Crepuscle Dels Ídols- Crítica de La Cultura Occidental.

2
Crepuscle dels ídols: crítica de la cultura occidental. Nietzsche, amb l’obra “Crepuscle del ídols”, tracta de mostrar i analitzar la decadència de la cultura occidental. Així, ‘crepuscle’ simbolitza la degradació, la ruïna del logos occidental i la paraula ‘Ídols’ fa referència a tot allò que era admirat i venerat, com per exemple el cristianisme, la raó, la moral, etc. Per tant, podem dir que a aquesta obra es mostrarà una crítica a a la cultura occidental que tractarà de trobar el seu error y proposarà mesures de curació com el mètode genealògic. Amb aquest mètode, Nietzsche analitza l’arbre genealògic d’occident per tal de trobar la por a viure l’esdevenir, el mon sensible, fet que provocarà la creació d’un altre món generat amb la Raó que satisfarà les necessitats dels individus que no poden viure la veritat. Tot això va a formar un logos que passat el temps anirà creant una societat malalta des de el seus orígens. Donada aquesta situació, Nietzsche comença a criticar a la Raó a partir de la ‘supervivència psicològica’, es a dir, utilitzar la Raó per tal de que genere altre món que puga satisfer les necessitats del que no poden sobreviure en el món real. Amb aquesta afirmació l’autor culpa a la Raó de causar la malaltia generada a la cultura occidental. Per contrabanda, la cultura occidental, en la formació d’aquesta malaltia causada per la Raó, tractarà de passar del mite al logos, o per dir-lo d’altra forma, pasar de l’explicació no científica a l’explicació racional. Però, com que això era totalment contrari al

description

Nietzsche

Transcript of Crepuscle Dels Ídols- Crítica de La Cultura Occidental.

Crepuscle dels dols: crtica de la cultura occidental.

Nietzsche, amb lobra Crepuscle del dols, tracta de mostrar i analitzar la decadncia de la cultura occidental. Aix, crepuscle simbolitza la degradaci, la runa del logos occidental i la paraula dols fa referncia a tot all que era admirat i venerat, com per exemple el cristianisme, la ra, la moral, etc. Per tant, podem dir que a aquesta obra es mostrar una crtica a a la cultura occidental que tractar de trobar el seu error y proposar mesures de curaci com el mtode genealgic.

Amb aquest mtode, Nietzsche analitza larbre genealgic doccident per tal de trobar la por a viure lesdevenir, el mon sensible, fet que provocar la creaci dun altre mn generat amb la Ra que satisfar les necessitats dels individus que no poden viure la veritat. Tot aix va a formar un logos que passat el temps anir creant una societat malalta des de el seus orgens. Donada aquesta situaci, Nietzsche comena a criticar a la Ra a partir de la supervivncia psicolgica, es a dir, utilitzar la Ra per tal de que genere altre mn que puga satisfer les necessitats del que no poden sobreviure en el mn real. Amb aquesta afirmaci lautor culpa a la Ra de causar la malaltia generada a la cultura occidental. Per contrabanda, la cultura occidental, en la formaci daquesta malaltia causada per la Ra, tractar de passar del mite al logos, o per dir-lo daltra forma, pasar de lexplicaci no cientfica a lexplicaci racional. Per, com que aix era totalment contrari al que els sentits ens mostraven ( el canvi, res roman, etc) i amb la finitud de la vida, Occident desprestigiar el mon sensible ( com ho fa Plat) i creara altre mn mitjanant la Ra. A aquest mn es negar linformaci rebuda pels sentits i es crearan realitats fictcies a partir daquesta Ra malalta. Aquest corrent occidental es pot demostrar al llarg de la histria de la filosofia on filsofs com: Parmnides, Socrtes, Aristtil, Descartes i Kant van desprestigiar, alguns ms que altres, el mon canviant. El exemple ms clar sobserva amb Plat, qui va crear un altre mn (mn intelligible) on afirmar tot all que no podia afirmar en el mn real.

Com conclusi, Nietzsche, accelerant lavan de la malaltia, afirma que la societat occidental sapropa cada vega ms a el derrumbament del seu logos i a laparici del nihilisme (la desvaloritzaci dels valors suprems)