Web viewMARC TINTORÉ SERRA 1r. TINENT D ... 52 per 100 l’import sobre les autopistes...

ACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

Número: 8/2016 Caràcter: ordinària Convocatòria: Primera Data: 12 de setembre de 2016 Horari: de 20 h a 22.30 h Lloc: Sala de sessions de l’Ajuntament, situada a la Plaça de la Fàbrica, 1

MEMBRES ASSISTENTS:

SR. JOSEP TRIADÓ BERGÉS ALCALDE SR. MARC TINTORÉ SERRA 1r. TINENT D’ALCALDE SR. JOSEP FONT VIVES 2n.TINENT D’ALCALDE SRA. MAGDA JULIÀ LÓPEZ 3a. TINENT D’ALCALDE SR. ANTONI LÓPEZ GUILLÉN 4t. TINENT D’ALCALDE SR. DAVID ROVIRA RUIZ REGIDOR SRA. ANA M. CUELLO LADEVESA REGIDORA SR. CARLES MEDINA VILALTA REGIDOR SR. ALEJANDRO COSTA URIGOITIA REGIDOR SR. JAUME CASES MAS REGIDOR SR. GINÉS MARÍN MARÍN REGIDOR SRA. M. INMACULADA FERNÁNDEZ MARTÍNEZ REGIDORA SRA. EMMA ESCOLANO JUANOLA REGIDORA SR. CARLOS GARCÍA ABALOS REGIDOR SR. JAUME BATLLE DE CASTRO REGIDOR SR. PEDRO BAILÓN DÍAZ REGIDOR

EXCUSEN LA SEVA ABSÈNCIA:

SR. BERNABÉ RUFFO NOGUERA REGIDOR

Mireia Boté i Massagué, Secretària de l’Ajuntament de Premià de Dalt

*El regidor Sr. Ginés Marín Marín s’incorpora en la sessió plenària en el punt número 2 de l’ordre del dia.

ORDRE DEL DIA

ALCALDIA

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (acta núm. 7).

2. Despatx Oficial.

- Donar compte del Decret d’Alcaldia relatiu a la defunció del Sr. Victor Mora.

GOVERNACIÓ

3. Aprovació de les Festes Locals de Premià de Dalt per a l’any 2017.

HISENDA

4. Aprovació del Compte General de la Corporació de l’exercici 2015.

MOCIONS

MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I ESQUERRA REPUBLICANA-AM

5. Moció del Grup Municipal Convergència i Unió i Esquerra Republicana AM per reduir en un 52 per 100 l’import sobre les autopistes del territori català, per les motocicletes (R.E Núm. 4641, de data 07/09/2016).

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

6. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt de suport a la campanya per a eradicar la LGBTIFÒBIA a l’esport i d’adhesió a la xarxa de municipis LGTBI de Catalunya. (R.E. Núm. 4658, de data 08/09/2016).

7. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt de suport a la creació d’una guia ètica i dels drets humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans. (R.E. Núm. 4661, de data 08/09/2016).

8. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per millorar el servei de bus a Premià de Dalt. (R.E. Núm. 4659, de data 08/09/2016).

9. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per millorar la recollida d’oli de cuina usat al municipi. (R.E. Núm. 4660, de data 08/09/2016).

10. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per canviar la denominació del futur centre d’atenció primària Víctor Català, per Caterina Albert i Paradís, el nom real de l’escriptora darrera del pseudònim. (R.E. Núm. 4564, de data 05/09/2016).

INFORME DE REGIDORIES

HISENDA

- Donar compte de l’estat d’execució del Pressupost del 2n trimestre de 2016.

PRECS I PREGUNTES

PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR

11. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a l’inici de la reestructuració dels carrers de la Floresta. (Pregunta núm. 1, R.E. Núm. E/002285-2016, de data 05/09/2016).

12. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a la inversió dels senyals de trànsit ‘STOP’ i ‘Cedeixi el pas’ de la cruïlla entre el c/ de La Selva i el c/ Marimon. (Pregunta núm. 2, R.E. Núm. E/002285-2016, de data 05/09/2016).

13. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a les mesures previstes per a reduir els robatoris a la via pública. (Pregunta núm. 3, R.E. Núm. E/002285-2016, de data 05/09/2016).

PRECS I PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

14. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per una cura adequada de les basses evitant mosquits tigre, brossa, podriment i eutrofització, i per unes fonts en funcionament. (R.E. núm. 4565, de data 05/09/2016).

15. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a si s’ha fet l’estudi que es va demanar sobre la implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. (Pregunta núm. 1, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

16. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la situació actual del descampat on abans hi havia l’skatepark. (Pregunta núm. 2, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

17. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les abelles mortes al municipi. (Pregunta núm. 3, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

18. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la remodelació de la plaça de la Vila i els usos de l’antic Ajuntament. (Pregunta núm. 4, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

19. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la nova secció de la Pinassa “Escriu a la revista municipal”, que no s’explica com participar-hi. (Pregunta núm. 5, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

20. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al centre d’atenció primària Victor Català. (Pregunta núm. 6, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

21. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les voreres estretes de camí a l’escola Santa Anna. (Pregunta núm. 7, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

22. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la remodelació del sector Carretera d’enllaç-Rotonda de les flors. (Pregunta núm. 8, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

23. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la cruïlla davant la Plaça del Canigó. (Pregunta núm. 9, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

24. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les flors al municipi. (Pregunta núm. 10, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

25. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les jardineres del barri Santa Anna. (Pregunta núm. 11, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

26. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la futura rotonda a la Carretera de Premià entre els dos municipis. (Pregunta núm. 12, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

27. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la mitjana construïda a la Carretera de Vilassar. (Pregunta núm. 13, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

28. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al pla d’ocupació de la Diputació de Barcelona. (Pregunta núm. 14, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

29. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les obres del Parc de Can Figueres. (Pregunta núm. 15, R.E. núm. 4566, de data 05/09/2016).

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1. LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR (ACTA NÚM. 7).

Sotmesa l’acta número 7 a votació, s’acorda la seva aprovació per unanimitat dels 15 membres presents sense esmenes.

2. DESPATX OFICIAL.

*En aquest punt de l’ordre del dia, s’incorpora a la sessió plenària el regidor del PSC, Sr. Ginés Marín Marín.

La Sra. Secretària dóna lectura del decret següent:

“Atès que en data d’ahir 17 d’agost de 2016 va tenir lloc la defunció de l’escriptor Victor Mora, novel·lista i guionista d’El Capitán Trueno, les històries del qual es van convertir en un símbol de tota una generació.

Considerant que el Sr. Victor Mora va ser un agent cultural de primer nivell de qui vàrem poder aprendre des de la proximitat ja que va residir en el nostre municipi durant gairebé 20 anys.

Vist el que disposa l’article 11 del Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament estableix que : ‘sens perjudici del que estableix l’esmentat Reglament l’Alcalde de la Corporació podrà acordar/ampliar els terminis i els supòsits en que s’ha de decretar que les banderes de l’edifici consistorial onegin a mig pal amb crespó negre i es declari dies de dol.’

En us de les facultats que em confereixen l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’article 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,

RESOLC:

PRIMER.- DECRETAR que les banderes de l’edifici consistorial onegin a mig pal amb crespo negre durant tot el dia 18 d’agost de 2016.

SEGON.- TRASLLADAR el condol a la família del Sr. Victor Mora.

QUART.- DONAR COMPTE d’aquesta resolució al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri.”

Sr. Alcalde: Dir que vaig assistir a l’enterrament en representació del consistori.

La Sra. Secretària dóna lectura dels següents acords i decrets:

1) La Junta de Govern Local en la sessió ordinària del 13-05-2016 ha acordat la contractació, en règim laboral temporal i en virtut del contracte d’obra o servei determinat i d’interès social i per dur a terme les actuacions ocupacionals i professionals incloses dins el projecte Treball als Barris 2015 subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya de les persones que s’indiquen a continuació:

Cognoms i Nom de la Persona Contractada

Vigència del Contracte Dedicació

Setmanal

Categoria professional

Data Inici Data Fi

García Montañés, Cristina 15-06-2016

14-12-2016

37,50 h.Auxiliar Admva.

Martínez Vila, Judith 15-06-2016

14-12-2016

37,50 h.Dinamitzadora

2) Per decret d’Alcaldia de data 15-07-2016 s’ha acordat la contractació, en règim laboral temporal i en virtut del contracte d’interinitat de la persona que s’indica a continuació:



Setmanal


Data Inici Data Fi

Ortega García, Esther

18-07-2016

Fins a la cobertura de la plaça

37,50 h.Educadora Social

3) La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària del 25-07-2016 va acordar el nomenament, en règim de funcionari interí de la persona que s’indica a continuació:



Setmanal


Data Inici Data Fi

Mira Fernández, Sergio

26-07-2016

Fins a la reincorporació del treballador amb dret a reserva de lloc de treball o fins a la cobertura de la plaça

37,50 h. Agent de Policia

4) Per decret d’Alcaldia de data 26-08-2016 s’ha acordat el nomenament, en règim de funcionària interina de la Sra. Meritxell Reig Sisó per desenvolupar temporalment les tasques de tresoreria.

5) Per decret d’Alcaldia de data 31-8-2016 s’ha acordat la contractació, en règim laboral temporal i en virtut del contracte laboral fix de la persona que s’indica a continuació:


Vigència del Contracte

Dedicació

Setmanal

Categoria professionalData Inici Data Fi

Rafanell Garcia, Jaume

16-08-2016

37,5 h.Oficial 1ª (conductor retroexcavadora)

6) Per decret d’Alcaldia de data 5-09-2016 s’ha acordat la contractació, en règim laboral temporal i en virtut del contracte d’interinitat de la persona que s’indica a continuació:



Setmanal


Data Inici Data Fi

López Ferrer, Montserrat Agnès

05-09-2016

Fins a la reincorporació de la Sra. Sara Cano en situació de risc durant l’embaràs, maternitat, etc.

35 h.Educadora Infantil

7) Per decret d’Alcaldia de data 5-09-2016 s’ha acordat la contractació, en règim laboral temporal i en virtut del contracte eventual per acumulació de tasques de la persona que s’indica a continuació:



Setmanal


Data Inici Data Fi

Pérez García-Madrid, Rocio

12-09-2016 11-03-2016 15 h. Educadora

Infantil”Sr. Alcalde: Moltes gràcies. En el Ple, prenem compte de les contractacions. La majoria són suplències que hi han hagut o places que hi ha, i en aquest cas, m’agradaria també fer un petit homenatge i agraïment a la figura del Miquel Abad, el tresorer amb quaranta-cinc anys a l’Ajuntament, doncs, es va jubilar i una de les substitucions era en la Tresoreria. Agrair-li la feina que ha fet durant quaranta-cinc anys i no només això, sinó que també està ajudant a la nova tresorera a posar-se al dia de tots els temes; doncs, també agrair-li aquesta implicació i, bé, que el trobarem a faltar i el trobarem a faltar sempre, però la gent es vol jubilar, doncs, l’hem de respectar, no?

Sr. Cases: Una qüestió informativa, eh? La tresorera és del cos de tresorers o és eventual, un nomenament interí?

Sr. Alcalde: Vols comentar-ho:

Sra. Secretària: És funcionària de la corporació, però no és funcionària amb habilitació nacional. Realment, la normativa exigeix, perquè és un servei de caràcter essencial, que estigui ocupada per una funcionari amb habilitació nacional. No obstant, no s’ha pogut aconseguir que estigui ocupada aquesta plaça mitjançant aquest sistema. Hem seguit el procediment que estableix la normativa al respecte d’això, hem demanat un informe a la Generalitat que ens ha acreditat la impossibilitat actual de poder incorporar una funcionària del cos d’habilitats per ocupar les tasques de tresoreria, però hem demanat amb caràcter subsidiari, evidentment, que siguin ocupades aquestes places per una funcionària de la corporació, que és la senyora Meritxell.

Sr. Cases: Perdó, eh? Per tant, entenc que, en la mesura que sigui possible, podrem anar cobrint la plaça com marca la normativa, no?

Sra. Secretària: Evidentment. La tresorera actualment ocupa la plaça amb caràcter interí, és a dir, temporal, perquè aquesta plaça està reservada, per normativa estatal, a un funcionari del cos estatal. En el moment en què demani un funcionari del cos, que, evidentment, ens hem posat en contacte amb el Col·legi de secretaris, interventors i tresorers, perquè la persona que hi estigui interessada vingui a ocupar la plaça, automàticament que ens la demani, tindrà dret a ocupar-la i la persona que l’ocupa interinament haurà de deixar-la. D’acord?

Sr. Alcalde: Hem tingut dificultats per poder cobrir la plaça, hem buscat totes les possibilitats i, al final, doncs, bé, haurà de ser així, interí. Hi ha una manca de tresorers habilitats, doncs, important. Vull dir, no ens passa aquí, sinó que passa a molts municipis que estem en aquesta mateixa situació.

GOVERNACIÓ

3. APROVACIÓ DE LES FESTES LOCALS DE PREMIÀ DE DALT PER A L’ANY 2017.

La Sra. Secretària dóna lectura de la proposta següent:

“Atès que en data 6 de juliol de 2016 ha tingut entrada al RGE d’aquest ajuntament amb número 3774 escrit del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dels Serveis Territorials a Barcelona de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual se’ns emplaça per comunicar les festes locals pel 2017.

Vist el que estableix l’article 37.2 de Estatut del Treballadors, que indica que de les catorze festes laborals, dues tindran caràcter local, i conforme amb el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, en el qual s’estableix que les dues festes locals seran fixades

per Ordre de la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, a proposta dels municipis respectius.

Fent ús de les facultats que em confereixen per l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de regim local i article 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

PRIMER.- PROPOSAR que les festes locals de Premià de Dalt, per a l’any 2017, es fixin en les dates següents:

FESTES LOCALS DE PREMIÀ DE DALT

a) Dia 29 de juny – Festa Major

b) Dia 5 de juny – Pasqua Granada

SEGON.- NOTIFICAR el present acord a la consellera del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per tal que puguin ésser fixades aquestes festes per l’Ordre corresponent.”

Sr. Alcalde: Molt bé. Estem d’acord tots amb la proposta?

Sotmesa la proposta a votació, per 16 vots a favor (CiU, PSC, ERC-AM, PP i CRIDA) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la proposta presentada per unanimitat dels presents en tots els seus punts.

HISENDA

4. APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’EXERCICI 2015.

La Sra. Secretària dóna lectura de la proposta següent:

“Els estats i comptes anuals s’han sotmès a Informe de la Comissió especial de comptes i han estat informats favorablement en sessió de data 30 de maig de 2016.

D’acord amb l’article 212.3 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, ha estat exposat al públic mitjançant anunci publicat al BOP de data 9 de juny de 2016 i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Premià de Dalt sense que s’hagin presentat reclamacions, esmenes o observacions durant l’exposició al públic.

L’article 212.4 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, determina que el Compte General es sotmetrà al Ple de la Corporació per a la seva aprovació abans de l’1 d’octubre.

D’acord amb el que disposa l’article 175 del Reglament d’Organització, funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals, es proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

1.- Aprovar el Compte General de l'exercici 2015, amb tots els seus estats i comptes anuals i annexos, en compliment del que disposa l'art. 212.4 del RDL 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

2.- Remetre còpia del Compte General a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i al Tribunal de Cuentas, en compliment de l'art. 212 i 223 del RDL 2/2004.”

Sr. Costa: Sí. Bona nit, senyor Alcalde, senyors regidors. Bona nit a tothom. Simplement, apuntar que el que fem avui és seguir amb el que estableix la llei, és un simple tràmit, amb el qual aprovem poder remetre aquesta informació del Compte General del 2015 d’aquesta corporació a la següent institució, organisme, que seria la Sindicatura de Comptes i aquests mateixos ho passen al Tribunal de Cuentas del Estado.

Recordar als senyors regidors que l’aprovació d’aquest punt de l’ordre del dia no implica, en cap cas, que estiguin d’acord o estiguin conformes amb com s’han anat executant o com s’han dut a terme les actuacions que reflecteix aquest compte general; simplement, aproven poder seguir amb el tràmit.

Moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Molt bé. Hi ha intervencions? El Grup de la Crida, si us plau.

Sr. García: Bé, intentaré ser breu. Bé, el primer que esperem, com deia el regidor, l’aprovació no suposa estar d’acord amb tot el que s’ha aprovat i amb tot el que s’ha fet dintre del Compte General de 2015. Però, bé, nosaltres, tenint en compte que els únics moments en què es poden parlar de pressupostos i de comptes en el Ple per part dels regidors de l’oposició són quan s’aprova el pressupost i quan s’aprova el Compte General, perquè quan es fan execucions trimestrals tampoc tenim vot en aquest punt, doncs, nosaltres veiem això com donar la nostra opinió sobre com s’ha fet també el Compte General, no?, sobre què s’hi ha inclòs.

Per tant, bé, com ja hem comentat en altres ocasions, quan hem parlat de pressupostos el 2016, abans i després també, hem comentat alguns temes que no estàvem d’acord amb com s’havien executat o algunes actuacions que vèiem. Bé, hem parlat moltes vegades del tema de l’skatepark, de processos participatius que s’han fet

a través d’empreses privades; vam deixar-ho en un dels últims plens per parlar-ho obertament el tema de passar-se paulatinament a treballar amb la banca ètica. De subvencions per exemple no estem d’acord amb algunes coses de com es distribueixen. Per tant, tenim algunes discrepàncies i a l’hora de la part més tècnica, de com s’organitza el pressupost, diríem, també estem en desacord amb algunes maneres que creiem que es podrien millorar.

A banda d’això, doncs, bé, agrair aquest cop, a diferència del que ha passat altres vegades, aquest cop sí que se’ns ha donat per part d’Intervenció un llistat de partides pressupostàries desglossades que vam demanar; anteriorment, se’ns havia negat per decret d’Alcaldia algunes sol·licituds semblants, aquest cop sí que s’ha fet com creiem que s’ha de fer i això ens ha permès, doncs, veure les dades i seguirem estudiant-les.

Sí que hem vist alguna cosa concreta que ens ha sobtat, per exemple, per dir un punt concret és que una de les partides era un dinar reunió amb un tècnic de la Diputació, cosa que no entenem molt bé perquè s’ha de pagar un dinar des de l’Ajuntament entre l’Ajuntament i la Diputació, que són dos organismes públics; això seria, simplement, un exemple.

I, bé, bàsicament, votarem en contra per aquests temes. Però sí que agraïm, doncs, que se’ns hagi facilitat la informació i esperem que de cara als següents pressupostos puguem treballar en millorar les coses que no veiem del tot correctes.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Molt bé. Més intervencions?

Sr. Cases: Sí. Gràcies, Alcalde. Bé, nosaltres, com sabeu i els que sou regidors de l’anterior legislatura vàreu ser oients de la nostra intervenció del pressupost del 2015, en què vàrem ser crítics no tant amb el fons, sinó amb les formes amb què s’estava executant el pressupost, però vist el tancament final i vist que tècnicament i jurídicament el pressupost està ben tancat i, per tant, no apareix cap mena de dubte, una cosa és la discrepància política amb la forma en què es gestiona el pressupost i l’altra és el tancament tècnic de cara a la Sindicatura de Comptes, no? Per tant, en aquest cas, passarem del vot en contra a l’abstenció i que segueixi el tràmit.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? Algun comentari més?

Sr. Costa: Bé, vull agrair la intervenció als senyors regidors, l’abstenció del Partit Socialista. Als companys de la Crida, respecto la seva intenció de vot. Ja els dic que no hi ha conformitat alguna amb què votin a favor o en contra. Estan votant en contra

que remetem l’informe a la Sindicatura de Comptes, però, bé, això ja vostès sabran perquè ho fan.

I agrair, simplement, sí que pot ser que hi hagi una sèrie de mancances en el pressupost que intentarem corregir en l’àmbit d’estructura del mateix pressupost de cara a l’any vinent, però molts cops això ve marcat per la llei i hi ha poc marge de maniobra

Moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Alguna intervenció més?

