CONVERSIÓ DE MESURES DE LONGITUD...1. Col·loquem el 2,7dg en la taula. Però del 2,7 dg, quina...
Transcript of CONVERSIÓ DE MESURES DE LONGITUD...1. Col·loquem el 2,7dg en la taula. Però del 2,7 dg, quina...
MESURES DE LONGITUD
La LONGITUD és la distància, en línia recta, que hi ha entre dos punts.
Unitat principal: el METRE.
MÚLTIPLES UNITATPRINCIPAL
SUBMÚLTIPLES
quilometre(km)
hectometre(hm)
decametre(dam)
metre(m)
decimetre(dm)
centimetre(cm)
mil·limetre(mm)
S’utilitzen per a mesurar distànciesmajors d’un metre
S’utilitzen per a mesurar distànciesmenors d’un metre.
CONVERSIÓ DE MESURES DE LONGITUD
Si volem passar d’una unitat gran a una altra més xicoteta multiplicarem.
Si volem passar d’una unitat xicoteta a una altra més gran dividirem.
x10 x10 x10 x10 x10 x10
km hm dam m dm cm mm
:10 :10 :10 :10 :10 :10
Utilitzarem una taula com aquesta per a passar d’una unitat a una altra.
km hm dam m dm cm mm
CAS 1. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA SENSE DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 45 m a mm.
Com volem passar «m» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 45m en la taula. Però del 45, quina xifra són els metres (m)? Laxifra més pròxima a la «m». En este cas el 5.
4 5 m
km hm dam m dm cm mm
5
2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són metres, el ficaremen la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels metres: el decametre. (dam).
km hm dam m dm cm mm
4 5
3. Una vegada col·locats els 45 m en la taula, els passarem a mil·limetres. Com?Com anem d’una unitat gran (m) a una més xicoteta (mm) multiplicarem els 45metres (m) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)
45 m x 10 = 450 dm450 dm x10 = 4500 cm
4500 cm x 10 = 45.000 mm
km hm dam m dm cm mm
4 5 0 0 0
4rt. Per tant 45m = a 45.000 mm.
Exemple 2. Volem passar 700 cm a metres
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cm) a una altra més gran (m) dividirem.
1. Col·loquem el 700 cm en la taula. Però del 700, quina xifra són els centimetres(cm)? La xifra més pròxima a «cm». En este cas el 0.
7 0 0 cm
2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que sóncentimetres, el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra delscentimetres: el decimetres. (dm).
km hm dam m dm cm mm
0 0
3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecimetres (dm). En este cas, els metres (m)
km hm dam m dm cm mm
7 0 0
4. Una vegada col·locats els 700 cm en la taula, els passarem a metres. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cm) a una més gran (m) dividirem els 700centimetres (cm) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).
700 cm : 10 = 70 dm70 dm :10 = 7 m.
5. Per tant 700 cm = a 7 m.
CAS 2. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA AMB DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 2,7 dm a mm.
Com volem passar «dm» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 2,7dm en la taula. Però del 2,7 dm, quina xifra són elsdecimetres (dm)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.
2,7 dm
km hm dam m dm cm mm
2,
2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decimetres: el centimetres. (cm).
km hm dam m dm cm mm
2, 7
3. Una vegada col·locats els 2,7 dm en la taula, els passarem a mil·limetres.Com? Com anem d’una unitat gran (dm) a una més xicoteta (mm) multiplicaremels 2,7 decimetres (dm) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats mésxicoteta multipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)
2,7 dm x 10 = 27 cm27 cm x10 = 270 mm
km hm dam m dm cm mm
2 7 0
4rt. Per tant 2,7dm = a 270 mm.
Exemple 2. Volem passar 4,8 cm a m
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cm) a una altra més gran (m) dividirem.
1. Col·loquem el 4,8 cm en la taula. Però del 4,8cm, quina xifra són elscentimetres (cm)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.
4, 8 cm
2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centimetres, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centimetres: el mil·limetres.(mm).
km hm dam m dm cm mm
4, 8
3. Una vegada col·locats els 4,8 cm en la taula, els passarem a metres. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cm) a una més gran (m) dividirem els 4,8centimetres (cm) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).
4,8 cm : 10 = 0,48 dm0,48 dm :10 = 0,048 m.
5. Per tant 4,8 cm = a 0,048 m.
MESURES DE MASSA
La MASSA és la quantitat de matèria que té un cos o objecte.(el que pesa)
Unitat principal: el GRAM.
MÚLTIPLES UNITATPRINCIPAL
SUBMÚLTIPLES
quilogram (kg)
hectogram(hg)
decagram(dag)
gram(g)
decigram(dg)
centigram(cg)
mil·ligram(mg)
S’utilitzen per a mesurar objectes ocossos que tenen una massa major
que el gram.
S’utilitzen per a mesurar objectes ocossos que tenen una massa
menor que el gram.
CONVERSIÓ DE MESURES DE MASSA
Si volem passar d’una unitat gran a una altra més xicoteta multiplicarem.
