CulturaC

Balanç 2007 - 2010

Centre de Promoció

de la Cultura Popular

i Tradicional

Catalana

2 · CPCPTC · 2007-2010 PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

La cultura popular i tradicional es fonamenta, només en part, sobre el passat, perquètambé vertebra el present dels pobles i n’indica tendències de futur.

Les cultures contemporànies abasten, avui dia, sectors molt amplis, però cap país no pot ser plenament entès si es prescindeix del coneixement de les seves expressions més genuïnes o no se n’estimula el conreu. Unes expressions que participen dels canvissuccessius que fan que la cultura popular s’adapti ràpidament a l’eclosió de tradicionsnoves. La influència de la globalització, el paper del mitjans de comunicació o la presènciad’immigracions múltiples als diferents països d’acollida han esdevingut, al seu torn, fac-tors decisius.

En aquest marc, la nostra cultura popular es configura com un sistema obert i alhora ver-tebrat i sòlid, que correspon a una identitat nacional tan específica com immersa en la diversitat cultural. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana vanéixer l’any 1993 a instàncies del Parlament de Catalunya per tal dinamitzar el sector i elseu món associatiu. L’informe d’actuacions del CPCPTC durant aquesta legislatura, que araus presentem, constitueix no solament un balanç de gestió ben significatiu, sinó que volser també una eina de reflexió i debat mirant al futur.

Vull agrair la dedicació de les persones que integren el Centre –incloent-hi les que ja no hi són i les que, malauradament, ens han deixat– i també el suport dels membres delConsell de Cultura Popular i Tradicional Catalana i de la Comissió del Patrimoni Etnològic.Els encoratjo a tots plegats a continuar treballant per tal que la cultura popular sigui uncamí obert a successives transformacions. Serà valuós, en aquest sentit, el diàleg que el CPCPTC ha mantingut els darrers anys amb les federacions, les entitats i els col·lectiusque integren aquest món tan ric, integrador i vivificador del nostre país i la seva cultura.

Joan Manuel Tresserras

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

3 · CPCPTC · 2007-2010 QUÈ ÉS EL CPCPTC

EL CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANAEl Centre de Promoció de la Cultura Popular

i Tradicional Catalana (CPCPTC) va néixer amb

l’objectiu de fomentar i protegir la cultura

popular i tradicional catalana i l’associacionisme

cultural. Creat per la Llei 2/1993 del

Parlament de Catalunya, avui el Centre és un

òrgan dependent de la Secretaria de Cultura

del Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Actualment el Centre treballa en

diferents àmbits:

1 Potencia la recerca, la documentació

i la recuperació del patrimoni

etnològic català.

2 Fomenta el manteniment i la difusió de

la cultura popular i tradicional catalana.

3 Dóna suport a la vida associativa i a

les activitats de dinamització cultural.

4 Reforça la seva oferta formativa per

guanyar eficiència i difusió.

5 Impulsa eines de presència i promoció

de la cultura popular i tradicional

catalana als mitjans de comunicació.

Els diversos programes del Centre es

vehiculen a través de tres grans àrees

d’actuació:

El Servei de Promoció i Dinamització

Promou i dinamitza les festes i els

elements festius; coordina programes

formatius en cultura popular, i fomenta la

creació d’espectacles d’arrel tradicional.

També instrueix els expedients de

declaració d’entitats d’interès cultural.

El Servei de Patrimoni Etnològic

Impulsa i desenvolupa estudis i treballs

d’inventari i anàlisi sobre elements del

patrimoni etnològic de Catalunya.

El Centre de Documentació

Integrat dins el Servei de Patrimoni

Etnològic, cataloga, conserva i posa a

disposició de tothom els fons documentals

sobre patrimoni etnològic de Catalunya.

En coordinació amb aquestes tres àrees,

la Secció de Gestió i Àrea de Suport

a la Direcció canalitzen les línies de

subvenció adreçades a l’associacionisme,

així com les tasques de difusió i comunicació

del Centre.

La voluntat que impulsa un balanç

d’aquestes característiques ha de ser,

per força, la de passar comptes. I això

per tal de mostrar, d’una banda, els

resultats aconseguits. Però també, i no

és menys important, per reflectir un

treball que no s’acaba mai i que necessita

continuïtat. Una continuïtat dialèctica:

amb tots els canvis que convinguin, és

clar. Però decididament abocats a fer de

la cultura popular catalana una eina

viva, participativa i creativa. Lliure. I al

servei de la comunitat.

Sigui com sigui, en tindríem prou

d’haver demostrat la vigència del Centre

de Promoció de la Cultura Popular i

Tradicional Catalana (CPCPTC) com a

centre de patrimoni etnològic i, alhora,

de promoció de la cultura popular i

tradicional i de l’associacionisme. Preneu-

vos les següents 20 accions com si

fossin tot just un tast de les altres

pàgines, i veureu que malgrat la crisi

de recursos, no hem parat de teixir

vincles, d’esperonar propostes...

1 Hem obert el CPCPTC a la participació

mitjançant processos com ara latransposició de la Directiva europea sobrepirotècnia, la creació del futur Centre de laDansa Tradicional Catalana, les jornadessobre la Festa Major o, especialment, elcicle de trobades que té com a objectiurepensar el futur del mateix Centre.

2 Hem reactivat el Consell de Cultura

Popular i Tradicional amb objectius icalendari trimestral de treball, gràcies al qualhem avançat de manera decidida l’elaboraciódel Catàleg del Patrimoni Festiu del nostre país.

3 Hem impulsat l’estudi del 3r sector

a Catalunya (amb 3.688 entitatsfederades!), així com l’adaptació de la basede dades d’Entitats Culturals i Associacions decultura popular, cosa que ens haurà de permetreel contacte cada vegada més directe.

4 Hem atès més de 4.000 expedients

des de la secció de gestió, i n’hemavaluat els projectes des de cada serveiper atorgar-los fins a 36M d’� , suma delpressupost ordinari i de les aportacions decaixes d’estalvis. I això d’acord amb laxarxa de serveis territorials, compartint els

seus criteris i el seu coneixement, des dela proximitat.

5 Hem liderat l’aplicació al Departamentdel Pla Nacional de l’Associacionisme

i el Voluntariat, del Pla Integral del Poble

Gitano i, molt especialment, del Pla de

Ciutadania i Immigració, amb propostesque fan de la cultura popular unimmillorable espai de trobada entre els queja hi érem i els que tot just han arribat.

6 Hem dinamitzat les escoles d’estiude la FestCat per tal d’arribar a més

alumnes, guanyar eficiència i millorar-ne i diversificar-ne els continguts. I hemintensificat l’oferta per als municipis queles acullen (Llívia, Esterri d’Àneu, Torroellade Montgrí i Horta de Sant Joan) perquèpuguin compartir un veritable festivald’estiu de cultura popular.

7 Hem dinamitzat l’Aula de Música

Tradicional i Popular, n’hem elaboratel Pla estratègic i n’hem incrementat lapresència a Salt i a Manresa i incorporat millorsespais a Tortosa. Avui, l’oferta estable aBarcelona, Lleida, Salt-Figueres, Tortosa, Vila-seca i Manresa és de 300 alumnes per curs.

CPCPTC 2007-2010:INTERÈS I VIGÈNCIA EN 20 ACCIONS

4 · CPCPTC · 2007-2010 PRESENTACIÓ

TREMENTINAIRES, PATRIMONI ETNOLÒGIC FESTA AL CARRER, PARTICIPACIÓ CIUTADANA

foto

Arx

iu M

useu

de l

es T

rem

en

tin

air

es

foto

Marc

Tri

lla

foto

Ro

ssy L

óp

ez

EL FLABIOLAIRE DE LA FESTA MAJOR DE SOLSONA

8 Hem donat un nou impuls a la Festa coma eina de dinamització, bé sigui amb

el Catàleg del Patrimoni Festiu (primers35 expedients) o mitjançant el programaTallers per a la Festa, que ha arribat a 59municipis en quatre anys, creant o recuperantesdeveniments festius en complicitat ambajuntaments i associacionisme.

9 Hem reorganitzat la Fira Mediterrània

de Manresa, multiplicant la sevaeficiència, millorant el seu discurs artístic ila seva presència als mitjans de comunicaciói guanyant valor de mercat no només alsPaïsos Catalans sinó arreu del món.

10 Hem concretat el projecte deCentre de la Dansa Tradicional

Catalana, amb seu central a l’antigafàbrica de l’Espona, a Rubí, amb tota lacomplicitat local i, també, la perspectivad’una xarxa territorial amb l’objectiu decompartir experiències, continguts, estudisi activitats relacionades amb la dansatradicional catalana. I hem impulsat ladeclaració de la sardana com a dansad’interès nacional.

11 Hem inaugurat la nova Escola Folk

del Pirineu, amb seu a Arsèguel, iconjuntament amb l’associació Tram hemconveniat l’oferta estable de formació eninstruments tradicionals adreçada a totesles comarques de la serralada.

12 Hem declarat el primer Bé

Cultural d’Interès Nacional en lacategoria de Zona d’Interès Etnològic: el

barri de les Adoberies de Vic. I hem iniciatla segona incoació: 10 elements ubicats almassís de les Gavarres. Apostem pelpatrimoni de les classes populars del país.Les tines de Talamanca i el Pont deVilomara i Rocafort seran les següents...

13 Hem promogut la declaració delscastells com a Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat per part de laUNESCO, alhora que hem concretatl’execució del seu futur Museu a Valls.

14 Hem potenciat la recerca sobre lacultura popular catalana, amb un

increment de les dotacions destinades al’Inventari del Patrimoni Etnològic de

Catalunya i amb la consolidació mitjançantconvenis amb les deu entitats queconstitueixen la xarxa de l’Observatori per ala Recerca Etnològica de Catalunya i, també,amb l’Institut Ramon Muntaner (Fundaciódels Centres d’Estudis de Parla Catalana).

15 I hem ampliat la xarxa territorialde l’Observatori per a la Recerca

Etnològica de Catalunya amb dues novesseus: el Museu de la Mediterrània, a Torroellade Montgrí, i el Museu Etnològic deBarcelona.

16 Hem renovat la Revista

d’Etnologia de Catalunya, fent-lamés accessible i atractiva, confirmant-lacom una revista de primer nivellinternacional. També n’hem millorat ladistribució als punts de venda per tal defer-la visible.

17 Hem consolidat la col·lecció deTemes d’Etnologia de Catalunya

amb la publicació de vuit nous volums, i lacol·lecció sobre repertori per a músicatradicional Calaix de Solfa, amb lapublicació de quatre volums més.

18 Hem iniciat la col·lecció Estudis

sobre el Patrimoni Etnològic perdonar a conèixer investigacions detemàtiques inèdites o poc estudiades.Alhora hem establert una novacol·laboració amb Òmnium Cultural per a ladivulgació de la cultura popular catalana através del calendari anual sobre tradicions icostums.

19 Hem potenciat el Centre de

Documentació, completantcol·leccions, digitalitzant documentació endiversos formats i adquirint fonsd’imatgeria popular per incrementar l’Arxiude Patrimoni Etnològic. I els hem posat adisposició de tothom.

20 Hem reordenat el web del

Centre per a convertir-lo en unaeina per als ciutadans, tant de consultacom d’obtenció de recursos sobre culturapopular: materials pedagògics per a mestres,reculls de documentació de jornades,dossiers informatius sobre temes deprimeríssima actualitat... I amb la voluntatde millorar la comunicació del Centre hemcreat el bloc Tomba que gira, el web de laFestCat i, encara, estem elaborant el webdel Catàleg del Patrimoni Festiu deCatalunya i el de Tallers per la Festa.

PRESERVEM LA CULTURA DEL FOC CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT SEU DEL CPCPTC A BARCELONA

CPCPTC · 2007-2010 · 5PRESENTACIÓ

foto

Ram

on

Mascaró

foto

Xavie

r M

erc

ad

é

foto

Bré

tod

eau

PRESENTACIÓ6 · CPCPTC · 2007-2010

RAMON FONTDEVILA“Hem de fer que ens passin més coses a la plaça”

Ramon Fontdevila és el director del

CPCPTC des de desembre del 2006.

I considera que en aquests darrers anys,

els objectius del Centre de Promoció de

la Cultura Popular i Tradicional Catalana

han guanyat concreció i també intensitat.

“La llei de l’any 1993, que va permetre

la creació del CPCPTC, ens adjudica

responsabilitats en la transmissió de la

cultura popular i tradicional, sobre la

seva investigació i difusió, però també

en el suport a l’associacionisme cultural.

Això comporta una obra vastíssima,

sobretot tenint en compte els recursos

humans i econòmics dels que disposem.

Però a pesar de tot, i en termes generals,

el CPCPTC i les entitats de cultura popular

tenim per endavant molts camins i

possibilitats de treballar.”

Actualment, l’associacionisme cultural és cada vegada més participatiu i creatiu.Segueix sent, però, molt fragmentat. Tenim un univers enorme: a Catalunya hi ha aproximadament 8.000 entitatsculturals, la meitat de les quals federades.El gran repte que tenim al davant és compodem donar suport a un col·lectiu tangran i divers que, d’altra banda, pot serextraordinàriament útil nacionalment: unafàbrica de crear ciutadans!

Aquests darrers anys hem hagut de passar,primer, pel discurs de la crisi associativa. I acontinuació s’hi ha afegit la crisi de recursosque, evidentment, ha afectat l’estructura delCPCPTC. Però fixem-nos en els resultats!Hem hagut de buscar la màxima rendibilitatals nostres recursos humans i econòmics.

