Conclusions de les I Jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la

Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI

Vilanova i la Geltrú, novembre del 2010 – maig del 2011

1

Introducció

El segle XIX va ser una època de gran esplendor i desenvolupament de Vilanova, un temps de gran prosperitat que va forjar la ciutat que tenim avui, a través del desenvolupament d’una planificació urbana que seguia el model de les grans ciutats, ordenant-se a partir d’uns llenguatges urbanístics nous. Fruit d’aquest nou llenguatge són la Plaça de la Vila o la Rambla Principal. Dins aquesta nova estructura urbanística i fruit d’aquest moment daurat va començar la construcció d’un gran nombre de cases senyorials que avui constitueixen un ric patrimoni residencial que dóna elegància i caràcter a la ciutat. Una petita mostra d’aquest moment històric són la casa Puig i Rafecas, la casa Ferrer i Vidal, la casa Mir, la casa Milà, la casa Olivella, el Foment Vilanoví, el Cercle Catòlic, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Teatre Principal o l’estació de ferrocarril, entre molts altres exemples.A aquesta extensa llista cal sumar-hi totes les cases construïdes pels indians vilanovins, com la casa Panxo Ferrer o la casa Samà. Aquestes darreres edificacions són la raó de que Vilanova i la Geltrú formi part de la Xarxa de Municipis Indians, una associació formada per municipis catalans que comparteixen un passat de relacions històriques amb el continent americà. Com parlar de la ciutat sense donar valor a tot aquest seguit d’edificis i monuments, la majoria situats al centre històric, context de les nostres festes i tradicions? Com parlar de civisme sense tenir en compte l’enorme oportunitat que ens ofereix treballar per la conservació i la divulgació del nostre patrimoni local? Com no veure que l’important llegat patrimonial dels nostres avantpassats pot tenir un paper rellevant en la Vilanova i la Geltrú del segle XXI? La Carta de Cracòvia de l’any 2000 diu que “la conservació del patrimoni cultural ha de ser una part integral dels processos de planificació i gestió d’una comunitat, i pot contribuir al desenvolupament sostenible, qualitatiu, econòmic i social d’aquesta comunitat”. Des de l’Associació UNESCO estem convençuts que la cura i la vàlua dels elements patrimonials de Vilanova i la Geltrú pot aportar a la ciutat inversions. També la Carta de Cracòvia diu que “cada comunitat, tenint en compte la seva memòria col·lectiva i conscient del seu passat, és responsable de la identificació, així com de la gestió del seu patrimoni”. En aquest sentit, entenem que per la salvaguarda del nostre patrimoni cultural cal el compromís de tothom; en primer lloc el compromís de l’administració local, però també el de les empreses, el dels sindicats, el de les escoles, el de les associacions de veïns, el de les entitats i, per descomptat, el compromís de tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú.

2

Organització i desenvolupament

El programa de les I Jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI ha consistit en la realització d’una sessió inaugural, sis conferències i una taula rodona final. Aquestes activitats s’han desenvolupat mensualment des del mes de novembre del 2010 fins el maig del 2011, amb la voluntat de donar a conèixer a la ciutadania de Vilanova la importància arquitectònica i estètica del patrimoni del segle XIX i especialment el centre històric de la ciutat. Els noms de les conferències i els conferenciants han estat:

- Josep Salvany i Juncosa: El constructor de la Vilanova vuitcentista, Manel Claver, historiador.- El llegat dels Indians, Pere Marsé, arquitecte.- El valor dels interiors de l'arquitectura de mitjans del segle XIX: contextualització del

patrimoni de l'arquitectura privada a Vilanova i la Geltrú, Maria Isabel Rosselló, professora de Teoria i Història de l'Arquitectura a Catalunya, Departament de Composició Arquitectònica de l’EPSEB-UPC.- Usos socials del Nucli Antic. Illa Patrimonial: Can Papiol, La Sala, Casa Mir i Josepets, Francesc Carnicer, historiador i Lluïsa Arranz, Graduada Superior en Disseny d’Interiors.- De l’Inventari a la revisió del Pla Especial i Catàleg: instruments de protecció del patrimoni,

dels béns arquitectònics i béns naturals i paisatgístics, Josep Maria Pujol, arquitecte i Jaume Marsé, biòleg.- Exemples de polítiques de conservació de conjunts històrics, Antoni Vilanova, arquitecte.

Com a punt final de les jornades, s’ha realitzat la següent taula rodona:- Intervencions en el Patrimoni de Vilanova i la Geltrú: D’on venim, on som i on anem?Moderador: Salvador Garcia, vicepresident Associació Unesco Garraf. Ponents: Xavier Oller i Bondia, regidor de Projectes urbanístics, Paisatge i Habitatge; Francesc Xavier Orriols, membre del Patronat de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Antoni Vilanova, Josep Maria Pujol i Pere Marsé, arquitectes.A la fila zero i en mig del públic van assistir professionals independents, tècnics municipals i representants dels partits polítics: Joan Martorell (PSC), Manel Claver (ICV), Marijó Riba i Joan Giribet (CiU), Jordi Medina (ERC), Anna Mompart i Miquel Bernadó (Compromís per Vilanova) i Quim Arrufat (CUP).

La gran majoria de les conferències han anat acompanyades de visites culturals a diferents edificis catalogats situats en el centre històric de la ciutat: Casa Olivella (Plaça de la Vila, 12; Av. Francesc 3

Macià, 2), Casa Jenaro i Ferrer (carrer de Sant Pau), La Sala (carrer de Joaquim Mir, 12), Jardí de la Casa Mir (carrer de Sant Josep, 5), Campanar de l’Església de Sant Antoni (Plaça de Sant Antoni, S/N), Casa Junqué i Escofet – Escola El Cim (Plaça dels Cotxes, 3) i Casa Ramona y Mayner (carrer dels Caputxins, 6).D'entre aquestes visites destaquem la realitzada a l’Església dels Josepets, la qual després d’alguns anys tancada al públic es va poder visitar, i els jardins de la casa Mir, que també tenen un accés força restringit.El fet de que les activitats es realitzessin en diumenge a les 11 del matí no va dissuadir el públic. La majoria de conferències i visites realitzades van obtenir una mitjana d’assistència d’unes cinquanta persones. La conferència El llegat dels Indians va atraure la presència de més de 70 persones. En total van passar per aquestes jornades unes 350 persones.Totes les conferències i demés activitats es van anunciar al Diari de Vilanova, i de la seva realització també es van publicar diferents articles d’opinió. A l’hemeroteca del Diari de Vilanova es poden consultar els següents articles: “Jornades sobre la preservació de la Vilanova i la Geltrú, del segle XIX” (5 de novembre 2010), “Unesco Garraf ressalta la Vilanova del segle XIX” (19 de novembre 2010), “L’arquitectura de mitjan segle XIX a Vilanova, al Balaguer” (21 de gener 2011), “Conferència sobre els usos del Nucli Antic, diumenge” (11 de febrer 2011), “Xerrada sobre el Nucli Antic” (18 de febrer de 2011), “Cal protegir les cases importants del segle XIX” (25 de febrer 2011), “La revisió del Pla de Catàleg, nou acte d’Unesco Garraf” (18 de març 2011), “Conferència d’Unesco Garraf a la Biblioteca” (15 d’abril 2011), “Des del campanar: Dalt del campanar”, Miquel Bernadó (1 d’abril 2011), “Taula rodona d’Unesco Garraf, diumenge” (6 de maig 2011) i “Unesco Garraf vol una moratòria d’enderrocs al centre” (13 de maig 2011). A part del Diari de Vilanova, també se’n va fer resó la Penedesfera, on es pot consultar l’article “I Jornades de patrimoni de Vilanova i La Geltrú” (14 de desembre de 2010). La presència de les Jornades al Canal Blau va ser escassa.

