AGRI-CULTURA:: art i cultura de cultivar la terra, per tant, ara ens toca a nosaltres “l´art de cuinar els fruits de la terra”

Què podem fer amb aquestes verduretes tan bones?, no creeu que mereixen un delicat tracte culinari?, aleshores, anem a donar-vos algunes idees per a que gaudiu amb elles, cuinant-les i assaborint-les

BON PROFIT!!! ☺ ESCAROLA: es tracta d´una verdura un poquet amarga, però alhora, molt especial. Normalment s´utilitza per a fer amanides, barrejada amb altres brosses, si vos destorba la seua amargor, podeu acompanyar-la amb fruites (ananàs, raïm, mango, aranja, pomelo, etc.), fruits secs torrats (avellanes, pipes de gira-sol), llavors (sèsam), trocets de pernil o pa fregits, i adobar-la amb vinagretes com aquesta: oli d´oliva, vinagre suau (de poma), sal i pebre negre, una culleradeta de mel i un altra de mostassa, així com tots aquells ingredients que vos agraden. També la podeu cuinar com si d´una espinac es tractara: bollida amb un ratllet d´un bon oli d´oliva, sofregida amb allets, com part d´un farcit (d´uns “creps” per exemple), barrejada amb betxamel i gratinada. ☺ CARLOTA: la carlota és una de les verdures, junt a la remolatxa i xirivia, més dolcetes, ja que té una quantitat considerable de sacarosa (sucre) en la seua composició. Pot menjar-se crua: en forma d´amanida (ratllada amb gallons de taronja i una vinagreta del seu suc), barrejada amb altres verduretes crues i amb una salseta de “kéfir” o iogurt, liquada (un liquat molt bò: carlota, poma, pera o totes dues, suc de llima o taronja o tots dos, ben fresquet). També es pot cuinar de moltes maneres: puré, cremeta calenteta (barrejar carlotes, creïlles i cebes, sofregir, posar caldo de verduretes i sal, bollir i triturar), cuita al vapor (molt bona perquè conserva la major part de les seues propietats); la carlota és una de les verdures que forma part de moltes elaboracions, com sofregits de verdures per a la pasta, lentilles, potatges, etc. ☺ ESPINAC: verdura amb molt de ferro, i per tant, molt nutritiva. L´espinac pot menjar-se crua, si és tendreta, en forma d´amanida, acompanyant-la amb fruites seques (panses, dàtils), podent-la barrejar amb tots els ingredients que hem nomenat en l´escarola. Si voleu cuinar-la: bollida, sofregida amb panses i pinyons (espinacs a la catalana), barrejada amb beixamel i gratinada amb formatge, sofregida amb allets, és pot utilitzar també per a farcir truites, “creps”; l´espinac també forma part d´altres elaboracions com lentilles, potatges, etc.

☺ REMOLATXA: verdura dolceta com la carlota. Es pot menjar crua: liquada (amb pomes, peres, carlotes, api, suc de llima o taronja, beure fresquet), ratllada com un acompanyament en les amanides. També es pot cuinar: fent una cremeta (com la de carlota), bollint-la sencera amb la pell i conservant-la en el mateix líquid (una volta així, es pot utilitzar per a fer amanides, truites), adobada amb vi negre, ceba, sal i sucre, constitueix una guarnició molt bona per a la carn. I les seues fulles, són comestibles?, és clar que sí, són molt molt bones per a la salut, i es poden utilitzar com les espinacs, descobriu-les. ☺ CEBA: les cebes són molt importants en la nostra cuina, encara que no disposen d´un lloc privilegiat, tenen moltes vitamines i moltes aplicacions. Si voleu menjar-les crues (la ceba roja és la preferida per a menjar crua per la seua dolçor), ho podeu fer tallant-les i deixant-les un ratet amb un xorret d´un vinagre bò (poma, vi, xerés) i un poquet de sal. Si voleu cuinar un ratet: confitura de ceba (sofregir la ceba, afegir sucre, la mateixa quantitat que ceba i un xorret de vinagre, deixar cuinar, s´utilitza per acompanyar carns, peixos, torrades de pa), torrades senceres al forn i adobades amb una vinagreta o gratinades amb all i oli, sopa de ceba, puré de ceba i poma (acompanyament de peixos). ☺ CREÏLLA: la creïlla és una de les poques verduretes que no podem consumir crua, per tant, anem a cuinar-la: puré, gratinat de cebes i creïlles (posar per capes, cebes, pomes i creïlles tallaetes en llàmines fines amb un poquet de beixamel, tapar i coure al forn, quasi al final, formatge ratllat damunt i gratinar), torrades senceres al forn, pastís de creïlles i col blanca (bollir les dos verdures, escòrrer, sofregir amb alls com si fora una truita de creïlles, i donar-li la formeta de la paella, després podreu tallar-ho en trocets).

