Continuen a bon ritme les obres de la carretera de Vinyols · referim? Doncs a una bellesa...

Continuen a bon ritme les obresde la carretera de Vinyols

Uneix els municipis de Riudoms i Vinyols i els Arcs

El comerç local deRiudoms acusa lamanca d'aparcaments

Entitats i ciutadans deRiudoms visiten lesobres del CasalRiudomenc

ALB

A M

ARINÉ

revistade riudoms

revistade riudomsl’oml’om

núm

464

nfe

brer

201

0n

any

XLII

n 4,

50€

actualitat

revista l’om • riudoms 2

Per mediació de l’agència ’Actiu Viatges de Riudoms, un bongrup de riudomencs han pogut gaudir recentment d’un magní-fic creuer que va sortir de Gènova i va arribar a Lisboa, passantper les principals ciutats de la Mediterrània.

A banda de la visita a les diverses ciutats per on va passar elcreuer, el viatge va anar acompanyat d’un extens programa defestes i espectacles, balls i concerts, que van fer les delícies degrans i petits.

Un grup de riudomencs gaudeixen d’una ‘ciutat flotant’ que els passeja de Gènova a Lisboa

CEDIDA

Isaac Sanromà repassa els700 anys de "capitalitat ilideratge" de Reus

Isaac Sanromà, president de la Cambrade Comerç de Reus, va pronunciar elpassat 25 de febrer la conferència '700anys de capitalitat de Reus' davant d'ungran nombre de persones que vanomplir fins a la bandera el Círcol de Reus.

Sanromà no es va poder escapar deparlar del tema que centra l'actualitatinformativa: la nova llei de divisió territo-rial de Catalunya. “Des de la Cambra nos'ha "discutit" mai que "Tarragona sigui laseu institucional de la nostra vegueria".

CEDIDA

editorial

número 464 • febrer de 2010 3

Volem ser lliures!!!» és una expressió que criden avui –sigui amb la seva veu o ambels propis fets– molts joves, però, sabem què significa la paraula llibertat?Molts pensadors s’han anat aproximant a aquest terme i ens han deixat frases com:

«La llibertat, Sancho, és un dels dons més preciosos que el cel ha donat als homes;no poden igualar-s’hi els tresors que tanquen la terra i el mar: per la llibertat, així comper l’honra, es pot aventurar la vida i s’ha de fer», de Miguel de Cervantes.

«La llibertat és aquella facultat que augmenta la utilitat de totes les altres facultats»,de Immanuel Kant.

«No se’ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta que hàgim sabut,en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna», de MahatmaGandhi.

«Si els homes no són lliures no podran estimar», de Alfred Rubio.

«La meva llibertat s’acaba on comença la dels altres», de Jean Paul Sartre.

I així podríem escriure una llarga llista. S’entén, doncs, que sent la llibertat una cosatan bàsica i tan important en la vida de l’ésser humà, la reclamem a crits. Però tambéés cert que tota facultat ha de ser educada per a poder-se viure amb la major plenitudpossible, i d’això no sé si en som conscients. ¿S’educa en les famílies, en les guarde-ries, col·legis, instituts i universitats –segons el grau que els correspongui– en l’exer-cici de la pròpia llibertat? La societat, ens educa per a això?

No és mai tard per a posar-s’hi, així que som-hi! I potser el primer que podem fer ésacceptar la nostra realitat, reconèixer-nos tal com som, fins i tot amb aquells límits queformen part del nostre ésser, com deia un amic… «Però que bonic que és tenir la pellque recobreix la petitesa del meu cos enfront de les estrelles! Els límits de la mevaraó, que sempre estarà envoltada per les vores del misteri, com ho està la qüestió:per què existeix alguna cosa en comptes de no-res? I quin goig que en el meu lliurealbir pugui admirar i alhora triar entre les innombrables coses al meu abast!». Serconscients d’això ens allunyarà del perfeccionisme irreal al qual ens aferrem tantesvegades.

Com a segon graó –podríem anomenar-lo així– hi ha el fet de ser conscients que lallibertat no pot ser un atribut merament individual, sinó que comporta una dimensiósocial i coresponsable amb l’altre. En una societat en què l’individualisme pren massasovint les brides del nostre actuar, és important tenir en compte que perquè la nostrallibertat sigui responsable, intel·ligent i capaç de donar resposta i assumir en totmoment el que fa, ha de tenir un sentiment del que és comunitari i social. La llibertatacaba on comença la dels altres –com diu Sartre–; per tant, el nostre objectiu no potser altre que el bé comú.

I, finalment, i com a guia de fons del que pot ser una formació permanent de la per-sona i en concret de la seva llibertat, la bellesa. Però... a quin cànon de bellesa ensreferim? Doncs a una bellesa entranyable, a una bellesa que no neix d’un referent úni-cament estètic, sinó del cor. És bonic guiar un cec perquè travessi el carrer? És bonicassaborir un menjar –encara que diferent del nostre– que ha estat cuinat per un apre-nent de cuina d’un altre continent? Pensem que sí, és bonic i entranyable alhora, iaquest pot ser el sentiment que guiï la nostra llibertat.

n EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus 88Tel. 977 768 [email protected]

n EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

n SUBDIRECTORRobert Guerrero Llaberia Tel. 626 034 274

n COORDINACIÓ GENERALCop d’UllAssessors en comunicació i publicitatwww.copdull.netTel. 977 300 693

n REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

n FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font AngueraAlba Mariné Torrell

n PUBLICITATRobert Guerrero LlaberiaTel. 626 034 [email protected]

n DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Volem ser lliures

actualitat


La Setmana Santa ja està a punt d’arribar,i les confraries riudomenques estan ulti-mant els preparatius. De fet, han unitesforços amb l’Ajuntament per tal de tre-ballar de manera conjunta en la prepara-ció dels diversos actes d’aquestes datestan assenyalades. Així ho va explicar elpresident de la Confraria de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesucrist, CarlesBono, qui va remarcar que ara farà tot justun any que va tenir una conversa ambl’alcalde, Josep Maria Cruset, per tal detirar endavant aquesta col·laboració.

Així, des del passat mes de juliol, mem-bres del consistori i de les confraries s’hanestat reunint de manera setmanal, “un fetque contribueix a que la gent treballiamb més ganes”, explicava Bono.

La principal novetat de la SetmanaSanta d’aquest any serà la representació,per primera vegada, de les Set Paraulesde l’Agonia. I és que la tradició riudomen-ca era representar-ne tan sols una, ladarrera, i enguany s’ha pres la decisiód’escenificar-les totes. El moment en quèes podrà veure aquesta gran novetat seràDivendres Sant, després que la processóde les dotze del migdia, que surt de lacapella de la Verge Maria, hagi arribat al’església. Un cop allà, més d’una vintenade persones estaran treballant per fer rea-litat la iniciativa, juntament amb la coral iels músics, que se situaran tot just al cos-

tat de l’altar. Carles Bono es va mostrarmolt il·lusionat per aquesta novetat, jaque, segons va destacar, “és la primeravegada que a Riudoms es representaranles 7 paraules”.

Les confraries riudomenques intentenaportar any rere any alguna novetat enles tradicions de la Setmana Santa. De fet,les incorporacions de l’any passat van serel Curs Internacional de Dansa, així com

Aquesta Setmana Santa, Riudoms representaràper primera vegada les Set Paraules de l’AgoniaMés d’una vintena de persones estan treballant per fer realitat la iniciativa

s Imatge del Sant Crist, sortint de l’Església de Sant Jaume.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat

número 461 • octubre de 2009 5

també l’arribada de la nova generació dela Confraria de Santa Llúcia amb la bandade cornetes i timbals.

Carles Bono fa 32 anys que és membrede la Confraria de la Puríssima Sang, i enfa uns 16 que n’és el president. Tot i ques’ha plantejat en alguna ocasió deixard’estar-ne al capdavant per tal de donarl’entrada a noves generacions, consideraque ara no és un bon moment, tenint en

compte totes les iniciatives que s’estanimpulsant, i més encara des que es va ini-ciar l’estreta col·laboració ambl’Ajuntament. Ara, doncs, valora com a“molt gratificant” el treball conjunt ambl’administració local, i assegura que elsànims estan molt bé davant les novetatsd’aquest any.

Bono també reconeix que sovint ésdifícil que el jovent s’impliqui en els diver-

sos actes de la Setmana Santa, peròtambé va remarcar que faran tot el possi-ble perquè s’animin a formar-ne part.

Així, cada vegada falta menys perquèRiudoms s’endinsi de ple en unes datesplenes de tradició i de sentiment, amb totun seguit d’actes que prometen ser méslluïts que mai.

0 Redacció

s Els Armats, desfilant pels carrers de Riudoms. Típica imatge de la Setmana Santa riudomenca.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat


La necessitat de desdoblar la carretera TV-3141, coneguda amb el nom de ‘carreterade Misericòrdia’ o ‘carretera de Cambrils’,és una reivindicació ja històrica del territo-ri. I és que els usuaris d’aquesta via recla-men que es treballi a fons per millorar-neles condicions, lamentant que, tot i seruna de les principals carreteres del Campde Tarragona, actualment es caracteritzaper la seva perillositat.

El Departament de Política Territorial iObres Públiques (DPTOP) de la Generalitatja té entre mans un projecte de millorad’aquesta via, però considera que el seutrànsit (uns 12.000 vehicles diaris) no enjustifica el desdoblament, segons va asse-gurar fa unes setmanes el consellerd’Economia i Finances, Antoni Castells, enuna conferència a la Cambra de Comerçde Reus -dins del cicle Catalunya Horitzó2010-.

És per això que els ajuntaments deRiudoms, Reus i Cambrils, juntament ambla Cambra de Comerç de Reus, han pre-sentat al·legacions al DPTOP amb tot unseguit de propostes per aconseguir allòque porten reclamant des de fa temps, jaque consideren que no desdoblar lacarretera es contradiria amb el PlaTerritorial. En aquest sentit, en el plecd'al·legacions recorden la previsió del Plad'articular la part central del Camp deTarragona com una àrea metropolitana, i s A la carreteraTV-3141 circulen 12.000 vehicles diàriament.

ALBA MARINÉ

El desdoblament de la carretera de Misericòrdiacontinua sent una prioritat pel territoriRiudoms, Reus, Cambrils i la Cambra de Comerç han presentat al·legacions al projecte de la Generalitat

actualitat


per a fer-ho possible creuen “indispensa-ble” una millora de les comunicacions.

Els municipis afectats estan conven-çuts que la proposta de la Generalitat norespon a les necessitats reals, i assegurenque estarien disposats a esperar méstemps per a poder veure les millores, sifinalment la carretera tingués quatrecarrils. Així, l’alcalde de Riudoms, JosepMaria Cruset, explicava que “no és correc-te que es faci una inversió de pressa icorrents i només solucioni el problemaper uns quants anys”. A més, Cruset vaafirmar que el govern de la Generalitat téuna actitud contradictòria, destacant que“quan interactua amb l’Ajuntament i ambels veïns, manifesta que contempla unavia de quatre carrils”, a diferència delsplantejaments de laseva proposta real,que només preveuenalgunes milloressense contemplar eldesdoblament. I ésque l’alcalde deRiudoms va lamentarque han hagut d’am-pliar els carrils d’unarotonda construïda alpolígon Mas de DonFelip per donar resposta a un volum detrànsit més elevat a l’actual –a una via dequatre carrils-, i va destacar que no enténque el govern català no doni suport aldesdoblament.

