Contacte: 679597422 (Aleix Fauró)...
15
Contacte: 679597422 (Aleix Fauró) [email protected]
Transcript of Contacte: 679597422 (Aleix Fauró)...
2
Sinopsis
La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la
Guerra Civil. A mida que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última
embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers
de persones. El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan
gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença,
per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que
s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.
La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos
que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de
fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones
embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones
higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.
Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un
veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la
humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en una
circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes.
L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe,
nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la
gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).
L’espectacle
Es tracta d’un espectacle teatral concebut com un conte per a adults que
relata la història de les mares d’Elna des de la sortida del país fins a la seva
experiència a la maternitat. Incorpora els testimonis recollits per Assumpta
Montellà en el seu llibre homònim, cançons catalanes i franceses de
diversos autors i estils, i la projecció d’imatges. El muntatge està interpretat
per una actriu-cantant (Rosa Galindo) i un pianista (Luc Olivier Sánchez).
L’actriu-cantant afronta la funció de narrar la història, tot interpretant
diferents personatges, i el seu monòleg es veu interromput per diversos
impulsos musicals que aporten un ampli ventall d’estats d’ànim que
acompanyen aquest recorregut per la història
3
Fitxa artística
La Maternitat d’Elna A partir de l’obra d’Assumpta Montellà.
Dramatúrgia: Pablo Ley
Direcció: Josep Galindo
Selecció musical: Luc-Olivier Sánchez i Rosa Galindo
Intèrpret: Rosa Galindo
Piano: Luc-Olivier Sánchez
Espai Escènic: Projecte Galilei
Disseny d’imatge: Toni Roura
Disseny de llums i muntatge sonor: Dani Cherta Disseny de so i assistent de llums: Xavi Pitarch
Vestuari: Míriam Compte
Ajudant de direcció: Aleix Fauró
Entrenament vocal: Viv Manning
Entrenament corporal: Teresa García Valenzuela
Regidoria: Sara Manzano
Adjunta de producció: Maria Fontanals
La maternitat d’Elna és una producció de Projecte Galilei i Fortià Viñas, amb
la col·laboració del Memorial Democràtic, el MUME, la Diputació de
Barcelona, Eòlia - Centre d’Estudis de Veu i d’Interpretació -, el Conseil
général des Pyrénées-Orientales - Archives départementales - Photographies
Auguste Chauvin i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya.
4
Índex
- Introducció 5
- Projecte Creatiu 7
- Apunts del desenvolupament i la funció de la música dins
l’espectacle. 7
Selecció musical 8
- Una actriu-cantant i un pianista. 8
- Un conte per a adults. 9
- Currículums dels integrants de l’equip. 10
- Necessitats tècniques 14
- Premsa i opinió 15
5
Introducció
La voluntat de crear un espectacle al voltant de La Maternitat d’Elna, a
partir de l’obra de la historiadora Assumpta Montellà, va néixer com a
conseqüència d’una acumulació de circumstàncies. De fet, és tot l’equip
creatiu el què, per diferents motius personals, s’ha vist profundament
involucrat en el tema d’una obra què és un veritable cant a l’esperança.
La Maternitat d’Elna parla, en efecte, d’uns fets històrics que tenen lloc al
final de la nostra guerra civil. A mida que l’exèrcit republicà es retira
davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de
centenars de milers de persones. El moment més greu es produeix el gener
de 1939.
En paraules d’Assumpta Montellà:
Gairebé mig milió de persones –470.000 segons l’informe Lavalière–
van fugir a França entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 1939.
Llargues fileres d’homes, dones, infants i gent gran es dirigien cap als
passos de Cervera, el Portús, el coll d’Ares i la Guingueta d’Ix (Bourg-
Madame), sota les bombes i les bales dels avions franquistes que
atacaven les carreteres i els pobles del trajecte.
Les autoritats franceses els van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28
de gener, van permetre passar les dones i les criatures. Al cap de tres
dies van autoritzar el pas dels ferits i més tard de tots els fugitius. Les
tropes, autoritzades a creuar la tarda del 5 de febrer, van entrar a França
ordenadament en files i desarmades.
La frontera va quedar tancada quan les forces franquistes van arribar al
Portús a les dues del migdia del 9 de febrer, a Cervera el dia 10 i a la
Guingueta d’Ix el 13.