Sr. García: No. Simplement, la primera consideració que ha fet el regidor, entenem que són dos punts els que s’aproven, el segon és l’entrada d’un informe, però és l’únic moment en què podem donar una opinió i un vot sobre aquest tema i considerem que és millor votar així. Però, d’altra banda, agraïm la voluntat de millora en alguns aspectes i sí que alguns vénen per llei, però, bé, considerem que algunes coses es podrien... En alguns casos, per exemple, algunes partides tenen noms més complerts i en altres s’ha deixat, doncs, “Despeses diverses”, per posar un exemple, i es podria concretar, coses que es podrien fer fàcilment.

Per tant, estem disposats a treballar en aquest sentit, s’hi pot col·laborar.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Bé, jo també agraeixo el to. Dir que estem aprovant el Compte General, és una mica la liquidació de l’any 2015, no? L’any 2015 jo estava també de regidor d’Hisenda i, bé, estem molt orgullosos d’aquests comptes del 2015, uns comptes en què es combinen baixades d’impostos –un 12 % d’IBI, un 10 % de taxa d’escombraries, millorant servei–, amb uns pressupostos que tenen la implicació, entre altres coses, el 5 % d’ajuts socials que des de Serveis Socials ens van demanar, com el tema dels llibres de texts per als nens i nenes de Premià puguin pagar els llibres de text en aquest pressupost que s’ha aprovat, entre altres coses. Doncs, bé, estem orgullosos i agrair la feina de tot el personal de l’Ajuntament pràcticament el 2015, doncs, tancar un pressupost, que és tancar en positiu tots aquests avantatges, podent reduir impostos i millorant serveis sense fer retallades, doncs, no és fàcil, no?

Per tant, agraeixo la feina i, com diem, no hem fet que s’aprovi el contingut, sinó que s’aprova l’enviament a la Sindicatura de Comptes perquè revisin aquests pressupostos.

Doncs, passem a provació d’aquest punt.

Sotmesa la proposta a votació, per 11 vots a favor (CiU, ERC-AM i PP), 2 vots en contra (CRIDA) i 3 abstencions (PSC) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la proposta presentada en tots els seus punts per majoria absoluta del número legal de membres de la corporació.

MOCIONS

MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I ESQUERRA REPUBLICANA-AM

5. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA AM PER REDUIR EN UN 52 PER 100 L’IMPORT SOBRE LES AUTOPISTES DEL TERRITORI CATALÀ, PER LES MOTOCICLETES (R.E NÚM. 4641, DE DATA 07/09/2016).

La Sra. Secretària dóna lectura de la moció següent:

“L'ús de motocicletes comporta diversos avantatges amb relació a l'ús de vehicles de turisme.

Les motocicletes realitzen un consum molt inferior de combustible, contaminen menys que la resta de vehicles i ocupen menys espai a la calçada, amb la qual cosa afavoreixen la descongestió del transit rodat.

Si es compara la circulació de motocicletes amb la de turismes en una carretera o autopista, s'afegeix, als avantatges ja esmentats, un menor desgast del ferm a causa del menor pes i superfície de rodament de la motocicleta.

Per tot això, resulta del tot inapropiat, al nostre entendre, que els peatges màxims autoritzats pel Ministeri de Foment a les societats concessionàries fixin un import comú per a motocicletes i turismes, i els englobin en la categoria comuna de vehicles lleugers.

En el cas de Catalunya, aquesta diferència de tractament ja s'aplica en els peatges autoritzats per la Generalitat de Catalunya a la societat AUCAT, S.A. concessionària de l’autopista C-32, mitjançant una tarifa específica per a totes les motocicletes que circulin per aquesta autopista en el tram comprés entre el Vendrell i Barcelona, amb o sense sidecar, l'import del qual és inferior en un 52 per 100 a la dels vehicles turismes, mentre que en el tram comprés entre Barcelona i Tordera no s’aplica aquest descompte entre les motocicletes, categoria 1, i els Turismes que corresponen a la categoria 2.

Donat que l’autopista C-32, és competència de la Generalitat de Catalunya, no s’entén com es poden aplicar diferents criteris en l’adequació de tarifes, creant un greuge comparatiu entre tots aquells usuaris en funció de la zona geogràfica a la que pertanyen. Cal recordar que l’autopista del Maresme, entre Barcelona i Mataró, va esser la primera autopista de la Península iniciant el seu servei el 1970.

Per tot el que hem exposat, demanem al Ple de l’Ajuntament Premià de Dalt l’adopció dels següents ACORDS:

ACORD 1. Per tal de no crear un greuge comparatiu entre persones de diferents territoris, demanem l’aplicació del mateix descompte del 52 per 100 en motocicletes, amb o sense sidecar, en l’autopista C-32 en el seu tram comprés entre Barcelona i Tordera, de la mateixa forma que s’està aplicant des de Barcelona al Vendrell.

ACORD 2. Per tots els arguments exposats, demanem que s’apliqui a totes les autopistes de titularitat Estatal una tarifa general amb un descompte del 52 per 100 per a la categoria de motocicletes, amb o sense sidecar, sent d’obligada aplicació per part de les societats concessionàries d’autopistes de peatge. Cal fer esment que la Xarxa de Carreteres de l’estat (XCE), gestionada pel Govern d’Espanya, concretament pel Ministeri de Foment, o en el cas de les autopistes de peatge, per l’empresa concessionària; disposa d’autopistes de gran recorregut que circulen per el territori català com per exemple l’autopista AP-7.

ACORD 3. Reafirmem la reivindicació compartida per gairebé tots els partits del Maresme en signar l’any passat la Declaració del Maresme, i en conseqüència demanem a la Generalitat que compleixi amb el que es demanava en aquesta declaració.

ACORD 4. Comunicar aquests acords a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Ministeri de Foment i a la ciutadania, en aquest darrer cas a través dels mitjans de comunicació municipals.”

Sr. Tintoré: Bona nit. Bé, en els acords ja s’explica bé, però aquesta era una moció en la qual s’explicita aquest descompte, bàsicament, perquè les motocicletes realitzen un consum inferior de combustible, i després també que ocupen menys espai al que és el trànsit rodat.

A més a més, ja hi ha un precedent que del Vendrell a Barcelona ja s’aplica aquesta reducció, per tant, entenem que és un greuge comparatiu i, per això, doncs, demanem aquesta reducció, com s’ha aplicat en altres llocs.

Alcalde: Molt bé. Hi ha intervencions?

Sr. Bailón: Buenas noches. Gracias, señor Alcalde. Bueno, primero de todo, referente a la moción que se nos entregó a nosotros, porque la que se nos proporcionó no tenía los últimos dos acuerdos que ha leído la señora Secretaria, decir que esta moción estaba escrita por Arenys de Mar. Entonces, les pedimos que, al menos, elaboren una moción, que seguro que esta nueva moción está escrita por ustedes, que sea de ustedes. Eso, en primer lugar.

Luego, decir que la moción es indecente, porque ustedes saben como nosotros la titularidad de la autopista es de la Generalitat. Claro, la misma que alargó la concesión y la que fija los precios de esta. Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, le cuelgan el muerto al Ministerio de Fomento, que no le corresponde.

Lo que hay que garantizar es que en 2021 se extinga realmente el peaje y que la Generalitat no busque ninguna excusa para alargarlo. Esto es lo que habría que garantizar.

Y, luego, la segunda preocupación que tenemos nosotros es que se debe garantizar que una vez se extinga el peaje no se colapse la autopista, por lo que estaría muy bien que la Generalitat invirtiera en el Maresme los 100 millones de euros que vinieron del Estado por el acuerdo entre el Ministerio y la Generalitat de la nacional II. Claro, la Generalitat ni ha invertido en el Maresme ni puede justificar dónde está este dinero, lo que impide que se haga el resto de transferencias para mejorar esta autopista.

Gracias.

Sr. Alcalde: Més intervencions?

Sr. García: Bé, nosaltres, una mica també contestant el Partit Popular, a cor tret, agraïm que se’ns hagi acceptat la nostra esmena, que era afegir aquest acord de moció, precisament demanava això, que s’afirmi en la reivindicació de la Declaració del Maresme, en la qual, precisament, es demanava a la Generalitat que no allargués la concessió de l’autopista. I, bé, doncs, nosaltres volíem remarcar la importància d’aquest punt, perquè tota la resta ens sembla bé, en general la votarem a favor, però, sobretot, creiem que la part més important de tot aquest tema és allò, que no s’allargui la concessió de l’autopista i, sobretot, volem reclamar a la Generalitat, doncs, que ho faci, perquè, primer, va estar d’acord amb al Declaració del Maresme, però, després, doncs, sembla que s’estan saltant els acords aprovats i, fins i tot, les consultes que s’han fet a les poblacions de Lloret i a Blanes, que no es vol allargar la autopista, i sembla que finalment es vol tirar endavant el tema d’allargar l’autopista per a Blanes i Lloret per un espai natural on no s’hauria de construir res i això també faria allargassar el peatge més anys.

Per tant, simplement, reivindiquem i esperem que, finalment, això es pugui aturar.

Gràcies.


Sra. Fernández: Sí. Per part nostra, bé, estem a favor de la moció i també reivindicar això, que l’autopista hauria de ser gratuïta, que no s’allargui més la concessió i que, si al 2020, em sembla que s’acaba la concessió, que no es renovi i que, finalment, puguem gaudir d’una autopista gratuïta.

Sr. Tintoré: Bé, Pedro, molt breument. Primer, és una moció que sí que s’ha modificat, però a la Junta de Portaveus ja es va dir quina seria la modificació, que la van plantejar els companys de la Crida. Sí que ens ve d’Arenys de Munt, però CiU al Maresme és el que està motivant aquesta moció i, per tant, els companys ens la fan arribar i, evidentment, estaríem d’acord amb la finalitat que té, la gratuïtat el 2021.

Sr. Alcalde: Algun comentari més? Alguna cosa més? No, com bé dieu, la voluntat d’aquest acord és la gratuïtat de l’autopista el 2021, els ciutadans de Premià no haurien de pagar ja autopista. Però també el fet de dir tant davant les de la Generalitat com la totalitat de totes les seves autopistes, doncs, que puguin aplicar aquest descompte que ja s’aplica en alguna altra autopista. Si no s’apliqués enlloc, si del Vendrell a Barcelona tenen aquest descompte, com a mínim, fins que sigui gratuïtat que tinguem els habitants de Premià de Dalt que tenen motocicleta, doncs, puguem pagar un 52 per cent menys que, al final de l’any, segur que és un estalvi, no?

Sotmesa la moció a votació, per 16 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC, PP i CRIDA) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la moció presentada per unanimitat dels presents en tots els seus punts.

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

6. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT DE SUPORT A LA CAMPANYA PER A ERADICAR LA LGBTIFÒBIA A L’ESPORT I D’ADHESIÓ A LA XARXA DE MUNICIPIS LGTBI DE CATALUNYA. (R.E. NÚM. 4658, DE DATA 08/09/2016).

La Sra. Secretària dóna lectura de la següent moció:

“Atès que:

A diverses poblacions, com ara Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Terrassa, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès o Sant Quirze del Vallès,

s’ha dut a terme una campanya de sensibilització contra la LGBTIfòbia a l’esport, consistent en que els esportistes del municipi es calcin les seves sabatilles amb cordons de l’arc de Sant Martí durant els partits i competicions pròximes a les diades contra la LGBTIfòbia i per l’alliberament LGBTI.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració i participació dels clubs esportius, les AMPA i l’esport extraescolar, a més d’esportistes a títol individual, persones que practiquen esport i ciutadania en general.

(Als següents enllaços hi ha més informació sobre la iniciativa en els municipis on ja s’ha dut a terme:

http://www.ripollet.cat/asp/content.asp?id=24151, http://www.revistaderipollet.cat/?p=19975, http://www.naciodigital.cat/noticia/108526/diversos/ajuntaments/barcelonins/repartiran/cordons/vambes/amb/colors/bandera/lgtb)

És una campanya senzilla i simbòlica, però alhora efectiva per donar visibilitat i sensibilitzar la població sobre la LGBTIfòbia en general, i en particular dins el món de l’esport, un dels àmbits on es pateix més, i especialment les persones joves, i on per tant més cal lluitar per eradicar-la.

Estem en contacte amb la regidoria impulsora de la campanya a Ripollet, el municipi on es va iniciar, i ens donarien facilitats per poder importar la campanya al nostre municipi i per poder aconseguir els cordons.

D’altra banda, aquests municipis, junt amb d’altres com ara Berga, van constituir el passat 28 de juny la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, amb l’objectiu de treballar plegats, i juntament amb les entitats, associacions i institucions catalanes, per a poder tirar endavant accions i polítiques destinades a garantir la igualtat efectiva de les persones LGBTI i el respecte als seus drets, i a reforçar la lluita contra la LGBTIfòbia i la conscienciació de la ciutadania.

Per això, el Grup Municipal Crida Premià de Dalt demana al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Impulsar i donar suport a una campanya a Premià de Dalt de sensibilització contra la LGBTIfòbia a l’esport, de la manera que s’ha fet a altres municipis tal com s’ha explicat a l’apartat introductori d’aquesta moció, i donar suport a tots els actes, activitats o accions que es puguin fer en relació a aquesta campanya per part de les entitats, partits, administració o ciutadania del municipi.

http://www.naciodigital.cat/noticia/108526/diversos/ajuntaments/barcelonins/repartiran/cordons/vambes/amb/colors/bandera/lgtb

http://www.naciodigital.cat/noticia/108526/diversos/ajuntaments/barcelonins/repartiran/cordons/vambes/amb/colors/bandera/lgtb

http://www.revistaderipollet.cat/?p=19975

http://www.revistaderipollet.cat/?p=19975

http://www.ripollet.cat/asp/content.asp?id=24151

2. Comunicar aquests acords i explicar aquesta campanya a totes les entitats esportives del municipi, a les escoles i instituts i les seves AMPA, i a totes les entitats municipals que realitzin activitats esportives i de lleure i activitats per a joves, i demanar-les la seva participació en la campanya, amb el suport de l’Ajuntament i dels grups polítics municipals, animant-les també a aprofitar-la per tractar dins l’entitat i amb jugadors/es i famílies el tema de les discriminacions i de possibles incidències que puguin haver detectat. La seva participació consistiria en:

- l’ús dels cordons per part dels seus jugadors i jugadores durant els partits i activitats que se celebrin durant el temps que duri la campanya

- l’esment i explicació de la campanya a l’inici dels mateixos i en possibles esdeveniments que organitzin

- informar de la campanya als socis i sòcies dels clubs o entitats, els seus jugadors/es i les seves famílies, i demanar-los que hi participin i hi donin suport i difusió

3. Difondre aquesta campanya i aquests acords també entre la resta d’entitats i la ciutadania en general, inclosa la seva difusió a través de tots els mitjans de comunicació municipals.

4. En cas que la campanya tingui acceptació, facilitar la corresponent comanda i distribució dels cordons amb els colors de l’arc de Sant Martí com els que es van utilitzar a la resta de municipis on s’ha dut a terme la campanya.

5. Estudiar la possibilitat d’adherir-se a la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, i comunicar-li a la Xarxa aquests acords i l’impuls d’aquesta campanya a Premià de Dalt.”

Sr. Batlle: Moltes gràcies. D’entrada volíem donar les gràcies perquè aquesta és una moció que vam presentar al passat Ple i la vam retirar perquè la temporada esportiva començava ara, però se’ns va donar el compromís des del Govern i altres grups de l’oposició, doncs, es votaria a favor d’aquesta campanya.

Explico breument, fent un resum del que ja vam explicar a l’anterior Ple, però tornem-hi breument. Es tracta d’engegar una campanya, com diu el títol, contra la LGBTIfòbia a l’esport que vindria a ser una campanya on els esportistes del nostre municipi portarien als partits del mes d’octubre uns cordons amb la bandera de l’arc de Sant Martí.

El que es demana, sobretot, amb aquesta moció és que no només es juguin els partits amb aquests cordons, sinó que des dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament i via campanyes, doncs, es faci un treball sobre aquest tema amb les famílies, no?, no

només amb els jugadors, sinó amb tot... Que sigui només l’excusa per parlar d’aquest tema, que és freqüent en aquesta societat.

D’altra banda, també creiem que l’Ajuntament –i està recollit a la moció– hauria de donar suport a aquelles entitats, organitzacions, etcètera, que es vulguin involucrar en aquest tema i, malgrat que no està recollit a la moció, podríem portar-ho a estudi, seria que persones individuals, per exemple, que volguessin els cordons també poguessin tenir-hi accés, sigui per sortir a córrer a la muntanya, etcètera, hi ha gent del nostre municipi que també surt a córrer.

Sr. Alcalde: Molt bé. Moltes gràcies. Hi ha alguna intervenció més?

Sr. Bailón: Gracias señor Alcalde. Decir que nosotros la votaremos a favor, siempre y cuando no implique un trabajo extra para nuestros técnicos del Ayuntamiento y no tengan que dejar de banda a nuestros ciudadanos en hacer esta moción.

Luego, también nos gustaría que el Ayuntamiento no lo implicara como un decreto y quisiéremos que tuvieran conformidad en el Ayuntamiento padres de entidades deportivas, etcétera y que no fuese excesivamente trabajo para las entidades deportivas. Lo decimos no por lo que está escrito aquí, sino por la primera moción que se nos envió, que había una extendida de acuerdos los cuales creo que se han resumido mejor en cómo está ahora redactada.

Gracias.


Sra. Fernández: Bé, nosaltres estem a favor de la moció i tal com l’ha explicat ens sembla bé.

Sr. Tintoré: Bé, jo el que sí volia dir era agrair, doncs, el to i la voluntat en les mocions que hi ha hagut de tots els partits, però, especialment, en aquest cas, a la Crida, que era el que presentava la major part de mocions, que segur, doncs, que amb aquesta voluntat trobarem més acords. S’ha modificat amb les esmenes que afegíem i, per tant, també el nostre vot serà positiu.



7. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT DE SUPORT A LA CREACIÓ D’UNA GUIA ÈTICA I DELS DRETS HUMANS PER A LA CONTRACTACIÓ I LA COMPRA PÚBLICA DELS MUNICIPIS CATALANS. (R.E. NÚM. 4661, DE DATA 08/09/2016).

La Sra. Secretària dóna lectura de la següent moció:

“Atès que:

En el món globalitzat en que vivim, les empreses transnacionals tenen cada cop més poder i un major impacte en els assumptes polítics i socials dels països on operen. En moltes ocasions les operacions no es regeixen per criteris ètics i/o de respecte dels drets humans, sinó per criteris de maximitzar els beneficis. Aquesta lògica està ocasionant greus violacions de drets humans en zones de conflicte armat i/o inestabilitat politicosocial, o amb opressions d’un altre país. El dret internacional no té mecanismes específics per poder controlar, limitar i regular l’acció de les empreses transnacionals, fet que provoca que molts crims corporatius quedin impunes.

Noves iniciatives internacionals estan avançant lentament, però van marcant uns principis rectors que estan definint la responsabilitat social corporativa. Per tal que aquests mecanismes es vagin aplicant, cal que les administracions públiques i les consumidores siguin responsables i cada cop analitzin i valorin més la contractació i la compra de serveis i productes. La combinació de mecanismes reguladors vinculants i la compra responsable és l’única estratègica que pot forçar que les empreses transnacionals acabin respectant els drets humans.

En aquest sentit, en la mesura que els ajuntaments treballen amb els diners de les seves poblacions, tenen una responsabilitat clau i també una capacitat d’incidència en el mercat global i en el respecte dels drets humans. D’aquesta manera, es pot assegurar la coherència de les polítiques de cooperació per la defensa dels drets humans amb la gestió i el funcionament dels municipis en el seu dia a dia.

Per això, en el marc de la Comissió de Pau del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va acordar aprovar el Projecte 2936 “Creació i posada en marxa d’una guia ètica i dels drets humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans”, que pretén millorar les eines de les administracions locals de Catalunya per poder realitzar contractacions i compres públiques sota criteris ètics i basats en els drets humans, així com també millorar el coneixement de l’impacte de les empreses transnacionals en els drets humans de les poblacions que viuen en zones de conflicte armat i/o inestabilitat politicosocial.

