1.

Però el més important d'aquella bassa és que serviade punt de descans a un munt d'ocells que anavende viatge d'un costat a un altre.

Un dia, hi van arribar un munt d'ànecs a descansar.Van decidir quedar-s’hi uns dies més, perquè lesànegues pondrien els seus ous. Van fer nius entreels joncs, la qual cosa va fer que les granotes pro-testessin perquè, deien, ocupaven tota la seva bassa.

Una de les ànegues va trobar un niu mig fet i, quanel va arreglar, va descobrir que hi havia un ou. Peròno li va importar, així que va pondre els seus i els vacovar tots.

Quan van néixer els aneguets, van anar sortint totsblancs. El més tocatardà va ser l'ou que havia trobat.Quan per fi va sortir, no era una anegueta blancacom els altres, sinó de color terrós i plena de taquesmarrons.

Temps era temps hi havia una bassa enmig del camp. Una bassa que estava plena de granotes i insectes i amb moltsjoncs entre els quals els ocells feien els seus nius i les granotes s'amagaven quan algú s'acostava.

LL’’aanneegguueettaa ddiiffeerreenntt

Quan van sortir tots a nedar, també altres ànecs ho deien:

Tres blancs i una tacada, però que lletja és! És clar, la senyoraCuacuo ve de lluny i ves a saber què ha menjat perquè aquestanena li hagi sortit tan lletja. Si ho hem dit sempre, encara que esvisitin països estranys, no hi ha res com menjar allò de sempre, elnostre és el millor!

I en sentir aquests comentaris, l’anegueta es posava molt trista, però la seva mare li deia:

No et preocupis filla. Tu ets diferent de nosaltres, però això no signi-fica que siguis lletja. A més a més, els teus germans i jo t'estimemcom ets.

I els seus germans també li deien:

Almenys tu ets diferent. Que nosaltres som tots blancs i això ésd'allò més avorrit.

2.

L’anegueta podria haver-se posat a plorar i haver volgut anar-se’n de casa, i totes aquestes coses

tristes que els passen als aneguets en altres contes, però Elma tenia el suport de la seva família, i estava

contenta de ser com era, així que anava ben orgullosa per la bassa passejant el seu color terrós

i les seves taques marrons.

LL’’aanneegguueettaa ddiiffeerreennttLes granotes van ser les primeres a dir-ho:

Però quina filla més lletja té senyora, sembla una perdiu.O pitjor encara, deia una altra, un gripau!

Crooaa, cra cra cra cra! - reien totes.

I l’ànega li deia a l’Elma, que així es deia l’anegueta,

No els facis cas filla, tu no ets lletja, ni de bon tros.

Llavors Elma els va dir:

Estireu-vos sobre els joncs, que jo us tiraré herbes i joncs al damunt per tapar-vos.

I tu Elma, Com t'amagaràs?

No us preocupeu, que jo no sóc blanca i cridopoc l'atenció.

Així que els aneguets van estirar-se i Elma els va amagar, i quan va acabar, es va apartar una mica i es va posar entre els joncs i es va quedar ajupida i quieta. I va passar un caçador per allí mirant moltfixament on era l'Elma, però no la va veure. Així que es va avorrir i va marxar.

3.Un dia que a la bassa hi havia gran animació i un munt d'aneguets feien les seves pràctiques de natació, de sobtealgú va començar a cridar

Humans, humans, tothom a amagar-se!

I tots els aneguets van córrer a amagar-se entre els joncs, i s'havien de tapar amb molts joncs ja que, com erenblancs, ressaltaven molt i cridaven l'atenció dels humans. I va succeir que l’Elma estava jugant amb uns aneguetsen un racó de la bassa i van córrer a amagar-se. Però es van posar molt nerviosos i no van saber buscar bé unamagatall i allí estaven, gairebé al descobert i amb un caçador ja donant voltes prop de la bassa.

LL’’aanneegguueettaa ddiiffeerreenntt

4.

I des d'aquell dia, l’Elma i el seu color es vanfer molt famosos. I amb els seus amics iamigues jugava a quedar-se quieta i, quanpassaven al seu costat les granotes, cridava:

CUA, CUA, CUA!

I les granotes es capbussaven molt esglaia-des fins que la reconeixien, i tots els ane-guets reien.

Fins i tot alguns dels seus companys es van voler semblar a ella i es pintaven el cos amb fang. I encara que no van faltar els qui deien que estaven ridículs, ja havien après del’Elma i la seva mare, que l'important per ser feliç és estar contents amb nosaltres mateixos.

LL’’aanneegguueettaa ddiiffeerreennttI els aneguets van anar a contar a les seves mares que Elma havia estat molt valenta i generosa ique gràcies al seu color, el caçador no l'havia vist.