Contractes Conreu Xerrada

11Llei de Contractes de conreu

Situació actual dels Contractes de Conreu

Cartell d’una de les primeres lluites d’Unió de Pagesos. 1977


Marc polMarc políítictic

1977: els Pactes de la Moncloa (1977) inclouen la reforma de la llei d’arrendaments rústics.

1980: La llei d’arrendaments de 83/1980 (UCD): facilita accés a arrendaments històrics i endureix durada

1995: La llei 19/1995 de modernització d’explotacions agràries suavitza els terminis

2.003. La llei d’arrendaments 49/ 2003, elimina terminis i el dret de retracte

2.005. modificació 26/2005. (restableix una durada i el dret de retracte)

1/2.008, de 20 febrer, de contractes de conreu. Retracte sobre transaccions per part de l’Administració


% Superfície conreada amb contracte de conreu

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Bèlgica França Alema Luxemb Suècia UE-15 RegUnit

Portugal Holanda Grècia Dinam Espa Itàlia Àustria Finlàn Irlanda

1987 1997

Mitjana

Europea

A la majoria de països d’Europa, hi ha més superfície amb contracte de conreu


Perquè una llei de contractes de conreu?

• La llei 2003 lliure pactelliure pacte entre parts sense cap limitació.

• La terra no és un bé qualsevol, és la base dbase d’’una empresauna empresa

• Cal buscar ll’’estabilitat i seguretat al conreadorestabilitat i seguretat al conreador.

• Cal donar garantia al propietarigarantia al propietari de retorn de la finca

• A Catalunya el contracte de conreu representa el 32% de contracte de conreu representa el 32% de

la terra i el 22% del la la terra i el 22% del la PFAPFA..

• A Catalunya hi ha uns usos i costumsusos i costums diferenciats

• A Catalunya hi ha una estructura de la terra diferentestructura de la terra diferent

•• La terra La terra éés la base de la nacis la base de la nacióó.


Els contractes de conreu són encara molt importants: 30 % del sòl llaurat. Cens 1999

Arrendament 189.924 22%Parceria 67.947 8%Total 257.871 30%Total llaurat 869.632 100%Arrend pastures 89.313 26%Total pastures 339.797 100%

•unes 16.000 explotacions, el 50% dels empresaris agraris, disposen desòl llaurat amb contracte. Però només representen el 22% de la PFA


Hi ha sectors productius en el que els contractes de conreu tenen una forta incidència. Cens 1999

Superfície

total ha

Superfície

en

arrendament

%

Arrendament

/ superf

conreu

Superfície en

parceria

%

Parceria /

Superf

conreu

Total

Arrendament

i parceria

%

Arrendament

i parceria

Total conreu 869.632 189.924 21,8% 67.947 8% 257.871 30%Herbacis 511.220 163.305 32% 38.936 8% 202.241 40%Vinya 67.443 4.833 7% 9.442 14% 14.275 21%Oliverar 127.437 8.650 7% 16.567 13% 25.217 20%Fruiters 54.781 6.629 12% - 0% 6.629 12%Altres llenyosos 10.734 879 8% 322 3% 1.201 11%Fruita seca 89.336 5.155 6% 2.680 3% 7.835 9%Cítrics 8.681 473 5% - 0% 473 5%Guarets 71.274 - 0% - 0% - 0%

Herbacis, vinya i oliveraHerbacis, vinya i olivera són sectors en el que els contractes de conreu

ssóón importantsn importants.


DistribuciDistribucióó dels conreus en arrendament. dels conreus en arrendament.

Distribució dels arrendaments per conreus.

5% 3% 3% 3%0%

86%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Herbacis Vinya Fruiters Fruits secs Citrics Olivera

explotacions ha

88

La La mecanitzacimecanitzacióó facilita facilita ll’’augmentaugment de de dimensidimensióó, ,

peròperò mantmantéé les les necessitatsnecessitats temporalstemporals

Llei de Contractes de conreu


Els contractes de conreu predominen en els cultius Els contractes de conreu predominen en els cultius

extensiusextensius

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

3 fruita 5 granv 6 policonreus

2horta 1 cereal 7 ram mix 8 ag + ram

% Contracte de conreu segons tipus d'explotació Agrària

propietat/total arrend/total parceria/total

Cultius extensiusCultius extensius


DistribuciDistribucióó dels conreus amb contracte. dels conreus amb contracte. Representen el 22% de la ProducciRepresenten el 22% de la Produccióó Final AgrFinal Agríícolacola

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Herbacis Vinya Oliverar Fruiters Altres llenyosos