En el que ja teníem consolidat, hem hagutde treure el màxim resultat possible. I enl’àmbit econòmic, hem hagut de batallar perno perdre el sostre que havíem aconseguit,tot i les dificultats que hem tingut cada anyper mantenir-lo. I doncs, és evident que lacrisi ha limitat la nostra capacitat de crearprogrames nous, però també ha provocatque fem una revisió a fons dels programesque ja tenim en marxa. Perquè, de tant entant, les coses s’han de qüestionar: enaquest mandat hem fet de la necessitatvirtut, i hem repensat algunes de les cosesque fem perquè no teníem tots els recursosque hauríem volgut. La manca decreixement dels recursos, en definitiva, ensha obligat a ser més eficients. I també havalgut la pena.

Per descomptat, en aquest procés juga unpaper central el diàleg amb l’associacionismecultural. Per començar, en la part per la qual molta gent reconeix el Centre, lessubvencions, hem de seguir un camíd’exigència, establint uns criteris de valoracióclars. La primera paraula en aquest aspectela tenen els serveis territorials, que coneixende primera mà la feina de les associacions.En aquest punt s’ha de tenir una curaespecial, per tal que les entitats puguintreballar amb llibertat, amb tots els avantatges—i també dificultats— que això té. Vull dirque ha de quedar clar en tot moment queles associacions no són administraciópública, i han de generar per elles mateixesaquesta xarxa social que aporta participacióciutadana, cohesió, creativitat... I tot aixònomés ho pot fer l’associacionisme, lliure,no pas domesticat o intervingut, més enllàde l’obligació de retre comptes ambtransparència i unes bones pràctiques...

foto

Ju

an

Mig

uel

Mo

rale

s

CPCPTC · 2007-2010 · 7PRESENTACIÓ

Val a dir que les associacions ens estanajudant a repensar els orígens i el futurdel CPCPTC. Després d’alguns debatsinterns, i també amb les federacions decultura popular, hem establert duesconstatacions. La primera és que tothomestà d’acord en la conveniència que, el1993, es creés una entitat tan singularcom és el CPCPTC. Se’n pot fer moltscomentaris, però malgrat tot hi haconsens en el fet que va bé que hi sigui,perquè té utilitats clares. I precisament la segona conclusió és que el Centre famoltes tasques: donem ajuts econòmicsperò també treballem amb difusió,beques, formació... Treballem amb molts interlocutors, en molts programes i en molts fronts. Això ens limita,òbviament, però també ens obliga a sermolt dinàmics.

Més enllà de la conjuntura econòmica, hiha un aspecte que dóna molt de sentit al’existència del Centre avui: la diversitatcultural que viu el nostre país. Lesaccelerades transformacions socials quehem experimentat han acabat ressituantun debat molt antic entre allò que enpodríem dir cultura catalana i regionalisme.Al segle XXI, la nostra realitat ja nos’explica en clau del conflicte diguem-necatalano-espanyol, un conflicte que ensreforçava identitàriament en altresèpoques, sinó que constatem que elnostre entorn és molt més divers. Enqualsevol cas, s’imposa la necessitat deser respectuós amb les arrels de tothom,però també de poder promocionar itreballar amb la cultura de proximitat, iaprofitar amb una visió contemporània totel potencial que té la nostra culturapopular. Per descomptat, hem de ser tanpermeables com calgui; hem d’aprofitar lacultura popular com un espai de trobada,de conflicte, d’intercanvi. Hem de fer queens passin més coses a la plaça.

La diversitat que té el país, combinada ambuna realitat econòmica que ens torna aancorar en la realitat més immediata, ens hatornat a fer veure que no tot es fonamentaen el desplaçament ni el consum: el cap desetmana et pots quedar al teu barri ipassar-t’ho molt bé. I en aquest context, lacultura popular torna a ser un objectiuestratègic, ja no de resistència política comhavia estat en altres èpoques, ni tampocde domesticació social. Hi torno: la culturapopular és, o podria ser, la millor fàbrica deproduir ciutadans. Compromesos amb elseu barri o municipi, amb el propi país, pernou que el sentin.

En aquest moment, la cultura popular té per tant nous valors afegits. Seria unallàstima encasellar-la en un valor residual,en l’àmbit “d’uns senyors una micapesats i nostàlgics”. A la cultura popular nohi ha cap nostàlgia: la gent s’ho passa bé.Si entenem això, entendrem perquè decop i volta reviuen els bastoners, creixenels grups de diables, la gent s’apunta a fer castells... Són maneres actuals dereunir la gent i de passar-s’ho bé que han aconseguit deixar enrere algunsprejudicis. Prejudicis, tot s’ha de dir, quevan ser el preu que va pagar la culturapopular en ser utilitzada en temps de la

Dictadura. O no ve d’allà la percepció queaixò dels balls i els vestits tradicionals sónuna història tronada?

Els temps, però, estan canviant. Quan esva crear la Fira d’Espectacles d’ArrelTradicional de Manresa, explicàvem queamb el bagatge de la nostra cultura populares pot fer creació contemporània. Fa quinzeanys, davant aquest discurs, la respostamés àmplia en molts mitjans i ambientsera d’incredulitat. Doncs bé, això s’haaconseguit canviar: s’han vist els beneficissocials de la cultura popular i tothom s’hadesempallegat dels prejudicis. Els creadorspoden tibar i acostar-se a la cultura popularquan ho creguin convenient, no cal que s’hiencasellin, però saben que sempre estàdisponible com un patrimoni valuós i viu. I almateix temps, el món de la cultura populartambé ha d’assumir que tothom pot tocar,remenar i sacsejar el que li vingui de gust.Un moment àlgid en què es va fer explícittot aquest procés va ser la participació d’enCarles Santos dirigint les corals a la darrera

CORREFOC A L’APLEC DEL 2007 A FRANKFURT

“EL DIÀLEG DEL CENTRE

AMB L’ASSOCIACIONISME

ÉS FONAMENTAL”

foto

Arx

iu A

dif

olk

“LA CULTURA POPULAR

TÉ ACTUALMENT NOUS

VALORS AFEGITS”

8 · CPCPTC · 2007-2010 PRESENTACIÓ

edició de la Fira Mediterrània a la PlaçaMajor. El resultat va ser extraordinari.

Paral·lelament a la difusió de la culturapopular, hem de reforçar el seu prestigi.Hem de trencar, per exemple, amb elsprejudicis que alguns mitjans decomunicació encara tenen, i aconseguirque tinguin en compte la cultura popular,en igualtat de condicions amb qualsevolaltre àmbit, a l’hora d’avaluar l’interès o el valor informatiu de cada notícia. La renovació a TV3 del Quarts de nou o la presència de la Patum en directe i al 30 Minuts són testimonis d’una direccióencertada.

El món s’està fent més complex i, per incidir-hi, hi hem de saber estar. Les xarxes socials,per exemple, juguen a favor nostre. Elmoviment de defensa de les festes ambpirotècnia va arrencar al Facebook, amb unressò extraordinari en poques setmanes.Està comprovat que el món de la culturapopular aprofita els avantatges d’aquestesnoves tecnologies amb naturalitat. Abans,per exemple, per a una entitat una tramesade correu suposava una gran despesa endiners i temps. Ara no. Els nous grups ixarxes informals van molt més de pressaque els que fins ara eren convencionals en

l’administració i les entitats. Les opinions iles consignes circulen molt més de pressa. Icom més rejovenits estan aquestscol·lectius, més es nota. Avui, les entitatspoden posar-se ràpidament en contacte ambun univers molt més ampli, i això ens va moltbé per començar a construir una tramacultural més forta.

El nostre associacionisme el formen8.000 entitats. Això vol dir que n’hi hamoltes, sí, però també que n’hi ha massaamb poca musculatura. Per milloraren aquest aspecte, el futur passa

obligatòriament per la concentració.Nosaltres com a discurs ho estimulem: si un ajuntament mitjà no pot garantirlocals en condicions per a cada entitat,per què no mira de fer-ne un per a totes?Hi comença a haver municipis que fanprojectes integrals, molt més útils, on es coordinen totes les entitats. S’ha desumar, no pas suprimir, i dotar el teixit

de més musculatura. Només així, lesentitats aconseguiran atreure mésciutadans i ser més ambicioses, mésindependents, i tenir més impacte social.

Hi ha encara una altra idea important avui al Centre, i és que hem de saber distingirmolt bé el món professional del del’associacionisme i el voluntariat. S’ha dedesfer la idea que tothom pot fer de tot.

El CPCPTC defensa que amb la culturapopular també es pot fer negoci. És més,estem contents que els creadors i lesempreses de management treballin amb la cultura popular. Per això des del Centreactuem com a plataforma i estimulem la creació a l’entorn de la tradició. Però dit això, també s’ha de dir que hem de fer que les indústries es trobin amb lesindústries, i per tant hem d’adreçar elsprofessionals a l’Institut Català de lesIndústries Culturals o a l’Institut RamonLlull. Els nostres recursos són per al’associacionisme, que de la mateixamanera ha de ser conscient del seuamateurisme. No podem jugar a fer deproductors professionals! Si volem fer un espectacle amb sous professionals dins un circuit comercial, ja no serà elmateix. I no ens toca a nosaltres donar-hisuport... S’ha de distingir el món del’associacionisme del professional, perquèresponen a motivacions diferents. Elsprofessionals hi arrisquen diners i en fanuna opció laboral clara. Les associacions,per la seva banda, han de ser creatives,emocionar... però ser conscients que el seu àmbit és un altre: un món que generacomplicitats i cohesió social, on escomparteixen les emocions i també els maldecaps... Al Carnaval de Torelló, el millor no és el moment final de ladesfilada, sinó els vuit dissabtes que t’hastancat preparant les carrosses amb elscompanys. Aquest és un exemple, però entrobaríem molts i molts més que legitimenla feina d’un centre com el CPCPTC: hemde donar suport a la cultura popular i laxarxa associativa d’aquest país perquè no només són el nostre patrimoni, sinó lamillor eina de cohesió social, arrelament iparticipació ciutadana.

CARLES SANTOS A LA FIRA MEDITERRÀNIA 2009

“HEM DE MILLORAR LA

DIFUSIÓ DE LA CULTURA

POPULAR I REFORÇAR

EL SEU PRESTIGI”

foto

Carl

es R

od

ríg

uez

ORGANITZACIÓ I RECURSOStambé aprova el programa de publicacionsdel Centre en matèria de recerca etnològica.

Consells de redacció i assessor de la

Revista d’Etnologia de Catalunya.

D’ençà de la renovació de la REC, heminiciat el treball col·legiat entre la direcció i els Consells de redacció i assessor, ambla participació de representants del Consellde Patrimoni Etnològic, de l’Observatori de l’IPEC i del Consell de Cultura Popular iTradicional, entre d’altres.

Grup de treball sobre pirotècnia.

Des del desembre del 2008, la Comissiómixta entre el Departament de Cultura iMitjans de Comunicació i el municipalismecatalà acorden crear un grup de seguimentde la directiva europea sobre pirotècnia i laseva transposició per part del Ministerio deIndustria espanyol. El grup s’ha reunitregularment des d’aleshores amb laparticipació del CPCPTC, el Departamentd’Interior, representants de l’ACM i FMC,diputacions i, encara, amb representants dela Federació de Diables i Dimonis, l’Agrupaciódel Bestiari Festiu de Catalunya i la Coordinadorade Diables Centenaris amb Parlaments.

Treball amb les federacions d’entitats de

cultura popular i tradicional.

El Centre manté una línia permanent dediàleg amb les federacions d’entitats decultura popular i tradicional, el fruit més

CPCPTC · 2007-2010 · 9ORGANITZACIÓ I RECURSOS

La seu del CPCPTC és a Barcelona iactualment hi treballen 33 persones. Les dades de contacte són:

Centre de Promoció de la Cultura Popular

i Tradicional Catalana

Passatge de la Banca, 1-3. 08002 BarcelonaTel. 93 316 27 20 · Fax 93 567 10 02A/e: cpcptc.cultura@gencat.cathttp://cultura.gencat.cat/cpcptchttp://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/cpcptc

PARTICIPACIÓ

El Centre participa i té presència endiferents entitats i programes vinculats a lacultura popular:

El Consell de la Cultura Popular i

Tradicional. És el màxim òrgan consultiu iassessor del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació en les matèries decultura popular. El Consell es reuneix coma mínim tres cops l’any, està presidit peldirector del CPCPTC, i també en formenpart el subdirector general de Gestió i elscaps de servei de Patrimoni Etnològic i dePromoció i Dinamització.

La Comissió de Patrimoni Etnològic.

Avalua i aprova els projectes de recercaetnològica que es presenten al Centre, i ensupervisa el desenvolupament. La Comissió

important de la qual ha estat l’estudi sobreel Tercer Sector. També s’hi ha reunit durantel primer trimestre del 2010, en un cicle detrobades per debatre sobre els orígens, elpresent i el futur del CPCPTC. Finalmentaquest mes de setembre s‘ha impulsat un grup de seguiment del PecCat (Plad’Equipaments de Catalunya) entreateneisme i CPCPTC.