Entre les diverses qüestions que recla-men els tres municipis en les al·legacions,destaca la petició de prolongació del’autovia A-7 fins al Vial del Cavet deCambrils, a més de la conducció de lesaigües no resoltes i la previsió de drenat-ges sobre els terrenys. Una altra de les

qüestions que consideren important ésque es resolgui el problema de la cruïllaentre la TV-3141 i la T-11, on es provoquendiàriament, a les hores punta, cues quecol·lapses el trànsit.

Des dels tres municipis consideren que,si el trànsit a aquesta carretera no és supe-rior és perquè moltes persones utilitzenvies alternatives més llargues per evitar laseva perillositat, tal com va voler remarcarl’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, quees va mostrar del tot convençut que si les

condicions de la viamilloressin, hi hauriamés trànsit de vehicles.D’altra banda, el presi-dent de la Cambra deComerç, Isaac Sanromà,va assegurar també queuna altra de les condi-cions que permetria unincrement del volum detrànsit a la crta. de

Misericòrdia és el polígon que es construiràentre Riudoms i Vinyols.

A mitjans de febrer van fer arribar lesseves al·legacions a la Generalitat, i ara res-ten a l’espera de la resolució definitiva. Toti això, es van mostrar esperançats que elconseller del DPTOP s’apropi al territoriper reunir-se amb els diversos agents quereclamen la millora del projecte i percebrela problemàtica sobre el terreny.

0 Mònica Just Rosals

s Massa sovint es produeixen accidents en aquesta important via.ALBA MARINÉ

‘ ‘‘ ‘Els municipis afectats pensen que la proposta de la Generalitat norespon a les necessitats reals

actualitat


Durant la passada tardor es va donar el tretde sortida al projecte de condicionamentde la carretera TV-3103 que uneix elsmunicipis de Riudoms i Vinyols i els Arcs,amb un termini d’execució de 12 mesos.

El projecte, -que té un pressupost de3.888.243,66 euros pel que fa a l’obra, i de434.223,46 euros pel que fa a les expropia-cions- suposa la creació d’una variant aVinyols fins a la carretera T-314, des delParc Samà fins a Reus.

A Riudoms es condicionarà un tramurbà de 340 metres de llargada, al llarg delqual es preveu la construcció d’una roton-da, concretament a l’encreuament de laurbanització del Molí d’en Marc amb laconnexió de la futura avinguda GermansNebot. Per que fa al terme municipal deVinyols i els Arcs, es reforçarà el ferm d’untram de 466 metres .

Un altre dels trams que es treballa percondicionar és el que uneix la rotonda deRiudoms i que enllaça la T-310 i la TV-3103, amb la nova rotonda projectada aVinyols, que serà l’origen de la nova variantque unirà la TV-3103 amb la T-314 , des delParc Samà fins a Reus.

En l’actuació, es preveu la construcciód’un col·lector al tram urbà de Riudoms, iun altre a la nova variant de Vinyols fins albarranc de les Paisanes a la T-314, a més

de cunetes formigonades i baixants de for-migó als terraplens, entre d'altres. En glo-bal, doncs, tot un seguit de millores quepretenen aconseguir que la via estigui al'alçada de les circumstàncies.

La redacció del projecte i la direcció deles obres van a càrrec dels serveis TècnicsTerritorials de la Diputació de Tarragona.

0 Redacció

Continuen a bon ritme les obres de la variantque uneix Riudoms i Vinyols i els ArcsA Riudoms es condicionarà un tram urbà de 340 metres de llargada

s En l’actuació, es preveu la construcció d’un col·lector al tram urbà de Riudoms.ALBA MARINÉ

actualitat


Unió de Pagesos ha decidit abandonar laTaula de Preus de l’avellana de la Llotja deReus “per manca de transparència” a l’horade fixar els preus. De fet, el sindicat consi-dera que una part significativa del sectorha actuat de manera obstruccionista, “abs-tenint-se d’acudir a les diferents reunions, ino ha volgut que la Junta de preus esconstituís tal com estableix la normativacatalana de llotges i mercats en origen”.

Unió de Pagesos va anunciar aquestadecisió a finals de febrer, i va denunciar, abanda de la manca de transparència, la“manca de credibilitat” pel sector quesuposa la manera actual de conformar elpreu de referència. De fet, el sindicat con-sidera que els preus fixats per la Llotjas’han basat en interpretacions subjectivesdels representants dels compradors,“sense aportar la documentació demostra-tiva, ni valorar amb rigor els preus i les ten-dències reals del mercat”. Per a Unió dePagesos, les seves pròpies fonts de preus itendències del mercat mostren dades icomportaments diferents als defensatsper diversos representants del comerç,motiu pel qual no descarta publicar cadasetmana, com la Llotja, els preus de refe-rència de compra i venda d’avellana,

tenint en compte els que es fixen als mer-cats internacionals.

Membres d’Unió de Pagesos van entrara formar part de la Taula de Preus de l’ave-llana de la Llotja el passat dia 4 de gener,una taula que està coordinada per SantiRobert des de fa 28 anys. L’acord el vansignar al desembre passat amb la Cambrade Comerç de Reus, la Llotja de Reus i els

representants del comerç de l’avellana pera la constitució i posada en marxa provi-sional de la Junta de preus de l’avellana.L’acord contemplava que funcionésdurant dos mesos en període de prova.Passat aquest temps ha estat quan Unióde Pagesos ha decidit deixar de formar-hipart.

0 Redacció

Unió de Pagesos abandona la Junta de Preus del’avellana de la Llotja de ReusEl sindicat considera que hi ha ‘manca de transparència’ en la conformació del preu

s Unió de Pagesos considera que els preus fixats es basen en interpretacions subjectives.

n Quan va decidir dedicar-se a lapagesia?

És una vocació de tota la vida, a casasempre ho havia viscut i la feina m’agra-dava, tot i que era conscient que econò-micament mai s’havia valorat prou.De totes maneres, quan vaig endinsar-mede ple en el sector ja fa més de deu anysla situació no estava tan malament comara.

n Què n’opina de la situació actual?

Estem en un cul de sac, l’únic que ensqueda als pagesos són les ganes de tre-ballar. Alguns es preguntaran per què nopleguem si treballem per sota els costosde producció, però en el nostre dia a diano ens parem a pensar els beneficis, sinóque només ho veiem quan comptem elpreu de l’hora.

n Què me’n diu dels principals con-reus de la comarca (avellana, oliva...)?

En el sector de l’oliva, aquest any anemmolt malament, ja que no tindrem capguany. Pel que fa a l’avellana, ja fa moltsanys (des del 1985) que la situació està enun punt complicat. En aquest sentit, ésvergonyós que el preu europeu de l’ave-llana sigui molt més car que el que fixa laLlotja de Reus.

actualitat


‘El sindicat és l’única eina vàlida que tenim elspagesos per defensar-nos’El riudomenc Josep Ferré és coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca del Baix Camp

s Josep Ferré, coordinador del sindicat camperol al Baix Camp.MONTSE RIERA

actualitat


n Per això el sindicat va decidir abando-nar la Taula de fixació de preus?

A principis d’any se’ns va oferir estar pre-sents com a observadors a la taula de preusde la Llotja , on hi havien de participartambé cooperatives de segon grau(Coselva i Unió Agrària) que no s’hi vanvoler asseure. Ara mateix, l’avellana correntestà a 1'05 euros, i la negreta, a 1'10, encomptes de situar-se entre 1'30 i 1'40 comés el cas de l’europea. Davant de tot això,ningú ens dóna cap explicació.

n Quan va decidir afiliar-se a Unió dePagesos?

L’endemà mateix de fer-me pagès, o fins itot el dia abans. Considero que és l’únicaeina vàlida que tenim per defensar-nos.

n Destaqui algunes de les fites aconse-guides en aquests deu anys...

La crisi de l’aigua de fa dos estius (l’any2008) n’és un gran exemple, ja que si no hihagués intervingut el sindicat, els vaixellsd’aigua de Tarragona haurien marxat.D’altra banda, també són importants lesmesures agroalimentals que s’han aplicaten el cas de l’avellana, perquè gràcies a ellesels pagesos poden subsistir i s’han pogutmantenir moltes finques.

n El primer cap de setmana de març vatenir lloc l’assemblea d’Unió de Pagesos.Quines conclusions en destaca?

El sindicat va posar sobre la taula novamentla necessitat que el govern ajudi més, ja queen els àmbits dels punts de venda i en lamillora de les normes de l’etiquetatge,necessitem la seva ajuda. Ara per ara, elspagesos no hi guanyem en res; si algú hisurt guanyant és el govern.

n Considera que el govern s’implicapoc...

No s’implica prou, això està clar. A més, caldestacar que ara mateix tenim la pitjorConselleria d’Agricultura de tota la històriade Catalunya, i aquest fet, coincidint ambuna etapa en què la situació laboral ésnefasta, complica encara més les circums-tàncies. Posant algun exemple, la darreraconselleria del govern de CiU va presentarprop de 1.300 expedients de millora; lesdues primeres del govern tripartit, entre1.100 i 1.150; i la que gestiona JoaquimLlena, només 170.

n El sector agrari s’ha de reinventar perpoder sobreviure?

Crec que el que ha de fer el sector agrari ésmodernitzar-se. Nosaltres, com a produc-

tors, no ens hem de reinventar, però lescooperatives sí que ho han de fer, perquè elmodel cooperatiu actual de Catalunya ésnul. Algun problema hi ha, perquè els page-sos tanquem en negatiu, i les cooperatives,ho fan en positiu. A més, per exemple, lesavellanes del nostre territori no estan benvalorades, ja que les Piemonte d’Itàlia tenenun valor afegit, i en canvi les del Camp deTarragona no...

n Fa poques setmanes va tenir lloc unagran manifestació a Barcelona. Ara perara, hi ha previstes més mobilitzacions?

I tant, ens seguirem manifestant per inten-tar trobar solucions a les problemàtiquesdel sector. De moment, serem presents a lainauguració de la fira Alimentària deBarcelona, i continuarem lluitant pels nos-tres drets.

n Hi ha data pel debat monogràfic delParlament?

En principi, la previsió és que tingui lloc capa finals d’abril, i estem estudiant de realitzar-hi alguna acció.

n Quin consell donaria a una personaque es vol iniciar en el món agrari?

Si li agrada la feina, val la pena tirar enda-vant, però les coses haurien de canviar per-què una persona s’hi pugui guanyar la vida.La manera perquè pugui subsistir és conti-nuar l’explotació iniciada per un altre, per-què si ha de començar des de zero, seriapràcticament impossible. De totes mane-res, estic convençut que les coses algun diacanviaran, perquè som productors d’ali-ments, i són molt necessari.


‘ ‘

‘ ‘Ara mateix tenim la pitjorConselleria d’Agricultura de tota la

història de Catalunya

Són feixucs aqueixos moments en queescric i precisament no m’atreu gens nimica haver de fer-ho, però les circumstàn-cies ho requereixen.

Tal volta des dels catastròfics esdeveni-ments amb la fil·loxera a finals del segleXIX, el camp català no havia sofert unapatacada tan forta com els greus fets quesucceeixen. I que comporten un encade-nat de disbarats que encenen els ànims del‘afeblit món rural.

