Contes de fantasmes - 6è B
-
Upload
alfredgarrido -
Category
Documents
-
view
225 -
download
0
description
Transcript of Contes de fantasmes - 6è B
CONTES DE FANTASMES
6è B 2014-2015
Estigues sempre atent
Tot va començar una tarda d’hivern com les de cada dia. El Bartolomé tornava de la feina i havia de passar pel cementiri i creuar el bosc. El Bartolomé era un home de 56 anys a punt de jubilar-se, vidu i s’acabava de canviar de casa. Com cada dia quan tornava de la feina, va engegar l’aigua i va tancar els ulls per relaxar-se durant tres llargs segons. Quan els va obrir i va veure escrit sobre el vidre entelat de la dutxa: “Estigues sempre amb els ulls ben oberts o acabaràs com jo...” L’home es va quedar de pedra i va sortir de la dutxa. Es va fer el sopar i se’n va anar a dormir pensant en allò que havia vist. Va ser llavors quan va recordar que, en comprar la casa, un senyor del poble el va advertir que una nena hi va morir i que per això els antics propietaris van marxar de la casa.
Gal·la Ballester 6èB
5 de desembre
El crim no aturat
Un dia, el meu pare i jo, estàvem caminant pel carrer de davant casa nostre. Feia un dia nuvolat, estava a punt de caure un xàfec quan vam sentir grinyolar alguna cosa. No sabíem què era, però en girar-nos vam veure que una grua funcionava sola. Ens vam espantar molt i ens va estranyar que no hi hagués ningú a la vora. Desprès de reaccionar, vam anar cap a casa. Abans d’entrar, vam sentir que algú gemegava. Ens vam dirigir cap allà on és sentia el crit, al final de un llarg passadís. En arribar, hi trobarem el cos estirat de un paleta que uns segons abans havia estat cridant. Hi havia esquitxades de sang per tot arreu. Ens hi vam acostar i el cadàver va obrir un ull, en espantar-nos vam córrer a avisar els mossos d’esquadra. Van agafar el cadàver i se’l van endur. Júlia Camps 15/11/14
La sang del Dràcula
Fa molt i molt de temps hi havia un nen molt estrany
al Poble Nou, a Barcelona. Anava a l’escola Virolai,
exactament a 6èB llavors un dia molt fred i plujós de
desembre estava al pati jugant a cartes amb un altre
nen i ningú els veia. De sobte, el “Jan el nen de
Poble Nou” va desaparèixer i el nen es va quedar en
blanc i pàl·lid. Quan va passar un temps i van tornar
a la classe li van preguntar on estava i el Jan va dir
que l’última vegada que el va veure va ser al lloc de
cartes. Aleshores, només quedaven a la classe tres
persones: el Jan, l’Alejandro i el Ferran. Llavors el
Jan va pensar que si es feia el mort ningú dubtaria
de que era ell, llavors enmig de la classe es va fer i
tothom s’ho va creure, quan va anar agafar-lo va
obrir els ulls i va matar atots els de l’escola i no se’l
va tornar a veure ni a ell, ni a l’escola.
JAN CLIMENT
UN DIA NO TAN NORMAL
Era un dia fred d'hivern, jo em preparava com tots els
matins per anar al col·legi, però no sabia el que
m'esperava. Vaig entrar per la porta principal de l'escola i,
quan vaig entrar, vaig notar una sensació gèlida. A primera
hora tenia classe de matemàtiques. Però, a l'hora de català,
vaig notar un mal pressentiment quan el professor va
entrar per la porta de la classe. El professor va tancar la
porta amb clau. Ell portava tres objectes: una motxilla, una
caixa amb papers i una bossa del Corte Anglès. Quan va
obrir la bossa tots vam veure unes galetes caseres. Tots els
nens excepte jo van menjar galetes. Jo no vaig voler
menjar-les perquè havia esmorzat molt. Vam fer classe,
però als quinze minuts, un nen es va desmaiar. Era molt
estrany. Després, tots els nens de la classe es van anar
desmaiant al llarg de la classe. Als deu minuts em vaig
adonar de que eren morts. Vaig aconseguir escapar per la
finestra. Corrent, vaig anar a la policia. Vam anar a detenir
al professor, però era tard. Ja havia escapat.
Continuarà...