Si volem passar d’una unitat xicoteta a una altra més gran dividirem.
x10 x10 x10 x10 x10 x10
kg hg dag g dg cg mg
:10 :10 :10 :10 :10 :10
Utilitzarem una taula com aquesta per a passar d’una unitat a una altra.
kg hg dag g dg cg mg
CAS 1. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA SENSE DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 45 g a mg.
Com volem passar «g» a «mg», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 45g en la taula. Però del 45, quina xifra són els grams (g)? Laxifra més pròxima a la «g». En este cas el 5.
4 5 g
kg hg dag g dg cg mg
5
2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són grams, el ficaremen la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels grams: el decagrams. (dag).
kg hg dag g dg cg mg
4 5
3. Una vegada col·locats els 45 g en la taula, els passarem a mil·ligrams. Com?Com anem d’una unitat gran (g) a una més xicoteta (mg) multiplicarem els 45grams (g) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)
45 g x 10 = 450 dg450 dg x10 = 4500 cg
4500 cg x 10 = 45.000 mg
kg hg dag g dg cg mg
4 5 0 0 0
4rt. Per tant 45g = a 45.000 mg.
Exemple 2. Volem passar 700 cg a grams
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cg) a una altra més gran (g) dividirem.
1. Col·loquem el 700 cg en la taula. Però del 700, quina xifra són els centigrams(cg)? La xifra més pròxima a «cg». En este cas el 0.
7 0 0 cg
2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que sóncentigrams, el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra delscentigrams: el decigrams. (dg).
kg hg dag g dg cg mg
0 0
3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecigrams (dg). En este cas, els grams (g)
kg hg dag g dg cg mg
7 0 0
4. Una vegada col·locats els 700 cg en la taula, els passarem a grams. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cg) a una més gran (g) dividirem els 700centigrams (cg) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).
700 cg : 10 = 70 dg70 dg :10 = 7 g.
5. Per tant 700cg = a 7 g.
CAS 2. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA AMB DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 2,7 dg a mg.
Com volem passar «dg» a «mg», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 2,7dg en la taula. Però del 2,7 dg, quina xifra són els decigrams(dg)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.
2,7 dg
kg hg dag g dg cg mg
2,
2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decigrams: el centigrams. (cg).
kg hg dag g dg cg mg
2, 7
3. Una vegada col·locats els 2,7 dg en la taula, els passarem a mil·ligrams. Com?Com anem d’una unitat gran (dg) a una més xicoteta (mg) multiplicarem els 2,7decigrams (dg) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)
2,7 dg x 10 = 27 cg27 cg x10 = 270 mg
kg hg dag g dg cg mg
2 7 0
4rt. Per tant 2,7d g = a 270 mg.
Exemple 2. Volem passar 4,8 cg a grams
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cg) a una altra més gran (g) dividirem.
1. Col·loquem el 4,8 cg en la taula. Però del 4,8cg, quina xifra són els centigrams(cg)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.
4,8 cg
2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centigrams, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centigrams: el mil·ligrams.(mg).
kg hg dag g dg cg mg
4, 8
3. Una vegada col·locats els 4,8 cg en la taula, els passarem a grams. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cg) a una més gran (g) dividirem els 4,8centigrams (cg) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).
4,8 cg : 10 = 0,48 dg0,48 dg :10 = 0,048 g.
5. Per tant 4,8 cg = a 0,048 g.
MESURES DE CAPACITATS
La CAPACITAT és la quantitat de líquid que cap dins d’un recipient o objecte.
Unitat principal: el LITRE.
MÚLTIPLES UNITATPRINCIPAL
SUBMÚLTIPLES
quilolitre(kl)
hectolitre(hl)
decalitre(dal)
litre(l)
decilitre(dl)
centilitre(cl)
mil·lilitre(ml)
S’utilitzen per a mesurar capacitatsmajors d’un litre
S’utilitzen per a mesurar capacitatsmenors d’un metre.
CONVERSIÓ DE MESURES DE CAPACITAT
Si volem passar d’una unitat gran a una altra més xicoteta multiplicarem.
Si volem passar d’una unitat xicoteta a una altra més gran dividirem.
x10 x10 x10 x10 x10 x10
kl hl dal l dl cl ml
:10 :10 :10 :10 :10 :10
Utilitzarem una taula com aquesta per a passar d’una unitat a una altra.
kl hl dal l dl cl ml
CAS 1. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA SENSE DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 45 l a ml.
Com volem passar «l» a «ml», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 45l en la taula. Però del 45, quina xifra són els litres (l)? La xiframés pròxima a la «l». En este cas el 5.
4 5 l
kl hl dal l dl cl ml
5
2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són litres, el ficarem enla primera unitat que hi ha a l’esquerra dels litres: el decalitre (dal).
kl hl dal l dl cl ml
4 5
3. Una vegada col·locats els 45 l en la taula, els passarem a mil·lilitres. Com?Com anem d’una unitat gran (l) a una més xicoteta (ml) multiplicarem els 45litres (m) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)
45 l x 10 = 450 dl450 dl x10 = 4500 cl
4500 cl x 10 = 45.000 ml
kl hl dal l dl cl ml
4 5 0 0 0
4rt. Per tant 45l = a 45.000 ml.
