CONCURS DEDIBUIX DE SANT

JORDI

Revista del Centre Cultural de ColldejouAny IV. Número 13. Juliol del 2.002.

Preu

: 500

pts.,

3 €

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaAutors premiats

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

Excm. Consell Comarcal delBaix Camp«la Caixa»

SUMARI

Sum

ari

2

EditorialFet a Colldejou

Activitats i entitatsActivitats del Centre Cultural

Activitats de l’Associació de Dones

Ho sabies?Coses curioses

El joc de bitllesEva

Natura, art i GaudíGaudí català

El zoo de les telecomunicacionsA vegades sortim als diaris

ActualitatVida social

OpinióCoses que han passat

Ep. 3

Ap. 4p. 20

Hp. 6p. 8p. 10p. 12p. 13p. 15p. 18

Ap. 19

Op. 22

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinionspublicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors.

D.L.: T-523/99

Edi

tori

al

3

Ja no m’haurien de sorprendre,però no ho puc evitar. Cadavegada que algú s’expressa

així: “Si que sabeu fer coses ma-ques a Colldejou!” o bé, “Tot aixòho heu fet a Colldejou?” o, “AColldejou, també feu això?”, emcanso d’explicar-los que, aColldejou, no solament sabem ferallò que estan admirant sinó mol-tes coses més.

No som una reserva d’indis! Nosom un poble de pessebre, nomésper fer bonic! No som pas una re-serva de troglodites!

Som un poble petit, molt petit,

però amb molta iniciativa, ambmoltes ganes de fer coses i de fer-nos sentir. Aquí hi viu poca gent i,ja se sap, “poca gent, poca proces-só”; però mai ningú no ha dit quela processó valgui més per ser mésllarga. És la qualitat el que s’apre-cia; no pas la quantitat.

Si féssim un estudi estadísticseriós, amb percentatges, arribarí-em a la conclusió que la nostraparticipació en la vida cultural iassociativa és més gran que la demolts pobles grans o ciutats.

Per exemple: quan en un actepopular a Colldejou s’hi apleguen

Fet a Colldejoucent setanta persones i escaig, so-bre els escassos dos-cents habi-tants del poble, en proporció,quanta gent hi hauria d’acudir apoblacions de cinc, deu o cent milhabitants? A vegades, ens cons-ta, aquestes poblacions més gransamb prou feines reuneixen lesdues-centes persones en algunafesta o acte social.

Insistim: som un poble petit,però també al flascó petit s’higuarda el millor perfum. Sompocs, però això no vol dir que si-guem encantats o beneits. AColldejou tenim gent que sap pin-tar, gent que fa belles artesanies,gent que sap fer puntes de coixí,gent que sap escriure bones pro-ses i poesies, gent que sap... I gentque no sap fer res bonic; i què?,com a tot arreu!

Potser algun dia aconseguiremque tothom ens vegi com el quesom: un poble petit, interessant ipeculiar; amb les nostres quali-tats i amb els nostres defectes. I,sobretot, amb moltes ganes de fercoses; a vegades, coses molt im-portants.

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

C/ 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

4

Activitats del Centre Cultural

Per començar bé l’any, el dia6 de gener, com és costum,van arribar els Reis Mags.

Com sempre, carregats de regalsde tota mena per a petits i grans.La Núria Llorens Cantó els va lle-

gir el missatge de benvinguda i,al final, un patge reial (que teniaun timbre de veu molt sospitós ique pronunciava el català massacorrectament per ser oriental;però, ja se sap, ells són màgics)va llegir uns mots de comiat.

La Colla Gegantera va organit-zar un sopar popular a la sala delBall el dia 26 de gener. Sempre vabé reunir-se per fer una menjada!

Els dies 1, 2 i 3 de febrer, capde setmana a la neu! Enguany, a la

Molina. Aquestaanada a la neu, comcada any, ha estatorganitzada i dirigi-da pel Marcel Sal-sench, que ja hi téla mà trencada.

El viatge alPirineu va obligar aretardar el Carna-val, perquè un po-ble petit no dónaper dues activitatsalhora. Així és quevam organitzar lesCarnestoltes quanja era Quaresma, a

la nit del 16 de febrer. Feia forçafred; malgrat tot, ens vam aplegara la Plaça bastant de gent, disfres-sada o no, i ens va sorprendre agra-dablement l’arribada de la carros-sa dels The Tupper’s. Llavors l’En-ric Muntané, ben disfressat, va lle-

gir un pregó de Carnavaldivertidíssim i, a continuació, vacomençar la cercavila que va aca-bar a les portes del Casal, on vamsopar. Per cert, amb prou feines hicabia la gentada que s’havia apun-tat pel sopar, que omplia de gom agom el bar i el menjador. I, des-prés, ball de Carnaval animat perla música de The Tupper’s, el con-junt de Colldejou del qual parlà-vem a LO COLLET número 12.

El dia 23 de febrer va venir lacoral Verge del Camí, que esperà-vem des que la nevada del desem-bre passat en va impedir el viatge.L’església era ben plena i tothom

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

5

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

va quedar embadalit amb les veuscelestials d’aquesta coral. Després,perquè refessin les forces, els vamconvidar a un ressopó.

En un 21 d’abril deliciosamentprimaveral, vam celebrar SantJordi. En sortir de missa, vam pre-sentar el nou gegantó, l’Espantall.Allí estaven el Fumat, la Fumada,l’Oriola i la Iaia per donar-li labenvinguda a so de gralles i tam-bors. Mossèn Jordi va beneir l’Es-pantall i aquest, atrevit i entrema-liat, el va esquitxar llançant-li l’ai-gua pel seu penis; però el mossèns’hi va tornar i el va aspergir benaspergit. Després de la ballada degegants i gegantes, la parada de

llibres i de ro-ses i el II Con-curs de Dibuix.Tot va tenir for-ça èxit.

Els primersclassificats delconcurs vanser: categoriaA, Gisela Gó-mez; categoriaB, Pol Altimi-ra; categoria C,Alba Rofes, icategoria D,Maria Llorens.

Hi va haver premis per a tots elsparticipants.

Arriba el solstici d’estiu ambSant Joan, lafesta nacionaldels PaïsosC a t a l a n s .Sant Joan voldir revetlla i aC o l l d e j o u ,e n g u a n y ,l’hem fetaben concorre-guda. La fla-ma del Ca-nigó va en-cendre la ga-la, acompa-

nyada del concert inacabable decoets i petards. Al sopar ens hivam aplegar cent vuitanta perso-nes de totes les edats (des d’unanena d’un mes fins a un avi demés de vuitanta anys). Un duetva animar la vetllada i va engres-car la gent a ballar. I un ensurt:quan la revetlla estava més entu-siasmada, una altra “gala” es vaencendre al camí del cementiri.Tots van córrer i la van deixar du-rar molt poc. I tornem a ballar, abeure cava i a tirar coets. Aques-ta revetlla de Sant Joan, com cadaany, l’hem organitzada el CentreCultural amb la col·laboració del’Associació de Veïns.Centre Cultural de Colldejou

6

Ho

sabi

es?

