INDEX

Cinquè

1. La Ferradura (1r Premi) Laia Foz ......................................................... 32. La naturalesa d'en Gerard (2n Premi) Emma Vila ................................ 5

3. Un somni estrany. (3r Premi) Oriol Verdura ........................................ 8

Sisè

1. Gotes de llum (1r Premi) Laura Canadell ............................................ 102. La gallina okupa (2n Premi) Ivet Vinyet ............................................. 15

3. Darrera el mirall (3r Premi) Judit Tió .................................................. 17

2

La Ferradura El Clip

No us penseu que aquest conte va de ferradures no, perquè no va pas d’això. Aquest conte va d’una euga que es diu Ferradura. La Ferradura és un cavall de carreres, és un cavall de pura sang anglès i és de color gris. Pròximament té la carrera més important d'Europa, si queda entre els millors cavalls ja podrà participar a la carrera Internacional.

Fa unes setmanes, la ferradura, va fer l’última carrera i ara durant un mes havia d’entrenar-se per la carrera d'Europa. Els entrenaments són molt durs, comencen a entrenar quan gairebé és de nit i acaben que és molt tard. Però la Ferradura va arribar un dia que no podia més, es va posar malalta i no volia fer res, ni els entrenaments.

Tot l'equip estava molt preocupat i sobre tot en Carles, els seu joquei. En Carles sempre ha sigut el seu joquei i els dos s'estimen molt.

Quan va sortir el veterinari de la quadra, a tothom li va semblar que no feia gaire mala cara, es pot dir que gairebé reia.

A aquesta euga no li passa res de dolent.- va dir el veterinari Com que no?.- van dir tots els de l'equip

No, no te cap problema de salut - va continuar el veterinari – l'únic que li passa és que està molt cansada i no li queden forces.

És que...potser...en hem passat amb els entrenaments....-va dir en Carles.

Bé, es recuperara aviat si descansa una setmana o quinze dies. Però, quan es recuperi no la forceu tant.- va dir el senyor veterinari.

En passar els dies es veia com la Ferradura anava millorant, i va tornar als entrenaments.

Quedava molt poc temps, només una... setmana! Van anar entrenant durant tota la setmana, fins que...va arribar el gran dia! Van anar a França, que és on es feia la carrera i...a córrer!

Va començar la carrera, tothom estava molt nerviós i la Ferradura ja estava a la cinquena posició! La Ferradura corria i corria, fins que es va acabar la carrera. I la Ferradura va quedar...segona!

Tothom estava molt content, la Ferradura també.

3

Al cap de dos dies, van marxar tots cap als Estats Units que és on feien la carrera Internacional. Els entrenaments els havien de fer allà, per assegurar-se que tothom complia les normes d'entrenament. Ara només tenien dues setmanes, i l'entrenament era molt més dur, no sabien si la Ferradura aguantaria. Però va passar la primera setmana i la Ferradura anava aguantant, cada dia li anaven posant coses més dures, però sense passar-se.

Van passar les dues setmanes, i la Ferradura havia aguantat.

Apunt per començar la carrera, tothom estava molt neguitós, sobretot en Carles.

Començà la carrera! Tothom cridava i animava a la Ferradura. La Ferradura corria tot el que podia i anava avançant a tots els els cavalls, però...hi havia el cavall numero 3, que anava el primer i corria molt! La Ferradura no el podia avançar, ella mateixa es va força molt, perquè volia guanyar. De tant que es va forçar va perdre forces i la van avançar tres cavalls.

En Carles li xiuxiuejar a l'orella:

Ferradura tranquil·la, ja se que als dos ens fa molta il·lusió guanyar. Però has de pensar que el més important no es guanyar, sinó participar

La Ferradura es va posar molt contenta en sentir allò. De cop va recuperar les forces, va córrer i còrrec, en Carles no s'ho creia havia avançat el cavall número 3, anaven primers i...van guanyar! Havien guanyat, havien guanyat! Tothom estava super content.

En passar els dies van tornar a marxar a Espanya. Van ser molt feliços i en Carles i la Ferradura encara es van fer més amics i inseparables.

Laia Foz

4

La naturalesa d'en Gerard

Hi havia una vegada un nen que li agradava molt la naturalesa. Aquest nen es deia Gerard i era tot el contrari dels altres nens. Quan els nens anaven a jugar a futbol o a fer entremaliadures ell es dedicava a observar arbres o a caçar papallones.

A l'hora de l'escola en Gerard es va quedar parat, perquè els seus amics estaven maltractant molts escarabats, papallones...