TERRITORIALITZACIÓ

El Centre implanta el seu programad’actuacions arreu del territori a través delsServeis Territorials del Departament, ambseus a Barcelona, la Catalunya Central (Vic),Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre(Tortosa). Com a tals, col·laboren en la presade decisions de les convocatòries desubvencions del seu àmbit geogràfic, acostantel procés de presa de decisions als interessats,i en la implantació de determinats programespropis del Centre, com l’Aula de MúsicaTradicional i Popular o els Tallers per la Festa.

DIFUSIÓ

El Centre fa difusió de la seva feina i lesseves activitats a través de diversos canals:

· Web http://cultura.gencat.cat/cpcptc· Butlletí electrònic setmanal CPCPTC Informa· Bloc del CPCPTC, Tomba que girahttp://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/cpcptc· Butlletí electrònic RIDEC· Butlletí de Darreres Adquisicions delCentre de Documentació

El Centre també coordina els sistemesd’informació i tractament de dadesvinculades al món de la cultura popular il’associacionisme.

D’altres activitats de difusió –la presència a ràdios, diaris, televisió o campanyespublicitàries– es recullen amb mésconcreció a l’àmbit de Promoció iDinamització, pàgs. 16 i 17.

10 · CPCPTC · 2007-2010 ORGANITZACIÓ I RECURSOS

RECURSOS ECONÒMICSEvolució 2003-2010

PRESSUPOST EXECUTAT DEL QUADRIENNI

Despeses per capítols 2007 2008 2009 2010

Capítol II. Despeses corrents 1.316.804 € 1.298.601 € 1.456.049 € 1.874.618 €

Capítol IV(3). Transferències per a activitats 5.442.079 € 6.386.591 € 5.244.918 € 6.483.776 €

Capítol VI i VII. Despeses de capital 1.260.159 € 946.383 € 195.055 € 450.928 €

Pressupost executat 8.019.042 € 8.631.575 € 6.896.022 € 8.809.322 €

DOTACIÓ FONS DE CAIXES

6.030.266 € 5.558.500 € 5.334.400 € 3.575.500 €

Desglossament pressupostari

*** Provisional (any 2010). Pendent d’adopció per part de caixes

***

(1) Pressupost inicial atès que de l’executat no en tindrem dades fins a final d’any.(2) A l’entorn del 40% d’aquest capítol es destina a l’Aula de Música Tradicional i Popular.(3) Desplegat a la taula de la pàgina 11.(4) No es va executar el retorn del crèdit a l’Institut Català de Finances perquè s’estava en fase de refinançament, cosa que ens vapermetre mantenir millor la capacitat de despesa del CPCPTC.

(2)

(1)

(4)

PRESSUPOSTOS INICIALS

CPCPTC · 2007-2010 · 11ORGANITZACIÓ I RECURSOS

Quantitat de projectes de l’associacionisme subvencionats

*** L’any 2003 no hi va haver convocatòria, només subvencions fora de concurrència

* Previsió sobre pressupost inicial

2007 2008 2009 2010*

Subvencions a corporacions locals 393.015 € 573.763 € 371.865 € 431.000 €per a activitats

Subvencions a empreses privades 176.281 € 136.704 € 60.000 € 60.000 €per a l’edició de publicacions sobre cultura popular i tradicional

Subvencions a fundacions i entitats 3.033.883 € 3.595.124 € 3.152.993 € 4.327.776 €sense finalitat de lucre per a la programació d’activitats de cultura populari tradicional, desplaçaments o projectesd’intervenció comunitària

Fundació Mediterrània 1.600.000 € 1.600.000 € 1.300.000 € 1.300.000 €

Beques i subvencions per a treballs 238.900 € 481.000 € 360.060 € 365.000 €de recerca etnològica

Total 5.442.079 € 6.386.591 € 5.244.918 € 6.483.776 €

Capítol IV.Transferències per a activitats

SUBVENCIONS I CONVENISEvolució 2003-2010

12 · CPCPTC · 2007-2010 PROGRAMES I ESTUDIS

en les activitats culturals i lúdiques iafavorir el coneixement de la llenguacatalana. Entre els programes impulsatsdestaca el de “Tots som una colla”, en col·laboració amb la Secretariad’Immigració i la Coordinadora de CollesCastelleres de Catalunya. L’any 2009, en unaprova pilot realitzada a Guissona, Vic, Salt iel Vendrell, es va acordar oferir-lo a la restade colles del país. En la mateixa línia, i amb laFederació Catalana de Cineclubs, ajuntamentsi l’associacionisme dels nouvinguts hemestrenat el cicle “Nous catalans, nous cinemes”.

El Pla Integral del Poble Gitano a

Catalunya 2009-2013, que vol combatreles mancances educatives, laborals ieconòmiques d’aquest col·lectiu, avançanten seu equiparament sociocultural ieconòmic amb la societat, promovent i

CASTELLERS CAPGRÒS SARDANES

f oto

Tje

r k V

an

der

Meu

len

foto

Miq

uel V

iñas

foto

Em

ili

Co

mb

alia

reconeixent alhora els seus trets propis iculturals. Hem avançat fins a deixar gairebéenllestida la creació de la futura FundacióCultural del Poble Gitano.

El Pla Nacional de l’Associacionisme

i el Voluntariat, ideat per afavorir elcreixement d’aquest sector, impulsar-ne lamodernització i el finançament, implantarmecanismes de transparència i estratègiesde qualitat, fomentar el treball en xarxa i lacol·laboració, aprofundir en els mecanismesde participació, incrementar la incidènciapolítica de les organitzacions i apostar perla justícia social i la convivència.

El CPCPTC també participa en dos plans mésimpulsats per altres direccions generals: elPla de Polítiques de Dones 2008-2011 i el PlaNacional de Joventut de Catalunya 2010-2020.

PROGRAMESTRANSVERSALS

El Centre participa en diferents planstransversals del Govern de la Generalitatde Catalunya. S’encarrega especialmentd’impulsar-ne tres en representació delDept. de Cultura i Mitjans de Comunicació:

El Pla de Ciutadania i Immigració 2009-

2012, que es basa en tres eixos: la gestiódels fluxos migratoris i accés al mercat detreball, l’adaptació dels serveis públics auna societat diversa i la integració en unacultura pública comuna. El Centre impulsaprogrames per a millorar l’accés de totesles persones als serveis públics; fomentarel respecte i la convivència a través delconeixement de la història de Catalunya;incentivar la participació dels nous catalans

CPCPTC · 2007-2010 · 13PROGRAMES I ESTUDIS

L’ESTUDI DELTERCER SECTOR

El 2008, el Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació va iniciar, a instàncies delCPCPTC i des del Gabinet Tècnic, un estudisobre el tercer sector cultural —el de lesassociacions que realitzen activitats senseànim de lucre i no formen part del sectorpúblic. Es tractava de conèixer amb precisióel seu nombre i activitat a Catalunya, aixícom el seu impacte social i econòmic.L’estudi es va dividir en dues línies detreball: la qualitativa i la quantitativa.

Pel que fa a la primera, l’estudi conclou quela cultura tradicional i popular catalana noacaba de tenir ni el prestigi que li corresponni una presència mediàtica suficient. Tambéobserva que les federacions del tercer sector

tenen sistemes de finançament vulnerables,que les fa especialment dependents delsector públic, i tenen moltes dificultats peraccedir al finançament privat a causa d’unaLlei de mecenatge insuficient.

Altres problemes exposats per l’estudi són els models organitzatius poc adequats,la manca de relleu generacional, laprofessionalització insuficient i la faltad’unitat i de sinergies en el sector.

Davant d’això, es proposen quatreobjectius principals: - millorar el finançament del tercer sector- millorar la difusió de les seves activitats- millorar la formació de les persones

que hi treballen- fomentar-ne un reconeixement social

més gran.

foto

Carl

es R

od

ríg

uez

ENTITATS CORALS

Pel que fa a l’anàlisi de les dades quantitatives,l’estudi mostra que les federacions deltercer sector cultural tenen dimensions moltdesiguals, amb un grup reduït de federacionsde grans dimensions i forta implantacióterritorial, i per contra un grup molt mésnombrós de federacions amb poquesassociacions afiliades. La majoria tenen laseu a Barcelona i es van inscriure al registred’entitats jurídiques als anys vuitanta. El règimde tinença majoritari dels equipaments és decessió, i la gran majoria del personal que hitreballa és voluntari i amb dedicació parcial.No cal dir que aquestes dades i el seucorrecte manteniment esdevenenindispensables a l’hora de reflexionar sobre el futur de l’associacionisme al país, i en la presa de decisions.Trobareu l’Estudi complet al web del Departament:

http://cultura.gencat.cat, a l’apartat de publicacions en línia.

Associacions culturals federades de Catalunya. 2008

Per federació

Font: Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Federació Catalana d’EntitatsCorals

Federació Sardanista de Catalunya

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Coordinadora Catalana de Fundacions

Centres i Instituts d’Estudis Locals i Comarcals

Federació de GrupsAmateurs de Teatre

Unió Colles SardanistesFederació de Diables iDimonis de Catalunya

Federació Cors de ClavéFederació Ateneus

de CatalunyaAgrupació del Bestiari

Popular i Festiu de CatalunyaCoordinadora de Balls de Bastons

Agrupament d’Esbarts Dansaires

Secretariat de CoralsInfantils de Catalunya

Federació Catalana dels Tres Tombs

Federació Catalana de Fotografia

Federació Catalana de Pessebristes

Coordinadora de CollesCastelleres de Catalunya

Corals Joves de Catalunya

Federació Catalana de Societats Musicals

Federació Catalana de Cineclubs

Federació de JoventutsMusicals de Catalunya

Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

Òmnium Cultural

Casas Regionales

Consell Català de la Música

Federació Catalana de Pueri Cantores

Federació de Falcons de Catalunya

14 · CPCPTC · 2007-2010 PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓEl CPCPTC té entre els seus encàrrecs el

de gestionar els programes vinculats a

l’associacionisme i el foment de la

cultura popular i tradicional, des de la

gestió de les convocatòries d’ajuts, la

declaració d’entitats d’interès cultural,

l’oferta formativa, els programes de

dinamització, el suport a la promoció i

projecció exterior de la cultura popular

o la confecció del Catàleg del Patrimoni

Festiu de Catalunya. Així, el Servei de

Promoció i Dinamització coordina la

realització de jornades adreçades al

món associatiu o la col·laboració en

projectes com el Centre de la Dansa

i la transposició de la directiva europea

sobre la posada al mercat de productes

pirotècnics. En qualsevol dels casos, es

tracta de projectes de suport al nostre

patrimoni festiu més viu i actual.

PROGRAMES FORMATIUS

Actualment el Centre és responsable dedos programes formatius vinculats a lacultura popular: la Festcat i l’Aula de MúsicaTradicional i Popular, i un tercer, vinculat a les colles de foc, es troba en fase dedisseny i implementació. Alhora col·laboraen l’organització de l’Escola Folk delPirineu, de música i dansa.

Festcat

Escoles d’estiu de cultura popular

La Festcat, organitzada conjuntament ambla Fundació Mediterrània, és una propostad’estiu que engloba quatre escoles decultura popular: l’Escola de la Festa a Llívia,l’Escola de Música Tradicional a Torroella de Montgrí, l’Escola de Dansa Tradicional a Esterri d’Àneu i l’Escola de JocsTradicionals a Horta de Sant Joan. Lesactivitats formatives de la Festcat sónreconegudes pel Departament d’Educaciócom a activitats de formació continuadadel professorat no universitari.Aquests darrers anys la Festcat ha viscutun procés de transformació cap a unprojecte que, guanyant eficiència i discurs,ha fet un esforç per a adreçar-se a nousàmbits que permetin amplificar el missatgede les escoles: membres d’entitats de

cultura popular, gestors culturals, tècnicsde joventut, animadors socioculturals, etc.Ha arribat a reunir anualment uns 300alumnes, a més dels professors, elsprofessionals i col·laboradors, així comqualsevol que vulgui gaudir de l’àmpliaoferta d’activitats complementàries de laFestcat, especialment la gent de lesdiferents poblacions que acullen lesescoles. Podem dir que la Festcat, a mésd’un campus, ha esdevingut un veritablefestival d’estiu de cultura popular.