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Coses curiosesEls tasplantaments de còrnia

El primer trasplantament decòrnia realitzat amb èxit el va dur

a terme un cirurgià de l’exèrcitbritànic a l’Índia l’any 1835, i téuna història entranyable, ja queho va fer per pal·liar la seva prò-pia tristesa.

El cas és que l’oficial tenia permascota un antílop que va tenirdiverses lesions a la còrnia d’unull i, finalment, va acabar que-dant-se cec. El metge no es va re-signar i va intentar ajudar-lo tras-plantant-li la còrnia d’un antílopmort. Així va aconseguir que

l’animal recuperés la vista.

NeveraFrancis Bacon era un

savi que filosofava sobreles circumstàncies i mi-rava d’extreure’n conse-qüències de profit.

Es conta que, con-templant una forta neva-da a Londres, se li vaacudir que el fred que laneu desprenia podriaconservar els aliments.

Per demostrar la sevateoria, va farcir de neudos pollastres. Però mai

no va arribar a saber que s’havienconservat: va tenir la mala sortd’agafar un refredat que el va por-tar directament a la tomba.

La bibliotecaLa biblioteca més antiga del

món es va instal·lar a Caldea (Me-sopotàmia) l’any 700 aC. S’higuardaven zelosament centenarsde tauletes d’argila gravades ambescriptura cuneïforme. Malgrat tot,la biblioteca més famosa de l’an-

7

Ho

sabi

es?

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

tiguitat és la d’Alexandria. Quanes va destruir l’any 47 aC, comp-tava amb més de 500.000 volumsi també contenia dades gravadesen tauletes de fusta.

Des de 1450, les bibliotequescomencen a acumular llibres im-presos en paper, gràcies a l’inventde Guttemberg, que revoluciona-ria el món de la ciència.

Avui en dia impera la tendèn-cia a la digitalització i gran partdels documents arxivats a les bi-blioteques es poden consultar vir-tualment.

La tònicaAquesta beguda refrescant té el

seu origen a principis del segleXIX, quan va començar aintroduir-se quinina a la soda quebevia l’exèrcit britànic de l’Índiaper combatre la malària, que enaquella època causava estralls.

Per allà al 1840, la firmaSchweppes, fundada per l’alemanyJakob Scweppe, la va millorar afe-gint sucre a la mescla. Li va donarel nom d’indian tonic water (ai-gua tònica índia).

La planxaEs té constància que des del se-

gle IV s’utilitzaven estris de pe-

dra, marbre o vidre plens de carbócalent per a allisar la roba, però laprimera planxa elèctrica no va apa-rèixer fins al 1882, a França.Paral·lelament es va presentar lapatent d’un nou aparell creat pelnord-americà Henry W. Seely,menys perillós que el francès, peròque pesava set quilos i tardava

moltíssim de temps en escalfar-se.

El primer model amb termòs-tat va néixer el 1924, encara queno va ser d’ús habitual fins al1939.

El whiskyAquesta beguda alcohòlica

apareix anomenada per primercop en documents de la casa re-ial d’Escòcia al 1494. Des quese’n va començar a parlar, va te-nir problemes. Sis anys després,al 1500, es va intentar que elwhisky fos consumit solamentcom a producte farmacològic ise’n va prohibir la venda a qual-sevol persona que no fos barbero cirurgià.

Setanta-nou anys més tard, elParlament escocès va prohibir lafabricació de l’aigua de la vida atots els súbdits, excepció feta dels

lords i els gentilhomes.

L’imperi daurat dels inquesTahuantinsuyo és el nom

real de l’anomenat Imperi incades de la conquesta, i en llen-gua quítxua significa: les qua-tre parts del món.

Ferran Lara Guerrero

Ho

sabi

es?

8

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

El joc de bitlles

El joc de bitlles és ben co-negut i estès arreu delmón. La forma de joc de

bitlles més estesa arreu dels Paï-sos Catalans és la que consta desis bitlles, encara que hi ha co-marques dels Pirineus, com alsPallars, que hi juguen amb nou.Pel que fa a la denominació deljoc, es diu de bitlles, excepte ales comarques meridionals delPrincipat i al País Valencià, quel’anomenen de birles.

El joc es compon de sis bit-lles i tres bitllots. Són peces defusta, generalment d’alzina o deroure, que es planten a terra is’han de fer caure amb els bitllots.

La seva alçada, diàmetre i formavarien segons les poblacions.

Les bitlles que s’empren a lescomarques de Ponent són, en ge-neral, més altes que les utilitzadesa les terres del Camp i l’Ebre.

El juny de 1987, representantsde diferents entitats, reunits aRasquera, van aprovar unes mesu-res normalitzades de bitlles i bit-llots, per superar la dificultat querepresentava, en les tirades entrepobles diferents, jugar cadascúamb les seves.

L’objectiu del joc és bàsicamentfer caure les bitlles plantades a ter-ra amb l’ajut dels bitllots. La for-ma més corrent és jugar a fer bit-

lla, és a dir, a deixar una sola bit-lla plantada, fent caure les altrescinc.

Les bitlles se situen en dues fi-leres paral·leles de tres, i perpen-diculars a la direcció de tir. La dis-tància entre la base de les bitllesés, aproximadament, el gruix delbitllot.

Antigament, els jugadors, tira-ven des d’una distància variablesegons els pobles i l’habilitat delsparticipants al joc. Es comptavendeu o dotze passes, uns onze me-tres, per als adults. Abans noméshi jugaven els homes, avui ho fanhomes i dones.

Quan es juga a fer bitlla cal dei-xar una sola bitlla plantada a ter-ra, amb el llançament d’un, dos otres bitllots.

Quan es fan caure totes les bit-lles a terra es diu que s’ha fet lle-nya.

Pel que fa a la puntuació, hi hadiverses modalitats. Si es juga apunts, cada bitlla caiguda és unpunt, i si es fa bitlla, val més punts.

La forma de competir que espractica més a les comarques me-

9

Ho

sabi

es?

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

ridionals és la de fer bitlla. Es fantres rondes de tres tirades i cadajugador té un punt per bitlla acon-seguida. Guanya el que fa méspunts al final de les tres rondes. Sihi ha empats es fa una ronda dedesempat. Si encara continua l’em-pat, es continua tirant fins que unfalla i l’altre no.

També s’hi juga per equips. Enaquest cas, s’acumulen les tresmillors puntuacions aconseguidespels jugadors d’un mateix poble.

El joc de bitlles, com a jocd’adults, ha estat a punt de desa-parèixer en èpoques ben recents.