En Gerard es va acostar amb els seus amics, i els hi va dir:

-Vosaltres, que feu?!Que us han fet aquest animalets?-va dir en Gerard.

-Que passa! Nosaltres fem el que volem! Tu no tens dret a manar-nos -van dir.

-Molt bé... feu el que vulgueu. Un dia entendreu perquè us dic això.

-D'acord, diguis el que diguis no canviarem d'opinió. A més, ja a tocat el timbre de l'escola.

En Gerard molt i molt enfadat, es va girar d'un cop i va anar a la seva classe.

Va seure en el seu pupitre tot deixant la motxilla en la cadira i un cop assentat es va tapar la cara amb les mans.

La professora Joana li va preguntar :

-Que et passa Gerard?

I en Gerard li va respondre

-Res,només que estic enfadat.

-Amb qui?- Li va preguntar.

-Amb en Marc, l'Ignasi i en Joan!! Han maltractat animals!! Vols que et digui una cosa, mestre Joana? El que m'agrada mes del món son els animals com les papallones, les formigues, els escarabats...

5

-D'acord, a veure Marc,Ignasi i Joan, avui vull parlar amb vosaltres i ,evidentment, Gerard tu també ens acompanyaràs.

-Molt bé!- van respondre tots quatre a l'hora.

-A les 17:00 en punt us vull a tots quatre en el despatx de la directora.

-D'acord.-van dir.

A les 17:00 en punt tots quatre es van dirigir al despatx i allà es van trobar la mestra Joana asseguda en una cadira i els hi va dir:

-Ja i sou tots?

-Si – van respondre.

-Seguiu-me. Us vull ensenyar una cosa- va dir la mestra Joana

Els quatre, quan anaven seguin a la mestra, s'anaven fent ganyotes i insultant-se amb veu baixa.

-Tu, burro!!Perquè li vas dir a la mestra tot això dels animals!!-va dir l'Ignasi.

-Ho sento, no ho podia evitar...-va dir en Gerard a punt de plorar.

La mestra es va girar de cop i en Gerard es treia les llàgrimes dels ulls.

-Molt bé, ja hem arribat.

-No veig res- va dir en Joan.

-Val,respireu,si esta molt bé aquí,no?

Tots cinc van respirar.

-Si! si esta molt a gust aquí!

-Així m'agrada,Ignasi,Joan i Marc, si feu totes les dolenteries que feu, aquesta tranquil·litat ja no i serà.-va dir la mestra Joana.

-Jo tinc un animalet que vivia en un lloc que hi havia moltes guerres i per sort me'l vaig emportar.

-Sense animals ni plantes no estaríem aquí, en aquest món.

-Ostres...no havia pensat en tot això...-va dir en Joan.

-Doncs jo, encara penso que tinc dret a fer-ho.-va dir en Marc.

6

-Ostres!-va cridar en Gerard.-Tot això que t'expliquem es tota la veritat! Hi han molts animals en perill d'extinció.

-I que vol dir això d'extinció?

-Són animals que no ni han gaires en el món com: El lleó blanc,l'ós panda,la tortuga marina...

-En Joan, l'Ignasi i en Marc van comprendre perquè els i deia tot això que no torturessin més animals...

-Tinc una idea!-va cridar la mestra Joana. Farem una ajuda entre tota l'escola per fer una recol·lecta de diners per ajudar a les persones que ajuden els animals en perill d'extinció.

-Si! -van cridar tots.

-Però primer li he de demanar a la directora.-va dir la mestra Joana.

La Joana va anar corrents i va cridar a la directora.

-Directora Maria, directora Maria! Et vull proposar una cosa!

-Que passa, Joana?- va dir la directora Maria.

-Mira, jo i els nens de la meva classe em proposat una cosa.

-Diguem, diguem estic impacient.

-Hem dit que podem reclutar molts diners per l'ajuda dels animals en perill d'extinció.

-Oh! Molt bona idea!Però, d'on treure'm els diners?

-Havíem pensat, que entre tots els pares i mestres de l'escola podríem fer una recol·lecta.

-Si! Heu pensat molt i molt bé! Doncs Maria ves preparant notes pels pares!

A reclutar diners!I així s'acaba aquest conte.

Heu de pensar que si no hi han animalets ni plantes, nosaltres no estaríem aquí.

Emma Vila

7

KUKUXUMUSU

Hi havia un vegada un nen que es deia Ot, ell vivia amb la seva àvia en una casa de pagès.

