ÍNDEX

Característiques principals

Història

Abundància i obtenció

Aplicacions

Compostos

Precaucions

Conclusions

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSEl crom és un metall

de transició dur, fràgil, gris acerat i brillant. És molt resistent enfront de la corrosió. El seu estat d’oxidació més alt és el +6, encara que aquests compostos són molt oxidants. Els estats d’oxidació +4 i +5 són poc freqüents, mentre que els estats més estables són +2 i +3. També és possible obtenir compostos en els que el crom present estats d’oxidació més baixos, però són bastant rars.

Nom Crom

Número atòmic 24

Valencia 2,3,4,5,6

Estat d’oxidació +3

Electronegativitat 1,6

Radio covalent (Å) 1,27

Radio iònic (Å) 0,69

Radio atòmic (Å) 1,27

Configuració electrònica [Ar]3d54s1

Primer potencial de ionització (eV)

6,80

Massa atòmica (g/mol) 51,996

Densitat (g/ml) 7,19

Punto de ebullició (ºC) 2665

Punto de fusió (ºC) 1875

DescobridorVaughlin

l’any 1797

HISTÒRIA· El 1761, Johann Gottlob Lehmann va trobar en els Urals un mineral taronja rogenc que va denominar plom roig de Sibèria.

· El 1770, Peter Simon Tries va estar en el mateix lloc que Lehmann i va trobar el mineral, que va resultar ser molt útil, a causa de les seves propietats com a pigment, en pintures.

· El 1797, Louis Nicolas Vaquelin va rebre mostres d’aquest mineral. Va ser capaç de produir òxid de crom (CrO3) mesclant crocoïta amb àcid clorhídric (HCl).

· El 1798 va descobrir que es podia aïllar crom metàl·lic escalfant l’òxid en un forn de carbó.

· El crom es va emprar principalment en pintures i altres aplicacions, fins que a finals del segle XIX es va emprar com a additiu en acers, encara que fins a principis del segle XX, quan es va començar a obtenir crom metall per mitjà de aluminotèrmia, no es va estendre aquest ús.

ABUNDÀNCIA I OBTENCIÓS’obté crom a partir de la cromita (FeCr2O4). El crom s’obté comercialment escalfant la cromita en presència d’alumini o silici (per mitjà d’un procés de reducció). Aproximadament la meitat de la cromita s’extreu de Sud-àfrica. També s’obté en grans quantitats de Kazakhstan, Índia i Turquia.Els dipòsits encara sense explotar són abundants, però estan geogràficament concentrats en Kazakhstan i el sud d' Àfrica. Aproximadament durant l’any 2000 es van produir quinze milions de tones de cromita, de la qual la major part s’empra per a aliatges (prop d’un 70%), per exemple per a obtindre ferrocrom (un aliatge de crom i ferro, amb quelcom de carboni). Una altra part (un 15% aproximadament) s’empra directament com a material refractari i, la resta, en la indústria química per a obtindre diferents compostos de crom. S’han descobert dipòsits de crom metall, encara que són poc abundants; en una mina russa (Udachnaya) es produeixen mostres del metall, on l’ambient reductor ha facilitat la producció de diamants i crom elemental.

APLICACIONSEl crom s’empra principalment en metal·lúrgia per a aportar resistència a la corrosió i un acabat brillant.

En aliatges, per exemple, l’acer que conté més d’un 8% en crom. Llanta cromada

En processos de cromat (dipositar una capa protectora per mitjà de electrodeposició). També s’utilitza en l’ anoditzat de l’alumini. Els seus cromats i òxids s’empren en colorants i pintures. En general, les seves sals s’empren, a causa dels seus variats colors, com a mordents.

El dicromat de potassi (K2Cr2O7) és un reactiu químic que s’empra en la neteja de material de vidre de laboratori i, en anàlisi volumètrics, com a agent valorant.

És comú l’ús del crom i d’algun dels seus òxids com catalitzadors, per exemple, en la síntesi d’amoníac (NH3).

El mineral cromita (Cr2O3·FeO) s’empra en motlles per a la fabricació de rajoles (en general, per a fabricar materials refractaris). Amb tot, una bona part de la cromita consumida s’empra per a obtindre crom o en aliatges.

En l’ assaonat del cuir és freqüent emprar el denominat "assaonat al crom" en el que s’empra hidroxi-sulfat de crom (III) (Cr(OH)(SO4)).

Per a preservar la fusta se solen utilitzar substàncies químiques que es fixen a la fusta protegint-la. Entre aquestes substàncies s’empra òxid de crom (VI) (CrO3).

Quan en el corindó (a-Al2O3) es substitueixen alguns ions d’alumini per ions de crom s’obté el robí; aquesta gemma es pot emprar, per exemple, en làsers.

El diòxid de crom (CrO2) s’empra per a fabricar les cintes magnètiques emprades en els cassets, donant millors resultats que amb òxid de ferro (Fe2O3) pel fet que presenten una major coercitivitat.

APLICACIONS

COMPOSTOS

Òxid de crom (VI)

El dicromat de potassi, K2Cr2O7, és un oxidant enèrgic i s’utilitza per a netejar material de vidre de laboratori de qualsevol resta

orgànica que pugui contenir.El verd veronès o "verd de crom" (es tracta de l’òxid, Cr2O3) és un pigment que s’empra, per exemple, en pintures esmaltades i en la coloració de vidres. El "groc de crom" (és un cromat de plom, PbCrO4) també s’utilitza com a pigment.

No es troben en la naturalesa ni l’àcid cròmic (H2CrO4) ni el dicròmic (H2Cr2O7), però els seus anions es troben en una àmplia varietat de compostos. El triòxid de crom, CrO3, el que seria l’anhídrid de l’àcid cròmic, es ven industrialment com "àcid cròmic".

PRECAUCIONSGeneralment, no es considera que el crom metall i els compostos de crom (III) siguin,

especialment, un risc per a la salut; es tracta d’un element essencial per al ser

humà, però en altes concentracions resulta tòxic. Els compostos de crom (VI) són tòxics si són ingerits, sent la dosi letal d’uns pocs

grams. En nivells no letals, el Cr (VI) és carcinogen. La majoria dels compostos de

crom (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L’exposició crònica a compostos

de crom (VI) pot provocar danys permanents en els ulls. L’organització

mundial de la salut (OMS) recomana des del 1958 una concentració màxima de 0.05

mg/litre de crom (VI) en l’aigua de consum. Aquest valor ha estat revisat fent nous

estudis sobre els seus efectes en la salut, però ha quedat constant i no s’ha canviat.

CONCLUSIONSEn principi, es considera al crom (en el seu estat d’oxidació +3) un element essencial, encara que no es coneixen amb exactitud les seves funcions. Sembla que participa en el metabolisme dels lípids, en el dels hidrats de carboni, així com altres funcions. S’ha observat que alguns dels seus complexos semblen participar en la potenciació de l’acció de la insulina, per la qual cosa se’ls ha denominat "factor de tolerància a la glucosa"; a causa d’aquesta relació amb l’acció de la insulina, l’absència de crom provoca una intolerància a la glucosa, i aquesta absència provoca l’aparició de diversos problemes. No s’ha trobat cap metal·loproteïna amb activitat biològica que contingui crom i per tant no s’ha pogut explicar com actua.

Aquest treball m’ha fet conèixer el crom, no en coneixia gaires coses realment i ha estat un bon exercici de recerca per exemple saber quines eren les seves propietats i les seves aplicacions pràctiques a la vida quotidiana.