A PROP TEU

Catalunya

Sumem esforços

2012 P R I M E R S E M E S T R Enº 1 . 0 0 5

FES SOCI UN AMIC explica-li què fem 902 22 22 922

>> CATALUNYA / Suport social a la Creu Roja

3

La Creu Roja va iniciar el gener la campanya “Gràcies”, destinada a tots els so-cis i sòcies de l’entitat, els quals continuen prestant-li suport malgrat l’actual context so-cioeconòmic. Per aquest motiu, s’han celebrat actes sorpresa per a socis i sòcies de la Creu Roja de viles i ciutats d’arreu del país.Joan Guasch viu a Terrassa i és soci de la Creu Roja des de fa dos anys. El 2 de febrer, va re-bre una gran sorpresa per part de l’entitat. Va sortir de casa acompanyat de la seva filla, amb la intenció d’anar a comprar un televisor. Ell no ho sabia, però, darrere seu, anava un grup de voluntariat de la Creu Roja, que cada cop aug-mentava més de volum. Tots ells anaven amb pancartes on es podia llegir “Gràcies Joan” o “Gràcies soci”.En arribar a la botiga d’electrodomèstics, en Joan es va aturar al costat de la seva filla i va sentir una veu que el cridava. Desconcer-tat, va dirigir la mirada cap als televisors de l’aparador, on hi va aparèixer la imatge del ju-gador egarenc del Futbol Club Barcelona Xavi Hernández, que el va sorprendre donant-li les gràcies per ser soci de la Creu Roja. En aca-bar el vídeo, va girar el cap i va trobar-se amb tots els voluntaris que hi havia al seu darrere, que, juntament amb una coral de la Creu Roja,

Un gran agraïment als socis de la Creu Roja

van començar a cantar. També es van repar-tir magdalenes fetes pels usuaris del taller de memòria de la institució i es va obsequiar en Joan amb una samarreta del Barça signada pel mateix Xavi.

Sorpreses als socisEn un altre punt del territori, a Palamós, la Neus Virgili va rebre un acte sorpresa similar. Aquesta sòcia de la Creu Roja va sortir de casa amb el seu marit per anar a recollir un paquet a l’oficina de correus i s’anava creuant amb diver-sos cartells i globus de festa dirigits a ella. Fins i tot, des d’un vehicle de la Creu Roja, que va passar molt a prop de la parella, membres de l’entitat van cridar “Moltes gràcies, Neus” a tra-vés d’un altaveu. Un cop a l’oficina de correus, la Neus va comprovar que el paquet es trac-tava d’un regal de la Creu Roja. Allà mateix, un voluntari li va llegir un poema i, a la sortida, va trobar-se amb prop de 50 membres de la Creu Roja i familiars que l’esperaven amb pancartes, un ram de flors i un diploma d’agraïment.D’actes d’agraïment públic als socis com aquest se n’han celebrat en altres punts del territori, com ara Cornellà de Llobregat i Cas-telldefels, i en més d’una vintena de localitats de la resta de l’Estat.

Continua creixent la base solidària

Durant l’any 2011, la Creu Roja ha pogut comprovar que, tot i el context, la solidaritat ha crescut a Catalunya. Respecte a l’any anterior, els socis i sòcies de l’entitat han augmentat en 2.116 i ja sumen un total de 183.355 (entre persones i empreses sòcies). Aquesta tendència a l’alça s’explica per la reducció del nombre de baixes, així com per la continuïtat d’altes. Pel que fa a les quotes dels socis, també han pujat un 8,63% durant el 2011 fins arribar a 12.281.772,44 euros. Paral·lelament, el voluntariat de la Creu Roja a Catalunya ha crescut en 1.073 persones, fins arribar a les 17.396 a finals de 2011. Entre els nous voluntaris, es troben persones que estan a l’atur i aprofiten la seva major disponibilitat de temps per col·laborar amb l’entitat. Aquest és el cas de Chari Merino que es va fer voluntària, i alhora sòcia, de la Creu Roja a Tarra-gona a principis de 2012. “Feia temps que ho tenia al cap” – diu la Chari, que, en no tenir feina, va aprofitar que tenia més hores lliures per fer-se voluntària-. “Quan em vaig quedar a l’atur, vaig pensar que aquesta era la meva” - assegura aquesta voluntària i sòcia de la Creu Roja. “Jo volia ajudar, m’era igual com”.Durant el mes de febrer, la Chari ja va donar suport a l’operatiu de la institució per fer front a l’onada de fred, fent trucades a la gent gran, i, actualment, col·labora en projectes d’ajuda a les dones víctimes de vio-lència masclista.