4

Conclusions

Vilanova i la Geltrú compta amb un patrimoni historicoartístic molt divers i extens que

actualment passa desapercebut. Un dels reptes més importants de la ciutat és la

identificació, la connexió, la conservació i la difusió d'aquest patrimoni cultural.

El llegat històric d’una ciutat constitueix un valor per a tota la comunitat i esdevé una peça fonamental per a la memòria col·lectiva. La història ha fet que Vilanova i la Geltrú compti amb un patrimoni cultural extens, ric i valuós. Una bona part d’aquest patrimoni el podem trobar en el segle XIX, una època d’esplendor per a la vila que va comportar importants canvis de planejament urbanístic i que ens ha deixat un patrimoni residencial excepcional. Aquest valor patrimonial el podem trobar en el seu centre històric: Vilanova Vella, la Geltrú, Eixample Central, Rambla Principal, Cap de Creu... Aquests conjunts urbans, per la seva tipologia i extensió, constitueixen en sí mateixos un factor de singularitat i identitat de la ciutat.Darrerament s’han fet diverses accions per posar en valor el patrimoni local. La important inversió pública que s’ha produït en la reurbanització de carrers i conseqüentment amb la pacificació del trànsit ha obert noves perspectives. Tot i així, la magnitud d’aquest patrimoni obliga a obrir espais de debat i planteja l’important repte de la seva conservació i divulgació, per tal de donar a conèixer el seu potencial pel futur de la ciutat.Mantenir el llegat dels avantpassats, fins avui, s’ha entès com una càrrega i una despesa. Però cada cop hi ha més bons exemples de ciutats que podríem anomenar ciutats d’història i d’art que, apostant decididament a favor de la conservació i la gestió del seu patrimoni, mitjançant la implicació pública i privada, obren noves oportunitats al desenvolupament sostenible, qualitatiu, econòmic i social dels seus municipis.

Per augmentar el valor cultural de la vila l’hem de dotar d’un discurs patrimonial integrador,

connectant els diferents espais, edificis i elements, de manera que es pugui interpretar de

manera àmplia el desenvolupament i la transformació de la nostra ciutat.

La nova generació de Plans Especials Urbanístics de protecció del patrimoni amplien la idea del concepte de patrimoni i diversifiquen les seves categories: patrimoni historicoartístic – social; arquitectònic; arqueològic; mediambiental – paisatgístic; antropològic; geològic – paleontològic.5

El patrimoni arquitectònic ha de tenir associada la idea de l’entorn; els seus elements en conjunt són els que determinaran l’anomenat paisatge urbà: peces, conjunts, barris, àrees, etc. Mantenir el paisatge urbà d’una ciutat és preservar l’arquitectura identificadora de la ciutat, una forma de preservar tots els valors del patrimoni bastit al llarg de diversos estils i èpoques; un bon exemple és el Pla Especial de Cadaqués. El patrimoni històric no pot ser tractat com un catàleg de peces monumentals, sinó com a senyals d’identitat que han deixat l’empremta sobre l’estructura urbana.El treball en la conservació del patrimoni demana uns criteris d’intervenció que estiguin ben definits i que diferenciïn els diversos àmbits de protecció i els diferents nivells: integral, per tipologia, ambiental, adequació ambiental, protecció històrica, etc.Aquests criteris d’intervenció poden ser per zones: barris, espais i racons urbans singulars, carrers i vials amb identitat o caràcter específic, espais i vials de frontera, i també per parcel·les: volumetria, façanes, cobertes, etc.

Vilanova i la Geltrú és una de les ciutats catalanes amb més patrimoni indià. La quantitat i

qualitat d’aquest llegat i la seva difusió han de situar-se en la centralitat de les polítiques

culturals de la ciutat.

Vilanova i la Geltrú va ser coneguda durant molts anys entre la resta de poblacions catalanes com l'Havana Xica. L'historiador local Albert Virella i Bloda, en els seus estudis sobre la història de la ciutat, justifica el sobrenom a la vinculació comercial de la població, durant més de 150 anys, amb la ciutat cubana de l'Havana.Durant molt de temps l'economia de Vilanova i la Geltrú va dependre en gran mesura de l'economia de l’illa de Cuba i de Puerto Rico. En el moment en que els negocis de les colònies van minvar, els vilanovins que hi residien van haver de replantejar l'estratègia i van invertir part dels beneficis acumulats en indústries que van construir en la mateixa ciutat on van néixer. D’aquelles industries en queda ben poca cosa; ni tant sols el patrimoni que ara s’anomena arqueologia industrial es significatiu a Vilanova i la Geltrú.Els Indians invertiren en la ciutat on van néixer el capital acumulat a les Amèriques i es situaren en llocs de responsabilitat política i cultural des d’on van propiciar la creació i gestió dels grans equipaments dels que encara avui sortosament disposa la ciutat. Juntament amb la inversió en indústries i habitatges propis també van crear equipaments culturals, centres recreatius, centres