Així, el projecte preveu:

En primer lloc, elaborar una guia ètica i dels drets humans destinada als municipis catalans per millorar els processos de contractació i la compra pública. El resultat esperat és una guia amb textos aprovats per juristes, que s’incorporin a les contractacions municipals, amb suport de directrius de l’ONU i de la UE. A més, es revisaran les clàusules municipals actuals i es comptarà amb suport d’interventors municipals que validin la feina. Aquesta guia anirà acompanyada d’un taller-presentació per poder treballar l’eina amb les tècniques dels ajuntaments i també d’un programa d’assessorament i seguiment de l’aplicació de les recomanacions de la guia. El posterior acompanyament personalitzat de les entitats involucrades municipi per municipi, permetrà analitzar la realitat de cada poble. Aquest acompanyament serà l’espai on poder resoldre dubtes i poder apropar la legalitat a la realitat. La guia anirà acompanyada d’uns annexos que conformaran la part pràctica de l’aplicació d’aquesta. Se centraran en Palestina, Sàhara i Colòmbia i analitzaran quines són les empreses relacionades amb aquests països que estan vinculades amb les violacions dels drets humans, amb la idea de conformar un llistat d’empreses a les quals no contractar serveis ni comprar-los productes.

En segon lloc, es crearà una unitat de comunicació per difondre la guia i els annexos complementaris i poder donar visibilitat al projecte, especialment a l’aplicació de les recomanacions de la pròpia guia en els diferents municipis per posar en valor els esforços dels municipis catalans per treballar la defensa dels drets humans a l’àmbit local però pensant globalment.

Destacar que per poder portar a terme aquesta acció es crearà un consorci d’entitats format per Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI), Nexes Intercultural i l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta (NOVACT) amb àmplia experiència en països en zones de conflicte i en l’anàlisi de l’impacte de les empreses transnacionals en els drets humans. Aquest consorci s’articularà amb el grup de treball d’empreses i drets humans de la Federació d’ONGs Catalanes on participen organitzacions especialitzades en la defensa dels drets humans i el control de les empreses transnacionals, com per exemple a Colòmbia (Taula per Colòmbia, Col·lectiu Maloka, Entrepobles), Sàhara (Federació ACAPS) i Palestina (SUDS).


ACORDS

1. Adherir-se i donar suport al Projecte 2936 del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, titulat “Creació i posada en marxa d’una guia ètica i dels drets humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans” i realitzat per l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta (NOVACT/Nova), Nexes Interculturals, i

SCI-Servei Civil Internacional (adjuntem el document del Fons amb les dades i descripció del projecte).

2. Emplenar i signar el Full de compromís amb aquest projecte del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (document que també adjuntem), en el qual l’Ajuntament de Premià de Dalt acorda aportar un import amb destinació a aquest projecte. L’import a aportar serà determinat pel Govern municipal acordant-lo amb la resta de grups polítics municipals. El Full de compromís es retornarà omplert a l’adreça postal i electrònica indicada en el propi document.

3. Adherir-se també a la Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica impulsada per l’ONG Setem Catalunya, que treballa també en la mateixa línia d’introduir criteris ètics en la compra pública de les administracions catalanes.

4. Comunicar aquests acords al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a Setem Catalunya, i a les entitats municipals de l’àmbit de solidaritat i cooperació.

5. Fer públics aquests acords a través de tots els mitjans de comunicació municipals.”

Sr. Alcalde: Voleu afegir alguna cosa?

Sr. García: Una explicació una mica més a fons, sense entrar massa a fons, però vaja... Simplement, dir que és una guia que s’està elaborant des del Fons Català de Cooperació i la idea de la guia és bàsicament que els ajuntaments puguin tenir unes directrius sobre com contractar i com fer compres que respectin els drets humans i fer contractes que els respectin també i que siguin ètics.

Per tant, el que es fa és fer un treball que es faria individualment amb els diferents municipis, intentant, doncs, entendre la realitat municipal de cada lloc per poder veure quines recomanacions es poden fer. I, sobretot, ens agradaria remarcar, doncs, que és una guia que la idea que sigui per donar recomanacions als municipis, no una guia que obligui a fer una contractació d’una determinada manera. Per tant, avanço que se’ns ha dit que es votaria en contra, finalment, i que no estem d’acord amb el fet que es voti en contra pel tema de la contractació, perquè, precisament, la guia no va a obligar a contractar d’una determina manera, sinó que és, simplement, una recomanació i, en el fons, és un compromís de l’Ajuntament en dirigir-se cada cop més cap a una contractació que respecti els drets humans.

Per tant, m’agradaria saber quin és el vot finalment, però sí que se’ns ha dit això, per tant, si es pogués canviar la moció d’alguna manera per tenir un vot a favor, perquè, a més, la vam canviar per dir que, simplement, s’estudiaria la possibilitat d’adherir-se i de fer aquesta signatura al full de compromís, demanant al Fons de Cooperació. Doncs,

si es pogués fer algun canvi per votar-la a favor, hi estaríem segurament d’acord; sinó, doncs, és una llàstima que no es vulgui aprovar una moció d’aquest estil.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Intervencions?

Sr. Bailón: Sí. Gracias. Bueno, primero de todo, refiriéndome a mis compañeros de la Crida, habría que preguntarse si realmente el Ayuntamiento, por la población que tenemos, hace tantos contratos, ¿no? con multinacionales. Eso es la primera pregunta que yo me haría.

Luego, sí que estamos a favor de la moción, pero, claro, nosotros pedimos que, como se ha hecho en otros municipios, la moción no se quede aquí, sino que se extienda un poco a aquellas empresas que tengan sede en paraísos fiscales. Desde aquí, desde Premià de Dalt, ya les he dicho en el primer punto, no sé si tenemos mucha potestad para llegar a eso, pero, bueno, por lo menos, nosotros, ya que se propone, lo pedimos.

Y, finalmente, si permiten, una reflexión. Sean conscientes de que, aunque sea lo deseable, en esos países es muy difícil aplicar los estándares de calidad y seguridad en el trabajo que se aplican en Europa y también, desafortunadamente, eso supondría que su economía se estancara. Por eso, precisamente, vemos interesante esta propuesta porque marca el camino para seguir, pero es difícilmente realizable a corto plazo.

Muchas gracias.

Sr. Alcalde: HI ha més intervencions?

Sr. Cases: Sí. Gràcies. Bé, nosaltres la votarem a favor, entre altres coses, perquè a la Junta de Portaveus es van comentar els canvis que s’han dut a terme de la moció, amb la qual, doncs, no implica que l’Ajuntament estigui obligat a fer res; senzillament, doncs, es demanava això, no?, la possibilitat d’anar avançant cap a aquest camí.

El fons de la moció ens sembla bé. És evident, com deia el company del Partit Popular, que és molt complicat esbrinar segons quin tipus de contractacions i, a més, el volum de contractacions que fa l’Ajuntament de Premià de Dalt no és un volum excessiu, però, com a mínim –com a mínim–, el detall o l’expectativa de poder caminar cap a aquest sentit i, si més no, adherir-nos a la xarxa que aprovava el fons de cooperació. El fons de cooperació no és sospitós de res, al contrari, ens mereix tota la confiança i, per tant, entenem que poder estar adherits en aquesta xarxa i, a la vegada, estudiar aquesta possibilitat d’anar caminant en aquest sentit, entre altres coses, doncs, perquè és un pas més cap a la transparència i un pas més cap a la contractació de forma molt

més segura i, a més a més, respectant aquestes contractacions en què les empreses a les quals contractem respectin drets humans i respectin tot un seguit de paràmetres amb què nosaltres ens sentim molt identificats, com és l’economia sostenible, doncs, ens sembla bé, és a dir, jo no hi vaig cap motiu per votar-la en contra, eh? Nosaltres la votarem a favor.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Bé, bona nit. Bé, aquesta és una moció que en el fons, doncs, òbviament hi estem d’acord, però la forma, doncs, sembla ser que no fa l’aspecte que, segons els informes de Secretaria no es pot discriminar a l’hora de contractar i temes de contractació els marquen les administracions superiors, com seria aquest cas, més enllà que és més una voluntat que no un fet, perquè nosaltres contractacions amb multinacionals, doncs, la veritat que no en tenim.

Ara bé, si recollim l’esmena en el punt 1, perquè el punt 1 diu “adherir-s’hi i donar suport”, no “estudiar la possibilitat i posem “estudiar la possibilitat d’adherir-se i donar suport”, és a dir, el compromís de mirar-ho i, si no hi ha més compromís de contractació que aquest que sigui el suport a la guia, votaríem a favor.

Sr. García: Sí. Estem d’acord en fer aquest canvi i ens alegrem que sí es voti a favor. Tot i així, doncs, crèiem que calia perquè, precisament, ja s’està donant simplement suport la guia.

I, a banda, doncs, remarcar que, pels comentaris que s’han dit, mantenir des d’un Ajuntament, per exemple, en el tema que comentava abans de la banca ètica, tornarem a parlar-ne també, però que un Ajuntament tingui, en aquest cas, no contractacions ni compres, però sí que està treballant amb bancs que tenen relació, per exemple, amb la venda d’armes, casos, per exemple, de comprar una cosa en un supermercat, en el fons, també està afectant els drets laborals i els drets ambientals moltes vegades també segons d’on vinguin aquests productes.

Per tant, moltes vegades, potser, canviar d’un supermercat a una botiga local en alguns casos concrets faria un petit canvi que seria fàcil de poder aplicar en l’àmbit municipal. Per tant, no creiem que sigui tant llunyana la possibilitat de canviar coses en l’àmbit local en aquest respecte.

Sr. Tintoré: Les majories de contractació sempre mirem que, si compleixen les bases, siguin d’empreses locals, eh?

Sr. García: Però n’hi ha d’altres tipus també i simplement, dir que ens sembla que en altres municipis sí que sabem que s’han fet, per exemple, es fan clàusules de sostenibilitat o clàusules socials en les contractacions, per tant, entenem que també

s’hauria de poder trobar alguna manera de poder incloure això. Per tant, estem per fer aquest canvi i esperem que realment s’estudiï i s’arribi a aplicar.

S’aprova per unanimitat la incorporació de l’esmena abans citada, passant a tenir la moció el redactat que es transcriu a continuació:

“Atès que:

En el món globalitzat en que vivim, les empreses transnacionals tenen cada cop més poder i un major impacte en els assumptes polítics i socials dels països on operen. En moltes ocasions les operacions no es regeixen per criteris ètics i/o de respecte dels drets humans, sinó per criteris de maximitzar els beneficis. Aquesta lògica està ocasionant greus violacions de drets humans en zones de conflicte armat i/o inestabilitat politicosocial, o amb opressions d’un altre país. El dret internacional no té mecanismes específics per poder controlar, limitar i regular l’acció de les empreses transnacionals, fet que provoca que molts crims corporatius quedin impunes.

Noves iniciatives internacionals estan avançant lentament, però van marcant uns principis rectors que estan definint la responsabilitat social corporativa. Per tal que aquests mecanismes es vagin aplicant, cal que les administracions públiques i les consumidores siguin responsables i cada cop analitzin i valorin més la contractació i la compra de serveis i productes. La combinació de mecanismes reguladors vinculants i la compra responsable és l’única estratègica que pot forçar que les empreses transnacionals acabin respectant els drets humans.

En aquest sentit, en la mesura que els ajuntaments treballen amb els diners de les seves poblacions, tenen una responsabilitat clau i també una capacitat d’incidència en el mercat global i en el respecte dels drets humans. D’aquesta manera, es pot assegurar la coherència de les polítiques de cooperació per la defensa dels drets humans amb la gestió i el funcionament dels municipis en el seu dia a dia.

Per això, en el marc de la Comissió de Pau del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va acordar aprovar el Projecte 2936 “Creació i posada en marxa d’una guia ètica i dels drets humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans”, que pretén millorar les eines de les administracions locals de Catalunya per poder realitzar contractacions i compres públiques sota criteris ètics i basats en els drets humans, així com també millorar el coneixement de l’impacte de les empreses transnacionals en els drets humans de les poblacions que viuen en zones de conflicte armat i/o inestabilitat politicosocial.

Així, el projecte preveu:

En primer lloc, elaborar una guia ètica i dels drets humans destinada als municipis catalans per millorar els processos de contractació i la compra pública. El resultat esperat és una guia amb textos aprovats per juristes, que s’incorporin a les contractacions municipals, amb suport de directrius de l’ONU i de la UE. A més, es revisaran les clàusules municipals actuals i es comptarà amb suport d’interventors municipals que validin la feina. Aquesta guia anirà acompanyada d’un taller-presentació per poder treballar l’eina amb les tècniques dels ajuntaments i també d’un programa d’assessorament i seguiment de l’aplicació de les recomanacions de la guia. El posterior acompanyament personalitzat de les entitats involucrades municipi per municipi, permetrà analitzar la realitat de cada poble. Aquest acompanyament serà l’espai on poder resoldre dubtes i poder apropar la legalitat a la realitat. La guia anirà acompanyada d’uns annexos que conformaran la part pràctica de l’aplicació d’aquesta. Se centraran en Palestina, Sàhara i Colòmbia i analitzaran quines són les empreses relacionades amb aquests països que estan vinculades amb les violacions dels drets humans, amb la idea de conformar un llistat d’empreses a les quals no contractar serveis ni comprar-los productes.

En segon lloc, es crearà una unitat de comunicació per difondre la guia i els annexos complementaris i poder donar visibilitat al projecte, especialment a l’aplicació de les recomanacions de la pròpia guia en els diferents municipis per posar en valor els esforços dels municipis catalans per treballar la defensa dels drets humans a l’àmbit local però pensant globalment.

Destacar que per poder portar a terme aquesta acció es crearà un consorci d’entitats format per Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI), Nexes Intercultural i l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta (NOVACT) amb àmplia experiència en països en zones de conflicte i en l’anàlisi de l’impacte de les empreses transnacionals en els drets humans. Aquest consorci s’articularà amb el grup de treball d’empreses i drets humans de la Federació d’ONGs Catalanes on participen organitzacions especialitzades en la defensa dels drets humans i el control de les empreses transnacionals, com per exemple a Colòmbia (Taula per Colòmbia, Col·lectiu Maloka, Entrepobles), Sàhara (Federació ACAPS) i Palestina (SUDS).


ACORDS

1. Adherir-se i donar suport al Projecte 2936 del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, titulat “Creació i posada en marxa d’una guia ètica i dels drets humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans” i realitzat per l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta (NOVACT/Nova), Nexes Interculturals, i

SCI-Servei Civil Internacional (adjuntem el document del Fons amb les dades i descripció del projecte).

2. Estudiar la possibilitat d’emplenar i signar el Full de compromís amb aquest projecte del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (document que també adjuntem), en el qual l’Ajuntament de Premià de Dalt acorda aportar un import amb destinació a aquest projecte. L’import a aportar serà determinat pel Govern municipal acordant-lo amb la resta de grups polítics municipals. El Full de compromís es retornarà omplert a l’adreça postal i electrònica indicada en el propi document.

3. Estudiar la possibilitat d’adherir-se també a la Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica impulsada per l’ONG Setem Catalunya, que treballa també en la mateixa línia d’introduir criteris ètics en la compra pública de les administracions catalanes.

4. Comunicar aquests acords al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a Setem Catalunya, i a les entitats municipals de l’àmbit de solidaritat i cooperació.




8. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER MILLORAR EL SERVEI DE BUS A PREMIÀ DE DALT. (R.E. NÚM. 4659, DE DATA 08/09/2016).


“Atès que:

El servei de bus disponible a Premià de Dalt mitjançant les diferents línies d’autobús interurbà que hi transcorren, presenta una sèrie de mancances, tal com vénen reivindicant veïns i veïnes del municipi, i com es reflecteix per exemple en el fet que és una de les preocupacions més importants expressades per la ciutadania en el procés participatiu del Pla de Mandat.

És necessari escoltar i analitzar les mancances percebudes per la ciutadania, i estudiar la millor forma de resoldre-les.

La millora del servei per mitjà de la resolució de les seves mancances, a més de facilitar la comunicació amb els municipis veïns així com amb Barcelona i Mataró, i el transport dels usuaris cap als seus llocs de feina, estudi i lleure, servirà també per fomentar un

major ús del transport públic per part de la ciutadania, contribuint així a una major sostenibilitat i a un poble més net i amb menor pas de vehicles.

Algunes de les mancances detectades són:

· C-14 Premià de Dalt – Premià de Mar:

- Passa els diumenges només durant el mes d’agost, però no ho fa durant la resta de l’any.

- L’horari de servei els dies feiners acaba massa aviat (l’últim viatge surt a les 21.10 de Premià de Dalt i a les 21.30 de l’estació de Rodalies).

- Els horaris no estan ben coordinats amb els dels trens de Rodalies (molts usuaris l’agafen per anar cap al tren), arribant en ocasions a l’estació quan el tren ja ha passat (i això que sovint els trens van amb retard).

- No sempre arriba amb puntualitat, especialment els matins en l’època escolar, en què hi ha més usuaris i més congestió de vehicles.

- L’horari anterior tenia alguns avantatges, com ara que als matins dels dies feiners, quan més gent els utilitza per anar a treballar o estudiar, passaven més freqüentment.

- El preu actual d’un viatge, 2.15 euros, és excessiu, a més de no estar indicat en els horaris ni a l’arxiu pdf disponible online ni a les parades. És també el preu per a utilitzar dins d’una sola zona les altres línies que passen pel municipi.

- Les persones jubilades abans dels 65 anys que cobren el mateix que als 65, no tenen en canvi dret a obtenir el Carnet Sènior que dóna l’Ajuntament a les persones a partir dels 65 anys per a que puguin fer servir el bus C-14 gratuïtament.

Connexions amb Barcelona (C-3/4 i N-81), amb Vilassar de Dalt (C-3/4) i amb Mataró (C-30):

- Aquests tres busos (úniques connexions en transport públic existents amb Vilassar, Mataró i Barcelona durant el dia i amb Barcelona durant la nit) passen per Premià de Dalt però només tangencialment, fent parada al barri Cotet i a l’Illa Fantasia però no a la resta del poble, que queda igual de lluny d’aquestes dues parades que de les de Premià de Mar.

- El bus nocturn (N-81), que connecta el baix Maresme amb Barcelona, passa per tots els pobles de mar però també puja als de muntanya. Mentre que a Premià

de Dalt, a més de passar només per les parades abans esmentades, ho fa amb un recorregut que, entre les parades de Premià de Mar i les de Premià de Dalt, ha de passar per totes les de Vilassar de Mar, Cabrils i Vilassar de Dalt, fent una volta que obliga a allargar el recorregut gairebé mitja hora més (per arribar a unes parades, recordem, igual de llunyanes de la resta de Premià de Dalt que les de Premià de Mar).

- Hi ha un espai de temps considerable en què no hi ha cap transport públic disponible entre el darrer tren de cada dia i el primer bus nocturn, així com entre el darrer bus nocturn i el primer tren.

A més, hi ha alguns errors en els cartells i arxius pdf amb els horaris, situant a Premià de Dalt parades d’altres municipis i a altres municipis parades de Premià de Dalt.

Per tot això, el Grup Municipal Crida Premià de Dalt demana al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Formar una reunió amb la regidoria de transport i mobilitat i els grups polítics amb la finalitat d’aportar possibles millores del servei de bus, recollint i valorant l’opinió de la ciutadania.


Sr. Alcalde: Voleu afegir alguna cosa?

Sr. García: Un apunt, primer. S’havia comentat a la Junta de Portaveus que es volia fer el canvi de posar a l’apartat introductori, a l’apartat expositiu afegir juliol i ara l’explicació.

Sr. Batlle: Bé, bàsicament, després de recollir propostes i veure que el servei de bus té algunes petites mancances, hem fet un petit estudi preguntant a alguns veïns i han sortit una sèrie de suggeriments que esperem que des del Govern s’intentin estudiar per tal de millorar aquest servei de bus.

