Projecte telemàtic

Un munt d'aventures

Dossier

de l’alumne

curs 2011 / 2012

Itinerari 1

Benvinguts al projecte "Montserrat, un munt

d'aventures". Aquesta activitat telemàtica ens portarà

virtualment pels diferents aspectes que formen

Montserrat: la muntanya, el santuari, el monestir, el museu,

la música... Però, abans de tot això, si he de ser el vostre

guia, ens hauríem de conèixer, no?

Endavant!

Activitat 1

El primer que heu de fer és redactar un petit text que descrigui la vostra classe

(com és i qui en formeu part), d’on veniu (del barri, de tota la ciutat, ...) i què us

agrada fer. No us oblideu també de fer una descripció global de l'escola. Ah! I enviar-me una fotografia de tots i totes. Jo, mentrestant, també escriuré alguna

cosa sobre mi i em faré una foto.

Activitat 2 I per tal que aneu coneixent els diferents espais del projecte, podríeu anar a la

Biblioteca, a veure què trobeu sobre l'Escolania. A més, així coneixereu més coses

sobre la meva escola. I si encara en voleu més, i us queda temps, podeu visitar el

nostre espai web: www.escolania.cat.

Activitat 3

Però no us penseu que només hi som nosaltres en aquest projecte. Hi ha altres

escoles de tot Catalunya que també volen aprendre coses sobre Montserrat.

Si cliqueu sobre la icona del final de l'activitat anireu a un mapa interactiu. Allà

podreu veure quines són aquestes escoles que participen al Projecte Montserrat.

Hi ha alguna altra escola de la vostra mateixa localitat o comarca? I de les

comarques veïnes?

Em sabríeu dir quina és l'escola que participa en el projecte que és del lloc més

llunyà? De quina comarca és?

Activitat 4

Segur que tots i totes heu sentit parlar de Montserrat. Potser, fins i tot, la

majoria l'heu visitat... Així que abans d'anar més enllà, podríeu dir-me què és el que vosaltres vau fer quan vau visitar la muntanya i, si no heu vingut mai, què

creieu que s'hi pot fer?

Activitat 5

I, per cert, ja sabeu on és Montserrat? Doncs si aneu a fer una ullada a la

Biblioteca, segur que podeu dir a quina comarca es troba la muntanya de

Montserrat.

Activitat 6

I ara, ja per acabar, una altra de geografia! Ja heu llegit en una activitat enterior

que l'Escolania la formen nois de gairebé tot Catalunya. Doncs bé, si cliqueu en el

mapa d'aquí a sota hi trobareu informació sobre els llocs d'on procedeixen els

escolans.

I si voleu utilitzar mitjans més moderns... pots consultar aquest arxiu que haureu

d'obrir amb el Google Earth.

Busqueu si hi ha algun escolà que sigui del vostre poble o comarca.

I si no n'heu trobat cap, coneixeu algú que hagi estat escolà? Potser algú de la

vostra família o dels vostres coneguts?

Treballeu les respostes de les activitats 1, 3, 4, 5 i 6, i me les envieu clicant

aquí. Espero la vostra carta digital.

Itinerari 2

Hola un altre cop, nois i noies! Crec que ha arribat el

moment d'anar a la muntanya. Podríem fer un itinerari que,

per Sant Miquel, ens portés al cim més alt de Montserrat,

Sant Jeroni. Però abans d'entrar-hi, caldria saber com ha

arribat a tenir aquestes formes.

Endavant!

Activitat 1

Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la

Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com

és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-

lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el

conglomerat montserratí.

Activitat 2

Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en

poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem

comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes,

les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques.

No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i

herbes, el que cobreix la major part de la muntanya.

Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció.

A B

C D E

Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és

fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o

no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i

recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla,

madura a final d'estiu o a la tardor.

Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense

pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda

i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent.

La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...

Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint

són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i

el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de

color blau fosc, maduren d'agost a setembre.

Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de

color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles

pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una

tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en

obagues i encarada al nord.

Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels

que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi

principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a

cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és

una baia negra.

Activitat 3

La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat

geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i

diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!).

Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que

formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o

un mural per la classe.

Àliga cuabarrada: Rapinyaire que pot arribar als 1,70 metres d'envergadura.

Montserrat, farcida de cingleres i balmes, és un hábitat de primera per aquesta

espècie. S'alimenta especialment de petits rosegadors, conills i altres aus com les

merles o les perdius.

Merla: Aquest ocell d'uns 25 cm. De llargada és un habitant perenne de

Montserrat; tant dels seus boscos com de les seves places i camins. És omnívor i

tant menja petits insectes com fruits que arreplega en un incansable caminar per

terra. El mascle té el bec de color groc i la femella marronós, com la resta del cos.