Un bon dia l'Ot va sortir al camp a recollir les fruites, quan hi va arribar va sentir unes veus estranyes, va mirar per tots els racons del camp però no va veure ningú.

De cop una taronja es va moure i va dir:

-Àvia, àvia una taronja s'ha mogut!!!-

L'avia li va contestar:

-Deu haver estat el vent, tranquil.-

L'Ot li va dir:

-Però si no fa vent!-

L'avia va dir:

-Ja baixo, ja baixo.

-D'acord – va dir l'Ot-

L'Ot va tornar a sentir unes veus, es va apropar a les pomes i no va sentir res,

es va apropar a les llimones i no va sentir res, es va apropar a les peres i no va sentir res, es va apropar a les taronges i va sentir uns xiuxiueigs i va exclamar:

-Àvia, àvia corre!!!

L'àvia va dir:

-Ja sóc aquí, que vols?

-Doncs, doncs queee les taronges han parlat.

8

-Ai net meu, és impossible que les fruites parlin.

-Que no, que és veritat, que han parlat!-va dir l'Ot-

-Fa una ràbia quan ens volen triturar per fer-nos suc! -va dir una taronja a una altra-

-Ho has sentit àvia?

-Siii, sí que ho sentit sí.

I de cop totes les fruites rondinaven, totes es queixaven de com les tractaven de malament quan feien suc, quan les tallaven...

Aleshores totes van saltar dels arbres i van dir:

-No hi ha dret ens tracteu molt malament!!!

Les fruites volien atacar els que els feien mal: els plàtans eren els bumerangs, les maduixes els míssils, les cireres les bombes nuclears, totes les fruites rondinaven i rondinaven... fins que de cop l'Ot va sentir:

-Ot, va desperta't depressa!! Que faràs tard a l'escola.

I l'Ot va dir:

-Uf! Sort que només era un somni!

Oriol Verdura

9

Glumi

G o t e s d e l l u m Aquesta història que us explico a continuació està situada cap allà a l'any 4011, en que ara és el futur, i el futur, abans, és ara...

Quan ens morim, les persones, deixem anar una energia en forma de llum. Aquesta energia, s'agrupa de dos en dos, i forma les gotes de llum.

Les gotes de llum, com us podeu imaginar, són de color de llum, per tant d'un groc brillant.

No són gaire grosses, aproximadament com el teu dit del mig de llargada, i com la teva mà d'amplada.

Si quan tens menys de 10 anys veus una gota de llum, et tornes immortal.

L'única solució de deixar de ser una persona immortal a mortal, és tornar a buscar una gota de llum, i mirar-la fixament als ulls, durant 10 segons com a mínim.

La senyora Hortènsia Omsinare, és una de les poques iaies que quan tenia menys de 10 anys, va veure una gota de llum, per tant, és immortal.

Ella diu, que el seu somni és morir, ja que per ella va ser una temptació mirar els ulls d'una gota de llum, perquè les gotes de llum, són una cosa gairebé impossible de descriure amb paraules: meravelloses, espectaculars, al·lucinants...

Encara que et llencis des de dalt d'un precipici, t'atropellin mortalment, et clavin un ganivet,... mai et mors.

La senyoreta Hortènsia Omsinare, va néixer el 29 de maig de 2011, per tant, ara a l'any 4011, té 2000 anys.

Ara té el seu home número vint-i-un, en Ramon, i dues filles, la Salsitxa i la Salmoneta. Que ja estan casades i tenen fills, per tant ja és àvia.

10

Ser immortal, com tot, té les seves pegues, trobes home, et cases, tens fills, el teu home i els teus fills es van fent grans, fins que es moren, i tot repetidament. I és molt dur veure morir tants cops les persones que estimes! Pobre Hortènsia! Ja n'està farta!

Quan va començar l'any 4011, l'Hortènsia, es va proposar, que buscaria sense parar una gota de llum fins a poder-se tornar mortal, i poder veure la mort, (una figura terrorífica, guarnida amb una túnica amb caputxa de color negre, i un cordill a la cintura, que serveix com a cinturó. A la mà dreta hi porta un bastó, el bastó de la mort. Només tocar-te amb el bastó, caus mort a l'acte, i la mort, se t'emporta a Can Mort, el món dels morts).

L'Hortènsia, ho va explicar a la seva família, que normal, s'hi van negar, perquè perdre una persona de la família no ho vol ningú, però l'Hortènsia, no en va fer cas.