La deslleial forquilla de preus entre elsproductes produïts per la nostra gent, afec-tats per despeses salarials i contributives talcom marca la llei, fa impossible podercompetir amb els productes que vénen delMarroc, Tunísia, Xile, l’Argentina o de qual-sevol altre punt del planeta.

Hem de tenir en compte dues vessantsper matisar.

La primera atén als productes d’impor-tació::

1r. Les diferents, febles o inexistentscàrregues fiscals sobre els productesimportats, dels països d’origen.

2n. La mà d’obra molt més barata.

3r. L’emigració de pagesos de la UE capa aquests països precisament per la facilitatde poder produir els mateixos productes iexportar-los més barats amb llicència de laUE cap als nostres mercats.

4t. El nul control de mesures sanitàriesen què aquests productes entren a Europa.Penseu que aquí s’han prohibit gransquantitats de productes tòxics cancerígensi que allí estan permesos o fan la vista gros-sa.

5è. El “dumping” que altres països efec-tuen amb segons quins productes i queperjudiquen en gran mesura els nostressimilars.

La segona vessant, tot i no semblar-ho,ens perjudica:

a). En detriment de les nostres empresesque no poden abaratir més els seus pro-

ductes degut a la feixuga càrrega contribu-tiva i fiscal, un fet que ja he esmentat i quefa impossible competir amb els preus delsproductes importats.

b). Ja que les ajudes i subvencionsnomés afavoreixen els latifundis, i especial-ment a empreses “alienes” que en el seumoment varen apostar per comprar gransfinques i invertir en produccions agrícolesencara que siguin ruïnoses, i Hisenda enca-ra les afavoreix desgravant-les.

c). Donat que les ajudes i subvencions ales petites i mitjanes empreses són mone-da de canvi en fiscalitzacions i normatives,de les quals ens donen quatre rals, som elclàssic “caldo de cultiu” d’inspeccions icontrols a les nostres finques, acompanya-des d’impopulars “sancions”.

Totes elles portades a terme per un”zelós” control “policial” de funcionaris denova fornada, que no tenen ni punyeteraidea, del que sofreix un pagès per podertirar endavant la seva explotació, aixòtambé val pels ramaders, que es troben ensimilars situacions o pitjor. Segons les deci-sions del Govern del Tripartit s’ha d’incre-mentar la fiscalització de les empreses agrí-coles i ramaderes, això vol dir més funciona-ris a sancionar-nos.

Què podem esperarde nou? Del nostreGovern, amb estatut osense, tenim molt clarel que podem espe-rar....garrotades.

0 Pere Castells i Germès

pagesia


El declivi agrari en la Catalunya del segle XXI

s Els pagesos es van manifestar a mitjans de febrer a Barcelona.

CEDIDA

SALVADOR MESTRE DOMINGO

El passat 20 de febrer, pagesos de Riudomsvan participar a la mobilització que es vadur terme a Barcelona. Aquesta va ser orga-nitzada per Unió de Pagesos i ASAJA sota ellema "Per uns preus justos al camp i a la ciu-tat".

Les reivindicacions d'aquest sector sónmoltes però en el moment actual, les cau-ses que han fet encendre la llum d'alarmad'aquest sector són 4:

1. Els baixos preus imposats per la grandistribució als productes agraris (recordemque a Catalunya, Carrefour, Mercadona iCaprabo dominen més del 50% de lasuperfície comercial).

2. El fort encariment dels costos de pro-ducció (el sector ha perdut un 43% de laseva renda des del 2001).

3. La negativa de donar cap tipus desolució per part de la Conselleria del DAR(possiblement la pitjor que ha tingut maiaquest sector amb el Sr. LLena al capda-vant, més pendent del seu grup polític quedel sector).

4. I finalment, estant a l'espera de la cele-bració, abans de Setmana Santa, d'un debatmonogràfic sobre el sector agrari al

Parlament de Catalunya instat per Unió dePagesos i recolzat per molts Ajuntamentsde Catalunya (entre ells el de Riudoms). Elmotiu d'aquest debat és que es posi alguntipus de solució a la greu crisi que estempatint.

Per finalitzar, d'una banda lamentar lafalta de suport de la FCAC (Federació deCooperatives Agràries de Catalunya) i de laCooperativa de Riudoms a la mobilització i

per l'altra, donar les gràcies a l'Ajuntamentde Riudoms per fer-se càrrec del cost d'unautocar per traslladar-nos a Barcelona.Agrair també als regidors de l'Ajuntamentque ens van fer costat i als pagesos deRiudoms i a les seves famílies, que van ferpossible que fóssim més de 5000 persones.

A tots ells, moltes gràcies!

0 Delegats locals de la Unió de Pagesos a Riudoms

pagesia

número 463 • gener de 2010 13

L'agricultura ha dit prou!Més de 5.000 persones es van manifestar el dia 20 de febrer a Barcelona

s El lema de la mobilització va ser 'Per uns preus justos al camp i a la ciutat'.

actualitat


Durant les passades festes de Nadal,l’Ajuntament de Riudoms va posar enmarxa una campanya amb l’objectiu depromocionar el comerç local. Així, es vanpoder veure pels carrers del poble cartellsamb el lema ‘Per Nadal, compra al comerçlocal’, i es van editar fins a 4.000 fulletonsinformatius que es van repartir per totes lescases del poble i pels comerços del nucliurbà. Des que es va engegar el projecte, jas’han fet diverses reunions de seguimentamb els comerciants, i ara s’està treballanten la continuació de la campanya.

El problema de l’aparcament és una deles principals qüestions que els comer-ciants consideren necessari millorar, i ésper això que actualment s’està treballanten la realització d’un estudi per valoraraquesta qüestió i la seva incidència en elscomerços. Així ho explicava Ginés Parra, uncomerciant riudomenc que considera queaquest tema “està molt malament”, i queveu amb bons ulls el fet que s’hagi aconse-guit fer un pas més per combatre-ho, ana-litzant, primer que res, la situació.

Parra creu necessari que s’impulsin cam-panyes encaminades a promoure elcomerç de Riudoms. I és que el propietaride la botiga El Nou Patufet lamentava que“tothom se sent orgullós del poble, peròmolta gent va a comprar fora”, i creu queper estar orgullosos dels comerços iempreses locals “cal que tothom hi

Trobar un lloc d’aparcament, un dels principalsproblemes del comerç local de RiudomsActualment s’està treballant en l’elaboració d’un estudi per valorar aquesta qüestió

s Plànol de Riudoms, amb la localització dels establiments locals.

ALBA MARINÉ

actualitat


col·labori, i així aconseguirem el boncomerç que busquem”. Per a ell, el fet detenir tan a prop la ciutat de Reus pot ser uninconvenient, però també considera queen alguns àmbits, aquesta proximitat potesdevenir un avantatge.

Un altre dels comerciants que ha assistita les reunions amb el consistori és JaumeDalmau, de DMAInformàtica, que veu ambbons ulls totes les accions que s’impulsinper promoure els comerços i negocis deRiudoms. En aquest sentit, va reconèixerque molts veïns solen desplaçar-se fins aReus o Tarragona per a fer les seves com-pres, i va remarcar que “el comerç, als

pobles, és més complicat”. Pel que fa a l’a-parcament, Dalmau ho veu “un problemade difícil solució”, i creu que és poc proba-ble que s’arribi a resoldre aquesta qüestió. Iés que l’empresari riudomenc explicavaque, abans, el seu establiment estava ubi-cat a la Plaça de l’Om, un lloc on consideraque és difícil poder mantenir un negoci“perquè no s’hi pot aparcar, i la gent cadavegada es desplaça més utilitzant el cotxe”.

Jaume Dalmau valora positivament eldesenvolupament de la campanya que vatenir lloc en les passades festes nadalen-ques, però creu que un dels principals pro-blemes amb què es troben els pobles és el

desconeixement, és a dir, que molta gentno sap que hi ha una fusteria o una botigad’aluminis, i que per això es desplaça fins anuclis urbans més grans. És per aquestmotiu que creu que s’han de promouretant el comerç com la resta d’activitats, ique el plànol editat per l’Ajuntament hi potajudar.

Mentre es desenvolupa la campanya, elscomerciants riudomencs continuaran tre-ballant per aconseguir, a la seva manera,promoure els negocis locals.


s El problema de l’aparcament és una de les principals qüestions que els comerciants consideren necessari millorar.ALBA MARINÉ

actualitat


’Ajuntament de Riudoms ha aprovat unseguit d’ordenances fiscals per tal d’ajudarals ciutadans i empreses riudomenques.Entre les mesures destaca la congelaciótotal de les taxes i dels tipus impositius, i laintroducció de bonificacions i fracciona-ments en els pagaments.

Aquesta iniciativa també contemplaràajudar a les famílies nombroses, a aquellesque tenen dificultats econòmiques, i a lesque vulguin fer obres a casa seva ambl’objectiu de reduir barreres arquitectòni-ques. Les ajudes es materialitzaran en lessegüents bonificacions:

• Bonificació de l’aigua a les famíliesnombroses: totes aquelles famílies quetinguin el títol de família nombrosapoden demanar a l’Ajuntament la bonifi-cació del 50% del primer tram del rebutde l’aigua.

• Bonificació de l’aigua per majors de 65anys en situació desfavorable: aquellespersones majors de 65 anys que es trobinen situació desfavorable tindran dret a labonificació del 75% del primer tram delrebut de l’aigua.

• Bonificació de la matrícula de l’escolade música a les famílies que tenen dife-rents fills inscrits: bonificació del 15% a

aquelles famílies que hi tinguin un segonfill, i bonificació d’un 30% a aquelles famí-lies que hi tinguin un tercer fill.

• Bonificació de la taxa de llicènciaurbanística:

• Bonificació del 100% en obres d’adap-tació de la vivenda per a veïns amb unaminusvalia sobrevinguda.

• Bonificació del 100% en obres d’adap-tació de la cambra de bany per a vivendesamb persones més grans de 70 anys.

• Bonificació del 100% en obres d’ins-tal·lació d’ascensors en edificis existents.

També s'han establert bonificacions enles taxes de llicència urbanística perfomentar les activitats econòmiques delpoble:

• Bonificació del 100% per la construc-ció d’hivernacles agrícoles.

• Bonificació del 100% per al condicio-nament d'establiments comercials exis-tents.

• Bonificació del 100% en obres desti-nades a l’obertura de nous establimentscomercials.

Finalment, també s’ha aprovat la possi-bilitat del pagament fraccionat de l'IBI,que es durà a terme de manera automàti-ca per als riudomencs que ja el tenendomiciliat; els que no, podran sol·licitaraquest fraccionament a l’oficina Base delpoble abans del 31 de març. Així, es podràpagar la meitat de l'impost el 15 de juny il’altra el 2 d’octubre.

0 Redacció

Riudoms pren mesures per a fer front a la crisiEntre les mesures destaquen la congelació del total de les taxes i els tipus impositius

‘ ‘

‘ ‘S'ha aprovat la possibilitat depagament fraccionat de l'Impost de

Béns i Immobles


Mastí dels PirineusEl Mastí dels Pirineus, és un gos de tipus molós, tot i que detrets més estilitzats i no tan arrodonits com és habitual enaquest tipus. És una de les races de gos més grans existents.Els mascles adults pesen entre 50 i 60 kg, i solen mesurar entre70 i 80 cm d'alçada fins a la creu. Les femelles son una micamés petites, entre 40 i 50 Kg de pes i de 65 a 75 cm d'alçada.El pelatge és molt gruixut, de color majoritàriament blancamb taques grises o de color crema a cara, potes i de vegadesel cos. Només un de cada quatre presenta un pelatge total-ment blanc.