L’Aula de Música Tradicional

i Popular (AMTP)

L’AMTP és un programa formatiu especialmentadreçat als músics vinculats a la culturapopular i a les persones que volen formar-seen aquest camp. Ofereix activitats a travésde sis centres —Barcelona, Lleida, Manresa,Salt-Figueres, Tortosa i Vila-seca—, en elsquals s’imparteix un pla d’estudis únic createspecialment per fixar l’aprenentatge delsinstruments tradicionals i del seu context.S’hi imparteix classes d’acordió diatònic, cant,dolçaina, flabiol i tamborí, gralla, instrumentsde pua i guitarres, percussió, sac de gemecs,tarota, viola de roda i violí. Els alumnes quesegueixen els cicles formatius regulars del’AMTP obtenen els diplomes d’InstrumentistaTradicional (primer cicle) i de Mestre

ALUMNES DE L’ESCOLA DE LA FESTA A LLÍVIA, ESTIU 2009

Evolució del nombre

d’alumnes a la Festcat

2007 2008 2009 2010

foto

AM

TP

CPCPTC · 2007-2010 · 15PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

Instrumentista Tradicional (segon cicle). Aquestsestudis són reconeguts pel Departamentd’Educació com a activitats de formaciócontinuada del professorat no universitari i, des del curs 2009-2010, també sónreconeguts com a matèries optatives per alsestudis d’educació secundària obligatòria ide batxillerat a l’efecte de la simultaneïtatamb els ensenyaments musicals.Les principals activitats que s’han impulsataquests tres darrers anys, amb la novadirectora Montse Faura, a més de la mateixaactivitat formativa, han estat l’elaboraciódel Pla Estratègic de l’AMTP, amb l’objectiud’incrementar la seva presència arreu deCatalunya, en coordinació amb l’àmbiteducatiu (conservatoris, xarxa d’escoles demúsica municipals, l’ESMUC...); l’impuls a larenovació de la seva oferta amb la creacióde dos nous centres a Salt, el 2009 en elrecinte de la Fàbrica Coma Cros, i a Manresa,on aquest curs estrenarà nova seu alsespais del Conservatori Municipal de Música;l’adaptació de l’oferta de la seu de Figueresa la demanda territorial i, encara, aquest cursla seu de Tortosa s’ha instal·lat a la novaCasa de la Música. També s’ha repensatl’oferta d’activitats extraordinàries, quecomplementen el treball acadèmic ambactivitats obertes al públic que serveixenalhora per relacionar la feina de l’Aula ambel seu entorn territorial i festiu, i per difondreel treball dels grups estables. S’ha impulsatl’activitat dels grups estables, formats perpersones vinculades d’una o altra manera a

l’AMTP. Les actuals formacions dels grupsestables són: Grup Estable de Gralles,Rondalla, Grup Estable de PercussióTradicional, Grup de Folk, Grup Estable deDolçaines i Percussió. També s’ha recuperatla col·laboració amb el festival Tradicionàriusde Barcelona, i s’ha iniciat un procés decol·laboració amb la Fira Mediterrània. Els dosdarrers cursos s’ha engegat un procés pera convertir l’Escola de Música Tradicional enel marc de la Festcat en una escola d’estiu dereferència pel que fa a música tradicional.

Escola Folk del Pirineu /

Tallers d’Arsèguel

Aquest 2010, coincidint amb la inauguracióde la seu estable de l’Escola Folk del Pirineua Arsèguel, totes les institucions que hiparticipen —l’Associació Cultural per la TradicióMusical TRAM, l’Ajuntament d’Arsèguel,l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el CPCPTC—vam signar el conveni de col·laboració queen regula l’organització i la gestió. El nouequipament acollirà l’ensenyament regularde música i dansa tradicional, els Tallersd’Arsèguel de cap de setmana i les Colòniesper a Joves Intèrprets Folk. També des de laseu d’Arsèguel es gestionarà el programad’ensenyament itinerant Folk a l’Escola, quees porta a terme als municipis d’Alp, Arsèguel,Bellver de Cerdanya, Martinet, Montellà,Montferrer, Organyà, Prats i Sansor, Prullans,Sant Julià de Cerdanyola, Tuixent i la Vall deBoí. Cada any participen en aquest projectecentenars de nens i joves.

foto

AM

TP

CLAUSTRE DE L’AMTP, SETEMBRE DEL 2009

Evolució del nombre

d’alumnes de l’AMTP

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10

La formació dels membres

dels grups de foc

Arran de l’aprovació del nou reglament depirotècnia i explosius, el CPCPTC seràl’encarregat de la formació delsresponsables de grup i de l’acreditació delsconsumidors reconeguts com a expertsdins les colles de foc a Catalunya.Actualment s’està elaborant el temarid’acord amb la normativa recentmentaprovada i s’està enllestint el procedimentper a gestionar aquesta formació, ambl’objectiu de realitzar les sessions per a uns1.500 responsables de grup i acreditar elsmembres de les colles de foc abans deltermini fixat per la mateixa norma, quevenç el novembre del 2011. Trobareu mésinformació sobre aquest tema a l’apartatde nous projectes realitzats d’acord ambl’associacionisme (pàgs. 18 i 19).

16 · CPCPTC · 2007-2010 PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

La Roda als Barris

El Centre dóna suport a aquest projecte dela Fundació La Roda, que des del 1977 duiaespectacles d’arts escèniques i projectesde lleure i cultura a barris, sobretot de l’ÀreaMetropolitana. Avui, La Roda als Barris dónasuport principalment a la programació decursos i tallers amb l’objectiu de promourela inclusió social, l’educació en valors i lacultura popular. La celebració que anualmentsintetitza les activitats del projecte La Rodaals Barris és la Tamborinada, una jornada ambun centenar de tallers i espectacles obertsa tothom i que acull milers de participantsdes de la seva primera edició el 1977.

EL CATÀLEG DELPATRIMONI FESTIUDE CATALUNYA

El Decret 389/2006, de 17 d’octubre, delpatrimoni festiu de Catalunya, va ordenar lacreació del Catàleg del Patrimoni Festiu deCatalunya per a inscriure-hi les festes,manifestacions i celebracions comunitàries,així com els elements festius amb vigènciaarreu de Catalunya, amb l’objectiu depreservar, difondre i protegir el nostrepatrimoni festiu.

Van caldre dos anys per a crear elCatàleg del Patrimoni Festiu de Catalunyai ja hem iniciat el procés de declaracióde les primeres festes i elementsfestius, d’ençà del 2008. Actualment,

amb l’objectiu de col·laborar en la majordifusió i coneixement de les festescatalogades, a més d’elaborar els dossiersdocumentals relatius a les festes per talde posar-los a disposició dels investigadorsi estudiosos del nostre patrimoni festiu,estem elaborant la pàgina web del Catàlegdel Patrimoni Festiu de Catalunya.

En aquest moment hi ha 35 festescatalogades, de les quals 10 ja han rebutun reconeixement especial i 25 es trobenen tràmit de declaració. 16 d’aquestes,d’altra banda, corresponen a revisions defestes declarades Festa Tradicionald’Interès Nacional abans de l’octubre del2006. De manera singular, s’ha declarat lasardana element patrimonial d’interèsnacional i igualment s’està en tràmit dedeclaració de la Festa dels bous de lesTerres de l’Ebre.

PROMOCIÓ I PROJECCIÓDE LA CULTURAPOPULAR

Difusió als mitjans de comunicació

S’ha col·laborat anualment amb unasetantena de programes en diversosmitjans comunicació, aportant contingutssobre temes concrets dins de programesde difusió de la cultura popular i tradicional(TV3, 9 Nou TV, Barcelona TV, CatalunyaRàdio, COM Ràdio, RAC 1, Ràdio 4, RàdioNacional, Ràdio Sabadell, TV L’Hospitalet...).

PROGRAMESDE DINAMITZACIÓ

Hem donat un nou impuls a dos programes dedinamització social i cultural a través de la festai les entitats de cultura popular ja consolidats:els Tallers per a la Festa i La Roda als Barris.

Tallers per a la Festa

És un programa orientat a la creació,recuperació, millora o actualització d’unafesta o element festiu, proposant tallersparticipatius que incorporen voluntaris imembres d’entitats locals, dirigits perartistes i creadors professionals. Els tallersestan concebuts per a produir, en un períodede dos anys, els elements festius necessarisper a la realització d’un espectacle o festafinal: vestuari, acompanyament musical,elements escenogràfics, guió... El programaTallers per a la Festa també assessora cadaprojecte en matèria de producció i estudide viabilitat. Des del 2006 el programa s’hadut a terme en 59 municipis, i ha suposatla creació de 27 esdeveniments festius i larecuperació o millora de 32 festes. Tot plegats’ha estat fent d’acord amb els ServeisTerritorials i amb la col·laboració de laFundació Societat i Cultura, l’Institut RamonMuntaner, la Fundació Pere Tarrés i l’AssociacióSolc del Lluçanès amb la recent incorporacióde l’associació La Sègola. Enguany s’haconvocat un concurs per un període detres anys per tal de garantir la continuïtatinteranual d’aquest programa.

UN MENJAR CELESTIAL A AGRAMUNT

foto

Arx

iu F

usic

TORTELL POLTRONA EN UN PROJECTE

DE LA RODA ALS BARRIS

foto

Arx

iu F

usic

UN MAR VIVENT A L’HOSPITALET DE L’INFANT

foto

Arx

iu F

usic

Tanmateix, la iniciativa que durant aquest temps ha donat més visibilitat a la cultura popular en els nostres mitjansde comunicació ha estat l’espot i la falcacreats expressament per a la televisió i la ràdio i que es va realitzar amb el suportde les colles de cultura popular, a travésdel conveni de col·laboració establertentre el Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació i la Corporació Catalanade Mitjans de Comunicació. Se’n varealitzar dues campanyes de difusiódurant els mesos de desembre del 2009 i maig del 2010.D’altra banda, el CPCPTC va impulsar unacord amb l’Associació Catalana de laPremsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG)per promoure la difusió de notícies ireportatges sobre la cultura popular itradicional als mitjans de l’ACPG a través del seu Banc de Continguts. I encara es va completar dos acords més amb lestelevisions locals, mitjançant els grupsXarxa i Comunicàlia, per recollir el calendarifestiu i fer-ne difusió; i amb Vilaweb, perproduir el cicle de debats “La culturapopular vista per...”, en el qual fins ara hanpres la paraula el poeta i arquitecte JoanMargarit, la cuinera Carme Ruscalleda,l’actriu Vicky Peña, l’escriptor Màrius Serra,el músic Carles Santos i la cantant Mariadel Mar Bonet.Finalment, des del CPCPTC també hemcol·laborat a la nova web culturcat.cat enl’àmbit de la cultura popular.

Concurs i beca de fotografia

sobre cultura popular

Des del CPCPTC es dóna suport des del 1989a l’organització d’un Concurs Biennal deFotografia de Cultura Popular i TradicionalCatalana conjuntament amb la FederacióCatalana de Fotografia. Enguany també s’haconvocat conjuntament una beca per a larealització d’un projecte fotogràfic relacionatamb l’Associacionisme i el Voluntariat.Aquesta beca pretén promoure la creació ila difusió de la fotografia com a element deconeixement i divulgació cultural.

Jornades sobre cultura popular

i associacionisme

El 2008 i 2009 es va organitzar en el marcde la Fira Mediterrània les dues jornades ja esmentades en els apartats específics,la dedicada al Centre de la Dansa TradicionalCatalana, adreçada a entitats i institucionsvinculades al món de la dansa, amb uns 80 assistents, i la Jornada de treball sobrela transposició de la Normativa Europea de Pirotècnia, adreçada a tècnics municipals,amb l’assistència d’una seixantena de persones.Entre febrer i maig del 2010 s’han realitzattres jornades adreçades a repensar elCPCPTC; trobareu més informació sobre eltema a les pàgines 32-33. També s’ha organitzat una jornada dedicadaa repensar la Festa Major com a espai detrobada i cohesió, adreçada a tècnics ielectes locals. Aquesta jornada, organitzada

CPCPTC · 2007-2010 · 17PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

APLEC 2009 A LUXEMBURG

foto

Arx

iu A

dif

olk

conjuntament amb les dues entitatsassociatives d’ens locals i els ajuntamentsde Granollers, Reus i Vilafranca, es vacelebrar a Reus amb l’assistència de gairebé100 persones. Actualment estem treballant,juntament amb la Federació d’Ateneusde Catalunya i la Subdirecció Generald’Equipaments Culturals, en l’organitzaciód’una jornada sobre la cooperació entreateneus i ens locals en el marc del Plad’Equipaments Culturals de Catalunya.

La presència en esdeveniments

internacionals

Hem treballat per a fer més visible lapresència de la cultura popular i tradicionalcatalana en l’àmbit internacional, col·laboranten la proposta i desplaçament de grups decultura popular en esdeveniments

LOGOTIP DEL FESTIVAL TÒCATÍ DE VERONA (ITÀLIA)

18 · CPCPTC · 2007-2010 PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

internacionals. Es va donar suport, perexemple, a la presència de grups catalansen l’XI Festival de Titelles de Praga, l’any2007, que va tenir Catalunya com a paísconvidat. Un altra acció rellevant va ser lapresència dels Castellers de Vilafranca aXile, el gener del 2008. El 2009, entre altresaccions, la Rondalla de l’AMTP va participaral Festival de l’Oralità de Torí, organitzat perla Rete Italiana di Cultura Popolare. Enguanydestaquem el desplaçament durant el mes de maig de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Xangai, i aquest setembre laparticipació d’una delegació catalana, coma cultura convidada, al Festival de poblesminoritaris de la Vall d’Aosta.

I encara, estem treballant per a concretar la presència el 2011 de la cultura popularcatalana com a cultura convidada al FestivalTocatí de Verona, especialment des del’àmbit del joc. D’altra banda, el CPCPTC ésmembre de la JUGAJE (Federació Europeade Jocs i Esports Tradicionals) i recentmentha iniciat un procés de col·laboració amb la Rete Italiana de Cultura Popolare.

D’altra banda, El CPCPTC impulsa la difusióarreu d’Europa de la nostra cultura populardonant suport a l’Aplec Internacional de laSardana i Mostra de Grups Folklòrics, quecada estiu desplaça una vintena de grups de cultura popular a una ciutat europea,organitzat per l’Associació per a la Difusiódel Folklore - Adifolk. Després d’haver-secelebrat a Frankfurt (2007), Tallinn (2008),Luxemburg (2009) i Cracòvia (2010), ja s’haconcertat la presència a Grenoble l’estiudel 2011.

Aquest any, a més, s’ha formalitzat lacol·laboració entre el Departament deCultura i Adifolk per a l’organització del’Aplec, projecte que actualment estàevolucionant cap a una major interaccióamb les entitats dels països d’acollida, demanera que a l‘edició del 2010 ha comptatamb la participació de cinc grups de culturapopular de Cracòvia en diversos actes del’Aplec i amb la instal·lació a l’Ajuntament deCracòvia d’una exposició de fotografia decultura popular.