Hi ha algunes propostes, com la d’implantar un bus nocturn que realment vagi fins al centre, no et deixi al barri Santa Anna o et deixi a la rotonda de les Flors; busos que puguin anar directament a Barcelona; potser augmentar la franja horària, no?, que el bus pugui augmentar i passi més enllà de les nou; que el servei de busos els diumenges de l’estiu, doncs, es porta a terme també pugui estar durant la resta de l’any; intentar sobretot –això és un punt que sí que ens hem trobat que hi havia diversos veïns que se’n queixaven, cosa que és dificil– intentar coordinar amb el servei de rodalies les

arribades del bus, sabeu que és una mica complicat. Després, un altre és que el Carnet Sènior, que serveix per a gent de més de seixanta-cinc anys, pogués estar per a la gent que s’ha prejubilat i que no té encara els seixanta-cinc, però que també pogués disposar d’aquest carnet. I també, abans que canviessin els últims horaris de bus, les freqüències pel matí , hi havia menys temps entre les parades, no?, és a dir, que disminuïa el temps d’espera i això permetia que molts estudiants poguessin baixar al tren en una franja horària més desglossada, més àmplia. I, després, per últim, el que ens hem trobat és que estaria bé poder intentar aplicar una millora del preu.

Doncs, esperem que totes aquestes coses, l’equip de Govern, les agafi i pugui realitzar un estudi per tal que es tiri endavant una millora del servei.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Molt bé. Hi ha intervencions?

Sr. Bailón: Bien, primero de todo, nosotros votaremos a favor de esta moción. Nada, decirles que ya nos habíamos informado nosotros, previamente a la presentación de esta moción y nos hemos vuelto a informar. Entonces, bueno, nosotros creemos que, en general, el servicio de bus que recibimos es bueno, la frecuencia es correcta. Pero también creemos que hay algunos aspectos a mejorar, por ejemplo, que los domingos no haya o haya poca presencia del bus pues, creemos que es un punto que podría mejorarse, igual que quizás no tenga la misma frecuencia que en los días laborables, pero sí que hubiese bus, si es posible.

Luego, referente al bus de la primera hora de la mañana, aquí sí que hemos indagado más. Va muy lleno por la cantidad de jóvenes que suben al instituto, eso no se lo vamos a negar a nadie. Entonces, decir que, bueno, consultando y tal, la empresa nos ha dicho que el coche o el autobús –ellos se refirieron al coche– sea el que utilizan articulado, no se puede utilizar porque las calles de Premià de Dalt son más pequeñas y, entonces, por eso, nos tienen que proporcionar un bus más pequeño donde cabe menos gente.

Y, bueno, ya por último, dejándolo aquí, no es cierto que no vaya acorde con cercanías, porque yo les puedo decir que he estado en este bus y el conductor o conductores se han esperado hasta la llegada de dos trenes en las dos direcciones, los que vienen de Blanes como los que vienen de Hospitalet, no veo que haya esto.

Luego, referente a la otra parte de la moción, que se refiere al T-3 y al T-4, esta línea es excepcional –esta línea es excepcional–, no se puede debatir nada. El único problema que tiene esta línea es que coge las caravanas que cogemos todos los que trabajamos pronto por la mañana a Barcelona, es el único problema que tiene. Entonces, bueno,

nosotros creemos que también, como no afecta a Premià de Dalt, el Ayuntamiento no sé si tiene la potestad total para llegar a esta línea o para tocar un poco esta línea.

Y, por último, decir que, en cuanto a localización temporal, hace relativamente tres meses la empresa Casas sacó una aplicación móvil que puedes consultar a tiempo la situación de los buses, así que nada más.

Muchas gracias.


Sra. Fernández: Bé, nosaltres també votarem a favor de la moció. A veure, trobem que valorar l’opinió de l’usuari sempre és bona, tot i que moltes coses, segurament, no sé si es podran portar a terme, perquè la gent també vol que li facin un vestit a mida, no? Però, bé, suposo que valorar l’opinió dels usuaris i tractar de millorar la línia de bus sempre és bo. Llavors, estem a favor de la moció.

Sr. Tintoré: Sí. Bé, nosaltres, doncs, la votarem a favor, tot el que sigui poder ser millorar el servei, doncs, així ho intentarem fer. No obstant, tenim pensat que tenim un bon servei de bus. El fet que els menors de divuit anys o majors de seixanta-cinc no paguin, aquest ja és un fet que no tenen tots els pobles i que, en aquesta presentació de la moció, hi ha coses que segur que no podran ser, eh?, però d’altres les mirarem de recollir i recordar també que no depenem només de Premià de Dalt, depenem de Premià de Mar i, sobretot, totes les millores tenen una afectació en el pressupost, eh? Per mirar-ho d’estudiar, doncs, ho farem.

Sr. Alcalde: No hi ha intervencions?

Sr. García: Uns apunts. Sabem que hi ha coses que seran difícils de millorar o de canviar, però, bé, simplement, la més important, perquè se’ns ha acceptat el que vam parlar a la Junta de Portaveus és, sobretot, fer un recull del que opina la ciutadania sobre el tema i nosaltres hem portat aquests exemples que ens hem trobat i que hi ha gent que ens ha comentat i, llavors, estudiar la possibilitat de fer aquests canvis, no?

Que sí que hi ha alguns moments en què, per exemple, no arriba a l’hora el tren, bé, jo mateix m’hi he trobat en alguns casos, però és veritat que a vegades va millor, a vegades va pitjor.

I el tema del matí, doncs, que el servei anterior, fa un parell d’anys, el que feien era posar dos busos al matí perquè cada quarta d’hora en passava un, per tant, d’aquesta manera potser era millor, perquè era més aviat, no?, passava més a prop un de l’altre.

Bé, simplement, que s’estudiïn i es vegi quines propostes es poden aplicar i quines no i fins on es pot arribar.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Tot és millorable, eh?, com bé dieu, però que tenim un servei de bus, comparat amb la majoria de poblacions, que fa dos anys també vam fer una millora molt important, que quedava assignat a un pressupost, que era... Recordo, el servei cada quaranta minuts feia una volta qui volia des del nucli antic anar fins a l’estació, havia de creuar, baixar per la carretera de Premià, creuar el camí del mig, baixar la carretera de Vilassar i gairebé arribava a l’estació quan ja li tocava començar a treballar, no? Es va optar per fer una volta en lloc de fer un vuit, fer un zero i baixar carretera de Premià amb l’enllaç del Remei, perquè dius si no podíem tenir un bus més gran, però, llavors, zones com el Remei no podríem arribar amb aquest servei i jo crec que és pugui arribar al Remei que, doncs, hi ha un cert col·lapse. El fet de tenir, doncs, els caps de setmana d’estiu poder tenir aquest servei, pot ser gratuït per a majors de seixanta-cinc anys, menors de divuit i discapacitats també, discapacitats majors d’un 33 % també el tenen gratuït. Hem detectat, doncs, aquestes necessitats i, a més, darrerament l’hem posat en marxa, però l’any passat un bus nit, que ja l’hem incorporat aquest any també, amb unes millores cada any. Intentem cada any millorar, no?, però tot, a vegades, aquestes millores que hi ha de serveis, de vegades, doncs, implica un cost econòmic i s’ha de veure si aquest cost econòmic compensa el nombre d’usuari que pugui tenir una ampliació d’horaris. Està molt detectat aquest fet pel matí i és un dels temes que de l’àrea, doncs, el regidor el té. El tema bus nit també està tenint amb els nous canvis que hi ha hagut doncs un funcionament molt satisfactori, després ja ho comentarà el regidor, tant a nivell d’usuaris, com a nivell de famílies, doncs, millores que mantenim i també anem millorant, però que hem de valorar si l’aspecte econòmic surt a compte, doncs, per l’aspecte usuari que pugui tenir o fer alguns períodes de prova per si, realment, doncs, aquest increment econòmic compensa tot això.

Però, bé, escolta’m, parlar, dialogar i la voluntat sempre hi és i, escolta, estem aquí i el regidor, doncs en Carles Medina, aquest tem de transport també el té entre cella i cella millorant sempre que sigui possible.

Sr. García: Una cosa. És que ho he oblidat abans. Sobre el tema dels altres busos, a part del C-14, sí que passa per Premià de Dalt, però jo volia comentar-ho, el que passa és que passa tangencialment per un costat només, llavors, dir que, en aquest cas, potser, és més difícil perquè no hi ha un conveni directe, però es podria intentar aconseguir que passi més per Premià.

Sr. Alcalde: Aquí tenim, en l’aspecte aquest de busos interurbans o en el preu, no hi intervé l’Ajuntament. Aquí depèn de les administracions superiors, Transports Metropolitans. En aquest cas, nosaltres podem demanar-ho, però a vegades el preu

està en funció també del cost, no?, el cost del que pagues de conductors, pel combustible, etcètera. En aquest aspecte, el que depèn de nosaltres és el 14 i el fem, intentem fer-lo gratuït al màxim possible, però el preu no el marquem des d’aquí.


“Atès que:

El servei de bus disponible a Premià de Dalt mitjançant les diferents línies d’autobús interurbà que hi transcorren, presenta una sèrie de mancances, tal com vénen reivindicant veïns i veïnes del municipi, i com es reflecteix per exemple en el fet que és una de les preocupacions més importants expressades per la ciutadania en el procés participatiu del Pla de Mandat.

És necessari escoltar i analitzar les mancances percebudes per la ciutadania, i estudiar la millor forma de resoldre-les.

La millora del servei per mitjà de la resolució de les seves mancances, a més de facilitar la comunicació amb els municipis veïns així com amb Barcelona i Mataró, i el transport dels usuaris cap als seus llocs de feina, estudi i lleure, servirà també per fomentar un major ús del transport públic per part de la ciutadania, contribuint així a una major sostenibilitat i a un poble més net i amb menor pas de vehicles.

Algunes de les mancances detectades són:

· C-14 Premià de Dalt – Premià de Mar:

- Passa els diumenges només durant el mes de juliol i agost, però no ho fa durant la resta de l’any.

- L’horari de servei els dies feiners acaba massa aviat (l’últim viatge surt a les 21.10 de Premià de Dalt i a les 21.30 de l’estació de Rodalies).

- Els horaris no estan ben coordinats amb els dels trens de Rodalies (molts usuaris l’agafen per anar cap al tren), arribant en ocasions a l’estació quan el tren ja ha passat (i això que sovint els trens van amb retard).

- No sempre arriba amb puntualitat, especialment els matins en l’època escolar, en què hi ha més usuaris i més congestió de vehicles.

- L’horari anterior tenia alguns avantatges, com ara que als matins dels dies feiners, quan més gent els utilitza per anar a treballar o estudiar, passaven més freqüentment.

- El preu actual d’un viatge, 2.15 euros, és excessiu, a més de no estar indicat en els horaris ni a l’arxiu pdf disponible online ni a les parades. És també el preu per a utilitzar dins d’una sola zona les altres línies que passen pel municipi.

- Les persones jubilades abans dels 65 anys que cobren el mateix que als 65, no tenen en canvi dret a obtenir el Carnet Sènior que dóna l’Ajuntament a les persones a partir dels 65 anys per a que puguin fer servir el bus C-14 gratuïtament.

Connexions amb Barcelona (C-3/4 i N-81), amb Vilassar de Dalt (C-3/4) i amb Mataró (C-30):

- Aquests tres busos (úniques connexions en transport públic existents amb Vilassar, Mataró i Barcelona durant el dia i amb Barcelona durant la nit) passen per Premià de Dalt però només tangencialment, fent parada al barri Cotet i a l’Illa Fantasia però no a la resta del poble, que queda igual de lluny d’aquestes dues parades que de les de Premià de Mar.

- El bus nocturn (N-81), que connecta el baix Maresme amb Barcelona, passa per tots els pobles de mar però també puja als de muntanya. Mentre que a Premià de Dalt, a més de passar només per les parades abans esmentades, ho fa amb un recorregut que, entre les parades de Premià de Mar i les de Premià de Dalt, ha de passar per totes les de Vilassar de Mar, Cabrils i Vilassar de Dalt, fent una volta que obliga a allargar el recorregut gairebé mitja hora més (per arribar a unes parades, recordem, igual de llunyanes de la resta de Premià de Dalt que les de Premià de Mar).

- Hi ha un espai de temps considerable en què no hi ha cap transport públic disponible entre el darrer tren de cada dia i el primer bus nocturn, així com entre el darrer bus nocturn i el primer tren.

A més, hi ha alguns errors en els cartells i arxius pdf amb els horaris, situant a Premià de Dalt parades d’altres municipis i a altres municipis parades de Premià de Dalt.


ACORDS

1. Formar una reunió amb la regidoria de transport i mobilitat i els grups polítics amb la finalitat d’aportar possibles millores del servei de bus, recollint i valorant l’opinió de la ciutadania.




9. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER MILLORAR LA RECOLLIDA D’OLI DE CUINA USAT AL MUNICIPI. (R.E. NÚM. 4660, DE DATA 08/09/2016).


“Atès que:

Actualment els únics punts de recollida d’oli de cuina usat que hi ha a Premià de Dalt són a la deixalleria La Suïssa i a la deixalleria mòbil (els dies i horaris de la qual no es troben al web municipal de manera que se’n faciliti la consulta).

A altres municipis hi ha altres punts de recollida com són petits contenidors o recipients específics per a aquest ús situats al costat de la resta de contenidors de recollida selectiva així com en establiments com ara supermercats o mercats.

L’existència de més punts on es pugui dipositar l’oli usat, punts més permanents i més distribuïts per tots els barris, facilitarà l’adequada disposició d’aquest per part de la ciutadania, evitant així que en ocasions pugui ser llençat per llocs inadequats com la pica o el vàter amb els danys mediambientals que això genera.


ACORDS

1. Estudiar la possible viabilitat d’instal·lar en el municipi contenidors o recipients específics per a oli de cuina usat.


Sr. Alcalde: Si voleu...

Sr. Batlle: Bé, bàsicament, la moció va de poder ficar uns petits contenidors per reciclar l’oli usat, no?, que s’utilitza per cuinar, ja que actualment a Premià de Dalt només tenim dos punts de recollida, que és la deixalleria mòbil o la deixalleria, doncs creiem que seria important que, com s’ha fet en altres municipis, doncs, s’instal·lessin

petits contenidors per recollir aquest oli i que, a més, això creiem que hauria d’anar acompanyat d’una campanya de sensibilització per a aquest tipus de reciclatge.

De totes maneres, és un tema que tampoc es pot implantar de qualsevol manera i, realment, fa falta un estudi i això és el que demanem, d’aprovar aquesta moció.

Gràcies.


Sr. Bailón: Sí. Bien, nosotros creemos que es una moción muy interesante, lo que decía el compañero Jaume, lo de hacer una campaña. Creemos que es totalmente necesario, si queremos que la gente se conciencie un poco para el tema del reciclaje de aceite. Y, si me lo permitís, voy a dar un pequeño toque de lo que yo he estudiado, porque los hidrocarburos no son perjudiciales, pero sí los fritos, los utilizados para freír, para hervir, lo que sea, si se hace esta moción, habría que mirárselo con lupa para que no hubiese ningún tipo de derrame.

Y, por último, creemos que la prueba piloto podría hacerse en un par de puntos más utilizados en el pueblo y a ver cómo reacciona nuestra gente.

Gracias.


Sr. Cases: Sí. Gràcies. Bé, nosaltres, en la reunió que vam fer ahir del Grup Municipal, no la vam poder fer abans, ens disculpin els companys de la Crida perquè haguéssim pogut fer l’aportació que els hem passat per escrit fa una estona, que és que en el punt 2, afegir un punt 2 que és iniciar una campanya de recollida d’olis domèstics tant en l’àmbit municipal com en l’àmbit ciutadà, lògicament, per tal d’informar o insistir que, com a mínim, ara, podem deixar els olis a la deixalleria i a la deixalleria mòbil, no?

És una assignatura pendent la recollida d’oli domèstic que tenim totes les administracions, és a dir, a l’àmbit industrial ha estat regulat per normativa, les empreses se’n responsabilitzen, hi ha empreses que recullen in situ als restaurants i a les empreses que generen olis residuals industrials la recollida i, per tant, és oli que va a reciclar. Però, certament, l’oli domèstic és aquella assignatura que encara tenim pendent de resoldre amb normativa i amb una voluntat, els ajuntaments fan el que poden, no?

Evidentment, és un pas endavant, si s’acordés aprovar aquesta moció, el fet d’estudiar la viabilitat, de mirar de posar punts pilots de recollida d’olis domèstics, doncs, seria bo, però jo insisteixo que, abans de posar punts de recollida, el que seria bo es que es fes una campanya molt i molt intensa, una campanya àmplia en tots els fronts

possibles dins dels recursos que tenim a l’Ajuntament cap a al ciutadania de Premià de Dalt, de la bonança de reciclar l’oli, perquè el que ens trobem és que moltes famílies cada cop usen menys oli de fregir, cada cop hi ha menys fregidores i el poc oli que es genera a l’hora de fer una truita a la francesa, doncs, va a parar a l’aigüera, perquè és molt poc oli, i no hi ha el costum d’anar dipositant-lo en un recipient, perquè, quan estigui ple, al cap d’un mes, mes i mig o al cap d’ics temps, doncs, es pugui portar a reciclar. Això ho fem tots, no ens n’hem d’avergonyir i hem de reconèixer-ho, crec que ho estem fent. També és veritat que, a la vegada que ho estem fent, no som conscients del mal que fem perjudicant el medi ambient, no?, tant amb abocaments d’olis a aigüera, quan arriba l’oli aquest a la depuradora, es veu clarament els efectes dolents, eh?, que té per al reciclatge propi de l’aigua, no?, i la separació dels dos líquids.

Per tant, sí que és bo que de l’Ajuntament prenguem consciència –el Josep, que és regidor comarcal de Medi Ambient, sap perfectament de què estem parlant–, doncs, intentar –per què no– ser un Ajuntament a la comarca pioner amb una campanya intensa i donant suport a aquesta moció.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Bé, nosaltres també la votarem a favor. Val a dir que el Departament de Medi Ambient ja fa temps que es planteja, doncs, aquesta possibilitat. El problema principal és que encara no hi ha un recipient o un contenidor o un sistema, doncs, que funcioni al 100 per cent i que sigui idoni; hi ha pobles que ho han començat i al cap de dos o tres anys ho han retirat, pel que dèiem, perquè no s’ha trobat encara el sistema idoni. Però, bé, tot el que sigui, doncs, mirar aquesta possibilitat hi estaríem d’acord.

Sr. García: Simplement, que m’agradaria que s’estudiés i s’aprofités, perquè en altres municipis, en alguns, ha passat això que comentava el regidor, però en altres sí que ha funcionat i s’està fent encara. Per tant, simplement, doncs, buscar manera d’això, que la gent no tiri l’oli per l’aigüera pels temes ambientals que comentava també el company del Partit Popular i que estem d’acord amb l’esmena i suposo que hi estem tots. Gràcies per aprovar-la.


“Atès que:

Actualment els únics punts de recollida d’oli de cuina usat que hi ha a Premià de Dalt són a la deixalleria La Suïssa i a la deixalleria mòbil (els dies i horaris de la qual no es troben al web municipal de manera que se’n faciliti la consulta).

A altres municipis hi ha altres punts de recollida com són petits contenidors o recipients específics per a aquest ús situats al costat de la resta de contenidors de recollida selectiva així com en establiments com ara supermercats o mercats.

L’existència de més punts on es pugui dipositar l’oli usat, punts més permanents i més distribuïts per tots els barris, facilitarà l’adequada disposició d’aquest per part de la ciutadania, evitant així que en ocasions pugui ser llençat per llocs inadequats com la pica o el vàter amb els danys mediambientals que això genera.


ACORDS

1. Estudiar la possible viabilitat d’instal·lar en el municipi contenidors o recipients específics per a oli de cuina usat.

2. Iniciar una campanya de recollida d’olis domèstics tant en l’àmbit municipal com en l’àmbit ciutadà.




10. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER CANVIAR LA DENOMINACIÓ DEL FUTUR CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA VÍCTOR CATALÀ, PER CATERINA ALBERT I PARADÍS, EL NOM REAL DE L’ESCRIPTORA DARRERA DEL PSEUDÒNIM. (R.E. NÚM. 4564, DE DATA 05/09/2016).