El primer dia d'agost, al matí, l'Hortènsia va decidir que aquella mateixa tarda aniria a la recerca d'una gota de llum, per poder-se tornar mortal i morir-se.

Va fer la maleta amb les següents coses: roba de recanvi, sopar, una tenda de campanya i uns prismàtics. També es va fer un mapa on indicava els camins per on passaria, (tot i que no calia, però es volia fer la professional).

Es va vestir i pentinar de la manera següent: de la seva cabellera blanca com l'espuma, (tot i que amb algun cabell fosc), s'hi va fer una cua alta, (per semblar més jove i atractiva del que aparenta), i es va posar un barret d'investigadora de color caqui, una samarreta també de color caqui, uns pantalons curts, naturalment també caquis i unes botes d'anar a collir cargols, però aquest cop no són caquis, sinó roses.

Va agafar el seu Futucotxe 500, (el cotxe d'última moda del futur, inventat per Salmó Miralcotxe, el “best friend” de l'Hortènsia), i se'n va anar cap on li indicava el mapa, (xuleta com ella en deia).

Va baixar del cotxe, amb un estil molt dramàtic, i es va posar les seves ulleres de sol de color rosa cridaner. Però la pega va ser, que ella no se'n va adonar, i es va posar les ulleres al revés. Qualsevol que la veiés, pensaria que estava boja, i fugiria cames ajudeu-me.

Va mirar la seva xuleta, i va optar per agafar el Camí del Pi, un camí que conduïa al castell del gegant del pi, un camí molt espès, potser massa difícil per una iaia com l'Hortènsia, o el camí Vermell el camí que conduïa a casa de la iaia de la Caputxeta Vermella. Es va decidir per el camí Vermell. Era un camí molt bonic, ple d'arbres florits. Semblava ben bé que haguessin fet un “copia i enganxa”, tots eren del mateix tamany, de la mateixa alçada i del mateix color.

Al cap d'uns minuts, va arribar a casa de la iaia de la Caputxeta. Era una caseta bastant petita, i feta de fusta de castanyer. Per trucar el timbre, tenies que pujar tres esglaons. Així ho va fer. Va sentir una veueta que venia des de dins de la caseta, i que deia:

11

Qui hi ha? Endavant, la porta està oberta!

L'Hortènsia va entrar. Al fons de la caseta, hi havia un llit, tot cobert de mocadors mocats. L'Hortènsia es va apropar al llit, i va començar a tirar tots els mocadors que cobrien el llit a la paperera. De dins del llit, va sortir la iaia de la Caputxeta, una dona menuda i bastant atractiva (per la seva edat, però).

I doncs, iaia de la Caputxeta, com és que tens el llit cobert de mocadors, de tant plorar? -va preguntar l'Hortènsia-.

És que la Caputxeta... -va respondre tremolant la iaia de la Caputxeta-.

No em diguis que encara plores per la mort de la Caputxeta, si d'això en fa més de 2000 anys! -va dir l'Hortènsia incrèdula-.

Doncs, si! I es pot saber per a què has vingut? -va respondre amb un to de “xula piscines”, la iaia de la caputxeta-.

És que vull deixar de ser immortal, i he pensat que com que tu vols anar a Can Mort amb la Caputxeta, però no pots perquè ets immortal com jo, podem buscar una gota de llum plegades, i mirar-la fixament als ulls fins deixar de ser immortal -va dir l'Hortènsia amb cara de bona iaia-.

Oh, quia boa ida! -va respondre ja calmada, i mastegant una magdalena la iaia de la caputxeta-.

Doncs va, som-hi! -va dir l'Hortènsia-.

L'Hortènsia, va esperar que la iaia de la caputxeta agafés les seves coses, i van sortir de la caseta. Van agafar el camí, que conduïa a la vall de les Glum.

Era un camí ben polit, amb un bosc no gaire espès, bastant apte per unes iaiones.

Van arribar a la vall de les Glum, quan faltaven poques hores perquè el sol es pongués, i tot estigués fosc com la gola del llop.

La vall de les Glum, era una vall preciosa, tota decorada per violes, i amb un llac just al

mig. S'anomena la vall de les Glum, perquè és on a la nit, totes les gotes de llum es reuneixen.

Van muntar les tendes, perquè si es girava vent, es podrien refugiar a dins. No van tardar gaire minuts. Després, van berenar. Un cop havien paït i repaït el berenar, es van posar a fer exercici, per “cremar” el berenar. Primer, van fer 50 flexions, després van anar a fer fúting pels voltants del llac, i per últim, van fer 60 abdominals.