6èB 5 de desembre 2014
ALEJANDRO CORCHÓN
UNA NIT MOLT MISTERIOSA
L'altre dia vaig anar al bosc amb els meus amics. Com ens estàvem avorrint vàrem decidir jugar al fet i amagar. Quan ja era la segona partida, em vaig amagar sola, anava passant el temps, i no sentia a ningú i tenia la sensació que estava sola. Va passar més o menys mitja hora, vaig anar cap a les tendes i...estaven buides!!Vaig fer una volta per la zona de les tendes fins que vaig arribar al castell, dins de castell se sentia un soroll fort i molt esgarrifós. Vaig entrar per veure què estava passant. Quant vaig entrar, es va tancar la porta de cop i vaig veure que una ombra que m’estava seguint. Vaig anar fins a dalt del castell i vaig veure els cossos dels meus amics, tots morts. I des de aquell dia no he tornat a anar al bosc.
Júlia Estebe 6è B 5 de desembre del 2014
CATALÀ
NADAL TERRORIFIC !
La història un dia de Nadal. Era un dia que feia molt
fred, estava nevant, ningú estava fora jugant amb la
neu perquè feia massa fred, excepte dues nenes i els
seus pares. A les nenes els agradava molt la neu i als
pares també, per això eren els únics. Després d’una
estona jugant amb la neu , els pares van entrar a casa
i les nenes es van quedar a fora jugant .Era l’hora de
dinar i el pare les va anar a buscar, no les trobava i va
venir la mare molt preocupada . El pare, molt
espantat, va preguntar a la casa del costat .El veí va
dir que l’última vegada que les havia vist va ser jugant
en una furgoneta de la casa número 76. El pare,
espantat i preocupat, va preguntar a l’home d’aquella
casa. L’home no va respondre a res del que el pare li
va preguntar ; llavors ,va veure unes ombres a la
furgoneta.
Ariel Fernàndez
6èB 5 de desembre 2014
L'ORFENAT
Hi havia una vegada un nen que era orfe, es
deia Bernat. Un dia uns segrestadors van
entrar al orfenat i es van endur tots els nens
de l'orfenat menys en Bernat, que just
estava dormint. Al cap d'uns anys quan ja era
gran, en Bernat va decidir anar en busca dels
segrestadors. Al cap d'alguns mesos va veure
una casa de fusta i va veure els mateixos que
havien entrat a segrestar els nens de
l'orfenat. Llavors no es va adonar de que
tenia un senyor al darrere que el va agafar i
el van segrestar! Quan el van segrestar el van
portar a la sala de tortures. Ell es va
espantar molt en veure els cossos de tots els
nens de l'orfenat morts! El van deixar lligat a
un pal amb les notícies al davant i va sortir el
seu orfenat amb la mateixa història.
Jan Garcia
6eB
5 de Desembre de 2014
Relats de Fantasmes
Hi havia una vegada un nen que tornava de l’Escola Virolai. Quan va arribar a casa i va pujar per l’ascensor, va sentir uns sorolls que no els havia sentit mai, però no li va donar importància. Quan va acabar de berenar, va sortir del seu pis per agafar l’ascensor per anar a fer guitarra. Va entrar a l’ascensor. Quan estava baixant, l’ascensor es va aturar. A continuació va sentir un soroll, com si algú agüés saltat a sobre. Jo tenia moltíssima por i, de cop i volta, la part de dalt de l’ascensor es va obrir. Emmascarada va entrar a l’ascensor. Tenia la roba estripada i li sortia sang de la cama. Però el detall que em feia més por era el que portava a la mà, un ganivet…
Ferran Garcia
5/12/2014
6èB
Aventura al centre comercial
Era un dia de tardor per les dates de Tots Sants i
Halloween, plovia sense parar. Jo i la meva germana
érem al carrer i vàrem decidir refugiar-nos, per no
quedar-nos xopes com in ànec. Jo vaig anar cap un
centre comercial per acabar de comprar castanyes i
decoracions de Halloween i la va germana va anar a
comprar panellets a la pastisseria.