A començament dels anys vui-tanta, el joc de bitlles experimen-ta una recuperació important a par-tir de l’actuació d’un seguit d’en-titats que inicien tasques de recer-ca, organitzen campionats locals iimpulsen la coordinació entre lesdiferents poblacions. A l’abril de1982 s’organitza el primer campi-onat local de birles a Rasquera. Apartir d’aquest moment es comen-ça a definir una normativa i a uni-ficar criteris per tal de difondre eljoc.

A partir del 1988 es perfilendues línies d’acció representadesper la Coordinadora Intercomarcalde Bitlles/Birles, integrada per en-

titats i amb un objectiu més cultu-ral, i la Federació Catalana de Bit-lles, formada per clubs amb unafinalitat estrictament esportiva.

Les bitlles usades pels poblesde les comarques meridionals te-nen una base de 8 cm, amb unaanella de ferro de 3 mm i una al-çada de 42 cm.

Els bitllots tenen una base de 7cm i una alçada de 27 cm.

Actualment, la CoordinadoraIntercomarcal de Bitlles agrupa elssegüents pobles: Alforja, Benis-sanet, Cambrils, Colldejou, Corbe-ra d’Ebre, la Fatarella, l’Hospitaletde l’Infant, Masdemboquera,Mont-roig del Camp, el Pinell deBrai, Pratdip, Rasquera, Reus,Tivissa, Vandellòs, Vilalba delsArcs i Xerta.

Hi ha un programa de trobadesperiòdiques, una a cada poble, i esjuga per equips de cincparticipants, com amàxim, dels qualspuntuen els tres pri-mers i, en cas d’empat,el quart i, si cal, el cin-què. També hi ha clas-sificació individual.Normalment, amb latirada intercomarcal,hi acostuma a haver

una tirada oberta a tothom, ambclassificació separada dels juga-dors infantils i de les dones quetiren a menor distància (9 m).

Es juga amb cinc pistes i lesque calguin per a la tirada ober-ta, encara que, si continua aug-mentant el nombre de pobles par-ticipants, caldrà, segurament,augmentar el nombre de pistes.

Com a acte previ a la tirada,cada poble organitza un esmor-zar de germanor per als partici-pants.

Tothom que vulgui jugar a bit-lles i no sàpiga com fer-ho, es potdirigir a qualsevol membre de lacoordinadora i en serà ben infor-mat.

Joan Llorensjlloren1@pie.xtec.es

Grup de Bitlles

10

Ho

sabi

es?

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

Eva

Plego!... Ara sí que plego!Aquesta es l’última... in’estic fins...!

Aquell home, més que cami-nar, volava pels passadissos delpalau amb la indignació i la des-esperança escrita a la cara. Men-tre, en unes habitacions pròxi-mes, el papa Juli II no estava dis-posat a transigir: “Però, què s’hapensat aquest aprenent de pintor?Pintar melic a Adam i Eva! Aixòés una heretgia i no penso tole-rar-la!”

Disputes d’aquesta mena, n’hiha hagut moltes, o d’altresde semblants, com aquellade l’arquebisbe irlandèsdels segle XVII, JamesUssher, que es va posar a es-tudiar les genealogies bíbli-ques, i finalment, va calcu-lar el dia exacte de la Crea-ció. Segons aquest pastor del’Església, el dia del gènesiva ser el 23 d’octubre del’any 4004 aC. Altres, mésagosarats, fent servir totauna sèrie de càlculs, s’atre-veixen fins i tot a pronosti-

car l’hora exacta.A través dels coneixements ac-

tuals, veiem fins a quin punt erend’ingènues aquelles asseveracions.Charles Darwin ens ha deixat coma herència la seva teoria sobrel’evolució de les espècies, on ex-plica que, en totes elles, sempresobreviuen els més forts i prepa-rats per adaptar-se als diversoscanvis de les condicions de la vida.La resta de l’espècie, o tota sence-ra, està condemnada a desaparèi-xer.

Segons aquesta teoria, accepta-

da ja per tota la comunitat cientí-fica, podríem dir que recentments’ha trobat la famosa Eva, mare detots els éssers humans.

Desenganyem-nos, no és aque-lla nimfa tan blanqueta i rodonaque ens mostren algunes pintures.Més aviat seria petita, musculosai de pell negra.

Un equip format per diversosgenetistes, van desenvolupar tot unseguit d’estudis genètics per tald’observar els diferents tipus deraces. Les dades obtingudes elsvan sorprendre d’allò més: totesles races i persones que actualmentpoblem el planeta (uns 6.000 mi-lions) som descendents d’una ma-teixa dona que va existir farà uns144.000 anys en algun punt del’Àfrica subsahariana. L’any 1987es publicaren a la revista nord-americana Nature, uns estudis fetsa càrrec de la universitat deBerkeley (Califòrnia). Resumint,podríem dir que ara fa uns 144.000anys, en una de les colòniesd’Homo erectus que poblavenl’Àfrica, una de les femelles vanéixer amb una “tara” genètica.

11

Ho

sabi

es?

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

Les tares són negatives en un 99per cent, però aquella va ser posi-tiva per l’espècie, doncs a partird’aleshores, els descendentsd’aquella Eva, també la portaven ila transmetien a les generacionssuccessives. I va ser prou impor-tant com per dir que la mare deaquella Eva era una homínida i, encanvi, ella va ser la primera Homosapiens, diferent, per tant, de to-tes les femelles de l’espècie.

El canvi o tara, es produeix enl’ADN mitocondrial, que és unnucleòtid que dona energia a lacèl·lula, i aquest ADN es transmetde mares a filles, sense canvis.

Ja hem trobat Eva, però... iAdam?

L’any 1995 va aparèixer publi-cat a la revista Science, un estudifet per un equip d’investigadors deles universitats de Yale, Harvard iChicago, entre els quals es troba-va el premi Nobel Walter Gilbert.Les conclusions a què arriben sónque tots provenim d’un pare comúi, com a prova científica, hi ha l’he-rència del cromosoma Y, que pas-sa del pare al fill mascle, tambésense canvis.

Rastrejant el cromosoma, arri-bem a una tribu de boiximans queva viure a l’Àfrica fa uns 160.000

anys. Els des-cendents delsnostres pri-mers avant-passats, vanemigrar cap al’Àsia i a Eu-ropa farà uns70.000 anys(se suposa quedegut a canvisc l i m à t i c s ) .Gràcies a unamajor capaci-tat cranial, elssapiens vandesplaçar-se i,després, vansubstituir elshabitants au-tòctons: unsHomo erectusmolt primitiusa l’Àsia i l’ho-me de Nean-derthal a Eu-ropa. Aquestesaltres espècies,es van extingir al no poder fer fronta noves condicions de vida.

Potser el més miraculós de totaaquesta història es adonar-se comla ciència, 160.000 anys després,ens certifica i dóna per bo el mite

Hipòtesi de filogènia dels homínids proposada per EudaldCarbonell i Robert Sala. Les xifres de la dreta són milionsd’anys i les abreviaturesvolen dir: A. (Australopitecus), P.