NOUS PROJECTESIMPULSATS D’ACORDAMB L’ASSOCIACIONISME

Durant aquesta legislatura les principalssituacions en què s’ha establert un procésd’informació i consulta amb les entitats fan referència a la transposició de lanormativa europea de posada al mercat deproductes pirotècnics i a la creació delCentre de la Dansa Tradicional Catalana.Més recentment, s’ha organitzat unajornada sobre la Festa Major adreçada atècnics municipals i un cicle de jornadesamb les federacions sota el títol genèric de “Repensar el futur del CPCPTC”.

La transposició de la directiva europea

sobre productes pirotècnics i les

federacions de grups de foc

D’ençà de la primavera del 2007, que espublica la Directiva 2007/23/CE, de 23 demaig, del Parlament Europeu i del Consellsobre la posada al mercat d’articlespirotècnics adreçada a la fabricació, al’emmagatzematge i, en tercer lloc, a l’úsprofessional o recreatiu dels productespirotècnics, es perceben amenaces al futurde correfocs, diables infantils o festesamb pirotècnia. El fet va generar una graninquietud entre els grups de foc deCatalunya (balls de diables, bèsties

de foc i colles de foc), que temien elsefectes restrictius que pogués suposarl’aplicació d’aquesta directiva.Des del CPCPTC analitzàrem el documenti possibles estratègies amb totes les partsimplicades. I amb l’objectiu de vetllar perla preservació de l’ús tradicional de lapirotècnia com a part del nostre patrimonifestiu, el desembre del 2008 la ComissióMixta integrada pel Departament deCultura i Mitjans de Comunicació,diputacions i entitats associatives d’enslocals va aprovar la creació del Grup detreball “Directiva 2007/23/CE sobre laposada al mercat d’articles pirotècnics”amb la participació de l’associacionisme:la Federació de Diables i Dimonis deCatalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació deDiables Centenaris amb Parlament. Fruit del treball d’aquest grup va serl’elaboració, el juliol del 2009, d’esmenesa l’esborrany de Decret elaborat pelGovern espanyol consensuades entre tots els membres i la tramesa conjuntad’al·legacions per part del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació i del Departament d’Interior, RelacionsInstitucionals i Participació. En relacióamb aquest procés, però a la CatalunyaNord, el mes de setembre del 2009, des del CPCPTC es va trametre a

foto

Xavie

r M

erc

ad

é

GUSPIRES DE SANTS

CPCPTC · 2007-2010 · 19PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

responsables polítics francesos lesal·legacions del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació presentades aMadrid, en versió traduïda al francès pera facilitar la seva tramitació, a petició dels Diables i Bruixes del Riberal.Una vegada publicat el “Real Decreto563/2010, de 7 de mayo, por el que seaprueba el Reglamento de artículospirotécnicos y cartuchería”, d’acord ambla Comissió mixta i amb el suport de lesfederacions de foc, el CPCPTC estàelaborant el procediment per a desplegarles dues competències que el Reglamentoreserva a les comunitats autònomes:establir el procediment per a la formaciódels membres dels grups de foc i publicarles festes reconegudes com a manifestaciófestiva, religiosa cultural i tradicional, i per tant, que es podran regir per unainstrucció tècnica específica (ITC 18) i no hauran de complir les restriccions d’ús de la pirotècnia que impossibilitava lacontinuïtat de la utilització tradicional dela pirotècnia per part dels grups de foc.

La creació del Centre de la Dansa

Tradicional Catalana

i el món de la dansa tradicional

Per altra banda, el Departament de Culturai Mitjans de Comunicació i l’Ajuntament de Rubí han impulsat la creació del Centrede la Dansa Tradicional Catalana,l’avantprojecte del qual va ser elaborat peruna comissió constituïda per representantsd’ambdues institucions, entre gener i junydel 2008. El Centre ha anat perfilant aquestprojecte durant els darrers anys a partir detrobades i debats amb el sector de la dansatradicional. S’ha realitzat dues jornades detreball obertes a la participació dels actorsimplicats: els esbarts, grups de dansestradicionals i comparses, escoles de dansa,festivals de dansa, de cultura popular,investigadors, escoles, programadors, etc. A la primera, Com voldríem un Centre de laDansa Tradicional Catalana?, organitzadapel CPCPTC el novembre del 2008 dins laXI Fira Mediterrània, es va presentar idebatre l’avantprojecte de creació del nouCentre de Dansa Tradicional Catalana. A lasegona, El futur Centre de la Dansa

Tradicional Catalana, organitzada el juliol del2009 per l’Ajuntament de Rubí, a Rubí, elCPCPTC va presentar, en col·laboració amb la revista Caramella, el dossier Cap aun Centre de la Dansa Tradicional Catalana:vuit reflexions entorn de la dansa popular i tradicional catalana, que recollia des dediferents àmbits del món de la dansal’opinió de diversos experts. El resultat del procés de consulta ha estatla definició del futur Centre de la DansaTradicional Catalana com una xarxad’entitats que treballaran de maneracooperativa i que estructurarà les sevesactivitats entorn de quatre eixos: laformació, la creació, la recerca i la difusióde la dansa tradicional catalana. La primera concreció d’aquest projecte ha estat la recent creació de la primera seu del Centre de la Dansa TradicionalCatalana a l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtill’Espona de Rubí, un projecte del CPCPTC i l’Ajuntament de Rubí que inicia una xarxaterritorial de centres dedicats a la Dansa,amb l’objectiu de crear circuits, vincles i intercanvis, a banda de compartirexperiències, continguts, estudis,produccions i activitats relacionades amb la dansa tradicional catalana. L’Esponaacollirà també l’Esbart Dansaire de Rubí.

foto

San

ti C

arb

on

ell /

FM

ed

TAULA DE DEBAT SOBRE FORMACIÓ A LA 1a JORNADA SOBRE EL FUTUR CENTRE DE LA DANSA

20 · CPCPTC · 2007-2010 PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

FUNDACIÓMEDITERRÀNIA.FIRA D’ESPECTACLESD’ARREL TRADICIONAL DE MANRESA

La Fira és un mercat de noves creacions

artístiques, inspirades en la pròpia

tradició catalana o aquella més comuna

a la riba de la Mediterrània.

El seu objectiu prioritari és facilitar

la contractació dels espectacles

programats, així com incentivar la

creació, internacionalitzar les creacions

artístiques que es fan als Països

Catalans, esdevenir aparador de tot

el sector i crear un fòrum d’intercanvi

cultural entre els diferents pobles de

la Mediterrània. De fet, la Fira té

un caràcter interdisciplinari, amb

espectacles de música, teatre i dansa;

per al públic adult i familiar, i muntatges

itinerants de carrer. Amb la Fira de

Teatre al Carrer de Tàrrega i el Mercat de

Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània

forma part de la plataforma de fires

artístiques en què s’estructura el

mapa dels mercats d’espectacles del

Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació.

La Fira Mediterrània, que se celebra cadanovembre a Manresa, és la trobadaprofessional de referència pel que fa alsespectacles d’arrel tradicional. Va néixer el1998 i des del 2006 està organitzada perMediterrània. Fundació Fira d’Espectaclesd’Arrel Tradicional, formada pel CPCPTC il’Ajuntament de Manresa.

Des del 2008 la Fira Mediterrània viu unprocés de reorganització que li haproporcionat més eficiència i ha permèsincrementar el nombre d’activitats i departicipants. La incorporació de Tere Almarcom a directora artística el gener de 2008ha suposat un increment de complicitats iacords, que comencen amb la incorporacióaquell mateix any de la figura de l’artistaconvidat, amb Manel Vilanova i LeandreEscamilla, codirectors del grup XarxaTeatre, que celebrava els seus 25 anys detrajectòria artística. El 2009 va ser CarlesSantos qui va fer les propostes com aartista convidat, i a l’edició d’enguany seràCesc Gelabert qui farà les sevesaportacions personals a la Fira.

També la renovació organitzativa queencapçala Jordi Bertran, gerent, ha permèsdes de 2009 guanyar eficiència a la Fira: ala darrera edició, del 5 al 8 de novembredel 2009, s’hi va celebrar un total de 204activitats i es va arribar a la xifra rècord de1063 professionals inscrits, amb unincrement notable de la presència de

participants estrangers. Les xifres sóneloqüents i aquest 2010 el programa s’haconfegit a partir de 829 propostes rebudes(266 més que l’any passat!) d’arreu delsPaïsos Catalans i de fins a 24 països més...

Diguem encara que la Fira Mediterrània haincorporat en els seus òrgans directiusl’Institut Català d’Indústries Culturals ambla voluntat de sumar estratègies de difusiói internacionalització. I ni que sigui amanera d’exemple, cal consignar queenguany la Fira ha generat dos programesd’internacionalització d’artistes catalansd’arrel que han viatjat a quatre països:Àustria, Hongria, Polònia i Sèrbia, ambfinançament de la Unió Europea.

Des del 2009 es van iniciar les jornadesprofessionals dins la Fira, amb 182 inscritsen tres dies: Tradició i Modernitat, laTransposició de la Normativa Europea dePirotècnia i Trobades Internacionals de laCOFAE. De les jornades Tradició iModernitat en va sorgir una publicació ambles transcripcions de les ponències quemanifesta ànim de continuïtat en lesfutures jornades. D’altra banda, s’haniniciat col·laboracions amb altresinstitucions per a la producciód’espectacles i activitats com ara el Mercatde les Flors, l’Institut del Teatre, el Festivalde Música de Torroella de Montgrí,Produccions Amunt o l’Aula de MúsicaTradicional i Popular. També ha millorat la

PRESENTACIÓ DE LA FIRA MEDITERRÀNIA 2009 A SANT BENET DE BAGES

Evolució del nombre

d’espectacles i professionals

de la Fira Mediterrània

2005 2006 2007 2008 2009

foto

FM

ed

presència de la Fira als mitjans decomunicació a través de l’establiment deconvenis amb diversos mitjans.

En una perspectiva local, la FundacióMediterrània de Manresa, també hamillorat la complicitat amb la ciutat, ambun millor retorn en el turisme cultural,l’hostaleria, la restauració o el transport, iuna llotja pofessional que ha guanyatcentralitat respecte els 24 espais queconfiguren les darreres edicions. Alcapdavall, si la Fundació va iniciarlegislatura amb l’objectiu específic deguanyar eficiència i complicitats pública iprivada, podem dir que ens n’hem sortitmalgrat els necessaris ajustos econòmicsque, també aquí, ha calgut realitzar.

CPCPTC · 2007-2010 · 21PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ

foto

Carl

es R

od

ríg

uez

FIRA MEDITERRÀNIA 2009. CERCAVILA

FIRA MEDITERRÀNIA 2009. SOUAD MASSI

foto

San

ti C

arb

on

ell

22 · CPCPTC · 2007-2010 PATRIMONI ETNOLÒGIC

L’encàrrec primer que té el CPCPTC d’ençà

la seva creació és el de potenciar la

recerca, la documentació i la recuperació

del patrimoni etnològic català. Per això,

des del Servei del Patrimoni Etnològic

s’impulsen el desenvolupament

d’estudis mitjançant el programa IPEC

(Inventari del Patrimoni Etnològic de

Catalunya) i el Centre de Documentació,

que cataloga, conserva i posa a l’abast

de tothom els nostres documents.

L’IPEC: 15 ANYSDE RECERCA

L’Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya (IPEC) té com a objectius la recerca,la documentació, la difusió i la restitució delpatrimoni etnològic català. Va néixer dinsel CPCPTC, el 1994, com un programa quedonava resposta al punt de la llei 2/1993 ons’instava el Govern a “elaborar l’Inventaridel Patrimoni Etnològic de Catalunya, enel qual s’han d’integrar tots els bénsintegrants d’aquest patrimoni”. Després d’una primera etapa (1994-1999) enquè es va impulsar programes de recercades d’una perspectiva territorial a través deconvenis amb diverses entitats, l’IPEC iniciades del 2000 una nova etapa amb programes

de recerca més oberts i diversos. Així, coordinala recerca que es realitza a través de bequesi programes de recerca IPEC, difon el patrimonii n’afavoreix la restitució territorial ambexposicions, jornades, publicacions, etc. Laseva metodologia es basa en la cooperaciói el treball en xarxa, a través de l’Observatoriper a la Recerca Etnològica de Catalunya,constituït per una xarxa d’entitats i centresde recerca (museus, centres d’estudi,associacions culturals, etc.).