>> Voluntàries de la Creu Roja al magatzem d’aliments de l’entitat a Sant Boi de Llobregat.

>> Acte sorpresa de la Creu Roja per a Joan Guasch, un dels seus socis, a Terrassa.

La campanya “Gràcies” de la Creu Roja vol agrair el suport dels socis i sòcies.

Teixir aliances, clau per a l’ajuda bàsicaEn els últims anys, la Creu Roja ha reforçat la seva acció humanitària i, en-tre d’altres actuacions, està repartint kits i lots amb aliments o productes per a la higiene personal i la neteja de la llar. Els kits de suport social estan adreçats a les persones en situació vulnerable d’arreu de Catalunya i molts d’ells contenen productes infantils. Des de l’inici del projecte dels kits de suport social (setembre de 2009) fins el març de 2011, la Creu Roja ha repartit 61.956 kits per a 97.086 persones arreu de Catalunya. A més, el 2011, es van distribuir 4.000 lots de productes de suport personal a gent gran de la demarcació de Barcelona.. “A casa som tres, la meva dona, jo i la meva filla i, actualment, cap dels dos té feina. Quan tenia feina, no venia a

buscar aquestes coses, però, com que la cosa està malament i amb el lloguer i tot, comences a buscar el que sigui” - reconeix un usuari de la Creu Roja a l’Alt Penedès que vol restar en l’anonimat. En els kits, s’hi han invertit 1.687.352 euros des dels seus inicis i, només durant el primer trimestre de 2012, s’hi han destinat 154.294 euros. Aquests fons provenen d’administracions públiques, com ara ajuntaments, consells comarcals, la Diputació de Barcelona o la Generalitat; empreses donants i fons propis de la Creu Roja, així com de l’ajut de la ciutadania. Tant en el projecte dels kits com en el dels lots de productes de suport personal - finançats a través del 0,7% de l’IRPF- el treball en xarxa amb l’administració i altres actors socials resulta, doncs, clau per a l’èxit de l’acció de la Creu Roja.

Fins a 4 de cada 10 persones no havien hagut de demanar mai ajuda bàsica a cap entitat abans de 2010. Això és el que es desprèn del primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja, editat i presen-tat el juliol de 2011. Una d’aquestes persones és la Inyene Geor-ge, mare de dos fills, que va perdre la feina ara fa tres anys. La seva filla Daniella fa dos anys que no va de colònies i tres que no marxa de vacances. Aquest any, la seva ma-drina li ha donat una sorpresa i li ha pagat les despeses de les convivències perquè pu-gui anar-hi amb l’escola.

Infància i famílies, els col·lectius més afectats

Però, a més de les activitats de lleure, la Inyene també té dificultats per cobrir les necessitats més urgents i quotidianes: “Mengem poca carn i gairebé sempre de porc, que és la més barata. La roba, ens la dóna la Creu Roja o la comprem de segona mà”.Des que està a l’atur, la Inyene aprofita per for-mar-se amb el suport de la Creu Roja i, tot i que encara no ha trobat feina, mira d’adaptar-se a la situació sense perdre l’esperança. ”Em fa ver- gonya demanar ajuda externa perquè sempre me n’he pogut sortir jo tota sola, però, quan estic amb la moral baixa, trec la força del meu interior i tinc l’esperança que tot canviarà demà”.