Exemple 2. Volem passar 700 cl a litres
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cl) a una altra més gran (l) dividirem.
1. Col·loquem el 700 cl en la taula. Però del 700, quina xifra són els centilitres(cl)? La xifra més pròxima a «cl». En este cas el 0.
7 0 0 cl
2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que són centilitres,el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels centilitres: el decilitres.(dl).
kl hl dal l dl cl ml
0 0
3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecilitres (dl). En este cas, els litres (l)
kl hl dal l dl cl ml
7 0 0
4. Una vegada col·locats els 700 cl en la taula, els passarem a litres. Com? Comanem d’una unitat xicoteta(cl) a una més gran (l) dividirem els 700 centilitres (cl)entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més gran dividim entre 10.Com pujem 2, dividim entre 100).
700 cl : 10 = 70 dl70 dl :10 = 7 l.
5. Per tant 700 cl = a 7 l.
CAS 2. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA AMB DECIMALS
Exemple 1. Volem passar 2,7 dl a ml.
Com volem passar «dm» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.
1. Col·loquem el 2,7dl en la taula. Però del 2,7 dl, quina xifra són els decilitres(dl)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.
2,7 dl
km hm dam m dm cm mm
2,
2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decilitres: el centilitres. (cl).
kl hl dal l dl cl ml
2, 7
3. Una vegada col·locats els 2,7 dl en la taula, els passarem a mil·lilitres. Com?Com anem d’una unitat gran (dl) a una més xicoteta (ml) multiplicarem els 2,7decilitres (dl) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)
2,7 dl x 10 = 27 cl27 cl x10 = 270 ml
kl hl dal l dl cl ml
2 7 0
4rt. Per tant 2,7dl = a 270 ml.
Exemple 2. Volem passar 4,8 cl a l
Com volem passar d’una unitat xicoteta (cl) a una altra més gran (l) dividirem.
1. Col·loquem el 4,8 cl en la taula. Però del 4,8cl, quina xifra són els centilitres(cl)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.
4, 8 cl
2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centilitres, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centilitres: el mil·lilitres. (ml).
kl hl dal l dl cl ml
4, 8
3. Una vegada col·locats els 4,8 cl en la taula, els passarem a litres. Com? Comanem d’una unitat xicoteta(cl) a una més gran (l) dividirem els 4,8 centilitres (cl)entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més gran dividim entre 10.Com pujem 2, dividim entre 100).
4,8 cl : 10 = 0,48 dl0,48 dl :10 = 0,048 l.
5. Per tant 4,8 cl = a 0,048 l.
DIFERENTS MANERES D’EXPRESSAR MESURES
FORMA COMPLEXA
La mesura s’expressa en dues o més unitats.
EXEMPLE. Com podem convertir una mesura incomplexa (s’expressa sols en una unitat) en complexa.
132 cm1. Col·loquem la mesura en la taula.
km hm dam m dm cm mm
1 2 3
2. Ara escrivim la mesura de diferents formes.
1 m 3 dm 2 cm
132 cm 13dm 2 cm
1m 32 cm
FORMA INCOMPLEXA
La mesura s’expressa en una única unitats. EXEMPLE. Com podem convertir una mesura complexa (s’expressa en dues o més unitat) en incomplexa.
1m 32 cm
1. Col·loquem la mesura en la taula.
km hm dam m dm cm mm
1 2 3
2. Ara escrivim la mesura de diferents formes.
1,32 m
1m32 cm 132 cm
13,2 dm
Estes són tres formes de expressar en forma complexa
132cm (perquè cadascuna de les
formes té dos o més unitats.)
Estes són tres formes de expressar en forma incomplexa
1m32cm (perquè cadascuna de les formes una única
unitat)
COMPARAR MESURES DONADES TANT EN FORMA COMPLEXA CONINCOMPLEXA
Tenim les següents mesures donades tant en forma complexa com incomplexa.
FORMES COMPLEXES FORMES INCOMPLEXES
3 g 45 cg 5kg 345 g 2.345 cg 234 g
1. Hem de tindre les formes incomplexes en la mateixa unitat. Com no les teniemiguals, passem totes a una.
kg hg Dag g dg cg mg
2.345 cg 2 3 4 5
234 g 2 3 4 0 0
Hem passat 2.345 cg i 234 g a centigrams.
2345 cg = 2345 cg234 g = 23.400 cg
2. Passem les formes complexes a incomplexes.
Com les formes incomplexes les hem passat a centigram, les formes complexestambé les passarem a centigrams.
kg hg Dag g dg cg mg
3 g 45 cg 3 4 5
5 kg 45 g 5 0 4 5 0 0
Hem passat 3g i 45 cg i 5kg i 45g a centigrams.
3g 45 cg = 345 cg
5kg 45g = 504.500 cg
3. Ara comparem els resultats i els ordenem.
2.345 cg = 2.345 cg234 g= 23.400 cg3 g 45 cg = 345 cg
5kg 45 g= 504.500cg
5 kg 45 g > 234 g > 2.345 cg > 3g 45 cg (504.500cg) (23.400cg) (2.345cg) (345cg)
TIPUS DE RECTES
RECTA SEMIRECTA SEGMENT SECANTS PARAL·LELES PERPENDICULARS
És una línia, sensecorbes ni angles,
que no técomençament ni fi.