Conill: Mamífer que ocupa les zones baixes i mitjanes del massís, especialment les

zones planes d'antics conreus. La població ha disminuït molt, sobretot per la cacera

de l'home. És la base alimentària per molts altres mamífers i rapinyaires: la

mostela, la guilla, el duc, l'àliga, etc. Per això, l'abundància o no de conills afecta

directament sobre l'existència o no d'una fauna ben variada.

Guilla o guineu: Mamífer present a les parts baixes de les canals que porten a

Collbató i al Bruc, i a les arbredes que han substituït els replans d'ametllers i

oliveres de la Calsina, a Marganell, fins a Monistrol. La seva alimentació és variada i

pot menjar tant una gallina com un conill i fins i tot escarabats. També ha disminuït

per la pressió de l'home.

Senglar: És el mamífer més gran de Montserrat. Els darrers anys n'hi ha hagut un

important augment, tant a les zones baixes com a les canals i camins de la part

superior de la muntanya. Un senglar adult pot pesar pels volts de 110 quilos. El seu

cos és recobert d'un pelatge espès i fort d'un color grisenc. Igual que el seu parent

domèstic, pot menjar de tot. Viu en grups matriarcals; els mascles quan arriben a

la pubertat abandonen el grup.

Escurçó ibèric: Serp de mossegada extremament verinosa. Fa entre 60 i 75 cm.,

és de color grisenc al dors i blanquinós al ventre. El cap acaba en una petita banya

o berruga, fet que el fa fàcil d'identificar. S'alimenta de petits mamífers, ocells,

invertebrats i altres petits rèptils. Sol fugir de la presència de l'home; el problema

és que té uns tons de pell similars als dels troncs i branques on s'enfila per prendre

el sol.

Activitat 4

Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció

una marca vermella i blanca, dues ratlles paral.leles o en forma de creu. Això indica

que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR).

Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a

Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat,

passant exclusivament per camins GR.

En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR

passareu?

Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d'internet

http://www.euro-senders.com/

En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant

Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a

Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha:

Monestir de Montserrat

Sant Benet de Bages

Can Noguera

Can Martorell Roviralta

Vallhonesta

Santa Cecília de Montserrat

Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara

Sant Vicenç de Castellet

Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre?

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu.

clicant aquí. Espero la vostra carta.

Itinerari 3

Després de la muntanya, un nou itinerari ens portarà pel

Monestir i el Santuari. Aquests existeixen des que uns

quants monjos de Ripoll s'instal·laren a custodiar la imatge

de la Verge de Montserrat.

Endavant!

Itinerari 3

Activitat 1

Això va passar l'any 1025, quan l'abat Oliba fundava el primer monestir de

Montserrat, i des d'aleshores ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats de cada moment.

A l'espai que s'obre clicant aquí a sota, al costat de l'escolà, hi teniu algunes fites

en la història de Montserrat, en format de fris cronològic, en relació a les grans

etapes de la història de la humanitat. Però en aquest fris hi manca alguna cosa. Què passsava mentrestant a les vostres

poblacions? Busqueu algunes dates que siguin significatives de la història del vostre

poble o ciutat. I totes aquestes les podrem veure juntes en el fris. Així

comprendrem millor què passava a casa nostra mentre Montserrat anava evolucionant.

Tingueu en compte que es tracta de comparar-ho amb la història de Montserrat,

per tant no us remonteu gaire més enllà!!!!

Activitat 2

Ja heu vist que en gairebé 1000 anys d'història que té Montserrat, han passat moltes coses i molt diferents. Però n'hi ha una que forma part de la història més

recent: les festes de l'Entronització de la Mare de Déu que se celebraren el 1947.

A la Biblioteca teniu una crònica de l'esdeveniment, però de segur que la gent gran

que viu a prop vostre se'n recorda d'alguna cosa ; i són una font d'informació

històrica important. Feu d'historiadors i pregunteu a tothom qui pugueu. Segur que, entre tots, fareu un

bon resum del què va passar. Aprendreu la història de primera mà.

Activitat 3

Ja veieu que Montserrat té una història que es vincula a la presència de la imatge

de la Mare de Déu. Per ella, es justifica la presència dels monjos, i per ella,

Montserrat es converteix en Santuari, que vol dir lloc de peregrinació, on acut

moltíssima gent, per celebrar-hi actes diferents: casaments, misses dedicades, xerrades per part dels monjos, actuacions de corals...