>> Distribució de kits de la Creu Roja a l’Alt Penedès.

3 nous conceptes humanitarisen vogaL’Estratègia 2020 de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja defineix nous con-ceptes a aplicar en l’exercici de la seva acció humanitària. Són termes que recullen accions que ja es vénen duent a terme històricament, però s’integren sota un paraigua únic que les aglutina i els aporta major coherència i transversalitat.Diplomàcia humanitària: és l’estratègia de la Creu Roja per influir sobre els responsables polítics amb capacitat per prendre decisions o mesures que incideixin sobre els col·lectius vulnerables i la seva situa-ció, així com per sensibilitzar l’opinió pública sobre aquests temes. Mobilització de recursos: fruit de la unió de l’anomenada “captació de fons”, la comunicació, la base social formada per voluntariat i socis, i de les relacions estretes amb altres ac-tors humanitaris i socials, en resulta una visió integradora dels equips hu-mans i de les diferents fórmules per fi-nançar o promoure un estat d’opinió favorable a l’exercici humanitari.Treball en xarxa: consisteix en la po-sada en comú dels recursos d’entitats socials, administracions públiques, empreses o particulars per fer front de forma més eficient a les necessi-tats dels col·lectius vulnerables.

>> Inyene, beneficiària de l’ajuda bàsica de la Creu Roja,

amb la seva filla Daniella.

Osona: del repartiment d’aliments al Tu Pots!

Més crisi vol dir més necessitats i, per això, és molt important l’optimització dels recur-sos i millorar-ne la gestió. Per això, per desenvo-lupar el Programa d’Aliments, la Creu Roja ha establert un treball en xarxa amb 478 entitats, a través de les quals s’han repartit a 146.269 per-sones 9.390.405 Kg d’aliments el 2011. La Creu Roja és una de les principals gestores del Programa d’Aliments de la Unió Europea i, com a tal, distribueix els aliments entre d’altres entitats, que els reparteixen als beneficiaris. En-tre aquestes entitats, figuren assemblees locals i comarcals de l’entitat, però també altres organit-zacions socials, parròquies, administracions...El Centro Filipino, situat al barri del Raval de Barcelona, és una de les entitats que està col·laborant amb la Creu Roja des de fa anys. Aquesta entitat desenvolupa programes d’ajuda

Com a la resta de comarques catalanes, a Osona s’han notat els efectes de la crisi, cosa que ha portat a l’assemblea comarcal de la Creu Roja a reforçar les seves accions en aju-da alimentària, programes d’ocupació, atenció a les persones grans i amb dependència o al-tres projectes d’infància i intervenció social. “Actualment, busquem accions de proximi-tat i atendre les famílies d’una manera més integral” - aclareix Maria del Mar Espadaler, coordinadora de la Creu Roja a Osona. Espadaler va exposar el 4 de febrer les línies d’actuació de l’assemblea en una trobada de

per als membres de la comunitat filipina, entre ells el repartiment d’aliments a 150 persones.“Hi ha persones que vénen des de centres d’acollida, d’altres a través de serveis socials, però també n’hi ha algunes que no tenen papers i les ajudem perquè coneixem la seva situació”, ex-plica la Paulita Marina Astillero, col·laboradora d’aquest centre.

Tàrrega crea malla amb l’administracióAquesta petita entitat coneix personalment tots els membres de la comunitat. “Nosaltres co-neixem de primera mà, no només qui necessita l’ajuda, sinó qui ja ha trobat una feina i es pot valdre per si mateix. Els fem veure que només poden rebre aquest ajut els qui ho necessiten de debò”- explica la Paulita. En el cas de Tàrrega, un municipi amb menys