Vaig entrar al centre comercial, vaig agafar les
castanyes i vaig pujar a la segona planta per les
decoracions de, hi havia de tot esquelets, sang falsa,
caramels... Tot era tan real ! Vaig veure un llamp súper
a prop i de cop es van apagar els llums del centre
comercial, em vaig quedar agafada a un esquelet
que portava una túnica negra que feia gairebé la
meva mida; no hi havia ningú, en tocar l’esquelet se li
van encendre uns ulls vermells i em va començar
perseguir. No veia res i perquè em deixes de seguir
vaig obrir la bossa de les castanyes i li vaig començar
a tirar. Finalment vaig trobar la porta de sortida però
estava tancada. En mirar endarrere vaig veure que ja
no em seguia però un soroll esgarrifós vaig sentir que
s’apropava.
Gemma Gurt 11/11/14
LA PERSONA DESAPEREGUDA
Era un dia grisós i molt ennuvolat. En una casa vella i terrorífica
vivia una nena amb el seu pare i la seva mare. La jove i la seva
família eren molt pobres, sempre anaven amb roba vella i
arrugada. Aquell dia el pare li va dir a la nena si volia anar de
passeig per la part vella del poble, la part esgarrifosa de Roda de
Barà i la nena, com no sabia que aquella era la part horrorosa, li
va dir que sí. Llavors, van anar a aquella part de la ciutat i van
veure que estava plena de persones que els miraven amb una
cara misteriosa i la nena va començar a espantar-se. Quan el seu
pare es va girar per dir-li que no s’espantés, la nena ja no hi era,
havia desaparegut.
BERTA GÓMEZ
6èB
5 de desembre del 2014
UN FRED ESGARRIFÓS
Un dia d’hivern fred i ventós, l’Anna estava estudiant a la seva
habitació. Quinze minuts després va sentir que els seus pares li
deien que anés al menjador a parlar amb ells. L’Anna es va
estranyar una mica perquè mai la cridaven d’aquella
manera. En entrar al menjador va notar que tenien la cara
una mica pàl·lida i els llavis molt morats. Els seus pares li van
començar a preguntar coses molt estranyes com amb quants
anys vols morir, quina és l’última persona que vols veure quan
et moris… L’Anna va notar un fred esgarrifós a la seva
esquena, es va girar i va veure que, al seu darrere, estava el
seu pare amb un ganivet preparat per matar-la i l’Anna va
morir a causa del seu pare.
Irene Latorre
6è B
5 de desembre del 2014
El crit de mitja nit
Ja ha arribat el dia! Com cada any, l'onze de juliol, anem
amb els amics de l'escola a un càmping que està situat a
un poble que es diu Místic Falls. Fa un mes que ratllo el
calendari marcant els dies.
Després de dues hores de viatge escoltant al meu germà
petit plorant i cridant quan perdia als videojocs, ja hem
arribat!!! El primer que he fet ha sigut anar a saludar a les
meves amigues i amics i desfer les maletes.
Per la nit hem fet una foguera i hem cantat cançons, ens
ho hem passat molt bé fins que aleshores la Lia, una nena
de la colla, ha anat a buscar la jaqueta perquè tenia fred.
De sobte hem sentit uns crits que venien de la seva tenda
de campanya, era morta !!! Estem tots morts de por i
aleshores...
Alba Mas
6è B
5 de desembre del 2014
Era un dia ennuvolat, els quatre nens, entre ells una nena,
portaven paraigües perquè abans de sortir, tots havien mirat el
temps. Ja eren al seu destí: la casa Humfley, on passarien tota la
nit. El grup de nens va entrar a la casa i van estirar els sacs de
dormir en el gran saló de la casa. Tot just començava a ploure i
van aprofitar, ja que no podien sortir, per explorar la casa. Va
anar passant el temps fins que a les nou ja eren als sacs de
dormir.
El so de les goteres va fer que l'Àlex, el més gran de tots, anés al
lavabo. No va tornar. Es deuria haver dormit, van pensar, però
no van dormir tranquils. Es van sentir uns crits esgarrifosos, la
Míriam va mirar al seu costat. En Manel, que feia un segon hi
era, ara ja no.
Els dos nens restants van decidir pujar al pis de dalt per
seguretat. Van pujar les escales i, un cop a dalt, es van enfonsar.
Ja no podien anar enrere. Es van apagar i encendre els llums. El
Martí també havia desaparegut. En el seu lloc, hi havia un
fantasma horrorós que es va anar apropant. La Míriam va
ensopegar i va tancar els ulls;
UN, DOS, TRES...