Quan van acabar de fer exercici, estaven tant esgotades, que no notaven els bíceps, els tríceps, els quadríceps, i tots els -íceps que tenien més.

12

Van descansar uns minuts, i seguidament van preparar el sopar: mongetes amb botifarra i un iogurt. Un cop preparat, es van asseure a terra, just on els peus estaven a tocar amb l'aigua del llac. Van trobar el sopar deliciós.

Quan ja s'havien acabat els postres, i havien petat una estona la xerrada, van recollir tots els plats, coberts, i tot el que havien utilitzat per sopar.

Van veure quatre gotes de llum, just davant del llac. S'hi van acostar lentament, per no espantar-les. Eren tal com la iaia de la caputxeta i la Hortènsia les recordaven: expecfascial·lucimar (espectaculars, fascinants, al·lucinants, meravelloses).

Tenien dos ullets, que ressaltaven molt, ja que era el que veies primer d'una gota de llum. També, just on hauria d'anar el nas hi tenien una gran i llarga boca i el que era estrany, es que no tenien nas.

Quan van ser a prop de les gotes de llum, l'Hortènsia, es va girar cap a la iaia de la caputxeta per dir-li les seves últimes paraules del món dels vius.

Iaia de la Caputxeta, bona sort amb la mort, i fins Can Mort.-va dir tota satisfeta l'Hortènsia-.

Igualment, sort amb la mort, i fins Can Mort.- va respondre gairebé somicant la iaia de la caputxeta-.

Què plores?-va preguntar l'Hortènsia-.

No, es queeee, em suen els ulls, hem fet massa esport, no ho veus que som unes iaiones passades de moda?-va dir la iaia de la caputxeta, tot dissimulant el seu plor-.

Si home, jo passada de moda?i que més, ja. Va anem per feina d'una vegada. -va dir l'Hortènsia-.

Es van abraçar uns segons, i després es van col·locar cada una just davant d'una gota de llum.

Adéu! -va dir l'Hortènsia-. Adéu! -va respondre la iaia de la caputxeta-.

L'Hortènsia va intentar deixar la seva ment en blanc, i es va concentrar amb la gota de llum. Trobava estrany que la gota no marxés cames ajudeu-me, després del xivarri que havien fet.

Va començar a comptar per dins: 1,2,3...

I de cop se sent:

ppppppppppppppppppprrrrrrrrrr!

13

Una pudor intensament forta, es va escampar per tota la Vall de les Glum.

Que ha estat aquest soroll? I aquesta pudor? -va preguntar l'Hortènsia-. Ho sento, em sembla que les mongetes del sopar comencen a fer

efecte. -va dir la iaia de la caputxeta cada cop més vermella de vergonya-.

Bé, no passa res, centra't amb la gota de llum, i adéu.

L'Hortènsia es va tornar a concentrar, i va comptar: 1,2,3,4,5,6...

I de cop, es trenca el silenci amb un:

Riiiiiiiingggggggggg, riiiiiiiiiing...!

Era el mòbil de l'Hortènsia:

Sí? Qui em demana just en aquest inoportú moment? -va dir la Hortènsia començat-se a enfadar-.

Hortènsia, sóc jo en Salmó, et truco per dir-te que demà, ja sortirà a la venta el nou Futucotxe 501...

L'Hortènsia, va penjar el mòbil d'un cop, i enfurismada es va concentrar en la gota de llum i va començar a comptar per tercera vegada, i disposada a ignorar qualsevol soroll més:

1,2,3,4,5,6,7,8,9i10! Ja estava, ja no era immortal! Ho havia aconseguit! Es va girar per veure si també la iaia de la caputxeta, ho havia aconseguit. Si, que bé!

Va veure, que de l'horitzó, s'acostava una figura amb una túnica de color negre. La Mort!

Quan la mort ja se li havia tirat a sobre, va treure un bastó de la butxaca, i seguidament li va fer un copet suau a la panxa. Era el bastó de la Mort!

L'Hortènsia, va sentir, que un tel negre de lli, li envaïa la seva ànima, i que la seva ànima, es convertia en llum, i s'ajuntava amb la de la iaia de la caputxeta. Ja estava, una gota de llum, nova.

Una esquerda va travessar de fit a fit el terra, i l'Hortènsia va caure-hi a dins. Es va deixar caure, i allà en aquell punt, la seva vida va acabar.