(Parantropus), H. (Homo).

de la creació, tal com l’explica elGènesi que, recordem, diu quetots venim del mateix pare i lamateixa mare.

Enric Muntané i Godínez

12

Ho

sabi

es?

Natura, art i Gaudí

Aquest any es commemora el 150è aniversari delnaixement d’Antoni

Gaudí amb la proclamació del’Any Internacional Gaudí, laqual cosa suposa la celebraciód’infinitat d’actes que recordaranla vida i l’obra d’aquest geni, fillde la nostra comarca.

No pretenc centrar-me en laseva important obra, per això jahi ha els especialistes en art. Sívoldria exposarun aspecte bà-sic en la sevaconcepció ar-tística i creado-ra que semprem’ha cridatl’atenció i l’in-terès.

El conceptearquitectònic iurbanístic deGaudí és moltsingular i fasci-nant, i no es potentendre si noes té en comptela relació tanestreta i directa que va manteniramb la natura.

Des de petit li agradava cami-nar pels camps i muntanyes, onmirava i observava amb deteni-ment les lliçons que la natura lioferia. D’aquesta interacció vatrobar solucions a problemes enles seves construccions, i tambéva transformar molts éssers viusde qui ell va poder gaudir, en ele-

ments decoratius: insectes que fande picaporta, tortugues que aguan-ten columnes, fulles que s’uneixenper fer portes, flors que s’enredenper les parets…

Per Joan Bassegoda, compren-dre Gaudí és conèixer el seu gransecret: “una contemplació ingènuai alhora intel·ligent de la natura”, ientendre que Gaudí no volia su-perar la natura sinó “sotmetre-s’hien entendre que és la creadora de

formes i estructures per excel-lència”.

L’actualitat no ve encapçaladaper qüestions artístiques, ens veamanida de conflictes, problemesamb la immigració, dones maltrac-tades, d’una cimera a Barcelona decaps d’Estat europeus tancats apany i forrellat com les feres delzoo i creant a la gent del carrer res-triccions circulatòries, de dificul-tats en el món de l’ensenyament i

de la família… i també segueix lacontínua destrucció dels entornsnaturals sense cap mena de mira-ment. Quina pena! Segur que elsenyor Gaudí es posaria malalt.

Tal com tenim estructurataquest món, amb les presses, de-pressions, stress, horaris per a tot...necessitem més que mai relacio-nar-nos amb la natura tal com hofeia Gaudí. Passejar, caminar-hi,olorar-la, tocar-la, escoltar els seus

sons, respectar-la. Tot això ensajudarà a fer sa-lut, serà unabona teràpia perals nostresmals, tant físicscom psíquics.

Gaudí era unhome senzill,que no portavamai rellotge,entusiasmat icapficat en laseva feina, au-tor d’autènti-ques joies ar-quitectòniques

com: la Pedrera, el parc Güell, laSagrada Família…, que no ens dei-xaran mai de meravellar i de lesque podrem aprendre a ser imagi-natius i funcionals, a tenir sentitpràctic i, sobretot, a mirar la natu-ra amb respecte i a entendre el queens envolta. Que aquest esperit deGaudí impregni la nostra societati ajudi a crear un món millor!

Jordi Trepat i Colom

13

Ho

sabi

es?

Gaudí català

Feia temps que l’equip de redacció d’aquesta revista emdemanava, i havia promés,

un article. En aquesta ocasió esticobligat, perquè m’han posat unaexcusa, l’Any Gaudí, quan sócmembre d’Amics de Gaudí deReus.

Mireu, com a col·lectiu defen-sor i divulgador de l’obra i de lavida de tan insigne reusenc, ja nosabem què explicar. En veritat,estem completament envaïts pelconsum i pel gaudinisme turístic.Del nostre fill il·lustre, ja poc enpodem descobrir, ens caldria pre-ocupar-nos de tot allò que ens hadeixat a les seves obres, de toteselles, perquè, de ben segur, portenun missatge, i és ben cert que noés el de la inflació monetària i tu-rística, cosa que ell mai no s’hau-ria imaginat, però ens toca parlaraquest any de Gaudí (Reus 1852 –Barcelona 1926) i els convido allegir un... Gaudí català.

Sabem que de petit, l’Antoniethavia de passar temporades a lacasa que tenien els seus pares a la

veïna població de Riudoms, aquestmotiu li permetia anar a la fincadels afores del poble i gaudir del’aire lliure. De ben segur que sal-tava i corria pel camp entre vinyesi oliveres i, possiblement, es reco-llia a la cabana de pedra seca queexistia a la finca, el dia que feiamal temps.

És, possiblement, en aquellafinca que no tenia altre aixoplucque una cabana, com he dit, on in-troduí a la seva ment tot allò quepodia fer. Les plantes del camp, lesoliveres, les sembres i moltes al-tres coses, eren motiu de reflexió:si una ridícula branca, una plantadel camp, podia aguantar damuntseu el pes carnós d’unes fulles, perquè no ho podia construir l’home,una cosa semblant? Recordem lestorres de la Sagrada Família, imi-ten a la perfecció la flor del cres-pinell.

Però jo no volia anar per aquestcamí, voldria explicar-vos unamica una faceta poc, o no molt,coneguda de l’arquitecte reusenc,el seu catalanisme: era català desoca-rel, i per aquest motiu tingué

més d’un disgust. Gaudí escriviapoc, però parlava molt amb lespersones que el rodejaven, prin-cipalment amb Ràfols, que fou elprimer en biografiar la vida delmestre, una vegada li digué:

“Nosaltres no podem dir“mori Espanya”, perquè Espanyasom nosaltres (Hispania Citeri-or Tarraconense). Els del centre,van fer una moneda espanyola,que fou el “escudo”, però aquest

Ho

sabi

es?

141314

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

fou vençut en el mercat per la pes-seta. La moneda nostra s’impo-sà. En fi, la bandera espanyola ésla meitat de la catalana. El nom,la bandera i la moneda són nos-tres.”

El 1879, ingressa a l’Associa-ció Catalanista d’Excursions Ci-entífiques de Barcelona, on, benaviat, l’anomenarien vocal de ladirectiva.

Anys desprès, en construir laCasa de los Botines, a Lleó, in-clou a la seva façana un SantJordi, lluny de Catalunya, les qua-tre barres i la rosa de Reus, quetambé trobem al palau episcopald’Astorga.

Ens cal donar un repàs per lesseves obres: al Palau Güell, al car-rer Nou, qui no recorda l’artísticescut de Catalunya que hi ha a l’en-trada principal?, i el vitrall delmenjador del mateix lloc, amb lesquatre barres? I en més d’un lloc,la rosa de la seva ciutat: a la criptade la Colònia Güell, al trencadísque rodeja la part del davant, hidestaca l’alfa i l’omega, però en-tre una i l’altra, molt ben dissimu-lada, hi ha detalls de la senyera. Ial parc Güell, la veiem al front del’escalinata d’entrada.