ARIADNA MASCORT
6èB
5 de desembre del 2014
Els Tres Cops De Porta:
Tot va començar un divendres 13 de desembre, estàvem
fent plàstica amb la senyoreta Bolis. De fet, el professor de
plàstica es deia Ricard però la nostra tutora ens havia dit
que avui no podia venir per compromisos personals. Al
nostre mestre li encantaven els nens i sabíem que fes ho
que fes no faria mai campana a la classe de plàstica.
Acabades les classes, jo, l’Esna i en Willy vam anar a casa
del nostre tutor. La veritat és que vivia molt a prop de
l’escola, o sigui que no ens vam fer un fart de caminar. Jo
vaig trucar a la porta però no va contestar ningú. Vam
trucar un altre cop però tampoc vam aconseguir una
resposta fins que ho vam intentar una tercera i última
vegada i vam sentir un soroll. Venia de dins i semblava que
la persona que hi havia va tancar la porta molt bé. Li va
costar obrir-la i quan es va obrir, va resultar que era el
nostre mestre de plàstica, en Ricard. Estava molt pàl·lid,
portava ulleres i una olor espantosa! Li vam preguntar
perquè no havia vingut a l’escola i es veu que li havien
robat ahir a la nit. També va afirmar que va sentir una veu
que li havia dit que vindria avui i l'endemà, va desaparèixer.
Xié Maymí
Sorolls Alarmants
Estàvem a l'escola tots parlant de l'escàndol que es va muntar a Amèrica. Resulta que van començar a sonar unes alarmes estranyes i va explotar una bomba, va morir molta gent.
Al acabar les classes tothom feia la broma amb els telèfons mòbils de posar alarmes, ens vam quedar al parc encara que el cel era gris i venia una tempesta. Els llamps se sentien a la llunyania, amenaçadors i sorollosos, va començar a marxar gent del grup, jo em vaig quedar sol amb el Manel, el meu millor amic. Ell em va explicar que la bomba la va col·locar algú que vestia discretament perquè ningú se'n va adonar.
Em van pujar calfreds per les cames seguint per tot el cos al veure un home que vestia de negre amb la cara tapada entrar a un carreró. De sobte, sona una alarma, vaig començar a cridar com un boig, el cor em bategava cada cop més ràpid, quan de cop, em desperto al llit de casa. Estava molt espantat, era el despertador. Tot va ser un malson.
Jofre Moseguí
6è B
5 de desembre del 2014
Anem d’acampada
Hi havia una vegada una família que estaven al
bosc d’acampada. Al vespre, el Joan, el pare, i la
Judit ,la mare, van enviar els seus fills, l’Àlex i
l’Anna, a buscar troncs per fer foc. Els fills anaren
a buscar-ne, l’Anna va anar-hi corrent, l’Àlex
començà a veure una ombra que es movia i que
s’anava apropant. Cada cop es sentia més el soroll
de branques trencades, cada segon, més a prop i
més. De cop i volta va començar a ploure i cada
cop es feia més terrorífica i misteriosa aquella
situació. L’Àlex digué a l’Anna que tornessin cap
al lloc on estaven els pares . Un altre cop l’Anna
es posà a córrer per davant de l’Àlex. Just en el
moment que l’Àlex perdia de vista l’Anna, un
drap mullat amb líquid per dormir el va fer caure
a terra estirat.
Oleguer Rovira
6éB
5 de desembre del 2014
La casa nova
El senyor Baldon va marxar després de vendre’ns la
casa. No feia molt bon temps, eren gairebé les vuit
de la nit, i hi havia molts llamps. La meva mare
volia fer el sopar i quan va anar a encendre el foc va
sonar un xiulet molt fort. Jo i el meu germà vam
anar a mirar la televisió i quan la vam engegar, va
petar. El meu pare era a dalt ordenant les coses era
estrany. El meu pare no baixava jo i el meu germà
vam pujar a veure què era el que estava fent el nostre
pare. Certament era a dalt, però no com nosaltres ens
esperaven trobar-lo, era mort. Vam començar a
xisclar i vam cridar a la nostra mare, però no pujava.
Després vam baixar i vam veure la nostra mare
morta, amb un basal sanguinari al seu voltant.
Llavors em vaig girar i el meu germà tampoc no hi
era. Esgarrifada vaig pensar: I a mi què em passarà?
Laia Peire
6é B
5 de desembre de 2014
…...TOT VA COMENÇAR A FRANÇA…...