Una inacabable vida l'esperava en aquell altre món, però sense el seu últim home Ramon.

Laura Canadell

14

Marga

LA GALLINA OKUPAHi havia una vegada en una casa de pagès qualsevol, en un poblet qualsevol,

una gallina única que tenia un gran somni..., Bé un gran somni per a ella,

conquerir la preciosa i elegant caseta d'en Melindro, un gos entremaliat,

juganer i carinyós, que era la nineta dels ulls dels amos de la casa, en Jordi i la

Maria que ja eren bastant grans. Doncs, tornant al tema, la nostra protagonista,

la gallina, també tenia un nom, és deia Margalida però tothom li deia Marga, la

gallina tafanera i exploradora del corral.

I ara us explicaré la seva història,la de la gallina okupa.

Era un bon dia assolellat i la gallineta Marga tot jugant amb els seus germanets

va veure que en Jordi entrava a casa seva amb una petita caixeta de cartró, de

la qual en sortia un soroll tot estrany, però la Marga no en va fer cas i va

continuar jugant. Van passar els dies i al corral tothom parlava d'un tal

Melindro, un gos que havien adoptat els amos, al que li tenien preparada una

sorpresa.

I un dia va passar ... En Jordi va començar a tallar i a treure pintures, a cargolar

i a descargolar i al final va quedar muntada una preciosa caseta amb la teulada

vermella i una placa enganxada a l'entrada que deia ''Melindro'', i és clar, no

podia faltar el seu habitant, en Melindro. La Marga, la nostra okupa, va quedar

fascinada, a ella li hagués agradat molt tenir una casa com aquella, però

s'havia de conformar amb compartir habitació amb els seus germans i sentir les

escridassades del seu pare, el gall, cada matí. Així que, va començar a

organitzar un pla i a pensar com podria entrar dins la caseta d'en Melindro

sense que ningú no se n'anadonés. Pensant i pensant va veure que quan en

Melindro dormia, ningú no el podia despertar, perquè ell era com un rellotge, es

15

despertava a l'hora que tocava ;se n'anava a dormir a les onze i es despertava

a les nou, i així cada dia. Doncs la Marga decidida va esperar que arribés la nit.

En Melindro estava adormit, com que era fosc ningú no la veia, era el pla

perfecte! A poc a poc va anar ficant-se a dins de la caseta d'en Melindro i com

que era un cadell i no pesava, la Marga el va arrossegar fins a fora i ella feliç,

va començar a inspeccionar la caseta per dins, era la experiència més bonica

que havia tingut la Marga en molt temps. La caseta per dintre tenia parquet, era

molt gran, i les parets tenien un to ataronjat molt càlid i acollidor, i a sobre...,

aquella caseta tenia llit i lavabo!

Després de tanta emoció la Marga cansada es va adormir. Quan es va

despertar ja devien ser les vuit aproximadament, la Marga es va espantar, li

quedava una hora per tornar-ho a deixar tot tal com estava. Amb prou feines va

acabar de fer el llit i posar en Melindro al seu lloc, així com recollir les plomes

que havia deixat, ja que això la podia delatar. I quan va acabar, va marxar.

Van passar uns quants dies i cada nit la Marga posava en pràctica el seu pla,

fins que un dia va pensar<perquè gaudir d'aquest plaer i aquest luxe jo sola si

el puc compartir?>

Així doncs, un vespre va anar a buscar la seva millor amiga la gallina Iris, ja

que últimament no s'havien vist gaire perquè l'Iris havia anat a visitar els seus

avis a Sydney (Austràlia) i això les havia distanciat.

Doncs al vespre la va anar a buscar, es van fer abraçades i petons i la Marga li

ho va explicar tot. L'Iris va quedar meravellada i va accedir a acompanyar-la.

S'ho van passar fantàsticament bé, però la festa no va durar gaires dies més

perquè va arribar l'hivern i en Melindro es va refredar, el van tenir a la casa d'en

Jordi i la Maria i al cap d'uns dies en Jordi va desmuntar la caseta d'en

Melindro, ningú no sabia perquè i el tema es va quedar així. Però ben aviat es

va saber... en Melindro s'havia recuperat del seu refredat però, no us he dit el

millor encara, en Melindro havia tingut cadellets amb una preciosa gossa que

havien regalat uns amics a en Jordi i la Maria, i per això segurament durant un

temps no tornaríem a veure a en Melindro voltar pel corral, i si el veiem seria

am la seva companya i els seus fidels cadallets.