És així com comença, per a molts, el drama de l’exili i, dintre d’aquest
drama no només hi ha moments encara més terribles, com és el cas de la
inhumana tragèdia col·lectiva en camps de concentració francesos com el
d’Argelers, sinó que es produeixen, a més a més, petites tragèdies
particulars com les que explica el llibre que Assumpta Montellà ha sabut
confegir amb rigor històric i, cosa infreqüent en els llibres d’història, amb
humanitat i sensibilitat.
La maternitat d’Elna parla del que va ser capaç de fer una persona molt
jove, aleshores anònima, per salvar les dones embarassades d’haver de patir
6
el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels
camps de refugiats francesos.
Les paraules recollides per Assumpta Montellà de la boca d’una de les
mares d’Elna són, en aquest punt, infinitament més explícites que qualsevol
intent d’explicació:
Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit.
Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu
cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan
dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins
deixar-li fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana.
Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en
aquell infern ja em desesperava.
Després d’unes setmanes, a la barraca d’infermeria del camp vaig
trobar la senyora Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi.
Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix,
al Rosselló.
El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no
em vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que
plorava pel nen enterra a la sorra d’Argelers.
Com fa Assumpta Montellà en el seu llibre, el nostre muntatge pretén
senzillament explicar una història que és la de la Maternitat d’Elna i
d’Elisabeth Eidenbenz, la persona que la va impulsar amb la contribució
dels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i
equipaments.
Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que més
amunt hem anomenat un cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i
en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en
una circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes.
L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe,
nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la
gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).
7
Projecte creatiu
Partint d’un material d’una qualitat humana de tants quirats, el projecte
creatiu vol ser profundament respectuós amb els testimonis de primera mà
recollits en el llibre La Maternitat d’Elna. Això no impedeix, però, que
aquests testimonis puguin adquirir una presència escènica que faci que la
transcripció del llibre d’Assumpta Montellà al teatre multipliqui la seva
capacitat evocativa amb la incorporació d’elements escènics (imatges,
músiques, objectes) que el converteixin, finalment, en un autèntic
espectacle.
Apunts del desenvolupament i la funció de la música
dins l’espectacle:
La Maternitat d’Elna és un espectacle sobre la memòria històrica, que
incorpora textos del llibre d'Assumpta Montellà i cançons majoritàriament
catalanes i franceses de diversos autors i estils.
La música està pensada com a eina per accedir a la màquina de la memòria
personal de cada espectador i desenterrar-ne els seus propis records, així
com a eina expressiva per aconseguir aprofundir encara més en el valor
emocional de la història de La Maternitat d’Elna.
La selecció musical s’ha pensat a partir d’incloure música de caire popular
i també culta que evoqui i ens transporti de manera simbòlica al context de
l’època.
A part de les elucubracions conceptuals sobre la música, és molt interessant
ressaltar que la música és un element molt important en el si de la
maternitat d’Elna com a realitat històrica. És un element absolutament
lligat al dia a dia de la maternitat, com hem pogut documentar. A la
Maternitat, entre els sons de Beethoven i Haydn, i entre cançons populars i
de bressol, la música va ser una eina tant lúdica com de treball a l’hora de
millorar l’estat ànim de les dones embarassades que eren acollides en
aquell oasi, en el si d’aquella guerra i d’aquell clima de devastació.
Cal fer especial esment en aquest apartat a la figura de Pau Casals que, com
un català més a l’exili, es va afegir a la llista de persones que van fer
donatius a la Maternitat d’Elna. Fins i tot la seva presència a la maternitat
ha estat documentada; i testimonis presencials parlen d’un concert inèdit
que el músic va oferir per les dones embarassades que en una de les seves
visites es trobaven acollides.
8
Selecció musical:
En la selecció musical que s’ha treballat fins aquesta data (encara en
procés) es compta amb les següents partitures proposades:
- Muntanyes regalades, de Mompou
- Le petit chien, de Chopin.
- Que reste-t-il de nos amours?, de Charles Trenet.
- Ostinato, Bella Bartok 153.
- Je chante, de Charles Trenet.
- La mer, de Charles Trenet
- J’ai deux amours, de Josephine Baker.
- Himne a l’amour, de Edith Piaf.
- Variacions Goldberg.
- Rinaldo, de Haendel.
- 2on mov. Patètica de Beethoven.
- Suite de Bach.