Fruita seca Cítrics

Distribució de la superfície mitjançant contractesector = a 100

% Arrendament / superf conreu % Parceria / Superf conreu

% Arrendament i parceria


Els contractes de conreu sEls contractes de conreu sóón encara molt n encara molt

importants, especialment a la Catalunya vellaimportants, especialment a la Catalunya vella

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Cerd

anya

Garrotxa

Rip

ollès

Selv

a

Vallès O

rienta

l

Gironès

Vallès O

ccid

enta

l

Baix

Em

pord

à

Pallars

Sobirà

Pla d

'Urg

ell

Pla d

e l'E

sta

ny

Osona

Alt E

mpord

à

Bages

Conca d

e B

arb

erà

Berg

uedà

Barc

elo

nès

Garraf

Baix

Llo

bre

gat

Anoia

Pallars

Jussà

Mare

sm

e

Alt U

rgell

Urg

ell

Baix P

enedès

Alt P

enedès

Sols

onès

Catalu

nya

Alt Cam

p

Segarra

Val d'A

ran

Noguera

Segrià

Alta R

ibagorç

a

Monts

ià

Tarragonès

Garrig

ues

Baix E

bre

Baix

Cam

p

Priora

t

Rib

era

d'E

bre

Terra A

lta

% arrendam. / llaurat parceries


SS’’accelera el procaccelera el procéés ds d’’accaccéés a la propietats a la propietat

Evolució de la Superfície Llaurada mitjançant

contracte

817.031

1.052.000 957.000

477.000

415.000

257.870

32%

43%

45%

-

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.954 1.972 1999

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Terra Llaurada Llaurada amb Contracte

% C. Conreu sobre llaurada


El lloguer de finques per escampar purins El lloguer de finques per escampar purins éés un cost que s un cost que

fa augmentar la renda i el preu de la terrafa augmentar la renda i el preu de la terra

El sostre de pagament

pel lloguer de finques

per aplicar purins

ve definit per la

depuració.

Pagament integració

1.800 PTA/porc1.800 PTA/porc

2,2 rotacionsPlaça

Cost depuració o

cogeneració

44€€/m3/m3

N plaça = 7,5/8,7 Kg

N/ haN/ ha

210 Kg

Zona Places porcs/ha 2,2m3/plaça depuració 4€/m3

210 kg N 28,00 61,6 246,4

170 Kg N 22,67 49,9 199,5

Comparació dels ingressos per integració, dels costos de depuració o

secatge i la capacitat de llogar terres per escampar purins reduit a

PTA/ha

50.000 40.000

30.000

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1 2 3

Ingrés total d'una integració en zona no vulnerable 50.400 PTA/ha

28.800

Cost de la depuració en zona no vulnerable 41.025 PTA/ha

Cost depuració zona vulnerable crítica: 33.216 PTA/ha

Prima integració en zona vulnerable crítica 40.800 Pta /ha


Els agricultors sEls agricultors sóón bn bààsicament propietaris: sicament propietaris:

ll’’arrendament permet augmentar la dimensiarrendament permet augmentar la dimensióó

Nº Explotacions i contracte de conreu

19,2%

14,4%

88,9%

12,1%

91,4%

20,3%

86,5%

18,2%

7,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

% Propietaris % Arrendataris % Parcers

1.982 1.989 1.999


Objectius de la Llei de Contractes de conreuObjectius de la Llei de Contractes de conreu

• Promoure la petita i mitjana explotació agrària cultivada directa i personalmentdirecta i personalment.

• Afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la augmentar la dimensidimensióó de les explotacions

• Facilitar l'accl'accééss a la propietata la propietat per tal de millorar ll’’estabilitat del agricultorestabilitat del agricultor

•• Evitar lEvitar l’’abandonamentabandonament de la terra

•• Afavorir les inversionsAfavorir les inversions en l’explotació agrària• Incentivar els arrendaments a llarg termini ( crarrendaments a llarg termini ( crèèdit)dit)

•• Assegurar les rendesAssegurar les rendes a la propietat i la recuperació de la finca

• Promoure ll’’arbitratgearbitratge i el pacte


LL’’arrendatari arrendatari éés un empresari : remuneracis un empresari : remuneracióó

dels factors de produccidels factors de produccióó

Assegurances i Assegurances i

BeneficiBenefici

Salari+incentiusSalari+incentius

Interessos Interessos

(i amortitzaci(i amortitzacióó))

Renda de la terraRenda de la terra

RiscRisc

TreballTreball

CapitalCapital

Terra i milloresTerra i millores

permanentspermanents


La major dimensiLa major dimensióó econòmica seconòmica s’’obtobtéé mitjanmitjanççant ant

contractes de conreucontractes de conreu

% de Tenència segons Dimensió Econòmica ( UDE) 25% de les explot < 16 UDE representen el 78% del Marge Brut de

l'agricultura catalana.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

<1 UDE 1 a <2 UDE 2 a <4 UDE 4 a <6 UDE 6 a <8 UDE 8 a <12UDE

12 a <16UDE

16 a <40UDE

40 a <60 60 i mes

SAU propietat (ha) SAU arrendament (ha) SAU parceria (ha)