6

hospitalaris, noves infraestructures viàries i de serveis -com carreteres locals i línies ferroviàries o la portada d'aigua potable a la població- i planejaren l’eixample urbà de la ciutat.La protecció de l’arquitectura indiana ha d’anar acompanyada d’una protecció paral·lela del patrimoni que es generà a la ciutat durant el mateix període en que es va produir l’emigració americana. Seria absurd que la protecció del patrimoni indià no anés acompanyada de la protecció del patrimoni cultural generat pels ciutadans que restaren a la península i que sovint varen haver de suportar més d’una guerra i més d’una epidèmia.Noms de personatges vilanovins que varen fer les Amèriques: Salvador Samà Martí - Joan Samà Martí - Antoni Samà Urgellès - Josep Ferrer Vidal - Pelegrí Marqués Torrents - Josep Anton Marquès Torrents - Isidre Marqués Riba - Salvador Raldiris Carbó - Pau Soler Morell - Gregori Ferrer Soler - Francesc Gumà Ferran - Pelegrina Albà Puig - Francesc Arrufat Ferret - Pelegrí Ballester Marqués - Josep Baró Gibert - Salvador Bolet Vidiella - Manuel Carreras Girona - Francesc Ferret Ferret - Rafael Ferrer Vidal - Josep Ferrer-Vidal Soler - Francesc Font Parés - Ramón Junqué Escofet - Josep F. Lluch Torrents - Isidre Llaveries Sendras - Andreu Milà Mestre - Magdalena Miró Alegret - Manuel Olivella Samà - Enric Puig Rafecas - Josep A. Ricart Nin - Florenci Sala Bordas - Josep Sans Dalmau - Josep Santacana Castany - Cristofol Soler Carbonell - Joaquim Soler Gustems - Joaquim Soler Serra - Pau Soler Roig - Josep Vinyals Gassó - Josep Tomás Ventosa Soler - Sebastià Soler Miró - Josep Anton Vidal Pascual. Llistat d'edificis i monuments promoguts pels indians vilanovins: Teatre Principal, Rambla Principal, 4 (1835-1837); Casa de la Vila, Plaça de la Vila, 7 (1863-1867); Monument als constructors del ferrocarril, Plaça Eduard Maristany (1881-1883); Casa de Pelegrina Albà, Rambla Principal, 5 (1883); Casa del “Gran Aqüeducte”, Rambla Principal, 42 (1915-1919); Cal Arrufat, Plaça de la Vila, 1 (reforma del 1846); Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Avinguda Víctor Balaguer, s/n (1882-1884); Fàbrica Pirelli, Rambla de la Pau, 50-84 (1902, actualment només resta l'edifici de les calderes); Banc de Vilanova, carrer de Sant Antoni, 6 (1881); Cal Baró, carrer de Pàdua, 13 (rehabilitació del 1876); Casa del metge Ràfols, Rambla Principal, 11 (1773; reformes del 1886 i el 1921); Casa Bolet, carrer de Pàdua, 14 (1859); Caixa d'Estalvis de Vilanova i la Geltrú, carrer dels Caputxins, 7 (1919); Can Carreras, carrer de Sant Gervasi, 76 (1866); Església parroquial de la Immaculada, Plaça de la Concepció (1854-1859); Monument a Josep Tomàs Ventosa, Plaça de la Vila (1881); Casa de M. Salomé Oliver, Rambla Principal, 80 (1932); Casa de Panxo Ferrer, Rambla Principal, 8 (1884); Casa de Rafel Ferrer i Vidal, Rambla Principal, 61 (1880); Orfeó Vilanoví, carrer de l'Església, 14 (1909); Casa Font i Parés, carrer de Sant Joan, 31-33 (1791, 1842 i restauracions posteriors); Capella del Sant Crist, Cementiri Municipal (1872-1875); Estació del ferrocarril, Plaça

7

Eduard Maristany s/n (1881); Façana Principal del Temple de Sant Antoni, Plaça de Sant Antoni (1877-1879); Impremta del Diari, Rambla Principal, 41 (1879); Parc Gumà i Ferran, Rambla Samà, s/n (1881); Cal Junquè, Plaça dels Cotxes, 3 (1867-1868); La Gran Penya, Rambla Principal, 50 (1873); Can Lluch, Rambla Principal, 71 (reforma important del 1876); Monument funerari a la memòria de J. F. Lluch, Cementiri Municipal (1887); Casa del Marquès, carrer de Pàdua, 36-38 (1760, 1830); Monument funerari a la família Marquès, Cementiri Municipal; Casa d'Andreu Milà i Mestre, Plaça dels Cotxes, 7 (1865); Casa d'Empar, Rambla Josep Tomàs Ventosa, 20 (1872-1875); Font de Ferro, Plaça Font de Ferro (1895); Cal Xicarró o Casa Olivella, Plaça de la Vila, 12 (1867-1868); Capella funerària de la família Ortoll, Cementiri Municipal (1902); Casa Puig i Rafecas, Rambla Principal, 17 (1835, rehabilitació 1894); Casa del Baró de Canyelles, Plaça del Sagrat Cor, 1 (1862); Centro Artesano, Plaça de la Vila, 13 (1866-1867); La Montserratina, carrer de Sant Gervasi, 60 (1901); Casa de Florenci Sala i Bordes, carrer del Correu, 89 (1873; ampliació del 1898); Foment Vilanoví, Plaça de les Cols, 10 (1853); Casa Samà, carrer Major, 54-56 (1862); “La Galera”, carrer de Sant Gervasi, 39 (1856); Monument funerari a Joan Samà, Cementiri Municipal (1864); Col·legi Samà, Rambla Samà, 154 (1877-1879); Font de l'Arquebisbe Armanyà, Plaça del Pou (1861); Font de la Plaça Miró, Plaça Miró de Mongrós (1861); Font del Geni, Plaça de les Neus en origen, actualment només resta la figura del Geni, ubicat dalt la cascada del Parc Gumà (1861); Fonts ornamentals de la ciutat (1860-1862); Casa del Sans de Gornal, Rambla Principal, 6 (1835); Casa Santacana, carrer Arquitecte Font i Gumà, 7 (1869); Mercat Públic, Plaça Soler i Carbonell (1935-1949); Font de la Plaça dels Carros, Plaça Soler i Gustems (1893); Can Pahïssa, Rambla de la Pau, 46 (1916-1921); Can Giribals, carrer de Pàdua, 17-19 (1873); Casa del Marquès de Castrofuerte, Avinguda Monturiol, 2 (1883); Casa de Pau Soler i Morell, Davallada del Cinto, 10 (segle XVIII; restaurada el 1875); Creu monumental a la tomba de Pau Soler i Morell, Cementiri Municipal (1900); Ermita de Sant Cristòfor, Plaça Eugeni d'Ors (diverses restauracions des dels segles XIV-XV); Cal Sardet, carrer dels Caputxins, 16 (1749); Casa de Josep Ventosa i Puig, Rambla Principal, 82 (1884); Cal Vinyals, Davallada del Cinto, 2 (1855).Edificis desapareguts o molt transformats: Casa de Felis Puig, Ambulatori de la S.S. (1879); Casa de la Rambla Principal, 10 (1878); Font de Cap de Creu, Plaça del Cap de Creu (1861); Escoles Públiques Ventosa, Plaça de la Vila, 11 (1851-1854).