Les zones d’interès etnològic

El 2009, el CPCPTC va declarar el primer BéCultural d’Interès Nacional en la categoriade Zona d’Interès Etnològic: el barri de lesAdoberies de Vic (on tradicionalment s’hatreballat l’adob de la pell ovina), i actualmentes treballa en la segona incoació: deuelements ubicats al massís de les Gavarres(molins, forns de calç, pous de glaç...) ambun gran valor cultural i paisatgístic.La declaració de Zona d’Interès Etnològic, queés competència del CPCPTC, és una de lescategories de classificació dels béns culturalsd’interès nacional, i està concebuda perprotegir els vestigis que poden incloureintervencions en el paisatge natural, edificisi instal·lacions, que contenen elementsconstitutius del patrimoni etnològic de

Catalunya. La tramitació es fa tot valorantels testimonis d’aquestes formes de fer o de viure, trobades sobre béns mobles oimmobles. L’expedient es conclou per acorddel Govern i el bé declarat s’inscriu en elRegistre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

La xarxa d’entitats de patrimoni etnològic

Per assolir els objectius de documentar,difondre i restituir el patrimoni etnològiccatalà, l’IPEC treballa en xarxa, cooperant ambun grup de deu entitats i centres de recercad’arreu del territori amb qui des del 2008manté un conveni de col·laboració. Tots ellsformen la xarxa territorial de l’Observatoriper a la Recerca Etnològica a Catalunya.Enguany les entitats ja són dotze, i encaracaldria comptar-hi la Fundació Institut RamonMuntaner com a tretzè soci, que coordinapropostes de recerca etnològica amb elconjunt de Centres d’Estudis de Parla Catalana.Aquesta xarxa és un programa que permetconèixer de manera actualitzada la situacióde la recerca i la difusió de l’etnologia aCatalunya. Podeu seguir tota l’activitat a:http://nusosdexarxa.wordpress.com/.L’Observatori permet:- La planificació continuada de la recercaaplicada, detectant quines són les entitatsamb més potencial, i quins són els temeso àmbits territorials prioritaris.- L’organització de jornades i seminaris depatrimoni etnològic d’àmbit nacional i local. - El manteniment d’una borsa d’investigadorsque facilita els contactes i intercanvis.L’IPEC també ha anat incrementant la sevapresència en l’entorn professional de la recercai la investigació del patrimoni immaterial enl’àmbit internacional, participant en trobadescom les III Xornadas sobre a Proteccion doPatrimonio Cultural, organitzades per la Xuntade Galícia; les XVI Jornades Andalusesd’Etnologia a Granada; les Jornadas Proteccióndel Patrimonio Inmaterial a Terol, organitzadespel Ministerio de Cultura, etc. El CPCPTC

PATRIMONI ETNOLÒGICFO

T O A

RX

IU S

ER

VE

I D

E P

AT

RIM

ON

I E

TN

OLÒ

GIC

L’IPEC ESTUDIA LES FORMES DE VIDA EL PATRIMONI ETNOLÒGIC TAMBÉ ÉS CONTEMPORANI

FOTO

XA

VI

CA

MIN

O

CPCPTC · 2007-2010 · 23PATRIMONI ETNOLÒGIC

també ha coordinat la visita conjunta detotes les entitats de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya ainstitucions que treballen en l’àmbit delpatrimoni etnològic en altres territoris, pertal de conèixer de primera mà les sevesexperiències. Així, el 17 i 18 de febrer del2009 es va efectuar una visita al MuseuValencià d’Etnologia, mentre que entre el27 i el 30 de gener del 2010 es va fer undesplaçament al País Basc on es van visitardiferents equipaments patrimonials de caràcteretnològic i es va dur a terme una activitatacadèmica a la Universitat del País Basc.

La Recerca

Cada any l’IPEC obre un concurs públic pera la realització de programes de recercasobre patrimoni etnològic de Catalunya.Aquesta convocatòria va adreçadaespecialment a entitats amb compromísterritorial (museus, associacions culturals,centres d’estudis) que tinguin entre elsseus objectius el coneixement del seuentorn mitjançant la realització de recercacientífica en l’àmbit de les cièncieshumanes i socials. L’IPEC adjudica lesBeques de Recerca Etnològica i dos tipus de programes de recerca: Anàlisi iDocumentació.

Beques de recerca etnològica

Per donar resposta a les demandes delsinvestigadors, l’IPEC convoca beques d’ajut a la recerca. Les beques són endues modalitats: treballs de recercaetnològica i etnomusicològica. Un copfinalitzades, els materials resultants de les recerques ingressen a l’Arxiu dePatrimoni Etnològic, mentre que lesmonografies resultants passen a formarpart de la Biblioteca del Centre deDocumentació i, per tant, es podenconsultar a través del portal de les Biblioteques Especialitzades de laGeneralitat: <http://beg.gencat.net>.

LA XARXA D’ANTENES AL MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA

FOTO

MA

NE

L C

ATA

LÀ

Els programes de recerca

Hi ha dues tipologies:Recerca Anàlisi:

Programes adreçats a projectes que afrontende manera aprofundida i exhaustiva unobjecte d’estudi concret en un marc geogràficdelimitat dins el territori de Catalunya.S’han de desenvolupar en un termini detres anys, inclòs el de l’adjudicació. Hand’incloure el treball de camp, el recullsistemàtic de dades i la seva documentaciói catalogació segons els criteris definits perl’IPEC. Han de finalitzar en una monografiaper a l’anàlisi i la interpretació científica ipormenoritzada de les dades recollides. Recerca Documentació:

Programes adreçats a projectes d’inventarii catalogació de col·leccions o grups de bénsculturals que formin part del patrimonietnològic. S’han de realitzar en un terminid’un any a partir de l’adjudicació.Tant les recerques de la tipologia Anàlisicom les de la tipologia Documentació seseleccionen segons els següents criteris:- Adequació de la metodologia i el pla detreball a l’objecte d’estudi.- Interès científic de la proposta. - Patrimoni etnològic i recerca aplicada.- Vinculació territorial del promotor/a delprograma de recerca.- Impacte de la recerca en l’àmbit territorialobjecte d’estudi. - Territoris poc o gens estudiats per lesrecerques de l’inventari del patrimonietnològic de Catalunya realitzades fins ara. Un cop finalitzades, el material generat peraquestes recerques rep el mateixtractament que el sorgit de les beques.

24 · CPCPTC · 2007-2010 PATRIMONI ETNOLÒGIC

IPEC. PROJECTES DE RECERCA I ANÀLISI REBUTS O ENCOMANATS 2007-2010

Recerca Anàlisi

–Els comunals al Pallars Sobirà. Els usos tradicionals de la muntanya en elmarc dels espais naturals protegits. Rurbans. Associació Cultural per a laDinamització Rural de Muntanya.

–Els masovers de la regió de Girona, 1930-2000. Memòria d’un món rural entransformació (2a fase). Assoc. d’Història Rural de les Comarques Gironines.

–Transhumàncies del segle XXI. Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

–El treball de la dona al tèxtil a la conca del Ter (1950-2000). Museu Ind. del Ter.

–El barraquisme a la ciutat de Barcelona. Institut Català d’Antropologia.

–Sobre la medicina rural a la Vall d’Aro, 1915-1987. Museu d’Història deSant Feliu de Guíxols.

–El paisatge sonor de la Setmana Santa a Catalunya. Les matraques decampanar. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

–Acústiques del creixement urbà. L’expressió sonora de les transformacionsurbanes de Barcelona. Orquestra del Caos CCCB.

–Dones del carrer. Immigració, canvi urbanístic i prostitució a Barcelona.Institut Català d’Antropologia.

–Els treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social en la Tàrrega delsegle XX (1914-1985). Museu Comarcal de l’Urgell.

–Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya. Fund. CIDOB.

–Les pràctiques musicals entre els gitanos catalans: rumbes, garrotins,tanguillos i més enllà. Institut Català d’Antropologia.

–A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008). Associació pera la Recerca i Difusió de les Festes Populars.

–L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i de larelació amb el seu entorn. Centre d’Estudis d’Avià.

–Aiguardents, licors i altres destil·lats de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i elPriorat. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

–Cara al mar: estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i elseu paper en la identitat marítima catalana. Museu Marítim de Barcelona.

–L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca i les perspectives devalorització actual. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià).Institut Tecnològic de Lleida.

–Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans dela dessecació. Consorci de l’Estany d’Ivars – Vila-sana.

–Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Amics del Centre d’Art i Natura de Farrera

–Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera: el cas del Sènia. Grupde Recerca Etnològica Catalana.

–Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona.Associació Avis del Bon Pastor.

–Producció lletera i els seus usos simbòlics al Baridà. Consorci Ruta delsOficis d’Ahir.

–Famílies d’avui. Un estudi sobre les noves famílies a Barcelona. Institutde la Infància i del Món Urbà.

–Noves espiritualitats, teràpies holístiques i sabers esotèrics. El cas deTarragona i Reus. ITA.

–Els jardins de la industrialització. Museu Industrial del Ter.

–Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització.Museu Etnològic del Montseny.

–L’antiga farinera de Cervera. Patronat Municipal Duran i Sanpere.

–Repensar la gran Barcelona. 150 anys d’expansió annexionista al Pla deBarcelona. Associació COPSAT.

–Bodegues de Barcelona: Patrimoni social. Eines per a la vertebració delsbarris. Assoc. per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell.

Recerca Documentació

–El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports. Grup denatura i tradició Lo Teixet.

–Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar. Amics de lesArts - Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.

–Inventari i catalogació de part de la col·lecció d’instruments del Museu del’Acordió d’Arsèguel. Fundació Privada Artur Blasco.

–Col·lecció etnològica Can Padrosa. Centre d’Estudis Santjustencs.

–Inventari i documentació de patrimoni educatiu del CEIP “El Roure Gros”de Santa Eulàlia de Riuprimer. Grup de Recerca Educativa de la UVic.

–Inventari i catalogació del fons etnològic sonor, no editat, del Museu delMontsià, relacionat amb el riu i el delta de l’Ebre. Museu del Montsià.

–La jota cantada a les Terres de l’Ebre. Amics i Amigues de l’Ebre.

–Activitats tradicionals agroforestals al Mas de Can Cals de Fitor. Feines apagès d’abans, avui. Cent Focs. Associació per la vida a les Gavarres.

–La Vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva). El patrimoni etnològicd’un nucli poblacional cobert per l’aigua. Janus SL.

–Pescadors i barques de Cambrils. Estudi etnològic de la pesca i lesdrassanes tradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcciódel port de refugi. Museu Marítim de Barcelona.

–Móra la Nova: un enclavament ferroviari d’importància estratègica.Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial.

–La vida a les masies del Pla del Llobregat (segle XIX-XX) a partir del fonsdel Museu Municipal de Pallejà. Amics del Museu de Pallejà.

–Fotografies antigues de castells (fins al 1936). 2a entrega. Museu de Valls.

–Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a lesbugaderies autoservei. SOS Monuments. Associació de Defensa Cívica del Patrimoni Cultural.

–Estudi de l’acordió diatònic i la figura del músic individual als Pirineus, apartir del fons del Museu de l’Acordió d’Arsèguel. Fund. Privada Artur Blasco.

–Inventari i catalogació dels remeis tradicionals als pobles pescadors de laCosta Brava. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

–Pescadors i mariners als Alfacs. Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

–Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports. Centre deDocumentació Ecomuseu dels Ports.

–Catalogació de les falles al Pirineu. Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

–Arqueologia visual de l’exili català a Buenos Aires. Contraplano.

–Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà.Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

–El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. MuseuComarcal de Cervera.

–Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses(Segrià). Ajuntament de Torrebesses.

–La farga catalana al Vallespir. Centre Cultural Català del Vallespir.

–Molins de Secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès. Centred’Estudis Lacetans.

–L’obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira. Amics i Amigues de l’Ebre.

–Itinerari de l’Aigua del Baix Llobregat. Centre d’Est. Com. del Baix Llobregat.

–La subhasta cantada de Montgat. Fundació Privada Promediterrània.

CPCPTC · 2007-2010 · 25PATRIMONI ETNOLÒGIC

ACTIVITATS

Els Castells, candidatura

al Patrimoni immaterial de la UNESCO

El Centre encapçala la comissió que hapresentat davant la Unesco la candidaturadels Castells a la Llista del PatrimoniCultural i Immaterial de la Humanitat, i que s’ha de resoldre el proper mes denovembre a la ciutat de Nairobi, a Kenya. A la citada comissió també hi participen la Coordinadora de Colles Castelleres deCatalunya, la revista Castells i el CentreUnesco de Catalunya.El procés de declaració dels castells com aPatrimoni Immaterial de la Humanitat s’hamirat d’afavorir amb accions de projeccióexterior com les actuacions de la Colla Velladels Xiquets de Valls aixecant castells denou a l’Exposició Universal 2010 de Xangai(el primer trasllat d’una colla castellera al’Extrem Orient).

El Centre també ha participat, juntamentamb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Sociali Ciutadania, en el programa d’integració denouvinguts al món casteller “Tots som unacolla”, a través del qual una trentena decolles castelleres organitzen durant el 2010tallers d’introducció als castells per tal

d’integrar els immigrants en el món del’associacionisme i la cultura popular.

En el camp del patrimoni immaterial, elCPCPTC també ha promogut, conjuntamentamb la Unesco, la publicació en català deltext de la Convenció per a la Salvaguardadel Patrimoni Cultural Immaterial, aprovadael 2003 a París. Aquest text té per objectiusalvaguardar el patrimoni immaterial,promoure el respecte a les comunitats queel serven, fomentar la sensibilització iestimular la cooperació i l’assistènciainternacionals. És un document d’ordregeneral que ha de provocar, entre altrescoses, la integració en les legislacionscorresponents d’aquest nou concepte,amb la finalitat declarada d’aconseguir-neuna protecció efectiva.

L’Any Amades

El 2009, coincidint amb el cinquantèaniversari de la mort de Joan Amades iGelats (1890-1959), es va declarar l’AnyAmades, amb nombroses activitatscommemoratives on van participarl’Associació Cultural Joan Amades i el CPCPTC.L’Any Amades va rebre les adhesions de580 entitats culturals i 480 persones.