És una línia, sensecorbes ni angles,
amb començamentperò sense fi.
És un tros de rectaamb principi i final.
Són dos rectes quees tallen (o es
tallarien enprolongar – les) en
un punt
Són rectes quemai es tallen.(inclòs si lesprolonguem)
Són dues rectes quedivideixen el pla enquatre parts iguals.
(quatre anglesrectes,90º)
ANGLES
ANGLE AGUT ANGLE RECTE ANGLE OBTUS ANGLE PLA ANGLE CONCAU ANGLE COMPLET
Mesura menys de90º
Mesura 90º Mesura entre 91º i179º
Mesura 180º Mesura entre 181º i359º
Mesura 360º
Vèrtex
costat
costat
obertura
POSICIÓ DELS ANGLES
CONSECUTIUS CONSECUTIUSADJACENTS
OPOSATS PEL VÈRTEX
Tenen el vèrtex i un costat en comú Tenen el vèrtex i un costat en comú.Sumen 180º (angle pla)
Tenen el vèrtex en comú i els costats enprolongació
LES PARAULES DERIVADES
QUÈ SÓN? QUÈ SÓN ELS SUFIXOS?
Són paraules que es formen a partir de les paraulesprimitives.
Són síl·labes que afegim darrere de les paraules primitivesper a formar paraules derivades.
EXEMPLES DE PARAULES DERIVADES
bellesa(bell)
perillós(perill)
benidormer(Benidorn)
oficinista(oficina)
aiguada, aiguat(aigua)
telefonista(telèfon)
gatet(gat)
personal(persona)
fuster(fusta)
puçolenc(Puçol)
electricista(elèctric)
neteja, netejador(net)
cotxàs(cotxe)
brutícia, brutor(brut)
aviador(avió)
facilitar(fàcil)
betxinenc(Betxi)
pianista(piano)
terraire, terral(terra)
amigable(amic)
gentada(gent)
porteria(porta)
volador(volar)
carcaixentí(Carcaixent)
novel·lista(novel·la)
llenguatge, llengut(llengua)
brancatge(branca)
taulell(taula)
verdós(verd)
terraqüi(terra)
denier(Dènia)
llibreria(llibre)
gossera,gossada(gos)
joventut, jovenet(jove)
pomera(poma)
taxista(taxi)
felicitat(feliç)
naquerà(Nàquera)
cotxer, cotxera(cotxe)
gotera, gotejar(gota)
centrada, central(centre)
plantada(planta)
comptable(compta)
aventurer(aventura)
floració(flor)
rellotgera(rellotge)
colador(colar)
investigador(investigació)
menjador(menja)
gravadora(grava)
flotador(flota)
FORMES IMPERSONALS
Són aquelles formes verbals en què no s’indica el temps (passat, present, futur) ni el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).
SÓN
INFINITIU GERUNDI PARTICIPI
- És el nom del verb.
- Acaba en:
-AR -ER / RE - IR
- Expressa la manera com es fa algunacosa.
- Pot acabar en:
-ANT -ENT -INT
-Expressa com és o està alguna cosa.
- Té gènere (masculí / femení) i nombre(singular/ plural)
-Acaba en :
-ADA -IT -UT
EXEMPLES EXEMPLES EXEMPLES
cantaraprendre
córrerdir
Volantperdentdormint
pensadallegittemut
PUNT I COMA (;)
S’utilitza per a indicar l’entonació i les pauses que hem de fer en els textos
USOS
Per a separar oracions que ja tenencomes.
Per a separar llistes Per a separar oracions que estan unidespel significat.
EXEMPLE EXEMPLE
Per al pastís necessitem mantega, farina
i sucre per a la base ; iogurt, poma illet...
Volem fer un diari per a informar decoses de l’escola i altres temes
interessants com videojocs i llibres; perònecessitem decidir qui l’escriurà.
TIN EN CONTE
PUNT I A PART DOS PUNTS
Separa paràgrafs. S’escriuen davant d’una enumeració
PALABRAS COMPUESTAS
Son palabras formadas por dos o más palabras simples.
EJEMPLOS
Tirachinas (tira+chinas) Contrarreloj (contra+reloj) Quitamiedos (quita+miedos) Pasatiempos (pasa+tiempos)
Quitamanchas (quita+manchas? Paracaídas (para+caidas) Balompié (balón+pie) Telarañas (tela+arañas)
Paraguas (para+aguas) Girasoles (gira+soles) Sacacorchos (saca+corchos) Abrelatas (abre+latas)
Pararrayos (para+rayos) Parachoques (para+choques) Parasol (para+sol) Salvapantallas (salva+pantallas)
Salvavidas (salva+vidas) Saltamontes (salta+montes) Cortafuegos (corta+fuegos) Montacargas (monta+cargas)
Ciempiés (cien+pies) Sacapuntas (saca+puntas) Duermevela (duerme+vela) Hojalata (hoja+lata)
Colifor (col+flor) Hierbabuena (hierba+buena) Portaequipajes (porta+equipajes) Bocacalle (boca+calle)
Parabrisas (para+brisas) Cumpleaños (cumple+años) Baloncesto (balón + cesto) Marcapasos (marca+pasos)
Mediodía (medio+día) Guardacosta (guarda+costa) Tragaluz (traga+luz) Pelirroja (pelo+roja)
TEN EN CUENTA
Algunas palabras simples pueden cambiar al formar palabras compuestas.