Seguim amb les seves obres,s’ha trobat i, crec, conservat des-prés de la fatal restauració del bancdel parc Güell, en un lloc molt vi-sible, picat al trencadís, una rosaamb mànec, una copa de cava i unabotella d’aquesta beguda. Això hopodríem interpretar com un recordde Reus. O, motivat per un senti-ment amorós, a la muntanya deMontserrat, si seguim el rosarimonumental, en arribar al primermisteri de glòria, ens cridaràl’atenció un escut de grans dimen-sions de la nostra Catalunya.

En ocasió d’uns jocs florals or-ganitzats a Barcelona per hono-rar la figura del general Joffre, elgovernador civil d’aquella època

donà ordre de no deixar reunir-sela gent per assistir a l’acte. En Gau-dí volgué passar i un guàrdia civilli ho impedí; l’arquitecte, amb elseu aspre geni li contestà, “Jo sócun home civil i vostè és el meuguàrdia i, per tant, m’ha de deixarpassar”.

Una altra topada amb l’autori-tat la tingué l’11 de setembre de1924, quan es dirigia a l’esglésiade Sant Just i Sant Pastor i un guàr-dia civil li impedí entrar, el detin-gueren i el posaren a la presó, ondigué a un altre pres que hi haviaallí: “Només el bisbe em pot im-pedir l’entrada a l’església”, i com-partí l’esmorzar que portava ambl’altre pres.

Domènec Solé i Gasull

15

Ho

sabi

es?

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

El zoo de les telecomunicacions

La ràpida evolució que hatingut Internet durant elsúltims anys, i el gran aco-

lliment per part de les empreses idels usuaris particulars, fa quecada vegada hi hagi més exigèn-cies a l’hora d’escollir un mètoded’accés a Internet, i, sens dubte,s’han de valorar conceptes coml’ample de banda i la velocitat deconnexió, en funció de les neces-sitats de cadascú i, com no, delpreu.. Per això, en aquests últimsanys estan sorgint nous estàndardsde comunicació que permetenaprofitar millor l’ample de bandadels mitjans de transmissió de quèdisposem: el cable telefònic, elcable coaxial, la fibra òptica, elscables de corrent elèctrica i l’aire.

L’XTB o xarxa de telefoniabàsica és la tecnologia usada tra-dicionalment per connectar-se aInternet, i la més barata, però tam-bé la que ofereix menys rendiment,ja que, per entendre’ns, en l’ex-trem transmissor les dades estransformen en sons (modulació)i en el receptor, es transformen al-tre cop en dades (demodulació) per

mitjà dels mòdems, per tal de “vi-atjar” juntament amb la veu. Tot iles revisions i millores que s’hanfet, aquest tipus de transmissió nopermet velocitats superiors als 56kbps en la recepció de dades, i uns33,6 kbps en la transmissió; velo-citat teòrica, ja que depèn, entred’altres factors, de l’estat de la lí-nia, i de la quantitat de “trucades”actives que hi ha. Un altre incon-venient és el fet que no es pot gau-dir simultàniament de dades i deveu per la mateixa línia i, tot i querecentment ha sorgit un estàndardque ho permetria aturant la con-nexió mentre parlem (la normaV.92) i reprenent-la en acabar, tincfe que les nostres operadores detelefonia no ho tenen implemen-tat.

L’XDSI o xarxa digital de ser-veis integrats, va ser un primer pasper fer conviure veu i dades dinsdel mateix mitjà (cable telefònic)i d’augmentar les velocitats detransmissió de dades, ja que s’en-vien dades digitals enlloc de lesanalògiques de l’XTB, així ambl’accés bàsic o BRI s’aconseguei-

xen dos canals B de dades o deveu de 64 kbps i un canal D decontrol de 16 kbps, de maneraque ja no cal desconnectar-sed’Internet per fer o rebre truca-des telefòniques, ja que s’utilit-zaria l’altre canal B. Aquesta tec-nologia no va tenir l’èxit que s’es-perava pel fet que és més carad’instal·lar i de mantenir que lalínia convencional (calen canvisa les centraletes i a les connexi-ons dels usuaris), i, si bé és certque unint els dos canals s’obte-nen 128 kbps, també s’han depagar les dues trucades. D’altrabanda tenim l’accés primari oPRI que consta de trenta canalsB, un canal D de control i un ca-nal d’entramat, de 64 kbps cadaun. Aquest, però, està claramentorientat al món professional, ipodria utilitzar-se, per exemple,per connectar diverses oficinesremotes a la central.

L’ADSL o línia digital asimè-trica d’abonat és sens dubte l’op-ció per la qual s’està apostant ac-tualment, tant en l’àmbit profes-sional com en el personal, fruit

Ho

sabi

es?

16

de la necessitat de mini-mitzar els temps d’espe-ra en les transmissionsde dades de gran volum,com la música o el ví-deo. En primer lloc, des-criurem una mica el seufuncionament i desprésparlarem d’algunes con-sideracions a tenir encompte.

Aquesta tecnologiautilitza com a mitjà detransmissió la nostra“antiga” línia telefònicaconvencional, i per partde l’usuari només cal un mòdemo un router i un filtre o splitterper evitar les interferències ambel canal de veu.

Les tecnologies xDSL estanbasades en tecnologies de modu-lació avançades (com DTM), queno fan res més que repartir l’am-ple de banda disponible del ca-ble paral·lel de coure en canalssubportadors que funcionen a unafreqüència més gran (25 kHz) quela utilitzada per transportar veu(4 kHz), de manera que Internet iel telèfon poden coexistir i fun-cionar simultàniament. Aquestscanals subportadors creats sóndos, l’un per transmetre dades del’usuari a Internet, i l’altre perrebre’n, d’Internet, l’usuari.

A Espanya s’ha implantatl’ADSL perquè era la que millors’acollia a l’estat de la xarxa te-lefònica, i permet una velocitatmàxima teòrica de 8 Mbps de bai-xada (d’Internet a usuari) i 1Mbps de pujada (d’usuari aInternet), d’aquí el qualificatiuasimètric, però tot i això, les ofer-

tes actuals no sobrepassen els 2Mbps de baixada i 300 kbps depujada, i, a més, els proveïdorsúnicament garanteixen un 10%d’aquestes velocitats; per tant, sisou empresaris, demaneu al pro-veïdor que us confirmi per escritla connexió i l’ample de banda, demanera que si es donen problemes,tingueu dret a indemnització.

Cal tenir en compte també, queno tots els proveïdors d’accés dis-posen de línies telefòniques, pertant, moltes vegades els tècnicsinstal·ladors o els de manteniment,no pertanyen a la mateixa empre-sa on heu contractat l’ADSL i, pertant, el temps de resolució d’inci-dències és més gran.