Les parceries segueixen existentLes parceries segueixen existent

% de Parceries sobre llaurat.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Gar

raf

Alt

Pen

edès

Bai

x P

ened

ès

Con

ca d

e B

arbe

rà

Urg

ell

Alt

Cam

p

Ano

ia

Bag

es

Seg

arra

Pla

d'U

rgel

l

Sol

sonè

s

Rip

ollè

s

Ber

gued

à

Bai

x Ll

obre

gat

Cat

alun

ya

Oso

na

Tar

rago

nès

Gar

rigue

s

Seg

rià

Nog

uera

Val

lès

Orie

ntal

Alt

Em

pord

à

Mar

esm

e

Sel

va

Pal

lars

Sob

irà

Bai

x E

mpo

rdà

Alt

Urg

ell

Pal

lars

Jus

sà

Pla

de

l'Est

any

Bai

x C

amp

Val

lès

Occ

iden

tal

Cer

dany

a

Giro

nès

Rib

era

d'E

bre

Mon

tsià

Gar

rotx

a

Prio

rat

Bai

x E

bre

Ter

ra A

lta

Bar

celo

nès

Val

d'A

ran

Alta

Rib

agor

ça

Vinya iVinya i

CerealsCereals

en zones en zones

de secde secàà


Explotacions i règim de tinença de Barcelona

68%

29%

25%

74%

26%

21%

77%

30%

19%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Propietat. Arrendament Parceria

1982 1989 1999

Explotacions i règim de tinença de Girona

79%

42%

5%

83%

40%

4%

82%

51%

2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%


1982 1989 1999

A la Catalunya vellaA la Catalunya vella

destaquendestaquen

les finquesles finques

conreadesconreades

mitjanmitjanççant contracteant contracte

A Barcelona, les A Barcelona, les

explotacions vitexplotacions vitíícolescoles

del Peneddel Penedèèss

éés van desenvolupars van desenvolupar

amb parceriaamb parceria


Explotacions i règim de tinença de Lleida

94%

13%

18%

95%

17% 16%

95%

21%

7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


1982 1989 1999

Explotacions i règim de tinença de Tarragona

94%

9% 9%

95%

8% 7%

96%

9%

3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%


1982 1989 1999

En la Catalunya NovaEn la Catalunya Nova

predominenpredominen

les finquesles finques

conreadesconreades

directamentdirectament

Els arrendamentsEls arrendaments

creixencreixen

en les en les

zones extensives zones extensives

de cerealsde cereals


IncidIncidèència dels preus percebuts en relacincia dels preus percebuts en relacióó als als

preus del sòlpreus del sòl


Comprar terra no Comprar terra no éés una bona inversis una bona inversióó

-

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

1.984

1.985

1.986

1.987

1.988

1.989

1.990

1.991

1.992

1.993

1.994

1.995

1.996

1.997

1.998

1.999

2.000

2.001

2.002

Evolució de diferents valors d'inversió 1984 = base 100. Habitatge 1987 = base 100

Sòl agrícola Bòrsa Habitatge IPC Or $onz

Or

Terra

IPC

Habitatge

Bors


LL’’arrendament arrendament éés ms méés barat que la compras barat que la compra

Cas del propietari:• Cada generació es renovella cada de 30 anys30 anys

• L’hereu ha de recomprar la terra als germans• En cas de 3 germans això suposa un 3% anual del valor3% anual del valor

• A més hi ha els costos addicionals de la successió• Anualment es tribut pel patrimoniCas del arrendatari o parcer.• Es considera que l’arrendament representa entre un 2 i 2 i

unun 3%3% del preudel preu de la terra• No hi ha més despeses• Hi ha inseguretat• Es proposa promoure el dret de superfdret de superfííciecie


RelaciRelacióó de temes a tenir en comptede temes a tenir en compte

• Prestació de serveis o arrendaments?

• A Catalunya es lloga la terra no l’explotació

• La desconnexió de la PAC enforteix l’arrendatari.

• El preu de la terra i el dels arrendaments és estable

• Els preus d’arrendament actualment no són elevats

• El preu de la terra és elevat o barat?

• El control dels purins fa pujar l’arrendament

• El dret de superfície és una fórmula vàlida?

• Que és millor: la propietat o l’arrendament?

• Que es prefereix tenir terra o tecnologia?

Contractes Conreu Xerrada

Documents

Transcript of Contractes Conreu Xerrada