Vilanova i la Geltrú acull un patrimoni decimonònic residencial excepcional. En els interiors

d'algunes d’aquestes cases encara hi podem trobar autèntics testimonis del passat.

Les cases que bastiren a mitjans de segle XIX empresaris i comerciants enriquits conformen un conjunt arquitectònic homogeni que testimonia els moments de bonança econòmica de la ciutat. Es 8

tracta d’un llegat arquitectònic que permet copsar les característiques i els trets significatius de l’arquitectura d’aquell moment i posar-les en valor davant l’arquitectura de fi de segle. En la visita d’algun dels seus interiors podem constatar com el posicionament feia que aboquessin molts esforços per a demostrar l’èxit social i econòmic obtingut amb l'empresa pròpia.En la història de la ciutat trobem dos moments clarament diferenciats: un a finals segle XVII i inicis del segle XIX i un altre mitjans segle XIX. Els interiors de finals del XVIII i inicis XIX:Exemples de gran qualitat de la ciutat: Can Papiol, Can Cabanyes, Casa Jenaro Ferrer.L'estança noble, que acull una funció de representativitat social, és entesa com una gran escenografia i s’estructura segons els recursos de l’arquitectura clàssica, amb escenografies teatrals i de llenguatge neoclàssic. En la decoració d'aquests espais trobem pintures murals amb episodis al·legòrics o històrics que busquen enaltir la família.En quant al treball dels professionals, la disposició general i definició dels espais és realitzada per arquitectes i mestres d'obres, però els interiors pròpiament són executats per pintors, escultors i fusters. El plantejament pictòric està molt vinculat a una idea d'escenografia teatral, amb cortinatges i domassos pintats sobre els quals es col·loquen les pintures sobre tela, buscant sempre la relació amb aquesta escenografia conjunta que és l'interior de la casa. També trobem mestres fusters i tallistes, com podem veure en les pilastres de fusta de Can Cabanyes, que fixen en els interiors de les estances ordres de fusta amb elements tallats i daurats.Els interiors mitjans i segona meitat segle XIX:Exemples d'aquest moment: Casa Olivella, Casa Ferrer Vidal, Can Roig (Casa Milà), Casa Jenaro Ferrer (part nova, 1865).Trobem un nou plantejament dels interiors respecte el moment anterior: singularització dels paraments i sostres dels menjadors, cornisament, plafons de fons i arrambadors, que troben la seva ornamentació en uns recursos formals repetitius, en relleu i policromats. S'abandona així la voluntat de narrar episodis familiars o d'enaltiment del nom de la casa i es conceben els interiors com a espais de gaudi i plaer plens de llum i color. Passa així l'arquitectura a ser valorada des de la voluntat expressiva i de força sensitiva.En quant als professionals i recursos, en aquest moment trobem que qui canalitza l’expressivitat i la comunicació d’aquests interiors és l’arquitecte, que per mitjà de recursos senzills i en certa manera sistematitzats i estandarditzats, crea pintades, estucades, motllurades o empaperades de gran varietat de colors i textures. És aquest el moment del paviment o mosaic Nolla, que simula les catifes del segle anterior i que té per objectiu donar singularitat a l'estança.

9

L’estat del patrimoni arquitectònic d’una ciutat es pot entendre com una manifestació del

nivell de benestar i cultura de la seva societat. El patrimoni és el resultat de les sinergies

generades pel sistema econòmic i els valors culturals de la societat del moment.

L’elaboració de l’Inventari de Patrimoni de Vilanova i la Geltrú ha suposat una tasca d’investigació exhaustiva en arxius estatals, nacionals i locals, i a través de la cartografia històrica i fonts orals, que ha permès descobrir noves parts de la muralla baix-medieval de Vilanova integrades dins d’edificacions residencials o nous jaciments arqueològics. Tot plegat ha suposat que l’Inventari reculli més de cinc-cents elements, entre conjunts urbans i immobles, de totes les èpoques, des dels ibers fins a edificacions contemporànies, i que proposi mesures de protecció, conservació, recuperació i millora per a cadascun dels elements estudiats.Els criteris de selecció dels edificis i elements han tingut en compte tant les noves normatives legislatives sobre la matèria com els nous paradigmes sobre el reconeixement de què s’entén per patrimoni. El resultat és, a més del recull d’edificacions singulars pel seu valor històric i simbòlic, el recull de conjunts urbans com ara trams de carrers i places. També han estat inventariats nous elements d’enginyeria civil, militar, industrial i residencial

El segle XIX va ser una època de gran esplendor i desenvolupament de Vilanova i la Geltrú, un

temps de gran prosperitat que va forjar la ciutat que tenim avui. Bona part del centre històric

de la ciutat s'explica pel paper del mestre d'obres Josep Salvany i Juncosa , tant pel nombre

d'edificis com per la intervenció en el planejament de la ciutat.

L’any 1858 Josep Salvany va ser nomenat Mestre d’Obres titular de l’Ajuntament de Vilanova, càrrec que desenvoluparia fins el 1880. En aquesta cronologia és l’encarregat de validar i acceptar llicències d’obres de projectes de reforma i de la construcció de l’arquitectura domèstica-residencial de la ciutat. El seu paper és fonamental, entre d’altres coses, per desenvolupar una tasca continuada al llarg d’uns anys de gran inestabilitat política: entre 1860 i 1871 hi hagué a l’Ajuntament de Vilanova divuit canvis en l’equip de govern. Per una banda pel seu el treball en el disseny de l’Eixample Gumà de 1876, i per l'altra com un dels principals constructors dels grans casals de les famílies benestants vilanovines, Salvany és un dels responsables de la fisonomia vuitcentista que caracteritza Vilanova i la Geltrú.