També cal anomenar els kitsautoinstal·lables, ja que tenenl’avantatge que arriben per correui, seguint uns senzills passos, gau-direu de l’ADSL en menys temps,però cal anar amb compte, ja queper tenir ADSL cal que un tècnicespecialitzat instal·li un splitter(filtre) a casa de l’usuari per evi-tar les interferències, i aquests kitsvénen amb uns microfiltres que

substitueixen l’splitter, defàcil instal·lació però queno permeten que la distàn-cia fins a la centraleta lo-cal sigui major de 3 km,enfront dels 5 km que per-met l’splitter.

Finalment, comentarque l’ADSL no és compa-tible amb l’enviament defax (ni amb el fil musical,o amb línies llogades comFrame-relay, IP bàsic,etc.), per tant, si l’usuarivol enviar un fax, haurà deconnectar un mòdem-fax

(dels de sempre) al canal de veude la línia i, evidentment, pagar latrucada.

Dins la família d’xDSL tambétrobem l’SDSL o línia digital si-mètrica d’abonat, que és semblanta l’ADSL però permet la mateixavelocitat de pujada que de baixa-da, de manera que està més orien-tat a empreses del món d’Internet,però de moment només s’està ex-perimentant en algunes empreses.També en proves trobem la VDSL(Very High DSL) que permet unavelocitat de baixada de 52 Mbpsdavant d’un màxim de 2,3 Mbpsde pujada, però per al seu funcio-nament cal que la distància entrel’usuari i l’operador sigui inferiora 500 metres, distància força utò-pica tal i com tenim les línies ac-tualment. Com a modalitat del’ADSL trobem l’R-ADSL (RateAdaptative DSL) que és igual quel’ADSL però permet adaptar lesvelocitats en funció de la distàn-cia a l’operador i de l’estat de lalínia. I finalment, trobem l’HDSL(High Bit Rate DSL), la qual uti-litza la mateixa modulació que

Quadre de conceptes

L’ample de banda i la velocitat de connexió,són conceptes que sovint es confonen. Si com-parem el mitjà de transmissió amb una autopis-ta, tenim que l’ample de banda serien els cotxesque hi caben (si hi ha tres carrils, n’hi caben tres),i la velocitat de connexió seria la velocitat a laque circulen aquests cotxes per l’autopista.

És important no confondre la unitat bps o bitsper segon, amb bytes per segon, per tant, en unaconnexió de 8 Mbps, no rebreu 8 MB en un se-gon, sinó que en rebreu 1 MB per segon.

Ho

sabi

es?

17

l’XDSI però amb un tractamentmés sofisticat i utilitzant més am-ple de banda. L’HDSL opera a unavelocitat màxima de 2 Mbps a unadistància de fins a 4 km.

El cable és sens dubte la tec-nologia que ens ofereix més avan-tatges i serveis. Nor-malment, s’utilitzendos tipus de cable, elcoaxial (com el d’ante-na de televisió), ques’utilitza per cablejarels edificis i arribar finsal node d’accés, i la fi-bra òptica, que inter-connecta els nodesd’accés i les centrale-tes. Podem comptaramb telefonia, canalsde televisió i ràdio,Internet..., tot simultà-niament i amb veloci-tats superiors a les del’actual ADSL. Actualment lesoperadores d’aquest tipus de ser-vei ofereixen velocitats de conne-xió a Internet asimètriques, com enl’ADSL, però a velocitats de bai-xada molt superiors. No obstant,les empreses poden comptar ambvelocitats de transmissió de fins a155 Mbps si s’hi poden fer arribaruna o diverses línies de fibra òpti-ca directament. Com a inconveni-ents, tenim que la cobertura actualal nostre país és molt minsa, demanera que ens cal estar propd’una operadora si volem gaudirdel cable, però, a més, s’haurà decablejar tot l’edifici amb cable co-axial fins arribar a les sortides perla televisió, els telèfons i l’ordina-dor. Les ofertes actuals contenenpacks amb televisió, telèfon iInternet a un preu no superior al

de l’ADSL.El satèl·lit és també una opció

interessant, però de moment enca-ra ens cal una combinació d’accésauxiliar (XTB, XDSI, ADSL...)per enviar dades, mentre que lesrebem pel satèl·lit, ja que encara

no s’ha aprovat una normativa eu-ropea que homologui aquest tipusde comunicació bidireccional ambel satèl·lit. Com a inconvenient, te-nim que el satèl·lit es troba a uns70.000 km de nosaltres, per tant,ens caldrà esperar una estonetaabans de començar a rebre res,però quan arribin les dades ho fa-ran de cop i a una velocitat de537,6 kbps garantits.

L’LDMS o sistema local dedistribució multipunt, que utilitzaradiofreqüències per la comunica-ció, tot just s’està començant a im-plantar al nostre país. Aquesta tec-nologia es basa en connexions deràdio des del bucle local a les líni-es telefòniques, i les operadoreshan d’instal·lar estacions baseLDMS que utilitzen les ones radi-oelèctriques per transmetre dades.

Els usuaris poden enviar i trans-metre dades per unes petites an-tenes, però han d’estar com a mà-xim a 5 km de l’estació base i enlínia de visió directa per evitar lesinterferències. Entre els serveisque ofereixen tenim Internet d’al-

ta velocitat, línies dedi-cades, xarxes privadesvirtuals (VPN), serveisde veu, fax i vídeo so-bre IP, missatgeria uni-ficada, aplicacions on-line, etc. Com es potintuir, és un servei fàcild’instal·lar i, a més, ésun dels mètodes que ensofereix més velocitat,arribant a superar els 8Mbps de velocitat detransmissió i emissió si-mètriques.

La xarxa elèctrica,encara que no ho sem-

bli, també es pot utilitzar pertransmetre i enviar dades gràciesa la tecnologia PLC (Power LineCommunications), que faria queels endolls fossin punts d’accésuniversals de connexió perma-nent i simultània de veu i de da-des (i de corrent, és clar). Per aixòens cal un mòdem PLC a l’extremusuari i un controlador instal·lata l’estació transformadora de bai-xa tensió. Un dels problemes asuperar, però, són les interferèn-cies, ja que quan més tensió hiha en un cable, més interferènci-es atrau (el cable actua com unaantena), i a part, per fer la comu-nicació possible, s’ha de treballara freqüències molt altes, el quefa que els senyals siguin molt sus-ceptibles al soroll.

Miquel Fontanals i Rofes

Ho

sabi

es?

18

Un noi de Colldejou, l’Àn-gel Sánchez i Cavallé,amb ganes de col-

laborar, m’ha portat un exemplardel Diari de Tarragona del di-lluns 6 de novembre de 1995, queguardaven a casa seva.

El motiu de conservar aquestdiari és una notícia que s’hi pu-blica en un raconet de la pàgina44, dins de la informació del BaixCamp.