Entre molts altres esdeveniments vinculatsa l’Any Amades, es va organitzar l’exposicióitinerant Joan Amades: la memòria del poble,que ha recorregut 38 localitats i que es potconsultar en línia i descarregar a la pàginaweb (www.joanamades.cat/catala/J_Amades.pdf). Una altra activitat va ser l’exposició“Imatgeria popular. La col·lecció d’imatgeimpresa de l’Arxiu Joan Amades” que es va poder visitar al Palau Moja de Barcelona.Amb motiu d’aquesta exposició, el CPCPTCjuntament amb l’editorial Ara Llibres vacoeditar el llibre Els tresors de Joan Amades:la col·lecció d’imatge impresa de l’ArxiuJoan Amades.

ALGUNS MEMBRES DE LA COMISSIÓ ‘CASTELLS PATRIMONI DE LA HUMANITAT’ A UNESCO-PARÍS (AGOST 2009)

FOTO

AR

XIU

CA

ST

ELLS

26 · CPCPTC · 2007-2010 PUBLICACIONS

El CPCPTC edita un ampli ventall de

publicacions per tal de divulgar els

diferents àmbits de la cultura popular i

tradicional catalana, així com per donar

a conèixer els diferents programes

del Centre.

REVISTA D’ETNOLOGIADE CATALUNYA

La Revista d’Etnologia de Catalunya s’editasemestralment des del 1992, amb untiratge de 1.000 exemplars. Es tracta de la publicació institucional amb majorregularitat d’ençà la recuperació de laGeneralitat de Catalunya. Dirigida per Lluís Calvo, cada número inclou un dossiermonogràfic de recerca etnològica d’abastinternacional, amb la col·laboraciód’especialistes d’arreu del món. Elsdossiers dels darrers números, perexemple, han tractat de les qüestionsGlobalització, cultura i localitat (núm. 30);Espais urbans: usos i transformacions(núm. 31); Noves famílies, noves identitats(núm. 32); Fronteres identitàries, fronteressimbòliques (núm. 33); Cultures popularsen transicions polítiques: perspectives desde l’Europa de l’Est (núm. 34); Cultura ijustícia: perspectives antropològiques(núm. 35), i Cultures urbanescontemporànies (núm. 36). La revistatambé inclou una secció amb articles quecoordinats des de l’IPEC difonen elsresultats de les recerques que rebenfinançament del CPCPTC, tant les de l’Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya com les beques. Tots elscontinguts es poden consultar awww.raco.cat/index.php/revistaetnologia.Amb el número 36 (juny 2010), la Revistad’Etnologia de Catalunya ha obert una novaetapa, amb la mateixa línia de contingutsque l’ha estat caracteritzant des de l’iniciperò combinant aquest rigor acadèmic ambun disseny i distribució que l’acosti a unmajor nombre de lectors.

PUBLICACIONS

CPCPTC · 2007-2010 · 27PUBLICACIONS

TEMES D’ETNOLOGIA

És una col·lecció de llibres monogràficsque recull el resultat d’algunes de lesrecerques Anàlisi de l’IPEC. Fins ara lacol·lecció Temes d’Etnologia ha publicat 20 volums, a un ritme gairebé semestral. Val a dir que ha calgut reeditar-ne algunsper l’èxit de vendes. Els darrers títols des dedesembre del 2006 han estat els següents:

BESTARD, Joan (ed.). Les porteries a Barcelona.Entre l’espai públic i l’espai privat (2006)

ANTEBI ARNÓ, Andrés; PUJOL CRUELLS, Adrià.Entre el poder i la màscara. Una etnohistòria delCarnestoltes a Barcelona (2008)

PUJADAS, Joan J.; SORONELLAS, Montserrat;CASAL, Gemma. Cada casa és un món. Família,economia i arquitectura a Cerdanya (2007)

ROIGÉ, Xavier; ESTRADA, Ferran. El mas al Montseny. La memòria oral (2008)

IBARZ GELABERT, Jordi. Imatges al moll. Els oficis de les feines d’estiba a la Barcelonadels segles XIX i XX (2008)

BADIAS MATA, Jaume. De quilla a perilla. L’oficidels mestres d’aixa a la Costa Brava (2009)

TORRENTS BUXÓ, Jacint. Femer fa graner.Feines i eines de pagès a la Plana de Vic delsegle XX (2009)

NADAL, Elisabet; IGLESIAS, Juan Ramón; ESTRADA,Ferran. Transhumàncies del segle XXI. Ramaderiaovina i transhumància a l’Alta Ribagorça (2010)

13 14

16 1715

19 2018

28 · CPCPTC · 2007-2010 PUBLICACIONS

FONOTECA DE MÚSICATRADICIONAL CATALANA(FMTC)

La Fonoteca disposa d’un segell discogràficpropi, amb el qual ha editat 12 volums acuratsi documentats a partir del seu fons sonor.Els darrers títols de la col·lecció de la FMTC:- Tivissa - Cançons i Tonades de la tradicióoral (2007) - La Festa Major de l’Arboç (2008) Properament està previst un nou treball: El Bages: cançons i tonades tradicionals. (Més informació a la pàgina 31)

CALAIX DE SOLFA

El Centre coedita amb l’editorial DINSIC lacol·lecció de llibres Calaix de Solfa, de fonsdocumentals recuperats de música iinstruments tradicionals. El seu objectiu ésimpulsar nous arranjaments de temespopulars i composicions originals, aportantaixí un repertori de base per als intèrpretsde música d’arrel tradicional. Els darrerstítols publicats, que ja arriben als 12volums, han estat:- CUSCÓ, Joan. Cançons del vi, de beure ide taverna (2007)- CUSCÓ, Joan. El seguici festiu de Tortosa.Música per a dolçaina i percussió (2008)- BAYER, Xavier. Danses i balls antics.Recull d’uns quaderns de violí (2010)- CUENCA, Sergi; MONEO, Pep. La Patumde Berga. Partitures per a banda de laCobla Ciutat de Berga (2010)Abans de final d’any està previst que espubliqui El llibre d’orgue de Breda.

EL CALENDARI

El CPCPTC edita conjuntament ambÒmnium Cultural el Calendari de Tradicionsi Costums, que recull moltes de les festestradicionals i populars que se celebren alllarg de l’any arreu del territori. Els artistesgràfics que han il·lustrat les dues primeresedicions del calendari han estat CarlesBallesteros (calendari 2009) i Roser Arimany(calendari 2010).

RIDEC

El butlletí d’informació periòdica RIDEC ésuna publicació en línia amb informacióactualitzada sobre la recerca etnològica, queactua com a òrgan de difusió i canalitzacióde la informació recollida per l’Observatoriper a la Recerca Etnològica de Catalunya.Es pot consultar a http://cultura.gencat.cat/cpcptc/ridec i ofereix articles, notícies,activitats, convocatòries de beques i premisi novetats editorials, així com índexs depublicacions, exposicions en oferta i entitatsvinculades a l’estudi i la promoció de lacultura popular. La publicació electrònicaRIDEC és el resultat de la fusió de duespublicacions anteriors del CPCPTC: el Ridec(que s’editava en paper trimestralment desdel 1992) i l’Agenda Electrònica d’Etnologiade Catalunya (que s’enviava des del 2000 cadaquinze dies a través del correu electrònic).

CPCPTC · 2007-2010 · 29PUBLICACIONS

ALTRES COL·LECCIONSI PUBLICACIONS

El Centre edita la sèrie Materials d’Etnologiade Catalunya, una col·lecció pensada per aoferir eines de consulta, adreçadesfonamentalment a investigadors i professionalsde l’etnologia, que de moment inclou dostítols: Investigadors i recerca etnològica aCatalunya i Índex tipològic de la rondallacatalana. Altres col·leccions són:- Estudis sobre el Patrimoni Etnològic deCatalunya, que ofereix estudis monogràficsresultants de les recerques Documentació del’IPEC i de les Beques de Recerca Etnològica.- Eines de Cultura Popular, que ja hapublicat 12 volums i que proporciona einespedagògiques per a desenvolupar diferentsàmbits de la cultura tradicional. - Monografies de Cultura Popular, 2 volumssobre temes monogràfics de culturapopular i tradicional.- Festes a Catalunya, 5 volums en formataudiovisual sobre les diferentsrepresentacions festives que se celebren aCatalunya, a partir dels testimonis de lagent que hi participa.

El Centre també dóna suport a la publicacióFoc, una guia de festivals i cultura populardels Països Catalans que s’inclou amb larevista bimestral de música Sons de laMediterrània.

Hi ha encara edicions singulars vinculadesa diversos esdeveniments: guies, catàlegs,etc. Els darrers anys, per exemple, haeditat cartells posturals de música, i elscatàlegs de les exposicions “Veus de laMediterrània” i “Els tresors de JoanAmades: la col·lecció d’imatge impresa del’Arxiu Joan Amades”, del qual es va feruna edició ampliada de 1.000 exemplars.També ha editat un DVD que recull lesactivitats de les escoles de cultura popularFestcat 2009. Singularment, també calconsignar l’edició amb l’Ajuntament deBarcelona i Artesania de Catalunya delllibre Fent camí per la molsa (les figures delpessebre popular), a càrrec d’Isabel Banal iJosep Mañà, el Nadal del 2009. El volum,confeccionat a partir dels fons del’exposició que amb el mateix nom s’haviapresentat al Centre d’Artesania deCatalunya el Nadal del 2008, va tenir unatirada de 2.000 exemplars.

Finalment, i amb finalitats de difusió, calfer constar l’edició de l’opuscle Vine a lacolla! Guia de cultura popular i tradicionalde Barcelona que es lliurà amb el setmanariTimeOut l’última setmana d’octubre del2009. En el mateix sentit, un documentannex a la revista Caramella, de juny del2009, que recollia vuit reflexions entorn dela dansa popular i tradicional catalana sotael nom de Cap a un Centre de la DansaTradicional Catalana.

30 · CPCPTC · 2007-2010 EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE PATRIMONI ETNOLÒGIC

Els premis nacionals de RecercaEtnològica Joan Amades Fullets, catàlegs i biografies Recursos digitals en CD i DVD Hemeroteca

La Biblioteca de Patrimoni Etnològic ofereix: Informació i consultes a la salapersonalitzades i per a grups Consulta al catàleg en línia i al fonsdocumental Consulta telefònica, per fax, correupostal o correu electrònic Informació bibliogràfica i llistestemàtiques Butlletins mensuals amb les darreresadquisicions Préstec interbibliotecari Accés a la base de dades del fons gràfic Reprografia

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓDE PATRIMONI ETNOLÒGIC

FOTO

BR

É T

OD

EA

U

El Centre de Documentació de Patrimoni

Etnològic forma part del Servei del

Patrimoni Etnològic i s’adreça a un públic

especialitzat: investigadors i persones

interessades en el folklore, l’etnologia,

la imatgeria popular, l’etnomusicologia,

l’antropologia, la història local, etc.

El centre de documentació pot ser

consultat per tothom, prèvia sol·licitud,

i engloba tres seccions:

- Biblioteca de Patrimoni Etnològic

- Arxiu de Patrimoni Etnològic

- Fonoteca de Música Tradicional

Catalana (FMTC)

LA BIBLIOTECA DE PATRIMONI ETNOLÒGIC

És una biblioteca especialitzada que recopila,sistematitza, cataloga i difon documentsdiversos –inèdits o editats en diferentsformats sobre etnologia i cultura popular itradicional dels Països Catalans. Forma partde la Xarxa de Biblioteques Especialitzadesde la Generalitat de Catalunya (XBEG), i elfons es pot consultar mitjançant el catàlegbibliogràfic comú en xarxa:http://beg.gencat.net. La documentacióanterior a l’any 1900 forma part del CatàlegCol·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic deCatalunya (CCPBC).El fons de la biblioteca inclou: Llibres (obres històriques procedentsde biblioteques privades i edicions

contemporànies)

CPCPTC · 2007-2010 · 31EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE PATRIMONI ETNOLÒGIC

L’ARXIU DE PATRIMONIETNOLÒGIC

Ofereix un fons documental sobre lacultura popular i tradicional catalana,recopilat al llarg dels darrers vint anys. Els arxius que conté s’ordenen temàticamenten cinc apartats:

1. Arxius personals

Arxiu Amades (Joan Amades i Gelats,1890-1959). Es compon de l’obra pròpia de Joan Amades; la seva biblioteca ihemeroteca privades; una col·lecció defullets, estampes i impresos d’imatgeriapopular; una col·lecció de postals ifotografies antigues; textos i notacions, i el seu epistolari. Arxiu mestre Joan Tomàs i Parés (1896-1967) Arxiu Vilarmau (Josep M. Vilarmau iCabanes, 1900-1947) Arxiu Vilalta (Jaume Vilalta i Sadurní) Arxiu d’Artur Quintana i Ester Limorti Arxiu Mañosas (Enric Mañosas i Barrera,1927-1996) Arxiu Antoni Fortuny i Feliu Arxiu Oriol Espinàs i Massip Arxiu Antoni Anguela i Dotres2. Arxius musicals

Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular deCatalunya (més de 4.000 documents catalogats) Arxiu Sala (mossèn Joan Sala i Salarich) Arxiu del Grup de Recerca Folklòricad’Osona Arxiu musical de composicions demestres directors de l’Orfeó de Sants Arxiu musical de composicions demestres directors de l’Orfeó Nova Tàrrega Arxiu mestre Antoni Botey i Badia (1896-1939) Llibres d’orgue del Monestir de Montserrat Arxiu de la Cobla Orquestra de Barcelona Arxiu musical de la Beguda Alta (l’Anoia) Arxiu de Porrera (el Priorat) Arxiu musical general3. Arxius de danses

Arxiu Bial (Joan Bial i Serra, 1888-1970) Arxiu Comas (Joan Comas i Vicens,1909-1977) Arxiu Castells (Josep M. Castells iAndilla, 1897-1988)

Arxiu de danses vives de Catalunya Arxiu de música per a cobla i de sardanesde l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona Arxiu musical de l’Obra del BalletPopular (OBP) Arxiu de la Cobla Orquestra Lluïsos deTaradell Arxiu Pere Comas i Oliveres Arxiu de les edicions musicals Arrahona4. Recerques promogudes pel CPCPTC

Fons provinent de les beques d’investigació Fons provinent de les recerques del’Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya5. Arxiu gràfic

Fons d’imatges i gràfics dels arxiuspersonals i de les recerques promogudespel CPCPTC. Els darrers anys, l’Arxiu de PatrimoniEtnològic ha anat incorporant nous fonsdocumentals (nadales, Fons Man, FonsMaria Jubillà, Fons Esbart Sant Pau delCamp, Fons Albert Martí, naips antics icobertes de paper de fumar) i actualmenttreballa en la digitalització de l’ArxiuAmades i dels fons gràfic i fotogràfic.