“Atès que:

Víctor Català fou el pseudònim utilitzat per l’escriptora Caterina Albert i Paradís en la major part de les seves obres, degut a que el jurat dels Jocs Florals s’escandalitzà quan va saber que darrera del seu punyent monòleg “La infanticida” hi havia una jove escriptora.

Aquest 11 de setembre es compleixen 147 anys del seu naixement a l’Escala, i aquest 2016 és l’Any Caterina Albert ja que es commemora el 50è aniversari de la seva mort.

Sembla doncs un bon moment per recordar i reivindicar la seva veritable identitat, la d’una dona que va haver de posar-se un nom d’home pel masclisme imperant en la societat en què li va tocar viure.

I sembla just i necessari que els homenatges que se li dediquen, com els noms de carrers o edificis, se li dediquin a ella, i no al nom d’home sota el qual va haver-se d’ocultar.


ACORDS

1. Fer tots els tràmits i gestions necessaris per canviar el nom del futur Centre d’Atenció Primària Víctor Català pel de Caterina Albert i Paradís, el nom real de l’escriptora rere el pseudònim masculí que es va veure obligada a adoptar.

2. Fer també els tràmits per a canviar també el nom de possibles futurs carrers o altres denominacions que s’hagin previst anomenar Víctor Català, per Caterina Albert i Paradís.

3. Fer els tràmits necessaris per a, quan s’inauguri el centre, i/o carrers o altres amb el seu nom, col·locar-hi una placa commemorativa o similar que expliqui la seva història.”

Sr. Batlle: Com sabeu, Caterina Albert va ser una escriptora que va haver d’utilitzar el pseudònim masculí, que és Víctor Català, i que enguany, aquest 11 de setembre, es compleixen cinquanta-set anys del seu naixement.

Aquest 2016 és l’any Caterina Albert i el nostre grup proposava amb la moció, doncs, com bé diuen els acords, no?, que el futur centre d’atenció primària, que s’anava a dir Víctor Català, seria per lògica, no?, que canviés el nom a Caterina Albert i reconegués el nom femení de l’escriptora.

Per una altra banda, bé, és una mica el que s’ha llegit, eh?, quan es tingui previst fer nous carrers, doncs, que es tingui en compte de ficar el nom femení i, si pogués ser, quan es fiqui en carrers o alguna cosa així, sota de la placa, fer una breu explicació de qui era i explicar una mica la seva història del pseudònim.

I, bàsicament, era molt senzill, això.

Sr. Alcalde: Molt bé. Alguna intervenció?

Sr. Bailón: Hola. Buenas, otra vez. Nos parece una muy buena medida y, como siempre –y no quiero sonar repetitivo–, no queremos que sea una carga de trabajo extra para nuestros técnicos y tengan que dejar de lado la atención primaria a los ciudadanos, o sea, que se haga cuando pueda.

Y, por último, porque ya es el último turno –llámenme loco, ¿eh?–, antes de pasar a las preguntas, espero y esperamos desde este grupo municipal que la señora Secretaria no acepte más mociones con defecto de forma. Le cuento. Pues las cinco mociones presentadas por la Crida –yo los he buscado, pero no logro encontrarlos– están firmadas en unos países inexistentes, que son hasta el momento y por lo que yo creo, los Países Catalanes, que no los veo. Entonces, le pediría por favor que no las firmase y que no hubiese defectos de forma, ¿vale?

Muchísimas gracias.


Sra. Fernández: Sí. Bé, nosaltres estem a favor de la moció. Ens sembla molt bé que figuri el nom real de l’escriptora, tot i que, segurament, sempre es coneixerà tot el que és pel nom de l’escriptora, encara que sigui irreal, es coneixerà com a Víctor Català. Però està bé que es conegui que és un pseudònim i que és una escriptora qui hi havia al darrere, era una dona que va haver de posar-se un nom d’home per poder fer la seva obra.

Sr. Tintoré: Bé, nosaltres la votarem a favor, hi estem d’acord. No obstant, puntualitzar que és competència de la Generalitat el CAP, eh?; per tant, es faran els tràmits perquè així sigui, però que no depèn de nosaltres.

Sr. García: No, simplement, a la Junta de Portaveus no en vam parlar, no ho vam captar en aquell moment, però hi ha un carrer que ja s’anomena Víctor Català. Llavors, no s’hauria d’aplicar això en futurs carrers, sinó en presents.

Sr. Alcalde: Passa en els terrenys del Víctor Català, però no vol dir que el CAP es digui Víctor Català, eh? El tema del CAP l’hem de demanar, però això depèn de Salut.



INFORME DE REGIDORIES

Sr. Rovira: Bona nit. A veure, des de la Regidoria d’Educació, comentar que, bé, ha començat el curs escolar sense cap mena d’incidència aquest any. I un any més –ja en van tres–, l’estalvi per a les famílies de les escoles de Premià de Dalt, doncs, és prou important com per ressaltar-ho. Les famílies de les escoles primàries s’han estalviat, aproximadament, uns 300 Euros per nen i els instituts, aproximadament, sobre uns 400 euros també per nen en l’obtenció dels llibres de text.

Sr. Medina: Sí. Hola. Bona nit a tothom. En l’àmbit de transport, el bus nit, explicar-vos que, amb les millores realitzades, s’està consolidant el servei entre els joves del nostre poble i quasi cada divendres tenim les places exhaurides. Fa dos divendres, vam fer una excepció i vam fer dos viatges, perquè teníem vuitanta-quatre places apuntades i sense cap tipus d’incidències. Em sembla que el bus està funcionant força bé.

En l’àmbit del Museu, explicar-vos que excavant en el jaciment de la Cadira del Bisbe i el 19 de setembre començarem una excavació arqueològica en el poblat molt dirigida. Tenim punts detectats, entre ells hi ha un possible forn i en un altre hi ha un possible abocador, en aquest cas, la subvenció que tenim és petita, excavarem per trobar aquest forn que sabem que existeix i poder anar engrandint el patrimoni que tenim a Premià de Dalt.

I, en tercer lloc, es preveu que aquest dissabte fem aquest dia especial, que és el dia d’Ulisses. Voldríem convidar-vos a tots i a tota la població i, en especial, explicar que és un dia que està molt pensat per fer Cultura a Premià de Dalt, des del punt de vista del patrimoni que té, els valors que representa, fer que participi el comerç de la nostra població. I és un dia que està estructurat des de les onze del matí fins a les dotze de la nit, en tota una sèrie d’àmbits, comencem amb l’Odissea a Premià de Dalt, a partir d’aquest patrimoni, que és aquest plat únic que tenim en el món i explicar els passatges de l’Odissea amb poesia i música i amb una sèrie d’actes matinals.

Després, comencem amb una cursa esportiva, que és la de Premià de Dalt Ulisses attack, que és una cursa de superació, que lliga molt amb els valors de l’Odissea, però també amb els valors de la nostra població de tirar endavant, d’arribar lluny, que és una cursa interessant, perquè són dues proves en una, hi ha una cronoescalada de Premià de Dalt a Sant Mateu, on es para el crono cinc minuts i hi ha un descens des de Sant Mateu a Premià de Dalt.

Després, tenim tota una sèrie d’activitats per als nens, que puguin treballar i conèixer l’Odissea i el patrimoni que tenim. A part, participa l’Escola de Música amb versos i amb actuacions musicals i, després, també hi ha un taller dirigit de pintar l’Odissea, pintar el plat, o sigui, és una cosa bastant coral.

Després, seguim amb el primer Tast Gastronòmic de Premià de Dalt, hi participen onze restauradors i establiments de comerços i restauració del nostre poble. A mi m’agrada molt aquest acte, perquè hem aconseguit que la gent d’aquí hi participi, s’hi involucri i, a part, com que estem dins de la DO d’Alella, també hem aconseguit portar el punt itinerant de la DO d’Alella, que podrem provar els vins d’Alella, tot a uns preus molt populars amb els tastos de menjar i de beguda.

I acabarem amb dos espectacle, un de música i teatre que té a veure amb passatges de l’Odissea, i un altre de ciència i humor.

I, bé, i tot això espero que ho pugueu gaudir el dissabte. Des d’aquí, des d’un país que no és, però que vol ser.

Gràcies.


Sr. Costa: Sí. Moltes gràcies, senyor Alcalde. Simplement, donar compte de l’estat d’execució del segon trimestre del 2016.

“D’acord amb el que disposa l’article 207 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per RD 2/2004 de 5 de març, i la regla 52 de la Instrucció de Comptabilitat Model Normal aprovada per l’Ordre HAP/1781/2013, la Intervenció de l’entitat local remetrà al Ple de l’entitat, per conducte de la Presidència, informació de l’execució dels pressupostos i del moviment de la tresoreria per operacions pressupostaries independents i auxiliars del pressupost i de la seva situació, en els terminis i amb la periodicitat que el Ple estableixi.

La informació sobre l’execució del pressupost de l’exercici 2016 i sobre el moviment i la situació de la tresoreria de l’Ajuntament de Premià de Dalt del 2n trimestre que s’adjunta com annex conté, d’acord amb el que disposa la regla 53 de la ICAL-model Normal de Comptabilitat aprovada per l’ordre HAP/1781/2013:

1. l’execució del pressupost de despeses

2. l’execució del pressupost d’ingressos

3. els moviments i situació de la tresoreria

Les dades d’execució del pressupost de l’exercici 2016 són les derivades de l’aprovació del Ple de 14 de desembre de 2015 amb les modificacions de Pressupost següents:

N. expData compt. Descripció

01/2016 20/01/2016 MODIFICACIO PRESS PER INCORPORACIO DE ROMANENTS

02/2016 01/03/2016 MODIF. PRESS. 2/2016 INCORP. ROMANENTS (CORRENT)

03/2016 13/04/2016 MODIF. PRESS 03/2016 INCORP. ROMANENTS (SUBV.)

04/2016 10/06/2016 MODIF.PRESS 04/2016 CR. EXTRAORD I SUPL DE CREDIT

05/2016 13/06/2016 MODIF PRESS 05/2016 GENERACIO DE CREDIT

1. L’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

La informació sobre l’execució del pressupost de despeses corrent posa de manifest, per a cada aplicació pressupostària, l’import corresponent a:

- Els crèdits pressupostaris inicials, modificacions i definitius

- Les despeses compromeses

- Les obligacions reconegudes netes

- Pagaments realitzats

Així mateix, es fa constar el percentatge que representen les despeses compromeses respecte dels crèdits definitius, les obligacions reconegudes netes respecte als crèdits definitius i els pagaments realitzats respecte a les obligacions reconegudes netes.

Cap Descripció InicialModificacions Definitiu

Autoritzacions

Disposicions

Obligacions Pagaments

1Despeses de personal

4.473.736,03 108.796,27

4.582.532,30

4.568.545,86

4.568.545,86

2.063.617,31

2.063.617,31

2Béns corrents i serveis

3.034.088,30 336.092,56

3.370.180,86

2.069.164,53

1.968.519,14

1.265.703,71

1.178.585,92

3Despeses financeres 12.200,00 12.200,00 3.098,41 3.098,41 3.098,41 3.098,41

4Transferències corrents

1.945.725,02 176.985,14

2.122.710,16

1.776.496,03

1.732.673,17 818.311,60 623.169,60

6 Inversions reals1.454.622,21

2.079.386,87

3.534.009,08

1.434.160,80

1.188.567,59 618.724,97 337.825,10

7Transferències de capital 0,00

8 Actius financers

9 Passius financers 293.696,60 293.696,60 195.458,74 195.458,74 195.458,74 82.496,02

TOTAL11.214.068,16

2.701.260,84

13.915.329,00

10.046.924,37

9.656.862,91

4.964.914,74

4.288.792,36

El nivell d’execució del pressupost de despeses per capítol és el següent:

DESPESES

Capítol CR TOTALS ORNORN/CR TOTALS

1. Despeses de Personal 4.582.532,30 2.063.617,31 45,03%

2. D. corrents bens i serv 3.370.180,86 1.265.703,71 37,56%

3, Despeses Financeres 12.200,00 3.098,41 25,40%

4. Transf.corrents 2.122.710,16 818.311,60 38,55%

TOTAL OP.CORRENTS 10.087.623,32 4.150.731,03 41,15%

6, Inversions Reals 3.534.009,08 618.724,97 17,51%

7. Transf. De capital 0,00 0,00

9.Passius Financers 293.696,60 195.458,74 66,55%

TOTAL OP. CAPITAL 3.827.705,68 814.183,71 21,27%

TOTAL PRESS. DESPESES 13.915.329,00 4.964.914,74 35,68%

El nivell d’execució de les despeses, distingint la seva naturalesa, és el següent:

Operacions corrents

Despeses compromeses/crèdits definitius 82,01%

Obligacions reconegudes/crèdits definitius 41,15%

Pagaments realitzats/obligacions reconegudes 93,20%

Operacions de capital




Operacions financeres



Pagaments realitzats/obligacions reconegudes

100,00%

Total pressupost despeses




El pressupost de despeses el 2n trimestre de 2016 s’ha executat en un 35,68%.

L’execució del pressupost de despeses en quant a la despesa compromesa és del 69,40%.

El percentatge dels pagaments sobre les obligacions és un bon indicador del compliment en el pagament dels proveïdors, essent del 86,38%.

Despeses de personal

Pel que fa a les despeses de personal l’estat d’execució a 30 de juny dels principals articles és el següent:

Crèdits Totals

Obl.Recon. Obl.Rec / Cr.Tot

10 Organs de govern 37.500,00 18.749,99 50,00%

11 Personal eventual 73.977,06 36.360,10 49,15%

12 Personal funcionari ( B+C ) 1.065.709,81 495.737,93 46,52%

13 Personal Laboral 2.009.717,211.004.750,96 49,99%

15 Incentius al Rendiment 331.350,03 174.943,41 52,80%

Bens corrents i Serveis

Pel que fa a les despeses en bens corrents i serveis l’estat d’execució a 30 de juny dels principals articles és el següent:

Crèdits Totals


20 Arrendaments 62.977,74 26.719,99 42,43%

21Reparacions mant i conserv 415.753,30 153.505,29 36,92%

22 Subministraments 2.709.099,82 1.000.101,2 36,92%

9

23 Indemnitzacions raó servei 182.350,00 85.377,14 46,82%

De l’anàlisi dels subconceptes principals se n’extreu el següent:

Crèdits Totals


22100 Energia elèctrica 317.500,00 146.402,26 46,11%

22101 Aigua 14.300,00 5.648,89 39,50%

22102 Gas 54.500,00 24.616,65 45,17%

22103 Combustibles 28.400,00 8.388,87 29,54%

2. L’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS

La informació sobre l’execució del pressupost d’ingressos corrent posa de manifest, per a cada aplicació pressupostària, l’import corresponent a:

- Les previsions pressupostàries inicials, modificacions i definitives

- Drets reconeguts nets

- Recaptació neta

Així mateix es fa constar el percentatge que representen els drets reconeguts nets respecte a les previsions definitives i la recaptació neta respecte als drets reconeguts nets.

Cap Descripció Inicial Modificacions Definitiu Drets R. Nets Recaptació

1 Impostos directes 5.295.051,53 5.295.051,53 5.032.590,26 1.418.206,15

2 Impostos indirectes 51.000,00 51.000,00 61.899,81 41.996,14

3 Taxes, preus públics i altres ingressos 1.984.784,66 1.984.784,66 1.648.691,45 1.090.284,78

4 Transferències corrents 2.732.760,65 119.904,46 2.852.665,11 2.381.638,68 1.231.333,98

5 Ingressos patrimonials 105.296,32 105.296,32 54.896,31 28.879,86

6 Alienació d'inversions reals 7.000,00 7.000,00

7 Transferències de capital 752.175,00 524.771,25 1.276.946,25 13.854,76 13.854,76

8 Actius financers 2.056.585,13 2.056.585,13

9 Passius financers 293.000,00 293.000,00

TOTAL 11.214.068,16 2.701.260,84 13.915.329,00 9.200.571,27 3.831.555,67

El nivell d’execució dels ingressos corrents és irregular al llarg de l’exercici, atès que depèn en gran part del calendari de cobrament dels tributs. Durant el segon trimestre el percentatge d’execució dels ingressos ha estat el següent:

INGRESSOS

CapítolPREV DEFINITIVES DRN

DRN/PREV DEF.

1. Impostos Directes 5.295.051,53 5.032.590,26 95,04%

2, Impostos Indirectes 51.000,00 61.899,81 121,37%

3. Taxes, P.P. i altres ing 1.984.784,66 1.648.691,45 83,07%

4. Transf. Corrents 2.852.665,11 2.381.638,68 83,49%

5. Ingressos patrimonials 105.296,32 54.896,31 52,14%

TOTAL INGR. CORRENTS 10.288.797,62 9.179.716,51 89,22%

7. Transferències de capital 1.276.946,25 20.936,00 1,64%

8.Actius Financers 2.056.585,13 0,00%

9.Passius Financers 293.000,00 0,00%

TOTAL INGR. DE CAPITAL 3.626.531,38 20.936,00 0,58%

TOTAL PRESS.INGRESSOS 13.915.329,00 9.200.652,51 66,12%

Distingint segons la seva naturalesa:

Operacions corrents

Drets reconeguts/previsions definitives 89,22%

Recaptació/Drets reconeguts 41,51%

Operacions de capital



Operacions financeres



Total pressupost ingressos



L’execució dels padrons dels principals tributs és la següent:

Prev def 2016

Drets Reconeguts

DR/PrevDef

IMPOSTOS

112 IBI RÚSTEGA 43.400,00 45.651,96 105,19%

113 IBI URBANA

3.497.000,00 3.375.646,41 96,53%

115 IVTM 682.000,00 687.539,24 100,81%

130 IAE 70.370,00 33.430,21 47,51%

TAXES

302 Recollida escombraries 917.500,00 902.576,52 98,37%

309 Taxa cementiri municipal 9.255,00 10.251,30 110,76%

312 Serveis educatius 425.450,00 174.024,14 40,90%

331 Entrada i sortida vehicles 91.500,00 92.318,50 100,89%

Pel que fa als ingressos per liquidacions, l’estat d’execució és el següent:

Prev def 2016

Drets Reconeguts

DR/PrevDef

IMPOSTOS

116 Plus values 1.000.000,00 888.040,91 88,80%

290

Impost construccions, instal·lacions i obres 51.000,00 61.899,81 121,37%

TAXES

32 Taxes per llicències urbanísticas 35.600,00 68.296,47 191,84%

1

332 Taxa ocupació vol. Sòl i subsòl E.Subm 74.000,00 45.397,23 61,35%

349 Altres ingressos 73.000,00 28.117,29 38,52%

391 Multes 11.700,00 38.505,41 329,11%

Els drets reconeguts respecte les previsions són adequats i superats en quant a les Tales per llicències urbanístiques i l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

En quant als ingressos provinents d’altres administracions, l’estat d’execució és el següent:

Prev def 2016

Drets Recon. Nets

DR/Prev Def

42000 Participació Tributs de l'Estat 2.029.000,00 2.041.202,76 100,60%

45000 Fons Català de Cooperació Local 153.450,00 0,00%

45Altres Subvencions corrents Generalitat 529.194,95 116.154,29 21,95%

46Altres Subvencions corrents Diputació 294.322,16 224.132,70 76,15%

Es troba pendent de comptabilitzar l’aportació del FCCL i la liquidació positiva de la PTE de l’exercici 2014.

Els ingressos patrimonials presenten l’estat d’execució següent:

Prev def 2016

Drets Recon. Nets

DR/Prev Def

550 Concessions periòdiques 70.196,32 36.094,19 51,42%

559 Concessions no periòdiques 17.100,00 17.106,87 100,04%

Les concessions fan referència a les llicències atorgades per la gestió de l’aigua, del servei funerari, dels espais esportius i del cànon pel terreny de la deixalleria.

Resum execució pressupost ingressos-despeses 2n trimestre 2016. Comparació del mateix trimestre a l’exercici anterior

2n trimestre 2016 2n trim.

2015

INGRESSOS

CapítolPREV DEFINITIVES DRN

DRN/PREV DEF.

DRN/PREV DEF.