10

Els seus exemples han perdurat fins a avui: Casa Bolet, al carrer de Pàdua, 14 (1859); façana de la Casa Miró i Pascual, al carrer de Sant Antoni, 18-20 (1860); reforma de la Casa Joan Almirall, a la plaça Llarga, 12 (1860); Casa Samà, al carrer Major, 54-56 (1862); Casa del Baró de Canyelles, a la Plaça del Sagrat Cor, 1 (1862); Casa Josep Padró, a la Rambla Principal, 37 (1864); reforma de la Casa Josep Guibernau, al carrer de l’Església, 12 (1867); Casa Junqué i Escofet, a la plaça dels Cotxes, 3 (1867-1868); Casa Olivella, a la Plaça de la Vila, 12 (1867-1868); Casa Santacana, carrer de l'Arquitecte Font i Gumà, 7 (1869); ampliació i reforma de Can Girabals, al carrer de Pàdua, 17-19 (1873); Casa de Pau Soler i Morell, a la Davallada del Cinto, 10 (restauració del 1875); Casa Solà i Esteve, al carrer dels Escolapis, 3 (1876); Cal Baró, al carrer de Pàdua, 13 (1876); Casa Josep F. Lluch i Torrents, a la Rambla Principal, 71 (reforma del 1876); Casa de Renda de Jaume Marià Ramona i Mayner, a la plaça de la Vila (1878); Casa de Florenci Sala i Bordes, al carrer Correu, 89 (1873 i ampliada el 1898); i la Casa Maria Robert de Batlle al carrer Major, 2, a Sitges (1890). Moltes d’aquestes cases són catalogades al Pla Especial i Catàleg de 1987.Josep Salvany també treballà per les famílies benestants vilanovines que es dedicaren a invertir en immobles. Exemples d’aquestes i que encara perduren són: la Casa de renda Pau Soler i Morell, al carrer Josep Anton Marquès, 3-5-7 (1856); la Casa de Josefa Serra de Soler, al carrer Santa Eulàlia, 17 (1857); les cases en filera de Salvador Raldiris, al carrer Sant Roc (1861); o la Casa Freixedes, al carrer Sant Antoni, 13 (1872), aquesta última nova tendència de tinença molt usual a les ciutats a finals de segle XIX en les que el promotor ocupava el pis principal de l'edifici i llogava la resta de pisos i plantes. Malgrat que el camp de competència del mestre d’obres s’havia de dirigir a l’arquitectura privada, enfront de la pública o monumental que era l’àmbit propi dels arquitectes, Salvany també ens ha deixat exemples d’aquesta a la ciutat: les Escoles Públiques Ventosa, a la Plaça de la Vila, 11 (1851-1854), malauradament enderrocades; la Casa del Capellà de l’Hospital, al carrer de Sant Josep, 26 (1856); la Peixateria Vella, al carrer de la Unió, 5 (1858); la Casa Rectoral de la Immaculada Concepció, a la plaça de la Immaculada Concepció (1859) i la Casa d'Empar, a la Rambla Josep Tomàs Ventosa, 20 (1872-1875).

11

En el nucli antic de la ciutat hi ha una illa patrimonial o conjunt historicoartístic amb un gran

potencial pendent de desenvolupar.

Aquesta illa patrimonial està formada per quatre punts d'interès catalogats i un conjunt d’edificis d’arquitectura popular que combinen elements dels segles XVIII i XIX: Can Papiol, La Sala, església dels Josepets i Casa Mir. Trobem en ella tot un seguit d'edificis de l'arquitectura popular del segle XIX (carrer de Sant Josep, núm. 4, 10, 12 i 14) que no són excepcionals individualment però que són un element acompanyador formant part d’un tot harmònic amb el seu entorn; és per aquesta raó que es defensa la seva conservació com a espais de significació històrica d’una importància intangible, més enllà de l'espai físic que ocupen.Aquesta illa patrimonial connecta i reforça la trama del nucli antic amb altres espais com el Teatre Principal o el nou Auditori Eduard Toldrà.Cal protegir el conjunt de l'illa patrimonial en consonància a la idea de paisatge patrimonial: si els elements que defineixen el conjunt van desapareixen poc a poc restem un enorme valor a aquest conjunt. Protegir el patrimoni és evitar la seva desaparició. Alhora, tot aquest conjunt de valors contribuiran al desenvolupament econòmic de la comunitat.Conservar el patrimoni és evitar la despersonalització de les nostres vil·les, salvaguardant els seus trets identitaris. Els habitants han de veure i apreciar el patrimoni com un símbol identificatiu de la seva localitat i d'ells mateixos, i és per això que cal un idea de conservació que tingui en compte aquests valors. Necessitem elements que ens identifiquin amb les nostres arrels per evitar així el que la psicologia anomena crisis d'identitat. En el cas patrimonial, aquestes crisis són provocades per la despersonalització de moltes intervencions urbanístiques contemporànies, que creen estructures, edificis i urbanismes sense tenir en compte les singularitats ni la història dels municipis.És igualment important el concepte de la pertinença com a valor personal afegit a aquest patrimoni: si un està satisfet de pertànyer a un municipi, la seva participació en allò implicat en la ciutat pren un caire molt més important. Cal entendre l'edifici com un ésser viu que demana una funció en la vida; si la funció perdura, l'edifici també ho farà. Tot canvi de funció demana delicadesa en la seva nova adaptació.Usos socials de l'illa patrimonial en l'actualitat: espais d’interès cultural interaccionats entre ells; ús assistencial amb l’hospital i la Plataforma de Serveis. Les reformes en la zona no han provocat

12

l’emigració de la població resident en aquests espais, però segueix mancant un ús comercial. És alhora important que el valor arquitectònic i estètic de les noves intervencions no obviï les condicions de l’entorn on s’ubica i respecti alineacions, volums, escala i materials.Anàlisi dels elements que configuren l'illa:Can Papiol- Casa senyorial i residencial construïda en les darreres dècades del segle XVIII. Les seves estances conserven la riquesa del refinat gust vuitcentista, amb mobles i complements decoratius d’estil Lluís XV, Lluís XVI, imperi, isabelí i ferrandí. Conserva una gran col·lecció de mobles i objectes que permeten recrear les estances originals dels espais. - Funcions actuals: Museu Romàntic de la ciutat i espai per a exposicions temporals; els seus jardins poden destinar-se a diferents usos socials. Els Josepets - Conjunt format pel Convent dels Carmelites Descalços i l’església dels Dolors, iniciat el 1738. Els seus autors foren Fra Josep de la Mare de Déu en col·laboració amb Fra Damià dels Apòstols, ambdós carmelites de la mateixa congregació.- El tancament que suposa la Casa del Capellà i l’església de Josepets ordena i projecta el carrer de sant Josep i tota la zona, en direcció al Nucli Antic. Per tant, no només el conjunt és important per ell mateix, sinó com a endreçador de la zona. Alhora, cal tenir en compte la seva importància historicoartística en recollir els elements de les esglésies conventuals dels Carmelites Descalços de Catalunya i suposar el quinzè i darrer convent de l'orde a Catalunya; estilísticament parlem d’uns models clàssics, senzills i austers. - Funcions actuals: magatzem; s'està treballant en diverses propostes per tal de donar un major ús que permeti la seva preservació.- Altres elements d'importància en aquest eix: la Casa del Capellà, obra de Josep Salvany, i la torre la Immortalitat, única torre supervivent de la fortificació de la primera guerra carlina.La Sala- Considerat l'edifici més antic de Catalunya que ha acollit espectacles o representacions sacramentals, religioses o bíbliques, que daten del 1804. - Espai definit patrimonialment per tot un seguit de valors culturals intangibles que formen part de la vida popular de Vilanova al llarg dels segles XIX i XX. - Funcions actuals: centre d’art contemporani i centre d’acollida per a actes de la ciutat.Casa Mir