- Sonata en Do major KV545, de Mozart,.
- Parlami d’amore, de Bixio/Neri.
- El noi de la mare.
- Primera variació Goldberg.
- El noi de la mare, versió de Mompou.
- Quan jo era petitet, de Mompou.
- Mompou nº 6.
- Rossinyol que vas a França.
Ell llistat de músiques segueix l’ordre que té a l’espectacle. Algunes
d’aquestes cançons seran interpretades en directe per piano i veu, altres tan
sols per piano. I d’altres sonaran com a musica incidental fragmentada i
amb els arranjaments oportuns.
Una actriu-cantant i un pianista
El muntatge teatral sobre La Maternitat d’Elna està concebut per a una
actriu-cantant (Rosa Galindo) i per a un pianista (Luc Olivier Sánchez).
Ells dos, cadascú des dels propis recursos expressius, són els encarregats de
generar vida en aquest univers d’evocacions que arriben del passat.
El piano és un instrument versàtil i capaç d’assumir alhora diferents
funcions. En primer lloc, la funció d’acompanyament pel que fa a les
cançons (de tot tipus) que interpreta l’actriu-cantant. En segon lloc, la
9
funció d’instrument protagonista en la interpretació de, per exemple,
fragments de Mompou i altres compositors de alt nivell musical. En tercer
lloc, el que és igualment important, la funció de generar un espai sonor
capaç de suggerir paisatges de batalles, del mar, la muntanya, la primavera,
de sentiments com l’amor, la por, la felicitat, la desesperança...
L’actriu-cantant afronta la funció de narrar la història –a partir d’un text
molt a prop del que es desprèn directament del de l’Assumpta Montellà
però portat a un terreny més poètic– tot interpretant diferents personatges
sense que això vulgui dir un exercici de fregolisme. Ben al contrari, a
través dels objectes i joguines relacionats amb la infància, a través de
fruites, de flors, de vestidets, sonalls, capses de música, etc. (és a dir, a
través d’una evocació amb objectes d’època del món dels infants), es
genera la veritable aparició de personatges gairebé del no-res.
D’altra banda, el monòleg es veu repetidament interromput per diversos
impulsos musicals que aportaran un ventall d’estats d’ànim, de referències
sonores fàcilment identificables pel públic com a procedents d’aquells
temps (anys 1930-1940), petits homenatges a determinats cantants, al món
de la ràdio, a la música culta, a la música infantil, etc.
Un conte per a adults
El text de La maternitat d’Elna no vol ser altra cosa que un delicadíssim
conte per adults que ens permeti explicar la història de les mares d’Elna,
des de la sortida del país fins a l’acolliment a la Maternitat d’Elna, al part i
als primers mesos de vida dels nens.
Conte, perquè ens movem en l’univers infantil en el qual les històries
comencen amb un “hi havia una vegada” que ens permet parlar de la
guerra civil com d’un fet alhora llunyà però emotivament molt proper.
Conte, perquè a més de ser una narració breu, té, dintre de la seva objectiva
realitat històrica, elements que semblarien fantàstics i llegendaris sinó
sabéssim del cert que també són reals.
10
Currículums dels integrants de l’equip.
Josep Galindo (Barcelona 1973)
Director teatral i dramaturg
Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona.
Actualment és co-director d’Eòlia; dóna classes de direcció d’actors
a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). I és cofundador i
impulsor de Projecte Galilei.
La seva experiència teatral abarca diverses disciplines i àrees
professionals, com ara la direcció, la dramatúrgia i la traducció.
Entre els seus treballs més destacats com a director trobem Quixote
de Cervantes, versió Pablo Ley i Colin Teevan (WYP-Leeds
/Festival de Otoño 2007) ; Celebració de Thomas Vinterberg, versió
Pablo Ley (Grec2005-T.Romea. Nominada Premi Max 2006, millor
muntatge teatral); Homenatge a Catalunya de George Orwell,
adaptació de Pablo Ley i Allan Baker (París-Bobigny Newcastle-
NorthernStage/Barcelona Grec2004); dramatúrgia i direcció de The
maiden, the sailor and the student i Amargo, the bitter one de García
Lorca (Studio Theater CSUN Los Angeles. EUA 2003).