Una altra de les seves característiques diferenciadores és lapresència de sis dits a les potes del darrera enlloc dels cinchabituals, tret suposadament cercat pels criadors originals pera millorar la tracció en terrenys nevats.

És una de les races més antigues documentades, emprada alllarg de gairebé un mil·leni pels pastors bascos, sobretot a lazona del sud de França, la vessant nord dels Pirineus, d'on varebre el nom. Degut a la seva mida i aspecte, va ser el gos ofi-cial de la casa reial francesa fins a la seva desaparició arran dela Revolució Francesa.

Avui dia l'espècie ha superat amb escreix el seu àmbit geogrà-fic d'origen, i és especialment valorada a Austràlia i els EstatsUnits d'Amèrica com a gos pastor i guardià en grans exten-sions de praderia.

El dilluns 8 de març va tenir lloc l’acte de signatura del conveni decol·laboració per a la realització de l’encàrrec de prestació de ser-veis de protecció de la salut entre l’Agència de Protecció de laSalut i l’Ajuntament de Riudoms.

L’Agència de Protecció de la Salut té l’objectiu d’integrar totsels serveis i les activitats referits a la protecció de la salut i coordi-nar-los amb la resta d’organismes, amb la finalitat de protegir lapoblació dels factors ambientals i alimentaris que poden produirun efecte negatiu en la salut de les persones.

En data 11 de gener de 2006, es va signar el Conveni Marc queha d’orientar els vincles i les obligacions a establir ens els convenisque subscriguin els ens locals i l’Agència de Protecció de la Salut,en relació amb la prestació de serveis de protecció de la salut.

L’Ajuntament de Riudoms i l’Agència de Protecció de la Salutvolen crear un nou marc de cooperació interadministrativa basaten la col·laboració. Van signar aquest conveni el Xavier LlebariaSamper, director gerent de l’Agència de Protecció de la Salut deCatalunya, i Josep Maria Cruset Domènech, alcalde de Riudoms, ala seu de l’Ajuntament de Riudoms.

L'Agència de Protecció de la Salut (APS) és un organisme autò-nom adscrit al Departament de Salut de la Generalitat deCatalunya, creat amb l'objectiu d'integrar tots els serveis i les acti-vitats referides a la protecció de la salut i coordinar-los amb la restad'organismes de protecció de la salut. Després de la seva consti-tució legal el 2003 s'adscrigué la seva seu central al c. Roc Boronat85-86 de Barcelona.

La seva creació respongué al canvi en l'estructura i funciona-ment dels ens de salut pública a Catalunya que es volia impulsarja durant la legislatura de Maragall i sota la direcció política deMarina Geli, consellera de Salut i Antoni Plasència Director Generalde Salut Pública.

Col·laboració entre l’Agència de Protecció de laSalut i l’Ajuntament de Riudoms

El proper dia 25 d’abril, els riudomencs iriudomenques s’aproparan a les urnes perparticipar de la consulta popular per laindependència de la nació catalana. És peraixò que els membres de la plataformaciutadana Riudoms Decideix estan treba-llant a fons per organitzar aquest esdeve-niment que dóna continuïtat a la iniciativaengegada per Arenys de Munt el passatdia 13 de setembre, i a la qual ja s’hansumat diversos municipis catalans.

Des que es va constituir, RiudomsDecideix ja ha aconseguit aplegar a unaseixantena de voluntaris, un fet valoratmolt positivament per un dels coordina-dors de la plataforma, Joan Marc Papió.Malgrat això, però, Papió va voler reiterar lanecessitat de captar l’atenció de més per-sones disposades a col·laborar en els actesque se celebraran el mateix 25 d’abril(xocolatada i diversos esdevenimentspopulars). I és que el dia de la consultaseran cridades a les urnes unes 5.300 per-sones.

Mentre encara no arriba el dia D, la plata-forma ciutadana ha organitzat tot un seguitd’actes amb l’objectiu d’informar als veïnsdel poble sobre la importància de la consul-ta, i fer una crida a la participació. Així, cadadivendres a les vuit del vespre, hi ha una

cita relacionada amb l’esdeveniment, jasiguin cinefòrums o reunions informatives,que es van alternant setmana rere setmana.Una de les principals cites, però, és la calço-tada del 14 de març a Sant Antoni, organit-

zada amb l’objectiu de recaptar fons, ja queRiudoms Decideix, en néixer de la societatcivil, no disposa de grans recursos econò-mics. És per això que han engegat tot unseguit de fórmules de promoció i finança-


actualitat

s Cartell anunciador de la consulta sobre la independència de Catalunya.

Compte enrere per laconsulta popularMés de 5.300 persones seran cridades el proper dia 25 d’abril per decidir sobre la independència


actualitat

ment, com ara la ubicació de cartells i guar-dioles als comerços, el sorteig d’un cap desetmana per a dues persones en una casarural d’Osona, una penjada de banderoles abalcons i finestres, patrocinis de petitesempreses i comerços, col·laboracions d’en-titats cíviques i donatius de particulars. Unade les qüestionsque la plataformaveu amb molt bonsulls és que hanrebut el suport degairebé totes lesentitats del poble.

D’altra banda,s’ha organitzat peral diumenge 11d’abril, a l’Esglésiade Sant Jaume ,després de la Missa Major, un concert de lacoral femenina de l’Orfeó Català.

LES CONSULTES DEL 23-F

El passat 23 de febrer va tenir lloc tambéuna onada de consultes populars a nom-brosos municipis de Catalunya, i va ser eltorn de quatre poblacions de la comarcadel Baix Camp: Alforja, l’Aleixar, Vilaplana iRiudecanyes.

Vilaplana va obtenir una participació del45,14% del cens, un 93,73% dels quals vanvotar a favor de la independència. Els vots

negatius van ser quatre (un 1,57%), els votsen blanc van ser 11 (4,31%), i els nuls, un(0,39%). Des de Vilaplana Decideix van valo-rar positivament la jornada, considerantuna xifra “aplastant” el nombre de personesque van votar que sí.

A Riudecanyes, de les 332 persones que

es van apropar a les urnes, 308 (un 93%) vanvotar a favor de la independència, 14 (un4%) van apostar pel no, i 10 (un 3%), vanvotar en blanc. El cens total era de 920 per-sones, per la qual cosa les xifres de partici-pació van ser del 37%. Els membres deRiudecanyes Decideix van veure amb bonsulls el resultat obtingut, ja que la xifra va ser“una mica més alta que el promig del 13 dedesembre”.

A l’Aleixar, la participació va ser del35,18%, un 81,08% dels quals va apostar pelsí (un total de 210 vots). Pel que fa al vot delno, van ser 33 les persones que s’hi van

decantar (un 12,74%); 16 persones vanvotar en blanc, i una va dipositar un vot nul.En total, el cens de la consulta a aquestmunicipi era de 739 persones, i des del’Aleixar Decideix es van mostrar satisfetsdel transcurs de la jornada, destacant que“arribar al 30% de participació hauria supo-

sat un èxit”.

El darrer poble dela comarca protago-nista del dia 28 defebrer va ser Alforja,on hi van votar el32,53% del cens. Elsvots favorables a laindependència vanser 452; els que vanvotar que no, 16; 20persones van votar

en blanc, i 5, en nul.

Tot i que les consultes populars van dir‘sí’ a la independència, la mitjana catalanade participació va ser de poc més d’un 20%,un fet que ha generat alguns debats i que,tot i que hi ha qui ho considera un fracàs,també hi ha qui creu que és un èxit, sobre-tot tenint en compte que és una iniciativanascuda de la ciutadania. A més, segons vavoler remarcar Joan Marc Papió, els munici-pis grans com El Vendrell són els que hantingut menors índex de participació.


‘ ‘

‘ ‘Una calçotada popular i un concertde la coral femenina de l’OrfeóCatalà, principals cites a Riudoms

Per entendre la distribució que els Gaudíaplicaren a la seva casa de Riudoms, ésimportant saber com es trobava l’immobleabans de la reforma portada a terme entreels anys 2001 i2002, quan es convertí encasa museu. Això s’està coneixent gràcies acomentaris com els d’alguns dels seusinquilins durant la visita que feren a la casael passat 14 de febrer. Aquests foren RoserGavaldà Jumilla (1939), de cal Guerxet, quepassà a residir a l’habitatge a finals dels anysquaranta; tres fills seus, Antoni, M. Àngels iSantiago –que també l’habitaren–; i un nét,Eliu, fill de M. dels Àngels.

La Roser va explicar-nos que visqué a lacasa amb els seus pares, Pere Gavaldà Masi Antònia Jumilla Rovira, juntament amb elsseus germans: Pere (1937), Pau (1945), Cèlia(1948) i Rossend (1953) –aquest últim ja naten aquest domicili. Quan la Roser es vacasar, l’any 1960, amb Manuel López Doce(Baconer), van passar a viure en una masia,però pernoctaven a la casa als caps de set-mana i allí ella va tenir tres dels seus cincfills: Joan Manuel (1965), M. dels Àngels(1968) i Santiago (1972). Després els López-Gavaldà van anar a viure en una casa delpati de les Monges, però els Gavaldà-Jumilla continuaren fent vida a la finca delsGaudí. Antònia Jumilla Rovira (1917-2008)encara hi residia l’any 1984.

Mercès a aquests visitants, hem pogutconèixer més dades sobre l’immoble. Van

explicar-nos que a la part alta de la portad’entrada, en la seva cara interior, hi haviafixada transversalment una llata de fusta enla qual els calderers hi lligaven diverses cor-des d’on penjaven objectes de coure i, d’a-questa manera, servien de reclam als possi-bles compradors que passaven pel carrer.Al vestíbul s’hi guardava el carro, i la mulafeia estada al primer corral, on hi havia una

bàssia. El sòl d’aquesta planta era de terra iel forn on es forjava el coure estava situat aun pati al descobert, al fons de la construc-ció, per facilitar la sortida del fum. Quanpassàrem a l’entresòl, ens férem sabedorsque aquest espai era independent de laresta de casa i que la porta d’accés tancavaamb clau pròpia. Un enigma que va aclarir-nos la Roser va ser la funció d’un clot ovalat

actualitat


Els llogaters de la casa pairal d’Antoni Gaudívisiten en seu anterior l’habitatgeEl passat dia 14 de febrer, van fer una visita a l’emblemàtica casa, ara convertida en casa museu

s La família López-Gavaldiure i el lloc on alguns d’ells hi van néixer.

practicat en un dels angles de la sala queara fa de menjador bo. Va explicar-nos queaquesta entalladura era aprofitada pelsmestres llauners per donar forma a les cal-deres que fabricaven. La

Roser ens comentà que l’entresòl dispo-sava del seu propi menjador i cuina, peròque ells mai no l’havien utilitzat, ja que usa-ven la cuina i els dos menjadors ubicats enel segon pis. Tot això fa suposar que l’entre-sòl era l’espai que havien reservat els Gaudíper allotjar-se a les seves vingudes aRiudoms, i que la separació dels dos pisosper sengles portes i la duplicació de menja-dors i cuines podien haver-se fet per allàl’any 1869, quan ens consten els primersllogaters de l’immoble. És a l’entresòl, pertant, on caldria situar el mobiliari que Gaudítenia i que va lliurar a l’Hospital –un llit, unbalancí, sis cadires i un escriptori–, fet quefou desvetllat per Lutosal en l’article “Elsrecords íntims de Gaudí” (L’Om, número127, juny de 1979).