- Construïda vers el 1850 per la família Almirall, una família d'indians. Autor: desconegut. Estil de l’edifici: neoclàssic romàntic.- Importància major per ser la residència del pintor Joaquim Mir i Trinxet durant la seva etapa a Vilanova, des del 1922 fins el final de la seva vida; moltes pintures mostren la vida diària en aquesta residència.

13

- Reformes de Mir: construcció del taller de pintura/sala d'exposicions el 1927 (arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals), construcció de la façana d’arcs de mig punt oberts. El jardí el va crear el pintor juntament amb la seva esposa Maria Estalella. Reformes posteriors: separació de l'edifici del taller de la vivenda, intervencions en els interiors dels dos edificis, reforma del taller com a vivenda unifamiliar. S'han malmès i perdut molts elements originals de l'espai interior i exterior.- Funcions actuals: escola-taller i seu de la UGT Garraf-Penedès des del 1983.- Conclusions de l’enquesta sobre els usos socials de la Casa Mir: en general els enquestats consideren que no és un espai suficientment aprofitat i que se li podrien donar usos socials que ajudessin en la seva conservació.

La incorporació del concepte “natural” en l’actual Inventari del Patrimoni de Vilanova i la

Geltrú de 2011 permet una visió molt més amplia de la riquesa del territori municipal i alhora

recull la creixent preocupació ciutadana per la conservació del patrimoni natural.

El Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú duia la paraula natural en el seu títol, tot i que en el moment de redactar-se no es va fer aquesta part. Així ho reconeixia l'equip redactor en la introducció del seu treball. Amb el nou Inventari que s'ha fet s’està esmenant aquesta mancança.Darrerament s’estan fent esforços per quantificar els efectes adversos que rep el patrimoni natural (les emissions de CO₂, la sequera, la pèrdua de diversitat). Entenem que aquest concepte cada cop agafa més força; fa uns anys es va aprovar una Llei de Patrimoni Natural, evidenciant que aquest patrimoni s’ha de protegir. L’inventari aplega una memòria amb la seqüència evolutiva del paisatge, la descripció i valoració d'hàbitats singulars i arbres monumentals, de parcs i jardins històrics, de construccions d’arquitectura tradicional de pedra seca, d’antics camins ramaders i forestals, de subunitats de paisatge, miradors i fonts. També recull la necessitat de respectar els corredors biològics per connectar les diferents d’àrees d’alt valor natural, denominades zones LIC (Llocs d'Importància Comunitària a nivell europeu), que en el nostre terme municipal són els contraforts del massís del Garraf, amb la platja Llarga.Un altre gran aspecte remarcat, encara que no sigui un tema exclusivament municipal, és la posidònia (el popular brut) de davant la costa vilanovina, com element d’alt valor de preservació i regeneració i que també gaudeix de protecció a nivell de la Unió Europea.

14

Idees i conclusions sorgides de la taula rodona

D'on venim, on som i on anem?

• Hem de reivindicar el patrimoni com a element identificador del nostre poble i de nosaltres mateixos. • Venim d’un primer catàleg de patrimoni de la ciutat elaborat l’any 1986-1987. Anem a un nou Pla Especial i el Catàleg, que quan s’aprovi, permetrà ampliar els elements urbans, la majoria basats en elements arquitectònics, i sumar a aquests elements el patrimoni ambiental i els espais naturals, oferint així una visió més àmplia del patrimoni de la ciutat. • Hauríem d'anar vers una nova etapa basada en polítiques de gestió reals i efectives i en normatives rigoroses en la preservació del patrimoni. És igualment fonamental el paper de compromís i participació de la ciutadania.• Necessitat de reflexió i estudis de fons en les restauracions dels elements del passat.

Debat I: patrimoni cultural i organismes i instruments normatius de defensa, gestió i

desenvolupament. • Es pot dir que quan a Vilanova i la Geltrú es va aprovar el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic l’any 1987, la ciutat entrava en un grup de ciutats pioneres i capdavanteres en la defensa del seu patrimoni. A la pràctica les eines que es poden utilitzar del Pla Especial vigent no s’han desenvolupat suficientment. No són suficients els recursos i no s’ha fet un desplegament total de la Normativa del Pla Especial vigent, potser per falta d'iniciativa i/o interès per part dels diversos consistoris i dels tècnics municipals responsables.• Les subvencions concedides per a la rehabilitació del Nucli Antic de la Llei de Barris s’han concedit sense establir unes normes comunes en relació a la utilització de materials i tècniques tradicionals i la conservació d’elements decoratius.• El catàleg del patrimoni serveix per tenir amb nosaltres una ciutat amb una memòria col·lectiva comuna. Per a identificar les nostres ciutats, hem d’identificar aquest valors i conservar-los.• Cal fer polítiques fomentar la rehabilitació amb l’ajut de subvencions, com també cal treballar la col·laboració entre l'Ajuntament i els propietaris per tal de preservar els espais catalogats de propietat privada que es trobin en situacions de degradació o demanin un manteniment d'alt cost. Caldrien en aquest cas unes normes comunes i estrictes en relació a l'utilització dels materials i tècniques i la conservació dels seus elements.• Algunes de les mesures de foment i ajut a la rehabilitació que es podrien aplicar serien reservar en els pressupostos municipals subvencions a fons perduts, deslliurar de l'IBI als propietaris de béns catalogats a canvi de compromisos de manteniment de valor igual o superior al de l’impost, establir anualment premis de reconeixement per distingir les

15

tasques de conservació, deslliurar de taxes municipals com l’ocupació de via pública o les llicencies d’obres als elements catalogats, etc.• Cal fer polítiques de protecció de llarga durada.• Ampliar els horitzons de la conservació: crear elements identificatius, elaborar una carta de colors.• Calen recursos i cal canviar la normativa, renovar i actualitzar molts dels elements de l'antic Pla. Evitar casos com el ja comú de trobar antenes, aires condicionats, cables, etc. per la façana exterior dels edificis catalogats.• Treballar en organismes mixtes entre la ciutadania i l'administració.• Donar utilitats público-privades als espais. • Fer pedagogia, enfocant la importància de la responsabilitat social que tots els ciutadans tenim sobre els elements catalogats. L'educació sobre el patrimoni ha d'abandonar les regulacions centrades en prohibicions i anar en el seu lloc vers la via de la difusió entre la població.