La xarxa de l’ajuda alimentàriade 20.000 habitants, la Creu Roja col·labora amb l’Ajuntament i els Serveis Socials del Consell Comarcal de l’Urgell. El Consell Comarcal fa la detecció d’usuaris i l’ajuntament de Tàrrega s’encarrega de re-collir els aliments al magatzem de la Creu Roja a Lleida i portar-los al seu propi espai, on l’assemblea de l’Urgell els repar teix als beneficiaris. Joana Poch, tècnica dels Serveis Socials de Tàrrega, explica: “Quan anem a buscar els aliments per al nostre magatzem, també n’agafem per a les altres entitats de la ciutat i així en podem controlar la gestió”. Aquesta fórmula serveix, doncs, per optimitzar la gestió del programa, un aspecte fonamental durant un any com el 2011 en què s’ha doblat el volum d’aliments repartits arreu de Catalunya.

la Creu Roja a Galícia, celebrada a La Co-runya. L’assemblea d’Osona actua en un en-torn rural, que presenta certs paral·lelismes amb l’àmbit d’actuació d’algunes assemblees gallegues. Una de les accions més destacades de la Creu Roja a Osona és el Programa d’Aliments, amb què es van repartir 406.940 Kg d’aliments a 3.038 persones el 2011. Durant els dos da-rrers anys, l’assemblea ha reforçat les seves accions d’ajuda alimentària, establint no-ves col·laboracions amb la Fundació Banc d’Aliments i Cáritas.

La Davinia rep aliments de la Creu Roja d’Osona i, alhora, participa en un programa d’ocupació, del qual assegura: “Em permet so-bretot buscar feina a través d’Internet, ja que no tinc connexió a casa i, de moment, ja he anat a diverses entrevistes”. Osona és una de les 4 assemblees d’arreu de Catalunya que va començar el projecte Tu pots! a finals de 2011. Aquest projecte, finançat amb fons pro-pis de l’entitat i adreçat a dones en situació de vulnerabilitat, pretén facilitar que les persones que avui necessiten rebre ajuda bàsica puguin acabar recuperant la seva autonomia.

>> CATALUNYA / Treball en xarxa

45

>> El suport de les empreses

Nova aliança humanitària entre el FC Barcelona i la Creu RojaDesprés de dues dècades de col·laboració, la Creu Roja i el Futbol Club Barcelona han apostat per estendre la seva aliança més enllà de l’atenció sociosanitària. Per aquest motiu, el passat 3 de febrer, van signar un acord que estableix, per primera vegada, que ambdues organitzacions impulsaran conjunta-

ment accions socials i solidàries. En el marc d’aquesta nova aliança, les dues entitats han iniciat el programa “T’acompanyem” amb què volen proporcionar suport a les persones amb problemes de mobilitat per tal d’ajudar-les a accedir a les seves loca-litats quan se celebrin partits o altres esdeveniments al club.

Implicar més empreses en l’acció humanitària de la Creu Roja arreu de Cata-lunya és un gran repte per a l’entitat, però cal crear les condicions adients per vehicular la col·laboració del teixit empresarial. Glòria Codinas, directora de Relacions Exter-nes d’Arbora&Ausonia, explica com l’empresa s’ha implicat en les necessitats dels més vul-nerables, signant un conveni de col·laboració amb la Creu Roja ara fa un any: “som cons-cients que el nombre de persones que no-ten els efectes de la crisi va en augment i, per això, volem contribuir al fet que més gent pugui tenir accés als productes que oferim.” El 2011, Arbora&Ausonia va donar a la Creu Roja bolquers i altres productes higiènics per valor de 80.000 euros. Per vehicular donacions com aquestes, l’entitat va obrir l’abril de 2011 una nova Plataforma Logística Humanitària, que compta amb un magatzem de 900 m2 que ha permès millorar la distribució i l’emmagatzematge de l’ajuda

Implicar el teixit empresarial en l’acció

humanitària. El nou espai s’ubica a La Pobla de Claramunt (Anoia), al costat del Magatzem d’Acció Humanitària Internacional de la Creu Roja, i fins ara ha rebut donacions de diversos materials, entre els quals figuren productes higiènics, xampús, acondicionadors, bolquers o compreses.

