Els bolets verinosos

Hi havia una vegada una família de bolets verinosos

que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap

caçador de bolets no la pogués arrencar.

Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,

dinaven, beranaven i sopaven plegats.

Però i havia un problema: el fillet no apreciava el

menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés

el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets

com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però

ell “passava” del què li deien els pares, i continuava

llençant el manjar.

Els pares del menut s’ho van haver de parlar i van

pendre una decisió. La decisió que van pendre va ser

que un dia, quan el menut arribés a casa a l’hora de

sopar, no es trobés el menjar a taula, avere com

reccionaria en aquell moment! I així ho van fer .

Els bolets verinosos

Hi havia una vegada una família de bolets verinosos

que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap

caçador de bolets no la pogués arrencar.

Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,

dinaven, beranaven i sopaven plegats.

Però i havia un problema: el fillet no apreciava el

menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés

el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets

com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però

ell “passava” del què li deien els pares, i continuava

llençant el manjar.

Els pares del menut s’ho van haver de parlar i van

pendre una decisió. La decisió que van pendre va ser

que un dia, quan el menut arribés a casa a l’hora de

sopar, no es trobés el menjar a taula, avere com

reccionaria en aquell moment! I així ho van fer .

berenaven

Els bolets verinosos

Hi havia una vegada una família de bolets verinosos

que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap

caçador de bolets no la pogués arrencar.

Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,

dinaven, beranaven i sopaven plegats.

Però i havia un problema: el fillet no apreciava el

menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés

el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets

com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però

ell “passava” del què li deien els pares, i continuava

llençant el manjar.

Els pares del menut s’ho van haver de parlar i van

pendre una decisió. La decisió que van pendre va ser

que un dia, quan el menut arribés a casa a l’hora de

sopar, no es trobés el menjar a taula, avere com

reccionaria en aquell moment! I així ho van fer .

menjar valorés

menjar

Els bolets verinosos

Hi havia una vegada una família de bolets verinosos

que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap

caçador de bolets no la pogués arrencar.

Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,

dinaven, beranaven i sopaven plegats.

Però i havia un problema: el fillet no apreciava el

menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés

el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets

com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però

ell “passava” del què li deien els pares, i continuava

llençant el manjar.

Els pares del menut s’ho van haver de parlar i van

pendre una decisió. La decisió que van pendre va ser

que un dia, quan el menut arribés a casa a l’hora de

sopar, no es trobés el menjar a taula, avere com

reccionaria en aquell moment! I així ho van fer .

a veure com

reaccionaria

Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la

taula buida i la nevera també, amb els seus pares

asseguts al sofá.

El bolet fill els va dir...

- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està

buida?

El pare li va contestar ...

- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit

que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.

Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense

esmorzar.

Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va

llençar ni una engruna.

Així va ser com el bolet que abans sempre llençava al

menjar, va aprendre una bona lliçó.

Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la

taula buida i la nevera també, amb els seus pares

asseguts al sofá.

El bolet fill els va dir...

- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està

buida?

El pare li va contestar ...

- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit

que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.

Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense

esmorzar.

Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va

llençar ni una engruna.

Així va ser com el bolet que abans sempre llençava al

menjar, va aprendre una bona lliçó.

Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la

taula buida i la nevera també, amb els seus pares

asseguts al sofá.

El bolet fill els va dir...

- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està

buida?

El pare li va contestar ...

- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit

que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.

Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense

esmorzar.

Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va

llençar ni una engruna.

Així va ser com el bolet que abans sempre llençava al

menjar, va aprendre una bona lliçó.

Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la

taula buida i la nevera també, amb els seus pares

asseguts al sofá.

El bolet fill els va dir...

- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està

buida?

El pare li va contestar ...

- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit

que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.

Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense

esmorzar.

Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va

llençar ni una engruna.

Així va ser com el bolet que abans sempre llençava al

menjar, va aprendre una bona lliçó.