EJEMPLOS
Ciempiés (cien+pies) Contrarreloj (contra+reloj) Pelirroja (pelo+roja) Verdinegro (verde+negro)
LOS ADJETIVOS
Son palabras que expresan cómo son o cómo están las personas, animales, objetos o lugares.
GRADOS
POSITIVO COMPARATIVO SUPERLATIVO
No añadeinformación al
adjetivo.
Compara a dos elementos con una característica común Indica una característica en suintensidad más alta
DEINFERIORIDAD
DEIGUALDAD
DE SUPERIORIDAD
FORMAS
Menos +adjetivo +que
Tan + adjetivo +como
Más + adjetivo +que
Colocando MUYdelante del adjetivo.
Añadiendo ÍSIMO,ÍSIMA, ÍSIMOS,
ÍSIMAS al adjetivo.(Los adjetivos
acabados en -CO,-CA lo hacen con
-QUÍSIMO,-QUÍSIMA
EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO
Este río esprofundo.
Este río es menos profundo
que aquel lago
Este río es tan profundo
como aquel lago
Este río es más profundo que
aquel lago
El mar es muyprofundo.
Este río esprofundísimo.
Esta riquísimo
LOS PARÉNTESIS
USOS
Para añadir comentarios dentro de untexto.
Para añadir datos como una fecha o unlugar.
Para añadir acotaciones a las obras deteatro.
EJEMPLOS EJEMPLOS EJEMPLOS
La asamblea (con alumnos de todos loscursos) se reunió durante el recreo.
En Tenerife (Canarias) hay un volcán. ONAI: (con cara de asombro). Minombre es Onai.
Siempre se escriben al principio y al final del texto añadido.
LAS COMILLAS
Se utilizan para reproducir las palabras de una persona.Se escriben al principio y al final de las palabras reproducidas.
EJEMPLO
El médico me preguntó : “ ¿Cómo te encuentras? “
VIURE EN DEMOCRÀCIA
QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA? LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA ESPANYA ÉS UNA MONARQUIAPARLAMENTARIA
És una sistema en el que les persones apartir de 18 anys escolten les idees delspartits polítics o lligen els seusprogrames i després VOTEN el partitque volen que les representen.
Les persones triades representen elsvotants en el PARLAMENT (assembleaon s’expressa la VOLUNTAT DE TOTS).
Aquesta voluntat es reflecteix en lesLLEIS.
És la llei més important d’Espanya.
Va ser aprovada en 1978.
En ella es troben:
ELS NOSTRES DRETS: al treball,al’educació i a la igualtat.
ELS NOSTRES DEURES: respectar leslleis, el pagament d’impostos i laprotecció del medi ambient.
EL FUNCIONAMENT DEL GOVERN.
L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI.
Perquè té un cap d’estat (REI) querepresenta els espanyols i defensa laConstitució.
El REI no fa les lleis. Les fa elParlament.
El Parlament espanyol té 2 assembleesque anomenem CORTS GENERALS.
CORTS GENERALS:
CORTS JUTGES
Es reuneixenels diputats iels senadorsdels partitstriats pelsciutadans
per proposari aprovar les
lleis.
Trien ungovern
format pelpresident i
els Ministres.El Governs’ocupa de
fer funcionarles lleis.
Treballen enel Tribunalde Justícia.
Vigilen i fanque
complisqueni respecten
les lleis.
L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI
MUNICIPIS ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI ESPANYOL
QUÈ SÓN? LOCALITAT AJUNTAMENT ELECCIÓ DELGOVERN DE
L’AJUNTAMENTPROVÍNCIA COMUNITAT
AUTÒNOMAESPANYA
La divisióterritorial més
menudad’Espanya.
Estan formatsper un territorimunicipal i la
seua població.
Es troba en unmunicipi
Òrgan ques’encarrega de
governar elmunicipi.
Per votació delsciutadans
És l’agrupacióde diversosmunicipis.
Algunesprovíncies
tenen un òrgande govern, laDIPUTACIÓ
PROVINCIAL.
Les comunitatsautònomes
tenen govern iparlament propisper aprovar leslleis en el seu
territori.
És un país queforma part de laUnió Europea.
Comparteix ambaltres païsoseuropeus la
mateixamoneda, normes
i institucions.
PROCÉS
1er. Els ciutadansmajors d’edat que
viuen en elmunicipi VOTEN
per a triar elsseus REGIDORS.
2n. Els regidorstrien ALCALDE.Alcalde i regidorses reuneixen en
PLENSmunicipals perdecidir que fer.
3r. L’ajuntamentorganitza els
SERVEISMUNICIPALS
(protecció, neteja,atenció,transport,cultura i esport)
LA UNIÓ EUROPEA (UE)
LA UE CIUTADÀ EUROPEU
QUÈ ÉS? QUI LA VACREAR?