Debat II : patrimoni cultural i economia.

• El patrimoni es un actiu no renovable i, precisament per ser irrepetible, cal conservar-lo. Pensem per donar un exemple el que va passar amb el Teatre Apol·lo, que és va perdre per desídia municipal i també ciutadana.• Les mesures de promoció del patrimoni s’han de fer en primer lloc per afavorir la qualitat de vida i la millora del benestar del ciutadà i per augmentar la seva autoestima i consolidar la conservació del seu patrimoni catalogat, per sobre de donar satisfacció a les grans empreses que fomenten el turisme massiu.• Un projecte de dinamització de la ciutat necessitaria tenir en compte uns límits per evitar els excessos d'altres ciutats com Barcelona o Salou.• És fonamental pel benestar dels ciutadans evitar tots els elements negatius de la suma entre economia i turisme, cal treballar amb l'equilibri perfecte. En el cas de Vilanova parlem d'un turisme tradicional que caldria conservar.• Prendre exemple de casos amb èxit com la intervenció en el Barri Vell de Girona, on els propietaris privats van col·laborar per tal de donar vitalitat a la zona, implicant així un engendrament de l'economia de la zona i del conjunt de la ciutat.

Debat III: patrimoni cultural, ciutat i ciutadans.

• El patrimoni catalogat és un patrimoni comú malgrat sigui de titularitat privada. • Les exigències de polítiques d’intervenció municipal haurien de venir per iniciativa del ciutadà, però perquè sigui així cal donar a conèixer a la ciutadania la importància i el valor del patrimoni que posseeixen. Cal fer molta pedagogia per conscienciar a la ciutadania de que ella és la protagonista essencial en la tasca de conservació i manteniment del patrimoni

16

cultural local. • Tenir sempre present el patrimoni immaterial, la cultura popular.• Fer una lectura de ciutat total en aquesta difusió pedagògica del patrimoni. Treballar en educació i canvi de mentalitat en l'àmbit del patrimoni. • Diferenciar entre educació i normativa.• Necessitat de cooperació: primer coneixement, segon estudi, tercer conservació, i finalment restauració amb la idea de preservar.• Importància de l'existència dels espais de debat des d'on sorgeixi aquesta pedagogia ciutadana. • Incorporar la ciutadania al debat, escoltar què diu la població.• Pensar com a col·lectiu i sobre què podem fer nosaltres per la nostra ciutat, no només què pot fer la ciutat per nosaltres.

Algunes propostes d’actuació

• Treballar en una via de conscienciar la ciutadania sobre el patrimoni de la ciutat i el seu valor per les generacions futures. Fomentar la recerca sobre el patrimoni entre els estudiants.• Prendre consciència del concepte de paisatge urbà i treballar per la seva preservació en el conjunt dels espais històrics de la ciutat. • Reconèixer l’amplitud del concepte de patrimoni (cultural, artístic, natural, arquitectònic, immaterial ) i els diversos graus de protecció que requereix. • Homenatjar Josep Salvany i el seu treball en la configuració urbanística de la ciutat. Elaborar un catàleg d'obres de Josep Salvany. Referenciar els edificis construïts per Josep Salvany i crear així un itinerari que divulgui la seva tasca.• Aprofundir en el projecte de la Xarxa de Municipis Indians per tal d'acostar tot aquest patrimoni a la població. Difusió de la designació Vilanova: l’Havana xica.• Referenciar els edificis indians i facilitar un itinerari sobre la importància d'aquests en l'arquitectura de la ciutat. • Elaboració de material docent que divulgui entre els més petits el patrimoni de la ciutat: Josep Salvany, l'arquitectura indiana, el patrimoni natural i ambiental.• Fer polítiques d'ajuda i subvencions per la restauració i conservació dels interiors de l'arquitectura privada del segle XIX, els quals cal veure com un element més del patrimoni de la ciutat.• Establir anualment uns premis municipals de reconeixement adreçats a aquells propietaris que s’han distingit per la seva tasca de conservació del patrimoni catalogat.

17

• Reservar en els pressupostos ordinaris i extraordinaris municipals subvencions a fons perdut adreçats a les obres catalogades. • Deslliurar del pagament de l’Impost dels Béns Immobles els elements catalogats a canvi de requerir a la propietat obres de manteniment i conservació al llarg de l’any equivalents al cost del mateix impost. • Deslliurar de taxes i d’impostos per l’obtenció de les llicències d’obres i de taxes per ocupació de via pública a tots els elements catalogats. • Implicar els propietaris dels edificis catalogats en un projecte de dinamització cultural que promogui la identitat i els valors històrics de la ciutat. Proposta d'un open-house.• Connectar i promoure els elements que conformen l'illa patrimonial de Can Papiol – Josepets – La Sala – Casa Mir.• En el cas dels Josepets, impulsar la seva restauració des del punt de vista del conjunt historicoartístic format per l'església, el convent, el jardí, la tanca i la torre militar.• Especial cura i protecció en els usos socials que es puguin donar a l'església dels Josepets.• Restauració i recuperació dels baixos de la Casa Mir (200 m2 dividits en dues plantes). Recuperació i manteniment del seu jardí. Anàlisi de la possibilitat d'obertura al públic en un horari restringit.• Participació en activitats, tallers de gestió i divulgació del patrimoni, en les Jornades europees del Patrimoni, etc.• Organitzar tallers de rehabilitació i restauració pels diferents agents i operadors de la construcció.

Demandes i propostes generals de l’Associació Unesco Garraf

• Mentre no s’aprovi el nou Pla Especial, cal un desplegament de la normativa del Pla Especial i Catàleg vigent (1987) i reforç de les competències encomanades a la Comissió de Patrimoni: més recursos i decisió en totes les obres d'intervenció en elements objectes de conservació del Pla.

