb el ‘diferit’!)




I tanmateix, això ens obliga a fer algunes preguntes:• Qui diu què? i com? les xarxes socials desafien la manera com ens expressem

(registres, complicitat...) i obliguen a reconsiderar els protocols de comunicació interna. També qüestions relacionades amb la intimitat (i seguretat)

És important elaborar un ‘llibre d’estil’ que doni indicacions sobre el to (tu/vostè; interacció directa o no; què és comparteix i com; es mostren exemples personals...). Com s’elabora aquest ‘llibre’, com se’n valora el desenvolupament? Necessitat de crear un grup de comunicació transdisciplinar dins l’estructura. Assessorament en qüestions relacionades amb intimitat i seguretat (google groups per fer correus massius, etc.)




I tanmateix, això ens obliga a fer algunes preguntes:• I principalment: com escoltem? (és a dir) com aprenem? la incorporació de

noves veus en la comunicació fa que, avui, l’escolta activa sigui clau no només per poder reaccionar davant d’una incidència, demanda o confusió... sinó per la capacitat de detectar i incorporar talent a la nostra feina.

Estratègia de comunitat a Twitter i FB. Explorar l’ús d’eines avançades com hootsuite o per compartir continguts i generar participació a través d’eines wiki o de Google Docs.



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUIEls elements clau d’un pla de comunicació.

Quins són els ingredients?

Què? Quin és l’objecte del pla de comunicació? Qui? A qui l’adreço? Com? De quines eines i protocols disposo.





Què? Quin és l’objecte del pla de comunicació?

Comunicació d’activitats? Posicionament? Comunicació interna? Generació de debat? Participació? Venda/oferta de serveis?

Quins són els missatges clau del pla?

Quins indicadors faré servir?





Qui? A qui l’adreço?

Socis, simpatitzants, públic potencial?





Com? De quines eines i protocols disposo.

Qui són els impulsors del pla: personal tècnic i polític.

Quins fluxes segueix la informació: comandament.

Quines eines faig servir?




MISSATGE

+ INSTRUMENTS + INDICADORS




MISSATGE

+ INSTRUMENTS + INDICADORS

el que fas+ el que representes

de quines eines i de quines mans disposes

com t’assegures quetot plegat serveix d’alguna cosa?




MISSATGE el que fas+ el que representes

‣ Missió + valors‣ Objectius‣ Públic potencial‣ Pla d’impactes: activitats

previstes, declaracions, propostes...

‣ Durada




+ INSTRUMENTS

de quines eines i de quines mans disposes

‣ Organigrama‣ Protocol de decisons‣ Eines




+ INDICADORScom t’assegures quetot plegat serveix d’alguna cosa?

‣ Revisió del pla‣ Indicadors previstos.




Comunicació internaComunicació externa• com a corporació• a través de les xarxes socials• a través dels mitjans




Comunicació interna• taulell d’anuncis ‘real’ o virtual• butlletí (correu electrònic) / revista• espai de treball virtual / escriptori• i amb els clients, proveïdors i altres departaments?




Comunicació interna• taulell d’anuncis ‘real’ o virtual• butlletí (correu electrònic) / revista• espai de treball virtual / escriptori• i amb els clients, proveïdors i altres departaments?

• Eines: igoogle, blog intern, sites, googlegroups, calendar, microsoft outlook, avisos per sms...

• Altres: papereria, protocols interns (portaveus, crisi, etc.)




Comunicació internaComunicació externa• com a corporació• a través de les xarxes socials• a través dels mitjans




Comunicació internaComunicació externa• com a corporació

• informació: dades ambientals, informació d’ús, nous serveis.• educació: activitats, exposicions, material pedagògic.• màrqueting

• a través de les xarxes socials• Conversa: Facebook, Twitter.• Audiovisual: Fotos i vídeos.• Valor afegit: enllaços, presentacions

• a través dels mitjans• pla de premsa: notes, esmorzars, accions singulars



CONTINGUTS SESSIÓ 1: FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUIAliats i enemics

Aliats:Equips tècnics motivats: aprofitar el que tens, adaptar la comunicació a les habilitats del teu equip. Bon coneixement de les eines gratuïtes (univers google). Bona comunicació interna, com a instrument de cohesió i detecció de talent.

Obstacles: Mala definició de protocols, excessius filtres, burocratització, un pla de comunicació inflexible.

Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)

Travel

Transcript of Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)