OBJECTIUS
Una organitzacióinternacional
formada per 28països europeus.
Un grup de païsosdesprés de la IIGuerra Mundial.
1. Garantir la PAU.
2. Millorar les condicions de VIDA iTREBALL.
3. Facilitar el COMERÇ i laCIRCULACIÓ DE PERSONES.
4. Aconseguir la IGUALTAT ENTREPAÏSOS.
5. Protegir els ESPAIS NATURALS.
Sols necessites el teu DNI per viatjar pelspaïsos de la UE.
Si et poses malalt en algun dels païsosde la UE tens dret a rebre assistènciamèdica.
Pots estudiar i treballar en qualsevol paísde la UE
INSTITUCIONS DE LA UE
COMISSIÓ EUROPEA
EL PARLAMENT CONSELL DEMINISTRES
TRIBUNAL DEJUSTÍCIA
TRIBUNAL DECOMPTES
Elabora i proposa leslleis i els pressupostos.
Aproven les lleis i els pressupostos
Vigilen perquè es complisquen les lleis i elspressupostos
LA POBLACIÓ D’ESPANYA
QUÈ ÉS LAPOBLACIÓ?
COM S’ESTUDIA? QUÈ ÉS LA DENSITAT DE POBLACIÓ?
COM ÉS LAPOBLACIÓ
D’ESPANYA?
És el conjuntde personesque viuen en
un mateixterritori.
Arreplegant dades per mitjà del CENS i el PADRÓ. És el nombre de persones queviuen en un territori.
Hi ha pocsnaixements.
La gent cadavegada viumés anys.
La majoria dela gent viu a lacosta o a lesgrans ciutats.
S’ha produïtun èxode dela poblaciórural a les
ciutats per abuscar treball.
CENS PADRÓ DENSITATBAIXA
DENSITAT ALTA
Registra quantes personesviuen a Espanya, l’edat, el
sexe, l’origen.Es fa cada 10 anys.
Porta el compte denaixements i les morts que es
produeixen en un territori.Es calcula cada any
Llocsquasi
despoblats
Llocs poblats
ES TÉ EN COMPTE
NATALITAT MORTALITAT IMMIGRACIÓ EMIGRACIÓ
Nombre denaixements
en unapoblació.
Nombre dedefuncions enuna població.
Són lespersones quearriben d’un
altre lloc per aviure.
Són lespersones que
se’n van aviure a unaltre lloc.
SECTOR PRIMARI I SECUNDARI
POBLACIÓ ACTIVA POBLACIÓ NO ACTIVA
SECTOR PRIMARI
SECTORSECUNDARI
Són persones majors de16 anys que treballen o
poden fer – ho.
POBLACIÓ OCUPADA:Treballa
POBLACIÓ EN ATUR:No treballa
Són:
xiquets
jubilats
persones malaltes
persones que novolen treballar acanvi de diners
Conjunt d’activitats que s’ocupend’obtindre les matèries primeres
Conjunt d’activitats que transformenles matèries primeres en altres
productes.
SÓN SÓNAGRICULTURA RAMADERIA PESCA INDUSTRIA
ALIMENTACIÓINDUSTRIA DEL’AUTOMÒBIL
INDUSTRIA DELA
CONSTRUCCIÓ
Hi ha cultiusde secà
(cereals) ide regadiu
(hortalisses)
Destaquen:BovinaOvina
PorcinaAus
Potser:Tradicional
o Industrial
(en vaixellspesquers
més grans)
Produeixenconserves
i alimentselaborats
INDUSTRIAQUÍMICA
Dissenya iconstrueixcarreteres,ferrocarrils
ihabitatges
INDUSTRIA DEL’ENERGIA
Treballen engrans avanços
tècnics
SECTOR TERCIARI
Són el conjunt d’activitats que ofereixen serveis o venen productes
TIPUS DE SERVEIS
COMERÇ TRANSPORT TURISME SERVEIS PÚBLICS VOLUNTARIS
Venen productes oserveis en botigues,grans comerços oportals d’internet.
Traslladen persones imercaderies d’un lloc a
un altre.
Organitzen viatges il’allotjament de les
persones que visitenaltres llocs en el temps
d’oci.
MestresBombersMetgesPolicia
Persones que donen unservei i ajuden els quiho necessiten sense
rebre un salari.
LES VIES DE COMUNICACIÓ
PODEN SER
TERRESTRES MARÍTIMES AÈRIES
Van per terra. Van pel mar Van volant
CIRCULA AMB SEGURETAT
ABANS DECREUAR
ELS SEMÀFORS
ESPAIS PER ALSVIANANTS
POLICIES ISENYALS DECIRCULACIÓ
CINTURO DESEGURETAT I
CADIRAADEQUADA
ENTRAR I EIXIRDEL COTXE PEL
COSTAT MÉSPRÒXIM A LA
VORERA
Mirar a una banda ia l’altra del carrer.
Comprovar que elsvehicles estan
parats
Eviten accidents.
Són per alsvehicles, bicis i
vianants
Són els més segursper a jugar o
passejar.