LA FONOTECA DEMÚSICA TRADICIONALCATALANA (FMTC)

La FMTC fa recerca, inventaria, cataloga,conserva i difon materials de músicatradicional i popular recollits a Catalunya,amb un fons inèdit i un altre d’editat.La Fonoteca disposa d’un segell discogràficpropi, amb el qual ha publicat 12 volumsacurats i documentats a partir del seu fonssonor, i organitzats en cinc sèries: Documents testimonials de recerca directa Temes monogràfics Festes tradicionals Documents recuperats Mostres de música tradicionalMés informació de les publicacions de laFMTC a la pàgina 28.La Fonoteca també recull els treballs de camprealitzats per l’equip de la FMTC o bé pelsequips d’investigadors becats, adquisicionsde diferents arxius i donacions de materialssonors antics, i disposa així mateix d’unabase de dades de melodies tradicionals.

Biblioteca de Patrimoni Etnològic

Llibres 4.000 volumsFullets 1.700 fulletsMaterial audiovisual 900 volumsMaterial multimèdia 40 volumsHemeroteca 150 publicacions vives

30 publicacions mortesPòsters 700 exemplars

Arxiu de Patrimoni Etnològic

Arxius personals, danses, 480 capsesi musicals (+ 180.000 docs. microfilmats)Llibres patrimoni bibliogràfic 1.200 volumsFullets patrimoni bibliogràfic 1.500 fulletsImatgeria popular 16.000 documentsArxiu IPEC 1.300 capsesBeques 500 estudisArxiu fotogràfic 100.000 fotografies

Fonoteca de Música Tradicional Catalana

Arxiu musical general 1.800 partituresFons inèdit 24.000 fonogramesFons editat propi 12 discsFons editat 900 cd's

223 discs 33 rpm95 discs 78rpm

216 discs 45 rpmObra Cançoner Popular 3.000 registresde Catalunya

Servei

Noves fitxes d'usuaris/es 80 anuals aprox.Consultes ateses 900 anuals aprox.Documents consultats 1.600 anuals aprox.Digitalizació 2007-2010 40.000 docs aprox.

digitalitzats anualment

Indicadors

32 · CPCPTC · 2007-2010 REPENSAR EL CPCPTC

REPENSAR EL CPCPTC

JORNADES DE DEBAT

A final de gener del 2010, en una reunióamb representants de les federacionsd’entitats de cultura popular es va plantejarla necessitat d’iniciar un debat a l’entorndels objectius i el funcionament del CPCPTC.A partir d’aquella proposta, el Centre vaorganitzar un cicle de jornades, titulades El futur del CPCPTC, amb la intenció degenerar un debat constructiu per tal derepensar-ne el futur. En aquestes xerradeshi van ser convidats representants omembres de les federacions de culturapopular i tradicional de Catalunya. A laprimera reunió, el 17 de febrer al PalauMarc de Barcelona, es va debatre elsorígens i l’inici del CPCPTC, prenent com a punt de partida dos documents:- El Centre de Documentació i Recerca dela Cultura Tradicional i Popular: Dades per aun balanç, elaborat per Antoni Anguela, capdel Servei de Patrimoni Etnològic- Cultura popular, patrimoni i etnologia. Larecerca en el marc de l’Inventari delPatrimoni Etnològic de Catalunya, a càrrecde Rafael Folch, membre de l’IPEC.A la segona trobada, que va tenir com aobjectiu presentar l’actualitat del CPCPTC ies va fer el 17 de març també al Palau Marc,es va repassar l’estructura del Centre, avuiamb rang de Direcció General, i l’actualitatdels diversos programes que impulsa.La tercera trobada, finalment, va ser

especialment rellevant, perquè a partir deles reflexions fetes en les dues reunionsanteriors es van recollir propostes de futuri es van presentar les conclusions del cicle.En aquesta darrera sessió, que va tenirlloc el 31 de maig al Museu d’Història deCatalunya, s’hi va convocar, a més delconjunt de federacions d’entitats de culturapopular, els principals col·laboradors delCentre (els membres del Consell deCultura Popular, entitats proveïdores deserveis, representants de la xarxad’entitats del patrimoni etnològic...). La reunió es va estructurar en tres grupsde treball a partir de tres àmbits diferents:“El futur del Servei de Patrimoni Etnològic”,

“Associacionisme, administracions i culturapopular: reptes i oportunitats” i “Elfinançament de la cultura popular.Perspectives de futur”.En el grup de treball sobre el Servei dePatrimoni Etnològic es va debatre sobreel futur Museu de la Societat (dins elqual s’integraria l’actual Museu Etnològicde Barcelona), sobre la manera en quèaquest procés afectaria el Servei dePatrimoni Etnològic, i sobre si aquestaintegració és convenient o no. També esva constatar la necessitat que el Serveide Patrimoni Etnològic tingui més vinclesamb la resta de serveis del CPCPTC ique es posi més èmfasi en les tasques

FOTO

XA

VIE

R M

ER

CA

DÉ

CPCPTC · 2007-2010 · 33REPENSAR EL CPCPTC

de divulgació i en el paper que elpatrimoni etnològic pot jugar com a eina de cohesió social, participació, etc.Finalment, també es va concloure queseria convenient que el Servei establísmés lligams amb entitats anàloguesd’altres territoris, especialment del’àmbit mediterrani.En l’àmbit de l’associacionisme culturalpopular i la seva relació amb l’administraciópública, es va presentar al grup de treballdos documents: un per part del CPCPTC,en què es recollia diversos punts de debatal voltant de com caldria articular lacomunicació entre l’administració i el mónassociatiu, i un altre per part de l’Ens de

Comunicació Associativa, en què esdemanava la conversió del Centre en unInstitut que garantís una corresponsabilitatentre el Departament de Cultura i elMoviment Associatiu Cultural. A partird’aquests dos documents es va cercar unpunt de consens: cal un replantejamentdel CPCPTC per tal de trobar una fórmulaque afavoreixi la corresponsabilitat, lasuma d’interessos entre l’administració i les associacions de cultura popular, i la garantia que la comunicació delsprogrames i les activitats del Centre arribin fins a la base del teixit associatiu.Per últim, el grup de treball reunit alvoltant de la qüestió del finançament en

la cultura popular va establir la necessitatque les despeses ordinàries de lesassociacions puguin quedar cobertes perles mateixes associacions. Des d’aquestes,es va demanar una major estabilitat enles assignacions d’ajudes i subvencions, i també es va assenyalar la conveniènciade mantenir l’adjudicació de subvencionsa partir d’objectius i projectes. En aquestsentit, es va indicar que en el futurl’elaboració de contractes-programa per a regular-les seria una bona eina. D’altra banda, es va convenir que seriabo que des de les associacions esbusqués la màxima diversificaciód’ingressos, a través, per exemple, del lloguer de locals, de les quotes delsassociats, o del patrocini d’empresesprivades. També es va exposar que elcaràcter transversal de molts delsprojectes amb què treballen lesassociacions fa que hagin de tractar ambdiversos interlocutors de l’administració,i per això es va demanar que es busquésla unificació màxima en la tramitació delsajuts que afecten diversos departaments.Finalment, el grup de treball vaassenyalar que es podria definir algunprotocol o criteri per poder valorar elcapital humà que treballa a lesassociacions culturals, així com lanecessitat que l’administració estableixiclarament quines són les seves prioritatseconòmiques en matèria de cultura.

FOTO

XA

VIE

R M

ER

CA

DÉ

34 · CPCPTC · 2007-2010 LES PERSONES DEL CPCPTC

Al llarg d’aquests quatre anys, el moviment de persones al CPCPTC ha estat notable.

Hi ha qui va, hi ha qui ve.També hem tingut absències doloroses per definitives:

encara aquest estiu, durant la redacció d’aquesta memòria, ens deixava el company Antoni Anguela.

I tanmateix, és entre tots que hem fet avançar el CPCPTC.

Josep Albà, Pilar Albajar, Antoni Anguela, Xavier Arnijas, Carlota Barragan, Rosa Bassó, Judit Bertran, Josep Bonet,Olga Brea, M. Àngels Busquets, Josep M. Busquets, Xesca Cabot, Rosa M. Canela, Eva Cànovas, Arantxa Castedo,

Manel Català, M. Teresa Clotet, Judith Coronado, Roger Costa, Josep Crivillé, Mercè Cuní, Sergi de los Rios, Consol Dorna, Teresa Escursell, Assumpta Esquís, Albert Fargas, Cristina Farran, Maica Ferrer, Rafael Folch,

Ramon Fontdevila, Gisela Fraxanet, Ester Freile, Anna Gabande, Cristina Gamazo, Joan Grau, Verònica Guarch,Sonsoles Jiménez-Asenjo, Maria Àngels Llinas, Pilar López, Francesc d'Asís López Sala, Isidre Malagarriga,

Sònia Martínez, Laura Mercader, Cati Moron, Xavier Navarro, Núria Olivé, Assumpta Pagespetit, Roland Pastells,Mònica Robles, Ainoa Rodríguez, Isis Ruiz, Anna Sàenz, Antoni Serés, Teresa Solé, Joan Soler, Esperança Torrens,

Carles Valero, Anna Verge, Àurea Vila, Mònica Vila, Ramon Vilar, Miquel Viu, Isabel Zamora

Consell de la Cultura Popular i Tradicional

Ramon Fontdevila i Subirana –president–, Joan Soler i Clavero –vice-president–, Antoni Anguela i Dotres –cap delServei de Patrimoni Etnològic i Secretari del Consell–, Maria Teresa Clotet i Masana –cap del Servei de Promoció i

Dinamització–, Antoni Ariño i Villaroya, Lluís Calvo i Calvo, Antoni Costes i Rodríguez, Josep Crivillé i Bargalló, Narcís Figueras i Capdevila, Josep Manyà i Oller, Eloi Miralles i Figueres, Antoni Molas i Ripoll,

Bienve Moya i Domènech, Carme Oriol i Carazo, Salvador Palomar i Abadia, Joan Prat i Carós, Josefina Roma i Riu,Joan Soler i Amigó, Antoni Torrens i Gost

Comissió del Patrimoni Etnològic

Ramon Fontdevila i Subirana –president–, Joan Soler i Clavero –vice-president–, Antoni Anguela i Dotres –cap delServei de Patrimoni Etnològic–, Roger Costa Solé –secretari del Plenari–, Rafael Folch Monclús –secretari comissió

Recerques–, Manel Català Viúdez –secretari comissió Publicacions–, Jaume Ayats Abeyà, Víctor Bretón Solo de Zaldibar, Lluís Calvo Calvo, Josep Fornés Garcia, Pepa Nogués Furió, Joan Prat Carós,

Adrià Pujol Cruells, M. Carme Queralt Tomás, Montserrat Soronellas Masdéu, Montserrat Ventura Oller

Edita: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional CatalanaProducció editorial: Grup Enderrock EdicionsCoordinació: Judit Bertran, Jordi Martí i Jordi NovellHi han col·laborat: Jordi Bertran, Eva Cànovas, Manel Català,M. Teresa Clotet, Cristina Farran, Montserrat Faura, RamonFontdevila, Verònica Guarch, Jordi Martí i Joan Soler

Fotografies: Brétodeau, Xavi Camino, Santi Carbonell,Manel Català, Emili Combalia, Rossy López, Ramon Mascaró,Xavier Mercadé, Tierk van der Meulen, Juan Miguel Morales,Carles Rodríguez, Marc Trilla i Miquel Viñas Disseny i maquetació: Pedro MotaImpressió: B-2/C GràfiquesDipòsit legal: B-xxxxx-2010

ES

CO

LA

DE

DA

NS

A T

RA

DIC

ION

AL A

ES

TE

RI

D’À

NE

U,

20

09

fo

to X

avie

r S

ivecas

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), òrgan dependentdel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, va néixerel 1993 a instàncies del Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de fomentar i protegir la culturapopular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural. Aquest informe, que recull l’estructuraorganitzativa del Centre i els programes que ha impulsat durant els darrers anys, vol ser tambéuna eina de debat perquè el món de la cultura popular i de l’associacionisme puguin reflexionarsobre com hauria de ser el CPCPTC en el futur.