El suport d’Arbora&AusoniaPer això, la Creu Roja vol esdevenir un re-ferent més de l’acció humanitària arreu de Catalunya. En aquest sentit, Gloria Codinas considera que la reputació de la Creu Roja ha estat un fet decisiu perquè Arbora&Ausonia s’hagi decidit a canalitzar les seves donacions a través de la institució humanitària. “Confiem en la Creu Roja com a entitat experta i eficaç, que coneix el terreny i que és una entitat de referència de suport a les persones que més ho necessiten, tant aquí, a casa nostra, com en zones en conflicte i del tercer món” – assegu-ra la responsable d’Arbora&Ausonia.

La Creu Roja ha seguit històricament una estratègia per aproximar la realitat dels col·lectius més vulnerables i del teixit empresarial. Actualment, compta amb 5.784 empreses sòcies, més d’una vintena de patrocinadores i 685 que col·laboren amb els programes d’ocupació de l’entitat. Aquestes col·laboracions han anat evolucionat per diversos motius, entre ells la crisi o la voluntat de potenciar la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses.Ana González, responsable de RSC i Medi Ambient de Caprabo, una de les empreses que col·labora amb la Creu Roja, assegura: “Hem estat capaços d’idear iniciatives noves que han aconseguit conscienciar més persones. Treballem en un sector molt proper al dia a dia de qualsevol família i això ens permet estar a prop de la situació social” – conclou.Des de les darreres festes de Nadal i fins a la primavera, la cadena de supermercats Caprabo va comercialitzar amb un euro de donatiu prop de 53.000 calendaris solidaris de mida butxaca Amb els fons recollits, s’han pogut distribuir kits i altres projectes socials a més de 5.000 famílies. A més, per seguir recaptant fons per als kits, entre d’altres projectes, Caprabo ha llançat durant la celebració del 20è aniversari de la canastreta “Benvingut, nadó!”, una campanya a través de Facebook, amb què els internautes poden marcar un “M’agrada”. Després, Caprabo farà una aportació econòmica segons el nombre de clics realitzats pels usuaris.

Quan comprar al supermercat significa ser solidari

>> Personal de la Creu Roja treballant a la Plataforma Logística Humanitària de la Creu Roja a Catalunya.

>> El president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, saluda Sandro Rossell.

FES-TE’N VOLUNTARI i col·labora amb nosaltres 902 22 22 92

>> CATALUNYA / Actuar a favor dels més vulnerables

6 7

>> Diplomàcia humanitària i comunicació

Fa tres anys i mig, el Mohamed Loulanti va perdre la seva feina en una em-presa constructora de Badajoz i va retornar a Terrassa, la ciutat on ha passat més anys des que va arribar del Marroc el 1998, on viu ac-tualment amb la seva dona i la seva filla. Fa un any, el Mohammed es va adreçar al Punt d’Atenció Familiar de la Creu Roja a Terrassa, des d’on se’l va derivar a un servei d’ajuda ali-mentària, a un programa d’ocupació i se li van proporcionar joguines a la seva filla per a Reis. La Creu Roja està treballant per expor tar aquest model d’atenció integral arreu del territori, ja que és “molt impor tant poder garantir les ajudes bàsiques i poder acom-panyar en els processos d’inserció”, en pa-raules d’una de les referents de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja, Pilar Millán. El segon estudi de l’Observatori “L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica” (desembre de 2011), indica que un 69,1% dels par ticipants dels programes d’inserció laboral estan motivats o molt motivats per buscar feina, enfront del 46,2% dels qui només reben ajuda bàsica. El Mohammed està realitzant un curs de soco-rrisme aquàtic, a més de col·laborar com a voluntari de la Creu Roja. Sobre les diferències entre ambdós grups,