Aleshores, tot indica que el segon pis, alqual s’accedeix per una escala amb portaamb pany, era l’espai, juntament amb lesgolfes, que ocupaven els arrendataris.Segons la Roser, el menjador amb alcovahavia sofert diverses distribucions; l’alcovahavia estat més reduïda i havia constituïtuna cambra interior independent. Aquestaplanta disposava d’una cuina més gran, onara se situa una terrassa; tenia dues escalesper pujar al pis més alt –una de les quals esva suprimir i es convertí en rebost–; comp-tava amb dos menjadors, un de bo –i mésgran– i un de diari, al costat de la cuina. En

aquells temps, les golfes estaven bastantabandonades i hi havia un galliner.Després, vam passar a visitar l’edifici adjunt,l’Epicentre Gaudí. Segons la principal infor-mant, aquest edifici era conegut com lapremsa del Franquet, i només era ocupat adalt de tot per Pilar Sentís Nadal (Serenet).Després, aquell immoble serví per al pesat-ge i l’emmagatzematge d’ous.

Anteriorment, a la casa dels Gaudí -quepassà als anys trenta a rebre el número 14-,hi havia estat allotjat, almenys de 1936 a1945, el matrimoni compost perBonaventura Guinjoan Serret i MariaVentura Ciurana, i les seves filles, Maria(1919) i Antònia (1922), les quals encara

viuen. Aquesta darrera, Antònia GuinjoanVentura, ens ha confirmat la informació

proporcionada per la família López-Gavaldà. L’Antònia va casar-se ambFrancesc Ferré Ferraté (Molinera), i en elsprimers anys, el matrimoni va residir en l’e-difici, on va néixer l’any 1945 la seva prime-ra filla, Maria. Possiblement, la circumstàn-cia que l’habitatge passés a mans de laParròquia de Riudoms va afavorir que lesseves reformes fossin mínimes i que avuipuguem deduir gràcies a les informacionsdels llogaters com era la casa d’AntoniGaudí durant els anys en què ell esporàdi-cament i periòdica hi va residir.

0 Joan Torres Domènech

actualitat


s En aquesta imatge es pot apreciar la forma que fa un estatge de la casa.

Nou entitats de Riudoms han presentat elsseus projectes als ‘Punts Tu Ajudes’ d'a-quest 2010. Aquesta iniciativa de CaixaTarragona, que ja va per la quarta edició,consisteix en què els seus clients decideixinper mitjà d'una votació quines organitza-cions no lucratives ha de destinar, l’entitatcreditícia, el pressupost de l'Obra Social.

En el programa passat es va repartir unaquantitat aproximada de 20 mil euros entreles quatre entitats riudomenques que s'hivan presentar. Aquestes entitats premiadesvan ser l'Associació de Jubilats iPensionistes, la Colla Gegantera, laFundació Privada Beat Bonaventura Gran ila Fundació Privada pels Animals deCompanyia del Camp de Tarragona.

Les propostes presentades en la presentedició són:

• La Fundació Privada pels Animals deCompanyia del Camp de Tarragona realitzala recollida d’animals abandonats a la majo-ria de poblacions de la part nord de la pro-víncia de Tarragona, mitjançant convenissubscrits amb ajuntaments i consellscomarcals. El projecte consistiria en la este-rilització del màxim nombre possible delsanimals residents al centre. (Codi de votació0906).

• El Club Patí Riudoms busca recursosper a l’adquisició de material donat que,

actualitat


Nou entitats riudomenques presenten els seusprojectes als ‘Punts Tu Ajudes 2010’La iniciativa de Caixa Tarragona va premiar, en l’anterior edició, quatre iniciatives riudomenques

s La Colla Gegantera de Riudoms proposa l’adquisició d’un remolc.

actualitat


durant el primer any, el club facilita sensecost el material necessari als nens i nenesque s’inicien en l’hoquei o el patinatge.(Codi de votació 0981).

• L’Associació deJubilats i Pen sionistesde Riu doms vol reno-var els equipamentsactuals i adquirir-nede nous per a donarnoves prestacions apartir de l’estrena dela nova seu. (Codi devotació 1135).

• L’AMPA de l’IESJoan Guinjoan deRiudoms vol fer xerra-des realitzades per professionals, adreçadesa pares i mares que millorin l’educació delsfills i filles. També es proposa un taller de“coaching” per a millorar les relacions inter-personals en l’àmbit educatiu. (Codi devotació 1159).

• L’Orquestra Camera Musicae es disposaa organitzar la tercera temporada establede concerts 2010-11. La programació ésmolt variada i atractiva, amb compositorsque van des de Johann Sebastian Bach finsa Igor Stravinsky i pensada per atraure unpúblic extens cap a la música clàssica. (Codide votació 1340).

• La Colla Gegantera de Riudoms comp-ta amb quatre gegants: el Ton, la Cisca, elgegant Antoni Gaudí i en Galderic. Es pro-posa l’adquisició d’un nou remolc transpor-

tar els gegants per les poblacions i viles quees visiten. (Codi de votació 1490).

• La Fundació Beat Bonaventura Gran téentre els seus objectius la promoció i divul-gació de la vida del franciscà MiquelBaptista Gran, el Beat Bonaventura Gran deRiudoms. Ara mateix ja han començat lesobres de condicionament per a l’obertura alpúblic d’aquest edifici i es demana la vostracol·laboració per tal de poder-les finalitzar.(Codi de votació 1606).

• L’Associació El Trencadís vol facilitar laintegració, l’acceptació i el foment de la

participació de les persones amb minusva-lideses psíquiques o físiques a Riudoms, totfent activitats de lleure i formatives,col·laborant en l’eliminació de barreres

arquitectòniques oafavorint la seva inte-gració social i labo-ral. (Codi de votació1643).

• El Centred’Estudis Riudo -mencs Arnau dePalomar vol catalo-gar i modernitzar labiblioteca del CERAPque té un fonsbibliogràfic de mésde 2000 volums i

prop de 1500 revistes. Es vol millorar l’espai,dotant-lo de noves prestatgeries i para-ment, catalogar el fons i adquirir dos equipsinformàtics per a facilitar la consulta iampliar els serveis d’internet. (Codi de vota-ció 1664.).

El període de votació serà entre l’1 demarç i el 15 d’abril de 2010 i es pot ferpersonalment a qualsevol oficina de CaixaTarragona o telemàticament a www.tuaju-des.com

0 Redacció

‘ ‘ ‘ ‘En el programa passat es varepartir prop de 20 mil euros entreles quatre entitats riudomenques

que s'hi van presenta

s El CERAP vol catalogar i modernitzar la seva biblioteca, que té un fons bibliogràfic de més de 2000 volums.

actualitat


L’Ajuntament ha convocat, durant les darreres setmanes, lesdiferents entitats, associacions i col·lectius que tenen relaciódirecte amb les obres que s’estan fent al Casal Riudomenc.Aquestes visites tenen com objectiu informar els veïns, i a més,resoldre dubtes i recollir possibles propostes de millora que

aquests formulin. Han estat més de 600 persones les que hanparticipat d’aquestes sessions en què s’han tractat, entre d’al-tres, les obres del Casal Riudomenc, de la nova Biblioteca i de larenovació d’una part de l’enllumenat públic del nucli urbà i dela millora i ampliació de la zona esportiva municipal.

Entitats i ciutadans de Riudoms visiten les obres del Casal Riudomenc

s Les visites al teatre del Casal han permès recollir l’opinió dels veïns respecte possibles millores.

s Visita a les instal·lacions del Bar del Casal Riudomenc.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

s L’alcalde de Riudoms, donant explicacions de com van les obres.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat


s Redactors de la revista l’Om també van ser convidats a la visita.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

s Les obres del bar del Casal estan força avançades.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

s La visita a les obres del Casal, obertes a tothom, tenen una durada aproximada d’una hora.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Les alumnes Montserrat Pàmies i Vila iPatrícia Garbayo Salmons (a la dreta i alcentre en la fotografia) cursen segon debatxillerat a l’institut Joan Guinjoan; i laLaia Gili i Solé (a l’esquerra) hi fa primer.Totes tres participen en el programa e2c3Joves i Ciència de Caixa Catalunya.

Les dues primeres van començar l’es-tiu del 2008 amb unes estades de ciènciaa les Planes de Son (Alt Àneu, PallarsSobirà) durant dues setmanes. LaMontserrat hi va treballar en un projectede materials i la Patrícia, en un d’astrono-mia.

Després van fer totes dues un articlecientífic sobre el que havien après enaquesta estada d’estiu i durant el curs vanassistir a conferències sobre els temestractats.

Com que l’avaluació de l’article va serpositiva, aquest passat estiu 2009 vanpoder participar en noves experiènciescientífiques. La Montserrat va fer unaestada d’un mes i mig al ResearchScience Institute del MassachusettsInstitute of Technology a Boston(Massachusetts) per fer recerces sobreacústica al Departament d’EnginyeriaMecànica de la Boston University. LaPatrícia va participar en el LondonInternational Youth Science Program del’Imperial College de Londres

(Anglaterra); l’estada va durar 15 dies enquè va fer sortides a centres de recercaon va treballar diversos aspectes cientí-fics. Posteriorment també van redactarun article sobre el que hi van aprendre.

Tant la Montserrat com la Patrícia,durant el present curs 09-10 continuenassistint a conferències de cara a la possi-bilitat de participar en alguna altra expe-riència l’estiu que ve.

Pel que fa a la Laia Gili, aquest darrerestiu 2009 ha fet l’estada de ciència a les

Planes de Son, també durant dues setma-nes. El seu projecte –que s’anomenava“Els sons de la natura”– tractava sobre lafísica del so i el dirigien investigadors delMusic Technology Group de laUniversitat Pompeu Fabra. També ha fetun article que, en el seu cas, tracta sobrel’implant coclear, un dispositiu que millo-ra l’audició d’algunes persones. Desprésde ser avaluat, ha servit per concedir-liuna estada a Londres –en el mateix pro-grama que la Patrícia– per continuar fentrecerca científica.

actualitat


s Laia GIli, Patrícia i Garbayo i Montserrat Pàmies.CEDIDA

Alumnes de l’Institut Joan Guinjoan de Riudomsobtenen diversos premisTres estudiants riudomencs participen en el programa e2c3 Joves i Ciència de Caixa Catalunya

MÉS PREMIS

La Núria Ventós i Martí i l’IvanFernández i López són dos alumnes quehan acabat el batxillerat a l’institut deRiudoms el passat curs 08-09.

La Núria ha obtingut el segon premidel concurs DEAiA-MACMILLAN, queatorga el Departament d’EstudisAnglesos i Alemanys de la UniversitatRovira i Virgili, per haver obtingut elsegon millor resultat a les PAU en llenguaanglesa.