Necessaris per auna circulació
segura.
L’han d’usar elspassatgers dels
vehicles.
Els xiquets hand’usar una cadira
adequada.
EL CONSUM
IMPORTÀNCIA PROBLEMES DE CONSUMIR EN EXCÉS
Necessitem consumir o tindre productes de primeranecessitat (menjar, calcer, roba, calefacció...)
Problemes econòmics(per comprar coses que no es necessiten)
Esgotar els recursos del planeta.(pel consum excessiu de matèries primeres)
Contaminació(per l’excés de residus)
COM FER UN CONSUM RESPONSABLE
Abans de comprar alguna cosa,preguntar – nos si ho necessitem
Anar a l’escola a peu, en transport público en bici.
Reutilitzar materials quan femmanualitats i els que no servisquen,
reciclar – los.
LA PUBLICITAT
COM ENS ARRIBA? QUÈ PRETÉN?
CARTELLS ANUNCISDE TV
RÀDIO PREMSA MISSATGED’INTERNET
Traure beneficiseconòmics intentant
convéncer – nosde comprar unproducte o un
servei.
Que els mitjans decomunicació reben
diners per mostrar - la
Ajudar a pagaractes culturals o
esportius
LA PUBLICITAT
COM ENS ARRIBA? QUÈ PRETÉN?
CARTELLS ANUNCISDE TV
RÀDIO PREMSA MISSATGED’INTERNET
Traure beneficiseconòmics intentant
convéncer – nosde comprar unproducte o un
servei.
Que els mitjans decomunicació reben
diners per mostrar - la
Ajudar a pagaractes culturals o
esportius
L’EMPRESA
QUÈ ÉS? TIPUS RECERCA DEBENEFICIS
ECONÒMICS
RESPONSABILITAT
És unaorganització queofereix serveis o
productes perobtindre beneficis
econòmics
EMPRESAD’ÀMBIT LOCAL
O NACIONAL
EMPRESAMULTINACIONAL
Empreses nascudes enEspanya posa lesseues fàbriques en llocson els impostos sónmés baixos, hi hamillors comunicacions ola mà d’obra és mésbarata.
OBJECTIU:Aconseguir beneficiseconòmics més grans
SOCIALECONÒMICA ECOLÒGICA
Sols treballa aEspanya
Treballa adiversos països
del món.
No hande
treballarxiquetsni elsobrershan de
treballarmassahores.
Han de pagarels seus
impostos.
Han derespectar el
medi ambient icontaminar el
menyspossible.
ELS MATERIALS
Són una matèria amb la qual es fabriquen els objectes.
PROPIETATS
DURESA RESISTÈNCIA IMPERMEABILITAT TRANSPARÈNCIA
DUR BLA RESISTENT FRÀGIL IMPERMEABLE PERMEABLE TRANSPARENT OPAC
Material queresulta difícil
de ratllar.
Material queresulta fàcil de
ratllar.
Material quesuporta pesos
i colps.
Material queno suporta
pesos icolps.
Material que nodeixa passar
l’aigua.
Material quedeixa passar
l’aigua.
Material quedeixa passar la
llum.
Materialque nodeixa
passar lallum.
EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE
DIAMANT FUSTA DIAMANT VIDREPLÀSTIC ESPONJA VIDRE
FUSTA
FLEXIBILITAT ELASTICITAT CONDUCTIVITAT DE CALOR
FLEXIBLE RÍGID ELÀSTIC PLÀSTIC CONDUCTOR AÏLLANT
Material que potdoblar-se sense
trencar -se.
Material que aldoblegar -se es
trenca.
Material querecupera la formadesprés de estirar-se o doblegar – lo .
Material que norecupera la formadesprés de estirar-se o doblegar – lo .
Material que deixapassar la calor.
Material que nodeixa passar a calor
EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE
PAPER FUSTA GOMA PLÀSTIC COURE CINTA AÏLLANT
PROPIETATS DE LA LLUM
EL COLOR DELS COSSOS LA REFLEXIÓ DELA LLUM
LA REFRACCIÓDE LA LLUML’ARC DE SANT
MARTÍFONTS
LLUMINOSESFONTS NO
LLUMINOSESLA LLUM BLANCA
Ix quan la llumblanca del Sol
travessa gotetesd’aigua i es
descompon enllums de colors.
Tenen el color de lallum que emeten.
Aquests elementspresenten el color
de la llum quereflecteixen cap als
nostres ulls.
Té 7 colors:
ROIG
TARONJA
GROC
VERD
BLAU
ANYIL
VIOLETA
Els rajos de la llumcanvien de direccióquan xoquen amb
un cos.
El rajos de la llumcanvien de direccióquan travessen un
mitjà.
EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE
La dibuix de neó ésroig perquè emet
llum roja.
La poma és verdaperquè reflecteix
llum verda Quan es mirem en un espill.
Quan mirem en unalent.
FORCES I MOVIMENTS
POSEM ENMOVIMENT SI...
AUGMENTEM ODISMINUÏM UN
MOVIMENT SI...
CANVIEM LADIRECCIÓ D’UNMOVIMENT SI...