Aquestes activitats les coordina/gestiona el Centre de Coordinació Pastoral, que ve

a ser l'oficina del Santuari. Aquí teniu un resum de les activitats que es van

realitzar l'any 2010. Elaboreu un gràfic a partir d'aquestes dades:

ACTIVITATS I CELEBRACIONS TOTAL

Grups a Missa Conventual 480

Noces d'Argent a Conventual 25

Noces d'Or a Conventual 64

Corals i orquestres 83

Altres celebracions 692

Altres Noces d'Argent 7

Altres Noces d'Or 19

60è aniversari de casament 5

Intencions de misses 6114

Misses gregorianes 44

Xerrades a grups o romeries 54

Activitat 4

El lloc més conegut del monestir, on els monjos es reuneixen amb els fidels és l'església. La de Montserrat, que té el títol de Basílica menor, va ser refeta a les

darreries del s. XIX, després de quedar malmesa durant la Guerra del Francès

(1808-1814). La façana s'acabà el 1901 i ens mostra, a més d'una magnífica

rosassa i altres escultures, una representació dels dotze apòstols acompanyant Jesús.

Aquí teniu els seus noms. Relacioneu-los amb els elements que permeten identificar

cadascun d'ells.

clica la foto per veure-la ampliada

APÒSTOL SÍMBOL

1 Judes Tadeu a Claus, creu invertida

2 Felip b Porra

3 Tomàs c Llibre

4 Simó d Creu en aspa

5 Jaume el Menor e El més jove, amb llibre

6 Pere f Llança

7 Joan Evangelista g Creu

8 Jaume el Major h Destral

9 Bartomeu i Ganivet

10 Andreu j Bordó de pelegrí, capeta amb petxines

11 Maties k Bastó

12 Mateu l Serra

Treballeu les respostes de les activitats 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.

Itinerari 4

Ja sabeu que els museus són una valuosa font de

documentació històrica. Els objectes i obres d'art que

contenen, ens ajuden a comprendre millor la història

d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els

costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de

Montserrat i aixi podreu viatjar per la història de

Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins

la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions

artístiques de tots els segles...

I... sabeu? Al final d'aquest itinerari hi haurà la jornada

presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del

projecte. I podreu anar al Museu, a veure alguna de les

coses que es treballen aquí.

Endavant!

Itinerari 4

Activitat 1

Dues col.leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura

Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle

XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura

italiana, castellana i catalana. Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu,

en una col·lecció particular, a l'església, ...

Estaria bé que entre tots els participants trobessim obres representatives de

cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres.

Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... feu-ne un póster ben

bonic. Ep!!! que el póster serà digital, el profe us explicarà com.

I després l'enviareu amb la resta de les respostes per a compartir-ho amb tots els

altres participants, i amb mí és clar.

fitxa fitxa

En podeu veure un exemple que he fet jo clicant aquest escolà que visita un

Activitat 2

Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el

món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta

més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a

partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

A

B

C

D

1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC),

amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el

gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis

realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

2. Miraven de reproduir amb més o menys

versemblança els trets facials dels difunts.

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa

conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca

que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba

postissa ritual.

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres

dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre

punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un

dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap

de xacal.

5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada.

Ens recorda que aquest era el principal mitjà de

transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el

viatge cap el més enllà.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de

protecció i companyia en la vida d'ultratomba:

6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium

7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel

8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot

durant la dinastia XXII (900 aC)

E

F

G

H

Activitat 3

La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix

un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de

Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.

Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics.

Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es

repeteixen en les composicions.

A

B

C

D

E

F

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica

original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a

continuació.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica,

encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix

elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge

montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la

Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge

tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la

muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya

darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i

de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors

corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb

els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps.

Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos

nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de

l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de

Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i

s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any

1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent

que embolcalla la imatge.

Activitat 4

Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria

i mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia.

Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze Custòdia Canadelles Reliquiari

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu. clicant

aquí. Espero la vostra carta.

Ceptre Bàcul

Itinerari 5

Últim itinerari: la Música. Allò al que nosaltres, els

escolans, dediquem una gran part de les hores d'estudi. Ja

sabeu que l'Escolania és una de les escoles de música més

antigues d'Europa. Sembla que un document del segle XIII

testifica la presència de nois cantors al servei del

Santuari, mitjançant el cant i funcionant com a escola...

I... sabeu? Poc després d'haver començat aquest itinerari

hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi

trobarem tots els del projecte. I podreu venir a conèixer

els llocs de l'Escolania que per nosaltres és com a casa,,,

Endavant!