L’Ivan ha rebut els premis següents:

1. Premi Baldiri Reixac 2009, convocatper la Fundació Lluís Carulla.

2. Primer Premi per a Treballs deRecerca i Crèdits de Síntesi de Tecnologia2009, atorgat pel Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya en col·laboracióamb el Fòrum TRICS.

3. Participació a la X Exprorecerca, en laqual va obtenir les següents distincions:

a) Primer premi Exporecerca (C).

b) Reconeixement del públic.c) Estada en el Consejo Superior de

Investigaciones Científicas.

4. Participació en l’Expo-SciencesInternational 2009 a Tunis (Tunísia) deThe Tunisia Youth and ScienceAssociation (AJST) i The InternationalMovement for Scientific and TechnicalLeisure (MILSET).

5. Propera participació al I-SWEEEP2010 International Sustainable Word(Energy, Engineering & Environment)Project Olympiad a Houston (Texas, EUA).

0 Josep Maria Virgili i Ortigacoordinador de Realacions Externes i Publicitatde l’IES Joan Guinjoan de Riudoms

actualitat


s Núria Ventós i Ivan Fernández.CEDIDES

col·laboració


Des de petita, quasi es podria dir des quevaig néixer, que la meva vida ha estatenvoltada d’arbres, i no vaig venir al mónsota d’un d’ells perquè era hivern. Per tant,els arbres sempre han format part del meuentorn, del meu paisatge més estimat.

Recordo la figuera de coll de dama, sotal’ombra de la qual fèiem els àpats mésimportants i, a l’hivern, quan era orfe defulles, el sol tebi que penetrava per entreles seves branques, ens donava escalfor.

El cirerer, el meu estimat cirerer, mai l’o-blidaré. Era un esclat de joia veure’l florit al’inici de la primavera i després, cap a finalsde maig, collir el seus fruits, sempre fou unadelícia.

Teníem una prunera. Les seves flors ena-moraven i les prunes eren dolces com lamel. També teníem pomeres, llimoneres,pereres i una olivera vella i de soca torta irecargolada de la qual guardàvem les oli-ves (arbequines) per posar-les en recapte;les feia més bones que cap altra de lesseves germanes del voltant.

Però no vull parlar de cap d’aquestsarbres. Avui no.

D’uns anys ençà, vaig sovint a unes terresque fa temps que no es conreen i que erendels meus avis materns del Perelló. Allà,prop del maset, ja mig enrunat, hi ha unpetit codonyer. És a prop d’un marge depedra seca, fet pel meu avi, quan el temps

era lent i les hores llargues. No sé si és elmarge que el protegeix de les ventadesque ell, cada any, com en un ritual màgic,m’ofereix els seus dolços fruits. Només sóntres o quatre codonys boteruts i, algund’ells, mig corcat, però jo, amb molta cura,els netejo i els aprofito. Els bullo, després depelar-los, en separo la carn bona i la barrejoamb sucre, tot tornant-la a posar al foc i,molt lentament i remenant sense parar, enfaig codonyat. Quasi bé no em toca a ladent, perquè no en surt ni un quart dequilo, però és tan deliciós, tan aromàtic itan especial que el paladar em quedaimpregnat per molt de temps del seuexquisit sabor.

Cada vegada que hi vaig, quan arriboprop del maset, el primer que busco ambla mirada és el meu agraït i treballadorcodonyer. I mai no em falla. Si som a la pri-mavera, m’obsequia amb l’alegria de lesseves flors blanques i netes i, quan arriba latardor, els seus escassos codonys no emdeceben.

Ningú rega el meu codonyer, ni ningú elprotegeix de freds, vents, sequeres i pla-gues, però ell, cada any, agraït, em dóna l’a-legria de la seva trista vida. Bé, trista, tristano, la lluna li fa companyia!

0 M. Dolors Nat i Pinyol

El codonyerA la primavera m'obsequia amb les seves flors i, a la tardor, amb els seus escassos fruits

s La meva vida sempre ha estat envoltada d'arbres.


miscel·lània

El Diumenge de Rams, Mateu Salvatfotografiarà els riudoments nouvingutsCom és costum, el Diumenge de Rams, els infants nouvingutsa Riudoms, junt amb els seus pares/mares, seran fotografiats ales escales de la plaça de l’Església pel fotògraf Mateu SalvatPapió.

Antoni Corts Ferré(a.C.s)

Va morir cristianamentel passat dia 2 de febrer,

a l'edat de 83 anys.

Els qui l'han estimat, fills, joves, néts,germana, cunyats, cunyades, nebots i

família tota, agreixen a tot el poble de Riudomsles mostres de condol manifestades per

la pèrdua de l'Antoni.

La botiga Gaudí Shop compleix un anyCoincidint amb la celebració de Diumenge de Rams, fa un anyes va inaugurar a Riudoms la botiga Gaudí Shop, un establi-ment dedicat a comercialitzar objectes al·lusius a la figura del’arquitecte riudomenc Antoni Gaudí.

el comerç, la indústria i els serveis


Més de vint anys dedicats almón agrariArboreto va obrir les seves oficines de Riudoms l’any 2000, però va néixer a Reus el 1989

L’any 1989 naixia a Reus Arboreto, unaorganització de productes agraris quepersegueix des dels seus inicis l’objectiufonamental de concentrar l’oferta percol·locar els productes al mercat, a més detramitar ajuts dins del sector de l’agricul-tura. Al llarg dels anys, ha experimentat uncreixement progressiu i constant, i l’any2000 va obrir portes a Riudoms la segonaseu de l’empresa. Segons explicava el seugerent, Miquel Borràs, també es va escollirel poble per ubicar-hi el molí Olealsa,“amb la voluntat d’oferir oli d’oliva vergeextra de qualitat”, que va remarcar queaquest oli s’exporta a altres països, a mésde vendre’s a l’agrobotiga.

Malgrat la complicada situació econò-mica i els problemes concrets del sectorde la fruita seca, el gerent de l’organitzacióassegurava que la seva activitat cada anyha anat a millor, tant pel que fa a superfí-cie com a número de socis. En aquest sen-tit, compta actualment amb 8.632 socisde diferents punts de l’Estat Espanyol, iamb 54.000 hectàrees de conreu de fruitsec: ametlles, avellanes, garrofes i nous.

El principal conreu amb què treballaArboreto és el de l’ametlla, que suposa49.000 de les 54.000 hectàrees disponi-bles. De fet, el seu gerent va destacar queuna de les qüestions que ha afavorit laseva evolució són els vivers d’ametller,que criden l’atenció a molts professionalsdel sector que opten per associar-shi peltema comercial i de serveis.

Actualment, Arboreto té una trentenade treballadors, que contribueixen a oferirals associats tota una sèrie de serveis comassegurances, tramitació de la DUN(Declaració Única de Conreu), viver propi,i venda i distribució d’adobs i productesfitosanitaris. També posa a la seva disposi-ció un laboratori agroalimentari, enginye-ria tècnica i empreses de serveis agraris de

conreu.A banda de les oficines centrals, l’orga-

nització agrària disposa de magatzemspropis repartits a diferents punts del país:a Utiel (València), Socovos (Albacete) iBaza (Granada). D’altra banda, disposa decol·laboradors en el trencament d’amet-lles a Tortosa, a Zújar (Granada) i també aAlbox (Almeria).

Segons va explicar Borràs, a l’Estat hi haun total de 51 organitzacions de fruits

secs que suposen competència per aArboreto, però amb el pas dels anys, l’or-ganització nascuda a la comarca del BaixCamp ha trobat el seu lloc dins del sector.

Malgrat tot, és evident que el sector dela fruita seca no està passant pel seu millormoment, ja que s’han abandonat moltesterres –principalment a les zones de mun-tanya- en els últims anys, i aquest fet afec-ta directament a l’empresa. Així, el gerentreconeixia que, tot i estar contents per l’e-

s Miquel Borràs, gerent d’Arboreto.

MÒNICA JUST ROSALS

el comerç, la indústria i els serveis


volució del negoci, estan preocupats peraquesta qüestió, però va voler remarcarque també estan preparats per acollirnous socis.

El conreu de l’avellana és el que més haminvat, a diferència del de l’ametlla, queha obtingut un creixement positiu. Enaquest sentit, Miquel Borràs destacavaque l’ametlla és un fruit sec més productiuque l’avellana, “perquè hi ha varietats quefan que se’n pugui treure rendibilitat”. Pelque fa a l’entorn de l’avellana, “s’ha con-vertit en un conreu de caps de setmana,perquè la gent ha tingut la possibilitat detrobar altres feines”, remarcava Borràs.

Arboreto disposa d’una pàgina web(www.sat-arboreto.com) on publica regu-larment la informació vinculada al sector.A més, actualment s’està treballant en lacreació d’associacions OPFH(Organitzacions de Productors de Fruites iHortalisses) per poder ampliar els serveisque ofereixen als associats. La seva pàginaweb és www.grupsat.com.

0 Mònica Just Rosals s L’Agrobotiga d’Arboreto es troba situada a la carretera de Vinyols.ALBA MARINÉ

tal dia farà un any


No cal culpar sempre el govern absoluta-ment de tot, perquè, de doble o triplemoral, n’hi ha hagut sempre en aquestnostre tranquil món, com de llops quepassen per la vida completament desaper-cebuts per anar disfressats amb pell d’ove-lleta. Però, davant la plaga –o pandèmia–de corrupció de “llarga tradició històrica”,sembla que tothom miri a una altra bandatot arrossegant aquesta opaca hipoteca ocondicionant les explicacions i actuacionsde fer el bé o el mal. En aquests temes non’hi hauria d’haver, d’immunitat, com tam-poc davant de certs assassinats o robato-ris. Així, ahir, d’aquest esport –o entramat–estatal d’untaments, n’hi va haver, a mésde l’estraperlo i el contraban –amb espe-culadors i còmplices–, ja endogàmics,amb l’empresari i principal accionista deMaquinària Tèxtil del Nord SA (Matesa), elbarceloní Juan Vilà Reyes; en l’afer delConsorci de la Zona Franca de Barcelonaamb un desfalc de prop de 10.000 milionsde pessetes des de 1974 a 1979 (ambAntonio de la Rosa Vázquez, pare de Javierde la Rosa, d’imputat...), etc. En l’època delsevillà Felipe González Márquez, en elscontractes de l’AVE Madrid-Sevilla, en lacausa de l’exdirector de la Guàrdia Civil,Luis Roldán Ibáñez (que va reconèixer 435milions dels fons reservats i 1.800 més encomissions il·legals); en el cas Filesa; en lesactuacions dels Albertos (els cosinsAlberto Cortina Alcocer i Alberto AlcocerTorra); en el procés de Gregorio Jesús Gil yGil per malversar 26 milions d’euros del’Ajuntament de Marbella, entre moltsaltres abusos que van afectar fins i tot lacompra del paper del BOE i de quadresper part de Carmen Salanueva Urtiaga... Lade l’”empresari de l’any” i financer barcelo-ní Javier de la Rosa Martí pel cas Kio(500.000 milions de pessetes), GrandTibidabo (30.000 milions més) i BancGarriga Nogués per 100.000 milions; la delgallec Mario Antonio Conde Conde en laperipècia al banc Banesto, amb l’existènciad’un forat patrimonial de 3.636 milionsd’euros, etc.