El titular d’aquesta notícia diu:“Els gegants de Colldejou vanpujar a la Mola en una festa po-pular” i el subtítol fa: “Era el pri-mer cop que es feia aquesta pu-jada”.

El que explicava és com el diaabans (o sigui: el 5 de novembre),unes 150 persones van pujar a laMola amb els gegants, hi van es-morzar i hi van fer una ballada. Dela mà de la Colla Gegantera deColldejou, és clar.

La notícia és encapçalada peruna petita fotografia feta dalt de laMola, on s’hi poden veure el cas-tell i el Fumat i la Fumada envol-tats de gent. El peu de foto expli-ca: “Dalt de la Mola es va fer festai ballada de gegants”.

Agraïm a l’Àngel l’interès quemostra per LO COLLET i repetim lanostra crida:

Qui tingui algun retall de prem-

A vegades sortim als diarissa que parli de Colldejou, de l’anyque sigui, que ens ho faci arribar,si us plau.

La redacció

Més intercanvis

Dues revistes germaness’han sumat a les que in-tercanviem amb LO

COLLET. Són:Gaudinisme. Revista informa-

tiva dels amics de Gaudí. De

Reus.Canya i Gram. Butlletí del

Masroig. Del Masroig (Priorat).Animeu-vos, doncs, lectors de

LO COLLET, perquè tenim ocasió deconèixer unes quantes revistes i,

així, saber què diu, què fa i quèpensa la gent d’altres indrets. No-més cal que ens les demaneu, comja feu alguns de vosaltres, i us lescedirem gustosament.

La redacció

Act

ualit

at

19

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

Vida social

L’Associació de Dones i elCentre Cultural ja ens hanassabentat de les seves ac-

tivitats, durant el que va de 2002,però encara han passat més cosesa Colldejou.

Hem de lamentar el traspàs deJoan Cavallé, que ens va deixar eldia 4 d’abril (q.e.p.r.).

El dia 4 de maig, vam tenir oca-sió de sentir-nos solidaris una ve-gada més. La parròquia organitza-va els actes per a ajudarMans Unides. Un grupetde persones vam assistira l’exhibició d’un vídeoentranyable sobre uncampament de refugiatsdel Sàhara, amb les ex-plicacions de la PiliCuadrado. A l’esglésiase’ns hi van ajuntar unesquantes persones mésper assistir a la missa. Ia la sala del Ball, pel so-par, ja vam ser una gen-tada. Com que els que-viures eren donatius deles diverses entitats, esva poder recollir una

bona quantitat d’euros.Als mesos d’abril i de maig han

tingut lloc els dos ral·lis de cadaany: el de Catalunya i el de Salou.Com sempre, van ser motiud’atracció per la gent del poble ide nombrosos forasters.

I ja que parlem de ral·lis, parla-rem de la carretera. Com tothomja sap, el ferm ha estat reparat desde Mont-roig fins al tomb delGal·lo, i també s’hi han posat tan-

ques. Ens preguntem per què nos’ha restaurat tota la carretera.Ep!, que nosaltres també paguemimpostos, eh?

Volem aprofitar l’ocasió perfelicitar els nostres subscriptorsSergi i Maite pel naixement de laseva filleta Aitziber. L’enhorabo-na des de LO COLLET!

Magda Guerrero i Mercadé

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

20

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

Activitats de l’Associació deDones

Us farem cinc cèntims detot allò que hem organit-zat durant la primera

meitat d’enguany.El dia 8 de febrer celebràvem

Santa Àgueda que, segons diuen,és la patrona de les dones. Ensortir de missa hi va haver xoco-lata cuita i coca, cosa que enaquella hora s’agraeix. Unsquants excursionistes que passa-ven per la Plaça, també van serinvitats i s’hi van apuntar, és clar.A migdia, calçotada al Frontó

(calçots, salsa, carn i llonganissaa la brasa, bon vinet i postres); enshi vam aplegar cent cinquanta-setpersones; és a dir, un munt de gent,si pensem en la nostra demogra-fia.

També vam voler celebrar elDia de la Dona Treballadora, en-cara que va ser amb una mica deretard: fou el dia 23 de març, ambun sopar de sòcies. Aquest anyvam menjar (i bé) al nostre Casal iens hi vam reunir trenta-set dones.Com a anècdota, podem explicar

que un delsmarits, queaquell dia sesentia “aban-donat”, ens vasuggerir quel’any que vepenséssim enells també.

El dissabte6 d’abril, ensen vam anard’excursió a

Barcelona. Col·laborava amb no-saltres l’Associació de Dones deMontbrió i, així, ens vam aplegargent dels dos pobles, que omplí-em l’autocar, i que vam passar undia inoblidable. Vam visitar el Par-lament de Catalunya, invitats peldiputat de CiU, Sr. Carles Pellicer,a través de l’Ajuntament. A la tar-da, i per començar les activitatssobre l’Any Gaudí que volem dura terme, vam visitar la Pedrera.

El dia 11 de maig se celebravaal poble la festa de Sant Isidre,patró de la pagesia (encara que elpatró dels pagesos catalans és santGalderic o bé sant Medir). Al ma-teix dia, com s’ha fet aquests úl-tims anys, es va dur a terme l’Ho-menatge a la Gent Gran (o, comseria millor dir-ne: l’Homenatge ala Vellesa). Primer hi va haver mis-sa i processó, amb benedicció delterme. Després vam fer cap a lasala del Ball. Les autoritats: l’al-calde, Sr. Engelbert Rofes; la re-gidora, Sra. Nuri Llorens i el regi-

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

21

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

dor, Sr. Marcel Salsench, van sa-ludar els invitats i van participarde l’aperitiu. En acabat, es va ofe-rir el dinar a totes les persones in-vitades (homes i dones deColldejou de 65 anys en amunt);va beneir la taula, i la va compar-tir amb ells, mossèn Jordi, queencara sembla més jove del que és,envoltat de gent gran. Quan es vaacabar el dinar, per matar el temps,mossèn Jordi ens va oferir unminiconcert de saxo, que ens vamantenir molt divertits. Mentre, alcarrer, s’esperaven els músics dela banda de la Selva del Camp, queno van voler interrompre. Llavorsva passar un fet curiós i simpàtic:el director de la banda va invitaramb insistència el mossèn a pujara l’escenari i a participar en el con-cert de la banda amb el seu saxo; iaixí va ser. Després d’una vetlla-da musical tan agradable, oberta atot el poble, hi va haver coca i viranci per a tothom, oferts perl’Ajuntament.