• Que per tal de protegir l’important llegat del segle XIX, que dóna una autèntica singularitat a la ciutat, es decreti la corresponent moratòria d’enderrocs a la zona de l’Eixample Central i Rambla Principal. • Finalització i aprovació del Pla i Catàleg que actualment s’està redactant, de forma que s’ampliï el nombre, les àrees i les tipologies d’elements catalogats i protegits, inclosos els naturals. • Reconèixer el centre històric de la ciutat format per La Geltrú, Vilanova Vella – El Palmerar, Eixample Central, Rambla Principal, Cap de Creu.• El patrimoni de propietat municipal, és a dir, el de tots, ha d’estar completament endreçat i

18

les seves intervencions han de constituir un exemple de bones pràctiques. • Creació de l'Arxiu de Patrimoni, pendent des de la redacció de l'anterior Pla i Catàleg (1987) i que ha de recollir tota la documentació històrica i gràfica, virtual i/o material relativa als elements catalogats. • Creació i posada en funcionament de la Comissió de Qualitat en l'edificació del Casc Antic, i per extensió de tot l’àmbit del conjunt històric de la ciutat (Vilanova Vella, La Geltrú, Cap de Creu, Eixample Central, Rambla Principal). • Fer de la Comissió de Qualitat un primer pas per la creació d’una Oficina del Paisatge Urbà que promogui, coordini, incentivi i canalitzi les instàncies, els agents, les actuacions i els recursos públics i privats que haurien de coincidir en la protecció, el manteniment i la millora dels valors del nostre patrimoni i del seu entorn natural. Aquesta Oficina s'hauria d'inspirar en les bones pràctiques generades en altres indrets com ara Barcelona, Girona, Vic o Reus. • En coherència amb la proposta anterior, creació d’un cos d’inspecció de les obres que es realitzin en el patrimoni històric de la ciutat.• A l'espera de l'Oficina de Paisatge Urbà, el govern municipal, en benefici de la preservació del patrimoni de la ciutat, hauria de garantir una planificació estructurada i coordinada dels diferents departaments relacionats amb el patrimoni: Urbanisme, Paisatge Urbà, Cultura i Promoció Econòmica i Via Pública.• Que es concreti en el menor temps possible la Carta de Colors actualment en procés d'elaboració.• Fer una política de concursos i concessions que posi límits a l'endogàmia del sector, garantint la igualtat d’oportunitats als diferents professionals del sector (arquitectes, enginyers, restauradors...) de manera que es pugui assegurar un nivell alt de qualitat en les intervencions patrimonials. • Fer pedagogia de la importància de preservar el patrimoni cultural com un bé col·lectiu, com a signe d'identitat i sentit de pertinença a la ciutat, mostra de cultura, civisme, convivència i autoestima i com a garantia de sostenibilitat i creixement.• Obrir espais de debat ciutadà per deliberar i analitzar sobre el futur de les rehabilitacions de cases i edificis catalogats i el seu possible ús com a equipaments de la ciutat. D'aquesta manera evitaríem la construcció d'edificis cars i innecessaris i superaríem l'estigmatització i l'efecte barrera que aquests equipaments produeixen en alguns segments de la societat. • Constituir un consell assessor o taula de treball pel centre històric de la ciutat, que integri els professionals de la cultura, la història, el patrimoni, la conservació - restauració, l’arqueologia, teixit associatiu i altres actors interessats etc., com a part activa en la preservació del nostre patrimoni cultural. • Promoure l’interès cultural i patrimonial de la ciutat: col·legis, escoles i instituts; universitat; associacions; mitjans de comunicació, serveis socials, empreses, etc.

19

• Foment de la creació de petites empreses de l’àmbit de la conservació - restauració, la difusió, el disseny, l’artesania, productes tradicionals, etc., entorn la cultura i el patrimoni de la ciutat i de la comarca.• Impuls de polítiques de dinamització econòmica que tinguin com a objectiu la revitalització dels baixos del centre històric. Exemple del projecte Instal·la't de Barcelona o d’altres similars.• Dinamitzar els agents socials actius del patrimoni cultural juntament amb aquells del patrimoni immaterial, per tal de crear sinergies de relació. Explorar noves oportunitats per vincular aquest patrimoni immaterial a la bellesa del paisatge urbà per tal que la seva interrelació suposi un valor afegit per les dues vessants.• Impulsar polítiques de projecció i promoció de la ciutat. Identificar l’oferta cultural per tal de diferenciar i relacionar la nostra ciutat amb les del voltant, cercant oportunitats de negoci i impulsant el paper d’atracció de noves oportunitats com a capital de comarca. • Promoure un concurs d’idees, lemes i noms pel reconeixement i la identificació del patrimoni de la ciutat. Foment i difusió de publicacions, postals, fotografies, punts de llibre i altres elements que mostrin els detalls importants i significatius del patrimoni de la ciutat. Cercar, classificar i aprofitar el material de divulgació cultural publicat en els darrers anys. Redefició del projecte. “El Garraf esperit del romanticisme”• Creació i explotació de rutes patrimonials, itineraris, jornades, fires i altres: els indians i el patrimoni residencial del segle XIX, el mestre d’obres Josep Salvany, relació interiors - exteriors dels edificis; binomi Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Casa Mir (Joaquim Mir); refugis antiaeris, masies, cementiri, paisatge marí, etc.• Incorporar nous referents culturals per promoure la ciutat. • Difondre el contingut de l’Inventari del Patrimoni recentment realitzat.• Establir polítiques de dinamització turística i cultural a nivell de comarca (Penedès, Sitges) per tal de teixir pols d'atracció per visitants de qualitat, generant ofertes d'interès pels operadors turístics.• Signatura i incorporació a les polítiques de la ciutat de la Carta de Brussel·les del 2009 sobre el paper del patrimoni cultural en l’economia i per a la creació d’una xarxa europea del seu reconeixement i difusió, assumint els principis de la Carta i formant part de la xarxa.• Promoure la cura del paisatge urbà mitjançant concursos (concursos de flors als balcons, a la millor botiga de l’any, al millor carrer...).

20

Agraïments

Sra. Leonora Milà i Sr. Bernat Daltell (Casa Roig – Casa Milà), Sr. Joan Josep Genís de Arana i Sra. Emilia (Casa Rafel Ferrer i Vidal), Sr. Pere Marsé, Sra. Mia Marsé, Sra. Zoa Ferrer (Casa Jenaro Ferrer), Fundació de l’Hospital Sant Antoni Abat (Església Josepets), CiU (Casa Ramona y Mayner) i UGT (Casa Joaquim Mir).

Col·laboracions

La realització de les Jornades ha estat possible gràcies a l’aportació econòmica rebuda per part del Projecte Nucli Antic i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. També es destaca la cessió d’ús durant tres dies de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer gràcies a l’Organisme Autònom Local de Patrimoni Víctor Balaguer, i durant quatre dies de la Sala d'Actes de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. El Restaurant Genito que ha contribuït convidant al dinar final als membres de la junta de l’Associació i als ponents de la taula.

21

LES JORNADES EN IMATGES