En el període del val·lisoletà José LuisRodríguez Zapatero, sentim parlar delconegut cas Gürtel, pel qual hi ha més desetanta “persones” imputades i amb altscàrrecs polítics del PP i empresaris aMadrid, València, Galícia... A les Illes, l’ex-ministre de Medi Ambient amb Aznar iexpresident balear Jaume Matas Paloutambé està imputat per enriquir-se il·líci-tament, amb altres dirigents com el del’exregidor del PP de Mallorca, JavierRodrigo de Santos, que ha estat condem-nat per malbaratar més de 50.000 eurospúblics en prostíbuls homosexuals. No

oblidem tampoc molts altres casos comSon Oms, Can Domenge, etc. que esquit-xen de ple la plana major d’UnióMallorquina (UM).

Un diari de Madrid va fer l’estudi següentdel pressupost general de l’Estat: 132.420euros en vestuari de ministres; 33.662 engratificacions; tres milions en atencionsprotocol·làries; 191.561 en dietes per alsministres. Per obsequis, dinars i soparstenen 6.000 euros cada dia entre tots. Entotal, 600 milions d’euros. Estat que, percert, s’ha gastat la frívola xifra de 265

Tangentópoli, ‘ciutat de lescomissions il·legals’

s Cándido Conde-Pumpido Tourón, fiscal general de l’Estat.



milions d’euros en vacunes contra la gripA que han fet, pel que hem vist, el seuefecte i alarma tranquil·la. Es coneix l’a-nècdota que algú del FC Barcelona vapagar 50.000 euros per l’auditoria deseguretat o espionatge de sèrie B (quesón els que s’acaben sempre descobrint)de quatre vicepresidents de la seva juntaactual per “protegir-los”, sense queaquests ho sabessin.

I en l’anomenat oasi polític català?Doncs, hi trobem el presumpte delicte fis-cal de 450 milions de pessetes i financia-ció irregular de CDC en l’afer Casinos, elcas de l’empresari andorrà i exdirigent dela formació democristiana Fidel PallerolsMontoya i sis persones més per, segons elfiscal Fernando Rodríguez Rey, frau desubvencions, malversació de fons euro-peus, falsedat en documentació oficial irecaptació a favor d’un presumpte finan-çament il·legald’UDC (el diri-gent d’UnióJosep MariaServitje Roca ja vaser condemnat alseu dia per unsinformes delDepartament deTreball quann’era secretarigeneral) o l’es-càndol i condem-nes judicials delConsell comarcaldel Priorat de 1996 o les arts de l’exdiputatal Parlament de Catalunya, exsenador iexsecretari general i d’organització delPSC-PSOE i membre del Comité Federaldel PSOE Josep M. Sala Griso que haviamuntat FILESA, un entramat d’empresesper finançar il·legalment el PSC-PSOE.

També hi trobem el cas Hisenda (ambl’excap de l’Agència Tributària aCatalunya, Josep M. Huguet Torremadé,que reconegué haver cobrat, amb altres,335 milions de pessetes en diner negre; iJavier de la Rosa, Josep Lluís NúñezClemente, etc. d’imputats), de Fèlix MariaMillet Tusell –conegut com “Feliç Bitllet”,àlies el “Milletnari” (més informació al lli-bre Les barbaritats de Fèlix Millet, de SaülGordillo, publicat per Ara Llibres)–, que,temps enrera, va demanar el vot per al PPi que formava part de la Fundació per al’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) catala-

na i expatró, d’entre els 34 càrrecs que haostentat, de tres organismes de l’emble-màtic Palau de la Música Catalana: elConsorci, el Patronat i l’Associació. Se liimputen una sostracció o desviació defons que podria ascendir a quasi 25milions d’euros o amb el fet que laFundació Trias Fargas de CDC rebés630.000 euros de la institució Orfeó Catalào que subvencionés també la d’OlofPalme, dirigida per la socialista AnnaBalletbò Puig, i Àngel Colom Colom,expresident del Partit per laIndependència (PI) i actual secretarid’Immigració de CDC, amb uns altres72.000 euros d’avui (tot i que als llibres decomptabilitat del Palau de la Música n’hiconsten 150.000) perquè liquidés deutesa través d’una donació a la fundació Espai-Catalunya. O la sorollosa operacióPretòria, no una de les tres capitals deSud-àfrica, sinó la possible implicació en

un delicte d’associació il·lícita, blanqueigde capitals, suborn, tràfic d’influències,frau o presumpta trama de corrupcióurbanística, que va actuar des de l’any2001 fins al 2007 als municipis de SantaColoma de Gramanet, Sant Andreu deLlavaneres i Badalona amb deu impor-tants personatges de la vida política i eco-nòmica acusats. Hi trobem la vella guardadel pujolisme dels anys vuitanta i comen-çaments del noranta; l’ara exalcalde colo-menc, el seu tinent d’alcalde d’Urbanismei molts càrrecs i polítics més del PSC, aixícom d’empresaris. O el fet que, segonsArtur Mas Gavarró, “la Caixa” va condonarun deute de més de set milions d’euros alPSC-PSOE quan va arribar al govern de laGeneralitat i que l’Obra Social de CaixaCatalunya fes una aportació a la fundaciódel PSC, la Rafael Campalans. O el pre-sumpte delicte de prevaricació relacionatamb irregularitats en operacions urbanís-

tiques i, alhora, acusació de delicte ecolò-gic de possible contaminació d’aigua depous de la seva població i de Riudomsque recauen contra Robert OrtigaSalvadó, alcalde durant divuit anys de lesBorges del Camp i expresident del ConsellComarcal del Baix Camp.

El mateix fiscal general de l’Estat,Cándido Conde-Pumpido Tourón, el 18de novembre passat, informà al Congrésque la justícia espanyola tenia iniciada lainvestigació de 730 casos de corrupció,264 dels quals corresponen a càrrecs delPSOE, 200 al PP, 43 a Coalició Canària, 30 aCiU, 24 al Partit Andalusista, 20 d’IU, 17 delGrup Independent Liberal (GIL), 7 d’UnióMallorquina, 5 d’ERC, 3 del BNG i uns altres3 del PNB. A més d’un procediment oberta un càrrec d’Eusko Abertzale Ekintza-Acción Nacionalista Vasca (EAE-ANV) i unaltre d’Eusko Alkartasuna, i 67 investiga-

cions més contramembres d’altres par-tits locals, 16 contraimputats indepen-dents i 72 afers mésque es desconeix l’afi-liació política

Tot això passa enuna societat vigilada ien una època en quèens controlen, ensinvestiguen i ens ana-litzen més. Només calrecordar el SistemaIntegrat d’Inte -

rceptació de Telecomunicacions (SITEL),una estructura per realitzar escoltes tele-fòniques que va contractar Mariano RajoyBrey quan era ministre i que és utilitzat perla Policia, la Guàrdia Civil i el Centre Estatald’Intel·ligència, o bé que ens fan bufar ales vies públiques, ens graven les imatges,ens fan descordar cinturons i treure lessabates als aeroports, ens fan anar amb elDNI a la boca per qualsevol gestió, tenenradars a cada cantonada, ens comprovenque el tiquet del parquímetre no hagicaducat... i les petitíssimes societats o indi-vidus sofreixen excessius controls quecada cop més els posa l’administració perjustificar-ne una ridícula subvenció.

En plena crisi econòmica i amb milersd’aturats, ens assabentem que la casa reialespanyola ha demanat la congelació de laseva assignació anual que és només deprop de nou milions d’euros (8,9) –gene-

‘ ‘ ‘ ‘El 18 de novembre passat, lajustícia espanyola tenia iniciadala investigació de 730 casos de

corrupció

revista l’om • riudoms 3434 revista l’om • riudoms


rosament, el multimilionari menorquíJuan Ignacio Balada Llabrés (1940-2009)ha deixat en testament que la seva enor-me fortuna vagi destinada en herència ala família reial espanyola–, el presidentJosé Luis Rodríguez Zapatero en cobra91.982 anuals, els seus vicepresidents86.454 i els seus ministres 81.155 o queJosé Ignacio Goirigolzarri, conseller dele-gat del BBVA, s’ha prejubilat anticipada-ment als 55 anys amb una pensió de52,49 milions. La pensió del president,Francisco González Rodríguez, és de 79,7milions d’euros. Per la seva banda, el con-seller delegat del Banc Santander, AlfredoSáenz Abad, i els consellers directorsgenerals, Francisco Luzón López i MatíasRodríguez Inciarte, tindran un fons depensions de 80, 53 i 50 milions respectiva-ment. Emilio Botín Sanz de SantuolaGarcía de los Ríos es va desfer del copresi-dent José María Amusátegui de la Cierva idel conseller delegat Ángel CorcósteguiGuraya el 2001-2002 tot i liquidant-los43,88 i 106 milions respectivament i obs-cena –també va regalar més de 300.000dòlars a Baltasar Garzón per unes confè-rencies que havia de fer a Nova York– .Mentrestant els excaps del govern espan-yol reben una assignació per vida de90.000 euros.

Benvinguts projectes com el de la reformade la llei electoral que, abans no es podiafer i ara, precisament ara, cínicament,deien que sí i a corre-cuita, com el plaanticorrupció!, i acabarà, malauradament,en res. Com deia el filòsof i musicòlegfrancès d’origen rus Vladimir Jankélévitch,“Pare, no els perdonis, que saben què fan”.O ens podem quedar amb la saviesa del’escriptor d’origen romanès i d’obra fran-cesa Emil Mihai Cioran: “Els desastres deles èpoques corruptes són menys greus

que els flagells causats per les èpoques defanatisme; el fang és més agradable quela sang...” (fang per no dir-ne merda). Tot,ves per on!, sempre es veu segons el colordel cristall amb què es mira. A veure si,amb sacsejades així, ens despertem decop del conte de fades que ens volien fercreure. No endebades un estudi delCentre Català de Negocis (CCN) ens diuque, sense rebaixar el nivell de presta-cions socials que tenim ara, si ens estal-viéssim el que s’emporta l’Estat, és a dir,

l’anomenat dèficit fiscal, el nostre IRPF espodria reduir un 50%, les quotes a laSeguretat Social un 15% i l’impost desocietats un 70%. Això vol dir que unmileurista s’estalviaria cent euros de taxesmensuals i qui en guanya cinc mil n’in-gressaria 4.000 en lloc dels esporgats3.200 euros actuals. Qui és aquell que novol la independència o els sous lliuresd’impostos espanyols?

0 Josep Maria Toda Serra

‘ ‘

‘ ‘Els excaps del govern espanyolreben una assignació per vida de

90.000 euros

s La casa reial ha demanat la congelació de la seva assignació anual de prop de 9.000.000 €.

actualitat


s Papió es va emportar la primera distinció l’any 1991.

El diumenge 31 de gener va tenir lloc laGran Festa de la Calçotada a Valls, que arri-ba a la seva vint-i-novena edició. La projec-ció que ha assolit aquesta diada va fer quela capital de l’Alt Camp aplegués enguanyentre 35.000 i 40.000 assistents. Aquestafesta ha aconseguit conjugar els carrers i lesplaces de la ciutat vella amb la fumera blan-

ca i l’olor dolça de les cuites de calçots, i éssinònim de concursos relacionats amb l’à-pat.