1. Impostos Directes 5.295.051,53 5.032.590,26 95,04% 100,88%

2, Impostos Indirectes 51.000,00 61.899,81 121,37% 161,27%

3. Taxes, P.P. i altres ing 1.984.784,66 1.648.691,45 83,07% 105,01%

4. Transf. Corrents 2.852.665,11 2.381.638,68 83,49% 80,23%

5. Ingressos patrimonials 105.296,32 54.896,31 52,14% 43,72%

TOTAL INGR. CORRENTS 10.288.797,62 9.179.716,51 89,22% 94,88%

7. Transferències de capital 1.276.946,25 20.936,00 1,64% 1,15%

8.Actius Financers 2.056.585,13 0,00% 0,00%

9.Passius Financers 293.000,00 0,00% 0,00%

TOTAL INGR. DE CAPITAL 3.626.531,38 20.936,00 0,58% 0,43%

TOTAL PRESS.INGRESSOS 13.915.329,00 9.200.652,51 66,12% 64,62%

DESPESES

Capítol CR TOTALS ORNORN/CR TOTALS

ORN/CR TOTALS

1. Despeses de Personal 4.582.532,30 2.063.617,31 45,03% 45,88%

2. D. corrents bens i serv 3.370.180,86 1.265.703,71 37,56% 42,51%

3, Despeses Financeres 12.200,00 3.098,41 25,40% 30,70%

4. Transf.corrents 2.122.710,16 818.311,60 38,55% 35,50%

TOTAL OP.CORRENTS 10.087.623,32 4.150.731,03 41,15% 42,53%

6, Inversions Reals 3.534.009,08 618.724,97 17,51% 36,97%

7. Transf. De capital 0,00 0,00 100,00%

9.Passius Financers 293.696,60 195.458,74 66,55% 34,27%

TOTAL OP. CAPITAL 3.827.705,68 814.183,71 21,27% 37,17%

TOTAL PRESS. DESPESES 13.915.329,00 4.964.914,74 35,68% 40,81%

3. ELS MOVIMENTS I LA SITUACIÓ DE TRESORERIA.

La informació sobre els moviments i la situació de tresoreria posa de manifest els cobraments i pagaments realitzats durant al període a que es refereix la informació, així com les existències a la tresoreria al principi i fi del període.

1/1/2015 A 30/6/2015

Existències inici període 2.557.075,92

Ingressos 17.153.173,78

Total Existències + Ingressos 19.710.249,70

Pagaments 16.733.356,60

Total Existències fi periode 2.976.893,10

La comparació de les existències de tresoreria entre els exercicis 2015 i 2016 pel mateix període resulta la següent:

1/1/2015 a 30/6/2015

1/1/2015 A 30/6/2015

Existències inici període 3.027.897,35 2.557.075,92

Ingressos 21.020.067,58 17.153.173,78

Total Existències + Ingressos 24.047.964,93 19.710.249,70

Pagaments 21.007.437,82 16.733.356,60

Total Existències fi periode 3.040.527,11 2.976.893,10

4. EXERCICIS TANCATS

OBLIGACIONS PENDENT DE PAGAMENT

L’estat d’execució dels pressupostos tancats pel que fa a les obligacions pendents de pagament per capítols és el següent:

Cap. Descripció

Obligacions Inicials

Rectificacions

Obligacions Finals

Pagaments

Pendent pagament

1Despeses de Personal 81.925,63 81.925,63 81.925,63 0,00

2Béns corrents i Serveis 234.785,48 -14,71 234.800,19

234.185,48 614,71

3Despeses Financeres 38,25 0,00 38,25 38,25 0,00

4Transferència corrents 132.620,67 132.620,67

121.311,60 11.309,07

6Inversions Reals 51.136,34 51.136,34 51.136,34 0,00

7Transferència de Capital

8Actius Financers

9Passius Financers 30.510,21 30.510,21 30.510,21 0,00

TOTAL 531.016,58 -14,71 531.031,29519.107,51 11.923,78

Els percentatges de pagaments són:

Operacions Corrents


Operacions Capital


Operacions Financeres


Total Pressupost despeses


DRETS PENDENTS DE COBRAMENT

L’estat d’execució dels pressupostos tancats pel que fa als drets pendents de cobrar per capítols és el següent:

Cap. Descripció Drets Inicials Rectificacions Drets Finals Recaptats Pendent Cobrament

1 Impostos directes 1.179.920,11 3.434,43 1.183.354,54 133.975,13 1.049.379,41

2 Impostos indirectes 7.829,43 7.829,43 6.334,22 1.495,21

3 Taxes, preus públics i altres ingressos 782.210,71 333,50 782.544,21 67.795,89 714.748,32

4 Transferències corrents 644.617,86 644.617,86 40.560,28 604.057,58

5 Ingressos patrimonials 10.239,70 10.239,70 7.876,93 2.362,77

6 Inversions Reals 7.000,00 7.000,00 7.000,00

7 Transferències de Capital 138.909,48 138.909,48 138.909,48

8 Actius Financers

9 Passius Financers

TOTAL2.770.727,29 3.767,93

2.774.495,22 256.542,45 2.517.952,77

Els percentatges dels cobraments han estat els següents:

Operacions Corrents

Cobraments realitzats/drets reconeguts 9,76%

Operacions Capital


Total Pressupost ingressos ex. Tancats


”

Pel que fa al pressupost de les despeses, informar-los que es van executar en un 35,68 %, estem parlant de vora un 40 %, pel que fa al segon trimestre i, a més, ressaltar que més d’un 86 % d’aquestes despeses s’han pagat dins els terminis. Bé, estan ja pagades, és un bon indicador del compliment de la llei de pagament a proveïdors.

I, pel que fa al pressupost dels ingressos, ja s’ha executat en més d’un 66 %. Això respon, d’una banda, al que són ingressos corrents, que estem a un 90 %, eh?, segon trimestre, i per la part d’ingressos de capital, que són bàsicament els préstecs, com ja sabeu, el compromís d’aquest govern és de no demanar-ne, els ingressos de capital estan executats a un 0,58 %.

Informar-los també, com a dada significativa, sobre la situació del municipi, de la reactivació econòmica que anem vivint jo penso des de ja fa aquest any. Pel que fa a l’impost de construccions, els ICIOS, al segon trimestre, ja estàvem a l’entorn del 120 % d’ingressats, és a dir, més de la previsió, pendent sempre d’aquesta intervenció que s’havia previst per al pressupost, i el que són les taxes per llicències urbanístiques en un 191 %.

Moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Més informes.

Sra. Escolano: Bona nit. Espero que hàgiu tingut un bon estiu i bon retorn. D’entrada, dir-vos que hem acabat ja el Festival de Música del Maresme d’enguany, ha anat molt bé, estem molt contents. I emplaçar-vos que l’any que ve, doncs, farem una celebració un miqueta més important, intentarem, atès que és el quarantè aniversari i creiem que s’ho val.

I, dit això, doncs, d’entrada demanar-vos disculpes perquè ara us donaré una informació que anem tard. Jo ara ja fa un any que estic aquí, més o menys, aproximadament, i he après que ho hem de fer una mica abans i tot. Us ho dic perquè sapigueu que, a partir d’ara, m’esmerçaré en avisar i explicar les coses abans.

A banda d’això, dir-vos que, com ja us vam avançar arran de l’any passat, enguany es fa la nova edició de l’Arrela’t, que és aquesta festa de cultura popular, que esperem que tingui aquest seguiment, tal com ens vam comprometre, l’any passat no ens ho vau preguntar. El que passa és que hi ha hagut un problema de dates i, sense voler, ens hem encavalcat i, per tant, com que ens vam comprometre que seria dissabte i diumenge i, a més a més, doncs, el 17 i el 18, ha arribat l’Ulisses i hem hagut de donar-los suport i fer-los espai i, per tant, això hem fet.

Aleshores, l’Ulisses arriba dissabte i, just quan acabi, doncs, el dissabte al vespre, començarà l’Arrela’t. Per tant, us emplaço a un cap de setmana cultural. Vam penjar els cartells amb la data perquè ja us l’anéssiu reservant. A partir de demà, ja circularà per les xarxes el cartell amb totes les activitats que es fan. Hem hagut d’anul·lar alguna activitat, precisament, perquè el dissabte, doncs, venia l’Ulisses, per tant, crec que estan ben anul·lades, però, aleshores, hem concentrat bastant en dos barris les activitats en lloc dels quatre, però això no vol dir que no passi re en els altres barris. Us explico part de les activitats que hi haurà. Al barri Sant Anna – Tió i al Nucli Antic, al parc Felicià Xarrié, hi haurà un trenet turístic, un tren cultural Arrela’t, que portarà un concert viatger a dintre que anirà circulant per tot el poble durant tot el dia i és un tren gratuït que passarà per tot el poble, és a dir, circularà per dintre el casc antic, anirà al barri del Remei, baixarà fins a les pèrgoles, pujarà, baixarà la Riereta, entrarà la Floresta, anirà fins al Camí del Mig, entrarà per la plaça del Canigó, travessarà la Floresta, baixarà al barri Santa Anna – Tió, donarà tota la volta, pujarà per Ramón y Cajal, se n’anirà pel Camí del Mig, pujarà fins a la Illa Fantasia, travessarà la rodona de les Flors i això ho anirà fent amb una xaranga a dintre i, en punts concrets, s’aturarà i ens farà un mini concert. Per tant, bé, tothom tindrà aquesta possibilitat de pujar-hi i canviar de barri, de circular, de veure els diferents barris i de quedar-se a les diferents activitats que es faran.

Ho anirem penjant tot no només a la xarxa, sinó pel carrer. Ho anirem explicant, passarem amb uns megàfons i esteu convidadíssims a venir en aquesta segona edició de l’Arrela’t, que espero que vagi arrelant l’any que va. Ens vam plantejar, fins i tot, no fer-lo i donar pas aquest any a l’Ulisses, però hi havia, doncs, per exemple, els esbarts ens havien proposat de fer coincidir la Roda d’Esbarts de de Catalunya amb l’Arrela’t i, a més a més, els castellers universitaris, l’any passat va venir una colla, aquest any en volien venir dues, teníem tallers, doncs, com ja van fer l’any passat el senyor Jaume Batlle i el senyor Carlos García i en tornaran a fer enguany, tenim uns tallers d’art i natura amb materials naturals, és a dir, amb canyes de riu, amb flors per fer cabanes i mandales al parc Felicià i tot això, doncs, ens va saber molt greu anul·lar-ho i vam decidir que ho faríem igualment tant el diumenge... Prepareu-vos, quan acabi, just quan acabi l’Ulisses entrarà una batucada, ens portarà fins al parc i hi haurà un concert, perquè, a més a més, així estan cuinant, tindrem el DJ Abelló, que és el DJ que teníem a Premià de Dalt Ràdio, després tindrem les Absentes, tornarà el DJ i, mentrestant, veureu com es va cuinant el menjar de l’endemà. I l’endemà, doncs, ens despertaran els Trabucaires del Vi d’Alella, que els feia molta il·lusió venir ja l’any passat i, enguany, vindran. Serem amables i, com que us fem un concert a la nit, no començaran a posar en marxa els seus trabucs fins a quarts d’onze del matí, em sembla que és una molt bona hora, ja ha petat el bufador, per tant, ja està tothom despert. I intentarem acabar a una hora raonable. Al vespre, tindrem castellers a la tarda.

Les activitats aquestes més grans, i més difícils i més complexes de traslladar les farem al parc Felicià Xarrié a la tarda, és la Roda d’Esbarts i els castellers i els gegants nostres, però el que sí que farem serà, amb el trenet, gratuïtament, poder acompanyar a tothom que ho vulgui veure i, evidentment, quan acabin les activitats, el trenet ens tornarà tots a casa, no us preocupeu.

Tenim la Cobla de Premià, que ens farà una ballada partida, per tant, tocarà a primera hora al Torrent de Santa Anna, al barri Santa Anna – Tió, i la segona part de la ballada la farà al parc Felicià Xarrié. Per tant, tindrem sardanes a tots dos llocs, acompanyats per la Coral del Barri, que ens cantarà una de les seves sardanes. I tindrem una xocolatada només al Torrent Santa Anna, el tren hi arribarà abans, per si algú vol anar a menjar xocolata, que ho sapigueu, i també farem tallers que faran des del Punt d’Informació Juvenil la Fletxa, les tècniques de Joventut, ens han preparat uns tallers perquè hi pugueu anar petits i grans.

I, bé, donar les gràcies a tot l’equip de tècnics de Cultura i de Joventut per tot el suport i per tota la feinada que han fet i donar les gràcies a tothom que ha participat en aquesta festa, no amb diners a l’Ajuntament, hem intentat que tothom pagui amb espècies, que tothom que volgués aportar, aportés amb espècies, i ho hem aconseguit.

Per tant, esteu convidadíssims a venir i, sobretot, a participar, que penso que és una bona festa.

Moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Molt ràpid.

Sr. Cases: Sí, si em permeteu. L’any que ve, a tal de proposta de millora, canviem els dies i podrem fer un titular i ja el tindrem fet a la campanya “Arrela’t a l’Ulisses”.

Sra. Escolano: No, perdó. De fet, l’any passat ja vaig dir que seria el 17 i el 18, el que passa que no ens n’hem recordat. Hem tingut molta feina i hem anat molt de bòlit tots plegats i, quan de sobte ens vam adonar que havíem coincidit, doncs, ho vam intentar arreglar i ho hem arreglat, perquè som així de guapos.

L’any que ve ja us dic, 16 i 17 de setembre del 2017 l’Arrela’t a la cultura a Premià de Dalt.

Sr. Cases: Molt bé. Nosaltres, des del Grup Socialista, volíem fer un parell de reflexions. Aquests mesos últims, al poble s’estan fent dues modalitats d’incivisme que són espectaculars: una és la pintada de grafits a parets centenàries del municipi i l’altra és la que sostreuen les plantes que la brigada va sembrant pels diferents testos de la vila. Per tant, demanaríem al Govern que faci una campanya, doncs, al màxim possible, entre els ciutadans i les ciutadanes per veure si algú veu o si algú denota que hi hagi veïns i veïnes que estan sostraient les plantes o que estan pintant parets, que avisin de seguida la Policia i, des de l’altra banda, des de la Regidoria de Governació, que s’intenti fer algun dispositiu per intentar frenar aquestes pintades, perquè, realment, si comença haver-hi aquesta moda d’anar pintant parets centenàries no només del nucli antic, hi ha la Cadira del Bisbe i altres indrets del poble que fan furor i, a més a més, estan malmetent molt patrimoni municipal. En una vila florida com la nostra, que intentem tenir les plantes de temporada ben posades a les jardineres, doncs, resulta que ha passat tot l’estiu amb moltes jardineres buides de plantes, no?

Per tant, intentem, si passa, que es reposin al més aviat possible, però, sobretot, que la ciutadania, si us plau, si ho estan escoltant per la ràdio, qui vulgui plantes que vagi al garden, no?

Sr. Alcalde: Molt bé.

Sr. Batlle: Sí. Un parell de coses. Des de la regidoria de la Crida, informar que divendres vam realitzar la segona marxa de Torxes per la Independència, que va anar des de l’antic Ajuntament fins a l’escultura de l’11s.

I, després, informar que aquests dies a la població veïna hem tingut la Flotilla Gaza. Per a qui no ho sàpiga, és uns vaixells que van tripulats per dones i que han estat en el port de Premià fins al dia d’avui, ara estan a Barcelona i surten dimecres. I aquesta flotilla va cap a Gaza per intentar petar el bloqueig que té l’Estat d’Israel sobre el poble palestí. Han estat uns voluntaris fent nit al port de Premià de Mar perquè l’Estat d’Israel no para d’enviar, per boicotejar aquestes màquines, doncs, gent que espatlla els motors, etcètera. Doncs, gràcies al voluntariat i a gent de Premià que hi ha anat, doncs, que s’han pogut vigilar aquestes naus, perquè surten el dimecres i esperem que passin el bloqueig.

Ja està.

Sr. Alcalde: Molt bé. Doncs, ja que ens hem esplaiat tots bastant, ara, a les preguntes, farem pregunta i resposta. Crec que el públic assistent segur que ho entendrà perfectament, perquè, doncs, bé, aconseguim tenir audiència; per tant, anem-ho a fer àgil, eh?, com al mes passat, i una pregunta i una resposta. Tenim dinou preguntes, per tant, hem d’anar per feina.

PRECS I PREGUNTES

PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP

11. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A L’INICI DE LA REESTRUCTURACIÓ DELS CARRERS DE LA FLORESTA. (PREGUNTA NÚM. 1, R.E. NÚM. E/002285-2016, DE DATA 05/09/2016).

Sr. Bailón: “¿Cuándo va a dar comienzo la reestructuración de las calles de La Floresta?”

Sr. Font: Bé, bona nit. Doncs, octubre o novembre.

12. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A LA INVERSIÓ DELS SENYALS DE TRÀNSIT ‘STOP’ I ‘CEDEIXI EL PAS’ DE LA CRUÏLLA ENTRE EL C/ DE LA SELVA I EL C/ MARIMON. (PREGUNTA NÚM. 2, R.E. NÚM. E/002285-2016, DE DATA 05/09/2016).

Sr. Bailón: “Hace unos plenos se hizo un ruego para mover el poste publicitario e invertir el STOP y el Ceda el Paso situados en el cruce entre el Carrer de La Selva y el Carrer Marimon. Atendiendo a que es un punto conflictivo, ¿Cuándo tiene pensado el Ayuntamiento subsanar esta situación?”

Sr. Bailón: Vale. Esta es rápida, porque los vecinos de allí se nos quejan mucho de que al ir por la calle de abajo, por la calle de la Selva, tienen que hacer un Stop, pero que es

un stop que prácticamente lo hacen en la intersección, al haber un poste de publicidad y que les impide ver si viene alguien o no del ceda el paso. Y, más que nada, querían meterla un poco, a ver si es posible, junto con la reestructuración de las calles de la Floresta, cambiar esto y, si es posible, si se llega a cambiar el poste de la publicidad a otro lado de la intersección, que también podría estar y no le quitaría visibilidad a los conductores.

Gracias.

Sr. Font: Una cosa que abans no he comentat dels carrers de la Floresta, que farem això de la Floresta, tot i que algú ens ha retirat la subvenció que teníem per als carrers... Però, un cop dit això, parlarem d’aquest, perquè és com una torreta, que, a més a més, és molt complicat de poder entrar allà dintre, perquè s’ha de saltar la tanca i tot plegat, el que intentarem d’alguna manera és treure la torreta, però no canviar-la de lloc, sinó posar uns cartells de publicitat, els cartells que ara ens han d’arreglar i posarem per tot el poble, els posarem també aquí i anul·laríem la torreta aquesta.

13. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A LES MESURES PREVISTES PER A REDUIR ELS ROBATORIS A LA VIA PÚBLICA. (PREGUNTA NÚM. 3, R.E. NÚM. E/002285-2016, DE DATA 05/09/2016).

*El regidor del PSC, Sr. Jaume Cases Mas, abandona la sala de Plens en aquest punt del’ordre del dia.

Sr. Bailón: “Este verano se han sucedido una multitud de robos en coches alrededor del municipio, sucesos que saben tanto los Mossos D’Esquadra como la Policia Local. ¿Tiene el Ayuntamiento previstas medidas para reducir el número de robos en la vía pública?”

Sr. Bailón: Bien, primero de todo, decir que, desde este grupo municipal, no sabíamos que se había retirado la subvención.

Bueno, se ha dado un caso, porque no sé qué está pasando ahora, los ladrones han como evolucionado: antes robaban el radiocasete, ahora te roban la tarjeta donde tu tienes el navegador. Han habido dos casos en el pueblo y, antes de preguntar, voy a informarme tanto a la Policía como a los Mossos d’Esquadra y es eso, preguntar si se sabe algo, si el Ayuntamiento va a tomar alguna medida o si no se ha informado, etcétera.

Gracias.