Com adjunt de direcció i dramaturg ha traballat en col.laboració amb
Calixto Bieito a Peer Gynt d’Ibsen (Bergen-Noruega/Grec 2006) , a
El Rey Lear, William Shakespeare (Albeniz-Madrid 2004), a La
ópera de cuatro cuartos de Bertold Brecht i Kurt Weil, a Macbeth de
William Shakespeare (2002, Romea/ Barbican Center-London) i a La
vida es sueño de Calderón de la Barca (Teatre Romea). També ha
treballat d’ajudant amb directors com Ariel García Valdés, Xicu
Masó i Pep Tosar, a Don Juan, Revés i La Casa en obres,
respectivament.
Ha intervingut en els espectacles musicals Un cop més una mica de
música (Teatre Principal, 1999, EMMP), i en el El Somni de Mozart,
com autor del text, de les lletres de les cançons, com a director adjunt
i intèrpret (TNC, 1998).
Ha dirigit i és autor -conjuntament amb F.Capdet i J.Blesa de l’obra
Degeneració en generació (Versus Teatre, 1997).
També, ha treballat al documental El viaje de Ibrahima com a
ajudant de direcció (Premi Actual 2000) i al cinema a Terra i
llibertat com a actor sota la direcció de Ken Loach.
***************************************************
11
Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961)
Dramaturg
Llicenciat en Història de l’Art per la UB. Ha estat crític teatral a
l’ABC (1990-1992) i El País (1995-2004). Ha impartit classes de
Periodisme Cultural a la Facultat de Ciències de la Informació de la
UAB (1999-2001). És cap del Departament de Dramaturgia de Eòlia
des de 2003-2004. Autor, entre d’altres, d’obres com Se està
haciendo muy tarde (Premi Sant Martí de Teatre, Mercat de les
Flors, 1988); Paisaje sin casas (Premio Marqués de Bradomín 1990);
o Pequeños detalles del horror (finalista del Premio Caja España
1991). Ha realitzat dramatúrgies d’obres com F@ust versió 3.0 (La
Fura dels Baus, Teatre Nacional de Catalunya, 1998); La ópera de
cuatro cuartos (dir. Calixto Bieito, Teatre Grec, 2002); Comedias
Bárbaras (dir. Bigas Luna, La Nave de Sagunto, 2003); Homage to
Catalonia (dir. Josep Galindo, Teatre Romea, West Yorkshire Playhouse de
Leeds, Northern Stage de Newcastle y MC93 Bobigny, 2004), La Celestina
(dir. Calixto Bieito, Edinburgh International Festival y The REP de
Birmingham, 2004), Celebració (dir. Josep Galindo, Teatro Romea,
2005), 2666 (dir. Alex Rigola, Teatre Lliure, 2007), i Don Quixote
(en col·laboració amb Colin Teevan; dir. Josep Galindo, West
Yorkshire Playhouse de Leeds, 2007).
************************************************
Luc-Olivier Sánchez (Sète, França 1975)
Pianista i director musical
Luc-Olivier Sánchez comença els seus estudis de piano al
conservatori nacional de Montpeller a la classe de S. Campbell,
prossegueix igualment els estudis de música de cambra,
acompanyament, escriptura i composició. Així, obté els primers
premis amb les felicitacions del jurat.
Al 1994, Luc-Olivier Sánchez és admès al Conservatori Superior de
Música de Paris, a la classe de J.Rouvier, complimentant la formació
amb master-classes de D.Merlet, J.F. Heisser , i E.Indjic a la Schola
Cantorum. Aquest últim mestre destacarà d’ell « una profunda
sensibilitat musical alhora de la seva justesa sonora ». Paral.lelment
12
segueix també les classes de repertori accompanyant les master-
classes de cant de Andréa Guiot i de Mady Mesplé.
Obté així el primer premi de piano del Conservatori Superior de
París al 1995. Uns mesos més tard viatja a Londres per estudiar a la
Guildhall School of Music and Drama seguint les master-classes de
E. Leonskaia, L. Fleisher i P. Badura-Skoda. Ja de retorn a França, i
mogut pels seus orígens, s’especialitza en música espanyola
(Albéniz, Turina, De Falla, Granados, Mompou...), així com en
música francesa del segle XX (Ravel, Debussy, Fauré...). Segueix el
seu perfeccionament als cursos de l’Acadèmia Internacional de
Flaine (França) amb la pianista Mireille Faye Mora, la qual fou
alumna de Rosa Sabater i Frederic Mompou. Des d’aleshores ha estat
guardonat amb el primer premi en els concursos internacionals de
piano d’Alemanya (Sarrebruck), i Estats Units (Baltimore). Els
membres dels jurats el qualifiquen d’ “alquimista de les sonoritats”,
“poeta romàntic”, Paul Baduro-Skoda diu “un temperament fogós del
més alt calibre internacional, la seva força de joc resideix en el
mestratge tècnic d’interpretacions molt estudiades”.