Ajuda bàsica immediata, formació per al futur

Pràctiques en empreses, una porta a la inserció laboralFa un any que la Maielyn Tiet, participant d’un programa ocupació de la Creu Roja, va arribar de Cuba amb la seva filla de 8 anys. Allà era professora, però aquí s’ha hagut de formar en el sector de l’hosteleria per tenir més possibilitats de trobar feina. Gràcies a aliances amb em-preses com el grup Accord, del qual formen part els Hotels Ibis, la Creu Roja pot oferir als participants dels seus programes d’ocupació la possi-bilitat de fer pràctiques en empreses.Després de dos mesos fent pràcti-ques com a cambrera a l’Hotel Ibis Glòries, de Barcelona, la Maielyn assegura que ha adquirit més expe-riència laboral: “Estic assolint habili-tats i destresa i, per això, penso que aquestes pràctiques de cambrera em donaran un plus d’experiència en el meu currículum”.La Creu Roja segueix buscant no-ves fórmules de col·laboració amb les empreses, però, perquè això sigui una realitat, al darrera hi ha una tasca continuada de pros-pecció, és a dir, d’intermediació amb les empreses. Sergi Aparicio, director de l’Hotel Ibis Glòries, asse-gura: “Una de les nostres virtuts és la multicompetència i ensenyem a tothom a anar pels nostres departaments perquè aprenguin més aspectes de la feina”. Sota aquesta fórmula, la Maielyn exercirà de cambrera d’esmorzars i de cambrera de pisos per adquirir ambdues competències.Per promoure la col·laboració entre les empreses i els programes d’ocupació, la Creu Roja va celebrar la jornada “Un repte social empresa-rial” el 22 de novembre a Barcelona, en la qual van participar nombroses empreses, entitats socials, i professio-nals prospectors.

>> La Maielyn a l’hotel Ibis Glòries, fent les seves pràctiques com a cambrera.

Millán afegeix: “la principal causa de vulnera-bilitat entre els participants dels programes d’ocupació és la pèrdua de feina, mentre que els receptors d’ajuda bàsica es troben amb una situació preocupant de desprotecció per la pèrdua de prestacions”. La situació del 45% dels participants dels programes d’ocupació no va canviar el primer semestre de 2011, mentre que sí que va empitjorar la de la mei-tat dels receptors d’ajuda bàsica, alguns dels quals també han esgotat la xarxa de suport familiar.

Més formació, més opcionsDesprés d’esgotar el subsidi d’atur, el Moham-med està rebent 575 euros al mes de Renda Mínima d’Inserció, dels quals destina 350 al llo-guer. Com ell, moltes persones que demanen ajuda bàsica a la Creu Roja “ho fan ara per primera vegada”, perquè “s’han vist abocades a una situació de precarietat a causa de la cri-si”, cosa que ha afectat la seva salut en alguns casos – explica Pilar Millán. Per revertir aquesta situació, la meitat dels enquestats comparteixen una prioritat: mi-llorar la seva formació per tenir més opcions de trobar feina. El Mohammed ho té molt clar: “la construcció no tornarà a estar com estava i estic fent cursos sanitaris”.

>> El Mohammed, en una classe del curs de socorrisme aquàtic

de la Creu Roja a Terrassa.

“Veure quines són les necessitats no cobertes i que hauríem de cobrir i do-nar a conèixer la situació dels vulnerables a nivell extern” - aquests són els objectius de l’Observatori de Vulnerabilitat, segons Anna Sabaté, referent tècnica d’aquest projecte, que la Creu Roja va iniciar a principis de 2011. Des de llavors, ja s’han presentat dos estudis sobre l’impacte de la crisi en la infància i les famílies i l’ocupació dels col·lectius vulnerables. L’Observatori vol ser una eina de diplomàcia hu-manitària, perquè “difondre externament la infor-mació pot ajudar a que els responsables polítics ho tinguin en compte” – assegura Sabaté, també coordinadora de la Creu Roja a la demarcació de Tarragona. Per això, l’entitat va presentar el primer estudi al Parlament de Catalunya el 22 de novembre de 2011, després d’exposar-lo a la II Jornada “Tarragona Inclusiva” el mes anterior. A més, el segon estudi s’ha presentat enguany, juntament amb dades sectorials de l’acció de la