Enguany, el riudomenc Jaume PapióMestre va aconseguir emportar-se, nonomés una, sinó dues distincions: una a l’a-partat del cultiu dels calçots i un segon

premi a la millor producció. També es vaendur un accèssit a la mota amb més cal-çots –setze ceballots uniformes. Ambdósguardons fan dins del seu palmarès particu-lar els números 18 i 19. Tenint en compteque fou el 1991 quan s’emportà la primeradistinció, caldria ja atorgar-li un premi a laconstància per la seva lluïda trajectòria.

Jaume Papió revalida la qualitat dels seusproductes a la festa del Calçot de VallsEl riudomenc es va emportar dues distincions


c.d. riudoms

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

GIMNASTIC TARRAGONA, C. "B"

SALOU, U.D. "A"

MAS PELLICER, U.D.C. "A"

BONAVISTA, C. "A"

ESCUELA F. SAN PEDRO SAN PABLO “A”

ALHAMBRA C.F. REUS "A"

RIUDOMS, C.D. "A"

ESPAÑA CANONJA, U.D. “A”

UNIO ASTORGA, C.E. "A"

LA SELVA DEL CAMP, F.C. "A"

FALSET ESPORTIU "A"

DESPERTAFERRO, C.E. "A"

TARRAGONA, F.C. "A"

VILASECA C.F. "B"

HOSPITALET DE L'INFANT, C.D. "B”

ALCOVER, C.E. "A"

DUESAIGUES, S.R.U.E. "A"

MASPUJOLS, UE. "A"

49

62

45

73

62

56

59

58

45

43

41

40

40

35

15

28

36

26

1

3

6

4

5

6

4

1

6

4

4

4

3

5

6

3

4

1

4

3

2

4

5

5

7

9

7

10

12

13

14

13

13

15

16

20

18

17

15

15

13

12

12

13

10

9

7

6

6

5

4

5

3

2

17

25

26

29

43

29

29

46

43

47

49

48

63

54

48

58

84

75

55

54

51

49

44

42

40

40

36

31

25

22

21

20

18

18

13

7

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

23

CLASSIFICACIÓ SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL 2009/2010 GRUP 2 23a JORNADA

POS. EQUIP PJ PG PE PP GF GC PUNTS

31/01/2010 RIUDOMS, C.D. “A” 1 - VILASECA, C.F. “B” 0

07/02/2010 LA SELVA DEL CAMP, F.C. “A” 3 - RIUDOMS, C.D. “A” 5

21/02/2010 RIUDOMS, C.D. “A” 2 - HOSPITALET DE L’INFANT C.D. “B” 0

28/02/2010 TARRAGONA, F.C. “A” 1 - RIUDOMS, C.D. “A” 3

07/03/2010 RIUDOMS, C.D. “A” 6 - DUESAIGÜES, S.R.U.E. “A” 1

RESULTATS RIUDOMS, C.D.

21/03/2010 RIUDOMS, C.D. “A” - ESPAÑA CANONJA, U.D. “A”

28/03/2010 DESPERTAFERRO, C.E. “A” - RIUDOMS, C.D. “A”

11/04/2010 RIUDOMS, C.D. “A” - GIMNASTIC TARRAGONA, C. “B”

PRÒXIMES JORNADES

número 463 • gener de 2010

esports

37

L’Ajuntament de Riudoms ha aprovat elprojecte de millora i ampliació dels equipa-ments esportius municipals, amb l’objectiude completar l’oferta d’espais del pobleadreçats a la pràctica de l’esport.

Una de les actuacions més destacadesés el condicionament d’un solar de 7.411metres quadrats que es troba tot just al cos-tat del Pavelló Municipal d’Esports, per aconstruir-hi una pista de pàdel, una pista detennis i una de poliesportiva on s’hi podranpracticar activitats com l’handbol, el futbolsala, el bàsquet o l’hoquei.

Segons informa l’Ajuntament, les obresd’aquest espai es duran a terme al llarg delspropers mesos, i comptaran amb unaimportant inversió, de la qual 421.000 eurosja estan garantits.

Però la creació del nou equipamentesportiu adjacent al Pavelló Municipal no és

l’única actuació que està en marxa enel marc d’aquest projecte, sinó que tambées treballarà en l’adequació i el tancamentperimetral dels terrenys, la il·luminació,la recollida de l’aigua de la pluja, la imper-meabilització dels espais que hi a entreles pistes i l’enjardinament de les zones ver-des.

La previsió és que, un cop realitzat elgruix d’obres, els clubs puguin comptaramb més hores d’entrenament, i s’aconse-gueixi així descongestionar les instal·lacionsexistents, que ara per ara reben prop d’unmiler de persones cada setmana.

0 Redacció

s Plànol de les obres.

Riudoms tindrà un nou espai esportiuL'obra més destacada és el condicionament d'un solar tot just al costat del Pavelló

vida sana


La Kinesiologia fa servir els músculs com aeina de treball, els quals mesuren la respostaque dóna el sistema neurovegetatiu persaber el que passa al nostre cos, i tractar-ho.En rebre un estímul d’estrès, la nostra mus-culatura es contrau.

Procurar el que enforteix al cos i evitar el queel debilita, és l’objectiu fonamental de lakinesiologia. Mitjançant un test muscular, espot esbrinar què enforteix o debilita a unorganisme humà.

El nostre inconscient, paradògicament, sapmés sobre nosaltres que la nostra part cons-cient, i la kinesiologia, mitjançant el test, enspermet accedir a tota aquesta informació deforma precisa.

Fent servir una sèrie de tests musculars, éspossible trobar els desequilibris energèticsexistents que ens indicaran si el desequilibriés estructural, químic, emocional o energè-tic. La kinesiologia actua sobre tot el cosbuscant la causa més profunda del desequi-libri, trobant així l’arrel de la malaltia i eradi-cant-la, aconseguint que no es torni a repe-tir.

Per això és tan efectiva en malalties cròni-ques.

Sobre què actua la kineosiologia?La kinesiologia tracta el cos com un tot, inte-grant les qüestions energètiques amb lesemocionals, químiques i estructurals, i equi-librant-les.

CAMP EMOCIONAL

Equilibri emocional, solucions a problemesfísics relacionats amb emocions, i alliberaciód’emocions negatives com: pors, angoixa,ansietat, ira, abatiment, desesperança, into-lerància, manca de seguretat, gelosia, cansa-ment mental, impaciència, sentiment d’infe-rioritat, ofuscament, inflexibilitat, traumesemocionals, pensaments persistents, insatis-facció, ressentiment, resignació, estrès.

CAMP ESTRUCTURAL

Tractament de malalties causades per pro-blemes amb: ossos, músculs, articulacions,tendons, sistema locomotor, aparell diges-tiu, aparell circulatori, sistema respiratori,aparell genital, aparell urinari.

CAMP QUÍMIC

Ordre de la bioquímica del cos per posar-loen millor funcionament. Detecta carències oexcessos de: vitamines, minerals, oligoele-ments, aminoàcids, sals de Schüsler, enzims,flora intestinal, càndides, paràsits intestinals,al·lèrgies, assimilació, al·lèrgia i intoxicacióalimentària, immunitat, química sanguínia (glucosa, colesterol, àcid úric...), pressió arte-rial, sistema endocrí, problemes de memò-ria, intoxicació per metalls pesats, fongs,virus, bactèries.

Com treballa el terapeuta?Durant la sessió, el terapeuta testa els mús-culs del pacient mitjançant filtres. D’aquesta

manera, el múscul dóna respostes i proposales correccions necessàries. Gràcies a aques-tes respostes, ens és possible trobar aquellsaspectes que es relacionen amb l’origen dequalsevol patologia. Ens mostra què hi hadarrera de la malaltia i quin tractament és elmés adequat pel pacient en concret.

CAMP ENERGÈTIC

Permet que els òrgans, vísceres i cèl·lulesgaudeixin d’una bona salut i puguin realitzaradequadament les seves funcions. Detectasi existeixen geopaties i a quins òrgans afec-ten. Cicatriu patògena, lateralitat, polaritat.

Qui pot rebre kineosiologia?És un mètode totalment innocu, per la qualcosa es pot aplicar fins i tot a un nadó.També als animals, ja que per tots els orga-nismes vius hi circula energia per uns canalsanomenats meridians, i pot ser testada ambkinesiologia.

ALTRES APLICACIONS

Un dels avantatges més populars que té lakineosiologia, és la capacitat de testar lacompatibilitat d’aliments i la tolerància asubstàncies. Això ens resulta molt útil a l’ho-ra d’elaborar una dieta, miti-gar una al·lèrgia, fins hi totals intolerants al gluten.

0 Berta MóraFisioterapèuta i terapèuta enFlors de Bach

Kinesiologia HolísticaDiagnosis i tractament dels desequilibris en els sistemes estructural, energètic emocional i bioquímic

El proper dia 11 d'abril s'inaugurarà l'himne oficial del C. D. Riudoms, que seràinterpretat en directe, a dos quarts de cinc de la tarda, en el partit que el club riu-domenc disputarà a casa davant el Gimnàstic de Tarragona.

La creació d'aquest himne ha estat la culminació d’un projecte de la junta actualdel club, que es va posar en contacte amb la regidora d'esports de Riudoms,també directora de l'escola de música del poble, Isabel Novillo.

L'himne és obra del compositor Pep Solórzano. El músic, que treballa a l'escolamusical riudomenca, ja té experiència en el camp de la composició. Entre d'altrestreballs, destaquen les seves peces per a diversos programes de televisió. Lamúsica de l'himne és de tipus balada, amb un estil semblant al del grup musicalSau.

Carles García Jardí, secretari del club, es va convertir de forma casual en el creadordel text. Solórzano necessitava una lletra de referència per a compondre la músi-ca i García es va oferir a fer-la. Aquest text que ell va escriure, amb algunes modi-ficacions en l'aspecte rítmic a càrrec del compositor, ha estat el definitiu. La lletrade l'himne serà cantada el dia de l’estrena per Tamar Molina, alumna de l'escola.

La gravació de l’himne, feta a la mateixa escola de música, té com a objectiuesdevenir un dels símbols de l'entitat, tal com ho són els colors de l'equip, l'escuti la senyera present en l'equipament del conjunt riudomenc.

El club té previst repartir diverses còpies d'aquest himne entre els socis de l'enti-tat. Tot aquell que ho vulgui, podrà escoltar-lo el dia següent de la inauguració ala web del club, www.cdriudoms.cat

0 Gerard Andreu

El Club Deportiu Riudoms estrena himneHimne C.D.Riudoms

Riudoms, Riudoms, Riudomsor i mar són els colors,

cantem amb veus diferents,però lluitem amb un sol cor,

cridem junts, no ens venceran,vibrarem amb l’afició,

del futur, fills de l’ahir,dels grans oms al fill Gaudí,

Riudoms, Riudoms,Club Deportiu Riudoms.


Ets llum de l’esport català,sempre en el podi més alt,

triomfa i lluita Riudoms,or i mar per fer molts gols.

Cridem junts, no ens venceran,vibrarem amb l’afició

del futur, fills de l’ahir,dels grans oms al fill Gaudí,



Continuen a bon ritme les obres de la carretera de Vinyols · referim? Doncs a una bellesa...

Documents

Transcript of Continuen a bon ritme les obres de la carretera de Vinyols · referim? Doncs a una bellesa...