Music complert, Luc-Olivier Sánchez es interpret creador de la obra
“de ciel et terre” del centre de musica actual “grame” de Lyon. Es
regularment invitat a participar en jurats de concurs de conservatoris
de música francés com Montpellier, Bordeaux, Caen... Ha actuat com
a solista així com en diferents formacions de música de cambra a
França, Anglaterra, Marroc, Estats Units, Àustria, Malta, Itália.
*************************************************
Rosa Galindo (Barcelona 1966)
Actriu i cantant.
Fundadora i codirectora del projecte pedagògic Eòlia, centre
d’estudis d’interpretació, veu i dansa, inaugurat el Juny del 2000 a
Barcelona.
Experiència professional:
Poe de Dagoll Dagom i Òscar Roig. Dir. J.L.Bozzo
El temps de Planck de S.Belbel i O. Roig. Dir. Sergi Belbel
Molt Soroll per no res de W. Shakespeare. Dir. Ferran Madico
Els Pirates de Gilbert and Sullivan. Dir. J.L.Bozzo
La Tempestat de W.Shakespeare. Dir. Calixte Bieito
Company de S.Sondheim. Dir. Calixte Bieito
13
La Verbena de la Paloma de Bretón. Dir. Calixte Bieito
Ésper això! Cabaret de petit formar. Dir.Camilo Rodríguez
Golfus de Roma de S.Sondheim. Dir. Mario Gas
Cal dir-ho? D’E. Labiche. Dir. J.M Flotats
Cabaret de Kander i Ebb. Dir. J, Savary
Bastià i Bastiana de W.A Mozart. Dir. Carme Bustamante i J.A
Sánchez
Òpera de S. Belbel i O.Roig. Dir. S.Belbel
Convidada a les sèries de televisió Poble nou, Estació d’enllaç,
Crims, Plats bruts i El cor de la ciutat.
BSO de la pel.lícula Kilómetro cero, tema Maybe this time del
musical Cabaret de Kander i Ebb.
Formació:
Estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona i de cant
amb Carme Bustamante, Enedina Lloris, Paul Farrington (professor
de la Royal Academy of music de Londres) i Viv Manning.
Cursa els nivells I i II del mètode Voice Craft (EVTS-Estill Voice
training). Postgrau de rehabilitació de la veu dirigit per Salvador
Casadevall.
Cursa estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona y
continúa la seva formació actoral amb Christine Adaire (mètode
Linklater) i Javier Daulte.
Estudis de dansa, mètode Cos-art amb Yiya Díaz i tècnica
Alexander amb Nica Jimeno.
Es forma com a professora de Kundalini Ioga. És practicant de Hatha
Ioga.
Estudis de Filologia romànica a la Universitat Central de Barcelona.
Estudis d’agricultura i ramaderia ecològiques, poda de fruiters i
horticultura a l’Escola agrària de Manresa i a l’Associació Vida
Sana.
Formada com a Tècnic en teràpia assistida amb animals.
Formació en etologia, comunicació amb el cavall i equitació amb
Lucy Rees i Esteban Labari.
Formació en alimentació i cuina bioenergètiques amb Montse
Bradford.
Ha assistit a la Formació impartida per la Fundació Vicky Bernadet
per a prevenció i assistència a persones que han patit abusos sexuals.
Actualment cursa la Formació en psicoteràpia sistèmica a l’Institut
Gestalt de Barcelona i també participa i és cofundadora del Projecte
Miranda d’activitat i teràpia assistida amb cavalls (Rubió, Alta
Anoia-Barcelona).
14
Necessitats tècniques
So - P.A. adient per la sala (NEXO PS15, MEYER SOUND UPA-1P).
- 3 MONITORS tipus NEXO PS-10, d&B E3 o MEYER SOUND UPJunior.