Sr. Tintoré: De la tarjeta en concreto, yo personalmente no sé nada. Que han habido más robatoris a cotxes, sí. I, pràcticament, és que hi ha un personatge que es diu

Munir, que és de Premià de Mar, que és conegut eh? A un perico, ho heu posat molt fàcil, això, eh? Però no faré... Aquesta persona és de Permià de Mar, és un conegut dels Mossos d’Esquadra, de la Policia de Premià de Mar i de la nostra mateixa, porta prop de cent detencions i aquest senyor només es dedica a mirar els cotxes que estan oberts i, com que estan oberts, no és ni un furt i, llavors, cada vegada que el detenen, al dia següent, hi torna.

PRECS I PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

14. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER UNA CURA ADEQUADA DE LES BASSES EVITANT MOSQUITS TIGRE, BROSSA, PODRIMENT I EUTROFITZACIÓ, I PER UNES FONTS EN FUNCIONAMENT. (R.E. NÚM. 4565, DE DATA 05/09/2016).

Sr. Batlle: “Atès que:

- L’aigua de la bassa petita de Can Figueres fa temps que està estancada, ja que la canalització que la connecta per una banda a la font natural d’aigua que l’alimenta i per una altra a la bassa gran, queda per sobre del nivell d’aigua que té actualment aquesta bassa, de poca fondària. Això provoca l’eutrofització de la bassa, així com la cria de larves de mosquits tigre entre d’altres, al no haver-hi tampoc peixos. A més, hi ha brossa dins la bassa. (Veure imatges adjuntes.)

- El dipòsit o bassa de la Riereta, que era una font, fa anys que no funciona com a font i no té aigua, però s’hi acumulen fulles i sorra, i aigua quan plou, que genera després humitats. Això pot generar podriment i provoca olors, i l’estancament d’aigua quan plou pot generar també la cria de larves de mosquits tigre i d’altres i una possible eutrofització. (Veure imatges adjuntes.)

- La font del costat de la bassa de la Riereta està trencada i no funciona, així com la font del parc Pujol que també fa molt de temps que no està en funcionament.

Preguem que:

- Es netegin la bassa petita de Can Figueres i el dipòsit de la Riereta, s’arregli la font de la Riereta, i es trobi la solució més adequada per a evitar la cria de larves de mosquits i l’eutrofització a la bassa petita de Can Figueres i a la de la Riereta.

- Se’n faci un seguiment continuat perquè no tornin a aparèixer aquestes problemàtiques.

- Pel que fa al dipòsit o bassa de la Riereta, s’estudiï si s’hi poden fer modificacions quant a l’ús o estructura actuals per evitar aquests problemes i per a un millor aprofitament.

Se’ns comuniqui quin larvicida es fa servir per als tractaments del mosquit tigre, així com els motius pels quals no està en funcionament la font del parc Pujol i si es té previst o no tornar-la a posar en funcionament.”

Sr. Batlle: Intentaré ser breu. Bàsicament és que, des de l’Ajuntament, s’han fet campanyes per combatre el mosquit tigre, entre elles, que s’intentés evitar l’aigua estancada per part dels veïns, no?, i el que ens hem trobat és que, per exemple, la bassa de Can Figueres, doncs, hi ha una part que és la bassa petita i l’aigua està estancada i van sortir larves de mosquit. Després, hi vaig tornar a passar i ja no n’hi havien, però el que sí que hi havia era ple de deixalles, botes, etcètera.

Després, un altre tema és el mateix passa al Parc Jordi Pujol, la font aquella que es va ficar, que és com una mena de mascareta. Allò està buit i s’està podrint.

I, per últim, la font de la Riereta, la que hi ha davant del poliesportiu, la font no funciona, vull dir no té aigua.

I, després, el que és la bassa, a més, ara ha plogut, hi havia tot de fulles i està tot podrit i fa males olors i cada cop que passo per davant fa olor a podrit.

Llavors, ens agradaria que l’Ajuntament ho arreglés i tingués una supervisió d’aquests llocs, no?, on és possible que s’hi quedi aigua estancada sovint.

Després, per altra banda, ens agradaria, pel que fa al dipòsit de la bassa de la Riereta, que s’estudiï modificar-ne l’ús o si es pot aprofitar d’una altra manera aquell espai.

I ja que vam veure larves, no sé si es podrien tractar o alguna cosa, que se’ns comuniqui quin herbicida es fa servir per al tractament del mosquit tigre.

Gràcies.

Sr. López: Bona nit. Recollim tot aquest prec i que moltes d’aquestes coses ja estan subsanades, algunes les teníem presents, altres, doncs, ens n’hem adonat a posteriori, però tot això ja ho tenim present i que, des del Departament de Medi Ambient, tenim tota la informació necessària.

15. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A SI S’HA FET L’ESTUDI QUE ES VA DEMANAR SOBRE LA IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN D’ENVASOS. (PREGUNTA NÚM. 1, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).

Sr. García: “Atès que:

Fa gairebé un any, al Ple d’octubre de l’any passat, vam proposar l’estudi de la possibilitat d’implantar un sistema de dipòsit i retorn d’envasos al nostre municipi, i es va dir per part del Govern que s’estudiaria.

Al desembre de l’any passat se’ns va dir que “aquell any” en farien un estudi pressupostari, i que un cop fet l’estudi en farien un informe i valorarien quin tipus de projecte iniciarien.

Des de llavors, per posar alguns exemples, la Generalitat Valenciana va anunciar a l’abril la implantació d’aquest sistema, l’Assemblea de Madrid va aprovar al juliol una moció per estudiar a fons la implantació d’aquest sistema, la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’abril l’estudi sobre la implantació d’aquest sistema, i organitzacions de la societat civil, entitats ambientals europees, experts de sectors econòmics i socials i la patronal PIMEC aposten per aquest sistema.

Preguntem:

S’ha fet o s’està fent aquest estudi sobre la possibilitat d’implantar al nostre municipi un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos? Se n’ha fet o se n’està fent l’informe? Quina és la valoració de la proposta?

En cas que no s’hagin començat a fer encara aquest estudi i informe, quan es té previst fer-los?”

Sr. García: Bé, com l’any passat, al mes d’octubre, vam proposar aquest estudi per implementar un sistema de depòsit i retorn d’envasos al municipi i es va dir que s’estudiaria i, uns mesos després, que es faria un estudi pressupostari i, posteriorment, un informe i es valoraria quin projecte es podria fer.

I hem afegit, simplement, aquesta pregunta, doncs, que en els últims mesos, des que vam treure aquest tema, tant la Generalitat Valenciana com l’Assemblea de la Comunitat de Madrid han aprovat que estudiaran aquest tema, estudiaran la seva implantació i la Generalitat de Catalunya va encarregar també l’estudi per implantar aquest sistema. A més, moltes organitzacions i ciutadania, doncs, aposta per aquest sistema.

Per tant, simplement, volem saber si s’han fet aquests estudis i quina és la valoració de la proposta i en quin punt estem.

Gràcies

Sr. López: Bé, vam estar analitzant tot el tema aquest. De moment, dir-vos que és un tema bastant car, econòmicament parlant. De fet, tal com diu la pregunta, doncs, són la Generalitat Valenciana, l’Assemblea de Madrid i la Generalitat de Catalunya, vull dir, encara no han donat suport econòmic per poder fer front a aquest tipus d’inversió, és a dir, una inversió cara, que de maquinària, aproximadament, val al voltant de deu mil euros, el retorn a fer, vull dir són coses que, de mica en mica, s’aniran implantant, possiblement, i estarem al capdavant, però quan sigui el moment i hi hagi una via de subvenció, doncs, poder fer-hi front i estar allà per demanar-ho i poder estar al dia de tot aquest sistema.

Sr. García: O sigui, esperant la Generalitat, no es farà una implantació de tipus Cadaqués que es va fer la prova pilot, que vam comentar...

Sr. López: Sí. Allà, per exemple, ja ho van fer i ho van aturar, vull dir, a hores d’ara ja no hi és.

Sr. García: Perquè era una prova pilot, però vull dir que el tema és si es faria una prova pilot a Premià o s’estudiaria la possibilitat de fer-la o se sap ja...

Sr. López: Sempre ho tenim a sobre la taula. Dir que hem estat en contacte amb empreses que es dediquen al sector, però encara la viabilitat econòmica no la podem assumir perquè és inviable per a un municipi com el nostre, de moment. I així continuarem, continuarem amb la via de poder-ho fer de seguida que estigui al nostre abast.

16. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA SITUACIÓ ACTUAL DEL DESCAMPAT ON ABANS HI HAVIA L’SKATEPARK. (PREGUNTA NÚM. 2, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


La situació actual del descampat on abans hi havia l’skatepark comporta perill per a tothom que hi passi o s’hi apropi (com es pot veure a les fotografies adjuntes). Hi ha ferros sortint d’entre mig de les runes, el terra del voltant del que era la pista es va desprenent a trossos, i el paviment de formigó que hi ha a sobre pot caure a trossos en qualsevol moment.

Preguntem:

Es prendrà alguna mesura per evitar el perill que tot això suposa? Per què no s’han pres mesures abans?”

Sr. García: Bé, simplement, adjunta algunes fotografies també en aquesta pregunta. La situació de l’skatepark en el lloc on hi havia l’antic skatepark, doncs, estava ple de

runa, amb ferros sortint, hi ha una part que està mig derruïda de tanta sorra, com la part del ciment adjacent. Per tant, la pregunta és si es farà alguna mesura per evitar el perill que això suposa i que, simplement, això, si es té previst alguna mesura.

Sr. Font: Bé, la zona aquella ha estat sempre degudament tancada, perquè ningú pogués entrar a dintre, aquesta és la primera.

I la segona és dir-vos que el dimecres comencen ja les obres, es fan els murets i, acte seguit, es seguirà amb la pista.

Sr. García: Per tant, podem dir que, al menys, un dia concret no estava tancada quan vam passar per allà. Si ara està tancat, cap problema.

Sr. Font: Des del primer dia està tot tancat, aquella zona d’allà. Hi vas passar un moment que van agafar i van treure la tanca, perquè això també passa, i quan ens en donem compte la tornem a col·locar. Però, clar, això ja és incivisme.

Sr. García: D’acord. Simplement, preguntava per què el mur de contenció no es va fer...? Perquè teníem entès que s’havia de fer juntament amb l’enderrocament i no s’ha fet fins ara.

Sr. Font: A veure, això va ser perquè, en el seu dia, com que va passar un dia –i això ja els ho vaig explicar en el seu moment–, com que vostès van ser els primers que van posar pegues perquè hi van passar un dia, no? Llavors, no ho vam tirar endavant, es va haver de fer el projecte nou i, bé, ha passat el temps que ha passat per poder-ho tirar endavant. A part, s’ha derruït amb la pista, on sí que hem estat més temps per això.

Sr. García: No, dèiem que l’enderrocament incloïa els murs de contenció. Si l’enderrocament es va fer, no entenem perquè no es van fer en aquell moment.

Sr. Font: En el seu dia, quan es va fer l’enderrocament, ja estava previst poder tirar endavant l’altre, o sigui, que s’hagués fet els murets i s’hagués fet la pista. Però, com que va passar el termini i se’ls va comentar aquí i se’ls va dir, vostès van dir, ja sabem que diuen que no en aquestes coses. Vam haver de fer el projecte nou –això per un dia, eh?– i vam agafar i s’ha fet ara. Es va enderrocar la pista, la base que va al terra, la runa que hi ha, que no és runa, eh?, és una base per tirar a terra el que s’ha fet. Doncs, a partir d’aquí, el dimecres es començaran els murets i ja tens aquí de seguida la pista, que és el tema essencial.

Sr. García: D’acord. Però el que es va posposar era el contracte de pavimentació de la pista, no el contracte d’enderrocament i construcció dels murs.

Sr. Font: S’inicia l’obra, s’inicia de cop, fan els murets per després continuar a la pista. Ara, es faran els murets i quan els tinguem a punt es farà la pista. No són dues

inversions, sinó que és una, que amb una es fa tot. Simplement, un estalvi de diners, eh?

Sr. García: No hi tornaré a insistir, però, simplement, els murs estaven en el mateix contracte d’enderrocament. D’aquell contracte es va executar una part.

Sr. Font: Sí. I fem els murs, i farem els murs i es fa la pista acte seguit i ens estalviarem un temps. Perquè, clar, si fas els murs i els deixes un temps fets per poder fer la pista, al final, quan tornes a tancar, necessites dos dies per treure la runa i el que s’haurà llançat i haurà anat per allà dintre. Per tant, no val la pena de fer uns murets que no serveixen per re i es fa tot de cop.

17. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES ABELLES MORTES AL MUNICIPI. (PREGUNTA NÚM. 3, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


En el passat Ple vam comunicar que s’havien trobat nombroses abelles mortes prop del poliesportiu. En concret, se’n van veure pels arbres (tipuanes) de davant dels edificis que hi ha a la Riereta davant del poliesportiu.

Preguntem:

S’ha esbrinat quina podria haver estat la causa de la mort de les abelles?

En quines dates s’han fet tractaments fitosanitaris contra el pugó amb l’insecticida Confidor en aquests arbres?”

Sr. García: Bé, el tema de les abelles ja l’hem comentat. Ara, seré més breu. Simplement, saber si s’havia esbrinat quina podia haver estat la causa de la mort de les abelles. Ja sabem que no era pel tema de la possible abella asiàtica, que se’ns va comentar que no era aquesta espècia la que estava aquí, però potser s’havia descobert la causa i en quines dates s’han fet tractaments fitosanitaris, concretament, contra el pugó amb l’insecticida Confidor en aquests arbres d’aquella zona. Gràcies.

Sr. López: No s’ha detectat res, fins i tot, vam enviar l’empresa especialitzada que ens fa tots els tractaments al poble. Ni ella ni cap veí ens ha notificat cap tipus de volum d’abelles, no?, a part del que ens vau notificar vosaltres. I, en principi, vull dir que allà farà al menys dos anys que no s’ha aplicat aquest producte del Confidor, com a mínim, eh?, un producte que ja el vam deixar de banda.

18. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA REMODELACIÓ DE LA PLAÇA DE LA VILA I ELS USOS DE L’ANTIC AJUNTAMENT. (PREGUNTA NÚM. 4, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


La remodelació de la plaça de la Vila, que inicialment es preveia fer conjuntament amb les obres de reforma de l’antic Ajuntament, es va posposar finalment fins després de l’estiu.

Fa mesos es va dur a terme un procés participatiu per a decidir els usos d’una part de l’edifici de l’antic Ajuntament, en concret el primer pis, en el qual es van recollir 13 propostes que es va dir que es tindrien en compte per a les següents fases de desenvolupament del procés de reforma de l’edifici.

Preguntem:

Quan es té previst començar les obres de remodelació de la plaça de la Vila, i fins quan està previst que durin?

Ara que ja s’ha acabat la reforma de l’edifici, tindran lloc aquestes següents fases per decidir els usos finals tenint en compte les propostes que es van fer en el seu moment, o ja s’ha decidit quin o quins seran els usos finals?”

Sr. García: Només afegir a l’anterior que sí que se’ns havia dit que s’havia fet servir aquest insecticida, per això fèiem la pregunta, però, si no es fa servir, doncs, res.

La següent, doncs, simplement, volíem saber quan es té previst començar les obres de remodelació de la plaça de la Vila i fins quan està previst que durin. I, pel que fa a l’antic Ajuntament, que ja s’ha reformat, doncs, saber si, com que es va fer una fase participativa, per saber quins usos se li podien donar i es va parlar que es farien fases següents per decidir els usos finals, tenint en compte aquesta proposta, si ja es té clar què es farà exactament, si se seguiran les propostes ciutadanes, etcètera. Quina és exactament la disposició final de l’edifici?

Gràcies.

Sr. Font: Bé, dir-vos que la remodelació, s’ha continuat les obres avui, avui s’han continuat les obres i està previst que s’acabin al desembre. Hi ha llicència d’obra fins al dia 31. Esperem que estaran acabades a primers de desembre.

Quant a la part de l’interior, bé, doncs, amb les sessions participatives que hi van haver, es va recollir més o menys el que va anar dient la gent. L’Ajuntament queda amb la sala que queda a l’esquerra, queda com un hotel d’entitats, queda una sala

noble al davant, un despatx institucional. A la sala dreta, de moment, quedarà per a una sala d’emprenedors o el que convingui en el seu moment. I, a baix, queda una sala polivalent.

19. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA NOVA SECCIÓ DE LA PINASSA “ESCRIU A LA REVISTA MUNICIPAL”, QUE NO S’EXPLICA COM PARTICIPAR-HI. (PREGUNTA NÚM. 5, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).

“Atès que:

Ha aparegut al darrer número de la Pinassa una nova secció d’opinió ciutadana titulada ‘Escriu a la revista municipal’, però enlloc de la revista s’explica com participar en aquesta secció.

La secció ‘En 2 minuts’ que hi havia a la revista fa alguns números, ha desaparegut en els darrers.

Preguntem:

Com es pot participar en aquesta secció i on ho diu?

Aquesta secció ha substituït a l’anterior secció ‘El ciutadà exposa’, anteriorment anomenada ‘Vull parlar amb tu’, o és la mateixa, o són complementàries?

Es publicaran al web municipal totes les preguntes o escrits que vagin arribant per part de la ciutadania per a aquestes seccions?

Es tornarà a recuperar la secció ‘En 2 minuts’? Quins van ser els motius per eliminar-la?”

Sr. Batlle: Sí, en aquesta nova revista hi ha hagut una nova secció titulada “Escriu a la revista municipal” i, per altra banda, hem vist que “En 2 minuts” ha desaparegut del darrer número. Llavors, la pregunta és: com es pot participar en aquesta secció i on ho diu?

Després, veiem que aquesta secció ha substituït l’anterior secció, “El ciutadà exposa”, anteriorment anomenada “Vull parlar amb tu”. Llavors, preguntem si són la mateixa o són complementàries.

Novament, preguntem si es publicarà en el Ple municipal totes les preguntes, totes aquelles que arriben i no s’han exposat a la secció.

I l’última pregunta és si es tornarà a recuperar la secció “En 2 minuts” i quins van ser els motius per eliminar-la?

Gràcies.

Sr. Costa: Bé, senyor regidor, en primer lloc, aquesta secció que vostè esmenta és la mateixa, el problema va ser que la veïna, utilitzant la mateixa via que hi ha del “Vull parlar amb tu”, simplement, volia fer aquest escrit, teníem un altre escrit i vam aprofitar l’espai. Com que no hi havia una pregunta directa a cap regidor, es va valorar la idoneïtat de canviar-li el nom perquè no era una interpel·lació directa a cap membre del Govern, però és exactament o vol ser exactament la mateixa secció.

Per tant, ja responc a la primera i la segona, sinó, potser, estaria millor haver-la mantingut, potser, per no crear confusió, però l’esperit era aquest.

El tema del web municipal, no sé si ho vaig dir ja en algun ple passat, estem treballant des del mes de juliol en el nou web municipal en què ja vam dir aquesta i altres coses que intentaríem integrar, estudiaríem la viabilitat d’integrar tots aquests continguts, en concret els de la secció. No tenia gaire sentit posar-se a reformar aquest web, que m’agradaria, quan ja estem treballant en el nou.

Pel que fa a l’última pregunta, comentar-los que la mateixa és el “2 minuts”, o sigui, el “2 minuts” pretén explicar en dos minuts una informació, en aquest cas va ser la de l’Ulisses, però des que s’ha dissenyat el nou format han estat altres temes. Si que, potser, ha desaparegut la icona del “2 minuts”, que a vegades són defectes de forma que no ens n’adonem, però vol ser el mateix, eh?

20. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA AL CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA VICTOR CATALÀ. (PREGUNTA NÚM. 6, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Fa anys que està pendent la construcció del consultori Víctor Català, que ha anat retardant-se cada vegada més.

Preguntem:

En quina situació es troba actualment el projecte de construcció d’aquest CAP? Quina és la previsió actual de quan es durà a terme?

De qui és propietat el local on es troba actualment el CAP del barri Santa Anna? És de titularitat pública o privada?”

Sr. García: Un apunt només per a l’anterior, que simplement remarcar que, encara que hagi canviat el nom, que es torni a posar com participar-hi, perquè no quedava clar.

Llavors, per a la següent, sí que volíem saber en quina situació es troba actualment el projecte de construcció del CAP de Víctor Català, que era es diria Catarina Albert, en principi, i quina és la previsió actual de quan es durà a terme i també de qui és propietat el local on es troba actualment el CAP del barri Santa Anna, si és públic o privat.