Activitat 1

Doncs no només això, sinó que al segle XIV ja hi ha detalls d'allò que cantàvem:

la Missa Matinal, la Salve i els Goigs, entre els quals es trobaven els del Llibre

Vermell de Montserrat, acompanyats per instruments. Però, sabeu quin és aquest

llibre? Aneu a la Biblioteca, esbrineu-ho i responeu les següents qüestions:

a) Què és el Llibre Vermell de Montserrat?

b) Per què té aquest títol?

c) En quina època va ser escrit?

d) Per a quin motiu?

e) Quin és el propòsit del cançoner del Llibre Vermell?

f) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes imatges?

A B C D

clica sobre les imatges per veure-les ampliades

Activitat 2

Ara, els escolans també toquem toquem, generalment, dos instruments, el piano

i un altre de l'orquestra, que podem triar. Aquí teniu una representació d'una

orquestra. Identifiqueu els instruments, ja siguin de corda, fusta, metall o

percussió.

Quins instruments toco, tal i com ja us he explicat en altres moments?

On estaria situat si toqués en aquesta orquestra de la imatge?

Em pots explicar alguna cosa d'algun dels instruments que toco?

clica sobre la imatge per veure-la ampliada

Activitat 3

Ja sabeu que un cor és un conjunt de persones que canten plegades i format per

diferents veus. Quines són? Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania

és un cor de veus blanques, què vol dir això? En què es diferencia un cor, d'un duet

i d'un trio?

Activitat 4

Una de les coses que fem cada dia és cantar a la Basílica. És la nostra manera de

contribuir en el santuari. Cada migdia cantem la Salve (una pregària molt antiga) i

el Virolai, que com sabeu, és l'himne dedicat a la Verge de Montserrat. Però sabeu

qui va escriure el Virolai? Aneu a la Biblioteca i sabreu què vol dir Virolai, qui el va

composar i per què.

Us va agradar? El vam cantar sencer? Si no és així, quines estrofes vam cantar?

Veure la lletra del Virolai

Veure la partitura (1ª part)

Veure la partitura (2ª part)

Activitat 5

Imagineu que us heu de presentar a un concurs, com ho va fer Jacint Verdaguer

el 1880. Però, per celebrar què? Nosaltres no som al 1880, som al 2012... Ja ho sé!

Composeu un poema o una cançó per celebrar el mil·lenari de la fundació del

monestir, que serà el 2025.

Ei, que tingui un parell d'estrofes, eh?

I si esteu molt inspirats.... fins la podeu cantar!!!! En aquest cas l'enregistreu que

la poguem sentir tots, d'acord?

Activitat 6

El dia de la jornada presencial podreu veure el nou orgue de la basílica .Es va

beneir l'any 2010 i ara ja és ben present en els nostres cants.

Uns dies abans de la seva benedicció en el programa religiós de TV3 "Signes dels temps" se'n va parlar fent una entrevista a l'organer Albert Blancafort, la persona

que el va construir. Aquí mateix podreu veure aquesta entrevista. És entre els

minuts 26:07 i 42:49 del programa.

Hi ha moltes coses interessants, però... parla d'un organista que va morir mentre l'orgue estava en plena construcció i que en estar-hi molt lligat se li va voler fer un

homenatge. M'ho podeu explicar?

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 i me les envieu.

clicant aquí. Espero la vostra carta.

Activitat

de cloenda

Si tot ha anat bé haureu vingut a la trobada

presencial. Us va agradar? Ho vau passar bé? Això

esperem.

Com que d'això ja en fa uns dies... potser que reviseu

les imatges d'aquell dia. Quins records, oi?

Ens agradaria que, ara, enviéssiu un dibuix d’aquell

dia i un redacció que expliqui com us va anar, què

vàreu fer...

Endavant!

Activitat 1

Doncs, sí, ja m'heu vingut a visitar. Però... què us en va semblar tot plegat? Us

va agradar el dia que vam passar junts? És com us ho esperàveu? Feu-me la

crònica de la jornada, si us plau.

I ja que arribem al final que arriba el moment d'acomiadar-nos, perquè no feu un

debat a la classe de com ha anat tot el projecte i en feu un balanç? Tot m'ajuda a

mirar de fer rectificacions de cara al proper any...

Activitat 2

I ben segur que vosaltres sou uns bons artistes. Què, us animeu a fer un dibuix

amb allò que us va cridar més l'atenció? Aquesta vegada no cal que sigueu tant

selectius com sempre, i podeu escanejar cinc o sis, o fins i tot 10 dels vostres

dibuixos. Me'ls podreu enviar per correu electrònic Les veureu exposades al

bloc!!!!!!

Un cop tingueu fetes les dues activitats me les envieu clicant aquí. Espero la

vostra cartai el dibuix, que ja serà la darrera aportació.