16

Ivet Vinyet

Tutti Frutti

DARRERE EL MIRALLJa comencen les vacances !! La meva mare m'ha dit que anirem a una casa d'estiueig.

Jo em dic Matilda i el meu germà Pau. Estic esperant el moment en que hi anirem, en

tinc moltes ganes, encara que a cole ens han posat molts deures !! Però, ja els faré !!

De moment he de començar a fer la maleta. Ho espero amb candaletes !!

Estava a la meva habitació triant els conjunts de roba que m'enduria. De sobte la mare

va cridar:

o Matilda ! Baixa a sopar !o Ara baixo ! - li vaig respondre-

Vaig baixar a corre cuita fent ressonar per tota la casa el cop de les escales. Vaig

quedar molt sorpresa perquè en mig del menjador, hi havia un regal petit que s'anava movent.

o Què és ? És per mi ? - vaig preguntar-o Sí – va respondre la mare-

o Moltes gràcies !!

Vaig obrir el regal i va sortir disparat un gosset d'un color ros clar.

- Un gos ! Com li podré posar ?

Tots es van quedar pensant un moment.

Ja ho tinc !! - vaig cridar- Li posarem Rex !!

D'acord !! - va cridar el meu germà quasi al mateix instant-

17

Tothom hi va estar d'acord.

o Matilda – va dir el pare amb un to despreocupat- ja tens la maleta feta ?

o Em sembla que ja estic.

o Doncs bé, soparem i marxarem – va dir el pare, assegut en un silló, ben escarmalat.

Després de sopar, vam carregar les maletes al cotxe i vam marxar. El poble no era

gaire lluny, i vam arribar amb mitja hora. Un cop allà :

Vinga ja hem arribat, ja podem marxar – li agradava fer bromes, però a vegades, es feien una mica pesades

Ostres !! - va cridar el meu germà- És grandiosa !

Prou ! - va cridar la mare -Agafeu les vostres maletes i les porteu a la vostre habitació.

Tindrem una habitació per nosaltres sols ?- va dir en Pau, intrigat-

No ho sé – va dir la mare cansada de respondre tantes preguntes -

Quan vam entrar, ens va semblar la casa més maca que haviem vist mai. En Pau, va

córrer cap a la seva futura habitació.

És molt gran !! Vine Matilda !!

Vaig córrer cap on era el meu germà, el primer cop d'ull a la planta de dalt em va

semblar fantàstica. Hi havia una habitació per nen, una habitació per nena, una

habitació de matrimoni i una quarto de bany. També hi havia unes escales que

pujaven cap a unes golfes. Em va semblar interessant, vaig pensar que hi aniria

a fer un cop d'ull quan ningú em veiés. Veient l'habitació del meu germà em vaig

quedar de pedra, era per nen però tenia el seu encant. En Pau ja començava a

desfer la maleta. Vaig anar cap a la meva habitació.

18

Ostres!! - vaig cridar- Es molt bonica !!

Era gran, d'un color verd llimona, tenia una taula de fusta, un llit alt amb quatre

calaixos. També tenia dues finestres que arribaven de dalt a baix i un mirall.

Vaig començar a desfer la maleta. També vaig posar el llitet d'en Rex en un cantó

de l'habitació. De sobte la mare va cridar :

Matilda, Pau, a dormir !! Si mare !! - vam respondre a l'hora

En Rex s'acomodava, i jo em vaig posar al llit, s'hi estava molt calent i tou, però

no podia dormir. Vaig estar amb els ulls oberts una hora sensera i al final vaig

pensar que com que no podia dormir, aniria a donar un volt. Vaig despertar en Rex,

el vaig agafar a coll perquè no fes soroll i li vaig tapar la boca. Vaig sortir de l' habitació sense despertar a ningú i vaig pujar a les golfes.

Vaig obrir un interruptor petit que hi havia al costat de la porta i es va obrir una

bombeta que només il.luminava un quart de l'habitació, sort que portava un petit

lot que feia molta més llum que aquella bombeta. Sentia que en Rex tremolava,

encara que jo també estava una mica nerviosa. Hi havia tot d'objectes antics

però el que ressaltava més era un mirall molt alt amb el voltant tot d'or fent sanefes, semblava dels anys 60. Resumit era estrafolari !! Hi havia molta pols i no t'hi podies

veure reflectida. Vaig veure un drap brut a terra, el vaig agafar i vaig començar a treure-li la pols. Vaig començar a sentir un vent que m'empenyia cada cop més i el mirall em va xuclar. Passavem per un túnel fosc, en Rex va començar a cridar

Rex calla !! - li vaig ordenar-

Ell va callar de cop. Vam tornar a sentir un vent però ara agradable. De cop es va acabar el túnel. Vam anar a parar a un poble petit però acollidor, era :

Calldetenes !!