☺ BLEDA: abans de cuinar la bleda (ja que no és molt agradable menjar-la crueta), s´aconsella tallar-la i llavar-la en abundant aigua, escorrent-la després; també cal dir, que s´ha de consumir molt prompte després de la seua compra. Com la cuinem?: admeteix les mateixes aplicacions que les nomenades per als espinacs. ☺ FENOLL: el fenoll és un bulb un poquet desconegut, però amb infinitat d´utilitats i sabors a descobrir. Per a preparar-lo, cal llevar-li amb un ganivet uns filets molt fins que s´aprecien en la seua superfície. Pot menjar-se cru: en amanida barrejat amb ceba roja i taronja, o cuinat: cuit al forn amb altres verdures, aromatitzat tot amb herbetes provençals i un bon oli d´oliva, puré o cremeta, per a fer sofregits destinats al peix (sofregir ceba, porro, fenoll, alls, gambetes, clotxines, trocets de peix, un poquet de pebre roig dolç i tomaca, un xorret de brandi i un poc de beixamel, amb tot açò podeu farcir uns “creps” o truites, i gratinar-ho amb formatge,mmmmmmmmm, boníssim!!!!) ☺ COLRAVE: els podem trobar en dos colors, blancs i violetes, sense diferencies entre ells. Es consumeixen normalment cruets degut al seu sabor suau: ratllats i barrejats amb remolatxa, com a complement en altres amanides (si trobeu que està un poquet blanet, el talleu i el deixeu uns minutets dins d´aigua gelada, de sobte esdevindrà cruixent i molt bò). També el podeu cuinar: puré, cremeta, gratinat (com la creïlla), formant part de sofregits i altres elaboracions. ☺ XIRIVIA: verdureta molt dolça i aromàtica, pel que cal aprofitar al màxim el seu aroma característic. Normalment no es consumeix crua, per tant la cuinarem: puré, crema (barrejar la xirivia amb un poquet de creïlla), si teniu un utensili anomenat “pelador”, podreu traure llàmines molt finetes i fregir-les, hauréu descobert les “papes de xirivia” (és molt bò i facilet de fer), la xirivia també forma part de lentilles, potatges, putxeros.

☺ COLIFLOR: la coliflor és una verdura antiga (es tenen referències d´ella d´ençà 1.500 anys) amb moltes aplicacions. Pot consumir-se crua, en amanides i ben adobada amb vinagretes gustoses; també cuinada: cuita sencera o en trocets, gratinada amb formatge o beixamel, en sopes de verdures, cremes, purés, com a complement d´un estofat de carn o de peix (al curri). Cal dir, que tant la tija de la coliflor, com la del brócoli, es poden utilitzar en l´elaboració de purés, cremes i sopes de verdures. ☺ BRÓCOLI: en el brècol o brócoli, es pot apreciar un sabor més suau que en el cas de les coliflors, no obstant això, admeteix les mateixes preparacions, tant si el volue menjar cru, com cuinat. ☺ PORRO: en el porro es poden distingir dos parts ben diferenciades: la verda (que s´utilitza normalment per a fer sopes o caldos , perquè és més dura), i la part blanca, de la que parlarem ara. Si el volem cru, hem de vore que no siga massa fort; normalment es cuina i és molt versàtil: cremes de porro (molt bones, amb un poquet d´api), purés, a la plantxa, formant part d´altres elaboracions (potatges, lentilles, putxeros), gratinats amb formatge o betxamel.

RECORDA, LES VERDURETES TOTES CRUETES, SÓN BEN BONES I MOLT NUTRITIVES QUAN CUINES, POSA MOLTA IMAGINACIÓ, I EL MÉS IMPORTANT, MOLTA ESTIMA

ALIMENTA´T BÉ, SOM EL QUE MENGEM

☺ ☺ ☺ ☺ ☺ ☺ ☺ ☺ AGRI-CULTURA