Diplomàcia en favor dels més vulnerables

institució humanitària a nivell local i territorial, a la Taula de Promoció Social de Mataró i a la Taula Sobre Exclusió Social de Granollers, i a les seus de la Creu Roja de les demarcacions cata-lanes davant de personal de la institució, d’altres entitats socials o mitjans de comunicació. Els mitjans han difós 135 notícies relacionades amb els dos primers estudis de la Creu Roja. Per això, Sabaté opina que les dades de l’Observatori ajuden a “donar més força” a d’altres notícies so-bre la Creu Roja, entre elles l’operatiu fred del darrer mes de febrer, quan es va recordar que el 42% dels receptors d’ajuda bàsica no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. A partir dels seus estudis, l’Observatori tam-bé vol plantejar “propostes per ajudar a sortir del cercle de la dependència”, com la Renda de Ciutadania: una alternativa per als qui no tinguin cap prestació. Per a Sabaté, propostes com aquesta ja són “valorades positivament per experts en ciències socials”.

La comunicació, una eina per a la conscienciacióLa comunicació ha esdevingut una eina fonamental per difondre l’activitat de la Creu Roja i conscien-ciar la ciutadania sobre els efectes socials de la crisi. A més de seguir emprant una comu-nicació basada en els tradicionals comunicats o convocatòries per als mitjans tradicionals (que van recollir 3.182 notícies de l’entitat el 2011), la Creu Roja compta amb una estratè-gia activa a les xarxes socials, el que s’anomena Solidaritat 2.0.La Creu Roja edita un butlletí digital

bimensual de la seva acció contra la crisi des d’octubre de 2009 que s’envia a més de 60.000 subscriptors i, més re-centment, ha reformat el seu web (que compta amb 25.000 visites mensuals), integrant-lo amb les xarxes socials. L’entitat és activa a Flickr (galeria de fotografies), Google+, SlideShare (per a presentacions), Facebook (on compta amb 2.325 seguidors), Twitter (ha emès 1.054 tweets o pio-lades durant el 2011), i al Youtube (amb 98 vídeos i 31.000 reproduc-cions el 2011).

A Catalunya, prop d’un 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa. Xifres com aquestes van por-tar TV3 a organitzar per primer cop La Marató de la Pobresa el 27 de maig. Amb el lema “Que ningú quedi fora de joc”, la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals i la Generalitat han organitzat aquesta marató, amb el suport de la Taula del Tercer Sector Social. Per al coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, aquesta marató “ha representat una excel·lent oportunitat” per donar a conèixer la realitat dels col·lectius vulnerables. Les entitats socials també estan deba-tent actualment amb la Generalitat els continguts del Pacte Nacional contra la pobresa i l’exclusió social i, a més de treballar en xarxa amb l’administració, estan reforçant les seves campanyes de sensibilització. Des del 2010, la Taula del Tercer Sec-tor està organitzant, en motiu del Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa (17 d’octubre), la campanya ‘Donem el millor de nosaltres’, de la qual es va celebrar l’any passat la segona edició. També al 2011 es va dur a terme la tercera edició del Congrés del Tercer Sector, una trobada bianual que se celebra des de 2007 i que, l’any passat, es va centrar en la defensa de més i millors polítiques socials per fer front a la crisi.

Les entitats socials, juntes contra la pobresa

>> Imatge de la II Conferència Tècnica dels Programes de Crisi de la Creu Roja, on es va presentar el primer estudi de l’Observatori.

>> Cartell de la Marató de la Pobresa de TV3.