19

Hi vaig veure els meus avis i els vaig anar a saludar

- Avi, avia – vaig cridar- que no em sentiu ?

Entenc que,de vegades, els avis són una mica sords, però estava cridant, com

no em podien sentir ?

Cansada de cridar vaig començar a pensar i vaig arribar a la conclusió que era

com un miratge o que aquell mirall veia el futur, era la resposta més coherent de

totes les respostes que m'havia imaginat. Vaig començar a escoltar el que deien i

estaven parlant que a Calldetenes hi manava un alcalda terrorífic, a qui tothom

tenia por i que era massa tard per fer-lo fora perquè ja havia convertit els nens en

soldats i a la gent adulta li feia pagar molts millons perquè volia construir una

fàbrica exterminadora d'avis.

Ho havia d'arreglar, vaig mirar al meu voltant, vaig veure el túnel i m'hi vaig dirigir decidida, se'm va tornar a empassar. De cop vaig tornar a ser a les golfes, vaig obrir la porta i vaig camençar a apuntar idees perquè pogués conquistar als pares a tornar a Calldetenes, anar a l'Ajuntament i remanar papers per canviar les coses. Vaig tancar la llibreta, la vaig deixar a la tauleta, i vaig tancar els ulls.

Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing !!!!!!!!!!! Oh no, el despertador !!

El vaig parar, em vaig vestir, vaig anar al lavavo, vaig baixar a baix i vaig dir :

Bon dia !!!

Tots ja estaven a baix esmorzant.

Bon dia – va respondre la mare- ja t'has vestit ? Si

Fas bona cara – va dir en Pau-

Mare, encara que no t'ho creguis, m'ha passat una cosa extraordinària.

Els vaig començar a explicar fil per randa el que m'havia passat. Quan vaig acabar en Pau va dir :

20

I jo m'ho crec !! jajaja No diguis bestieses – va dir el pare-

Et trobes bé ?- va preguntar la mare- potser el canvi d'hora t'ha afectat una mica

Sí, sí que em trobo bé, és veritat !! Vull que tornem a Calldetenes ràpid !!

Matilda, siusplau calma't una mica- va suplicar la mare-

D'acord t'hi portaré, però només una estoneta, i si no ho has arreglat no t'hi tornaré a portar més, estem de vacançes !!!

Gràcies mare- li vaig dir i la vaig abraçar-

Molt bé – va dir- esmorza i marxem

Vaig esmorzar a corre cuita i em vaig posar al cotxe

Maria – va dir el pare - estàs segura ?? Si tantes ganes en té, potser és veritat, no ?

La mare va pujar al cotxe i vam començar a marxar.

Escolta Matilda, perquè t'endús en Rex ? És el meu company d'aventures !!

La mare va callar, segurament va pensar que estava boja. Quan vam arribar, la mare em va dir :

Molt bé Matilda, jo me'n vaig a casa, et deixo 1 hora i prou, t'esperaré aquí davant.

Gràcies mare – vaig dir-

Vaig agafar una bossa que hi portava roba negra, un buf i un estoig. Quan la mare se'n va anar, vaig obrir la bossa, vaig treure l'estoig i vaig agafar un clip, el vaig desplegar i vaig intentar obrir la porta de l'Ajuntament, després de molt lluitar, vaig aconseguir obrir la porta, vaig anar a un lavavo que hi havia i vaig sortir amb roba negra un buf i l'estoig a la mà, a en Rex li vaig posar un buf al cos i vam anar al despaix de l'Alcalde i vaig començar a remenar mentre en Rex vigilava la porta.

Ja el tinc Rex !!

Vaig agafar l'estoig vaig treure el corrector i un boli i vaig taxar el nom del futur alcalde i vaig posar el nom del que hi havia ara, en Jaume Mas. Ràpidament ho vaig tornar a endreçar tot i vaig sortir corrents amb en Rex. Ho havia aconseguit !!

havia salvat el poble !! Encara que ningú ho sapigués l'havia salvat. Estava orgullosa de mi mateixa. Mentre m'esperava que arribés la mare vaig pensar que havia nascut per salvar el món !!!

21

I mirall bé mirall va, aquest conte s'acaba de acabar.

Judit Tió

22