Tot va començar un 14 de Febrer a un poblet de
França anomenat Font Romeu. Era un dia boirós i
nevava . A la nit, estàvem amb uns amics a l´hotel,
els pares van anar a sopar i nosaltres ens vam quedar
a l´habitació. Els més grans ens van explicar una
història de por. Aleshores, quan van acabar, van
obrir la porta per fer-nos por i un veí, va sortir de la
seva habitació i ens va fer un ensurt esgarrifós. Les
llums de l´interruptor de la llum del passadís eren
vermelles i la història anava de que un home mirava
per un pany d´una porta d´un hotel i veia un ull
vermell a l´altra costat de la porta. Després ja van
arribar els pares. Quina por que vam passar!
Judit Riverola
6è B
L’ASSASSÍ MAI TROBAT
En un dia ennuvolat, jo i la meva mare vam anar a
comprar, quan de sobte va posar-se un enorme
núvol negre sobre nostre. La meva mare em va dir
que li semblava estrany que no hi haguessin
cotxes, després vam anar a comprar pa. En tornar
a casa, la vam trobar. La policia una ambulància a la
porta la meva mare va preguntar que havia passat i
van dir que no ho sabien ben bé que havia passat,
però que la noia ferida va dir que l’últim que
recordava era que hi havia un noi sospitós vestit
de negre que portava un ganivet la meva mare
estava espantada i jo encara més. Vam pujar per
l’ascensor, cada dos pisos es sentien crits. Durant
cinc anys l’ han estat buscant, però encara no l’han
trobat...
l BELÉN SAPPIA
6é B
5 de desembre del 2014
Artur Sardà
9/11/14
EL CAPITÀ SANGUINARI
Hi havia una vagada una família de Manhattan que se n’anava de vacances a Montvire, que era un petit poble dels Alps Francesos. Quan van arribar al poble van veure una mansió, la mansió del Capità Sanguinari. En Jon, el pare, va fer un cop d’ull a la mansió, però ja estava a punt d’obrir la porta de ferro amb les inicials C.S. va aparèixer una velleta cridant:
- Morirem tots! El Capità Sanguinari ens... deia la vella allunyant-se.
Al germà petit se li van posar els cabells d’agulla i la pell de gallina. Seguidament van entrar a dins. Era fosc i no trobaven l’interruptor. La llum del sostre es va començar a moure i amb un crit esgarrifós es va encendre. Van passar la nit a dins d’aquella mansió i, a mitja nit, es va sentir un crit. Els pares van baixar, van obrir la porta i...
La desaparició de la LAURA
Hola em dic laura. Tot va començar un dissabte 12 d'abril. Estava a casa mirant la televisió en un dia de pluja. Vaig veure per les notícies que havien desaparegut dos nens pel carrer i vaig pensar que no era gran cosa, que al ho millor s’havien perdut. El dia següent tampoc no feia bon dia i vaig veure per la finestra de casa, un home que s’emportava a una nena, allà ja vaig creure que era un segrestador. Vaig decidir anar a comprar, veig agafar un paraigües i em vaig anar el carrer. Quan ja estava a baix, notava un ombra al meu darrere, em vaig girar i no veia res, Vaig seguir caminant i em va punxar alguna cosa esgarrifosa però vaig fer com si no notés res i seguia caminant. A cada pas que donava m'adonava més, fins que quan em vaig desertar estava en una cova i era un gat. Des de aquell dia ningú no va saber res de mi, i tothom deia que era la «desaparició de la Laura».
Paula Suñé 6B
5 de desembre
LA BIBLIOTECA
MISTERIOSA
Des de que vaig entrar a aquella biblioteca, vaig sentir esgarrifança en el meu cos, era una situació estranya. Quan vaig entrar no hi havia ningú, estava sol, després vaig sentir uns sorolls misteriosos, tot seguit les portes es van tancar i es van començar a moure els prestatges i alguns llibres van caure. Passats cinc minuts vaig sentir unes veus amenaçadores que em deien que no duraria gaire més estona. Vaig intentar obrir les portes però no vaig obtenir resultats, vaig intentar trucar als pares, però no hi havia connexió . Llavors vaig pensar que podia estar encantada o que hi havia algú més amb mi. Al fons d’un passadís vaig veure una persona amb un destral que venia cap a mi. Quan estava a prop meu, vaig sentir la policia, però ja era massa tard.
Roger Tatjé
6èB
5 de desembre del 2014