FORÇA DEFREGAMENT
CANVIEN LA FORMA
Colpegem un objecteparat.
Impulsem un objecteamb molta força,
augmentarà la velocitat.
Si deixem d’impulsar unobjecte, disminuirà la
velocitat
Colpegem qualsevolobjecte.
És la força que s’oposaal moviment d’un
objecte.
Les forces podencanviar la forma d’un
cos i produir – lideformacions.
EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE
LES FORMES DE L’ENERGIA
ENERGIACINÈTICA
ENERGIASONORA
ENERGIALLUMINOSA
ENERGIAELÈCTRICA
ENERGIACALORÍFICA
ENERGIAQUÍMICA
És la que tenen elscossos enmoviment.
És un tipusd’energia cinètica.
És la que emetenels cossos o l’aire
quan vibren
És la que tenen elscossos quanemeten llum.
És la que utilitzenels aparells que esvalen d’electricitat.
També és la quetenen els rajos en
les tempestes.
És la quetransfereixen els
cossos calents alscossos més freds.
És la queemmagatzemen les
piles,combustibles...
EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE
L’ENERGIA EN LES NOSTRES VIDES
ENERGIA PER AL CAMP
ENERGIA PER ALS EDIFICIS
ENERGIA PER A LESFÀBRIQUES
ENERGIA PER ALTRANSPORT
Energia química(els agricultors utilitzen
màquines que funcionen ambgasolina o gasoil)
Energia elèctrica(l’electricitat fa que funcionen
quasi tots els aparells decasa.
Aquest aparells transformenl’electricitat en energia sonora,
cinètica, calorífica,lluminosa...)
Energia elèctrica(l’electricitat fa funcionar lesmàquines de les fàbriques)
Energia química(els cotxes i els camions usen
gasolina o gasoil)
Energia elèctrica(els trens i el metro usen
l’electricitat)
L’ENERGIA EN LES NOSTRES VIDES
ENERGIA PER AL CAMP
ENERGIA PER ALS EDIFICIS
ENERGIA PER A LESFÀBRIQUES
ENERGIA PER ALTRANSPORT
Energia química(els agricultors utilitzen
màquines que funcionen ambgasolina o gasoil)
Energia elèctrica(l’electricitat fa que funcionen
quasi tots els aparells decasa.
Aquest aparells transformenl’electricitat en energia sonora,
cinètica, calorífica,lluminosa...)
Energia elèctrica(l’electricitat fa funcionar lesmàquines de les fàbriques)
Energia química(els cotxes i els camions usen
gasolina o gasoil)
Energia elèctrica(els trens i el metro usen
l’electricitat)
ABÚS I MAL ÚS DE L’ENERGIA
CONSUM EXCESSIUDE FONTS
D’ENERGIA NORENOVABLE
PRODUCCIÓ ICONSUM D’ENERGIA
L’ÚS DELSCOMBUSTIBLES
FÒSSILS
PETROLI QUE PERACCIDENT CAU AL
MAR
ELSEMBASSAMENTS,
ELS PANELLSSOLARS O ELS
AEROGENERADORS
CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES
-Problemes deproveïment.
-Esgotar – se amb elpas del temps.
-Contaminació (aire, sol,aigua)
- Alteració del paisatge.
-Desaparició d’éssersvius.
-Allibera substànciestòxiques a l’atmosfera.
- Contamina el mar i,per tant, pot provocar ladesaparició dels éssers
vius del mar.
- Modifiquen elpaisatge.
- Alteren la vida animal ivegetal.
ABÚS I MAL ÚS DE L’ENERGIA
CONSUM EXCESSIUDE FONTS
D’ENERGIA NORENOVABLE
PRODUCCIÓ ICONSUM D’ENERGIA
L’ÚS DELSCOMBUSTIBLES
FÒSSILS
PETROLI QUE PERACCIDENT CAU AL
MAR
ELSEMBASSAMENTS,
ELS PANELLSSOLARS O ELS
AEROGENERADORS
CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES
-Problemes deproveïment.
-Esgotar – se amb elpas del temps.
-Contaminació (aire, sol,aigua)
- Alteració del paisatge.
-Desaparició d’éssersvius.
-Allibera substànciestòxiques a l’atmosfera.
- Contamina el mar i,per tant, pot provocar ladesaparició dels éssers
vius del mar.
- Modifiquen elpaisatge.
- Alteren la vida animal ivegetal.
COM PODEM ESTALVIAR ENERGIA
APAGANT ELS APARELLSELÈCTRICS SI NO ELS
USEM
APAGANT LES LLUMS DELES HABITACIONS BUIDES
TANCANT LES PORTES ILES FINESTRES SI HI HA
CALEFACCIÓ
USANT LA BICICLETA OCAMINAR SI ES POSSIBLE.
COM PODEM ESTALVIAR ENERGIA
APAGANT ELS APARELLSELÈCTRICS SI NO ELS
USEM
APAGANT LES LLUMS DELES HABITACIONS BUIDES
TANCANT LES PORTES ILES FINESTRES SI HI HA
CALEFACCIÓ
USANT LA BICICLETA OCAMINAR SI ES POSSIBLE.