- MIXER DIGITAL 16/4/2 (YAMAHA 01V v96, DM1000, LS9) o MIXER
ANALÓGIC (MIDAS VENICE).
- En el cas de que el mixer sigui analógic es necesitarŕ un MULTIEFECTES (TC
ELECTRONIC M3000, LEXICON PCM 81).
- 2 EQ GRAFIC de 2CH (KLARK TEKNIK DN-360, BSS FCS-966).
- 2 reproductors de CD amb AUTOPAUSA (TASCAM CD-01U, DENON DN-
C640).
- 1 micròfon inalámbric amb receptor (SENNHEISER EW 500 o Shure UR4S),
transmisor tipus petaca (SENNHEISER SK 500 G2 o SHURE UR 1) i
micro de diadema (DPA 4066 F o 4088 F) color beig.
- 1 micròfon inalámbric amb receptor tipus (SENNHEISER EW 500 o Shure
UR4S) i amb transmisor de mà tipus (SENNHEISER
SKM 535 G2).
- 2 micròfons pel piano (DPA 4006 o 4021, NEUMANN KM184, AKG 451)
amb peu o suport per cadascún.
- 1 Piano de quart de cua.
Il·luminació - 3 PAR 64 Lampara núm. 5.
- 2 retalls 1.000w.
- 24 PC 1.000w.
- 6 carrers de llums (Laterals).
- 2 Torres d’il·luminació (Frontals)
- 3 Peanes (Focus Terra).
- 24 canals de Dimmer.
- Un projector de 3.000 lumens.
El preu per actuació és de 3.500€, tenint en compte que aquesta quantitat
no inclou els requeriments tècnics especificats sobre aquestes línies.
Aquest espectacle forma part del Catàleg d’activitats de convivència i
ciutadania del servei de polítiques de diversitat i ciutadania de la
Diputació de Barcelona, la qual subvenciona el 50% de l’actuació a la
província de Barcelona.
15
Premsa i opinió
Bloc d’Assumpta Montellà (http://sentimentsaflordepell.blogspot.com)
“(...) Els noranta minuts de l'obra van ser unes fortes càrregues de profunditat al nivell
de flotació dels nostres sentiments.
I tot plegat sense sentimentalismes ni llàgrima fàcil, al contrari. El respecte i la
sensibilitat vers l'exili són els dos valors principals d'aquesta versió, lligats amb la
música, fil conductor de tota l'obra. Un música que et transporta amb cançons que van
des de Mompou, Chopin fins a La Mer de Charles Trenet, L'himne a l'amour d'Edith
Piaf per acabar amb una ària de Haendel.
Dalt de l'escenari només dos protagonistes: Rosa Galindo, cantant i actuant i el pianista
Luc Olivier Sànchez, dirigits magistralment per Josep Galindo. Ells dos, genials,
excel.lents i entregats fins al final en aquest mar d'emocions, van anar desgranant els
seus propis recursos expressius, donant vida en aquest univers d'evocacions de la
Maternitat d'Elna. (...)”
“(...) Durant la representació estava pensant que allò era alguna cosa més que una obra
de teatre, igual que el meu llibre, també és quelcom més que un treball de recerca. (...)”
Bloc de Pia Bosch (http://www.piabosch.cat/2008/09/28/la-maternitat-delna)
“(...)La d’avui ha estat una experiència que transcendia més enllà del teatre, un
privilegi. Gent gran i més jove, homes i dones, en peu, emocionats, hem aplaudit
llargament (tots amb els ulls enrogits) la Rosa Galindo i en Luc-Olivier Sanchez, el
pianista. La dramatúrgia és excel.lent, la direcció magnífica i l’actuació és
absolutament exquisida. El respecte i la sensibilitat amb què està tractat el tema
corprenen. No sé explicar-vos com es pot il.lustrar una història tan tràgica, amb cançons
com “J’ai deux amours, mon pays et Paris”, o “La vie en Rose”, però es pot. Transitant
per un fil prim que evita qualsevol temptació de banalització o d’excés de
sentimentalisme, Rosa Galindo, sota la direcció magistral de Josep Galindo,
seguint la dramatúrgia de Pablo Ley, han construït una joia que ben segur estarà
molt temps a la cartellera. Si podeu, no dubteu d’anar a veure-la. Avui força
espectadors han quedat fora del teatre, malgrat els esforços dels responsables del Museu
per encabir tothom: era impossible. (...)”