Gràcies.

Sra. Julià: Hola. Bona nit. Doncs, amb referència a la propietat del CAP de Santa Anna, és privat i és de l’Ajuntament, és de Premià de Dalt.

Amb referència a com està el projecte, doncs, demà mateix tenim una reunió amb Sanitat, que vindran a presentar l’avantprojecte aquí, a Premià de Dalt, amb els tècnics, amb l’Alcalde i amb mi mateixa. I, bé, la intenció és que, tan aviat estiguem, doncs, tots d’acord i els pressupostos s’aprovin, doncs, tirar endavant el projecte. De dates, no n’hi ha, entre altres coses.

Sr. García: Aproximadament, anys? Mesos? Se sap alguna cosa?

Sr. Alcalde: Si l’any que ve s’aprova el pressupost de la Generalitat, podeu intervenir aquí vosaltres. És la primera inversió que hi ha, la primera de Salut que té la Generalitat és el CAP de Premià de Dalt.

Sr. García: Ho farem. Ho farem.

Un apunt només. El tema de titularitat...

Sr. Alcalde: És municipal.

Sr. García: És públic?

Sr. Alcalde: Públic. Sí.

21. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES VORERES ESTRETES DE CAMÍ A L’ESCOLA SANTA ANNA. (PREGUNTA NÚM. 7, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Al passat Ple de febrer vam demanar de trobar una solució a les voreres estretes de camí a l’escola Santa Anna.

Se’ns va comentar que una possible solució temporal podria ser prohibir el pas de vehicles per aquell tram durant el temps que dura l’entrada i sortida de l’escola.

Preguntem:

S’ha adoptat aquesta solució o s’està estudiant alguna altra alternativa?”

Sr. Batlle: Bé, el passat mes de febrer vam demanar de trobar una opció de donar solució a les voreres que té el camí a l’Escola Santa Anna i se’ns va dir que s’estudiaria el fet de poder prohibir el pas de vehicles per aquell tram durant un temps, durant l’entrada i sortida de l’escola.

Llavors, la pregunta és: s’ha trobat aquesta solució? S’està estudiant alguna alternativa?

Sr. Font: Bé, aquí, el que hi ha i el que s’està fent és que el conserge de l’escola té un senyal allà, que, quan hi ha afluència de cotxes i a les hores de les entrades posa el senyal, no es pot passar i talla el carrer.

Respecte a l’altre, s’està esperant al CAP per fer la urbanització d’allà les voreres, llavors, es faran a nivell del que sigui el CAP. Això em sembla que en el mateix ple que es va comentar ja això ja us ho vaig comentar, eh?

22. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA REMODELACIÓ DEL SECTOR CARRETERA D’ENLLAÇ-ROTONDA DE LES FLORS. (PREGUNTA NÚM. 8, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Fa unes setmanes, l’Ajuntament va comentar a les xarxes socials, en resposta a una reclamació d’una veïna sobre el mal estat de la vorera a la Ctra. d’Enllaç cantonada amb la Rotonda de les Flors, que hi ha un projecte de remodelació d’aquest sector on s’inclourà aquesta vorera, i que es duria a terme aviat perquè ja es tenia el projecte.

Preguntem:

Per quan es té prevista la realització d’aquest projecte de remodelació, quina zona exacta abasta, i en què consisteix concretament el projecte?”

Sr. García: Bé, simplement, s’havia comentat per les xarxes socials que hi havia un projecte que rehabilitava la carretera d’enllaç amb la cantonada amb aquesta rotonda i, per tant, simplement, volíem saber quan està prevista la realització d’aquest projecte i què inclou exactament, quina zona abasta.

Gràcies.

Sr. Font: Bé, això és una llicència de particulars. Conmasa té la llicència, els hi fa falta un estudi de viabilitat i després iniciaran les obres i quedarà resolt el tema voreres.

23. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA CRUÏLLA DAVANT LA PLAÇA DEL CANIGÓ. (PREGUNTA NÚM. 9, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Vam demanar al Ple del darrer mes de maig que s’estudiés una solució per a l’encreuament situat davant la plaça del Canigó (entre el Camí del Mig, la Riereta – Torrent de la Fontsana, i el carrer d’Elisenda de Montcada) i hi vam aportar algunes propostes.

Preguntem:

S’ha pogut començar a estudiar alguna possible solució a aquesta problemàtica?”

Sr. Batlle: Sí. Bé, ara fa uns mesos en un Ple vam presentar un munt de propostes per millorar l’encreuament aquell que hi ha davant de la plaça del Canigó, perquè no estigués al costat de l’església de Santa Maria, i se’ns va dir que sí, que era un lloc problemàtic, que s’intentaria estudiar les propostes que fem.

Llavors, s’ha trobat alguna solució? S’està estudiant alguna alternativa?

Gràcies.

Sr. Font: Les hores que hem pensat allà plegats amb l’enginyer municipal i amb l’arquitecte creu-me que són moltes mirant a veure com trobàvem una solució. Les solucions allà són molt complicades i difícils, perquè hi ha en el Camí del Mig, en els dos carrers que pugen de Premià de Mar i el que baixa nostre, allò és un problema. Allà es van pintar les ratlles en el seu dia des del Camí del Mig per poder fer dos STOP, un per baixar i un per pujar, la qual cosa no feia servir ningú. Posar una barrera al mig no poden posar, perquè l’altre no pot girar i té un problema.

Llavors, l’única cosa que hem trobat és mirar de canviar alguna direcció, però partint de Premià de Mar. Llavors, a veure si podem arribar a posar-nos d’acord amb Premià de Mar i hem de tenir una reunió amb diverses cosetes amb Premià de Mar, si podem resoldre aquest tema i fer un canvi de direcció. I, fent un canvi de direcció, el tema estaria resolt, eh? Però, clar, no el podem fer nosaltres, ho ha de fer Premià de Mar.

24. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES FLORS AL MUNICIPI. (PREGUNTA NÚM. 10, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


En alguns indrets del municipi, com ara la plaça del Canigó, les flors que s’hi havien plantat fa uns mesos, fa unes setmanes no hi eren; mentre que al mateix temps, en d’altres, com és el cas per exemple d’algunes jardineres del nucli antic, les mateixes flors sí que hi eren. (Veure imatges adjuntes.)

Preguntem:

Quins són els motius d’aquesta diferència i quines possibles solucions hi ha?

Quant de temps duren aproximadament aquestes flors i altres que es planten al municipi, i per tant cada quant de temps aproximadament es canvien per unes de noves? Quant de temps es triga normalment en plantar-ne de noves des que les anteriors moren o es treuen?

Les flors que es planten al municipi són sempre de temporada?

Totes les flors que es posen al municipi es regeixen per un mateix conveni i són proporcionades per una mateixa empresa, o són diverses empreses i diversos convenis?

Es té previst posar flors en algun nou punt del municipi on fins ara no se n’hi hagin posat mai?”

Sr. García: En alguns indrets del municipi, com a la plaça del Canigó mateix, doncs, les flors que s’havien plantat fa uns mesos havien desaparegut fa unes setmanes, després s’hi han tornat a posar, si no m’equivoco, i al mateix temps unes altres sí que hi eren en algunes jardineres.

Llavors, simplement, era saber si hi havia alguns motius per aquesta diferència i si hi havia possibles solucions. Ara, no sé si podria estar relacionat amb el que comentava en Jaume Cases abans.

Llavors, voldríem saber també quant temps duren aquestes flors que es planten al municipi i, aproximadament, cada quant temps es canvien per unes de noves? I quan s’espera, normalment, a plantar-ne de noves des que les anteriors no es treuen?

Després, també si les flors que es planten al municipi són sempre de temporada i si és sempre el mateix conveni i per una mateix empresa o són diverses empreses i diversos convenis?

I, per últim, si es té previst posar flors en algun nou punt del municipi que no se n’hi hagin posat abans.

Sr. López: A veure, com vostè diu, el tipus de flor és de temporada, per tant, el que duren són temporades, temporada d’estiu i temporada d’hivern. En aquest cas, les que

hi havia en aquell punt, doncs, van durar el que van durar perquè, bé, hi va haver un problema d’aigua de rec, però, tot i així, eren unes plantes de laboratori que es van cedir d’una empresa d’aquí del poble, amb la qual tenim un conveni a hores d’ara, tenim conveni amb dues empreses i estem treballant per una tercera que es vol incorporar, doncs, ha de tenir un conveni com la resta.

A veure, tenim previst de plantar en indrets on no s’han plantat? Segurament que sí, perquè al compromís que ens vam adherir quan ens vam adherir a Viles Florides era de guarnir, dons, el poble al màxim possible de planta, sobretot, d’aquest tipus, no només és de flor, sinó qualsevol tipus de planta ornamental, que hi hagi un o dos productors no fa planta de temporada, en canvi en fa altra que és més perenne, no?

No sé si em deixo alguna cosa.

Sr. García: Crec que no. Gràcies.

25. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES JARDINERES DEL BARRI SANTA ANNA. (PREGUNTA NÚM. 11, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Algunes de les jardineres metàl·liques que s’havien col·locat en els darrers mesos en carrers del barri Santa Anna, des de fa unes setmanes no hi són.

Al Ple del mes de maig vam parlar de la problemàtica amb el material d’aquestes jardineres.

Preguntem:

Què se n’ha fet de les jardineres que ara no hi són i per quin motiu? S’hi tornaran a col·locar o es posaran en algun altre indret?

S’ha solucionat el problema amb el material de les jardineres? S’ha netejat l’òxid que havien deixat anar sobre el paviment?”

Sr. García: Bé, algunes de les jardineres metàl·liques que s’havien col·locat en diferents carrers del barri Sant Anna havien desaparegut des de fa unes setmanes, no sé si potser les han tornat a col·locar, i a part, havíem parlat en un altre ple, doncs, de la problemàtica que hi havia amb el material. Llavors, volíem saber què se n’ha fet d’aquestes jardineres que s’havien tret, si es tornaran a col·locar o es posaran en un altre lloc i què havia passat amb aquest problema de les jardineres, si ja s’havia solucionat el problema i si s’havia netejat l’òxid que havien deixat sobre el paviment.

Gràcies.

Sr. López: Sí. De fet, han donat una problemàtica anormal i atípica, ja et dic, dintre del material d’aquesta jardinera. Doncs, què es va fer? Les vam tornar a buidar, vam canviar la terra pel sostrat que hi havia, que provocava una reacció en el material aquest, doncs, que era atípica i provoca tot això. S’han tractat interiorment, s’ha canviat la terra i s’han tornat a posar a lloc. Ara, només falta portar l’última tongada que estan ara mateix tractant, i tornar a plantar.

26. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA FUTURA ROTONDA A LA CARRETERA DE PREMIÀ ENTRE ELS DOS MUNICIPIS. (PREGUNTA NÚM. 12, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Al Ple del mes d’abril fèiem una proposta de posar vorera al tram de la Ctra. de Premià que hi ha a tocar del municipi de Premià de Mar.

La vam retirar perquè se’ns va dir que la Diputació havia entrat un projecte que afectaria la part d’aquesta zona que forma part del terme municipal de Premià de Mar, però que segurament també inclouria la part de vorera que falta al terme de Premià de Dalt, i que hauríem d’esperar a tenir més informació de Premià de Mar i a tenir el projecte definit.

Preguntem:

S’ha rebut més informació sobre aquest projecte? Disposa l’Ajuntament d’aquest projecte de la Diputació?

En què consisteix exactament el projecte i com afecta a la part de Premià de Dalt? Inclourà aquesta vorera?

Quan està previst que es dugui a terme el projecte i en quins terminis?”

Sr. Batlle: Bé, al mes d’abril vam presentar una proposta, que era d’intentar pavimentar el tros que encara esta amb sorra entre Premià de Dalt i Premià de Mar a la carretera de Vilassar de Dalt i nosaltres vam retirar la moció, perquè se’ns va dir que, des de la Diputació, s’estava estudiant fer una rotonda i aquesta rotonda ja contemplava la vorera que nosaltres volíem.

Llavors, les preguntes són les següents:

Si s’ha rebut més informació sobre aquest projecte. En disposa l’Ajuntament d’aquest projecte de la Diputació?

En què consisteix exactament aquest projecte i com afecta a la part de Premià de Dalt incloure la vorera?

També quan es té previst que es dugui a terme el projecte i en quins terminis?

Gràcies.

Sr. Font: A veure, els terminis i tot això no us ho puc dir perquè això pertany a Premià de Mar, que és una rotonda que està prevista fer allà amb la Diputació, però no puc donar els terminis perquè, verdaderament, no els sé i suposo que Premià de Mar tampoc els sap. L’any passat vam dir que estamos en ello, jo no sé si serà a finals d’aquest any o serà a principis del que ve, però estan per fer aquella rotonda, tot al terme de Premià de Mar.

Relatiu al tema de la vorera, li diré que és de la Diputació, no pertany a Premià de Dalt, és una part de carreteres de la diputació i allà hi han de treballar ells. I el que sí que estava previst és que hi ha hagi, en el seu moment, aquella vorera, quan hi hagi la rotonda feta, han d’acabar la urbanització d’allà.

27. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA MITJANA CONSTRUÏDA A LA CARRETERA DE VILASSAR. (PREGUNTA NÚM. 13, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Fa uns mesos la Diputació va construir una mitjana o illot al llarg de la Ctra. de Vilassar de Dalt, de la qual molta gent s’ha queixat per la seva poca utilitat, els problemes de circulació i seguretat que provoca, i el seu aspecte.

Preguntem:

Està previst reclamar a la Diputació algun canvi o millora d’aquesta construcció?

S’ha previst fer-hi alguna actuació o millora per part de l’Ajuntament?”

Sr. García: La Diputació va construir la mitjana o illot al llarg de la carretera de Vilassar de Dalt, de la qual hi ha moltes queixes pels problemes que genera. Llavors, simplement, volíem saber si, sabent que ho ha fet la Diputació, doncs, si està previst fer-hi alguna reclamació o trobar alguna actuació per part de l’Ajuntament en aquesta construcció.

Gràcies.

Sr. Font: Bé, això d’aquesta mitgera que es va fer aquí, que va ser feta per la Diputació, sabeu que en el seu moment ja es van presentar les queixes a la Diputació, aquesta va

dir que sí que ho arreglaria i estan amb això i, a més a més, estan fent un estudi de viabilitat de tota aquella zona de la carretera i del barri Santa Anna.

Avui han estat per aquí i encara han estat voltant i donant voltes i mirant com ho solucionen i a veure què és el que arreglen. No els puc dir res encara. Suposo que, amb quinze dies, tres setmanes, vindran amb el projecte del que faran. Però sí dir-vos que de carreteres com aquestes, si anem pels pobles veïns, a Vilassar i, inclús, aquí a Premià de Dalt mateix en tenim moltes que tenen la mitjana al mig. A vegades, la posen perquè no hi hagi accidents. Aneu a la carretera de l’Enllaç, que tenim una mitgera i, bé, no fa tanta nosa aquella d’allà, són els mateixos metres, els mateixos quilòmetres de vorera i és a molts pobles, Vilassar de Mar, molts pobles hi ha aquest tipus de vorera.

Nosaltres diem això, es va reclamar a la Diputació perquè ho arreglessin i ho arreglaran, o sigui, està previst arreglar-ho. Possiblement, en quinze dies, tres setmanes, tinguem ja el projecte.

28. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA AL PLA D’OCUPACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. (PREGUNTA NÚM. 14, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


Al Ple de juny i en posteriors ocasions hem preguntat quan es tenia previst obrir la convocatòria del Pla d’Ocupació per a 12 persones que subvenciona la Diputació.

Se’ns va dir que s’estava pendent de rebre la resolució definitiva de la Diputació per poder obrir la convocatòria, i que això seria al juny. Al mes següent encara s’estava pendent d’aquesta resolució.

A la Pinassa de juliol i a la d’agost-setembre van sortir publicades les dades sobre aquesta convocatòria, però sense informació sobre quan s’obriria.

Preguntem:

Hi ha alguna novetat de la Diputació respecte aquesta convocatòria? Quan es té previst rebre la resolució de la Diputació i publicar i obrir la convocatòria?”

Sr. García: Amb aquesta aniré tan ràpid que me la contesto jo mateix, perquè he vist que ho heu publicat avui mateix. Per tant, demanàvem sobre un pla d’ocupació, però avui mateix s’ha publicat la convocatòria i les bases, per tant, doncs, ja està.

Gràcies.

29. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES OBRES DEL PARC DE CAN FIGUERES. (PREGUNTA NÚM. 15, R.E. NÚM. 4566, DE DATA 05/09/2016).


El passat juliol vam preguntar al Ple sobre les obres de remodelació del Parc de Can Figueres, i se’ns va dir que s’estava estudiant quan es faria la obertura de tot el parc al públic.

El projecte inicial es va veure reduït en la versió final que s’ha dut a terme, i la remodelació no ha afectat a tot el recinte del parc al complet.

Preguntem:

Es té ja una data aproximada de finalització de totes les obres i actuacions relacionades, i d’obertura del parc al públic?

A la part del parc que no s’ha inclòs en la remodelació per la disminució del projecte inicial, s’hi té previst fer alguna actuació? Quan?

Per quins motius es va reduir el projecte inicial per al parc?”

Sr. Batlle: Bé, al passat Ple vam preguntar sobre la regulació de les obres del Parc de Can Figueres i se’ns va dir que en molt breu es farien les portes del parc, etcètera.

Llavors, la pregunta que tenim és si té una data aproximada de la finalització de les obres i les remodelacions que estiguin relacionades amb l’oberta del parc al públic.

Sr. López: Sí, mira, precisament, a la Junta de la setmana passada vam aprovar definitivament l’adjudicació de l’empresa que ha d’enjardinar; per tant, ha de fer, doncs, el procés que té amb els dies que té per venir a recollir la documentació i el termini que comença és sis setmanes per executar; per tant, al novembre quedarà obert definitivament.

Sr. Batlle: I, després, hi havia una altra pregunta que és al parc hi ha una part que al projecte inicial no s’ha inclòs al final i, llavors, és si es té previst fer alguna actuació en aquella zona i quan.

Sr. López: A hores d’ara, no. Exactament, no és que hi hagi una reducció, sinó que vam fer una ampliació del projecte, sabent que només podíem executar el que vam executar. Però, ja que ens posàvem a fer el projecte, vam fer-ne la totalitat per quan disposéssim de partida pressupostària, doncs, poder destinar-la allà.

Sr. García: D’acord. La tercera queda resposta.

Sr. Alcalde: Molt bé. Doncs, en aquest punt donem el Ple per finalitzat. Jo també felicitar els portaveus per tots els acords que hi ha hagut... Molt ràpid.

Sra. Escolano: És molt ràpid. Perdó, eh? Gràcies.

Sr. Alcalde: Molt ràpid. Però, si us plau, eh?, ràpid.

Sra. Escolano: Sí. És que ho volia deixar per al final per dir, sobretot –sobretot–, gràcies i amb el suport, i amb l’ajuda i la feina, d’aquí es pot fer l’Arrela’t, i és de la Comissió de Festes. I volia dir-ho tan especialment que no ho he dit i ho haig de dir, perquè vull que quedi gravat.

Moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Molt bé. Moltes gràcies. I ja ho sabeu, felicitar els portaveus per aquests acords que hi ha hagut a totes les mocions, que hi ha hagut bona voluntat i que esperem que això, doncs, aquest bon enteniment entre tots pugui continuar.

No havent més assumptes a tractar, l’Alcalde, dóna per finalitzada la sessió, essent les 22 hores del dia 12 de setembre de 2016, de tot el que s’ha dit jo com a Secretària, en dono fe.

Vist i plau La Secretària L’Alcalde

Sra. Mireia Boté i Massagué Sr. Josep Triadó i Bergés

Web viewMARC TINTORÉ SERRA 1r. TINENT D ... 52 per 100 l’import sobre les autopistes...

Documents

Transcript of Web viewMARC TINTORÉ SERRA 1r. TINENT D ... 52 per 100 l’import sobre les autopistes...