Enmig del context que vivim, moltes entitats socials com la Creu Roja s’enfronten al rep-te de treballar més amb menys. Per això, és fonamental impulsar formes de treball més eficaces i eficients, així com treballar colze a colze amb d’altres entitats i institucions. Per això, la Creu Roja està repartint kits de suport social amb la col·laboració de diverses administracions públiques o està participant, juntament amb d’altres organitzacions socials i institucions, en accions de sensibilització so-bre l’exclusió social i la pobresa. Bona mostra d’això és la Marató de la Pobresa de TV3 del 27 de maig, organitzada per la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, amb el suport de la Taula del Tercer Sector Social. L’èxit de la iniciativa és, sens dubte, l’enorme resposta de la ciutadania catalana enfront un problema social cada cop més es-tès.La Creu Roja també està treballant en xar-xa amb el món empresarial per a promoure

La diplomàcia humanitària i el treball en xarxa

la mobilització de recursos, amb projectes com la Plataforma Logística Humanitària, que l’entitat va posar en marxa el 2011 per re- forçar la seva acció humanitària a Catalunya i per incorporar les donacions de productes bàsics a la nostra xarxa solidària. D’aquesta manera també diverses empreses col·laboren amb l’entitat per facilitar l’accés al mercat de treball dels participants dels nos-tres programes d’ocupació. L’ocupació dels col·lectius vulnerables ha centrat el segon estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja, l’espai d’anàlisi amb què volem conèixer millor les necessitats dels usuaris per poder respondre millor a les seves necessitats. A més, els estudis de l’Observatori, juntament amb la nostra estratègia de comunicació, ens serveixen per incidir sobre els responsables polítics amb capacitat de decisió sobre les po-lítiques que afecten els col·lectius vulnerables, una línia d’actuació que a la Creu Roja anome-nem “diplomàcia humanitària”.

Volem sumar esforços i incidir sobre els que tenen més capacitat de decisió.

Més informació a www.creuroja.orgPer a qualsevol reclamació respecte a la distribució de la revista, posi’s en contacte amb el seu Comitè Provincial.Creu Roja és una publicació plural, respectuosa de les opinions dels seus col·laboradors i articulistes encara que nos les comparteixi necessàriament.

>> CATALUNYA / Opinió

8

CREU ROjA A BARCELONA: C/ jOAn d’ÀUSTRIA, 120-124. 08018 bARCElOnA. TEl. 933 00 65 65. CREU ROjA A GIRONA: C/ bOnASTRUC dE PORTA, S/n. 17001 gIROnA. TEl. 972 20 04 15. CREU ROjA A LLEIDA: C/ hEnRy dUnAnT, 1. 25003 llEIdA. TEl. 973 27 99 00. CREU ROjA A TARRAGONA: AvdA. AndORRA, 61. 43002 TARRAgOnA. TEl. 977 24 47 69. EDICIó, REDACCIó I FOTOGRAFIES: ÒSCAR vElASCO, IREnE PEIRó, jORdI FEU, SARA MOnTESInOS, vIdAl SAbATER, nInA AREny, PETER ClIFTOn, PATTy ORTín, FERnAndO dE lA ROSA, CARlES SUREdA, jORdI MARTORI, dIEgO ARánEgA, AnnA SAbATé I l’EqUIP dE vOlUnTA-RIAT I TèCnIC dE lES dIFEREnTS ASSEMblEES lOCAlS, COMARCAlS I PROvInCIAlS dE lA CREU ROjA A CATAlUnyA, FICR. EDITA: CREU ROjA ESPAnyOlA. DIRECTORA DE LA REVISTA: OlIvIA ACOSTA.

• Persones ateses i participants: 856.232• Persones ateses en accions contra la crisi: 298.519• Persones voluntàries: 17.396• Total de socis i sòcies: 183.355 (177.571 persones i 5.784 empreses)• Equip tècnic: 1.211• Punts de presència: 161 • Intervencions del Centre de Coordinació: 1.562.807

L’equip i l’organització de la Creu Roja a Catalunya

La diplomàcia humanitària i el treball en xarxa són dues estratègies per pal·liar els efectes de la crisi a curt termini i per ajudar a superar-la de cara al futur.