Finalment, el dia 30 de maig,divuit dones de Colldejou vamparticipar en la IX Trobada Comar-cal de Dones del Baix Camp, queenguany portava el lema “Per ladona”. Aquesta trobada l’organit-zàvem conjuntament les associa-

cions de dones de: Colldejou,Pratdip i Vilanova d’Escornalbou.Les activitats es van realitzar alcastell d’Escornalbou i al poble dePratdip. En principi, s’havia plan-tejat de fer, també, alguna activi-tat a Colldejou, però ho vam dei-xar córrer davant la dificultatd’acollir 850 persones i d’aparcar15 autocars. Malgrat tot, Colldejouva quedar molt ben representat pelnostre alcalde i pel mossèn, per lesdones que hi assistiren i, també,per les tres fotografies participantsal I Concurs de Fotografia i per lesprecioses obres d’art que es vanmostrar a l’exposició i que vancausar l’admiració de tothom. I,també, per la gran fotografia mu-ral del poble que presidia el

poliesportiu de Pratdip. Les do-nes de la junta i unes quantes sò-cies voluntàries (cosa que ésd’agrair), vam treballar de valenten la preparació i la realitzaciód’aquesta trobada que, val a dir,va anar molt bé. Algunes donesens van comentar: “Heu deixat elllistó molt alt!”

Associació de Dones deColldejou

P.S.: L’exposició que vam fer aPratdip entre els tres pobles or-ganitzadors de la trobada, va sor-tir a TV3 el dissabte, dia 2 dejuny. El M. H. Sr. Jordi Pujol vaanar a Pratdip a inaugurar l’ajun-tament nou i, allí, la va visitar.

Opi

nió

22

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

Coses que han passat

Malgrat el meu desig decrear polèmica sobreles notícies comenta-

des a LO COLLET número 12, finsal moment present ningú no n’hadit res; bé, almenys ningú que no-saltres sapiguem.

Animeu-vos, lectors! Si teniupor que la vostra expressió escri-ta no sigui prou correcta, no pa-tiu: escriviu-ho tal com raja i jaus ho arrodonirem. O, si voleu,ens ho expresseu de paraula i jaho transcriurem. Seria tan interes-sant conèixer diversitat d’opini-ons!

Avui vull comentar algunes deles coses que han passat des del21 d’abril fins al dia en què es-cric això. No són les més impor-tants, potser; són les que m’hanimpactat més.

Diumenge, 21 d’abril, elecci-ons presidencials a l’Estat fran-cès. Les guanya la dreta de Chiraci queda en segon lloc l’extremadreta liderada per Jean Marie lePen. No és aquest l’únic país eu-ropeu que camina cap a l’extre-ma dreta i l’hi empenyen multi-

tud de circumstàncies. Sabremaprendre, aquí, la lliçó francesa?

El dia 25 d’abril ens va arribardel País Valencià una nova absur-ditat. Des d’ara s’exigirà el títol devalencià per exercir de mestre i novaldrà el títol de filologia catala-na. El mateix partit que governaValència dirigeix el govern central.Hi haurà, ara, títols de mestre d’an-dalús, mestre d’extremeny, mestrede murcià, etc.? Hi ha més dife-

rències entre la parla valenciana ila del Principat que entre el dia-lecte andalús i la resta del caste-llà?

El 26 d’abril, un fet luctuós. AErfurt (Alemanya), un noi de 19anys, Robert Steinhaüsser, quehavia estat expulsat de l’institut(de tan bé que es devia portar),entra a l’aula on es realitza l’exa-men final de Matemàtiques i co-mença a disparar. El balanç finalés de disset morts: tretze profes-sors, dos alumnes i un policia. Elnoi acaba suïcidant-se. On hauremde buscar les causes d’actes vio-lents i absurds com aquest?

De la Meseta ens arriba unamostra de crueltat amb els animals,justament amb els que han estatqualificats de “millor amic de l’ho-me”. Com cada any, han aparegutgossos morts de fam i de set, fer-mats, o bé penjats dels arbres. Aixípaguen les pobres bèsties el pecatde no haver estat bons per a la caça.I diuen que les persones som ani-mals racionals!

El 10 de maig em sorprèn unanotícia de Reus. Un treballador de

Miquel Batllori i Munné

23

Opi

nió

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

RENFE, Enric Poyuelo, és sanci-onat amb dos dies de suspensió desou i feina per falta greu. Què ha-via fet? Simplement, escriure encatalà els informes que haviad’emplenar. RENFE considera quel’ús del català posa en perill la se-guretat dels viatgers. Però és el casque la Llei de Normalització Lin-güística protegeix Poyuelo i ellpresentarà recurs. Encara no sabenels de RENFE que el català és lallengua oficial de Catalunya? I queho ha de ser a tots els efectes?

El dia 20 de maig es reuneixenel president del govern espanyol iel primer ministre britànic per trac-tar sobre el tema de Gibraltar. JordiPujol aprofita l’ocasió per tirar ai-gua al nostre molí i diu que, si esrevisa el tractat d’Utrecht de 1713per Gibraltar, també Catalunya pottornar a la situació d’abans de1714, amb les constitucions posa-des al dia. Fernández Díaz criticaPujol per això perquè, diu ell, nos’ha de mirar el passat sinó el fu-tur. Ah, i el tractat d’Utrecht no ésdel passat?

El dia 23 de maig, a SantaMaria del Mar, es va fer un home-natge al pare Batllori per part delspolítics i eclesiàstics catalans.Onze universitats dels Països Ca-

talans el nomenen Doctor Hono-ris Causa. El Pare Batllori té 92anys, encara té una lucidesa extra-ordinària i treballa sis hores diàri-es. Un homenatge més que meres-cut!

El dia 28 de maig es va fer pú-blic l’informe anual d’AmnistiaInternacional que denuncia com estrepitgen els drets humans arreudes dels atemptats de l’11 de se-tembre. Es descriuen horrors del’Afganistan, de Txetxènia, de Pa-lestina, de Guantánamo, etc. Ésque s’ha d’entendre que la vida noés una pel·lícula de bons i de do-lents com ens volen fer creure elsqui remenen les cireres al món.

El 5 de juny era el Dia del Do-nant d’Òrgans. Hi ha llargues llis-tes de malalts que esperen que untrasplantament els salvi la vida.Per desgràcia, diàriament morenpersones per accident o d’embò-lia o per alguna altra causa quepermetria trasplantar els seus òr-gans, si les famílies en fessin do-nació. A qui es mor ja no li servi-ran de res els ulls, el fetge, elsronyons, etc., però amb la dona-ció es podrà realitzar el petit mi-racle que una part del seu coscontinuï vivint. Cal que tothomes mentalitzi i augmenti el nom-bre de donacions.

Enguany ha rebut el Premid’Honor de les Lletres Ca-talanes l’escriptor JosepMaria Espinàs. Notíciescom aquesta són les que ensalegren el dia i ens fan creu-re que la feina ben feta potarribar lluny.

Acabarem comentant eltriomf de la dreta a les elec-cions legislatives franceses.La millor de les notícies ésque el nefast Le Pen ha que-dat fora de joc.

Magda Guerrero iMercadéJosep Maria Espinàs

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU