CONTE EMBASTAT

L’activitat consisteix a presentar una sèrie d’elements que serveixen de guia per a escriure un conte, és a dir, donar les pautes bàsiques per no perdre el fil argumental.

Es tracta que cada alumne/a enfile els elements prèviament seleccionats tot mantenint l’estructura que garanteix la coherència del conte.

PROCEDIMENT DIDÀCTIC

- Proposem a l’alumnat l’esquema dels punts bàsics que constitueixen l’estructura del conte.

- Podem fer una “pluja d’idees” i demanar als xiquets i xiquetes que responguen a les preguntes de l’esquema. Així recollirem una bona pila d’exemples per completar cada apartat.

- Cada xiquet/a tria la resposta que s’estima més entre totes les possibilitats que s’han recollit en cada pregunta.

- A partir d’aquesta selecció (estructura mínima), redacta el seu conte.

ESTRUCTURA DEL CONTE

Es proposa aquesta estructura, que pot ser objecte de les modificacions que calga. Cada alumne/a de l’equip contesta a les preguntes. Es recullen totes les respostes individuals per elaborar una proposta de l’equip.

Cada alumne/a crea la seua pròpia història seleccionant les respostes que més li agraden de les proposades per l’equip.

1. Qui pot ser l’heroi/heroïna de la història?2. Què pot desitjar o què lo pot faltar per a ser feliç?3. Qui aconsella o ajuda a l’heroi/heroïna?4. Com marxa cap a l’aventura?5. Qui troba pel camí?6. Quines proves o obstacles troba pel camí?7. On arriba a la fi del seu viatge?8. Allí hi viu el seu adversari? Com és?9. Primer, l’heroi/heroïna és vençut? Com?10. Com l’ajuda el seu amic/amiga?11. Expliqueu com l’heroi/heroïna s’enfronta de nou al seu enemic, però ara el

venç i s’apodera d’allò que havia anat a buscar.12. Final de la història explicada lliurement.

Activitat extreta de Contes per fer i refer Col·lecció Guix, núm. 8, Graó Editorial.

Hi havia una vegada un príncep anomenat Calib. Calib vivia a un regne molt llunyà i ho tenia tot en la seua vida. Era molt jovenet i els seus pares, els reis, ja no sabien que fer perquè no siguera tan prepotent.

Calib era molt ambiciós i sempre estava demanant, encara que ja estava cansat; s’havia avorrit de tindre-ho tot, volia eixir, viure emocions. Pensava que viuria millor sense res, tenint que aconseguir-ho amb esforç.

Un dia, es va vestir com una persona humil del regne i va eixir als carrers per veure com era tot allò. Caminant, caminant va arribar al mercat de la ciutat i, com sempre havia tingut el que desitjava, va començar a toquejar-ho tot i a agafar allò que li venia en gana. Els mercaders es van enfadar i es va crear aldarull, així que el príncep va tindre que escapar.

Mentre tant, el mac Gargamel, estava planejant com desfer-se del jove príncep. Aquest mac era el conseller reial de sa majestat, encara que més que aconsellar per a bé, el que volia era destronar-lo i convertir-se ell en rei.

Escapant del mercat, Calib, es va topar amb una jove camperola del regne, a la qual li va exigir que el protegís. Aquesta es va negar i, encara més, es va enfadar moltíssim per l’arrogància d’aquell al qui no coneixia de res. Per aquest motiu se n’anà i el deixà a soles.

El príncep continuà caminant a soles i començà a pensar que la seua actitud estava fent que ningú el volguera. Mentre caminava es trobà al mac i va pensar: - Què bé, una cara coneguda!- Però el mac, que sols volia desfer-se d’ell, li convertí en una granota. Aquest, sota l’encanteri de Gargamel, es va alterar, doncs eixa excursió no li estava anant gens bé i, ara, convertit en granota no podria tornar a palau i contar el que Gargamel li havia fet.

La petita granota no sabia què fer, encara que moltes vegades li havien dit que si tenia qualsevol problema la bruixa Carabassa podria ajudar-li, però no sabia on trobar-la. En eixe instant va passar per on ell es trobava la xicona que havia conegut i a qui amb tanta arrogància va tractar.

Va detindre el seu pas i li va demanar per favor que li ajudara a trobar a la bruixota, encara que la xicona es va negar. Aquest va tractar mil voltes de disculpar-se i li va contar la seua història, però la xicona, Jana, no li creia i es negava a prestar-li la seua ajuda. Finalment va acceptar, doncs creia que la seua família no li havia ensenyat a no ajudar a la resta, sinó més bé al contrari, era costum en aquell poble.

Es van posar en camí per a buscar a la bruixota Carabassa. Una vegada la van trobar, després de moltes peripècies, Carabassa li va dir que per trencar l’encanteri li tenien que donar un bes d’amor i sols així tornaria a ser ell mateix. La xicona, finalment, li

donà un, ja que li havia promès ajudar-lo, però l’encanteri no va desaparèixer i continuà sent una granota.

Tornant cap a casa, el príncep trist i Jana sense entendre molt, se’ls apareguè Gargamel convertit en gegant i va raptar a Jana. Sense saber què fer, va anar fins on habitava el mac i estava tancada la seua companya. Va furtar les claus i va aconseguir obrir la xicona. El príncep li va dir que s’escapés i així ho va fer, encara que no se n’anà molt lluny, donat que va veure la granota en perill. Va intentar ajudar-li i veient que aquesta vegada si que sentia alguna cosa per aquell animal li donà un bes i el príncep tornà a ser persona. Així, va derrotar al mac i quan va tornar a palau ho va poder contar tot. A més va aprendre una lliçó molt important, que no és bo tindre-ho tot, et fa una persona molt arrogant i que no pensa en la resta. Així, començà a canviar i va tindre al seu costat a més gent que mai, sobretot a Jana, que li va acompanyar fins l’últim moment.